Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Activitat 2 sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Jenncar

De Viquilletra
La revisió el 20:03, 13 feb 2017 per Jenncar (Discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=Jenncar |Centre=Músic Martín i Soler |Curs=2016-17 |Obra=El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick |Activitat sobre=una obra |Tipus activitat...».)

(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Activitat de tipus altra versió sobre l'obra El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, realitzada per Jenncar del centre Músic Martín i Soler durant el curs 2016-17.


Hem decidit dedicar aquesta activitat enfocada a l'obra d'aquest llibre.

Modalitats

Escrita

Activitat escrita

... Estaven aterrorizades la meua filla i jo, pensant en que teníen: dos famílies jueves i un soldat alemà en una petita casa de dos dormitoris, els alemanys confiaven en nosaltres solíen vindre a la nostra casa una vegada per setmana a sopar.

Ja quedava molt poc per a que finalitzara la guerra, l'últim día els alemnays vingueren a la nostra casa per a sopar, quan la meua filla i jo estaven més nervioses que mai perquè volíem acabar amb aquestos tres anys de malsons. Havíem preparat una sopa gegant per sopar(i així també guardar-les sopar a les famílies que teniem a casa).

La meua filla va prendre taula, mentres jo estava a la porta dient als alemanys que passaren a sopar. Jo estava servint el sopar a cadascú dels membres que havíen a la taula. Varem acabar feliços i contents perquè ja era l'última vegada que anaven a estar ocupant eixa casa per sopar i que estaven molt agraïts per la seua voluntat i ajuda.

Quan ja estaven recollint, un dels alemanys li va dir a la mare que volía veure els porcs que tenía, jo no sabia que dir, jo crec que la meua cara em va delatar perquè estava molt nerviosa, però clar jo no podia dir que no... Va passar l'alemà a veure els porcs, quan estava girat per anar-se va escoltar a un dels xiquets que estava amagat, plorant. El meu cor va parar de batejar, l'alemà va còrrer per esdevinar que estava passant, i es quan va descobrir que hi havia una família amagada, i va cridar als companys. Em varen dir els alemanys que si tenía més gent amagada i que si no el deía em mataríen, aleshores vaig tindre que dir-les la veritat, que tenía mes famílies amagades.

Finalment, varen matar a tota la gent que tenía amagada a la meua casa i a la meua filla. A mi em digueren que em portaríen a la pressó per sempre. En aquest moment jo no sabía que fer, jo també volía que me mataren, m'anava a quedar sense filla, sense la meua xiqueta, això era el que més volí de la meua vida. Me traslladaren a la pressó d'Alemanya a passar tota la meua vida ací, quan jo conté els díes que me queden per a morir, així que us escric aquesta vida tan injusta que em toca viure, quan jo a sols volía ajudar a tota la gent que per desgràcia els mataven, pero sobretot sent pena per la meua xiqueta que la volia molt i encara la recorde asseguda a l'arbre de pomes...





Altres activitats sobre la mateixa obra


Comentaris i activitats col·laboratives

Títol: Activitat 2 sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Jenncar

Encara no s'han fet activitats col·laboratives a partir d'aquesta.