després que l'assistenta trobés el cos sense vida de Gregor, van decidir entre tots que, tot i que fos un membre de la família, només ho era anímicament, així que van llançar el seu cos a les escombraries.

Tot seguit van experimentar un canvi en les seves vides. Se sentien alegres però nostàlgics; estaven contents d'haver-se desfet del problema que suposava tenir un escarabat dins de casa, però no deixava de ser un membre de la família; per tant, se’l recordava. Però s’havien de refer, tornar a la feina, guanyar diners, i refer-se econòmicament. La Grete va començar a treballar en un restaurant on era prou ben pagada. El pare i la mare van seguir en els seus càrrecs anteriors. Mesos més tard, quan la calma ja retornava a la casa, van començar a arribar unes cartes amenaçadores: L’escarabat fastigós retornarà, i la seva venjança us arribarà.

Tot i que les cartes no anaven firmades, ni hi havia cap mena d'informació, la família va arribar a pensar en la possibilitat que Gregor fos viu. Ho van discutir, un vespre, abans de sopar, i tots junts van acabar rient i convencent-se mútuament que devia ser una broma d’algú que conegués el seu secret. Van girar full a l'episodi, amb ganes de no tornar-hi a pensar més.

Al cap d'un temps, va arribar un altre sobre; aquest vegada, sense carta; només amb una fotografia de Gregor, tota tacada d'un viscós líquid negre. Els pares i la germana van quedar muts en veure-la. No gosaven pensar qui o què podia estar fent allò. La tercera carta arribà al cap d’una setmana, i deia: La meva mort inicià en vosaltres un temps de felicitat; però el destí no tardarà a arribar-vos, i farà justícia.

Van anar passant les setmanes i la família seguia amb la seva rutina, però la darrera carta que havien rebut els havia deixat molt amoïnats. Si tot allò era una broma, resultava de molt mal gust; però, i si fos cert que en Gregor qui escrivia els missatges? Preferien deixar el tema a part i no capficar-s’hi.

No va tornar a arribar cap carta a la casa, però un dia algú va trucar al timbre. La Grete va anar a obrir i va comprovar que no hi havia ningú. Quan es disposava a tornar a entrar a casa, va adonar-se que hi havia un sobre a terra. Va obrir-lo i, mentre feia un xiscle de terror, va treure'n de dins una antena d’escarabat gegant. Va anar corrents a avisar els pares i tots tres, horroritzats, van sortir corrents de casa. Tenien tanta por de tornar que van anar a passar dues setmanes a casa del germà de la mare, fins que es van adonar que no podien quedar-s'hi per sempre. Van decidir, amb moltes prevencions, tornar a casa seva. En arribar-hi, la van trobar envaïda per centenars d’escarabats, en una situació lamentable. Van tornar a sortir corrents, entre crits, però la porta estava tancada, i s'hi podia llegir aquesta inscripció: La meva venjança ha arribat, conviure amb aquests escarabats us ha tocat. Desesperats, van intentar esbotzar la porta, però no hi va haver manera. En menys d’una setmana van morir tots tres, envoltats de bèsties d’una altra espècie que no els comprenien, i amb qui no s'entenien. Exactament tal i com li havia passat a en Gregor.... Una lliçó del destí.