L'amor jugava a perdre's als teus ulls clars.

Em deia l'enyorança: No el trobaràs.

La tarda s'enfollia, boja de llum, vibrant en l'harmonia del seu perfum.

Plorava el cor silencis i llanguiment.

Em deia tot:No hi pensis per un moment.

L'amor es compadia del meu penar; de sobte apareixia rera un lilà.

Per la meva hora muda volava un cant.

L'amor era vençuda i el pler constant.

S'adorm un goig unànime als teus ulls clars.

L'amor, ara, es repenja, fina, al meu braç.

A continuació valorarem i criticarem la seva tasca d’una manera totalment constructiva.

Els membres del grup Somiadores han escenificat força bé el poema, captant la seva essència d’una manera captivadora. És notable que el vídeo està treballat i que han fet una bona feina. Per començar, ens centrarem en els aspectes positius i el que més ens ha agradat de la seva posada en escena.

Personalment, els Cercadors de maduixes volem felicitar a les Somiadores per l’ambientació escollida i el fons musical, ja que s’avé perfectament a l’obra. Al càmera, sentim profundament haver d’aconsellar-li que consideri dedicar-se a una altra vocació. Durant el vídeo, ens hem fixat en que sovint unes tremolors provoquen que es desenfoqui la imatge i això rebaixa la calitat visual.

Tot seguit, demanem encarecidament a la parella que s’agafa de la mà que mostrin una mica d’emoció durant l’escena, ja que aquesta hauria de reflexar l’amor que suposadament es tenen, i sembla quasi forçat. Som conscients que costa superar la vergonya, però feu un pas més cap a l’excel•lència i poseu-vos en la pell dels personatges que representeu.

Finalment, els membres del nostre grup volem deixar constància de l’esforç i dedicació que aquests nois han mostrat alhora de realitzar la peça teatral, ja que no és gens fàcil i s’han ensortit prou bé.