Activitat sobre Cicatrius de 1714 de l, pels Invictus: Diferència entre les revisions

CARTA A UN PERSONATGE

Barcelona, 6 de març de 2014.

Bon dia Bernat,

Som la Maria Macias, Cecilia Pérez, Irene Ramos i Romina Silva, un grup de noies de 4t de la ESO de l’ escola Cor de Maria c/Sabastida.

T’ escrivim aquesta carta ja que ens hem quedat molt impressionades per la teva valentia ,que has demostrat davant tota la situació que has viscut aquests últims anys.

Pensem que ets un nen molt valent, ja que has intentat mantenir-te fort davant aquesta terrible situació: bombes que cauen, persones que moren, famílies senceres fugint de casa seva per por a ser assassinats...

Tu sempre has intentat cuidar de la teva família en totes les ocasions que has pogut.

Ens ha semblat que demostres una gran maduresa, al haver investigat qui s’ amagava darrere de la teva família. Vas seguir a la Vicenta i vas descobrir la veritat .

Nosaltres ens vam quedar al•lucinades, ja que davant aquesta situació, no haguéssim sortit de casa nostra, per por a les bombes, en canvi tu vas sortir el carrer per esbrinar la veritat sobre la gran guerra que s’ acostava, amb la finalitat de defensar el poble català fins a la mort.

Vam patir molt per tu, quan vam veure que havies fugit a Badalona, un lloc on estaves protegit i vas decidir marxar en mig de la foscor tot sol, sense importar-te tota mena de perills als quals t’ hauries d’ afrontar, en la teva recerca per la salvació del poble català.

T’ admirem molt en tots els sentits, ja que vas saber mantenir la situació i vas saber connectar amb les persones adients en els moments adequats.

Va ser molt interessant veure com establies aquesta relació d’ amistat, amb la Vicenta. La vostra relació ens va agradar molt ja que us vau fer molt amics i vau establir una relació molt bona.

Tu la vas defensar quan va ser acusada d’espia i vas arriscar la teva vida per ella.

Totes estàvem molt pendents, i vam patir molt quan vas partir amb el Pancraç cap a Barcelona, per al•lertar als ciutadans de que les tropes borbòniques , havien preparat una trampa per poder fer caure al poble català. Nosaltres des de que vas pujar a la barca, ja sospitàvem que el Pancraç no era de fiar, però nosaltres sabíem que tu ets fort, valent i que eres capaç de defensar-te per tu mateix i fer-te valer.

Pensem que la teva actitud envers a tots els conflictes i moments de gran tensió que has viscut al llarg dels últims anys, demostra molt coratge, i es pot veure l’ amor que sents per la teva família i el sentiment de pertinença que tens amb el poble català. Ets un noi molt audaç i pensem que la teva forma d’ actuar a les situacions límits i la teva capacitat de prendre decisions et portaran per bon camí i que arribaràs molt lluny.

Sincerament, t’ admirem.

Salutacions,

Cecilia, Maria, Irene, i Romina.