Et demano perdó per haver matat al teu marit. Ho vaig fer sense voler, no pensava amb el cap sinó amb el cor, només pensava amb tu. El cor em deia que tu només podies ser meva i que havia de fer qualsevol cosa per recuperar-te, però està clar, no t'he recuperat i la meva vida s'ha enfonsat.

Me'n recordo quan érem feliços tu i jo i ningú s'interposava entre els nostres camins. Desitjaria tornar enrere i canviar tot el que he fet, tot menys estar amb tu, que ha estat l'única cosa que he fet bé a la meva vida. No he estat amb una altra dona des de que et vares anar, no he pogut. Tot el teu cos és, és especial per jo, els teus cabells de seda, els teus ulls d'or, les teves mans de princesa, és impossible deixar de pensar amb tu. Per aquesta raó vaig començar a ser un delinqüent, perquè no te tenia i volia morir-me. Quan et vaig començar a escriure amb els ballarins i em vas contestar em pensava que hi havia alguna possibilitat, que encara senties alguna cosa per mi, però ja està, ja s'ha acabat tot. No hi ha res entre tu i jo. Perdona'm per tot el que te fet. Però que sàpigues que encara t'estim i que sempre t'estimaré. T'estim, espero que qualque dia em puguis perdonar per tot el mal que te fet.