Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Activitat sobre La plaça del diamant, pels Catalunyainda

De Viquilletra
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Activitat de tipus altra activitat sobre l'obra La plaça del diamant de l'autora Mercè Rodoreda, realitzada per Catalunyainda del centre Terra Alta durant el curs 2012-13.


Hem fet una entrevista a la protagonista de La plaça del diamant.

Modalitats

Escrita

Activitat escrita

1.Com va morir la teva mare?

Quan la meva mare va morir jo tenia 8 anys. Jo no vaig saber la explicació verdadera de la seva mort fins al cap d'un temps. La meva mare era una dona, molt neta, tímida i endreçada, s'ocupava de la feina de la casa, netejava, feia el menja, em cuidava i algun cop ajudava al meu pare. El meu pare era un home seriós, molt reservat i molt introvertit. Treballava al camp, sol estaba a casa a la nit. La meva mare, un dia, cansada ja de tot, de estar sempre tancada en quatre parets, es va suicidar. Va ser un matí quan va comença a netejar la roba del riu. La va trobar un pastor flotan. Jo vaig sentir molta ràbia, inpoténcia, odi. No entenia, perquè ho havia fet. Vaig aver-me de fer càrrec de la casa, a partir de llavors sempre vaig estar molt unida al meu pare i em vaig tornar més reservada.


2.Com et va afectar la mort de en Quimet?

Per una part, ja s'havia que estava la possibilitat de que morigués. Jo poc a poc m'en anava fent la idea, per si de cas. Quan em vaig assabentar, penso que vaig reaccionar prou bé. S'havia que havia de tirar endavant, fer el possible per sobreviure, alimentar els meus fills i a mi, ja que ja no tendria els aliments que m'enviava el Quimet quan podia. A estones, el trobava molt a faltar, però tenia el consol dels meus fills, i s'havia que per ells, havia de seguir endavant.

3-T’agrada el carácter d’en Quimet i com el tractava?

Dons mira , tenia un carácter molt fort cap a la meva persona, però el que passa en que al cap del temps t’acostumes. Personalment no m’agradava perquè jo soc una persona i he mereixo un respecte, i a mi m’agrada la llibertat , no que una persona hem digui el que he de fer .

4-Com las sentir-te al fet d’haver de recurir a matar els teus fills hi ha tu mateixa?

Hem vaig sentir engoixada , agobiada , no era una desició fácil , però pensava que es aquell momento i la situación que estavem era el millor per tots. Els dies cada cop es feien mes dificíls a l’hora de menjar , de dormir… Poc a poc la seva casa s’anava quedant més buida , trista , sola. Els nens hem feien molta compasió , que arrivés un dia en el que haguessim de morrir de gana , es per aixó que vaig decidir , que matar-los , seria la solución més ràpida i eficaz.

5-A qui s’assemblaven més els teus fills?

L’Antoni tenia més el carácter del seu pare que el meu. Tenia el carácter fort , difícil d’endevinar el que li rondava pel cap , era un noi molt reservat. De ben petit el seu pare li va comprar un sombrer i una porra de fusta. Suposo que era perquè ja s’anaven acostumant a defensar-se per ell mateix.

Per altra banda, la Rita s’assemblava més a mi , un carácter també reservat , però alhora Intel.ligent. Tenia les idees molt clares , sabia el que volia i quan ho volia.





Altres activitats sobre la mateixa obra




Comentaris i activitats col·laboratives

Títol: Activitat sobre La plaça del diamant, pels Catalunyainda

Encara no s'han fet activitats col·laboratives a partir d'aquesta.