Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Activitat sobre Antologia poètica de l'autor Miquel Martí i Pol, pels Els escriptors de Domland: Diferència entre les revisions

De Viquilletra
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Línia 14: Línia 14:
 
Una abraçada literària,
 
Una abraçada literària,
 
Els Escriptors de Domland
 
Els Escriptors de Domland
−
|Text=NARRADOR: Ens trobem a l'any 2320, on la tecnologia ha avançat tant que els ordinadors s'han deixat de banda i ara tot és possible gràcies al control mental i a la visió artificial. No obstant, hi ha un grup de gent que no pretèn seguir les passes que fa tothom i prefereix limitar-se a les facilitats que proporcionava el primer segle  del mil·lenni. Un exemple clar d'aquest grup és en Claudi Campvell, un ancià vidu que s'ha passat més de mitja vida treballant en una fàbrica robòtica per poder sostenir la seva família, ja que era l'únic sou que entrava a casa com a conseqüència de la forta crisi que estava afrontant el país. Avui, com és ja costum tots els diumenges per la tarda, en Claudi s'ha de fer càrrec dels seus néts de deu i dotze anys perquè els seus pares estan treballant. Vegem com els va la tarda...
+
|Text=NARRADOR: Ens trobem a l'any 2075, on la tecnologia ha avançat tant que els ordinadors s'han deixat de banda i ara tot és possible gràcies al control mental i a la visió artificial. No obstant, hi ha un grup de gent que no pretén seguir les passes que fa tothom i prefereix limitar-se a les facilitats que proporcionava el primer segle  del mil·lenni. Un exemple clar d'aquest grup és en Claudi Campvell, un ancià vidu que s'ha passat més de mitja vida treballant en una fàbrica robòtica per poder sostenir la seva família, ja que era l'únic sou que entrava a casa com a conseqüència de la forta crisi que estava afrontant el país. Avui, com és ja costum tots els diumenges per la tarda, en Claudi s'ha de fer càrrec dels seus néts de deu i dotze anys perquè els seus pares estan treballant. Vegem com els va la tarda...
−
Es troba en Claudi assegut en una cadira, i , envoltant-lo,  la Bruna i la Martina.  
+
 
 +
(Es troba en Claudi assegut en una cadira, i , envoltant-lo,  la Bruna i la Martina.)
  
 
CLAUDI (amb un llibre a les mans): I així és com acaba el conte de la tortuga i la llebre. Conte contat, conte acabat!
 
CLAUDI (amb un llibre a les mans): I així és com acaba el conte de la tortuga i la llebre. Conte contat, conte acabat!
Línia 21: Línia 22:
 
BRUNA: Que bé avi! M'ha agradat molt el conte.
 
BRUNA: Que bé avi! M'ha agradat molt el conte.
  
−
CLAUDI: M'alegro que l'hagis disfrutat, Bruna. A tu què t'ha semblat? (dirigint-se a la Martina)
+
CLAUDI: M'alegro que l'hagis gaudit, Bruna. A tu què t'ha semblat? (dirigint-se a la Martina)
  
 
MARTINA: Doncs a mi no m'ha agradat gens ni mica. És més, l'he trobat tant avorrit que de què no m' adormo.
 
MARTINA: Doncs a mi no m'ha agradat gens ni mica. És més, l'he trobat tant avorrit que de què no m' adormo.
  
−
CLAUDI: Vaja noia... em sap greu. Vols que t'expliqui una història real que va succeir ara fa més de tres-cents anys?
+
CLAUDI: Vaja noia... em sap greu. Vols que t'expliqui una història real que va succeir ara fa uns seixanta anys?
  
 
MARTINA: Per a mi perfecte, a veure si aquest relat em sorpren més que l'anterior. (amb un to un xic burleta)
 
MARTINA: Per a mi perfecte, a veure si aquest relat em sorpren més que l'anterior. (amb un to un xic burleta)
Línia 33: Línia 34:
 
BRUNA: I tant, em moro de ganes!
 
BRUNA: I tant, em moro de ganes!
  
−
CLAUDI: Aquesta és l'actitud! Doncs bé, posseu-vos ben còmodes que començo!
+
CLAUDI: Aquesta és l'actitud! Doncs bé, poseu-vos ben còmodes que començo!
  
 
MARTINA: Jo ja ho estic, de còmode.
 
MARTINA: Jo ja ho estic, de còmode.
Línia 39: Línia 40:
 
BRUNA: Calla Martina! Deixa parlar l'avi!
 
BRUNA: Calla Martina! Deixa parlar l'avi!
  
−
CLAUDI: Corria l'any 2014 quan un parell de joves catalanes anomenades Sira i Simona van elaborar un vídeo per a un projecte de la Viquilletra amb el nom de”Las Miquelas”.  Aquest narrava el poema “El poble”, del poeta Miquel Martí i Pol. El vídeo, un cop fou penjat a Internet, causà una molt bona impressió als amants de la poesia, fins al punt que es passaren tot el dia reproduint-lo i tornant-lo a reproduir. Tals accions van desembocar en un caos que donà lloc a la censura del vídeo, ja que estava tornant boig a molts ciutadans.
+
CLAUDI: Corria l'any 2014 quan un parell de joves catalanes anomenades Sira i Simona van elaborar un vídeo per a un projecte de la Viquilletra amb el nom de ”Las Miquelas”.  Aquest narrava el poema “El poble”, del poeta Miquel Martí i Pol. El vídeo, un cop fou penjat a Internet, causà una molt bona impressió als amants de la poesia, fins al punt que es passaren tot el dia reproduint-lo dia rere dia. Ai, com recordo aquells dies de bogeria...
 +
 
 +
(es veu en Claudi de jove mirant per primera vegada el vídeo)
 +
 
 +
CLAUDI: Tals accions van desembocar en un caos que donà lloc a la censura del vídeo, ja que estava tornant boig a molts ciutadans, un d'ells, jo.
  
 
MARTINA: Què fort, no avi?
 
MARTINA: Què fort, no avi?

Revisió del 21:38, 28 abr 2014


Activitat de tipus altra activitat sobre l'obra Antologia poètica de l'autor Miquel Martí i Pol, realitzada per Els escriptors de Domland del centre Molins Manyanet durant el curs 2013-14.


Hola de nous amics literaris! Aquí us presentem la nostra darrera activitat de la Viquilletra, que consisteix en dur a terme un comentari d'un vídeo de Las Miquelas on es recita el poema "El poble", del poeta Miquel Martí i Pol. Nosaltres, però, pretenem fer-ho d'una forma original!

Una abraçada literària, Els Escriptors de Domland

Modalitats

Escrita

Activitat escrita

NARRADOR: Ens trobem a l'any 2075, on la tecnologia ha avançat tant que els ordinadors s'han deixat de banda i ara tot és possible gràcies al control mental i a la visió artificial. No obstant, hi ha un grup de gent que no pretén seguir les passes que fa tothom i prefereix limitar-se a les facilitats que proporcionava el primer segle del mil·lenni. Un exemple clar d'aquest grup és en Claudi Campvell, un ancià vidu que s'ha passat més de mitja vida treballant en una fàbrica robòtica per poder sostenir la seva família, ja que era l'únic sou que entrava a casa com a conseqüència de la forta crisi que estava afrontant el país. Avui, com és ja costum tots els diumenges per la tarda, en Claudi s'ha de fer càrrec dels seus néts de deu i dotze anys perquè els seus pares estan treballant. Vegem com els va la tarda...

(Es troba en Claudi assegut en una cadira, i , envoltant-lo, la Bruna i la Martina.)

CLAUDI (amb un llibre a les mans): I així és com acaba el conte de la tortuga i la llebre. Conte contat, conte acabat!

BRUNA: Que bé avi! M'ha agradat molt el conte.

CLAUDI: M'alegro que l'hagis gaudit, Bruna. A tu què t'ha semblat? (dirigint-se a la Martina)

MARTINA: Doncs a mi no m'ha agradat gens ni mica. És més, l'he trobat tant avorrit que de què no m' adormo.

CLAUDI: Vaja noia... em sap greu. Vols que t'expliqui una història real que va succeir ara fa uns seixanta anys?

MARTINA: Per a mi perfecte, a veure si aquest relat em sorpren més que l'anterior. (amb un to un xic burleta)

CLAUDI: Excel·lent. Tu què hi dius bonica, t'animes a escoltar-la?

BRUNA: I tant, em moro de ganes!

CLAUDI: Aquesta és l'actitud! Doncs bé, poseu-vos ben còmodes que començo!

MARTINA: Jo ja ho estic, de còmode.

BRUNA: Calla Martina! Deixa parlar l'avi!

CLAUDI: Corria l'any 2014 quan un parell de joves catalanes anomenades Sira i Simona van elaborar un vídeo per a un projecte de la Viquilletra amb el nom de ”Las Miquelas”. Aquest narrava el poema “El poble”, del poeta Miquel Martí i Pol. El vídeo, un cop fou penjat a Internet, causà una molt bona impressió als amants de la poesia, fins al punt que es passaren tot el dia reproduint-lo dia rere dia. Ai, com recordo aquells dies de bogeria...

(es veu en Claudi de jove mirant per primera vegada el vídeo)

CLAUDI: Tals accions van desembocar en un caos que donà lloc a la censura del vídeo, ja que estava tornant boig a molts ciutadans, un d'ells, jo.

MARTINA: Què fort, no avi?

CLAUDI: Ni que ho diguis!! Que, t'estic sorprenent no?

MARTINA: Bé, sí, una miqueta. (sense ganes d'admetre-ho)

CLAUDI: Doncs encara et puc sorprendre més si t'ensenyo el vídeo. I a tu també, Bruna, per descomptat. Teniu sort que tingui una copia no registrada, ja que en teoria ara per ara el vídeo no l'hauria de posseir ningú.

BRUNA: Que emocionant!

CLAUDI: Vinga va, que us el mostro, però no li digueu a ningú, eh!

MARTINA: No, no avi. Confia en nosaltres!

(es mostra el vídeo)


CLAUDI: Què us ha semblat?

MARTÍ: Està força bé, la veritat. Jo crec que hauria pogut estar molt millor si s'hagués acompanyat amb música.

BRUNA: És cert, una bona música hauria ajudat a transmetre millor el sentiment del poema i a dissimular el so de fons, que sembla que siguin veus.

CLAUDI: Si, noia, segurament tens raó.

MARTINA: L'ús de les diferents imatges és molt bona idea. A mi m'ha semblat que hi havia moments en què parlaven massa ràpid.

CLAUDI: Sembleu uns experts ja comentant vídeos! (rient)

BRUNA: Tampoc és per tant avi!

FI




Altres activitats sobre la mateixa obra


Comentaris i activitats col·laboratives

Títol: Activitat sobre Antologia poètica de l'autor Miquel Martí i Pol, pels Els escriptors de Domland

Encara no s'han fet activitats col·laboratives a partir d'aquesta.



Obtingut de «https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Antologia_poètica_de_l%27autor_Miquel_Martí_i_Pol,_pels_Els_escriptors_de_Domland&oldid=15206»