Una vesprada després d'estar buscant a Franciszka, l'hem trobada en un banc del parc, així que anem a entrevistar-la, si vol.

-Xiques: Bon dia Franciszka, tens un moment per a conversar amb nosaltres?

-Franciszka: Bon dia xiques. Sí, és clar, que voleu?

-Jenny: Som unes estudiants de 4ESO i aquest trimestre ens ha tocat llegir la vida que t'ha tocat viure. Voliem fer-te unes preguntes perquè nos ha agradat molt la teua història i ens ha aparegut molt interessant.

-Franciszka: Començeu xiques.

-Carla: Bueno, Franciszka hem estat tot aquest temps intentant aconseguir una xarrada amb vosté, així que no anem a perdre tan sols un minut. Penses que la mort del teu fill va ser justa?

-Franciszka: No, la mort de tots els jueus em va parèixer injusta, ningú mereixia morir i sobretot no mereixia morir el meu fill perquè era molt honrat el meu xiquet (recorda trista).

-Jenny: No volem fer-la sufrir, si vols no contestar alguna pregunta, no fa falta.

-Carla: Però quan de temps fa de tot l'ocorregut?

-Franciszka: Ja fa 18 anys, però va ser molt traumàtic, perquè la pèrdua d'un fill és molt trist. Però no anem a parlar de coses tristes.

-Jenny: Com es va prendre la teua filla la notícia de que tenies amagats dos famílies i un soldat?

-Franciszka: La veritat és que em va dir que era la millor mare, que com el vaig poder fer, que estavem en perill.

-Carla: No va tindre por d'amagar a famílies amb xiquets petits...?

-Franciszka: Sí, la veritat és que jo tenia molta por perquè no era gens fàcil, és més, venien els alemanys a sopar a casa i era una situació incomoda.

-Jenny: Jo no podria ser tan valenta com tú, t'admire, quan estava llegint el llibre pensava que tenies un cor gegant.

-Carla: L'Helena i el Casemir continuen junts?

-Franciszka: Sí, és clar, ja tenen un fill i una filla.

-Jenny: Oh! Enhorabona, i el Casemir i l'Helena que pensen de tot l'ocorregut dels amagats que han sobreviscut.

-Franciszka: Van quedar sorprenguts, i em varen donar l'enhorabona per salvar a dos famílies i un soldat. Molta gent volia salvar a la gent però a quasi tots els trovaben i els mataven.

(li sona el telèfon)

-Franciszka: Mira és la meua filla!! Perdó, però he d'agafar-lo.

-Xiques: No pasa res agafa-lo.

(5 minuts despŕes)

-Franciszka: He d'anarme els meus nebots em necesiten, un plaer recordar després de tants anys aquesta història.

-Xiques: El plaer és nostre que vaja molt bé amb els teus nebots, que segur, perquè tenint una iaia com tú, és clar.

-Carla: Moltes gràcies i que pases un bon dia.

-Xiques: Adéu Franciszka.

-Franciszka: Adéu xiques espere us haja servit per a l'institut.