Mostra la font per a La vida oculta d'Aneris, per Picolins

'''LA VIDA OCULTA DE:'''

Aneris


'''Aspecte físic:'''
 
No té cabell, la seva pell és blava, freda i viscosa. És un ésser humit. Té els ulls grosos i blaus. Està prima. Anava nua i en ocasions duia un jersei vell i brut. Té membranes als dits de les mans i dels peus.Té els pits desenvolupats, el coll llarg i brànquies al coll. 


'''Escenes del llibre:'''

'''•Vista per primer cop:''' Era un granotot que diua galledes, anava a buscar aigua a la font d'en Batís. Era una femella i estava domesticada per en Caffó.

'''•Desenvolupament al llarg de la història:''' Cantava quan hi havia citauques      prop. "Ordenava" la planta de dalt col•locant pedres sobre les coses per amagar-les. En Batís i en Kollege la utilitzaven per fornicar. 

'''•Fets del final de la història:''' En Kollege s’adona que l'Aneris no vol tornar amb els granotots a causa d'algun fet en el seu passat.


'''Imaginar abans i després de la història:'''


Fets que han pogut passar:


-Es trovaba sola.

-No volia ser com ells.

-No s'adaptava.

-Es va barallar amb els ciutauca.

-La van tenir atrapada.

-Es va enamorar d'en Caffó.

-Volia coneixer nou món. 

-Es va enamorar d'en Caffó.


'''Narració:'''

Deia una llegenda entre els citauca que una femella va fornicar amb un humà que resultava ser oficial atmosfèric d'una illa al sud-oest de l'oceà. La femella es va quedar embarassada. Va donar a llum una criatura mig humana mig citauca. La van anomenar Aneris pel seu aspecte similar al d'una sirena. 

Des de petita no es relacionava amb la seva espècie perquè es sentia diferent d’ells i no s'acabava d'adaptar a aquella societat d'individus marins. Un dia es va posar malalta, li costava respirar, els citauca la miraven preocupats sense saber què fer. Una vegada gairebé s'ofegà, però un citauca la va dur a la superfície i l'Aneris va poder respirar millor, va ser llavors quan es van adonar que no respirava bé sota l'aigua i que el seu lloc era a terra. Des d'aquell fet, l'Aneris passava més hores a l'illa perduda, que no apareixia en cap mapa i on quasi mai ningú havia arribat, que no pas a l'aigua amb la seva família. Dormia a les roques de la vora de l'illa per precaució, ja que si es posava a dormir al cau dels seus, es podria ofegar i morir-se. 
Com que passava els dies a l'illa, alguns citauca anaven a visitar-la i passaven hores junts.I així van anar passant els dies, fins que un dia la curiositat de l'Aneris va fer-la anar a explorar aquella illa deserta i va veure que hi habitava un individu. 
Va passar el temps fins que un dia va veure que s'apropava un vaixell. D'aquell vaixell van sortir-ne molts homes: uns quants descarregaven caixes, d'altres duien les caixes a una caseta i dos es dirigien cap al far de l'illa. Passat un cert temps, els dos homes van tornar a la zona de la caseta, un es va quedar a l'illa i els altres van tornar al vaixell. A poc a poc el vaixell s'allunyava fins que es va confondre amb l'horitzó i va desaparèixer.

L'Aneris va observar que un humà es quedava al far i l'altre a la caseta. 
Un matí, mentre descansava sobre la sorra de la platja, va sentir sorolls que provenien de la caseta, va anar a investigar i va veure que l'home que habitava a la caseta anava a buscar aigua a una font que hi havia a prop del far. El que feia sorolls eren les galledes que xocaven entre elles.

L'Aneris, encuriosida, va decidir entrar a la caseta per veure quina classe d'utensilis tenien els humans. Es va quedar mirant uns llibres que hi havia sobre una taula, va obrir-ne un, però no sabia què era ni per a què servia, ni tan sols sabia llegir-lo. Anava passant les pàgines sense adonar-se que l'oficial atmosfèric estava tornant a la caseta. L'oficial, que es deia Batís Caffó, va entrar i va sorprendre l'Aneris amb el llibre a la mà. Com que l'oficial no havia vist mai una espècie semblant, la va capturar. 

Durant tot el dia, els citauca no van saber res de l'Aneris, la van buscar al voltant de l'illa, amb l’esperança de veure-la descansant o estirada sobre les roques observant el cel, però no va ser així.

La primera nit l'Aneris plorava, plorava cantant. El seu cant atreia els citauca com si es tractés del cant d'una sirena atraient els mariners a la deriva. Els citauca van dirigir-se cap a la caseta. En Caffó va sentir sorolls i veus, va obrir les finestres de fusta i va veure més aquàtics com l'Aneris allà fora, va pensar que li aniria bé tenir-ne més que l'ajudessin a pescar i a fer encàrrecs. Va sortir de la caseta amb la intenció de caçar-ne algun, però es va adonar que no eren com l'Aneris, se'l volien menjar, perquè tenia l'Aneris i volien venjança.. Es va posar a córrer en direcció al far, va picar molt fort a la porta i el faroner l’hi va obrir. Els citauca van envestir contra la porta. El faroner va agafar el fusell, va pujar al balcó i va disparar-los fins que van marxar.

L'Aneris s'havia quedat a la caseta plorant. El faroner va matar uns quants citauca i els altres van tornar al mar, alguns ferits, d’altres intactes.
En Batís li va explicar al faroner que havia capturat una femella d'una espècie mai vista, el faroner la volia veure i la van anar a buscar a la caseta, suposadament seguia allà. No la van trobar i van decidir anar a buscar-la. Primer, es van dirigir a la zona sud de l'illa, res. Després van anar cap a l’est, tampoc. Finalment, mentre es dirigien cap al nord de l'illa, la van veure que s'enfilava a un arbre. En Caffó la va agafar d'un peu i se la van endur al far. 

La nit va acabar i va sortir el sol. En Caffó i el faroner no s'acabaven de creure el que els va passar la nit anterior, però només veient l'Aneris ja s'ho van acabar de creure. No pensaven que aquella nit aquells éssers aquàtics tornarien a atacar el far. 
Durant el dia, el faroner i en Caffó van intentar relacionar-se amb l'Aneris, la volien fer parlar, però només aconseguien que fes sorolls estranys. Van ensenyar-la a cuinar i va aprendre’n molt ràpid. Els seria molt útil.


El faroner va sortir a recollir llenya i la nit li va caure a sobre. Va sentir cantar l'Aneris, la seva ment es va deixar endur per aquella veu, es va asseure en una roca i va deixar la llenya a terra, es va quedar mirant l'horitzó, hipnotitzat. Va veure que alguna cosa sortia de l'aigua i s'apropava al far, eren molts. Va agafar la llenya i es va apropar més al far, es va adonar que eren els citauca. Va deixar caure la llenya i va intentar obrir la porta del far, però només es podia obrir amb la clau o per dintre. Si es posava a cridar, els citauca el sentirien, així que va sortir corrents, però els citauca el van veure fugir i van anar darrere seu. El faroner no sabia on anar i es va posar a córrer cap al bosc, desgraciadament, va entrebancar amb un tronc, es va aixecar ràpidament, va mirar enrrera i va veure que cada cop tenia els citauca més a prop. Va seguir corrent, però es va veure atrapat en un lloc que no tenia sortida, només podia tornar enrera. Els citauca el van acorralar i entre uns quants se'l van menjar.

En Caffó, que era dins del far, va sentir un crit provinent del bosc, va sortir al balcó i va veure que els citauca es dirigien cap al far, uns quants tenien el rostre tacat de sang. Va entendre llavors, que el seu company era mort.

Els citauca es van posar a atacar el far, en Caffó va seguir l'exemple del seu difunt amic, va agafar el fusell i els va disparar fins que van marxar. L'Aneris va deixar de cantar al cap d'una estona.

A la tarda següent, en Batís va entrar al far després de construir diverses trampes per als citauca al voltant del far. Com que estava cansat, es va seure a la taula i es va posar a beure alcohol. Quan va estar prou borratxo, es va adonar que l'Aneris estava estirada en el seu llit. Se la va quedar mirant, distret. Es va fixar en el seu cos i en els seus ulls, la va trobar atractiva. Es va apropar a ella i com que va veure que no es movia, es va ajeure al seu costat. Li va fer carícies, ella feia gemecs. Després la va seduir i van fornicar.

Des d'aquell dia, l'Aneris va quedar encantada i es va enamorar d'en Caffó. 
Els citauca sempre anaven a atacar el far de nit. L'Aneris cantava quan eren prop.