Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Activitat sobre Mentida de l'autora Care Santos, pels AMC: Diferència entre les revisions

De Viquilletra
Dreceres ràpides: navegació, cerca
(Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=AMC |Centre=La Sedeta |Curs=2016-17 |Obra=Mentida de l'autora Care Santos |Activitat sobre=una obra |Tipus activitat obra=altra versió |Presentació...».)
 
Línia 7: Línia 7:
 
|Tipus activitat obra=altra versió
 
|Tipus activitat obra=altra versió
 
|Presentació=Nosaltres hem fet un final alternatiu al llibre de Mentida.
 
|Presentació=Nosaltres hem fet un final alternatiu al llibre de Mentida.
|Text=FINAL ALTERNATIU MENTIDA.
+
|Text=FINAL ALTERNATIU de la novel•la MENTIDA.
  
 
Havia de fer alguna cosa, no es podia quedar així, ell era innocent i jo ho pensava demostrar.
 
Havia de fer alguna cosa, no es podia quedar així, ell era innocent i jo ho pensava demostrar.
 
Li vaig ensenyar la carta a la mare i ella va estar d’acord en buscar un advocat per treure’l del centre.
 
Li vaig ensenyar la carta a la mare i ella va estar d’acord en buscar un advocat per treure’l del centre.
- Hola sóc l’Albert i seré el vostre advocat.
+
 
- Hola sóc la mare de la Xènia. Quin és el primer pas a seguir?
+
- Hola sócl’Albert i seré el vostreadvocat.
- Primer de tot necessitem proves per demostrar que és innocent. Jo el que faria és parlar amb ell a veure que ens pot dir.
+
 
Llavors la mare va sol·licitar una visita amb el centre de menors per poder parlar amb l’Èric.
+
- Hola sóc la mare de la Xènia. Quinés el primer pas a seguir?
 +
 
 +
- Primer de tot necessitem proves per demostrar que és innocent. Jo el que faria és parlar amb ell a veure què ens pot dir.
 +
 
 +
Llavors la mare va sol•licitar una visita amb el centre de menors per poder parlar amb l’Èric.
 +
 
  
 
Dos dies després ens vam dirigir al centre de menors per a parlar amb l’Èric, a la sala van entrar l’advocat, la Xènia i l’Èric.
 
Dos dies després ens vam dirigir al centre de menors per a parlar amb l’Èric, a la sala van entrar l’advocat, la Xènia i l’Èric.
- Hola Èric. Estem intentant buscar proves perquè puguis sortir abans de temps d’aquest lloc on et tenen tancat. - Tens alguna cosa que puguem fer servir?
+
 
- Bé, com que totes les coses que ja tenia me les van treure i queda molt poc temps per sortir no fa falta que feu aquest esforç.
+
- Hola Èric. Estem intentant buscar proves perquè puguis sortir abans de temps d’aquest lloc on et tenen tancat. Tens alguna cosa que puguem fer servir?
- Però no diguis bajanades. Encara que et falti poc temps per a sortir, és millor fer-ho quan saps que ets innocent, que no pas que et quedin els antecedents i després això et dificultarà tenir un bon futur.
+
 
- Això no em preocupa, total no tinc un lloc millor on caure mort.
+
- Bé, com que totes les coses que ja tenia me les van treure i queda molt poc temps per sortir no fa falta que feu aquest esforç.
 +
 
 +
- Però no diguis bajanades. Encara que et falti poc temps per a sortir, és millor fer-ho quan saps que ets innocent, que no pas que et quedin els antecedents i després això et dificultarà tenir un bon futur.
 +
 
 +
- Això no em preocupa, total no tinc un lloc millor on caure mort.
 +
 
 
L’Albert i jo vam sortir un moment al passadís.
 
L’Albert i jo vam sortir un moment al passadís.
- Xènia parla tu amb ell a veure si el pots fer entrar en raó.
 
Havia de fer alguna alguna cosa per convença’l
 
- Èric no et pots quedar aquí tancar, ets innocent i has de ser lliure.
 
- Xènia si de veritat m’estimes deixam, deixa de buscar la veritat, en molt poc temps seré lliure.
 
- Èric t’estimo amb tot el meu cor i per això vull que siguis lliure.
 
- Si de veritat m’estimessis em faries cas! Guàrdia la reunió ha acabat.
 
No em podia quedar de braços creuats, per això li vaig demanar a l’Albert que seguis investigant.
 
  
Passat un mes l’Albert va trucar a la mare amb noticies sobre l’Èric.
+
- Xènia parla tu amb ell a veure si el pots fer entrar en raó.
- Hola sóc l’Albert. Tinc noticies sobre el cas de l’Èric.
+
 
- Hola Albert. Que has descobert?
+
Havia de fer alguna cosa per convencer-lo.
- Em temo que és millor que ho parlem en persona. Li va bé si aquesta tarda em passo per casa seva?
+
 
- Si, em sembla bé.
+
- Èric no et pots quedar aquí tancat, ets innocent i has de ser lliure.
 +
 
 +
- Xènia si de veritat m’estimes deixa’m, deixa de buscar la veritat, en molt poc temps seré lliure.
 +
 
 +
- Èric t’estimo amb tot el meu cor i per això vull que siguis lliure.
 +
 
 +
- Si de veritat m’estimessis em faries cas! Guàrdia, la reunió ha acabat.
 +
 
 +
No em podia quedar de braços creuats, per això li vaig demanar a l’Albert que seguís investigant.
 +
 
 +
 
 +
Passat un mes l’Albert va trucar a la mare amb notícies sobre l’Èric.
 +
- Hola sóc l’Albert. Tinc notícies sobre el cas de l’Èric.
 +
 
 +
- Hola Albert. Què has descobert?
 +
 
 +
- Em temo que és millor que ho parlem en persona. Li va bé si aquesta tarda empasso per casa seva?
 +
 
 +
- , em sembla bé.
 +
 
 
Aquella tarda va ser la més espantosa de la meva vida.
 
Aquella tarda va ser la més espantosa de la meva vida.
- Hola Albert, passa. La Xènia està molt impacient per saber quines són les noticies que ens portes.
+
 
- Pel bé de tots recomano que us assenteu.
+
- Hola Albert, passa. La Xènia està molt impacient per saber quines són les notícies que ens portes.
- Albert no ens espantis, la teva cara ja es prou seriosa i ara vens amb aquest comentari. Diguens ja que és el que has descobert i no ens deixis amb aquests nervis.
+
 
- Xènia, sento molt el que et vaig a dir ara, sé que tu l’estimes, però a vegades les persones ens fereixen… i la veritat és que tinc un amic a la policia i ha revisat el cas… totes les proves que hi han apunten que l’Èric és culpable i a més a més no te cap cosí que es digui Ben.
+
- Pel bé de tots recomano que us assenteu.
- No m’ho crec això! Ell no m’ho faria! És impossible! El teu amic és un incompetent!
+
 
Havia de marxar d’aquella habitació, sentia com les llàgrimes començaven a caure i vaig marxar corrents. Havia de parlar amb ell, li havia de dir que em mires als ulls i que em digues la veritat.
+
- Albert no ens espantis, la teva cara ja es prou seriosa i ara véns amb aquest comentari. Digue’ns ja que és el que has descobert i no ens deixis amb aquests nervis.
 +
 
 +
- Xènia, sento molt el que et vaig a dir ara, sé que tu l’estimes, però a vegades les persones ens fereixen… i la veritat és que tinc un amic a la policia i ha revisat el cas… totes les proves que hi ha apunten que l’Èric és culpable i a més a més no cap cosí que es digui Ben.
 +
 
 +
- No m’ho crec això! Ell no m’ho faria! És impossible! El teu amic és un incompetent!
 +
 
 +
Havia de marxar d’aquella habitació, sentia com les llàgrimes començaven a caure i vaig marxar corrents. Havia de parlar amb ell, li havia de dir que em mirés als ulls i que em digués la veritat.
 +
 
 
Quan vaig entrar a la sala estava plorant i ell em va veure i es va espantar.
 
Quan vaig entrar a la sala estava plorant i ell em va veure i es va espantar.
- Veig que has descobert la veritat…
+
 
- No em puc creure que sigui veritat! Ets un assassí! No vull saber res més de tu!
+
- Veig que has descobert la veritat…
 +
 
 +
- No em puc creure que sigui veritat! Ets un assassí! No vull saber res més de tu!
 +
 
 
Em vaig aixecar i vaig tirar la cadira al terra, quan em dirigia cap a la porta ell em va agafar pel braç:
 
Em vaig aixecar i vaig tirar la cadira al terra, quan em dirigia cap a la porta ell em va agafar pel braç:
Xènia espera…
+
 
- No em toquis! Ets un assassí! Allunyat de mi!
+
- Xènia espera…
 +
 
 +
- No em toquis! Ets un assassí! Allunya’t de mi!
 +
 
 
I vaig arrancar a córrer. Mentrestant m’allunyava pels passadissos vaig sentir que cridava:
 
I vaig arrancar a córrer. Mentrestant m’allunyava pels passadissos vaig sentir que cridava:
- Això no acabarà així! Algun dia sortiré i ens tornarem a veure...
+
 
 +
- Això no acabarà així! Algun dia sortiré i ens tornarem a veure...
 +
 
 
Quan vaig tornar a casa vaig anar de seguida a l’habitació, no tenia ganes de sopar ni de fer res, només tenia ganes d’oblidar tot el que havia passat.
 
Quan vaig tornar a casa vaig anar de seguida a l’habitació, no tenia ganes de sopar ni de fer res, només tenia ganes d’oblidar tot el que havia passat.
 +
  
 
Havien passat dos anys i afortunadament no havia tornat a saber res de l’Èric, però per desgràcia un matí vaig tornar del gimnàs i me’l vaig trobar a dins de casa esperant. Duia una pistola a la mà.
 
Havien passat dos anys i afortunadament no havia tornat a saber res de l’Èric, però per desgràcia un matí vaig tornar del gimnàs i me’l vaig trobar a dins de casa esperant. Duia una pistola a la mà.
- Ja et vaig dir que la cosa no acabaria així...
+
 
 +
- Ja et vaig dir que la cosa no acabaria així...
  
 
Fi.
 
Fi.

Revisió del 23:00, 21 feb 2017


Activitat de tipus altra versió sobre l'obra Mentida de l'autora Care Santos, realitzada per AMC del centre La Sedeta durant el curs 2016-17.


Nosaltres hem fet un final alternatiu al llibre de Mentida.

Modalitats

Escrita

Activitat escrita

FINAL ALTERNATIU de la novel•la MENTIDA.

Havia de fer alguna cosa, no es podia quedar així, ell era innocent i jo ho pensava demostrar. Li vaig ensenyar la carta a la mare i ella va estar d’acord en buscar un advocat per treure’l del centre.

- Hola sócl’Albert i seré el vostreadvocat.

- Hola sóc la mare de la Xènia. Quinés el primer pas a seguir?

- Primer de tot necessitem proves per demostrar que és innocent. Jo el que faria és parlar amb ell a veure què ens pot dir.

Llavors la mare va sol•licitar una visita amb el centre de menors per poder parlar amb l’Èric.


Dos dies després ens vam dirigir al centre de menors per a parlar amb l’Èric, a la sala van entrar l’advocat, la Xènia i l’Èric.

- Hola Èric. Estem intentant buscar proves perquè puguis sortir abans de temps d’aquest lloc on et tenen tancat. Tens alguna cosa que puguem fer servir?

- Bé, com que totes les coses que ja tenia me les van treure i queda molt poc temps per sortir no fa falta que feu aquest esforç.

- Però no diguis bajanades. Encara que et falti poc temps per a sortir, és millor fer-ho quan saps que ets innocent, que no pas que et quedin els antecedents i després això et dificultarà tenir un bon futur.

- Això no em preocupa, total no tinc un lloc millor on caure mort.

L’Albert i jo vam sortir un moment al passadís.

- Xènia parla tu amb ell a veure si el pots fer entrar en raó.

Havia de fer alguna cosa per convencer-lo.

- Èric no et pots quedar aquí tancat, ets innocent i has de ser lliure.

- Xènia si de veritat m’estimes deixa’m, deixa de buscar la veritat, en molt poc temps seré lliure.

- Èric t’estimo amb tot el meu cor i per això vull que siguis lliure.

- Si de veritat m’estimessis em faries cas! Guàrdia, la reunió ha acabat.

No em podia quedar de braços creuats, per això li vaig demanar a l’Albert que seguís investigant.


Passat un mes l’Albert va trucar a la mare amb notícies sobre l’Èric. - Hola sóc l’Albert. Tinc notícies sobre el cas de l’Èric.

- Hola Albert. Què has descobert?

- Em temo que és millor que ho parlem en persona. Li va bé si aquesta tarda empasso per casa seva?

- Sí, em sembla bé.

Aquella tarda va ser la més espantosa de la meva vida.

- Hola Albert, passa. La Xènia està molt impacient per saber quines són les notícies que ens portes.

- Pel bé de tots recomano que us assenteu.

- Albert no ens espantis, la teva cara ja es prou seriosa i ara véns amb aquest comentari. Digue’ns ja que és el que has descobert i no ens deixis amb aquests nervis.

- Xènia, sento molt el que et vaig a dir ara, sé que tu l’estimes, però a vegades les persones ens fereixen… i la veritat és que tinc un amic a la policia i ha revisat el cas… totes les proves que hi ha apunten que l’Èric és culpable i a més a més no té cap cosí que es digui Ben.

- No m’ho crec això! Ell no m’ho faria! És impossible! El teu amic és un incompetent!

Havia de marxar d’aquella habitació, sentia com les llàgrimes començaven a caure i vaig marxar corrents. Havia de parlar amb ell, li havia de dir que em mirés als ulls i que em digués la veritat.

Quan vaig entrar a la sala estava plorant i ell em va veure i es va espantar.

- Veig que has descobert la veritat…

- No em puc creure que sigui veritat! Ets un assassí! No vull saber res més de tu!

Em vaig aixecar i vaig tirar la cadira al terra, quan em dirigia cap a la porta ell em va agafar pel braç:

- Xènia espera…

- No em toquis! Ets un assassí! Allunya’t de mi!

I vaig arrancar a córrer. Mentrestant m’allunyava pels passadissos vaig sentir que cridava:

- Això no acabarà així! Algun dia sortiré i ens tornarem a veure...

Quan vaig tornar a casa vaig anar de seguida a l’habitació, no tenia ganes de sopar ni de fer res, només tenia ganes d’oblidar tot el que havia passat.


Havien passat dos anys i afortunadament no havia tornat a saber res de l’Èric, però per desgràcia un matí vaig tornar del gimnàs i me’l vaig trobar a dins de casa esperant. Duia una pistola a la mà.

- Ja et vaig dir que la cosa no acabaria així...

Fi.





Altres activitats sobre la mateixa obra



Comentaris i activitats col·laboratives

Títol: Activitat sobre Mentida de l'autora Care Santos, pels AMC

Encara no s'han fet activitats col·laboratives a partir d'aquesta.