Viquilletra - Contribucions de l’usuari [ca]

Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Pensar, sentir i escriure.

2012-05-09T13:56:12Z

Pensar, sentir i escriure.:

{{Activitat
|Grup=Pensar, sentir i escriure.
|Centre=Lestonnac l'Ensenyança
|Curs=2011-12
|Obra=El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra activitat
|Presentació=En aquesta activitat mostrem una altre final del llibre El temps de l'Oblit.
|Text='''L’ESPERADA ARRIBADA'''

Només se sentia el soroll del gas sortint del domo de vapor que anunciava que era l’hora de marxar. La locomotora començà a funcionar i en Tetxu no parava de pensar en la calamitat que acabaven de cometre ell i el seu amic. Estaven deixant enrere, allí, damunt de la grisa i freda catifa el cos trist, penedit i sol d’un assassí. En Tetxu sabia que havia fet el correcte però tot i així estava descol•locat ja que aquell pobre home era el seu pare.

En aquell moment, en Carlos que era coneixedor dels pensaments del seu amic, li va dirigir una mirada de complicitat. Amb aquell gest li volia demostrar el seu suport i la seva estima. Encara que semblés relaxat, a en Carlos no li parava de venir la imatge en la qual premia el gallet d’aquella pistola carregada prèviament amb pólvora i que només li permetia fer un tret amb el qual no podia fallar, acabant així amb la vida de l’home que els havia fet tan mal a tots dos. Es trobaven en el ple apogeu de la Primera Guerra Mundial i ells amb només divuit anys formaven part del regiment militar espanyol, per això en el fons estaven tranquils perquè sabien que aquest fet passaria molt més desapercebut en aquests temps.

Haver viscut un experiència així els fa fer adults, forts i emprenedors; tenien por però l’esperança d’un nou començar els feia tirar endavant. El trajecte va ser silenciós i només s’observaven les dones prenent el te i ventant-se mentre els homes comentaven que el front encara continuava estabilitzat.
Sonà la botzina i al mirar per la finestra s’observaven les cares de felicitat de tots aquells familiars que veiem esperançats com els seus fills, marits, germans, amics..., arribaven sans i estalvis d’aquest combat que dia a dia anava apagant les il·lusions i els somnis de molta gent. I allí, enmig d’una multitud aclaparadora brillaven les cares de la mare i l’Ainoha que vestien les seves millors gales per venir-los a rebre.Dos anys abans, el Tetxu havia marxat amb companyia d’en Carlos quedant-se les dues dones soles davant d’una temorosa guerra. Desconeixien realment la causa que els va portar a unir-se a l’exèrcit i no sabien quan seria el retorn, per això cada dissabte esperaven l’arribada del tren amb el desig que anessin com a passatgers.

Al baixar del tren, els dos amics es van agafar de la mà simbolitzant la lluita i la força emprada durant tot aquest temps. Des de l’andana, la mare va observar que aquells dos nois de vint anys ja no eren uns nens innocents sinó que s’havien convertit en homes de valors que havien lluitat i matat per uns principis. Per fi, aquell home que deu anys abans havia marxat de casa amb preocupacions i remordiments a l’esquena, havia pagat el seu pecat i això els feia està en pau.

En Tetxu va abraçar-se amb una carinyosa i vella mare que plorava desconsolada davant l’alegria de veure que el seu fill estava a casa. L’Ainoha estava al cantó contemplant la bonica estampa; ella era una preciosa i culta dona que durant tot aquest temps havia estat esperant l’arribada del seu únic amor. Els dos es van submergir en un tendre i esperat petó que feia pensar que la seva unió no acabaria mai. Al girar-se, el Tetxu no va veure el Carlos, el va començar a buscar però l’intent va ser fallit. Llavors va entendre que l’agafada de mans al baixar del tren no era un “Ja som a casa” sinó un adéu.
A partir d’aquell moment començava el temps de l’oblit, qui sabia quan acabaria...
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Pensar, sentir i escriure.

2012-05-09T13:54:38Z

Pensar, sentir i escriure.:

{{Activitat
|Grup=Pensar, sentir i escriure.
|Centre=Lestonnac l'Ensenyança
|Curs=2011-12
|Obra=El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra activitat
|Presentació=En aquesta activitat hem representat la continuació de la vida d'en Carlos un cop acabada la història.
|Text=LA CONTINUACIÓ

Seria un bon punt de partida.

En Carlos es va asseure al lloc que li pertocava. Encara tenia la rialla present a la seva faç, però a poc a poc es va anar apagant. Recordava tot allò viscut amb el seu amic, tots aquells moments de complicitat, unió i recolzament; i estava trist, perquè sabia que el temps de l’oblit seria dur i llarg.

Mirava per la finestra i contemplava com la vegetació del paisatge passava igual que el temps, ràpid i sense aturar-se. Cada cop s’anava apropant més a la Terra Ferma i s’imaginava com seria obrir la porta de casa i no trobar aquella càlida abraçada d’una mare.

Es trobava sol i sense un futur clar. Va endinsar-se en els seus pensaments i de cop i volta, va sentir un rumor que el parlava. A l’ incorporar-se va veure que al seu cantó hi havia un home d’uns 80 anys: cabell blanc, amb ulleres, ben arreglat i amb una mirada penetrant que l’estava observant.
-Perdoni, estava en un altre món. Què em deia? –li va dir en Carlos. -Sembles atemorit. Va tot bé? –va repetir l’home. En noi es va quedar parat. Tant es notava que en aquell moment es trobava desconcertat? -Estic bé, gràcies per preguntar –va mentir amablement.

Els dos es van passar tota l’estona xerrant. En Carlos li va explicar tota la història que carregava damunt de les seves espatlles i l’home l’escoltava embadalit. Veia un jove valent, fort i emprenedor, i amb la saviesa de vuit dècades li feia veure que distància no és sinònim d’oblit.

Totalment tranquil, a gust i amb companyia, en Carlos va divisar la Seu Vella, allí, a dalt del turó. Aquesta continuava sent el cor de la ciutat que ell estimava i on trobava el benestar quan posava el seu cap damunt de la cuixa de la seva padrina, que sempre immòbil i asseguda a la cadira, cosia i li acaronava la cara amb estima.

Al girar-se va veure que el seu company ja no hi era i va adonar-se que després d’una bona estona xerrant no sabia com es deia. Per què havia marxat sense dir res? Havia sigut real o més aviat era com un àngel que havia estat allí en un moment de necessitat?

A tot el vagó va ressonar la frase: “Propera estació, Lleida Pirineus”. En Carlos va anar cap a la porta de sortida i al baixar del tren va respirar tranquil. Va somriure; aquella ciutat, aquella gent, aquell aire; era a casa. Tenia esperança i això el feia tirar endavant. Una nova vida l’esperava.
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 3 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Pensar, sentir i escriure.

2012-05-09T13:46:58Z

Pensar, sentir i escriure.:

{{Activitat sobre activitat
|Grup=Pensar, sentir i escriure.
|Centre=Lestonnac l'Ensenyança
|Curs=2011-12
|Obra=El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra
|Basada en activitat=Ainoha a l'obra El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, realitzada per ICAA del centre Col•legi Sant Lluís de Pla i Amell Bosch
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Ainoha
|Tipus activitat sobre activitat personatge=presentació a ens suggereix
|Tipus activitat sobre activitat obra=
|Presentació=En la següent activitat, us mostrem el títol i la presentació que donarà lloc als sentiments de l'Ainhoa al llarg del llibre.
|SlideShare-doc=powercatala-120501151302-phpapp02
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 3 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Pensar, sentir i escriure.

2012-05-01T20:23:09Z

Pensar, sentir i escriure.:

{{Activitat sobre activitat
|Grup=Pensar, sentir i escriure.
|Centre=Lestonnac l'Ensenyança
|Curs=2011-12
|Obra=El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra
|Basada en activitat=Ainoha a l'obra El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, realitzada per ICAA del centre Col•legi Sant Lluís de Pla i Amell Bosch
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Ainoha
|Tipus activitat sobre activitat personatge=presentació a ens suggereix
|Tipus activitat sobre activitat obra=
|SlideShare-doc=powercatala-120501151302-phpapp02
|Activitat premiada=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 3 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Pensar, sentir i escriure.

2012-05-01T20:19:02Z

Pensar, sentir i escriure.: Es crea la pàgina amb «{{Activitat sobre activitat |Grup=Pensar, sentir i escriure. |Centre=Lestonnac l'Ensenyança |Curs=2011-12 |Obra=El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra |Basada en...».

{{Activitat sobre activitat
|Grup=Pensar, sentir i escriure.
|Centre=Lestonnac l'Ensenyança
|Curs=2011-12
|Obra=El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra
|Basada en activitat=Ainoha
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Ainoha
|Tipus activitat sobre activitat personatge=presentació a ens suggereix
|Tipus activitat sobre activitat obra=
|SlideShare-doc=powercatala-120501151302-phpapp02
|Activitat premiada=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Pensar, sentir i escriure.

2012-03-24T20:37:16Z

Pensar, sentir i escriure.: Es crea la pàgina amb « {{Activitat |Grup=Pensar, sentir i escriure. |Centre=Lestonnac l'Ensenyança |Curs=2011-12 |Obra=El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra |Activitat sobre=una obra |P...».

Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Pensar, sentir i escriure.

2012-02-15T18:48:02Z

Pensar, sentir i escriure.: Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=Pensar, sentir i escriure. |Centre=Lestonnac l'Ensenyança |Curs=2011-12 |Obra=El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra |Activitat sobre=una obra |Pe...».

{{Activitat
|Grup=Pensar, sentir i escriure.
|Centre=Lestonnac l'Ensenyança
|Curs=2011-12
|Obra=El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra activitat
|Text='''L’ESPERADA ARRIBADA'''

Només se sentia el soroll del gas sortint del domo de vapor que anunciava que era l’hora de marxar. La locomotora començà a funcionar i en Tetxu no parava de pensar en la calamitat que acabaven de cometre ell i el seu amic. Estaven deixant enrere, allí, damunt de la grisa i freda catifa el cos trist, penedit i sol d’un assassí. En Tetxu sabia que havia fet el correcte però tot i així estava descol•locat ja que aquell pobre home era el seu pare.

En aquell moment, en Carlos que era coneixedor dels pensaments del seu amic, li va dirigir una mirada de complicitat. Amb aquell gest li volia demostrar el seu suport i la seva estima. Encara que semblés relaxat, a en Carlos no li parava de venir la imatge en la qual premia el gallet d’aquella pistola carregada prèviament amb pólvora i que només li permetia fer un tret amb el qual no podia fallar, acabant així amb la vida de l’home que els havia fet tan mal a tots dos. Es trobaven en el ple apogeu de la Primera Guerra Mundial i ells amb només divuit anys formaven part del regiment militar espanyol, per això en el fons estaven tranquils perquè sabien que aquest fet passaria molt més desapercebut en aquests temps.

Haver viscut un experiència així els fa fer adults, forts i emprenedors; tenien por però l’esperança d’un nou començar els feia tirar endavant. El trajecte va ser silenciós i només s’observaven les dones prenent el te i ventant-se mentre els homes comentaven que el front encara continuava estabilitzat.
Sonà la botzina i al mirar per la finestra s’observaven les cares de felicitat de tots aquells familiars que veiem esperançats com els seus fills, marits, germans, amics..., arribaven sans i estalvis d’aquest combat que dia a dia anava apagant les il·lusions i els somnis de molta gent. I allí, enmig d’una multitud aclaparadora brillaven les cares de la mare i l’Ainoha que vestien les seves millors gales per venir-los a rebre.Dos anys abans, el Tetxu havia marxat amb companyia d’en Carlos quedant-se les dues dones soles davant d’una temorosa guerra. Desconeixien realment la causa que els va portar a unir-se a l’exèrcit i no sabien quan seria el retorn, per això cada dissabte esperaven l’arribada del tren amb el desig que anessin com a passatgers.

Al baixar del tren, els dos amics es van agafar de la mà simbolitzant la lluita i la força emprada durant tot aquest temps. Des de l’andana, la mare va observar que aquells dos nois de vint anys ja no eren uns nens innocents sinó que s’havien convertit en homes de valors que havien lluitat i matat per uns principis. Per fi, aquell home que deu anys abans havia marxat de casa amb preocupacions i remordiments a l’esquena, havia pagat el seu pecat i això els feia està en pau.

En Tetxu va abraçar-se amb una carinyosa i vella mare que plorava desconsolada davant l’alegria de veure que el seu fill estava a casa. L’Ainoha estava al cantó contemplant la bonica estampa; ella era una preciosa i culta dona que durant tot aquest temps havia estat esperant l’arribada del seu únic amor. Els dos es van submergir en un tendre i esperat petó que feia pensar que la seva unió no acabaria mai. Al girar-se, el Tetxu no va veure el Carlos, el va començar a buscar però l’intent va ser fallit. Llavors va entendre que l’agafada de mans al baixar del tren no era un “Ja som a casa” sinó un adéu.
A partir d’aquell moment començava el temps de l’oblit, qui sabia quan acabaria...

|Activitat premiada=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Usuari:Pensar, sentir i escriure.

2012-01-11T15:01:54Z

Pensar, sentir i escriure.: Es crea la pàgina amb «{{Usuari |Tipus usuari=grup d'estudiants |Integrants=Mariona, Patricia i Sara. |Centre estudien=Lestonnac l'Ensenyança |Professorat=Ramon Grañó |Curs=2011-12 |Presenta...».

{{Usuari
|Tipus usuari=grup d'estudiants
|Integrants=Mariona, Patricia i Sara.
|Centre estudien=Lestonnac l'Ensenyança
|Professorat=Ramon Grañó
|Curs=2011-12
|Presentació=Som el grup "Pensar, sentir i escriure" format per la Mariona Carles, Patricia Deltell i Sara Moles. Tenim 15 i 16 anys i volem participar en aquest concurs del llibre "El temps de l'oblit".
|Usuari premiat=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}