Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler! |
Activitat sobre La plaça del diamant, pels Diamants
Activitat de tipus vida oculta de sobre Julieta a l'obra La plaça del diamant, realitzada per Diamants del centre Terra Alta durant el curs 2012-13.
Aquesta invenció sobre la vida oculta de Julieta, es situa enmig dels fets narrats en el llibre.
Modalitats
Activitat escrita
Vaig anar expressament a la pastisseria on treballava la Natàlia, per dir-li que aquesta nit aniríem juntes a les festes majors de la plaça del Diamant. Volia que m'acompanyes per què havia quedat amb un noi i no volia anar sola. Em va costar una mica convenç-la, però ja sabia que m'acabaria dient que si. Ella era així sempre patia si algú li demanava alguna cosa i havia de dir-li que no.
Quan vam arribar els músics ja tocaven. El sostre estava guarnit amb flors i cadeneta de paper de tots els colors: una tira de cadeneta, una tira de flors. Hi havia flors amb una bombeta dintre i tot el sostre era com un paraigua a l'inrevés, perquè els acabaments de les tires estaven lligats més enlaire que no pas al mig, on totes s'ajuntaven.
La Natàlia, mentre es queixava de la cinta de goma dels enagos i observava curiosament els músics. Jo, el vaig veure com s'apropava entre la multitud de gent, amb una rialla d'orella a orella. Era alt i esvelt, amb el cabell negre i amb els ulls petits del mateix color, la seva rialla m'encantava quan reia se li marcaven els seus petits pòmuls i el feien d'allò més atractiu.
Només veure'l em va començar a bategar el cor com si hagués acabat de fer una cursa de 100 metres, vaig començar a tremolar com quant les fulles dels arbres son empeses pel vent i em va començar a fer moltes pessigolles la panxa.
I de sobte una veu a l'orella va dir-me, ¿ballem?
Tota il·lusionada vaig agafar-li la ma i vam ballar tota la nit.
Fins que vaig tenir que dir-li a la Natàlia que em tapes, que m'havia de treure les sabates perquè no podia més. La Natàlia em va explicar que esperava un jove que havia perdut l'americana. I li vaig dir Balleu, balleu... Desprès vaig tornar amb el meu estimant i vam continuar ballant com baldufes un pas doble i la toia de la plaça del Diamant, fins que els músics van deixar de tocar i la gent va marxar per anar a les seves cases. Vaig oblidar la Natàlia i vaig anar amb ell.
La nit s'estava ja finalitzant i l'albada és presentava d'allò més romàntica, i no perquè el color rosa del cel inspirès de mil maneres les paraules que sortien de la meva boca sinó perquè estava allí, amb ell, era el moment perfecte i no sem ocurria en pensar amb unaltra cosa. Però de sobte vaig pensar amb el Mateu, que farè ara? Que'n pensará de mi? El primer dia que ho deixem i jo ja m'hen vull oblidar i men vaig amb un altre xicot. Però s'hem va passar ràpid, aquell pensament va passar fugaç i al meu cap solament hi havien tres paraules: “aprofita el moment”.
Em vaig fer corratje i el vaig besar, al meu cap hi havien mil pensaments mentre que al meu cor mil sensacions.
Mentres estavem veient la sortida del sol ell em va agafar de la cintura i jo a ell, i la Natàlia amb aquell noi tant lleig i la meva mare preocupant-se de on estava i el meu pare patint sobre amb qui estava i tothom buscan-me desesperadament i jo tan tranquila estant amb aquell noi que acabava de conèixer i ell que no sabia ni el meu nom i que jo tampoc m'atrevia a dir-li i que mai avia vist un somriure tant perfecte i que aquell dia no podia començar d'una altra manera, no podia ser mes esplèndid.
El sol brillava, jo tornant a casa i ell que encara no marxava i jo pensant que no em trobesa a en Mateu i ell que no s'hen volia anar de cap de les maneres i que ell m'acompanyava a casa no fos cas que una noia tan maca és perdés pel camí o que algú la raptès. I esperant que els meus pares no estigesin a casa i pogués estar una estona més amb ell.
I que ell voliar anar pel forn a comprar l'esmorzar i esmorzar junts i que jo li deia que no perquè justament ell volia entrar al forn de'n Mateu i que ell tenia gana i que jo li deia que esmorzariem a meva casa i que mai avia conegut una persona tan tossuda i imposant com ell.
Vaig pensar en un moment que li diria que m'esperava a fora del forn però amb el caràcter que tenia o que jo em pensava que tenia segurament m'arribaria a dir alguna barbaritat o a mi s'he m'escapès alguna cosa que el fes dubtar de si jo estava sola o bé si jo tenia pel cap algun xicot. Jo no volia dir-li perque encara que en Mateu i jo ho hagessím deixat molts cops aquest per mi era el definitiu. Era l'últim cop que m'enganyava amb una altra, que sempre era jo la ximple que corria darrera seva perdonan-lo!
I al final vaig plantejar bé la situació i vaig considerar que si ja no erem parella jo tenia el dret de veure'm i quedar amb qualsevol altre. Així que a les vuit i mitja del matí vam entrar a la pastissería que dies abans hagués segut la meva futura casa i feina. Però tot s'havia acabat amb una baralla per culpa de les diverses infidelitats causades pel meu estimat i dic estimat no perque ho sigui sinó perquè jo encara l'estimo.
Altres activitats sobre la mateixa obra
Encara no hi ha a Viquilletra altres activitats sobre aquesta obra.
Comentaris i activitats col·laboratives
Títol: Activitat sobre La plaça del diamant, pels DiamantsEncara no s'han fet activitats col·laboratives a partir d'aquesta.