|
Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler! |
Activitat sobre Raspall, pels Santaviana: Diferència entre les revisions
De Viquilletra
m (Text de reemplaçament - "=Veritat" a "=Sí") |
|||
| (Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra) | |||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
|Grup=Santaviana | |Grup=Santaviana | ||
|Curs=2012-13 | |Curs=2012-13 | ||
| − | |Obra=Raspall | + | |Obra=Raspall de l'autor Pere Calders |
|Basada en activitat=Raspall de l'autor Pere Calders, pels Santanduc | |Basada en activitat=Raspall de l'autor Pere Calders, pels Santanduc | ||
|Activitat sobre=un personatge | |Activitat sobre=un personatge | ||
| Línia 9: | Línia 9: | ||
|Text=Punt de vista del Raspall | |Text=Punt de vista del Raspall | ||
Quan el gos dels Sala, el Turc, va haver de marxar, jo ja estava esperant amb delit la meva oportunitat. Primer, la nena es va quedar amb els peixos, una bola de roba, sense fer-me cas a mi, un simple raspall. Després de cerques insaciables, em va trobar en un calaix i, de seguida, li vaig fer l'efecte del Turc, podia ser el seu substitut. El meu pelatge la va fascinar. Em va lligar un cordill i em va passejar. Ara era jo el millor amic de l'home. Feia el mateix que el Turc, i fins i tot la nena em va premiar amb una nit al llit. Al matí seguent, era realment un gos, em movia! La nena dels Sala estava feliç i això era el que comptava, i em va portar als seus pares, ben orgullosa de mi. Aquests no la van creure i jo em vaig desanimar molt. La nena estava segura que podria demostar la meva veritable existència, i jo també, jo hi creia, perquè jo existia. I finalment va passar, va passar que a la nit, va entrar un lladre, i es va barallar amb el pare, i allà estava jo disposat a ser l'heroi i espantar el lladre. Va ser en aquell moment que oficialment vaig passar a ser un Sala. | Quan el gos dels Sala, el Turc, va haver de marxar, jo ja estava esperant amb delit la meva oportunitat. Primer, la nena es va quedar amb els peixos, una bola de roba, sense fer-me cas a mi, un simple raspall. Després de cerques insaciables, em va trobar en un calaix i, de seguida, li vaig fer l'efecte del Turc, podia ser el seu substitut. El meu pelatge la va fascinar. Em va lligar un cordill i em va passejar. Ara era jo el millor amic de l'home. Feia el mateix que el Turc, i fins i tot la nena em va premiar amb una nit al llit. Al matí seguent, era realment un gos, em movia! La nena dels Sala estava feliç i això era el que comptava, i em va portar als seus pares, ben orgullosa de mi. Aquests no la van creure i jo em vaig desanimar molt. La nena estava segura que podria demostar la meva veritable existència, i jo també, jo hi creia, perquè jo existia. I finalment va passar, va passar que a la nit, va entrar un lladre, i es va barallar amb el pare, i allà estava jo disposat a ser l'heroi i espantar el lladre. Va ser en aquell moment que oficialment vaig passar a ser un Sala. | ||
| − | |Validada= | + | |Validada=Sí |
|Validador=Santaanna | |Validador=Santaanna | ||
|Destacada=No | |Destacada=No | ||
|Destacador= | |Destacador= | ||
| − | |Activitat premiada= | + | |Activitat premiada=No |
| + | |Premiada curs= | ||
| + | |Premiada modalitat= | ||
| + | |Convocatòria premi= | ||
}} | }} | ||
{{Admin-Prova | {{Admin-Prova | ||
| − | |Prova= | + | |Prova=No |
}} | }} | ||
Revisió de 19:24, 30 març 2016
Santaanna ha validat aquesta activitat.
Activitat de tipus altra activitat sobre Raspall a l'obra Raspall de l'autor Pere Calders, realitzada per Santaviana del centre durant el curs 2012-13
Aquesta és una activitat col·laborativa feta a partir d'una activitat realitzada pel grup '.
Modalitats
Escrita
Activitat escrita
Punt de vista del Raspall
Quan el gos dels Sala, el Turc, va haver de marxar, jo ja estava esperant amb delit la meva oportunitat. Primer, la nena es va quedar amb els peixos, una bola de roba, sense fer-me cas a mi, un simple raspall. Després de cerques insaciables, em va trobar en un calaix i, de seguida, li vaig fer l'efecte del Turc, podia ser el seu substitut. El meu pelatge la va fascinar. Em va lligar un cordill i em va passejar. Ara era jo el millor amic de l'home. Feia el mateix que el Turc, i fins i tot la nena em va premiar amb una nit al llit. Al matí seguent, era realment un gos, em movia! La nena dels Sala estava feliç i això era el que comptava, i em va portar als seus pares, ben orgullosa de mi. Aquests no la van creure i jo em vaig desanimar molt. La nena estava segura que podria demostar la meva veritable existència, i jo també, jo hi creia, perquè jo existia. I finalment va passar, va passar que a la nit, va entrar un lladre, i es va barallar amb el pare, i allà estava jo disposat a ser l'heroi i espantar el lladre. Va ser en aquell moment que oficialment vaig passar a ser un Sala.
