|
Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler! |
Activitat sobre Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich, pels HASCK: Diferència entre les revisions
(Es crea la pàgina amb «{{Activitat sobre activitat |Grup=HASCK |Centre=Músic Martín i Soler |Curs=2015-16 |Obra=Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich |Basada en activitat=Activita...».) |
|||
| Línia 9: | Línia 9: | ||
|Text=Bon día; | |Text=Bon día; | ||
| − | Em fa molta il.lusió que alumnes com vosaltres hagen llegit | + | Em fa molta il.lusió que alumnes com vosaltres hagen llegit el meu llibre i coneguen la meua història. És normal que tu i els teus companys us sentireu identificats enllegir-la, ja que narre uns fets que li poden ocórrer a qualsevol. Realment a la vostra edat hauríeu de llegir més, a mi m'encantava llegir, estava enamorat dels manga, encara que un dels meus llibres favorits era "La fallera calavera" d'Enric Aguilar. |
| − | La primera sensació que vaig tenir quan em va arribar la noticia de que la meua àvia havia mort, era com que volia eixir de la meua casa, fugir de tots i de tot. Em va | + | La primera sensació que vaig tenir quan em va arribar la noticia de que la meua àvia havia mort, era com que volia eixir de la meua casa, fugir de tots i de tot. Em va inundar un sentiment que tot allò no era de veritat, que en algun moment anava a despertar-me d'aquell malson. |
| − | Em | + | Em vaiga adonar que la Judit no era la noia apropiada per a mi fa molt de temps, i de sobte em vaig percatar que la Míriam era una persona encantadora. Per la mateixa raó fa dos anys que em vaig casar amb ella i tenim una filla de tres mesos, que es diu Vanessa. |
| − | La realitat... | + | La realitat... sí, em vaig marejar molt, moltíssim, peroòno quedava bé posar que anava a potar en la meua novel.la. |
| − | Uns mesos més tard em va arribar la noticia de que els gamberros, com tu els anomenes, ja havien rebut el | + | Uns mesos més tard em va arribar la noticia de que els gamberros, com tu els anomenes, ja havien rebut el càstig que mereixien. |
| − | És normal que no sapiguera com | + | És normal que no sapiguera com parlar-li al meu pare, perqueè simplement no el coneixia. La sorpresa va ser bona, em va agradar descobrir els meus dos nous germans. Hauria sigut increïble haver pogut gaudir de la figura del meu pare, pero cadascú viu el destí que li toca, i eixe va a ser el meu; coneixer mon pare als ja 16 anys. |
| − | + | Sí, fos un any mogut, però gràcies a Dèu fins ara la vida m'ha anat molt millor. Li donaré records a ma mare. | |
Fins aviat, alumnes! | Fins aviat, alumnes! | ||
| − | |Validada= | + | |Validada=Sí |
| − | |Destacada= | + | |Validador=Esther Bueno |
| + | |Destacada=No | ||
|Activitat premiada=f | |Activitat premiada=f | ||
}} | }} | ||
Revisió de 23:59, 29 abr 2016
Esther Bueno ha validat aquesta activitat.
Activitat de tipus altra activitat sobre l'obra Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich, realitzada per HASCK del centre Músic Martín i Soler durant el curs 2015-16
Aquesta és una activitat col·laborativa feta a partir d'una activitat realitzada pel grup '.
Modalitats
Escrita
Activitat escrita
Em fa molta il.lusió que alumnes com vosaltres hagen llegit el meu llibre i coneguen la meua història. És normal que tu i els teus companys us sentireu identificats enllegir-la, ja que narre uns fets que li poden ocórrer a qualsevol. Realment a la vostra edat hauríeu de llegir més, a mi m'encantava llegir, estava enamorat dels manga, encara que un dels meus llibres favorits era "La fallera calavera" d'Enric Aguilar.
La primera sensació que vaig tenir quan em va arribar la noticia de que la meua àvia havia mort, era com que volia eixir de la meua casa, fugir de tots i de tot. Em va inundar un sentiment que tot allò no era de veritat, que en algun moment anava a despertar-me d'aquell malson.
Em vaiga adonar que la Judit no era la noia apropiada per a mi fa molt de temps, i de sobte em vaig percatar que la Míriam era una persona encantadora. Per la mateixa raó fa dos anys que em vaig casar amb ella i tenim una filla de tres mesos, que es diu Vanessa.
La realitat... sí, em vaig marejar molt, moltíssim, peroòno quedava bé posar que anava a potar en la meua novel.la.
Uns mesos més tard em va arribar la noticia de que els gamberros, com tu els anomenes, ja havien rebut el càstig que mereixien.
És normal que no sapiguera com parlar-li al meu pare, perqueè simplement no el coneixia. La sorpresa va ser bona, em va agradar descobrir els meus dos nous germans. Hauria sigut increïble haver pogut gaudir de la figura del meu pare, pero cadascú viu el destí que li toca, i eixe va a ser el meu; coneixer mon pare als ja 16 anys.
Sí, fos un any mogut, però gràcies a Dèu fins ara la vida m'ha anat molt millor. Li donaré records a ma mare.
Fins aviat, alumnes!
