Viquilletra - Contribucions de l’usuari [ca]

Activitat 2 sobre Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich, pels The best

2012-04-22T18:29:48Z

The best: Es crea la pàgina amb «{{Activitat sobre activitat |Grup=The best |Centre=Dr Puigvert |Curs=2011-12 |Obra=Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich |Basada en activitat=Activitat sobre ...».

{{Activitat sobre activitat
|Grup=The best
|Centre=Dr Puigvert
|Curs=2011-12
|Obra=Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich
|Basada en activitat=Activitat sobre Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich, pels Els Duffy
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat sobre activitat personatge=
|Activitat premiada=f
}}
Estimat Adrià fill meu no hem donis les gràcies per haver-te deixat anar a veure el teu para,al principi no hi estava d'acord però desprès m'ho vaig repensar i vaig decidir que era una mica injusta y que devia deixar-te anar-hi,es normal que el viatge allí estat llarg i dur ja que el vaixell es lent perquè es te que anar parant als ports.Esta be que haiguis apres coses útils com cuinar ja que et serviran per sempre.
En Salus es un bon home igual que el teu pare i el capita però el seu problema es que van fer les coses malament en el seu moment,es lògic que la filla d'en Salus estigui emprenyada amb ell ja que en un moment dur com es quan es va quedar embarassada el no la va ajudar en aquell moment i també perquè no va poder seguir estudiant lo que ella volia.
Hem sap molt greu que us robessin i que gent com aquesta estiguin fent lo que fan...,pero lo important es que estigueu be tant l'un com l'altre.
Es normal que el capita es senti culpable ja que aixo li perseguira tota la vida,perque perdre un fill es molt dolorós i mes si saps que es per la teva culpa.
I que els teus germans eren guapos,s'asembaven al teu pare?
Va ser una sorpresa per a tu que reacciones diferent?
Es normal que no vulguis ser com ell i millor,t'ho puc ven assegurar.
Doncs ja m'explicaràs millor quan vinguis cap aquí i ja arreglaràs el assumptes que tinguis que solucionar.

Petons Adrià.
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich, pels The best

2012-03-05T10:31:37Z

The best:

{{Activitat
|Grup=The best
|Centre=Dr Puigvert
|Curs=2011-12
|Obra=Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Adrià Burgues
|Tipus activitat personatge=carta a
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=
|Presentació=Hola viquilletrers, per fer aquesta activitat hem triat la d'escriure una carta al protaginista de l'obra, en aquest cas l'Adrià Burgués. Espero que us agradi la seva lectura.
|Text=Hola Adrià,

Ja sé que tu no em coneixes però tinc que admetre que jo a tu si que et conec i et conec molt bé. Fa uns dies vaig llegir la teva història , la qual em va agradar moltíssim i des d’aleshores tinc moltes ganes de parlar amb tu .
Tu i jo no som tant diferents ,encara que no t'ho creguis. Segons la teva història ets un bon alumne, enganxat al messenger i al manga, que fa esport i que no s'acaba d'agradar; això últim crec ens passa a tots, eh !
Tu comences explicant que et vas trobar un matí a la teva àvia morta.Quina sensació més desagradable deu ser trobar-se a algú mort i pitjor si és algú que estimes, però bé ,això em tindràs que respondre tu ja que jo no he trobat mai a algú mort. Quin sentiment va ser el primer que et va rondar pel cap? Et trobaves content i trist a la vegada?...
I després en el funeral de la teva àvia aquella sensació tan angoixadora de pensar que el teu pare vindria.Com vas poder suportar tota aquella pressió?
Segur que vas estar molt trist tots aquells dies per la mort de la teva àvia i pel record del teu pare. Després d'haver negant l'absència del pare durant tant de temps , sense anomenar-lo, com si no hagués existit mai i que llavors un matí et vinguí aquell pensament de culpa per la seva marxa, a mi sincerament m'hauria fotut noi, no ho hauria pogut suportar.
El que més precipitat veig va ser el viatge. A tu, et va costar preguntar-li a la teva mare si podies anar a conèixer a aquell home que li va abandonar feia 10 anys? Jo no m' hauria atrevit a preguntar res. Però es veu que la teva mare va ser una dona molt forta i crec que ja sabia que algun dia hauria de respondre a la pregunta que tant es temia .
Quan vaig llegir que et vas embarcar en un vaixell de càrrega com ajudant de cuina, el primer que vaig pensar va ser :Aquests cuiners es moriran de fam ,tio, ja que tu no sabies cuinar.Això de no saber cuinar deu venir d'herència familiar perquè dius que ni la teva mare sabia cuinar.
Com va ser Adrià això de viatjar en el mes de juliol en un vaixell? Et vas marejar? No et senties com un presoner rodejat d'aigua per tot arreu?
Les històries que vas esbrinar dels mariners van ser increïbles : el que sembla un bon home té un secret, el suïcidi del seu fill parla seva intolerància. Just en aquell moment et vas adonar que la teva mare ho havia fet gairebé tot per tu I que tu sempre estaves molt distanciat amb ella i per això et vas sentir culpable.Jo crec que en aquell instant ,quan no pensaves tant en tu i vas començar a pensar en els altres és quan vas començar a madurar i créixer com a persona. Després esta el cuiner enrotllat que és un home solitari i trist que no és capaç de fer les paus amb la seva filla ... Jo crec que segur que vas pensar: Ostres altres persones tenen problemes amb els seus pares, jo no soc l'únic.
Ja es veu que vas viure moltes aventures en aquest viatge , unes més bones que altres, com quan vas veure aquella discusió tant dura del Salús i la seva filla i despres per mala sort et roben a València.
Peró tu que creus aquest viatge a valgut o no ha valgut la pena, eh? Al final quan per fi vas arribar a Marroc que va ser el primer que vas pensar?
Jo personalment hauria pensat : Per fi coneixeré aquell home que em va abandonar , aquell pare que no hi era quan el necessitava i qui em va fer sentir com si no valgués res.Segur que durant l' anada a la seva casa estaria pensant mil formes de posar-li les coses clares i de fer-li pagar pel que m' havia fet. Per tu estaves molt serè i passiu. Quan vas arribar a la seva casa et va rebre la seva nova dona, per la qual va abandonar a la teva mare, i els teus germans. La situació era estranya, més encara quan arriba el teu pare,
On és la crida de la sang? Després de fer una mica de turisme- per la ciutat, arriba el
moment de parlar. Tu et sorprens del que el teu pare t’explica: és un covard, un home atrapat en una realitat que no és fàcil. No és capaç d'assumir els seus actes i enfrontar-los,
als quals va fer mal. Tu et trobaves decebut perquè no havies trobat les respostes que esperaves?
Segur que després d' això ja entenies perquè no volies assemblar-te a ell i aleshores vas prendre la decisió de ser responsable dels teus actes i que mai no agafaràs la sortida fàcil.
Quan vas tornar a Babel vas posar solució a la teva vida? Què va passar amb la Míriam, eh noiet??
Esperó que tot et vagi bé que siguis un bon home i que tota l’experiència que vas viure que no sols sigui per escriure-la en un llibre, sinó que també pugui servir perquè milloris la teva vida i perquè poguis escollir de veritat les coses que valen la pena (com la Míriam, la teva mare i els teus amics ....)
Tinc ganes que responguis la meva carta i que m' expliquis més coses.Fins aviat!!
|Activitat premiada=No
}}

{{Admin-Prova
|Prova=No
}}

Activitat sobre Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich, pels The best

2012-02-24T10:37:47Z

The best: Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=The best |Centre=Dr Puigvert |Curs=2011-12 |Obra=Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich |Activitat sobre=un personatge |Tipus activitat personat...».

{{Activitat
|Grup=The best
|Centre=Dr Puigvert
|Curs=2011-12
|Obra=Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich
|Activitat sobre=un personatge
|Tipus activitat personatge=carta a
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=
|Presentació=Hola Adrià,

Ja sé que tu no em coneixes però tinc que admetre que jo a tu si que et conec i et conec molt bé. Fa uns dies vaig llegir la teva història , la qual em va agradar moltíssim i des d’aleshores tinc moltes ganes de parlar amb tu .
Tu i jo no som tant diferents ,encara que no t'ho creguis. Segons la teva història ets un bon alumne, enganxat al messenger i al manga, que fa esport i que no s'acaba d'agradar; això últim crec ens passa a tots, eh !
Tu comences explicant que et vas trobar un matí a la teva àvia morta.Quina sensació més desagradable deu ser trobar-se a algú mort i pitjor si és algú que estimes, però bé ,això em tindràs que respondre tu ja que jo no he trobat mai a algú mort. Quin sentiment va ser el primer que et va rondar pel cap? Et trobaves content i trist a la vegada?...
I després en el funeral de la teva àvia aquella sensació tan angoixadora de pensar que el teu pare vindria.Com vas poder suportar tota aquella pressió?
Segur que vas estar molt trist tots aquells dies per la mort de la teva àvia i pel record del teu pare. Després d'haver negant l'absència del pare durant tant de temps , sense anomenar-lo, com si no hagués existit mai i que llavors un matí et vinguí aquell pensament de culpa per la seva marxa, a mi sincerament m'hauria fotut noi, no ho hauria pogut suportar.
El que més precipitat veig va ser el viatge. A tu, et va costar preguntar-li a la teva mare si podies anar a conèixer a aquell home que li va abandonar feia 10 anys? Jo no m' hauria atrevit a preguntar res. Però es veu que la teva mare va ser una dona molt forta i crec que ja sabia que algun dia hauria de respondre a la pregunta que tant es temia .
Quan vaig llegir que et vas embarcar en un vaixell de càrrega com ajudant de cuina, el primer que vaig pensar va ser :Aquests cuiners es moriran de fam ,tio, ja que tu no sabies cuinar.Això de no saber cuinar deu venir d'herència familiar perquè dius que ni la teva mare sabia cuinar.
Com va ser Adrià això de viatjar en el mes de juliol en un vaixell? Et vas marejar? No et senties com un presoner rodejat d'aigua per tot arreu?
Les històries que vas esbrinar dels mariners van ser increïbles : el que sembla un bon home té un secret, el suïcidi del seu fill parla seva intolerància. Just en aquell moment et vas adonar que la teva mare ho havia fet gairebé tot per tu I que tu sempre estaves molt distanciat amb ella i per això et vas sentir culpable.Jo crec que en aquell instant ,quan no pensaves tant en tu i vas començar a pensar en els altres és quan vas començar a madurar i créixer com a persona. Després esta el cuiner enrotllat que és un home solitari i trist que no és capaç de fer les paus amb la seva filla ... Jo crec que segur que vas pensar: Ostres altres persones tenen problemes amb els seus pares, jo no soc l'únic.
Ja es veu que vas viure moltes aventures en aquest viatge , unes més bones que altres, com quan vas veure aquella discusió tant dura del Salús i la seva filla i despres per mala sort et roben a València.
Peró tu que creus aquest viatge a valgut o no ha valgut la pena, eh? Al final quan per fi vas arribar a Marroc que va ser el primer que vas pensar?
Jo personalment hauria pensat : Per fi coneixeré aquell home que em va abandonar , aquell pare que no hi era quan el necessitava i qui em va fer sentir com si no valgués res.Segur que durant l' anada a la seva casa estaria pensant mil formes de posar-li les coses clares i de fer-li pagar pel que m' havia fet. Per tu estaves molt serè i passiu. Quan vas arribar a la seva casa et va rebre la seva nova dona, per la qual va abandonar a la teva mare, i els teus germans. La situació era estranya, més encara quan arriba el teu pare,
On és la crida de la sang? Després de fer una mica de turisme- per la ciutat, arriba el
moment de parlar. Tu et sorprens del que el teu pare t’explica: és un covard, un home atrapat en una realitat que no és fàcil. No és capaç d'assumir els seus actes i enfrontar-los,
als quals va fer mal. Tu et trobaves decebut perquè no havies trobat les respostes que esperaves?
Segur que després d' això ja entenies perquè no volies assemblar-te a ell i aleshores vas prendre la decisió de ser responsable dels teus actes i que mai no agafaràs la sortida fàcil.
Quan vas tornar a Babel vas posar solució a la teva vida? Què va passar amb la Míriam, eh noiet??
Esperó que tot et vagi bé que siguis un bon home i que tota l’experiència que vas viure que no sols sigui per escriure-la en un llibre, sinó que també pugui servir perquè milloris la teva vida i perquè poguis escollir de veritat les coses que valen la pena (com la Míriam, la teva mare i els teus amics ....)
Tinc ganes que responguis la meva carta i que m' expliquis més coses.Fins aviat!!

|Text=Hola Adrià,

Ja sé que tu no em coneixes però tinc que admetre que jo a tu si que et conec i et conec molt bé. Fa uns dies vaig llegir la teva història , la qual em va agradar moltíssim i des d’aleshores tinc moltes ganes de parlar amb tu .
Tu i jo no som tant diferents ,encara que no t'ho creguis. Segons la teva història ets un bon alumne, enganxat al messenger i al manga, que fa esport i que no s'acaba d'agradar; això últim crec ens passa a tots, eh !
Tu comences explicant que et vas trobar un matí a la teva àvia morta.Quina sensació més desagradable deu ser trobar-se a algú mort i pitjor si és algú que estimes, però bé ,això em tindràs que respondre tu ja que jo no he trobat mai a algú mort. Quin sentiment va ser el primer que et va rondar pel cap? Et trobaves content i trist a la vegada?...
I després en el funeral de la teva àvia aquella sensació tan angoixadora de pensar que el teu pare vindria.Com vas poder suportar tota aquella pressió?
Segur que vas estar molt trist tots aquells dies per la mort de la teva àvia i pel record del teu pare. Després d'haver negant l'absència del pare durant tant de temps , sense anomenar-lo, com si no hagués existit mai i que llavors un matí et vinguí aquell pensament de culpa per la seva marxa, a mi sincerament m'hauria fotut noi, no ho hauria pogut suportar.
El que més precipitat veig va ser el viatge. A tu, et va costar preguntar-li a la teva mare si podies anar a conèixer a aquell home que li va abandonar feia 10 anys? Jo no m' hauria atrevit a preguntar res. Però es veu que la teva mare va ser una dona molt forta i crec que ja sabia que algun dia hauria de respondre a la pregunta que tant es temia .
Quan vaig llegir que et vas embarcar en un vaixell de càrrega com ajudant de cuina, el primer que vaig pensar va ser :Aquests cuiners es moriran de fam ,tio, ja que tu no sabies cuinar.Això de no saber cuinar deu venir d'herència familiar perquè dius que ni la teva mare sabia cuinar.
Com va ser Adrià això de viatjar en el mes de juliol en un vaixell? Et vas marejar? No et senties com un presoner rodejat d'aigua per tot arreu?
Les històries que vas esbrinar dels mariners van ser increïbles : el que sembla un bon home té un secret, el suïcidi del seu fill parla seva intolerància. Just en aquell moment et vas adonar que la teva mare ho havia fet gairebé tot per tu I que tu sempre estaves molt distanciat amb ella i per això et vas sentir culpable.Jo crec que en aquell instant ,quan no pensaves tant en tu i vas començar a pensar en els altres és quan vas començar a madurar i créixer com a persona. Després esta el cuiner enrotllat que és un home solitari i trist que no és capaç de fer les paus amb la seva filla ... Jo crec que segur que vas pensar: Ostres altres persones tenen problemes amb els seus pares, jo no soc l'únic.
Ja es veu que vas viure moltes aventures en aquest viatge , unes més bones que altres, com quan vas veure aquella discusió tant dura del Salús i la seva filla i despres per mala sort et roben a València.
Peró tu que creus aquest viatge a valgut o no ha valgut la pena, eh? Al final quan per fi vas arribar a Marroc que va ser el primer que vas pensar?
Jo personalment hauria pensat : Per fi coneixeré aquell home que em va abandonar , aquell pare que no hi era quan el necessitava i qui em va fer sentir com si no valgués res.Segur que durant l' anada a la seva casa estaria pensant mil formes de posar-li les coses clares i de fer-li pagar pel que m' havia fet. Per tu estaves molt serè i passiu. Quan vas arribar a la seva casa et va rebre la seva nova dona, per la qual va abandonar a la teva mare, i els teus germans. La situació era estranya, més encara quan arriba el teu pare,
On és la crida de la sang? Després de fer una mica de turisme- per la ciutat, arriba el
moment de parlar. Tu et sorprens del que el teu pare t’explica: és un covard, un home atrapat en una realitat que no és fàcil. No és capaç d'assumir els seus actes i enfrontar-los,
als quals va fer mal. Tu et trobaves decebut perquè no havies trobat les respostes que esperaves?
Segur que després d' això ja entenies perquè no volies assemblar-te a ell i aleshores vas prendre la decisió de ser responsable dels teus actes i que mai no agafaràs la sortida fàcil.
Quan vas tornar a Babel vas posar solució a la teva vida? Què va passar amb la Míriam, eh noiet??
Esperó que tot et vagi bé que siguis un bon home i que tota l’experiència que vas viure que no sols sigui per escriure-la en un llibre, sinó que també pugui servir perquè milloris la teva vida i perquè poguis escollir de veritat les coses que valen la pena (com la Míriam, la teva mare i els teus amics ....)
Tinc ganes que responguis la meva carta i que m' expliquis més coses.Fins aviat!!

|Activitat premiada=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Usuari:The best

2012-02-24T10:35:24Z

The best: Contingut canviat per «{{Usuari |Avatar=Image3333.jpg |Tipus usuari=grup d'estudiants |Integrants=Sahel Argote, Alejandro Garcia, Raquel Gámez, Gui Fang Xu |Centre estudien=Dr Puigvert |Profess...».

Usuari:The best

2012-02-22T11:51:48Z

The best:

{{Usuari
|Avatar=Image3333.jpg
|Tipus usuari=grup d'estudiants
|Integrants=Sahel Argote, Alejandro Garcia, Raquel Gámez, Gui Fang Xu
|Centre estudien=Dr Puigvert
|Professorat=Montse
|Centre treballa=
|Curs=2011-12
|Presentació=Hola, som un grup de tercer d'eso i estem molt il·lusinats per fer aquesta activitat. Aviat penjarem el nostre video de presentació. Fins aviat viquilletrers.[[Fitxer:[[Fitxer:Exemple.png]]]]
|Usuari premiat=f
}}
Hola Adrià,

Ja sé que tu no em coneixes però tinc que admetre que jo a tu si que et conec i et conec molt bé. Fa uns dies vaig llegir la teva història , la qual em va agradar moltíssim i des d’aleshores tinc moltes ganes de parlar amb tu .
Tu i jo no som tant diferents ,encara que no t'ho creguis. Segons la teva història ets un bon alumne, enganxat al messenger i al manga, que fa esport i que no s'acaba d'agradar; això últim crec ens passa a tots, eh !
Tu comences explicant que et vas trobar un matí a la teva àvia morta.Quina sensació més desagradable deu ser trobar-se a algú mort i pitjor si és algú que estimes, però bé ,això em tindràs que respondre tu ja que jo no he trobat mai a algú mort. Quin sentiment va ser el primer que et va rondar pel cap? Et trobaves content i trist a la vegada?...
I després en el funeral de la teva àvia aquella sensació tan angoixadora de pensar que el teu pare vindria.Com vas poder suportar tota aquella pressió?
Segur que vas estar molt trist tots aquells dies per la mort de la teva àvia i pel record del teu pare. Després d'haver negant l'absència del pare durant tant de temps , sense anomenar-lo, com si no hagués existit mai i que llavors un matí et vinguí aquell pensament de culpa per la seva marxa, a mi sincerament m'hauria fotut noi, no ho hauria pogut suportar.
El que més precipitat veig va ser el viatge. A tu, et va costar preguntar-li a la teva mare si podies anar a conèixer a aquell home que li va abandonar feia 10 anys? Jo no m' hauria atrevit a preguntar res. Però es veu que la teva mare va ser una dona molt forta i crec que ja sabia que algun dia hauria de respondre a la pregunta que tant es temia .
Quan vaig llegir que et vas embarcar en un vaixell de càrrega com ajudant de cuina, el primer que vaig pensar va ser :Aquests cuiners es moriran de fam ,tio, ja que tu no sabies cuinar.Això de no saber cuinar deu venir d'herència familiar perquè dius que ni la teva mare sabia cuinar.
Com va ser Adrià això de viatjar en el mes de juliol en un vaixell? Et vas marejar? No et senties com un presoner rodejat d'aigua per tot arreu?
Les històries que vas esbrinar dels mariners van ser increïbles : el que sembla un bon home té un secret, el suïcidi del seu fill parla seva intolerància. Just en aquell moment et vas adonar que la teva mare ho havia fet gairebé tot per tu I que tu sempre estaves molt distanciat amb ella i per això et vas sentir culpable.Jo crec que en aquell instant ,quan no pensaves tant en tu i vas començar a pensar en els altres és quan vas començar a madurar i créixer com a persona. Després esta el cuiner enrotllat que és un home solitari i trist que no és capaç de fer les paus amb la seva filla ... Jo crec que segur que vas pensar: Ostres altres persones tenen problemes amb els seus pares, jo no soc l'únic.
Ja es veu que vas viure moltes aventures en aquest viatge , unes més bones que altres, com quan vas veure aquella discusió tant dura del Salús i la seva filla i despres per mala sort et roben a València.
Peró tu que creus aquest viatge a valgut o no ha valgut la pena, eh? Al final quan per fi vas arribar a Marroc que va ser el primer que vas pensar?
Jo personalment hauria pensat : Per fi coneixeré aquell home que em va abandonar , aquell pare que no hi era quan el necessitava i qui em va fer sentir com si no valgués res.Segur que durant l' anada a la seva casa estaria pensant mil formes de posar-li les coses clares i de fer-li pagar pel que m' havia fet. Per tu estaves molt serè i passiu. Quan vas arribar a la seva casa et va rebre la seva nova dona, per la qual va abandonar a la teva mare, i els teus germans. La situació era estranya, més encara quan arriba el teu pare,
On és la crida de la sang? Després de fer una mica de turisme- per la ciutat, arriba el
moment de parlar. Tu et sorprens del que el teu pare t’explica: és un covard, un home atrapat en una realitat que no és fàcil. No és capaç d'assumir els seus actes i enfrontar-los,
als quals va fer mal. Tu et trobaves decebut perquè no havies trobat les respostes que esperaves?
Segur que després d' això ja entenies perquè no volies assemblar-te a ell i aleshores vas prendre la decisió de ser responsable dels teus actes i que mai no agafaràs la sortida fàcil.
Quan vas tornar a Babel vas posar solució a la teva vida? Què va passar amb la Míriam, eh noiet??
Esperó que tot et vagi bé que siguis un bon home i que tota l’experiència que vas viure que no sols sigui per escriure-la en un llibre, sinó que també pugui servir perquè milloris la teva vida i perquè poguis escollir de veritat les coses que valen la pena (com la Míriam, la teva mare i els teus amics ....)
Tinc ganes que responguis la meva carta i que m' expliquis més coses.Fins aviat!!
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Usuari:The best

2012-01-23T17:42:50Z

The best:

Fitxer:Image3333.jpg

2012-01-23T17:42:39Z

The best:

Fitxer:IMAG0359.jpg

2012-01-23T17:33:36Z

The best:

Usuari:The best

2012-01-20T08:24:11Z

The best: Es crea la pàgina amb «{{Usuari |Tipus usuari=grup d'estudiants |Integrants=Sahel Argote, Alejandro Garcia, Raquel Gámez, Gui Fang Xu |Centre estudien=Dr Puigvert |Professorat=Montse |Centre t...».

{{Usuari
|Tipus usuari=grup d'estudiants
|Integrants=Sahel Argote, Alejandro Garcia, Raquel Gámez, Gui Fang Xu
|Centre estudien=Dr Puigvert
|Professorat=Montse
|Centre treballa=
|Curs=2011-12
|Presentació=Hola, som un grup de tercer d'eso i estem molt il·lusinats per fer aquesta activitat. Aviat penjarem el nostre video de presentació. Fins aviat viquilletrers.
|Usuari premiat=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}