El dia de Sant Josep, el 19 de març, la Plaça de l' Ajuntament estava plena de gent, ningú no es podía moure. La gent estava nerviosa perquè la presentació encara no havia començat a les dos i quart a causa d’una boira molt estranya. Al cap de mitja hora, les autoritats digueren que la presentació anava a començar amb retard, sobre les quatre,s ja que els professionals aconsellaren a la gent que esperaren que la boira es dissipara un poc. Cap a les cinc la presentació va començar perquè la gent se n'estava anan,t encara que la boira no es va dissipar del tot. Tot va començar bé, però quan va començar la mascletà el fum dels petards va tornar-se d’un color verdós. La gent començà a cridar i les autoritats van perdre el control de la situació. Alguns espectadors van fugir corrent i altres es van quedar quiets perquè no podien veure-hi. En mig d’aquest caos la nostra protagonista va decidir ajudar un xiquet que estava plorant perquè havia perdut els seus pares. El xiquet li va dir que la seua mare va fugir corrent i que havia desaparegut. La fallera va aconseguir portar el xiquet fins a la policia a temps, però quan volia tornar a l’ajuntament la boira era massa espesa, i no es podia veure res.La fallera veia la gent caure al terra plorant, i ella va començar a marejar-se. Va aconseguir arribar a l’ajuntament arrosegant-se per terra i quan va entrar-hi no hi havia ningú. Va aconseguir anar fins al bany i rentar-se la cara però cada vegada es trobava pitjor. Tenia la cara roja i molt unflada, li sagnava el nas i a més li costava respirar. Abans de caure a terra, va intentar trucar a algú que la poguera ajudar , però no trobava el seu telèfon mòbil. Va caure a terra i va perdre la consciència. Les autoritats la van trobar quatre hores més tard, després de descobrir que la boira era en realitat un gas contaminant provinent d’un cementeri nuclear prop de la zona, que en ajuntar-se amb la pòlvora dels petards va provocar una reacció tòxica i mortal. Quan van portar la fallera a l’hospital era massa tard, ja estava morta.