Viquilletra - Contribucions de l’usuari [ca]

Activitat sobre L'home que plantava arbres de l'autor Jean Giono, pels Tocats de l'Oller

2016-04-26T16:03:21Z

Tocats de l'Oller:

{{Activitat sobre activitat
|Grup=Tocats de l'Oller
|Centre=Molins Manyanet
|Curs=2015-16
|Obra=L'home que plantava arbres de l'autor Jean Giono
|Basada en activitat=Activitat sobre L
|Activitat sobre=una obra
|Tipus activitat sobre activitat obra=altra activitat
|Presentació=Hola a tots, ja tornem a estar a aquí!
Us deixem la nostra activitat col·laborativa en la qual ens ho hem passat molt bé fent-la i en la que podreu gaudir! Hem decidit escenificar-la en un estudi publicitari i decidir si l'anunci es pot emetre per televisió o no. Que creieu? Si mireu el vídeo ho sabreu!
Esperem que us agradi!
|Text=Lloc: Estudi de publicitat
(Tots els publicistes estan a punt d’entrar a la reunió d’avaluació de l’anunci.)
S’obre el despatx de la directora i entren el cap de màrqueting i l’empleat per veure tots tres l’anunci i donar les seves opinions.

''Directora:'' Endavant. (Entren) Ja heu vist l’anunci de l’home que plantava arbres?

''Cap de màrqueting:'' Sí, el Markênnio i jo vam veure’l l’altre dia i vam extreure algunes conclusions.

''Directora:'' Bé, comencem la reunió. Hem podríeu dir les conclusions positives i negatives que heu extret?

''Cap de màrqueting:'' Doncs, a primera vista sembla tenir una bona qualitat d’imatge, no creus Markênnio?

''Empleat:'' Sí, està molt bé tot i que la càmera tremola molt i jo personalment faria servir un trípode.

''Cap de màrqueting:'' Tot i això les lletres tampoc és que estiguin del tot bé, perquè cada vegada canvien la mida.

''Empleat'': Potser les lletres tenen un mal format però no hi ha faltes d’ortografia i això sempre és agradable.

''Directora:'' I què opineu sobre la música?

''Cap de màrqueting:'' A mi em vénen ganes de canviar de canal, la música no és gens apropiada.

''Empleat:'' Estic totalment d’acord amb tu Jordi, jo hauria posat una cançó més tranquil·la.

''Directora:'' D’acord penseu que per finals de setmana sortirà a la televisió. Quines parts són les que més us agraden?

''Empleat:'' A mi personalment m’agrada molt la seqüencia d’imatges, penso que és molt original.

''Cap de màrqueting:'' Bé, tenint en compte que se situa després d’una guerra, els fons estan molt encertats.

''Empleat:'' Jo crec que pot sortir a la televisió en uns tres dies. Què penses Jordi?

''Director de màrqueting:'' si solucionem els errors mencionats, estic totalment d’acord.

''Directora:'' Moltes gràcies per haver vingut a la reunió. Ja podeu marxar a les vostres oficines.
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=_1o0qksQGRo
|Validada=f
|Destacada=f
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre L'home que plantava arbres de l'autor Jean Giono, pels Tocats de l'Oller

2016-04-26T15:58:26Z

Tocats de l'Oller:

{{Activitat sobre activitat
|Grup=Tocats de l'Oller
|Centre=Molins Manyanet
|Curs=2015-16
|Obra=L'home que plantava arbres de l'autor Jean Giono
|Basada en activitat=Activitat sobre L
|Activitat sobre=una obra
|Tipus activitat sobre activitat obra=altra activitat
|Presentació=Hola a tots, ja tornem a estar a aquí!
Us deixem la nostra activitat col·laborativa en la que hem disfrutat molt fent-la i en la que podreu gaudir!
Esperem que us agradi!
|Text=Lloc: Estudi de publicitat
(Tots els publicistes estan a punt d’entrar a la reunió d’avaluació de l’anunci.)
S’obre el despatx de la directora i entren el cap de màrqueting i l’empleat per veure tots tres l’anunci i donar les seves opinions.

''Directora:'' Endavant. (Entren) Ja heu vist l’anunci de l’home que plantava arbres?

''Cap de màrqueting:'' Sí, el Markênnio i jo vam veure’l l’altre dia i vam extreure algunes conclusions.

''Directora:'' Bé, comencem la reunió. Hem podríeu dir les conclusions positives i negatives que heu extret?

''Cap de màrqueting:'' Doncs, a primera vista sembla tenir una bona qualitat d’imatge, no creus Markênnio?

''Empleat:'' Sí, està molt bé tot i que la càmera tremola molt i jo personalment faria servir un trípode.

''Cap de màrqueting:'' Tot i això les lletres tampoc és que estiguin del tot bé, perquè cada vegada canvien la mida.

''Empleat'': Potser les lletres tenen un mal format però no hi ha faltes d’ortografia i això sempre és agradable.

''Directora:'' I què opineu sobre la música?

''Cap de màrqueting:'' A mi em vénen ganes de canviar de canal, la música no és gens apropiada.

''Empleat:'' Estic totalment d’acord amb tu Jordi, jo hauria posat una cançó més tranquil·la.

''Directora:'' D’acord penseu que per finals de setmana sortirà a la televisió. Quines parts són les que més us agraden?

''Empleat:'' A mi personalment m’agrada molt la seqüencia d’imatges, penso que és molt original.

''Cap de màrqueting:'' Bé, tenint en compte que se situa després d’una guerra, els fons estan molt encertats.

''Empleat:'' Jo crec que pot sortir a la televisió en uns tres dies. Què penses Jordi?

''Director de màrqueting:'' si solucionem els errors mencionats, estic totalment d’acord.

''Directora:'' Moltes gràcies per haver vingut a la reunió. Ja podeu marxar a les vostres oficines.
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=_1o0qksQGRo
|Validada=f
|Destacada=f
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre L'home que plantava arbres de l'autor Jean Giono, pels Tocats de l'Oller

2016-04-26T15:57:43Z

Tocats de l'Oller:

{{Activitat sobre activitat
|Grup=Tocats de l'Oller
|Centre=Molins Manyanet
|Curs=2015-16
|Obra=L'home que plantava arbres de l'autor Jean Giono
|Basada en activitat=Activitat sobre L
|Activitat sobre=una obra
|Tipus activitat sobre activitat obra=altra activitat
|Presentació=Hola a tots, ja tornem a estar a aquí!
Us deism la nostra activitat col·laborativa en la que hem disfrutat molt fent-la i en la que podreu gaudir!
Esperem que us agradi!
|Text=Lloc: Estudi de publicitat
(Tots els publicistes estan a punt d’entrar a la reunió d’avaluació de l’anunci.)
S’obre el despatx de la directora i entren el cap de màrqueting i l’empleat per veure tots tres l’anunci i donar les seves opinions.

''Directora:'' Endavant. (Entren) Ja heu vist l’anunci de l’home que plantava arbres?

''Cap de màrqueting:'' Sí, el Markênnio i jo vam veure’l l’altre dia i vam extreure algunes conclusions.

''Directora:'' Bé, comencem la reunió. Hem podríeu dir les conclusions positives i negatives que heu extret?

''Cap de màrqueting:'' Doncs, a primera vista sembla tenir una bona qualitat d’imatge, no creus Markênnio?

''Empleat:'' Sí, està molt bé tot i que la càmera tremola molt i jo personalment faria servir un trípode.

''Cap de màrqueting:'' Tot i això les lletres tampoc és que estiguin del tot bé, perquè cada vegada canvien la mida.

''Empleat'': Potser les lletres tenen un mal format però no hi ha faltes d’ortografia i això sempre és agradable.

''Directora:'' I què opineu sobre la música?

''Cap de màrqueting:'' A mi em vénen ganes de canviar de canal, la música no és gens apropiada.

''Empleat:'' Estic totalment d’acord amb tu Jordi, jo hauria posat una cançó més tranquil·la.

''Directora:'' D’acord penseu que per finals de setmana sortirà a la televisió. Quines parts són les que més us agraden?

''Empleat:'' A mi personalment m’agrada molt la seqüencia d’imatges, penso que és molt original.

''Cap de màrqueting:'' Bé, tenint en compte que se situa després d’una guerra, els fons estan molt encertats.

''Empleat:'' Jo crec que pot sortir a la televisió en uns tres dies. Què penses Jordi?

''Director de màrqueting:'' si solucionem els errors mencionats, estic totalment d’acord.

''Directora:'' Moltes gràcies per haver vingut a la reunió. Ja podeu marxar a les vostres oficines.

|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=_1o0qksQGRo
|Validada=f
|Destacada=f
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre L'home que plantava arbres de l'autor Jean Giono, pels Tocats de l'Oller

2016-04-26T15:56:03Z

Tocats de l'Oller: Es crea la pàgina amb «{{Activitat sobre activitat |Grup=Tocats de l'Oller |Centre=Molins Manyanet |Curs=2015-16 |Obra=L'home que plantava arbres de l'autor Jean Giono |Basada en activitat=A...».

{{Activitat sobre activitat
|Grup=Tocats de l'Oller
|Centre=Molins Manyanet
|Curs=2015-16
|Obra=L'home que plantava arbres de l'autor Jean Giono
|Basada en activitat=Activitat sobre L
|Activitat sobre=una obra
|Tipus activitat sobre activitat obra=altra activitat
|Presentació=Hola a tots, ja tornem a estar a aquí!
Us deism la nostra activitat col·laborativa en la que hem disfrutat molt fent-la i en la que podreu gaudir!
Esperem que us agradi!
|Text=Lloc: Estudi de publicitat
(Tots els publicistes estan a punt d’entrar a la reunió d’avaluació de l’anunci.)
S’obre el despatx de la directora i entren el cap de màrqueting i l’empleat per veure tots tres l’anunci i donar les seves opinions.
(Picant a la porta)
''Directora:'' Endavant. (Entren) Ja heu vist l’anunci de l’home que plantava arbres?
''Cap de màrqueting:'' Sí, el Markênnio i jo vam veure’l l’altre dia i vam extreure algunes conclusions.

''Directora:'' Bé, comencem la reunió. Hem podríeu dir les conclusions positives i negatives que heu extret?
''Cap de màrqueting:'' Doncs, a primera vista sembla tenir una bona qualitat d’imatge, no creus Markênnio?
''Empleat:'' Sí, està molt bé tot i que la càmera tremola molt i jo personalment faria servir un trípode.
''Cap de màrqueting:'' Tot i això les lletres tampoc és que estiguin del tot bé, perquè cada vegada canvien la mida.
''Empleat'': Potser les lletres tenen un mal format però no hi ha faltes d’ortografia i això sempre és agradable.
''Directora:'' I què opineu sobre la música?
''Cap de màrqueting:'' A mi em vénen ganes de canviar de canal, la música no és gens apropiada.
''Empleat:'' Estic totalment d’acord amb tu Jordi, jo hauria posat una cançó més tranquil·la.
''Directora:'' D’acord penseu que per finals de setmana sortirà a la televisió. Quines parts són les que més us agraden?
''Empleat:'' A mi personalment m’agrada molt la seqüencia d’imatges, penso que és molt original.
''Cap de màrqueting:'' Bé, tenint en compte que se situa després d’una guerra, els fons estan molt encertats.
''Empleat:'' Jo crec que pot sortir a la televisió en uns tres dies. Què penses Jordi?
''Director de màrqueting:'' si solucionem els errors mencionats, estic totalment d’acord.
''Directora:'' Moltes gràcies per haver vingut a la reunió. Ja podeu marxar a les vostres oficines.
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=_1o0qksQGRo
|Validada=f
|Destacada=f
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Camps de maduixes de l, pels Tocats de l'Oller

2016-03-18T11:50:16Z

Tocats de l'Oller:

{{Activitat
|Grup=Tocats de l'Oller
|Centre=Molins Manyanet
|Curs=2015-16
|Obra=Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Àlex Castro,
|Tipus activitat personatge=entrevista
|Presentació=Bon dia a tothom,
aquí us deixem la nostra segona activitat en la qual entrevistem a l'Àlex Castro informant-nos més sobre la seva vida privada i sobre el perquè del seu ofici.
Esperem que us agradi molt i que la gaudiu!
|Text='''Entrevistador:''' Molt bona nit, avui tenim amb vostès el Sr.Castro, un dels capdirigents de la droga a tota Espanya. Gràcies per estar avui aquí amb nosaltres, Sr. Castro.

'''Àlex Castro''' (a contrallum): Bona nit.

'''Entrevistador:''' No esperem més i comencem amb la entrevista. Primer de tot, com va començar en aquest món?

'''Àlex Castro:''' Vaig començar quan tenia la edat de 18 anys, és a dir, va ser quan vaig començar a vendre aquest tipus de substàncies sobre tot al meu barri de Puerto Rico, que és d’on jo sóc originari.

'''Entrevistador:''' Hem deixa sorprès, no sabia que vostè fos d’allà. Des de que era un “camell”, si així és com és diu, havia pensat en que arribaria a ser el gran narcotraficant que és avui en dia?

'''Àlex Castro:''' Jo no diria que sóc un dels més grans, però si la veritat és que sí, sempre ho havia pensat.

'''Entrevistador:''' I si no són molesties, quan va donar el pas de ser un manat a manar vostè, vull dir quan es va esdevenir el narcotraficant que és?

'''Àlex Castro:''' Vaig començar quan vaig guanyar la loteria i vaig decidir invertir dos dels sis milions d'euros que hem van tocar en crear el meu imperi.

'''Entrevistador:''' Abans de tot això vostè consumia aquest tipus de substàncies?

'''Àlex Castro:''' Sí, la veritat és que sí, però amb molt poca freqüència.

'''Entrevistador:''' Però sap tot el que comporta tot això o no n'és conscient?

'''Àlex Castro:''' Si que sóc conscient però penso que no provoca cap problema a més, mai n'he tingut ni he conegut cap cas.

'''Entrevistador:''' Sap que fa res, qüestió d’unes setmanes, una noia després de prendre, segons la policia, una de les seves pastilles, va estar durant un temps hospitalitzada a causa d’un coma?

'''Àlex Castro:''' No, aquesta informació no és real, no donaré explicacions ja que la veritat és que cada dia són hospitalitzats dotzenes de joves per prendre drogues, però en cap moment s’ha dit que eren meves.

'''Entrevistador:''' Deixem tot això de banda per un moment, quan arriba vostè a guanyar en un dia?

'''Àlex Castro:''' En un dia realment no ho sé. Però a la setmana puc arribar als 50 mil euros tranquilament.

'''Entrevistador:''' A vostè, quant li costa fer una pastilla?

'''Àlex Castro:''' Una pastilla no arriba a més de 50 cèntims.

'''Entrevistador:''' Llavors les pèrdues són mínimes. Tot i que s’expecula que vostè també exporta a l’estranger, no? Com li afecta això?

'''Àlex Castro:''' Les pèrdues són mínimes tot i que hi ha situacions en les quals perdem diners al no poder passar les pastilles en algunes fronteres. Cada any perdem una gran quantitat de pastilles però no comporten cap gran pèrdua a les meves butxaques.

'''Entrevistador:''' I amb tot el que guanya que fa? Perquè a l’any vostè guanya uns...16 milions i mig d’euros, no?

'''Àlex Castro:''' Sí, efectivament a l’any aproximadament guanyo uns 16 milions i mig d’euros en pastilles aquí a Espanya i els inverteixo sobretot en les meves propietats i en alguns suborns.

'''Entrevistador:''' Suposo que el lloc de fabricació no serà possible que ens el faciliti, no?

'''Àlex Castro:''' No puc dir on és fabriquen exactament però les pastilles és poden fabricar a qualsevol lloc.

'''Entrevistador:''' Ho suposava però el nombre de persones que treballen per vostè si que seria facilitable?

'''Àlex Castro:''' Per el meu Imperi treballen uns 2 mil treballadors entre camells, fabricants i transportistes.

'''Entrevistador:''' S’autodenomina imperi, quin terreny arriba a controlar?

'''Àlex Castro:''' Podriem dir que tota Àmerica llatina, el sud d’Europa i part de Àsia.

'''Entrevistador:''' És vostè el nou Pablo Escobar?

'''Àlex Castro:''' Jo no diría això, Pablo és un nom llegendari entre nosaltres.

'''Entrevistador:''' Per acabar i per saber una mica més de la vostra vida, en quin estat civil es troba? Té família?

'''Àlex Castro:''' Sí que en tinc, tinc un fill que actualment viu a Madrid amb la seva mare, la meva esposa així que podriem dir que estic casat l’únic problema és que no ens veiem gaire sovint.

'''Entrevistador:''' Doncs moltes gràcies per aquesta oportunitat.

'''Àlex Castro:''' De res! Només m’agradaria que vigiléssiu a qui li doneu la informació.

'''Entrevistador:''' Fins aquí l’entrevista, ens veiem la setmana vinent aquí a Enxampats. Bona nit a tothom!
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=57MunoVUcQc
|Text vídeo=Entrevista a l'Àlex Castro
|Validada=f
|Destacada=f
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Camps de maduixes de l, pels Tocats de l'Oller

2016-03-07T11:10:16Z

Tocats de l'Oller:

{{Activitat
|Grup=Tocats de l'Oller
|Centre=Molins Manyanet
|Curs=2015-16
|Obra=Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Àlex Castro,
|Tipus activitat personatge=entrevista
|Presentació=Bon dia a tothom,
aquí us deixem la nostra segona activitat en la qual entrevistem a l'Àlex Castro informant-nos més sobre la seva vida privada i sobre el perquè del seu ofici.
Esperem que us agradi molt i que la gaudiu!
|Text='''Entrevistador:''' Molt bona nit, avui tenim amb vostès el Sr.Castro, un dels capdirigents de la droga a tota Espanya. Gràcies per estar avui aquí amb nosaltres, Sr. Castro.

'''Àlex Castro''' (a contrallum): Bona nit.

'''Entrevistador:''' No esperem més i comencem amb la entrevista. Primer de tot, com va començar en aquest món?

'''Àlex Castro:''' Vaig començar quan tenia la edat de 18 anys, és a dir, va ser quan vaig començar a vendre aquest tipus de substàncies sobre tot al meu barri de Puerto Rico, que és d’on jo sóc originari.

'''Entrevistador:''' Hem deixa sorprès, no sabia que vostè fos d’allà. Des de que era un “camell”, si així és com és diu, havia pensat en que arribaria a ser el gran narcotraficant que és avui en dia?

'''Àlex Castro:''' Jo no diria que sóc un dels més grans, però si la veritat és que sí, sempre ho havia pensat.

'''Entrevistador:''' I si no són molesties, quan va donar el pas de ser un manat a manar vostè, vull dir quan es va esdevenir el narcotraficant que és?

'''Àlex Castro:''' Vaig començar quan vaig guanyar la loteria i vaig decidir invertir dos dels sis milions d'euros que hem van tocar en crear el meu imperi.

'''Entrevistador:''' Abans de tot això vostè consumia aquest tipus de substàncies?

'''Àlex Castro:''' Sí, la veritat és que sí, però amb molt poca freqüència.

'''Entrevistador:''' Però sap tot el que comporta tot això o no n'és conscient?

'''Àlex Castro:''' Si que sóc conscient però penso que no provoca cap problema a més, mai n'he tingut ni he conegut cap cas.

'''Entrevistador:''' Sap que fa res, qüestió d’unes setmanes, una noia després de prendre, segons la policia, una de les seves pastilles, va estar durant un temps hospitalitzada a causa d’un coma?

'''Àlex Castro:''' No, aquesta informació no és real, no donaré explicacions ja que la veritat és que cada dia són hospitalitzats dotzenes de joves per prendre drogues, però en cap moment s’ha dit que eren meves.

'''Entrevistador:''' Deixem tot això de banda per un moment, quan arriba vostè a guanyar en un dia?

'''Àlex Castro:''' En un dia realment no ho sé. Però a la setmana puc arribar als 50 mil euros tranquilament.

'''Entrevistador:''' A vostè, quant li costa fer una pastilla?

'''Àlex Castro:''' Una pastilla no arriba a més de 50 cèntims.

'''Entrevistador:''' Llavors les pèrdues són mínimes. Tot i que s’expecula que vostè també exporta a l’estranger, no? Com li afecta això?

'''Àlex Castro:''' Les pèrdues són mínimes tot i que hi ha situacions en les quals perdem diners al no poder passar les pastilles en algunes fronteres. Cada any perdem una gran quantitat de pastilles però no comporten cap gran pèrdua a les meves butxaques.

'''Entrevistador:''' I amb tot el que guanya que fa? Perquè a l’any vostè guanya uns...16 milions i mig d’euros, no?

'''Àlex Castro:''' Sí, efectivament a l’any aproximadament guanyo uns 16 milions i mig d’euros en pastilles aquí a Espanya i els inverteixo sobretot en les meves propietats i en alguns suborns.

'''Entrevistador:''' Suposo que el lloc de fabricació no serà possible que ens el faciliti, no?

'''Àlex Castro:''' No puc dir on és fabriquen exactament però les pastilles és poden fabricar a qualsevol lloc.

'''Entrevistador:''' Ho suposava però el nombre de persones que treballen per vostè si que seria facilitable?

'''Àlex Castro:''' Per el meu Imperi treballen uns 2 mil treballadors entre camells, fabricants i transportistes.

'''Entrevistador:''' S’autodenomina imperi, quin terreny arriba a controlar?

'''Àlex Castro:''' Podriem dir que tota Àmerica llatina, el sud d’Europa i part de Àsia.

'''Entrevistador:''' És vostè el nou Pablo Escobar?

'''Àlex Castro:''' Jo no diría això, Pablo és un nom llegendari entre nosaltres.

'''Entrevistador:''' Per acabar i per saber una mica més de la vostra vida, en quin estat civil es troba? Té família?

'''Àlex Castro:''' Sí que en tinc, tinc un fill que actualment viu a Madrid amb la seva mare, la meva esposa així que podriem dir que estic casat l’únic problema és que no ens veiem gaire sovint.

'''Entrevistador:''' Doncs moltes gràcies per aquesta oportunitat.

'''Àlex Castro:''' De res! Només m’agradaria que vigiléssiu a qui li doneu la informació.

'''Entrevistador:''' Fins aquí l’entrevista, ens veiem la setmana vinent aquí a Enxampats. Bona nit a tothom!
|Validada=f
|Destacada=f
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Camps de maduixes de l, pels Tocats de l'Oller

2016-03-07T11:09:37Z

Tocats de l'Oller:

{{Activitat
|Grup=Tocats de l'Oller
|Centre=Molins Manyanet
|Curs=2015-16
|Obra=Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Àlex Castro,
|Tipus activitat personatge=entrevista
|Presentació=Bon dia a tothom,
Aquí us deixem la nostra segona activitat en la qual entrevistem a l'Àlex Castro informant-nos més sobre la seva vida privada i sobre el perquè del seu ofici.
Esperem que us agradi molt i que la gaudiu!
|Text='''Entrevistador:''' Molt bona nit, avui tenim amb vostès el Sr.Castro, un dels capdirigents de la droga a tota Espanya. Gràcies per estar avui aquí amb nosaltres, Sr. Castro.

'''Àlex Castro''' (a contrallum): Bona nit.

'''Entrevistador:''' No esperem més i comencem amb la entrevista. Primer de tot, com va començar en aquest món?

'''Àlex Castro:''' Vaig començar quan tenia la edat de 18 anys, és a dir, va ser quan vaig començar a vendre aquest tipus de substàncies sobre tot al meu barri de Puerto Rico, que és d’on jo sóc originari.

'''Entrevistador:''' Hem deixa sorprès, no sabia que vostè fos d’allà. Des de que era un “camell”, si així és com és diu, havia pensat en que arribaria a ser el gran narcotraficant que és avui en dia?

'''Àlex Castro:''' Jo no diria que sóc un dels més grans, però si la veritat és que sí, sempre ho havia pensat.

'''Entrevistador:''' I si no són molesties, quan va donar el pas de ser un manat a manar vostè, vull dir quan es va esdevenir el narcotraficant que és?

'''Àlex Castro:''' Vaig començar quan vaig guanyar la loteria i vaig decidir invertir dos dels sis milions d'euros que hem van tocar en crear el meu imperi.

'''Entrevistador:''' Abans de tot això vostè consumia aquest tipus de substàncies?

'''Àlex Castro:''' Sí, la veritat és que sí, però amb molt poca freqüència.

'''Entrevistador:''' Però sap tot el que comporta tot això o no n'és conscient?

'''Àlex Castro:''' Si que sóc conscient però penso que no provoca cap problema a més, mai n'he tingut ni he conegut cap cas.

'''Entrevistador:''' Sap que fa res, qüestió d’unes setmanes, una noia després de prendre, segons la policia, una de les seves pastilles, va estar durant un temps hospitalitzada a causa d’un coma?

'''Àlex Castro:''' No, aquesta informació no és real, no donaré explicacions ja que la veritat és que cada dia són hospitalitzats dotzenes de joves per prendre drogues, però en cap moment s’ha dit que eren meves.

'''Entrevistador:''' Deixem tot això de banda per un moment, quan arriba vostè a guanyar en un dia?

'''Àlex Castro:''' En un dia realment no ho sé. Però a la setmana puc arribar als 50 mil euros tranquilament.

'''Entrevistador:''' A vostè, quant li costa fer una pastilla?

'''Àlex Castro:''' Una pastilla no arriba a més de 50 cèntims.

'''Entrevistador:''' Llavors les pèrdues són mínimes. Tot i que s’expecula que vostè també exporta a l’estranger, no? Com li afecta això?

'''Àlex Castro:''' Les pèrdues són mínimes tot i que hi ha situacions en les quals perdem diners al no poder passar les pastilles en algunes fronteres. Cada any perdem una gran quantitat de pastilles però no comporten cap gran pèrdua a les meves butxaques.

'''Entrevistador:''' I amb tot el que guanya que fa? Perquè a l’any vostè guanya uns...16 milions i mig d’euros, no?

'''Àlex Castro:''' Sí, efectivament a l’any aproximadament guanyo uns 16 milions i mig d’euros en pastilles aquí a Espanya i els inverteixo sobretot en les meves propietats i en alguns suborns.

'''Entrevistador:''' Suposo que el lloc de fabricació no serà possible que ens el faciliti, no?

'''Àlex Castro:''' No puc dir on és fabriquen exactament però les pastilles és poden fabricar a qualsevol lloc.

'''Entrevistador:''' Ho suposava però el nombre de persones que treballen per vostè si que seria facilitable?

'''Àlex Castro:''' Per el meu Imperi treballen uns 2 mil treballadors entre camells, fabricants i transportistes.

'''Entrevistador:''' S’autodenomina imperi, quin terreny arriba a controlar?

'''Àlex Castro:''' Podriem dir que tota Àmerica llatina, el sud d’Europa i part de Àsia.

'''Entrevistador:''' És vostè el nou Pablo Escobar?

'''Àlex Castro:''' Jo no diría això, Pablo és un nom llegendari entre nosaltres.

'''Entrevistador:''' Per acabar i per saber una mica més de la vostra vida, en quin estat civil es troba? Té família?

'''Àlex Castro:''' Sí que en tinc, tinc un fill que actualment viu a Madrid amb la seva mare, la meva esposa així que podriem dir que estic casat l’únic problema és que no ens veiem gaire sovint.

'''Entrevistador:''' Doncs moltes gràcies per aquesta oportunitat.

'''Àlex Castro:''' De res! Només m’agradaria que vigiléssiu a qui li doneu la informació.

'''Entrevistador:''' Fins aquí l’entrevista, ens veiem la setmana vinent aquí a Enxampats. Bona nit a tothom!
|Validada=f
|Destacada=f
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Camps de maduixes de l, pels Tocats de l'Oller

2016-03-07T11:06:27Z

Tocats de l'Oller:

{{Activitat
|Grup=Tocats de l'Oller
|Centre=Molins Manyanet
|Curs=2015-16
|Obra=Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Àlex Castro,
|Tipus activitat personatge=entrevista
|Text='''Entrevistador:''' Molt bona nit, avui tenim amb vostès el Sr.Castro, un dels capdirigents de la droga a tota Espanya. Gràcies per estar avui aquí amb nosaltres, Sr. Castro.

'''Àlex Castro''' (a contrallum): Bona nit.

'''Entrevistador:''' No esperem més i comencem amb la entrevista. Primer de tot, com va començar en aquest món?

'''Àlex Castro:''' Vaig començar quan tenia la edat de 18 anys, és a dir, va ser quan vaig començar a vendre aquest tipus de substàncies sobre tot al meu barri de Puerto Rico, que és d’on jo sóc originari.

'''Entrevistador:''' Hem deixa sorprès, no sabia que vostè fos d’allà. Des de que era un “camell”, si així és com és diu, havia pensat en que arribaria a ser el gran narcotraficant que és avui en dia?

'''Àlex Castro:''' Jo no diria que sóc un dels més grans, però si la veritat és que sí, sempre ho havia pensat.

'''Entrevistador:''' I si no són molesties, quan va donar el pas de ser un manat a manar vostè, vull dir quan es va esdevenir el narcotraficant que és?

'''Àlex Castro:''' Vaig començar quan vaig guanyar la loteria i vaig decidir invertir dos dels sis milions d'euros que hem van tocar en crear el meu imperi.

'''Entrevistador:''' Abans de tot això vostè consumia aquest tipus de substàncies?

'''Àlex Castro:''' Sí, la veritat és que sí, però amb molt poca freqüència.

'''Entrevistador:''' Però sap tot el que comporta tot això o no n'és conscient?

'''Àlex Castro:''' Si que sóc conscient però penso que no provoca cap problema a més, mai n'he tingut ni he conegut cap cas.

'''Entrevistador:''' Sap que fa res, qüestió d’unes setmanes, una noia després de prendre, segons la policia, una de les seves pastilles, va estar durant un temps hospitalitzada a causa d’un coma?

'''Àlex Castro:''' No, aquesta informació no és real, no donaré explicacions ja que la veritat és que cada dia són hospitalitzats dotzenes de joves per prendre drogues, però en cap moment s’ha dit que eren meves.

'''Entrevistador:''' Deixem tot això de banda per un moment, quan arriba vostè a guanyar en un dia?

'''Àlex Castro:''' En un dia realment no ho sé. Però a la setmana puc arribar als 50 mil euros tranquilament.

'''Entrevistador:''' A vostè, quant li costa fer una pastilla?

'''Àlex Castro:''' Una pastilla no arriba a més de 50 cèntims.

'''Entrevistador:''' Llavors les pèrdues són mínimes. Tot i que s’expecula que vostè també exporta a l’estranger, no? Com li afecta això?

'''Àlex Castro:''' Les pèrdues són mínimes tot i que hi ha situacions en les quals perdem diners al no poder passar les pastilles en algunes fronteres. Cada any perdem una gran quantitat de pastilles però no comporten cap gran pèrdua a les meves butxaques.

'''Entrevistador:''' I amb tot el que guanya que fa? Perquè a l’any vostè guanya uns...16 milions i mig d’euros, no?

'''Àlex Castro:''' Sí, efectivament a l’any aproximadament guanyo uns 16 milions i mig d’euros en pastilles aquí a Espanya i els inverteixo sobretot en les meves propietats i en alguns suborns.

'''Entrevistador:''' Suposo que el lloc de fabricació no serà possible que ens el faciliti, no?

'''Àlex Castro:''' No puc dir on és fabriquen exactament però les pastilles és poden fabricar a qualsevol lloc.

'''Entrevistador:''' Ho suposava però el nombre de persones que treballen per vostè si que seria facilitable?

'''Àlex Castro:''' Per el meu Imperi treballen uns 2 mil treballadors entre camells, fabricants i transportistes.

'''Entrevistador:''' S’autodenomina imperi, quin terreny arriba a controlar?

'''Àlex Castro:''' Podriem dir que tota Àmerica llatina, el sud d’Europa i part de Àsia.

'''Entrevistador:''' És vostè el nou Pablo Escobar?

'''Àlex Castro:''' Jo no diría això, Pablo és un nom llegendari entre nosaltres.

'''Entrevistador:''' Per acabar i per saber una mica més de la vostra vida, en quin estat civil es troba? Té família?

'''Àlex Castro:''' Sí que en tinc, tinc un fill que actualment viu a Madrid amb la seva mare, la meva esposa així que podriem dir que estic casat l’únic problema és que no ens veiem gaire sovint.

'''Entrevistador:''' Doncs moltes gràcies per aquesta oportunitat.

'''Àlex Castro:''' De res! Només m’agradaria que vigiléssiu a qui li doneu la informació.

'''Entrevistador:''' Fins aquí l’entrevista, ens veiem la setmana vinent aquí a Enxampats. Bona nit a tothom!
|Validada=f
|Destacada=f
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Camps de maduixes de l, pels Tocats de l'Oller

2016-03-07T10:37:00Z

Tocats de l'Oller:

{{Activitat
|Grup=Tocats de l'Oller
|Centre=Molins Manyanet
|Curs=2015-16
|Obra=Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Àlex Castro,
|Tipus activitat personatge=entrevista
|Text='''Entrevistador:''' Molt bona nit. Avui tenim amb vostès el Sr.Castro, un dels capdirigents de la droga a tota Espanya. Primer de tot bona nit, i gràcies per estar avui aquí amb nosaltres.

'''Àlex Castro''' (a contrallum): Bona nit.

'''Entrevistador:''' No esperem més i comencem amb la entrevista. Primer de tot com va començar en aquest món?

'''Àlex Castro:''' Jo vaig començar quan tenia la edat de 18 anys, que és quan vaig començar a vendre aquest tipus de substàncies, sobre tot al meu barri de Puerto Rico, que és d’on jo sóc originari.

'''Entrevistador:''' Hem deixa sorprès, no sabia que vostè fos d’allà, i des de que era ja un “camell” si així és com és diu, havia pensat en que arribaria a ser el gran narcotraficant que és avui en dia.

'''Àlex Castro:''' Jo no diria ser un dels més grans, però si la veritat és que sí.

'''Entrevistador:''' I si no són molesties, quan va donar el pas d’ésser un manat a manar vostè, vull dir quan es va esdevenir el narcotraficant que és avui en dia?

'''Àlex Castro:''' Vaig començar quan vaig guanyar la loteria i vaig decidir invertir dos dels sis milions de dòlars que hem van tocar en crear el meu imperi.

'''Entrevistador:''' Abans de tot això vostè consumia aquest tipus de substàncies?

'''Àlex Castro:''' Sí, la veritat és que sí, però amb molt poca freqüència.

'''Entrevistador:''' Però sap tot el que comporta tot això,no?

'''Àlex Castro:''' Jo penso que no provoca cap problema, mai he tingut ni he conegut cap cas.

'''Entrevistador:''' Sap que fa res, qüestió d’unes setmanes, una noia després de prendre,segons la policia, una de les seves pastilles va estar durant un temps hospitalitzada a causa d’un coma?

'''Àlex Castro:''' No, aquesta informació no és real, no donaré explicacions. La veritat és que cada dia són hospitalitzats dotzenes de joves per prendre drogues, però en cap moment s’ha dit que eren meves.

'''Entrevistador:''' Deixem tot això de banda per un moment, quan arriba vostè a guanyar en un dia?

'''Àlex Castro:''' En un dia realment no ho sé. Però a la setmana puc arribar als 5 mil euros tranquilament.

'''Entrevistador:''' Perquè a vostè, quant li costa fer una pastilla?

'''Àlex Castro:''' Una pastilla no arriba a més de 50 cèntims.

'''Entrevistador:''' Llavors les pèrdues són mínimes. Tot i que s’expecula que vostè també exporta a l’estranger no? Com li afecta això?

'''Àlex Castro:''' Les pèrdues són mínimes tot i que hi ha situacions en les quals perdem molts diners al no poder passar les pastilles en algunes fronteres. Cada any perdem una gran quantitat de pastilles però no comporten cap gran pèrdua a les meves butxaques.

'''Entrevistador:''' I amb tot el que guanya que fa? Perquè a l’any vostè guanya uns...2 milions i mig d’euros, no?

'''Àlex Castro:''' Sí, efectivament a l’any aproximadament guanyo uns 2 milions i mig d’euros en pastilles aquí a Espanya.

'''Entrevistador:''' Suposo que el lloc de fabricació no serà possible que ens el faciliti no?

'''Àlex Castro:''' No puc dir on és fabriquen exactament però les pastilles és poden fabricar a qualsevol lloc.

'''Entrevistador:''' Ho suposava però el nombre de persones que treballen per vostè si que seria facilitable?

'''Àlex Castro:''' Per el meu Imperi treballen uns 2 mil treballadors entre camells, fabricants i transportistes.

'''Entrevistador:''' S’autodenomina imperi, quin terreny arriba a controlar?

'''Àlex Castro:''' Podriem dir que tota Àmerica llatina, el sud d’Europa i part de Àsia.

'''Entrevistador:''' És vostè el nou Pablo Escobar?

'''Àlex Castro:''' Jo no diría això, en Pablo és un nom llegendari entre nosaltres.

'''Entrevistador:''' Per acabar i per saber una mica més de la vostra vida, en quin estat civil es troba? Té família?

'''Àlex Castro:''' Sí que en tinc, tinc un fill que actualment viu a Madrid amb la seva mare, la meva esposa així que podriem dir que estic casat l’únic que no ens veiem gaire.

'''Entrevistador:''' Doncs moltes gràcies per aquesta oportunitat.

'''Àlex Castro:''' De res! Només m’agradaria que vigiléssiu a qui li doneu la informació.

'''Entrevistador:''' Fins aquí l’entrevista, ens veiem la setmana vinent aquí a Enxampats. Bona nit a tothom!
|Validada=f
|Destacada=f
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Camps de maduixes de l, pels Tocats de l'Oller

2016-03-06T17:12:43Z

Tocats de l'Oller:

{{Activitat
|Grup=Tocats de l'Oller
|Centre=Molins Manyanet
|Curs=2014-15
|Obra=Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Àlex Castro,
|Tipus activitat personatge=entrevista
|Text='''Entrevistador:''' Molt bona nit. Avui tenim amb vostès el Sr.Castro, un dels capdirigents de la droga a tota Espanya. Primer de tot bona nit, i gràcies per estar avui aquí amb nosaltres.

'''Àlex Castro''' (a contrallum): Bona nit.

'''Entrevistador:''' No esperem més i comencem amb la entrevista. Primer de tot com va començar en aquest món?

'''Àlex Castro:''' Jo vaig començar quan tenia la edat de 18 anys, que és quan vaig començar a vendre aquest tipus de substàncies, sobre tot al meu barri de Puerto Rico, que és d’on jo sóc originari.

'''Entrevistador:''' Hem deixa sorprès, no sabia que vostè fos d’allà, i des de que era ja un “camell” si així és com és diu, havia pensat en que arribaria a ser el gran narcotraficant que és avui en dia.

'''Àlex Castro:''' Jo no diria ser un dels més grans, però si la veritat és que sí.

'''Entrevistador:''' I si no són molesties, quan va donar el pas d’ésser un manat a manar vostè, vull dir quan es va esdevenir el narcotraficant que és avui en dia?

'''Àlex Castro:''' Vaig començar quan vaig guanyar la loteria i vaig decidir invertir dos dels sis milions de dòlars que hem van tocar en crear el meu imperi.

'''Entrevistador:''' Abans de tot això vostè consumia aquest tipus de substàncies?

'''Àlex Castro:''' Sí, la veritat és que sí, però amb molt poca freqüència.

'''Entrevistador:''' Però sap tot el que comporta tot això,no?

'''Àlex Castro:''' Jo penso que no provoca cap problema, mai he tingut ni he conegut cap cas.

'''Entrevistador:''' Sap que fa res, qüestió d’unes setmanes, una noia després de prendre,segons la policia, una de les seves pastilles va estar durant un temps hospitalitzada a causa d’un coma?

'''Àlex Castro:''' No, aquesta informació no és real, no donaré explicacions. La veritat és que cada dia són hospitalitzats dotzenes de joves per prendre drogues, però en cap moment s’ha dit que eren meves.

'''Entrevistador:''' Deixem tot això de banda per un moment, quan arriba vostè a guanyar en un dia?

'''Àlex Castro:''' En un dia realment no ho sé. Però a la setmana puc arribar als 5 mil euros tranquilament.

'''Entrevistador:''' Perquè a vostè, quant li costa fer una pastilla?

'''Àlex Castro:''' Una pastilla no arriba a més de 50 cèntims.

'''Entrevistador:''' Llavors les pèrdues són mínimes. Tot i que s’expecula que vostè també exporta a l’estranger no? Com li afecta això?

'''Àlex Castro:''' Les pèrdues són mínimes tot i que hi ha situacions en les quals perdem molts diners al no poder passar les pastilles en algunes fronteres. Cada any perdem una gran quantitat de pastilles però no comporten cap gran pèrdua a les meves butxaques.

'''Entrevistador:''' I amb tot el que guanya que fa? Perquè a l’any vostè guanya uns...2 milions i mig d’euros, no?

'''Àlex Castro:''' Sí, efectivament a l’any aproximadament guanyo uns 2 milions i mig d’euros en pastilles aquí a Espanya.

'''Entrevistador:''' Suposo que el lloc de fabricació no serà possible que ens el faciliti no?

'''Àlex Castro:''' No puc dir on és fabriquen exactament però les pastilles és poden fabricar a qualsevol lloc.

'''Entrevistador:''' Ho suposava però el nombre de persones que treballen per vostè si que seria facilitable?

'''Àlex Castro:''' Per el meu Imperi treballen uns 2 mil treballadors entre camells, fabricants i transportistes.

'''Entrevistador:''' S’autodenomina imperi, quin terreny arriba a controlar?

'''Àlex Castro:''' Podriem dir que tota Àmerica llatina, el sud d’Europa i part de Àsia.

'''Entrevistador:''' És vostè el nou Pablo Escobar?

'''Àlex Castro:''' Jo no diría això, en Pablo és un nom llegendari entre nosaltres.

'''Entrevistador:''' Per acabar i per saber una mica més de la vostra vida, en quin estat civil es troba? Té família?

'''Àlex Castro:''' Sí que en tinc, tinc un fill que actualment viu a Madrid amb la seva mare, la meva esposa així que podriem dir que estic casat l’únic que no ens veiem gaire.

'''Entrevistador:''' Doncs moltes gràcies per aquesta oportunitat.

'''Àlex Castro:''' De res! Només m’agradaria que vigiléssiu a qui li doneu la informació.

'''Entrevistador:''' Fins aquí l’entrevista, ens veiem la setmana vinent aquí a Enxampats. Bona nit a tothom!
|Validada=f
|Destacada=f
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Camps de maduixes de l, pels Tocats de l'Oller

2016-03-06T17:10:44Z

Tocats de l'Oller:

{{Activitat
|Grup=Tocats de l'Oller
|Centre=Molins Manyanet
|Curs=2014-15
|Obra=Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Àlex Castro,
|Tipus activitat personatge=entrevista
|Text='''Entrevistador:''' Molt bona nit. Avui tenim amb vostès el Sr.Castro, un dels capdirigents de la droga a tota Espanya. Primer de tot bona nit, i gràcies per estar avui aquí amb nosaltres.
'''Àlex Castro''' (a contrallum): Bona nit.
'''Entrevistador:''' No esperem més i comencem amb la entrevista. Primer de tot com va començar en aquest món?
'''Àlex Castro:''' Jo vaig començar quan tenia la edat de 18 anys, que és quan vaig començar a vendre aquest tipus de substàncies, sobre tot al meu barri de Puerto Rico, que és d’on jo sóc originari.
'''Entrevistador:''' Hem deixa sorprès, no sabia que vostè fos d’allà, i des de que era ja un “camell” si així és com és diu, havia pensat en que arribaria a ser el gran narcotraficant que és avui en dia.
'''Àlex Castro:''' Jo no diria ser un dels més grans, però si la veritat és que sí.
'''Entrevistador:''' I si no són molesties, quan va donar el pas d’ésser un manat a manar vostè, vull dir quan es va esdevenir el narcotraficant que és avui en dia?
'''Àlex Castro:''' Vaig començar quan vaig guanyar la loteria i vaig decidir invertir dos dels sis milions de dòlars que hem van tocar en crear el meu imperi.
'''Entrevistador:''' Abans de tot això vostè consumia aquest tipus de substàncies?
'''Àlex Castro:''' Sí, la veritat és que sí, però amb molt poca freqüència.
'''Entrevistador:''' Però sap tot el que comporta tot això,no?
'''Àlex Castro:''' Jo penso que no provoca cap problema, mai he tingut ni he conegut cap cas
'''Entrevistador:''' Sap que fa res, qüestió d’unes setmanes, una noia després de prendre,segons la policia, una de les seves pastilles va estar durant un temps hospitalitzada a causa d’un coma?
'''Àlex Castro:''' No, aquesta informació no és real, no donaré explicacions. La veritat és que cada dia són hospitalitzats dotzenes de joves per prendre drogues, però en cap moment s’ha dit que eren meves.
'''Entrevistador:''' Deixem tot això de banda per un moment, quan arriba vostè a guanyar en un dia?
'''Àlex Castro:''' En un dia realment no ho sé. Però a la setmana puc arribar als 5 mil euros tranquilament.
'''Entrevistador:''' Perquè a vostè, quant li costa fer una pastilla?
'''Àlex Castro:''' Una pastilla no arriba a més de 50 cèntims.
'''Entrevistador:''' Llavors les pèrdues són mínimes. Tot i que s’expecula que vostè també exporta a l’estranger no? Com li afecta això?
'''Àlex Castro:''' Les pèrdues són mínimes tot i que hi ha situacions en les quals perdem molts diners al no poder passar les pastilles en algunes fronteres. Cada any perdem una gran quantitat de pastilles però no comporten cap gran pèrdua a les meves butxaques.
'''Entrevistador:''' I amb tot el que guanya que fa? Perquè a l’any vostè guanya uns...2 milions i mig d’euros, no?
'''Àlex Castro:''' Sí, efectivament a l’any aproximadament guanyo uns 2 milions i mig d’euros en pastilles aquí a Espanya.
'''Entrevistador:''' Suposo que el lloc de fabricació no serà possible que ens el faciliti no?
'''Àlex Castro:''' No puc dir on és fabriquen exactament però les pastilles és poden fabricar a qualsevol lloc.
'''Entrevistador:''' Ho suposava però el nombre de persones que treballen per vostè si que seria facilitable?
'''Àlex Castro:''' Per el meu Imperi treballen uns 2 mil treballadors entre camells, fabricants i transportistes.
'''Entrevistador:''' S’autodenomina imperi, quin terreny arriba a controlar?
'''Àlex Castro:''' Podriem dir que tota Àmerica llatina, el sud d’Europa i part de Àsia.
'''Entrevistador:''' És vostè el nou Pablo Escobar?
'''Àlex Castro:''' Jo no diría això, en Pablo és un nom llegendari entre nosaltres.
'''Entrevistador:''' Per acabar i per saber una mica més de la vostra vida, en quin estat civil es troba? Té família?
'''Àlex Castro:''' Sí que en tinc, tinc un fill que actualment viu a Madrid amb la seva mare, la meva esposa així que podriem dir que estic casat l’únic que no ens veiem gaire.
'''Entrevistador:''' Doncs moltes gràcies per aquesta oportunitat.
'''Àlex Castro:''' De res! Només m’agradaria que vigiléssiu a qui li doneu la informació.
Entrevistador: Fins aquí l’entrevista, ens veiem la setmana vinent aquí a Enxampats. Bona nit a tothom!
|Validada=f
|Destacada=f
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Camps de maduixes de l, pels Tocats de l'Oller

2016-03-06T17:09:12Z

Tocats de l'Oller: Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=Tocats de l'Oller |Centre=Molins Manyanet |Curs=2014-15 |Obra=Camps de maduixes de l |Activitat sobre=un personatge |Personatge=Àlex Castro, |Tipus...».

{{Activitat
|Grup=Tocats de l'Oller
|Centre=Molins Manyanet
|Curs=2014-15
|Obra=Camps de maduixes de l
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Àlex Castro,
|Tipus activitat personatge=entrevista
|Text=''''''Entrevistador:"'''Molt bona nit. Avui tenim amb vostès el Sr.Castro, un dels capdirigents de la droga a tota Espanya. Primer de tot bona nit, i gràcies per estar avui aquí amb nosaltres.
'''Àlex Castro:''' (a contrallum): Bona nit.
'''Entrevistador:''' No esperem més i comencem amb la entrevista. Primer de tot com va començar en aquest món?
'''Àlex Castro:''' Jo vaig començar quan tenia la edat de 18 anys, que és quan vaig començar a vendre aquest tipus de substàncies, sobre tot al meu barri de Puerto Rico, que és d’on jo sóc originari.
'''Entrevistador:''' Hem deixa sorprès, no sabia que vostè fos d’allà, i des de que era ja un “camell” si així és com és diu, havia pensat en que arribaria a ser el gran narcotraficant que és avui en dia.
'''Àlex Castro:''' Jo no diria ser un dels més grans, però si la veritat és que sí.
'''Entrevistador:''' I si no són molesties, quan va donar el pas d’ésser un manat a manar vostè, vull dir quan es va esdevenir el narcotraficant que és avui en dia?
'''Àlex Castro:''' Vaig començar quan vaig guanyar la loteria i vaig decidir invertir dos dels sis milions de dòlars que hem van tocar en crear el meu imperi.
'''Entrevistador:''' Abans de tot això vostè consumia aquest tipus de substàncies?
'''Àlex Castro:''' Sí, la veritat és que sí, però amb molt poca freqüència.
'''Entrevistador:''' Però sap tot el que comporta tot això,no?
'''Àlex Castro:''' Jo penso que no provoca cap problema, mai he tingut ni he conegut cap cas
'''Entrevistador:''' Sap que fa res, qüestió d’unes setmanes, una noia després de prendre,segons la policia, una de les seves pastilles va estar durant un temps hospitalitzada a causa d’un coma?
'''Àlex Castro:''' No, aquesta informació no és real, no donaré explicacions. La veritat és que cada dia són hospitalitzats dotzenes de joves per prendre drogues, però en cap moment s’ha dit que eren meves.
'''Entrevistador:''' Deixem tot això de banda per un moment, quan arriba vostè a guanyar en un dia?
'''Àlex Castro:''' En un dia realment no ho sé. Però a la setmana puc arribar als 5 mil euros tranquilament.
'''Entrevistador:''' Perquè a vostè, quant li costa fer una pastilla?
'''Àlex Castro:''' Una pastilla no arriba a més de 50 cèntims.
'''Entrevistador:''' Llavors les pèrdues són mínimes. Tot i que s’expecula que vostè també exporta a l’estranger no? Com li afecta això?
'''Àlex Castro:''' Les pèrdues són mínimes tot i que hi ha situacions en les quals perdem molts diners al no poder passar les pastilles en algunes fronteres. Cada any perdem una gran quantitat de pastilles però no comporten cap gran pèrdua a les meves butxaques.
'''Entrevistador:''' I amb tot el que guanya que fa? Perquè a l’any vostè guanya uns...2 milions i mig d’euros, no?
'''Àlex Castro:''' Sí, efectivament a l’any aproximadament guanyo uns 2 milions i mig d’euros en pastilles aquí a Espanya.
'''Entrevistador:''' Suposo que el lloc de fabricació no serà possible que ens el faciliti no?
'''Àlex Castro:''' No puc dir on és fabriquen exactament però les pastilles és poden fabricar a qualsevol lloc.
'''Entrevistador:''' Ho suposava però el nombre de persones que treballen per vostè si que seria facilitable?
'''Àlex Castro:''' Per el meu Imperi treballen uns 2 mil treballadors entre camells, fabricants i transportistes.
'''Entrevistador:''' S’autodenomina imperi, quin terreny arriba a controlar?
'''Àlex Castro:''' Podriem dir que tota Àmerica llatina, el sud d’Europa i part de Àsia.
'''Entrevistador:''' És vostè el nou Pablo Escobar?
'''Àlex Castro:''' Jo no diría això, en Pablo és un nom llegendari entre nosaltres.
'''Entrevistador:''' Per acabar i per saber una mica més de la vostra vida, en quin estat civil es troba? Té família?
'''Àlex Castro:''' Sí que en tinc, tinc un fill que actualment viu a Madrid amb la seva mare, la meva esposa així que podriem dir que estic casat l’únic que no ens veiem gaire.
'''Entrevistador:''' Doncs moltes gràcies per aquesta oportunitat.
'''Àlex Castro:''' De res! Només m’agradaria que vigiléssiu a qui li doneu la informació.
Entrevistador: Fins aquí l’entrevista, ens veiem la setmana vinent aquí a Enxampats. Bona nit a tothom!
|Validada=f
|Destacada=f
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Àlex Castro a Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra

2016-02-15T19:49:14Z

Tocats de l'Oller: Es crea la pàgina amb «Narcotraficant del llibre Camps de Maduixes».

Narcotraficant del llibre Camps de Maduixes

Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Tocats de l'Oller

2016-02-15T19:47:05Z

Tocats de l'Oller:

{{Activitat
|Grup=Tocats de l'Oller
|Centre=Molins Manyanet
|Curs=2015-16
|Obra=Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Àlex Castro
|Tipus activitat personatge=vida oculta de
|Quan vida oculta=abans
|Presentació=Hola a tothom, sabeu qui és l'Àlex Castro del llibre Camps de Maduixes? Ell és el narcotraficant! Voleu saber la seva història abans de que sigues narcotraficant? Aquí la teniu, la nostra primera activitat amb la que hem gaudit molt i amb la que no podreu parar de llegir!
Esperem que la disfruteu tant com ho hem fet nosaltres mentres la feiem! Desitgem que us agradi!
|Text=Era una fosca nit de gener i l’Àlex Castro seia a la seva terrassa fumant-se un pur mentres queia la neu davant del seu rostre il·luminat per la llum que desprenien les cendres.
Va ser llavors quan per la porta va entrar Jacint Campgrós donant-li les pitjors notícies que li podien arribar.

- Cap - va dir Campgrós- és en Ramírez li ha xivat tot a la policia, la fàbrica, els nostres camells...tot.
- Merda, quants cops li he dit aquell pàmfil que es calles la boca, no em queda més remei que utilitzar el “dossier X”.
- Sr.Castro no es passar-se una mica? - al que Castro va respondre - Ja li he dit molts cops, i aquest ja no li farà falta sentir-ho un altre cop, la mala herba es crema perquè no torni a sortir.
- Però…
- Però qué! Calla si no vols corre la mateixa sort - va respondre d’un crit.

En Campgrós va arribar a casa d’en Ramírez i li va dir que fugis d’aquella ciutat i que fins i tot si podia que marxés fora del país perquè quan en Castro utilitzava el “dossier X”, ai! quan utilitzava aquell dossier…

- I on vols que vagi? - digué en Ramírez - no he sortit mai de Barcelona i no sé idiomes perquè renoi creus que em dedico a això?
En Campgrós en sentir-lo li va donar una bufetada a la cara i li va dir que si li comentava això era perquè ningú es mereixia la mort així que ja podia córrer.

En Castro va entrar a la seva oficina on va obrir el “dossier X” allà tenia guardats tots els telèfons dels sicaris més despiatats i bruts que hi havien a 300 quilòmetres d’allà, els hi donava igual gastar-se 1 milió de pessetes que 500, eren els assassins de les ombres.

El telèfon mig desgastat d’en Castro encara feia bé la seva funció. El primer en ser trucat va ser en “Jhin” un tirador de presició exmilitar, era el pitjor de tots, però era suficient per un tros d’ase com era en Ramírez.
- Escolta, Jin o com pebrots et diguis, has de encarregar-te d’un ocellet, tu ja saps - amb el que el Jhin li contestà - on i quan? - i amb un somriure molt dèbil va dir en Castro - Barcelona, c/Joan Maragall, divendres a les 18:00 i no vull caps per lligar.

I així va ser allà estava el tirador puntual com ningú a dalt de tot del edifici del davant esperant la seva presa com lleó a la zebra, quiet, immòbil, invisible. La seva mirada era fixa, una finestra,un objectiu, un deure que complir tot això li resonava pel cap a la vegada que el record del seu excompany caigut en batalla mentre’s li deia a l’oïda “Vés i lluita”. És d’aquí d’on venia el seu nom, del amic caigut: Joan Hernàndez, i el seu: Ivan Neró.

La tensió era màxima i en Ramírez no apareixia per ningún lloc, pasaren els minuts, les hores i finalment el dia sencer, en Jhin amb tota la paciència del món que tenia marxà al final tot recollint la seva arma amb meticulosa cura.

- Castro, l’objectiu no ha estat identificat, li he fallat - en Castro en aquell moment cridà com mai ho havia fet - ESTIC FART!!! NOMÉS LI HAVIA DEMANAT UNA COSA - en Jhin no el va poder respondre perquè quan anava a pronunciar les paraules un esquadró de la Guàrdia Civil va entrar al despatx d’en Castro. Per en Castro ja era massa tard, res li quedava però llavors un cel se li va obrir a sobre seu. El jutge que dictaria sentència era casualment una persona qui li devia un favor, així que no va dubtar ni un segon.
En Castro quedà lliure de tota la culpa i va prosseguir amb l'assassinat d’en Ramírez. Aquest cop contractaria a una persona sense compassió i faria servir el malnom de Trencadís o Trenca, que és com deixava el cap dels detectius quan intentaven resoldre el cas. Tornava a repetir-se la mateixa història un altre cop però la pregunta era, on estava en Ramírez?

- Com que no puc passar la pistola a França? - digué en Ramírez - Ho sentim però si no porta els papers de l’arma és del tot impossible.
- Si tant la volen quedin-se-la, jo no estic per perdre el temps.
Així acabà la discussió curta entre l’agent i en Ramírez, només li quedava un pas, un pas i no s’hauria de preocupar mai més d’aquell home ni de les drogues amb les que traficava, un nou futur li esperava a França.

En Campgrós arribà llavors a la nova oficina d’en Castro. Allà li explicà que no sabia on parava en Ramírez però que les males veus deien que havia marxat del país.
Al Campgrós se li havia anat massa la boca, ara en Castro ja sabia on era en Ramírez, a França.

Quan arribà en Trenca a França, parà al primer poble i preguntà en un petit hostal familiar que si havien vist a un home que coincidia justament amb en Ramírez. Llavors va pensar en la primera informació que li havia donat en Castro sobre el subjecte i era correcta.

Trenca entrà llavors a la habitació i quan va veure en Ramírez es va donar compte que era el seu cosí, el mateix que va desaparèixer fa 8 anys.
- Fèlix. Ets tu? - amb el que Ramírez contestà sorprès - Poli?
Trenca no podia matar al seu cosí, llavors es va enrecordar del conte de “La Blanca Neus”, li entregaria un cor de porc a en Castro fent-li pensar que havia matat a en Ramírez i així aquest quedaria lliure. Però a l’hora de la veritat en Castro es va donar compte de la enganyifa i va deixar viure a en Trenca tranquil però ara hauria de treballar per a ell com a nou camell.

Davant aquesta oferta en Trenca no es podia negar, i així és com en Poli García va acabar treballant per l’Àlex Castro.
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=rWwZ9wJ9yAI
|Validada=f
|Destacada=f
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Tocats de l'Oller

2016-02-10T20:45:44Z

Tocats de l'Oller:

{{Activitat
|Grup=Tocats de l'Oller
|Centre=Molins Manyanet
|Curs=2015-16
|Obra=Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Àlex Castro
|Tipus activitat personatge=vida oculta de
|Quan vida oculta=abans
|Presentació=Hola a tothom, sabeu qui és l'Àlex Castro del llibre Camps de Maduixes? Ell és el narcotraficant! Voleu saber la seva història abans de que sigues narcotraficant? Aquí la teniu, la nostra primera activitat amb la que hem gaudit molt i amb la que no podreu parar de llegir!
Esperem que la disfruteu tant com ho hem fet nosaltres mentres la feiem! Desitgem que us agradi!
|Text=Era una fosca nit de gener i l’Àlex Castro seia a la seva terrassa fumant-se un pur mentres queia la neu davant del seu rostre il·luminat per la llum que desprenien les cendres.
Va ser llavors quan per la porta va entrar Jacint Campgrós donant-li les pitjors notícies que li podien arribar.

- Cap - va dir Campgrós- és en Ramírez li ha xivat tot a la policia, la fàbrica, els nostres camells...tot.
- Merda, quants cops li he dit aquell pàmfil que es calles la boca, no em queda més remei que utilitzar el “dossier X”.
- Sr.Castro no es passar-se una mica? - al que Castro va respondre - Ja li he dit molts cops, i aquest ja no li farà falta sentir-ho un altre cop, la mala herba es crema perquè no torni a sortir.
- Però…
- Però qué! Calla si no vols corre la mateixa sort - va respondre d’un crit.

En Campgrós va arribar a casa d’en Ramírez i li va dir que fugis d’aquella ciutat i que fins i tot si podia que marxés fora del país perquè quan en Castro utilitzava el “dossier X”, ai! quan utilitzava aquell dossier…

- I on vols que vagi? - digué en Ramírez - no he sortit mai de Barcelona i no sé idiomes perquè renoi creus que em dedico a això?
En Campgrós en sentir-lo li va donar una bufetada a la cara i li va dir que si li comentava això era perquè ningú es mereixia la mort així que ja podia córrer.

En Castro va entrar a la seva oficina on va obrir el “dossier X” allà tenia guardats tots els telèfons dels sicaris més despiatats i bruts que hi havien a 300 quilòmetres d’allà, els hi donava igual gastar-se 1 milió de pessetes que 500, eren els assassins de les ombres.

El telèfon mig desgastat d’en Castro encara feia bé la seva funció. El primer en ser trucat va ser en “Jhin” un tirador de presició exmilitar, era el pitjor de tots, però era suficient per un tros d’ase com era en Ramírez.
- Escolta, Jin o com pebrots et diguis, has de encarregar-te d’un ocellet, tu ja saps - amb el que el Jhin li contestà - on i quan? - i amb un somriure molt dèbil va dir en Castro - Barcelona, c/Joan Maragall, divendres a les 18:00 i no vull caps per lligar.

I així va ser allà estava el tirador puntual com ningú a dalt de tot del edifici del davant esperant la seva presa com lleó a la zebra, quiet, immòbil, invisible. La seva mirada era fixa, una finestra,un objectiu, un deure que complir tot això li resonava pel cap a la vegada que el record del seu excompany caigut en batalla mentre’s li deia a l’oïda “Vés i lluita”. És d’aquí d’on venia el seu nom, del amic caigut: Joan Hernàndez, i el seu: Ivan Neró.

La tensió era màxima i en Ramírez no apareixia per ningún lloc, pasaren els minuts, les hores i finalment el dia sencer, en Jhin amb tota la paciència del món que tenia marxà al final tot recollint la seva arma amb meticulosa cura.

- Castro, l’objectiu no ha estat identificat, li he fallat - en Castro en aquell moment cridà com mai ho havia fet - ESTIC FART!!! NOMÉS LI HAVIA DEMANAT UNA COSA - en Jhin no el va poder respondre perquè quan anava a pronunciar les paraules un esquadró de la Guàrdia Civil va entrar al despatx d’en Castro. Per en Castro ja era massa tard, res li quedava però llavors un cel se li va obrir a sobre seu. El jutge que dictaria sentència era casualment una persona qui li devia un favor, així que no va dubtar ni un segon.
En Castro quedà lliure de tota la culpa i va prosseguir amb l'assassinat d’en Ramírez. Aquest cop contractaria a una persona sense compassió i faria servir el malnom de Trencadís o Trenca, que és com deixava el cap dels detectius quan intentaven resoldre el cas. Tornava a repetir-se la mateixa història un altre cop però la pregunta era, on estava en Ramírez?

- Com que no puc passar la pistola a França? - digué en Ramírez - Ho sentim però si no porta els papers de l’arma és del tot impossible.
- Si tant la volen quedin-se-la, jo no estic per perdre el temps.
Així acabà la discussió curta entre l’agent i en Ramírez, només li quedava un pas, un pas i no s’hauria de preocupar mai més d’aquell home ni de les drogues amb les que traficava, un nou futur li esperava a França.

En Campgrós arribà llavors a la nova oficina d’en Castro. Allà li explicà que no sabia on parava en Ramírez però que les males veus deien que havia marxat del país.
Al Campgrós se li havia anat massa la boca, ara en Castro ja sabia on era en Ramírez, a França.

Quan arribà en Trenca a França, parà al primer poble i preguntà en un petit hostal familiar que si havien vist a un home que coincidia justament amb en Ramírez. Llavors va pensar en la primera informació que li havia donat en Castro sobre el subjecte i era correcta.

Trenca entrà llavors a la habitació i quan va veure en Ramírez es va donar compte que era el seu cosí, el mateix que va desaparèixer fa 8 anys.
- Fèlix. Ets tu? - amb el que Ramírez contestà sorprès - Poli?
Trenca no podia matar al seu cosí, llavors es va enrecordar del conte de “La Blanca Neus”, li entregaria un cor de porc a en Castro fent-li pensar que havia matat a en Ramírez i així aquest quedaria lliure. Però a l’hora de la veritat en Castro es va donar compte de la enganyifa i va deixar viure a en Trenca tranquil però ara hauria de treballar per a ell com a nou camell.

Davant aquesta oferta en Trenca no es podia negar, i així és com en Poli García va acabar treballant per l’Àlex Castro.
|Validada=f
|Destacada=f
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Tocats de l'Oller

2016-02-03T13:12:19Z

Tocats de l'Oller:

{{Activitat
|Grup=Tocats de l'Oller
|Centre=Molins Manyanet
|Curs=2015-16
|Obra=Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Àlex Castro
|Tipus activitat personatge=vida oculta de
|Quan vida oculta=abans
|Presentació=Hola a tothom, sabeu qui és l'Àlex Castro del llibre Camps de Maduixes? Ell és el narcotraficant! Voleu saber la seva història abans de que sigues narcotraficant? Aquí la teniu, la nostra primera activitat amb la que hem gaudit molt i amb la que no podreu parar de llegir!
Esperem que la disfruteu tant com ho hem fet nosaltres mentres la feiem! Desitgem que us agradi!
|Text=Era una fosca nit de gener i l’Àlex Castro seia a la seva terrassa fumant-se un pur mentres queia la neu davant del seu rostre il·luminat per la llum que desprenien les cendres.
Va ser llavors quan per la porta va entrar Jacint Campgrós donant-li les pitjors notícies que li podien arribar.

- Cap - va dir Campgrós- és en Ramírez li ha xivat tot a la policia, la fàbrica, els nostres camells...tot.
- Merda, quants cops li he dit aquell pàmfil que es calles la boca, no em queda més remei que utilitzar el “dossier X”.
- Sr.Castro no es passar-se una mica? - al que Castro va respondre - Ja li he dit molts cops, i aquest ja no li farà falta sentir-ho un altre cop, la mala herba es crema perquè no torni a sortir.
- Però…
- Però qué! Calla si no vols corre la mateixa sort - va respondre d’un crit.

En Castro va arribar a casa d’en Ramírez i li va dir que fugis de aquella ciutat i que fins i tot si podia que marxés fora del país perquè quan en Castro utilitzava el “dossier X”, ai! quan utilitzava aquell dossier…

- I on vols que vagi? - digué en Ramírez - no he sortit mai de Barcelona i no sé idiomes perquè renoi creus que em dedico a això?
En Castro en sentir-lo li va donar una bufetada a la cara i li va dir que si li comentava això era perquè ningú es mereixia la mort així que ja podia córrer.

En Castro va entrar a la seva oficina on va obrir el “dossier X” allà tenia guardats tots els telèfons dels sicaris més despiatats i bruts que hi havien a 300 quilòmetres d’allà, els hi donava igual gastar-se 1 milió de pessetes que 500, eren els assassins de les ombres.

El telèfon mig desgastat d’en Castro encara feia bé la seva funció. El primer en ser trucat va ser en “Jhin” un tirador de presició exmilitar, era el pitjor de tots, però era suficient per un tros d’ase com era en Ramírez.
- Escolta, Jin o com pebrots et diguis, has de encarregar-te d’un ocellet, tu ja saps - amb el que el Jhin li contestà - on i quan? - i amb un somriure molt dèbil va dir en Castro - Barcelona, c/Joan Maragall, divendres a les 18:00 i no vull caps per lligar.

I així va ser allà estava el tirador puntual com ningú a dalt de tot del edifici del davant esperant la seva presa com lleó a la zebra, quiet, immòbil, invisible. La seva mirada era fixa, una finestra,un objectiu, un deure que complir tot això li resonava pel cap a la vegada que el record del seu excompany caigut en batalla mentre’s li deia a l’oïda “Vés i lluita”. És d’aquí d’on venia el seu nom, del amic caigut: Joan Hernàndez, i el seu: Ivan Neró.

La tensió era màxima i en Ramírez no apareixia per ningún lloc, pasaren els minuts, les hores i finalment el dia sencer, en Jhin amb tota la paciència del món que tenia marxà al final tot recollint la seva arma amb meticulosa cura.

- Castro, l’objectiu no ha estat identificat, li he fallat - en Castro en aquell moment cridà com mai ho havia fet - ESTIC FART!!! NOMÉS LI HAVIA DEMANAT UNA COSA - en Jhin no el va poder respondre perquè quan anava a pronunciar les paraules un esquadró de la Guàrdia Civil va entrar al despatx d’en Castro. Per en Castro ja era massa tard, res li quedava però llavors un cel se li va obrir a sobre seu. El jutge que dictaria sentència era casualment una persona qui li devia un favor, així que no va dubtar ni un segon.
En Castro quedà lliure de tota la culpa i va prosseguir amb l'assassinat d’en Ramírez. Aquest cop contractaria a una persona sense compassió i faria servir el malnom de Trencadís o Trenca, que és com deixava el cap dels detectius quan intentaven resoldre el cas. Tornava a repetir-se la mateixa història un altre cop però la pregunta era, on estava en Ramírez?

- Com que no puc passar la pistola a França? - digué en Ramírez - Ho sentim però si no porta els papers de l’arma és del tot impossible.
- Si tant la volen quedin-se-la, jo no estic per perdre el temps.
Així acabà la discussió curta entre l’agent i en Ramírez, només li quedava un pas, un pas i no s’hauria de preocupar mai més d’aquell home ni de les drogues amb les que traficava, un nou futur li esperava a França.

En Campgrós arribà llavors a la nova oficina d’en Castro. Allà li explicà que no sabia on parava en Ramírez però que les males veus deien que havia marxat del país.
Al Campgrós se li havia anat massa la boca, ara en Castro ja sabia on era en Ramírez, a França.

Quan arribà en Trenca a França, parà al primer poble i preguntà en un petit hostal familiar que si havien vist a un home que coincidia justament amb en Ramírez. Llavors va pensar en la primera informació que li havia donat en Castro sobre el subjecte i era correcta.

Trenca entrà llavors a la habitació i quan va veure en Ramírez es va donar compte que era el seu cosí, el mateix que va desaparèixer fa 8 anys.
- Fèlix. Ets tu? - amb el que Ramírez contestà sorprès - Poli?
Trenca no podia matar al seu cosí, llavors es va enrecordar del conte de “La Blanca Neus”, li entregaria un cor de por a en Castro fent-li pensar que havia matat a en Ramírez i així aquest quedaria lliure. Però a l’hora de la veritat en Castro es va donar compte de la enganyifa i va deixar viure a en Trenca tranquil però ara hauria de treballar per a ell com a nou camell.

Davant aquesta oferta en Trenca no es podia negar, i així és com en Poli García va acabar treballant per l’Àlex Castro.
|Validada=f
|Destacada=f
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Tocats de l'Oller

2016-02-02T18:33:11Z

Tocats de l'Oller:

{{Activitat
|Grup=Tocats de l'Oller
|Centre=Molins Manyanet
|Curs=2015-16
|Obra=Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Àlex Castro
|Tipus activitat personatge=vida oculta de
|Quan vida oculta=abans
|Presentació=Hola,
aquí teniu la nostra primera activitat amb la que hem gaudit molt elaborant-la. Esperem que us agradi i que la disfruteu tant com ho hem fet nosaltres mentres la feiem! Desitgem que us agradi!
|Text=Era una fosca nit de gener i l’Àlex Castro seia a la seva terrassa fumant-se un pur mentres queia la neu davant del seu rostre il·luminat per la llum que desprenien les cendres.
Va ser llavors quan per la porta va entrar Jacint Campgrós donant-li les pitjors notícies que li podien arribar.

- Cap - va dir Campgrós- és en Ramírez li ha xivat tot a la policia, la fàbrica, els nostres camells...tot.
- Merda, quants cops li he dit aquell pàmfil que es calles la boca, no em queda més remei que utilitzar el “dossier X”.
- Sr.Castro no es passar-se una mica? - al que Castro va respondre - Ja li he dit molts cops, i aquest ja no li farà falta sentir-ho un altre cop, la mala herba es crema perquè no torni a sortir.
- Però…
- Però qué! Calla si no vols corre la mateixa sort - va respondre d’un crit.

En Castro va arribar a casa d’en Ramírez i li va dir que fugis de aquella ciutat i que fins i tot si podia que marxés fora del país perquè quan en Castro utilitzava el “dossier X”, ai! quan utilitzava aquell dossier…

- I on vols que vagi? - digué en Ramírez - no he sortit mai de Barcelona i no sé idiomes perquè renoi creus que em dedico a això?
En Castro en sentir-lo li va donar una bufetada a la cara i li va dir que si li comentava això era perquè ningú es mereixia la mort així que ja podia córrer.

En Castro va entrar a la seva oficina on va obrir el “dossier X” allà tenia guardats tots els telèfons dels sicaris més despiatats i bruts que hi havien a 300 quilòmetres d’allà, els hi donava igual gastar-se 1 milió de pessetes que 500, eren els assassins de les ombres.

El telèfon mig desgastat d’en Castro encara feia bé la seva funció. El primer en ser trucat va ser en “Jhin” un tirador de presició exmilitar, era el pitjor de tots, però era suficient per un tros d’ase com era en Ramírez.
- Escolta, Jin o com pebrots et diguis, has de encarregar-te d’un ocellet, tu ja saps - amb el que el Jhin li contestà - on i quan? - i amb un somriure molt dèbil va dir en Castro - Barcelona, c/Joan Maragall, divendres a les 18:00 i no vull caps per lligar.

I així va ser allà estava el tirador puntual com ningú a dalt de tot del edifici del davant esperant la seva presa com lleó a la zebra, quiet, immòbil, invisible. La seva mirada era fixa, una finestra,un objectiu, un deure que complir tot això li resonava pel cap a la vegada que el record del seu excompany caigut en batalla mentre’s li deia a l’oïda “Vés i lluita”. És d’aquí d’on venia el seu nom, del amic caigut: Joan Hernàndez, i el seu: Ivan Neró.

La tensió era màxima i en Ramírez no apareixia per ningún lloc, pasaren els minuts, les hores i finalment el dia sencer, en Jhin amb tota la paciència del món que tenia marxà al final tot recollint la seva arma amb meticulosa cura.

- Castro, l’objectiu no ha estat identificat, li he fallat - en Castro en aquell moment cridà com mai ho havia fet - ESTIC FART!!! NOMÉS LI HAVIA DEMANAT UNA COSA - en Jhin no el va poder respondre perquè quan anava a pronunciar les paraules un esquadró de la Guàrdia Civil va entrar al despatx d’en Castro. Per en Castro ja era massa tard, res li quedava però llavors un cel se li va obrir a sobre seu. El jutge que dictaria sentència era casualment una persona qui li devia un favor, així que no va dubtar ni un segon.
En Castro quedà lliure de tota la culpa i va prosseguir amb l'assassinat d’en Ramírez. Aquest cop contractaria a una persona sense compassió i faria servir el malnom de Trencadís o Trenca, que és com deixava el cap dels detectius quan intentaven resoldre el cas. Tornava a repetir-se la mateixa història un altre cop però la pregunta era, on estava en Ramírez?

- Com que no puc passar la pistola a França? - digué en Ramírez - Ho sentim però si no porta els papers de l’arma és del tot impossible.
- Si tant la volen quedin-se-la, jo no estic per perdre el temps.
Així acabà la discussió curta entre l’agent i en Ramírez, només li quedava un pas, un pas i no s’hauria de preocupar mai més d’aquell home ni de les drogues amb les que traficava, un nou futur li esperava a França.

En Campgrós arribà llavors a la nova oficina d’en Castro. Allà li explicà que no sabia on parava en Ramírez però que les males veus deien que havia marxat del país.
Al Campgrós se li havia anat massa la boca, ara en Castro ja sabia on era en Ramírez, a França.

Quan arribà en Trenca a França, parà al primer poble i preguntà en un petit hostal familiar que si havien vist a un home que coincidia justament amb en Ramírez. Llavors va pensar en la primera informació que li havia donat en Castro sobre el subjecte i era correcta.

Trenca entrà llavors a la habitació i quan va veure en Ramírez es va donar compte que era el seu cosí, el mateix que va desaparèixer fa 8 anys.
- Fèlix. Ets tu? - amb el que Ramírez contestà sorprès - Poli?
Trenca no podia matar al seu cosí, llavors es va enrecordar del conte de “La Blanca Neus”, li entregaria un cor de por a en Castro fent-li pensar que havia matat a en Ramírez i així aquest quedaria lliure. Però a l’hora de la veritat en Castro es va donar compte de la enganyifa i va deixar viure a en Trenca tranquil però ara hauria de treballar per a ell com a nou camell.

Davant aquesta oferta en Trenca no es podia negar, i així és com en Poli García va acabar treballant per l’Àlex Castro.
|Validada=f
|Destacada=f
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Tocats de l'Oller

2016-02-02T18:32:29Z

Tocats de l'Oller: Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=Tocats de l'Oller |Centre=Molins Manyanet |Curs=2015-16 |Obra=Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra |Activitat sobre=un personatge |Perso...».

{{Activitat
|Grup=Tocats de l'Oller
|Centre=Molins Manyanet
|Curs=2015-16
|Obra=Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Àlex Catro
|Tipus activitat personatge=vida oculta de
|Quan vida oculta=abans
|Presentació=Hola,
aquí teniu la nostra primera activitat amb la que hem gaudit molt elaborant-la. Esperem que us agradi i que la disfruteu tant com ho hem fet nosaltres mentres la feiem! Desitgem que us agradi!
|Text=Era una fosca nit de gener i l’Àlex Castro seia a la seva terrassa fumant-se un pur mentres queia la neu davant del seu rostre il·luminat per la llum que desprenien les cendres.
Va ser llavors quan per la porta va entrar Jacint Campgrós donant-li les pitjors notícies que li podien arribar.

- Cap - va dir Campgrós- és en Ramírez li ha xivat tot a la policia, la fàbrica, els nostres camells...tot.
- Merda, quants cops li he dit aquell pàmfil que es calles la boca, no em queda més remei que utilitzar el “dossier X”.
- Sr.Castro no es passar-se una mica? - al que Castro va respondre - Ja li he dit molts cops, i aquest ja no li farà falta sentir-ho un altre cop, la mala herba es crema perquè no torni a sortir.
- Però…
- Però qué! Calla si no vols corre la mateixa sort - va respondre d’un crit.

En Castro va arribar a casa d’en Ramírez i li va dir que fugis de aquella ciutat i que fins i tot si podia que marxés fora del país perquè quan en Castro utilitzava el “dossier X”, ai! quan utilitzava aquell dossier…

- I on vols que vagi? - digué en Ramírez - no he sortit mai de Barcelona i no sé idiomes perquè renoi creus que em dedico a això?
En Castro en sentir-lo li va donar una bufetada a la cara i li va dir que si li comentava això era perquè ningú es mereixia la mort així que ja podia córrer.

En Castro va entrar a la seva oficina on va obrir el “dossier X” allà tenia guardats tots els telèfons dels sicaris més despiatats i bruts que hi havien a 300 quilòmetres d’allà, els hi donava igual gastar-se 1 milió de pessetes que 500, eren els assassins de les ombres.

El telèfon mig desgastat d’en Castro encara feia bé la seva funció. El primer en ser trucat va ser en “Jhin” un tirador de presició exmilitar, era el pitjor de tots, però era suficient per un tros d’ase com era en Ramírez.
- Escolta, Jin o com pebrots et diguis, has de encarregar-te d’un ocellet, tu ja saps - amb el que el Jhin li contestà - on i quan? - i amb un somriure molt dèbil va dir en Castro - Barcelona, c/Joan Maragall, divendres a les 18:00 i no vull caps per lligar.

I així va ser allà estava el tirador puntual com ningú a dalt de tot del edifici del davant esperant la seva presa com lleó a la zebra, quiet, immòbil, invisible. La seva mirada era fixa, una finestra,un objectiu, un deure que complir tot això li resonava pel cap a la vegada que el record del seu excompany caigut en batalla mentre’s li deia a l’oïda “Vés i lluita”. És d’aquí d’on venia el seu nom, del amic caigut: Joan Hernàndez, i el seu: Ivan Neró.

La tensió era màxima i en Ramírez no apareixia per ningún lloc, pasaren els minuts, les hores i finalment el dia sencer, en Jhin amb tota la paciència del món que tenia marxà al final tot recollint la seva arma amb meticulosa cura.

- Castro, l’objectiu no ha estat identificat, li he fallat - en Castro en aquell moment cridà com mai ho havia fet - ESTIC FART!!! NOMÉS LI HAVIA DEMANAT UNA COSA - en Jhin no el va poder respondre perquè quan anava a pronunciar les paraules un esquadró de la Guàrdia Civil va entrar al despatx d’en Castro. Per en Castro ja era massa tard, res li quedava però llavors un cel se li va obrir a sobre seu. El jutge que dictaria sentència era casualment una persona qui li devia un favor, així que no va dubtar ni un segon.
En Castro quedà lliure de tota la culpa i va prosseguir amb l'assassinat d’en Ramírez. Aquest cop contractaria a una persona sense compassió i faria servir el malnom de Trencadís o Trenca, que és com deixava el cap dels detectius quan intentaven resoldre el cas. Tornava a repetir-se la mateixa història un altre cop però la pregunta era, on estava en Ramírez?

- Com que no puc passar la pistola a França? - digué en Ramírez - Ho sentim però si no porta els papers de l’arma és del tot impossible.
- Si tant la volen quedin-se-la, jo no estic per perdre el temps.
Així acabà la discussió curta entre l’agent i en Ramírez, només li quedava un pas, un pas i no s’hauria de preocupar mai més d’aquell home ni de les drogues amb les que traficava, un nou futur li esperava a França.

En Campgrós arribà llavors a la nova oficina d’en Castro. Allà li explicà que no sabia on parava en Ramírez però que les males veus deien que havia marxat del país.
Al Campgrós se li havia anat massa la boca, ara en Castro ja sabia on era en Ramírez, a França.

Quan arribà en Trenca a França, parà al primer poble i preguntà en un petit hostal familiar que si havien vist a un home que coincidia justament amb en Ramírez. Llavors va pensar en la primera informació que li havia donat en Castro sobre el subjecte i era correcta.

Trenca entrà llavors a la habitació i quan va veure en Ramírez es va donar compte que era el seu cosí, el mateix que va desaparèixer fa 8 anys.
- Fèlix. Ets tu? - amb el que Ramírez contestà sorprès - Poli?
Trenca no podia matar al seu cosí, llavors es va enrecordar del conte de “La Blanca Neus”, li entregaria un cor de por a en Castro fent-li pensar que havia matat a en Ramírez i així aquest quedaria lliure. Però a l’hora de la veritat en Castro es va donar compte de la enganyifa i va deixar viure a en Trenca tranquil però ara hauria de treballar per a ell com a nou camell.

Davant aquesta oferta en Trenca no es podia negar, i així és com en Poli García va acabar treballant per l’Àlex Castro.
|Validada=f
|Destacada=f
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra

2016-02-02T18:19:37Z

Tocats de l'Oller: Es crea la pàgina amb «{{Obra |Títol=Camps de Maduixes |Gènere autor=autor |Nom autor=Jordi |Cognom autor=Sierra i Fabra |Data original=2010 |Curs=2015-16, |Autor a Viquipedia=Jordi Sierra...».

{{Obra
|Títol=Camps de Maduixes
|Gènere autor=autor
|Nom autor=Jordi
|Cognom autor=Sierra i Fabra
|Data original=2010
|Curs=2015-16,
|Autor a Viquipedia=Jordi Sierra i Fabra
|Obra a Viquipedia=Camps de maduixes
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Usuari:Tocats de l'Oller

2016-01-12T19:26:00Z

Tocats de l'Oller:

{{Usuari
|Tipus usuari=grup d'estudiants
|Integrants=Jordi Cabrera, Helena Pérez i Markênnio Soares
|Centre estudien=Molins Manyanet
|Professorat=Rita Ayala, Domènec.HA
|Curs=2015-16,
|Presentació=Hola a tothom!
Som un grup d'alumnes de l'escola Molins Manyanet i treballarem el llibre Camps de Maduixes d'en Jordi Serra i Fabra que tracta del consum de drogues en els adolescents.
Esperem que la viquilletra sigui una bona experiència i que puguem aprendre i disfrutar gràcies a aquest mètode diferent.
Aquí us deixem la nostra presentació amb Powtoon, una plataforma digital, esperem que us agradi!
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=WWtupwT0uV4
|Usuari premiat=No
}}

{{Admin-Prova
|Prova=No
}}

Usuari:Tocats de l'Oller

2016-01-11T12:53:42Z

Tocats de l'Oller:

{{Usuari
|Tipus usuari=grup d'estudiants
|Integrants=Jordi Cabrera, Helena Pérez i Markênnio Soares
|Centre estudien=Molins Manyanet
|Professorat=Rita Ayala, Domènec.HA
|Curs=2015-16,
|Presentació=Hola a tothom!
Som un grup d'alumnes de l'escola Molins Manyanet i treballarem el llibre Camps de Maduixes d'en Jordi Serra i Fabra que tracta del consum de drogues en els adolescents.
Esperem que la viquilletra sigui una bona experiència i que puguem aprendre i disfrutar gràcies a aquest mètode diferent.
Aquí us deixem la nostra presentació amb Powtoon, una plataforma digital, esperem que us agradi!
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=CCOy0owPkEo
|Usuari premiat=No
}}

{{Admin-Prova
|Prova=No
}}

Usuari:Tocats de l'Oller

2016-01-10T12:12:19Z

Tocats de l'Oller:

{{Usuari
|Tipus usuari=grup d'estudiants
|Integrants=Jordi Cabrera, Helena Pérez i Markênnio Soares
|Centre estudien=Molins Manyanet
|Professorat=Rita Ayala, Domènec.HA
|Curs=2015-16,
|Presentació=Hola a tothom!
Som un grup d'alumnes de l'escola Molins Manyanet i treballarem sobre el llibre Camps de Maduixes d'en Jodri Serra i Fabra que tracta de la consumició de drogues en els adolescents.
Esperem que la viquilletra sigui una bona experiència i que puguem aprendre i disfrutar gràcies a aquest mètode diferent.
Aquí us deixem la nostra presentació amb Powtoon, una plataforma digital, esperem que us agradi!
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=CCOy0owPkEo
|Usuari premiat=No
}}

{{Admin-Prova
|Prova=No
}}

Usuari:Tocats de l'Oller

2016-01-10T12:07:56Z

Tocats de l'Oller:

{{Usuari
|Tipus usuari=grup d'estudiants
|Integrants=Jordi Cabrera, Helena Pérez i Markênnio Soares
|Centre estudien=Molins Manyanet
|Professorat=Rita Ayala, Domènec.HA
|Curs=2015-16,
|Presentació=Hola a tothom!
Nosaltres treballarem sobre el llibre Camps de Maduixes d'en Jodri Serra i Fabra que tracta de la consumició de drogues en els adolescents.
Esperem que la viquilletra sigui una bona experiència i que puguem aprendre i disfrutar gràcies a aquest mètode diferent.
Aquí us deixem la nostra presentació amb Powtoon, una plataforma digital, esperem que us agradi!
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=CCOy0owPkEo
|Usuari premiat=No
}}

{{Admin-Prova
|Prova=No
}}

Usuari:Tocats de l'Oller

2016-01-10T12:02:11Z

Tocats de l'Oller: Es crea la pàgina amb «Hola a tothom! Nosaltres som un grup de l'escola Molins Manyanet i treballarem sobre el llibre Camps de Maduixes d'en Jodri Serra i Fabra que tracta de la consumició...».

Hola a tothom!
Nosaltres som un grup de l'escola Molins Manyanet i treballarem sobre el llibre Camps de Maduixes d'en Jodri Serra i Fabra que tracta de la consumició de drogues en els adolescents.
Esperem que la Viquilletra sigui una bona experiència i que puguem aprendre i disfrutar d'un mètode diferent.
Aquí us deixem la nostra presentació amb Powtoon, una plataforma digital, esperem que us agradi!