Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Activitat 2 sobre Mentida de l'autora Care Santos, pels AMC

De Viquilletra
La revisió el 20:06, 20 feb 2017 per AMC (Discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=AMC |Centre=La Sedeta |Curs=2016-17 |Obra=Mentida de l'autora Care Santos |Activitat sobre=una obra |Tipus activitat obra=altra versió |Presentació...».)

(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Activitat de tipus altra versió sobre l'obra Mentida de l'autora Care Santos, realitzada per AMC del centre La Sedeta durant el curs 2016-17.


Nosaltres hem fet un final alternatiu al llibre de Mentida.

Modalitats

Escrita

Activitat escrita

FINAL ALTERNATIU MENTIDA.

Havia de fer alguna cosa, no es podia quedar així, ell era innocent i jo ho pensava demostrar. Li vaig ensenyar la carta a la mare i ella va estar d’acord en buscar un advocat per treure’l del centre.

- Hola sóc l’Albert i seré el vostre advocat.

- Hola sóc la mare de la Xènia. Quin és el primer pas a seguir?

- Primer de tot necessitem proves per demostrar que és innocent. Jo el que faria és parlar amb ell a veure que ens pot dir.

Llavors la mare va sol·licitar una visita amb el centre de menors per poder parlar amb l’Èric.


Dos dies després ens vam dirigir al centre de menors per a parlar amb l’Èric, a la sala van entrar l’advocat, la Xènia i l’Èric.

- Hola Èric. Estem intentant buscar proves perquè puguis sortir abans de temps d’aquest lloc on et tenen tancat.

- Tens alguna cosa que puguem fer servir?

- Bé, com que totes les coses que ja tenia me les van treure i queda molt poc temps per sortir no fa falta que feu aquest esforç.

- Però no diguis bajanades. Encara que et falti poc temps per a sortir, és millor fer-ho quan saps que ets innocent, que no pas que et quedin els antecedents i després això et dificultarà tenir un bon futur.

- Això no em preocupa, total no tinc un lloc millor on caure mort.

L’Albert i jo vam sortir un moment al passadís.

- Xènia parla tu amb ell a veure si el pots fer entrar en raó.

Havia de fer alguna alguna cosa per convença’l

- Èric no et pots quedar aquí tancar, ets innocent i has de ser lliure.

- Xènia si de veritat m’estimes deixam, deixa de buscar la veritat, en molt poc temps seré lliure.

- Èric t’estimo amb tot el meu cor i per això vull que siguis lliure.

- Si de veritat m’estimessis em faries cas! Guàrdia la reunió ha acabat.

No em podia quedar de braços creuats, per això li vaig demanar a l’Albert que seguis investigant.


Passat un mes l’Albert va trucar a la mare amb noticies sobre l’Èric.

- Hola sóc l’Albert. Tinc noticies sobre el cas de l’Èric.

- Hola Albert. Que has descobert?

- Em temo que és millor que ho parlem en persona. Li va bé si aquesta tarda em passo per casa seva?

- Si, em sembla bé.

Aquella tarda va ser la més espantosa de la meva vida.

- Hola Albert, passa. La Xènia està molt impacient per saber quines són les noticies que ens portes.

- Pel bé de tots recomano que us assenteu.

- Albert no ens espantis, la teva cara ja es prou seriosa i ara vens amb aquest comentari. Diguens ja que és el que has descobert i no ens deixis amb aquests nervis.

- Xènia, sento molt el que et vaig a dir ara, sé que tu l’estimes, però a vegades les persones ens fereixen… i la veritat és que tinc un amic a la policia i ha revisat el cas… totes les proves que hi han apunten que l’Èric és culpable i a més a més no te cap cosí que es digui Ben.

- No m’ho crec això! Ell no m’ho faria! És impossible! El teu amic és un incompetent!

Havia de marxar d’aquella habitació, sentia com les llàgrimes començaven a caure i vaig marxar corrents. Havia de parlar amb ell, li havia de dir que em mires als ulls i que em digues la veritat.

Quan vaig entrar a la sala estava plorant i ell em va veure i es va espantar.

- Veig que has descobert la veritat…

- No em puc creure que sigui veritat! Ets un assassí! No vull saber res més de tu!

Em vaig aixecar i vaig tirar la cadira al terra, quan em dirigia cap a la porta ell em va agafar pel braç:

- Xènia espera…

- No em toquis! Ets un assassí! Allunyat de mi!

I vaig arrancar a córrer. Mentrestant m’allunyava pels passadissos vaig sentir que cridava:

- Això no acabarà així! Algun dia sortiré i ens tornarem a veure...

Quan vaig tornar a casa vaig anar de seguida a l’habitació, no tenia ganes de sopar ni de fer res, només tenia ganes d’oblidar tot el que havia passat.


Havien passat dos anys i afortunadament no havia tornat a saber res de l’Èric, però per desgràcia un matí vaig tornar del gimnàs i me’l vaig trobar a dins de casa esperant. Duia una pistola a la mà.

- Ja et vaig dir que la cosa no acabaria així...


Fi.





Altres activitats sobre la mateixa obra


Comentaris i activitats col·laboratives

Títol: Activitat 2 sobre Mentida de l'autora Care Santos, pels AMC

Encara no s'han fet activitats col·laboratives a partir d'aquesta.