Usuari:Dropos - Historial de revisió

Dropos a 11:11, 22 feb 2012

2012-02-22T11:11:54Z

Dropos a 22:25, 21 feb 2012

2012-02-21T22:25:43Z

Rosa a 20:48, 21 gen 2012

2012-01-21T20:48:34Z

Dropos a 18:48, 20 gen 2012

2012-01-20T18:48:05Z

Dropos a 16:31, 20 gen 2012

2012-01-20T16:31:21Z

Dropos a 16:28, 20 gen 2012

2012-01-20T16:28:43Z

Dvdgmz a 19:42, 19 gen 2012

2012-01-19T19:42:13Z

Dropos: Es crea la pàgina amb «{{Usuari |Tipus usuari=grup d'estudiants |Integrants=Àlex Pàrraga, David Mellinas, Yael Gozalo, Esther Capdevila, Andrea Huaman i Moussa Gholam |Centre estudien=INS Doc...».

2012-01-19T18:19:10Z

Es crea la pàgina amb «{{Usuari |Tipus usuari=grup d'estudiants |Integrants=Àlex Pàrraga, David Mellinas, Yael Gozalo, Esther Capdevila, Andrea Huaman i Moussa Gholam |Centre estudien=INS Doc...».

Pàgina nova

{{Usuari
|Tipus usuari=grup d'estudiants
|Integrants=Àlex Pàrraga, David Mellinas, Yael Gozalo, Esther Capdevila, Andrea Huaman i Moussa Gholam
|Centre estudien=INS Doctor Puigvert
|Professorat=Rosa
|Centre treballa=
|Curs=2011-12
|Presentació=Hola,
Som sis alumnes de 4t d'ESO B. El nostre institut és l'INS Dr Puigvert i la lectura que treballem "La plaça del diamant". Dos de nosaltres ja vam participar a la viquilletra el curs 2010-2011 i si ens voleu conèixer millor mireu la nostra presentació.
|Usuari premiat=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

←Versió més antiga		Revisió del 11:11, 22 feb 2012
Línia 15:		Línia 15:
	\|Prova=f		\|Prova=f
	}}		}}
−
−	~~Primera activitat:~~
−
−	~~Canviar el final de la historia~~
−
−	Van picar a la porta. Era en Mateu que venia a dur menjar als nens. Els nens en aquell moment eren a casa de la senyora Enriqueta. El Mateu m'explicà que la Griselda s'havia anat amb la nena lluny, amb un altre home. Va començar a plorar, mai havia vist plorar a un home. Amb aquells ulls clars plorosos, vaig abraçar-lo fins que vaig esperar fins que ell em deixes anar i quan em deixar anar i ell deixà de plorar, jo em vaig intentar aixecar i llavors m'agafà de la mà i em besà. Va ser un petó intens, després s'acabaren les paraules, em vaig estirar sobre seu i li vaig fer l'amor fins no poder més. Vingueren els nens i en Mateu sortí corrents fina al colomer. Allà es vestí i sortí dient que ja tenia el colomars nets, i que ja s'havia d'anar. Vaig anar a acomiadar-me i el vaig tornar a besar. Posat uns dies vingué el Quimet. I em digué que tenia tuberculosis, i que cada vegada estava pitjor, i que m’estimava molt i que també estimava als nens i que no els digues re perquè no volia preocupar-los. I jo en aquell moment no podia dir-li que ja no l'estimava i que estava enamorada del Mateu, perquè em sentia una mala persona, però ell sempre em va tractar malament. No vaig voler dir res davant dels nens. En Quimet es va quedar a dormir durant un parell de dies. Quan en Quimet anar-se'n vingué el Mateu, mal ferit, jo vaig curar-lo amb tot el meu amor. El vaig curar i quan va estar prou fort m'ajudà amb les feines de casa. Un dia que estava fent cafè, va apropar-se'm per darreraere i em pujà les faldilles i va fer-me l'amor. Me'l va fer a l'habitació dels coloms, a la habitació de matrimoni, i a molts llocs més. Ningú no mi ho havia fet mai com ell. Passats 2 mesos després que ell ja estigues recuperat del tot i s'hi hagués anat, hem vaig donar compte de que tornava a estar embarassada. A la setmana següent de saber-ho va vindre el Quimet. Hem vaig posar seria i li vaig esplicar. Ell s'enfadà molt, em clavà una bufetada i va amenaçar-me de matar-me si no el deixava. Jo li vaig dir que no el deixaria que me l'estimava de debò i ell em va dir que també m’estimava. En Quimet va anar-se'n a buscar al Mateu , jo vaig cridar als nens, amagats a l'habitació dels coloms, i digué al Antoni que cuidés a la Rita i que tornava de seguida. Vaig sortir corrents darrera el Quimet. Ell va cridar-me que tornes a casa, jo vaig continuar seguint-lo. Va arribar a la trinxera on es trobava el Mateu lluitant. En Quimet s'apropà al Mateu i li clavà un cop de puny a l'estomac, el Mateu s'hi tornà i començaren a tornar-se els cops. Jo vaig intentar separar-los i vaig rebre un cop a la cara. Uns quants milicians van separar-los, però just en aquell moment el Mateu va rebre una bala a l'espatlla, de foc enemic, jo plorant com una boja em vaig apropar, vaig demanar ajuda i en Quimet el volia rematar, però em vaig posar al mig perquè no el dispares; es va anar fent siga-saga i quan s’anà va, s'apuntà amb l'arma al cap i es disparà. Va morir en el acte. Dels nervis jo vaig perdre la criatura, però quan va acabar la guerra, jo em vaig casar amb el Mateu i vam tenir una nena anomenada Maria, vaig ser feliç fins ser molt gran i vaig morir de vella junt al meu estimat Mateu.

←Versió més antiga		Revisió del 22:25, 21 feb 2012
Línia 15:		Línia 15:
	\|Prova=f		\|Prova=f
	}}		}}
		+
		+	Primera activitat:
		+
		+	Canviar el final de la historia
		+
		+	Van picar a la porta. Era en Mateu que venia a dur menjar als nens. Els nens en aquell moment eren a casa de la senyora Enriqueta. El Mateu m'explicà que la Griselda s'havia anat amb la nena lluny, amb un altre home. Va començar a plorar, mai havia vist plorar a un home. Amb aquells ulls clars plorosos, vaig abraçar-lo fins que vaig esperar fins que ell em deixes anar i quan em deixar anar i ell deixà de plorar, jo em vaig intentar aixecar i llavors m'agafà de la mà i em besà. Va ser un petó intens, després s'acabaren les paraules, em vaig estirar sobre seu i li vaig fer l'amor fins no poder més. Vingueren els nens i en Mateu sortí corrents fina al colomer. Allà es vestí i sortí dient que ja tenia el colomars nets, i que ja s'havia d'anar. Vaig anar a acomiadar-me i el vaig tornar a besar. Posat uns dies vingué el Quimet. I em digué que tenia tuberculosis, i que cada vegada estava pitjor, i que m’estimava molt i que també estimava als nens i que no els digues re perquè no volia preocupar-los. I jo en aquell moment no podia dir-li que ja no l'estimava i que estava enamorada del Mateu, perquè em sentia una mala persona, però ell sempre em va tractar malament. No vaig voler dir res davant dels nens. En Quimet es va quedar a dormir durant un parell de dies. Quan en Quimet anar-se'n vingué el Mateu, mal ferit, jo vaig curar-lo amb tot el meu amor. El vaig curar i quan va estar prou fort m'ajudà amb les feines de casa. Un dia que estava fent cafè, va apropar-se'm per darreraere i em pujà les faldilles i va fer-me l'amor. Me'l va fer a l'habitació dels coloms, a la habitació de matrimoni, i a molts llocs més. Ningú no mi ho havia fet mai com ell. Passats 2 mesos després que ell ja estigues recuperat del tot i s'hi hagués anat, hem vaig donar compte de que tornava a estar embarassada. A la setmana següent de saber-ho va vindre el Quimet. Hem vaig posar seria i li vaig esplicar. Ell s'enfadà molt, em clavà una bufetada i va amenaçar-me de matar-me si no el deixava. Jo li vaig dir que no el deixaria que me l'estimava de debò i ell em va dir que també m’estimava. En Quimet va anar-se'n a buscar al Mateu , jo vaig cridar als nens, amagats a l'habitació dels coloms, i digué al Antoni que cuidés a la Rita i que tornava de seguida. Vaig sortir corrents darrera el Quimet. Ell va cridar-me que tornes a casa, jo vaig continuar seguint-lo. Va arribar a la trinxera on es trobava el Mateu lluitant. En Quimet s'apropà al Mateu i li clavà un cop de puny a l'estomac, el Mateu s'hi tornà i començaren a tornar-se els cops. Jo vaig intentar separar-los i vaig rebre un cop a la cara. Uns quants milicians van separar-los, però just en aquell moment el Mateu va rebre una bala a l'espatlla, de foc enemic, jo plorant com una boja em vaig apropar, vaig demanar ajuda i en Quimet el volia rematar, però em vaig posar al mig perquè no el dispares; es va anar fent siga-saga i quan s’anà va, s'apuntà amb l'arma al cap i es disparà. Va morir en el acte. Dels nervis jo vaig perdre la criatura, però quan va acabar la guerra, jo em vaig casar amb el Mateu i vam tenir una nena anomenada Maria, vaig ser feliç fins ser molt gran i vaig morir de vella junt al meu estimat Mateu.

@@ Línia 8: / Línia 8: @@
 |Presentació=Hola,
 Som sis alumnes de 4t d'ESO B. El nostre institut és l'INS Dr Puigvert i la lectura que treballem "La plaça del diamant". Dos de nosaltres ja vam participar a la viquilletra el curs 2010-2011 i si ens voleu conèixer millor mireu la nostra presentació.
-|Usuari premiat=f
+|Vídeo servidor=YouTube
-[http://[http://http://www.youtube.com/watch?v=RM6I1YeRDK0&feature=youtube_gdata Video]
+|Vídeo ID=RM6I1YeRDK0
 {{Admin-Prova
 |Prova=f
 }}

@@ Línia 2: / Línia 2: @@
 |Tipus usuari=grup d'estudiants
 |Integrants=Àlex Pàrraga, David Mellinas, Yael Gozalo, Esther Capdevila, Andrea Huaman i Moussa Gholam
-|Centre estudien=INS Doctor Puigvert
+|Centre estudien=Dr Puigvert
 |Professorat=Rosa
 |Centre treballa=