<?xml version="1.0"?>
<feed xmlns="http://www.w3.org/2005/Atom" xml:lang="ca">
		<id>https://viquilletra.com/api.php?action=feedcontributions&amp;feedformat=atom&amp;user=Somnis+i+llums</id>
		<title>Viquilletra - Contribucions de l’usuari [ca]</title>
		<link rel="self" type="application/atom+xml" href="https://viquilletra.com/api.php?action=feedcontributions&amp;feedformat=atom&amp;user=Somnis+i+llums"/>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/Especial:Contribucions/Somnis_i_llums"/>
		<updated>2026-11-21T04:23:58Z</updated>
		<subtitle>Contribucions de l’usuari</subtitle>
		<generator>MediaWiki 1.25.3</generator>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Camps_de_Maduixes_de_l%27autor_Jordi_Sierra_i_Fabra,_pels_Somnis_i_llums&amp;diff=22487</id>
		<title>Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Somnis i llums</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Camps_de_Maduixes_de_l%27autor_Jordi_Sierra_i_Fabra,_pels_Somnis_i_llums&amp;diff=22487"/>
				<updated>2017-04-15T09:55:09Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Somnis i llums: Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=Somnis i llums |Centre=Col·legi SIL |Curs=2016-2017 |Obra=Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra |Activitat sobre=un personatge |Personat...».&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Activitat&lt;br /&gt;
|Grup=Somnis i llums&lt;br /&gt;
|Centre=Col·legi SIL&lt;br /&gt;
|Curs=2016-2017&lt;br /&gt;
|Obra=Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra&lt;br /&gt;
|Activitat sobre=un personatge&lt;br /&gt;
|Personatge=Eloi,&lt;br /&gt;
|Tipus activitat personatge=altra activitat&lt;br /&gt;
|Text='''LLUCIANA''' &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els teus cabells ballen amb les llums, que fan reflexos de colors vius. Tu balles amb la nit i la música estrident, que no sembla acabar-se mai. Portes aquí hores. Hi continues, animada, però crec veure com alguna part de tu es perd, en aquest mar d’excessos. En el fons, què hi fem aquí?&lt;br /&gt;
Volar. Mai parar de ballar. És clar.&lt;br /&gt;
Ets tan bonica. No em refereixo només a la suavitat de la teva pell o a la corba dels teus llavis, sinó a les emocions que desperta la teva veu, ja familiar, que sempre té alguna cosa a dir. En ocasions com aquesta, et trobo a faltar. Vull dir, trobo a faltar el teu sentit de racionalitat. No ets com ells, els que són aquí amb tu, encara que pensis el contrari. No som igual com ells.&lt;br /&gt;
De vegades, no t’entenc. No sé si m’estimes, tot i que alguna vegada m’ha semblat sentir-t’ho dir. Balles i rius amb mi, però no em mires de la mateixa manera com jo a tu. Suposo que, en el fons, no em deu afectar gaire la veritat, ja que el meu cor ja ha decidit que serà per sempre teu.&lt;br /&gt;
Em prens la mà i ballem, com l’altre dia. El meu cor canta, i em xiuxiueja que ara és el moment. T’acaricio l’esquena i de sobte, la teva mirada s’il·lumina al trobar la meva. Just quan m’apropo a tu, la Cinta crida el teu nom. Vol que prenem una cosa per aguantar tota la nit i el dia següent. No, Lluciana. Els teus ulls ballen buscant una solució a la seva irresolució. Et prenc la mà amb tendresa i et miro. La nostres mirades xoquen. Intento transmetre’t determinació. No cal Lluciana, si us plau. És massa perillós. Queda’t. Aquí. Amb mi. Si us plau. Després d’uns llarg segons mirant-nos un a l’altre, em pren la mà més fort. Sento una estranya càrrega d’electricitat. Es gira cap a la Cinta i els altres. No, avui no vull, els diu. &lt;br /&gt;
No me’n recordo de quan o com van anar-se’n els demés. Només recordo quan l’espai entre nosaltres va semblar massa gran i el tornàrem inexistent. El meu cor va ser més feliç que mai.&lt;br /&gt;
|Validada=f&lt;br /&gt;
|Destacada=f&lt;br /&gt;
|Activitat premiada=f&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
{{Admin-Prova&lt;br /&gt;
|Prova=f&lt;br /&gt;
}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Somnis i llums</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Camps_de_maduixes_de_Jordi_Sierra_i_Fabra,_pels_Somnis_i_llums&amp;diff=21834</id>
		<title>Activitat sobre Camps de maduixes de Jordi Sierra i Fabra, pels Somnis i llums</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Camps_de_maduixes_de_Jordi_Sierra_i_Fabra,_pels_Somnis_i_llums&amp;diff=21834"/>
				<updated>2017-02-17T22:53:38Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Somnis i llums: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Activitat&lt;br /&gt;
|Grup=Somnis i llums&lt;br /&gt;
|Centre=Col·legi SIL&lt;br /&gt;
|Curs=2016-2017&lt;br /&gt;
|Obra=Camps de maduixes de Jordi Sierra i Fabra&lt;br /&gt;
|Activitat sobre=un personatge&lt;br /&gt;
|Personatge=Lluciana&lt;br /&gt;
|Tipus activitat personatge=carta a&lt;br /&gt;
|Presentació=Estimada Lluciana,&amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
...&amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La Lluciana ja té 21 anys i està estudiant a una universitat d'Alemanya quan rep aquesta carta de...&lt;br /&gt;
|Text=Estimada Lluciana, &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
No sé si ha estat en veure’m la mirada irresolta dels ulls contra el mirall aquest matí, trobar-me la imatge a la finestra de l’autobús o el fet de ser una altra vegada allà, en aquella freda saleta d’espera. I en el fons, sé que no era la dels meus malsons. Almenys no exactament la mateixa.&lt;br /&gt;
No en tinc clara la procedència, però he evocat la teva imatge. La de la meva germana de fa tres anys en una llitera d’hospital, quan la pau i tranquil·litat regnava a dins seu. Al voltant, els conscients sentíem  un silenci que semblava gairebé tangible, com si es pogués mesurar i guardar en una ampolleta de vidre. Creixia en forma d’ona transparent fins a produir-nos a tots una sensació d’impotència insuportable. Però, l’esperança per la seva part, semblava mantenir-se constant.&lt;br /&gt;
I de cop i volta érem allà, les dues, totes soles. Em prenies la mà que jo havia deixa’t descansar sobre la teva, però sense cap mena de moviment. Ho feies de manera que jo ho pogués sentir. Em deies que volies confessar-me alguna cosa important. Em xiuxiuejaves que la vida era meva i em cantaves una mena de cançó, dolça, feies sons d’ocells amb la teva veu i jo m’imaginava les bandades d’aus que vèiem passar sobre el pujol de petites, quan somniàvem que volàvem junt seu. Però de sobte, la cançó es tornava profundament trista. Em confessaves que ja no volies seguir lluitant. Que no tenies forces i ara calia que jo en gaudís per les dues.&lt;br /&gt;
Aleshores, m’ha vingut al cap que res d’això no tenia gaire sentit. Jo mateixa m’he dit que ha estat el fet que estic acostumada a viure en una realitat a l’espera d’una catàstrofe que m’ha portat aquest estrany record. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cal que m’expliqui, doncs d’alguna manera també em dec a mi mateixa una explicació. Fa ja tres anys, i potser és això el que m’angoixa tant, que he viscut amb por d’arribar als divuit anys.  A l’edat que tenies quan malauradament tot va prendre un rumb diferent a conseqüència del teu estat de coma. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
I, la veritat és que tot va tornar a la normalitat passat un temps, però no sense deixar-ne seqüeles. Diuen que una vegada que la por s’instal·la al cor, t’acompanya de la mà, que per un temps es torna el teu propi núvol de tristor. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En canvi, al meu voltant, veig com tothom ha refet la seva vida. Tu has vençut totes les teves pors, no puc arribar a imaginar com veus el món ara. Comparteixes instants amb l’Eloi des de fa ja tres anys, tot i que no de la mateixa manera com ho feies abans. I amb la teva amiga, la Loreto, que va vèncer la bulímia.&lt;br /&gt;
Però en canvi jo, he estat buida.&lt;br /&gt;
De vegades arribava a pensar que ja no sabia qui era.&lt;br /&gt;
I suposo que és per això que t’escric, germana. Perquè he trobat el moment de dir-te que no tinc més ganes de lluitar contra la meva voluntat. Sempre m’he preguntat si tot aquest temps he estat la teva ombra, la teva successió. Jo vaig créixer a través teu, aprenent de tu el camí que havia de triar. Però ara sento una nova força que em planteja un nou dilema. Seguir un camí fàcil per mitjà teu ja no sembla correcte, però, a la vegada, buscar el meu propi camí requereix que doni més de mi mateixa del que encara conec. I, com tu, no sempre tinc ganes de lluitar. De vegades em perdo. I, com tu, però diferent a tu, trio lluitar i com ja t’imaginaràs, necessitaré del teu ajut en aquesta partida. Perquè en veure els ocells volar vèiem mons diferents i en canvi compartíem el mateix desig de volar. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
''Sabíem que la nostra realitat canviaria del tot, era el futur que ens esperava. Però, potser, això volia dir que la vida ens faria més fortes. I tan sols potser, podríem viure amb la satisfacció d’haver-li guanyat la partida d’escacs al nostre millor rival.&lt;br /&gt;
''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La incertesa que m’he vist aquest matí reflectida als ulls, vol ser confiança.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Des del més profund de mi mateixa,&lt;br /&gt;
Norma Salas&lt;br /&gt;
|Validada=f&lt;br /&gt;
|Destacada=f&lt;br /&gt;
|Activitat premiada=f&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
{{Admin-Prova&lt;br /&gt;
|Prova=f&lt;br /&gt;
}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Somnis i llums</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Camps_de_maduixes_de_Jordi_Sierra_i_Fabra,_pels_Somnis_i_llums&amp;diff=21833</id>
		<title>Activitat sobre Camps de maduixes de Jordi Sierra i Fabra, pels Somnis i llums</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Camps_de_maduixes_de_Jordi_Sierra_i_Fabra,_pels_Somnis_i_llums&amp;diff=21833"/>
				<updated>2017-02-17T22:51:26Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Somnis i llums: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Activitat&lt;br /&gt;
|Grup=Somnis i llums&lt;br /&gt;
|Centre=Col·legi SIL&lt;br /&gt;
|Curs=2016-2017&lt;br /&gt;
|Obra=Camps de maduixes de Jordi Sierra i Fabra&lt;br /&gt;
|Activitat sobre=un personatge&lt;br /&gt;
|Personatge=Lluciana&lt;br /&gt;
|Tipus activitat personatge=carta a&lt;br /&gt;
|Presentació=Estimada Lluciana,&lt;br /&gt;
La Lluciana ja té 21 anys i està estudiant a una universitat d'Alemanya quan rep aquesta carta de...&lt;br /&gt;
|Text=Estimada Lluciana, &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
No sé si ha estat en veure’m la mirada irresolta dels ulls contra el mirall aquest matí, trobar-me la imatge a la finestra de l’autobús o el fet de ser una altra vegada allà, en aquella freda saleta d’espera. I en el fons, sé que no era la dels meus malsons. Almenys no exactament la mateixa.&lt;br /&gt;
No en tinc clara la procedència, però he evocat la teva imatge. La de la meva germana de fa tres anys en una llitera d’hospital, quan la pau i tranquil·litat regnava a dins seu. Al voltant, els conscients sentíem  un silenci que semblava gairebé tangible, com si es pogués mesurar i guardar en una ampolleta de vidre. Creixia en forma d’ona transparent fins a produir-nos a tots una sensació d’impotència insuportable. Però, l’esperança per la seva part, semblava mantenir-se constant.&lt;br /&gt;
I de cop i volta érem allà, les dues, totes soles. Em prenies la mà que jo havia deixa’t descansar sobre la teva, però sense cap mena de moviment. Ho feies de manera que jo ho pogués sentir. Em deies que volies confessar-me alguna cosa important. Em xiuxiuejaves que la vida era meva i em cantaves una mena de cançó, dolça, feies sons d’ocells amb la teva veu i jo m’imaginava les bandades d’aus que vèiem passar sobre el pujol de petites, quan somniàvem que volàvem junt seu. Però de sobte, la cançó es tornava profundament trista. Em confessaves que ja no volies seguir lluitant. Que no tenies forces i ara calia que jo en gaudís per les dues.&lt;br /&gt;
Aleshores, m’ha vingut al cap que res d’això no tenia gaire sentit. Jo mateixa m’he dit que ha estat el fet que estic acostumada a viure en una realitat a l’espera d’una catàstrofe que m’ha portat aquest estrany record. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cal que m’expliqui, doncs d’alguna manera també em dec a mi mateixa una explicació. Fa ja tres anys, i potser és això el que m’angoixa tant, que he viscut amb por d’arribar als divuit anys.  A l’edat que tenies quan malauradament tot va prendre un rumb diferent a conseqüència del teu estat de coma. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
I, la veritat és que tot va tornar a la normalitat passat un temps, però no sense deixar-ne seqüeles. Diuen que una vegada que la por s’instal·la al cor, t’acompanya de la mà, que per un temps es torna el teu propi núvol de tristor. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En canvi, al meu voltant, veig com tothom ha refet la seva vida. Tu has vençut totes les teves pors, no puc arribar a imaginar com veus el món ara. Comparteixes instants amb l’Eloi des de fa ja tres anys, tot i que no de la mateixa manera com ho feies abans. I amb la teva amiga, la Loreto, que va vèncer la bulímia.&lt;br /&gt;
Però en canvi jo, he estat buida.&lt;br /&gt;
De vegades arribava a pensar que ja no sabia qui era.&lt;br /&gt;
I suposo que és per això que t’escric, germana. Perquè he trobat el moment de dir-te que no tinc més ganes de lluitar contra la meva voluntat. Sempre m’he preguntat si tot aquest temps he estat la teva ombra, la teva successió. Jo vaig créixer a través teu, aprenent de tu el camí que havia de triar. Però ara sento una nova força que em planteja un nou dilema. Seguir un camí fàcil per mitjà teu ja no sembla correcte, però, a la vegada, buscar el meu propi camí requereix que doni més de mi mateixa del que encara conec. I, com tu, no sempre tinc ganes de lluitar. De vegades em perdo. I, com tu, però diferent a tu, trio lluitar i com ja t’imaginaràs, necessitaré del teu ajut en aquesta partida. Perquè en veure els ocells volar vèiem mons diferents i en canvi compartíem el mateix desig de volar. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
''Sabíem que la nostra realitat canviaria del tot, era el futur que ens esperava. Però, potser, això volia dir que la vida ens faria més fortes. I tan sols potser, podríem viure amb la satisfacció d’haver-li guanyat la partida d’escacs al nostre millor rival.&lt;br /&gt;
''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La incertesa que m’he vist aquest matí reflectida als ulls, vol ser confiança.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Des del més profund de mi mateixa,&lt;br /&gt;
Norma Salas&lt;br /&gt;
|Validada=f&lt;br /&gt;
|Destacada=f&lt;br /&gt;
|Activitat premiada=f&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
{{Admin-Prova&lt;br /&gt;
|Prova=f&lt;br /&gt;
}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Somnis i llums</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Usuari_Discussi%C3%B3:Somnis_i_llums&amp;diff=21829</id>
		<title>Usuari Discussió:Somnis i llums</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Usuari_Discussi%C3%B3:Somnis_i_llums&amp;diff=21829"/>
				<updated>2017-02-17T22:42:37Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Somnis i llums: Pàgina blanquejada&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Somnis i llums</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Camps_de_maduixes_de_Jordi_Sierra_i_Fabra,_pels_Somnis_i_llums&amp;diff=21828</id>
		<title>Activitat sobre Camps de maduixes de Jordi Sierra i Fabra, pels Somnis i llums</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Camps_de_maduixes_de_Jordi_Sierra_i_Fabra,_pels_Somnis_i_llums&amp;diff=21828"/>
				<updated>2017-02-17T22:40:07Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Somnis i llums: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Activitat&lt;br /&gt;
|Grup=Somnis i llums&lt;br /&gt;
|Centre=Col·legi SIL&lt;br /&gt;
|Curs=2016-2017&lt;br /&gt;
|Obra=Camps de maduixes de Jordi Sierra i Fabra&lt;br /&gt;
|Activitat sobre=un personatge&lt;br /&gt;
|Personatge=Lluciana &lt;br /&gt;
|Tipus activitat personatge=carta a&lt;br /&gt;
|Text=Estimada Lluciana, &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
No sé si ha estat en veure’m la mirada irresolta dels ulls contra el mirall aquest matí, trobar-me la imatge a la finestra de l’autobús o el fet de ser una altra vegada allà, en aquella freda saleta d’espera. I en el fons, sé que no era la dels meus malsons. Almenys no exactament la mateixa.&lt;br /&gt;
No en tinc clara la procedència, però he evocat la teva imatge. La de la meva germana de fa tres anys en una llitera d’hospital, quan la pau i tranquil·litat regnava a dins seu. Al voltant, els conscients sentíem  un silenci que semblava gairebé tangible, com si es pogués mesurar i guardar en una ampolleta de vidre. Creixia en forma d’ona transparent fins a produir-nos a tots una sensació d’impotència insuportable. Però, l’esperança per la seva part, semblava mantenir-se constant.&lt;br /&gt;
I de cop i volta érem allà, les dues, totes soles. Em prenies la mà que jo havia deixa’t descansar sobre la teva, però sense cap mena de moviment. Ho feies de manera que jo ho pogués sentir. Em deies que volies confessar-me alguna cosa important. Em xiuxiuejaves que la vida era meva i em cantaves una mena de cançó, dolça, feies sons d’ocells amb la teva veu i jo m’imaginava les bandades d’aus que vèiem passar sobre el pujol de petites, quan somniàvem que volàvem junt seu. Però de sobte, la cançó es tornava profundament trista. Em confessaves que ja no volies seguir lluitant. Que no tenies forces i ara calia que jo en gaudís per les dues.&lt;br /&gt;
Aleshores, m’ha vingut al cap que res d’això no tenia gaire sentit. Jo mateixa m’he dit que ha estat el fet que estic acostumada a viure en una realitat a l’espera d’una catàstrofe que m’ha portat aquest estrany record. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cal que m’expliqui, doncs d’alguna manera també em dec a mi mateixa una explicació. Fa ja tres anys, i potser és això el que m’angoixa tant, que he viscut amb por d’arribar als divuit anys.  A l’edat que tenies quan malauradament tot va prendre un rumb diferent a conseqüència del teu estat de coma. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
I, la veritat és que tot va tornar a la normalitat passat un temps, però no sense deixar-ne seqüeles. Diuen que una vegada que la por s’instal·la al cor, t’acompanya de la mà, que per un temps es torna el teu propi núvol de tristor. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En canvi, al meu voltant, veig com tothom ha refet la seva vida. Tu has vençut totes les teves pors, no puc arribar a imaginar com veus el món ara. Comparteixes instants amb l’Eloi des de fa ja tres anys, tot i que no de la mateixa manera com ho feies abans. I amb la teva amiga, la Loreto, que va vèncer la bulímia.&lt;br /&gt;
Però en canvi jo, he estat buida.&lt;br /&gt;
De vegades arribava a pensar que ja no sabia qui era.&lt;br /&gt;
I suposo que és per això que t’escric, germana. Perquè he trobat el moment de dir-te que no tinc més ganes de lluitar contra la meva voluntat. Sempre m’he preguntat si tot aquest temps he estat la teva ombra, la teva successió. Jo vaig créixer a través teu, aprenent de tu el camí que havia de triar. Però ara sento una nova força que em planteja un nou dilema. Seguir un camí fàcil per mitjà teu ja no sembla correcte, però, a la vegada, buscar el meu propi camí requereix que doni més de mi mateixa del que encara conec. I, com tu, no sempre tinc ganes de lluitar. De vegades em perdo. I, com tu, però diferent a tu, trio lluitar i com ja t’imaginaràs, necessitaré del teu ajut en aquesta partida. Perquè en veure els ocells volar vèiem mons diferents i en canvi compartíem el mateix desig de volar. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
''Sabíem que la nostra realitat canviaria del tot, era el futur que ens esperava. Però, potser, això volia dir que la vida ens faria més fortes. I tan sols potser, podríem viure amb la satisfacció d’haver-li guanyat la partida d’escacs al nostre millor rival.&lt;br /&gt;
''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La incertesa que m’he vist aquest matí reflectida als ulls, vol ser confiança.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Des del més profund de mi mateixa,&lt;br /&gt;
Norma Salas&lt;br /&gt;
|Validada=f&lt;br /&gt;
|Destacada=f&lt;br /&gt;
|Activitat premiada=f&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
{{Admin-Prova&lt;br /&gt;
|Prova=f&lt;br /&gt;
}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Somnis i llums</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Camps_de_maduixes_de_Jordi_Sierra_i_Fabra,_pels_Somnis_i_llums&amp;diff=21827</id>
		<title>Activitat sobre Camps de maduixes de Jordi Sierra i Fabra, pels Somnis i llums</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Camps_de_maduixes_de_Jordi_Sierra_i_Fabra,_pels_Somnis_i_llums&amp;diff=21827"/>
				<updated>2017-02-17T22:39:03Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Somnis i llums: Estimada Lluciana,&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Activitat&lt;br /&gt;
|Grup=Somnis i llums&lt;br /&gt;
|Centre=Col·legi SIL&lt;br /&gt;
|Curs=2016-2017&lt;br /&gt;
|Obra=Camps de maduixes de Jordi Sierra i Fabra&lt;br /&gt;
|Activitat sobre=un personatge&lt;br /&gt;
|Personatge=Lluciana &lt;br /&gt;
|Tipus activitat personatge=carta a&lt;br /&gt;
|Text=Estimada Lluciana, &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
No sé si ha estat en veure’m la mirada irresolta dels ulls contra el mirall aquest matí, trobar-me la imatge a la finestra de l’autobús o el fet de ser una altra vegada allà, en aquella freda saleta d’espera. I en el fons, sé que no era la dels meus malsons. Almenys no exactament la mateixa.&lt;br /&gt;
No en tinc clara la procedència, però he evocat la teva imatge. La de la meva germana de fa tres anys en una llitera d’hospital, quan la pau i tranquil·litat regnava a dins seu. Al voltant, els conscients sentíem  un silenci que semblava gairebé tangible, com si es pogués mesurar i guardar en una ampolleta de vidre. Creixia en forma d’ona transparent fins a produir-nos a tots una sensació d’impotència insuportable. Però, l’esperança per la seva part, semblava mantenir-se constant.&lt;br /&gt;
I de cop i volta érem allà, les dues, totes soles. Em prenies la mà que jo havia deixa’t descansar sobre la teva, però sense cap mena de moviment. Ho feies de manera que jo ho pogués sentir. Em deies que volies confessar-me alguna cosa important. Em xiuxiuejaves que la vida era meva i em cantaves una mena de cançó, dolça, feies sons d’ocells amb la teva veu i jo m’imaginava les bandades d’aus que vèiem passar sobre el pujol de petites, quan somniàvem que volàvem junt seu. Però de sobte, la cançó es tornava profundament trista. Em confessaves que ja no volies seguir lluitant. Que no tenies forces i ara calia que jo en gaudís per les dues.&lt;br /&gt;
Aleshores, m’ha vingut al cap que res d’això no tenia gaire sentit. Jo mateixa m’he dit que ha estat el fet que estic acostumada a viure en una realitat a l’espera d’una catàstrofe que m’ha portat aquest estrany record. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cal que m’expliqui, doncs d’alguna manera també em dec a mi mateixa una explicació. Fa ja tres anys, i potser és això el que m’angoixa tant, que he viscut amb por d’arribar als divuit anys.  A l’edat que tenies quan malauradament tot va prendre un rumb diferent a conseqüència del teu estat de coma. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
I, la veritat és que tot va tornar a la normalitat passat un temps, però no sense deixar-ne seqüeles. Diuen que una vegada que la por s’instal·la al cor, t’acompanya de la mà, que per un temps es torna el teu propi núvol de tristor. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En canvi, al meu voltant, veig com tothom ha refet la seva vida. Tu has vençut totes les teves pors, no puc arribar a imaginar com veus el món ara. Comparteixes instants amb l’Eloi des de fa ja tres anys, tot i que no de la mateixa manera com ho feies abans. I amb la teva amiga, la Loreto, que va vèncer la bulímia.&lt;br /&gt;
Però en canvi jo, he estat buida.&lt;br /&gt;
De vegades arribava a pensar que ja no sabia qui era.&lt;br /&gt;
I suposo que és per això que t’escric, germana. Perquè he trobat el moment de dir-te que no tinc més ganes de lluitar contra la meva voluntat. Sempre m’he preguntat si tot aquest temps he estat la teva ombra, la teva successió. Jo vaig créixer a través teu, aprenent de tu el camí que havia de triar. Però ara sento una nova força que em planteja un nou dilema. Seguir un camí fàcil per mitjà teu ja no sembla correcte, però, a la vegada, buscar el meu propi camí requereix que doni més de mi mateixa del que encara conec. I, com tu, no sempre tinc ganes de lluitar. De vegades em perdo. I, com tu, però diferent a tu, trio lluitar i com ja t’imaginaràs, necessitaré del teu ajut en aquesta partida. Perquè en veure els ocells volar vèiem mons diferents i en canvi compartíem el mateix desig de volar. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
''Sabíem que la nostra realitat canviaria del tot, era el futur que ens esperava. Però, potser, això volia dir que la vida ens faria més fortes. I tan sols potser, podríem viure amb la satisfacció d’haver-li guanyat la partida d’escacs al nostre millor rival.&lt;br /&gt;
''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La incertesa que m’he vist aquest matí reflectida als ulls, vol ser confiança.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Des del més profund de mi mateixa,&lt;br /&gt;
Norma Sales&lt;br /&gt;
|Validada=f&lt;br /&gt;
|Destacada=f&lt;br /&gt;
|Activitat premiada=f&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
{{Admin-Prova&lt;br /&gt;
|Prova=f&lt;br /&gt;
}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Somnis i llums</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Camps_de_maduixes_de_Jordi_Sierra_i_Fabra,_pels_Somnis_i_llums&amp;diff=21824</id>
		<title>Activitat sobre Camps de maduixes de Jordi Sierra i Fabra, pels Somnis i llums</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Camps_de_maduixes_de_Jordi_Sierra_i_Fabra,_pels_Somnis_i_llums&amp;diff=21824"/>
				<updated>2017-02-17T22:32:53Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Somnis i llums: Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=Somnis i llums |Centre=Col·legi SIL |Curs=2016-2017 |Obra=Camps de maduixes de Jordi Sierra i Fabra |Activitat sobre=un personatge |Personatge=Lluci...».&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Activitat&lt;br /&gt;
|Grup=Somnis i llums&lt;br /&gt;
|Centre=Col·legi SIL&lt;br /&gt;
|Curs=2016-2017&lt;br /&gt;
|Obra=Camps de maduixes de Jordi Sierra i Fabra&lt;br /&gt;
|Activitat sobre=un personatge&lt;br /&gt;
|Personatge=Lluciana Salas&lt;br /&gt;
|Tipus activitat personatge=carta a&lt;br /&gt;
|Text=Estimada Lluciana, &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
No sé si ha estat en veure’m la mirada irresolta dels ulls contra el mirall aquest matí, trobar-me la imatge a la finestra de l’autobús o el fet de ser una altra vegada allà, en aquella freda saleta d’espera. I en el fons, sé que no era la dels meus malsons. Almenys no exactament la mateixa.&lt;br /&gt;
No en tinc clara la procedència, però he evocat la teva imatge. La de la meva germana de fa tres anys en una llitera d’hospital, quan la pau i tranquil·litat regnava a dins seu. Al voltant, els conscients sentíem  un silenci que semblava gairebé tangible, com si es pogués mesurar i guardar en una ampolleta de vidre. Creixia en forma d’ona transparent fins a produir-nos a tots una sensació d’impotència insuportable. Però, l’esperança per la seva part, semblava mantenir-se constant.&lt;br /&gt;
I de cop i volta érem allà, les dues, totes soles. Em prenies la mà que jo havia deixa’t descansar sobre la teva, però sense cap mena de moviment. Ho feies de manera que jo ho pogués sentir. Em deies que volies confessar-me alguna cosa important. Em xiuxiuejaves que la vida era meva i em cantaves una mena de cançó, dolça, feies sons d’ocells amb la teva veu i jo m’imaginava les bandades d’aus que vèiem passar sobre el pujol de petites, quan somniàvem que volàvem junt seu. Però de sobte, la cançó es tornava profundament trista. Em confessaves que ja no volies seguir lluitant. Que no tenies forces i ara calia que jo en gaudís per les dues.&lt;br /&gt;
Aleshores, m’ha vingut al cap que res d’això no tenia gaire sentit. Jo mateixa m’he dit que ha estat el fet que estic acostumada a viure en una realitat a l’espera d’una catàstrofe que m’ha portat aquest estrany record. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cal que m’expliqui, doncs d’alguna manera també em dec a mi mateixa una explicació. Fa ja tres anys, i potser és això el que m’angoixa tant, que he viscut amb por d’arribar als divuit anys.  A l’edat que tenies quan malauradament tot va prendre un rumb diferent a conseqüència del teu estat de coma. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
I, la veritat és que tot va tornar a la normalitat passat un temps, però no sense deixar-ne seqüeles. Diuen que una vegada que la por s’instal·la al cor, t’acompanya de la mà, que per un temps es torna el teu propi núvol de tristor. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En canvi, al meu voltant, veig com tothom ha refet la seva vida. Tu has vençut totes les teves pors, no puc arribar a imaginar com veus el món ara. Comparteixes instants amb l’Eloi des de fa ja tres anys, tot i que no de la mateixa manera com ho feies abans. I amb la teva amiga, la Loreto, que va vèncer la bulímia.&lt;br /&gt;
Però en canvi jo, he estat buida.&lt;br /&gt;
De vegades arribava a pensar que ja no sabia qui era.&lt;br /&gt;
I suposo que és per això que t’escric, germana. Perquè he trobat el moment de dir-te que no tinc més ganes de lluitar contra la meva voluntat. Sempre m’he preguntat si tot aquest temps he estat la teva ombra, la teva successió. Jo vaig créixer a través teu, aprenent de tu el camí que havia de triar. Però ara sento una nova força que em planteja un nou dilema. Seguir un camí fàcil per mitjà teu ja no sembla correcte, però, a la vegada, buscar el meu propi camí requereix que doni més de mi mateixa del que encara conec. I, com tu, no sempre tinc ganes de lluitar. De vegades em perdo. I, com tu, però diferent a tu, trio lluitar i com ja t’imaginaràs, necessitaré del teu ajut en aquesta partida. Perquè en veure els ocells volar vèiem mons diferents i en canvi compartíem el mateix desig de volar. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
''Sabíem que la nostra realitat canviaria del tot, era el futur que ens esperava. Però, potser, això volia dir que la vida ens faria més fortes. I tan sols potser, podríem viure amb la satisfacció d’haver-li guanyat la partida d’escacs al nostre millor rival.&lt;br /&gt;
''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La incertesa que m’he vist aquest matí reflectida als ulls, vol ser confiança.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Des del més profund de mi mateixa,&lt;br /&gt;
Norma Sales&lt;br /&gt;
|Validada=f&lt;br /&gt;
|Destacada=f&lt;br /&gt;
|Activitat premiada=f&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
{{Admin-Prova&lt;br /&gt;
|Prova=f&lt;br /&gt;
}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Somnis i llums</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Usuari_Discussi%C3%B3:Somnis_i_llums&amp;diff=21819</id>
		<title>Usuari Discussió:Somnis i llums</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Usuari_Discussi%C3%B3:Somnis_i_llums&amp;diff=21819"/>
				<updated>2017-02-17T22:23:13Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Somnis i llums: Es crea la pàgina amb «Estimada Lluciana,   No sé si ha estat en veure’m la mirada irresolta dels ulls contra el mirall aquest matí, trobar-me la imatge a la finestra de l’autobús o e...».&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;Estimada Lluciana, &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
No sé si ha estat en veure’m la mirada irresolta dels ulls contra el mirall aquest matí, trobar-me la imatge a la finestra de l’autobús o el fet de ser una altra vegada allà, en aquella freda saleta d’espera. I en el fons, sé que no era la dels meus malsons. Almenys no exactament la mateixa.&lt;br /&gt;
No en tinc clara la procedència, però he evocat la teva imatge. La de la meva germana de fa tres anys en una llitera d’hospital, quan la pau i tranquil·litat regnava a dins seu. Al voltant, els conscients sentíem  un silenci que semblava gairebé tangible, com si es pogués mesurar i guardar en una ampolleta de vidre. Creixia en forma d’ona transparent fins a produir-nos a tots una sensació d’impotència insuportable. Però, l’esperança per la seva part, semblava mantenir-se constant.&lt;br /&gt;
I de cop i volta érem allà, les dues, totes soles. Em prenies la mà que jo havia deixa’t descansar sobre la teva, però sense cap mena de moviment. Ho feies de manera que jo ho pogués sentir. Em deies que volies confessar-me alguna cosa important. Em xiuxiuejaves que la vida era meva i em cantaves una mena de cançó, dolça, feies sons d’ocells amb la teva veu i jo m’imaginava les bandades d’aus que vèiem passar sobre el pujol de petites, quan somniàvem que volàvem junt seu. Però de sobte, la cançó es tornava profundament trista. Em confessaves que ja no volies seguir lluitant. Que no tenies forces i ara calia que jo en gaudís per les dues.&lt;br /&gt;
Aleshores, m’ha vingut al cap que res d’això no tenia gaire sentit. Jo mateixa m’he dit que ha estat el fet que estic acostumada a viure en una realitat a l’espera d’una catàstrofe que m’ha portat aquest estrany record. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cal que m’expliqui, doncs d’alguna manera també em dec a mi mateixa una explicació. Fa ja tres anys, i potser és això el que m’angoixa tant, que he viscut amb por d’arribar als divuit anys.  A l’edat que tenies quan malauradament tot va prendre un rumb diferent a conseqüència del teu estat de coma. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
I, la veritat és que tot va tornar a la normalitat passat un temps, però no sense deixar-ne seqüeles. Diuen que una vegada que la por s’instal·la al cor, t’acompanya de la mà, que per un temps es torna el teu propi núvol de tristor. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En canvi, al meu voltant, veig com tothom ha refet la seva vida. Tu has vençut totes les teves pors, no puc arribar a imaginar com veus el món ara. Comparteixes instants amb l’Eloi des de fa ja tres anys, tot i que no de la mateixa manera com ho feies abans. I amb la teva amiga, la Loreto, que va vèncer la bulímia.&lt;br /&gt;
Però en canvi jo, he estat buida.&lt;br /&gt;
De vegades arribava a pensar que ja no sabia qui era.&lt;br /&gt;
I suposo que és per això que t’escric, germana. Perquè he trobat el moment de dir-te que no tinc més ganes de lluitar contra la meva voluntat. Sempre m’he preguntat si tot aquest temps he estat la teva ombra, la teva successió. Jo vaig créixer a través teu, aprenent de tu el camí que havia de triar. Però ara sento una nova força que em planteja un nou dilema. Seguir un camí fàcil per mitjà teu ja no sembla correcte, però, a la vegada, buscar el meu propi camí requereix que doni més de mi mateixa del que encara conec. I, com tu, no sempre tinc ganes de lluitar. De vegades em perdo. I, com tu, però diferent a tu, trio lluitar i com ja t’imaginaràs, necessitaré del teu ajut en aquesta partida. Perquè en veure els ocells volar vèiem mons diferents i en canvi compartíem el mateix desig de volar. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
''Sabíem que la nostra realitat canviaria del tot, era el futur que ens esperava. Però, potser, això volia dir que la vida ens faria més fortes. I tan sols potser, podríem viure amb la satisfacció d’haver-li guanyat la partida d’escacs al nostre millor rival.&lt;br /&gt;
''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La incertesa que m’he vist aquest matí reflectida als ulls, vol ser confiança.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Des del més profund de mi mateixa,&lt;br /&gt;
Norma Sales&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Somnis i llums</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Fitxer:Carta_a_Lluciana.pdf&amp;diff=21817</id>
		<title>Fitxer:Carta a Lluciana.pdf</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Fitxer:Carta_a_Lluciana.pdf&amp;diff=21817"/>
				<updated>2017-02-17T22:16:52Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Somnis i llums: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Somnis i llums</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Usuari:Somnis_i_llums&amp;diff=21173</id>
		<title>Usuari:Somnis i llums</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Usuari:Somnis_i_llums&amp;diff=21173"/>
				<updated>2016-12-14T20:59:57Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Somnis i llums: Es crea la pàgina amb «{{Usuari |Tipus usuari=grup d'estudiants |Integrants=Raquel, Silvia |Centre estudien=Col·legi SIL |Professorat=Lbabot |Curs=2016-17, |Usuari premiat=f }}  {{Admin-Pro...».&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Usuari&lt;br /&gt;
|Tipus usuari=grup d'estudiants&lt;br /&gt;
|Integrants=Raquel, Silvia&lt;br /&gt;
|Centre estudien=Col·legi SIL&lt;br /&gt;
|Professorat=Lbabot&lt;br /&gt;
|Curs=2016-17,&lt;br /&gt;
|Usuari premiat=f&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Admin-Prova&lt;br /&gt;
|Prova=f&lt;br /&gt;
}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Somnis i llums</name></author>	</entry>

	</feed>