<?xml version="1.0"?>
<feed xmlns="http://www.w3.org/2005/Atom" xml:lang="ca">
		<id>https://viquilletra.com/api.php?action=feedcontributions&amp;feedformat=atom&amp;user=Oda+a+la+maduixa</id>
		<title>Viquilletra - Contribucions de l’usuari [ca]</title>
		<link rel="self" type="application/atom+xml" href="https://viquilletra.com/api.php?action=feedcontributions&amp;feedformat=atom&amp;user=Oda+a+la+maduixa"/>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/Especial:Contribucions/Oda_a_la_maduixa"/>
		<updated>2026-11-22T03:26:10Z</updated>
		<subtitle>Contribucions de l’usuari</subtitle>
		<generator>MediaWiki 1.25.3</generator>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Ullals_de_l%27autor_Salvador_Macip_i_Sebasti%C3%A0_Roig,_pels_Oda_a_la_maduixa&amp;diff=20502</id>
		<title>Activitat sobre Ullals de l'autor Salvador Macip i Sebastià Roig, pels Oda a la maduixa</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Ullals_de_l%27autor_Salvador_Macip_i_Sebasti%C3%A0_Roig,_pels_Oda_a_la_maduixa&amp;diff=20502"/>
				<updated>2016-04-26T17:33:43Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Oda a la maduixa: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Activitat sobre activitat&lt;br /&gt;
|Grup=Oda a la maduixa&lt;br /&gt;
|Centre=Molins Manyanet&lt;br /&gt;
|Curs=2015-16&lt;br /&gt;
|Obra=Ullals de l'autor Salvador Macip i Sebastià Roig&lt;br /&gt;
|Basada en activitat=Activitat 2 sobre Ullals de l'autor Salvador Macip i Sebastià Roig, pels Equip A&lt;br /&gt;
|Activitat sobre=una obra&lt;br /&gt;
|Presentació=Hola nois i noies de la Viquilletra!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A continuació, us presentem la tercera i última activitat realitzada pel grup &amp;quot;Oda a la maduixa&amp;quot;. Aquest grup està compost per l'Oriol Batlle, el Francesc Jiménez, la Marina Monteagudo i la Marta Rincón. En aquest cas, us presentem l'activitat col·laborativa sobre l'activitat 2 del grup Equip A del centre Can Peixauet sobre l'obra literària Ullals de l'autor Salvador Macip i Sebastià Roig.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Hem realitzat un tipus d'escenificació, on els quatre components es troben en un lloc que desconeixen i no saben com han arribat allà, d'aquesta forma l'única forma de sortir amb vida és esbrina'n una contrasenya d'ordinador i més tard dirigir-se a una adreça que els porta a l'activitat del grup Equip A. Després, cada membre del grup mostrarà la seva opinió sobre el que han fet de forma &amp;quot;constructiva&amp;quot;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Esperem que pugueu gaudir del nostre treball tant com ho hem fet nosaltres!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Moltes gràcies!&lt;br /&gt;
|Text='''Personatges'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Oriol Batlle &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Francesc Jiménez&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marina Monteagudo&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marta Rincón&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Veu del desconegut de la trucada realitzada per l'Oriol Batlle.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''Sinopsis / Guió'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Un garatge i quatre persones inconscients, totes juntes s'hi trobaven allà misteriosament i no saben el perquè. La Marina, una de les noies del grup s'aixeca de cop i espantada es pregunta on és i com ha acabat aquí, de la manera següent va començar a despertar als seus companys.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marina: Marta... - va començar a moure el cos d'ella -. Vols despertar-te! - va cridar enfadada -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marta: Perquè crides? On som? - va preguntar angoixada -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La Marina va decidir no contestar aquelles preguntes i despertar als seus altres dos companys.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marina: Ciscu! Desperta! - va cridar -. Mira l'Ariana Grande!! - va bromejar -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Ciscu: Que dius? On? Ets estúpida? - es va aixecar de cop -. Que fem aquí?&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Per últim, ella es va dirigir cap al seu últim company encara sense despertar-se per molt soroll que hi hagués.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marina: Oriol! Vols parar i despertar d'una vegada - li va donar un cop -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Oriol: No fa falta que em donis un cop... &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els quatre estaven ja desperts tots espantats i preguntant-se on es trobaven. Desconeixien completament aquelles quatre parets, i només podien apreciar una multitud de coses que no els hi ajudaria per res a sortir d'allà, però si una taula en mig del soterrani amb una cadira, a sobre s'hi trobava un telèfon mòbil, un ordinador, un rellotge i per últim un paper amb l'enllaç d'una pàgina web.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans de tot, van intentar d'obrir la porta que portava a l'exterior, però era inútil. Cap dels quatre tenien els seus telèfons i no es podien comunicar amb ningú.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Ciscu: No podem sortir... la porta no es pot obrir.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marta: Podem provar el telèfon que hi ha sobre la taula.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marina: No deixa fer trucades...&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marta: I què passa amb l'ordinador?&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Oriol: Porta una contrasenya i no he volgut provar cap perquè només hi ha 4 intents..&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
De cop, el telèfon comença sonar, els trucaven per número privat, potser aquell moment era la seva salvació. La Marina el va agafar sense pensar-ho dues vegades i el va posar perquè tots hi poguessin escoltar.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Desconegut: Benvinguts nois i noies, o millor dit... Oda a la maduixa! Ara mateix us preguntareu on sou, per començar esteu en un joc, un joc que es troba dins d'un garatge. Aquest joc consisteix que hi haureu d'esbrinar la contrasenya d'aquell ordinador d'alguna manera i després entrar en l'enllaç que us posa en aquell paper i observar el que veieu i doncs... m'agradaria veure les vostres reaccions en entrar... si el que veig m'agrada us deixaré sortir amb vida i si no m'agrada o no ho feu en el temps que hi demano, uns 10 minuts, morireu! I perquè no penseu que és una broma, els tubs que hi ha a la paret en acabar el temps lliuraran un gas molt àcid que pot matar a qualsevol! Bona sort i que comenci el joc! -&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tots semblaven creure's el que havien escoltat. Tot tenia molt de sentit, d'aquí a deu minuts seria l'hora punta i moririen tots. No s'ho van pensar dos cops i es van dirigir tots a l'ordinador. La Marina decideix deixar el telèfon a la taula, però el Ciscu decideix agafar-lo per si un cas i se'l guarda a la butxaca.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marta: Quina pot ser la contrasenya? - va dir molt nerviosa -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Oriol: No tinc ni idea... però podríem provar algú com...&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marina: Potser ha posat de contrasenya alguna cosa tan fàcil com el nostre nom, prova &amp;quot;Oda a la maduixa&amp;quot; - va suggerir ella -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La Marta ho va provar ràpidament però era errònia la resposta, ja només quedaven 3 possibilitats per esbrinar o moririen tots.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Oriol: Marina... ja l'has fet bona, només queden tres intents.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marina: Ho sento, només he intentat aportar alguna cosa...&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marta: Tranquil·la Marina, no et preocupis.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Oriol: Jo crec que hauries de provar amb &amp;quot;Viquilletra&amp;quot; que és l'enllaç que surt en aquest paper - va suggerir ell mentre llegia -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Per segon cop, aquesta opció estava malament també. Només quedaven dos... tots estaven molt angoixats.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Oriol: Doneu-vos per morts ja&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marina: No diguis això que encara passarà...&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Oriol: És que quina contrasenya posem? Estem morts, ho sabeu.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El Ciscu no havia parlat en cap moment, ell estava pensant alguna cosa, no l'hi trobava la lògica a una cosa que veia, i és que totes les portes d'aquell garatge tenien un número escrit. Ell va pensar que la contrasenya era una combinació de números, tan fàcil com &amp;quot;2311&amp;quot;. La Marta angoixada ja havia esgotat el tercer intent mentre el Ciscu continuava callat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Ciscu: Pareu!! - va cridar -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marta: Què passa?&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Ciscu: La contrasenya és una cosa tan fàcil, tan fàcil com una combinació de números, que les podeu veure a les portes d'aquest garatge.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tots van començar a mirar les diferents portes, i tenia raó en escriure-ho com a últim intent, aquesta va encertar.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Oriol: Ho hem aconseguit!!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tots estaven molt contents, només faltava entrar en aquell enllaç, i ja està. Només entrar a l'ordinador, ja ens avisava de què no intentéssim entrar a qualsevol altre lloc que no fos l'enllaç perquè si no moriríem.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
(*) En aquesta part del vídeo, farem la crítica constructiva de l'activitat seleccionada.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Ciscu: Crec que en aquest anunci, el to de veu és molt monòton. No hi ha molta variació de to i no crea interès en seguir veient el vídeo.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marina: Doncs jo penso que també té una cosa positiva, i ho hem de tenir en compte. En la part del vídeo on apareixen les plantes i el riu crea un bon ambient amb a l'anunci.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marta: Jo opino que quan apareixen no s'entén que volen transmetre. Penso que si hagués hagut més diàleg haurien representat millor l'idea.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Oriol: Ei! Escolteu-me! Hauríeu de tenir en compte la música que han escollit dóna intriga a l'anunci.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Ciscu: Si... però... si la gravació hagués estat en horitzontal, el vídeo seria més elaborat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
De cop i volta, la porta del garatge es va obrir, estàvem vius.&lt;br /&gt;
Era l'únic moment per escapar així que el grup va començar a córrer el més ràpid possible.&lt;br /&gt;
Desgraciadament, la Marina ensopega i cau a terra. Els tres companys ja es trobaven fora i la porta s'estava tancant. Mentres els seus companys la cridaven, ella va respondre:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marina: Salveu-vos vosaltres!!!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La porta es va tancar, deixant un final impactant per l'Oda a la Maduixa.&lt;br /&gt;
|Vídeo servidor=YouTube&lt;br /&gt;
|Vídeo ID=c4Uw24xcEzU&lt;br /&gt;
|Text vídeo=A continuació, us mostrem la nostra activitat col·laborativa en format visual i interpretat per nosaltres.&lt;br /&gt;
|Validada=f&lt;br /&gt;
|Destacada=f&lt;br /&gt;
|Activitat premiada=f&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
{{Admin-Prova&lt;br /&gt;
|Prova=f&lt;br /&gt;
}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Oda a la maduixa</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Ullals_de_l%27autor_Salvador_Macip_i_Sebasti%C3%A0_Roig,_pels_Oda_a_la_maduixa&amp;diff=20501</id>
		<title>Activitat sobre Ullals de l'autor Salvador Macip i Sebastià Roig, pels Oda a la maduixa</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Ullals_de_l%27autor_Salvador_Macip_i_Sebasti%C3%A0_Roig,_pels_Oda_a_la_maduixa&amp;diff=20501"/>
				<updated>2016-04-26T17:28:29Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Oda a la maduixa: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Activitat sobre activitat&lt;br /&gt;
|Grup=Oda a la maduixa&lt;br /&gt;
|Centre=Molins Manyanet&lt;br /&gt;
|Curs=2015-16&lt;br /&gt;
|Obra=Ullals de l'autor Salvador Macip i Sebastià Roig&lt;br /&gt;
|Basada en activitat=Activitat 2 sobre Ullals de l'autor Salvador Macip i Sebastià Roig, pels Equip A&lt;br /&gt;
|Activitat sobre=una obra&lt;br /&gt;
|Presentació=Hola nois i noies de la Viquilletra!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A continuació, us presentem la tercera i última activitat realitzada pel grup &amp;quot;Oda a la maduixa&amp;quot;. Aquest grup està compost per l'Oriol Batlle, el Francesc Jiménez, la Marina Monteagudo i la Marta Rincón. En aquest cas, us presentem l'activitat col·laborativa sobre l'activitat 2 del grup Equip A del centre Can Peixauet sobre l'obra literària Ullals de l'autor Salvador Macip i Sebastià Roig.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Hem realitzat un tipus d'escenificació, on els quatre components es troben en un lloc que desconeixen i no saben com han arribat allà, d'aquesta forma l'única forma de sortir amb vida es esbrina'n una contrasenya d'ordinador i més tard dirigir-se a una adreça que els porta a l'activitat del grup Equip A. Després, cada membre del grup mostrarà la seva opinió sobre el que han fet de forma &amp;quot;constructiva&amp;quot;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Esperem que pugueu gaudir del nostre treball tant com ho hem fet nosaltres!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Moltes gràcies!&lt;br /&gt;
|Text='''Personatges'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Oriol Batlle &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Francesc Jiménez&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marina Monteagudo&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marta Rincón&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Veu del desconegut de la trucada realitzada per l'Oriol Batlle.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''Sinopsis / Guió'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Un garatge i quatre persones inconscients, totes juntes s'hi trobaven allà misteriosament i no saben el perquè. La Marina, una de les noies del grup s'aixeca de cop i espantada es pregunta on és i com ha acabat aquí, de la manera següent va començar a despertar als seus companys.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marina: Marta... - va començar a moure el cos d'ella -. Vols despertar-te! - va cridar enfadada -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marta: Perquè crides? On som? - va preguntar angoixada -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La Marina va decidir no contestar aquelles preguntes i despertar als seus altres dos companys.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marina: Ciscu! Desperta! - va cridar -. Mira l'Ariana Grande!! - va bromejar -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Ciscu: Que dius? On? Ets estúpida? - es va aixecar de cop -. Que fem aquí?&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Per últim, ella es va dirigir cap al seu últim company encara sense despertar-se per molt soroll que hi hagués.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marina: Oriol! Vols parar i despertar d'una vegada - li va donar un cop -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Oriol: No fa falta que em donis un cop... &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els quatre estaven ja desperts tots espantats i preguntant-se on es trobaven. Desconeixien completament aquelles quatre parets, i només podien apreciar una multitud de coses que no els hi ajudaria per res a sortir d'allà, però si una taula en mig del soterrani amb una cadira, a sobre s'hi trobava un telèfon mòbil, un ordinador, un rellotge i per últim un paper amb l'enllaç d'una pàgina web.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans de tot, van intentar d'obrir la porta que portava a l'exterior, però era inútil. Cap dels quatre tenien els seus telèfons i no es podien comunicar amb ningú.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Ciscu: No podem sortir... la porta no es pot obrir.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marta: Podem provar el telèfon que hi ha sobre la taula.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marina: No deixa fer trucades...&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marta: I què passa amb l'ordinador?&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Oriol: Porta una contrasenya i no he volgut provar cap perquè només hi ha 4 intents..&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
De cop, el telèfon comença sonar, els trucaven per número privat, potser aquell moment era la seva salvació. La Marina el va agafar sense pensar-ho dues vegades i el va posar perquè tots hi poguessin escoltar.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Desconegut: Benvinguts nois i noies, o millor dit... Oda a la maduixa! Ara mateix us preguntareu on sou, per començar esteu en un joc, un joc que es troba dins d'un garatge. Aquest joc consisteix que hi haureu d'esbrinar la contrasenya d'aquell ordinador d'alguna manera i després entrar en l'enllaç que us posa en aquell paper i observar el que veieu i doncs... m'agradaria veure les vostres reaccions en entrar... si el que veig m'agrada us deixaré sortir amb vida i si no m'agrada o no ho feu en el temps que hi demano, uns 10 minuts, morireu! I perquè no penseu que és una broma, els tubs que hi ha a la paret en acabar el temps lliuraran un gas molt àcid que pot matar a qualsevol! Bona sort i que comenci el joc! -&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tots semblaven creure's el que havien escoltat. Tot tenia molt de sentit, d'aquí a deu minuts seria l'hora punta i moririen tots. No s'ho van pensar dos cops i es van dirigir tots a l'ordinador. La Marina decideix deixar el telèfon a la taula, però el Ciscu decideix agafar-lo per si un cas i se'l guarda a la butxaca.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marta: Quina pot ser la contrasenya? - va dir molt nerviosa -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Oriol: No tinc ni idea... però podríem provar algú com...&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marina: Potser ha posat de contrasenya alguna cosa tan fàcil com el nostre nom, prova &amp;quot;Oda a la maduixa&amp;quot; - va suggerir ella -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La Marta ho va provar ràpidament però era errònia la resposta, ja només quedaven 3 possibilitats per esbrinar o moririen tots.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Oriol: Marina... ja l'has fet bona, només queden tres intents.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marina: Ho sento, només he intentat aportar alguna cosa...&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marta: Tranquil·la Marina, no et preocupis.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Oriol: Jo crec que hauries de provar amb &amp;quot;Viquilletra&amp;quot; que és l'enllaç que surt en aquest paper - va suggerir ell mentre llegia -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Per segon cop, aquesta opció estava malament també. Només quedaven dos... tots estaven molt angoixats.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Oriol: Doneu-vos per morts ja&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marina: No diguis això que encara passarà...&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Oriol: És que quina contrasenya posem? Estem morts, ho sabeu.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El Ciscu no havia parlat en cap moment, ell estava pensant alguna cosa, no l'hi trobava la lògica a una cosa que veia, i és que totes les portes d'aquell garatge tenien un número escrit. Ell va pensar que la contrasenya era una combinació de números, tan fàcil com &amp;quot;2311&amp;quot;. La Marta angoixada ja havia esgotat el tercer intent mentre el Ciscu continuava callat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Ciscu: Pareu!! - va cridar -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marta: Què passa?&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Ciscu: La contrasenya és una cosa tan fàcil, tan fàcil com una combinació de números, que les podeu veure a les portes d'aquest garatge.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tots van començar a mirar les diferents portes, i tenia raó en escriure-ho com a últim intent, aquesta va encertar.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Oriol: Ho hem aconseguit!!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tots estaven molt contents, només faltava entrar en aquell enllaç, i ja està. Només entrar a l'ordinador, ja ens avisava de què no intentéssim entrar a qualsevol altre lloc que no fos l'enllaç perquè si no moriríem.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
(*) En aquesta part del vídeo, farem la crítica constructiva de l'activitat seleccionada.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Ciscu: Crec que en aquest anunci, el to de veu és molt monòton. No hi ha molta variació de to i no crea interès en seguir veient el vídeo.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marina: Doncs jo penso que també té una cosa positiva, i ho hem de tenir en compte. En la part del vídeo on apareixen les plantes i el riu crea un bon ambient amb a l'anunci.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marta: Jo opino que quan apareixen no s'entén que volen transmetre. Penso que si hagués hagut més diàleg haurien representat millor l'idea.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Oriol: Ei! Escolteu-me! Hauríeu de tenir en compte la música que han escollit dóna intriga a l'anunci.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Ciscu: Si... però... si la gravació hagués estat en horitzontal, el vídeo seria més elaborat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
De cop i volta, la porta del garatge es va obrir, estàvem vius.&lt;br /&gt;
Era l'únic moment per escapar així que el grup va començar a córrer el més ràpid possible.&lt;br /&gt;
Desgraciadament, la Marina ensopega i cau a terra. Els tres companys ja es trobaven fora i la porta s'estava tancant. Mentres els seus companys la cridaven, ella va respondre:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marina: Salveu-vos vosaltres!!!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La porta es va tancar, deixant un final impactant per l'Oda a la Maduixa.&lt;br /&gt;
|Vídeo servidor=YouTube&lt;br /&gt;
|Vídeo ID=c4Uw24xcEzU&lt;br /&gt;
|Text vídeo=A continuació, us mostrem la nostra activitat col·laborativa en format visual i interpretat per nosaltres.&lt;br /&gt;
|Validada=f&lt;br /&gt;
|Destacada=f&lt;br /&gt;
|Activitat premiada=f&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
{{Admin-Prova&lt;br /&gt;
|Prova=f&lt;br /&gt;
}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Oda a la maduixa</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Ullals_de_l%27autor_Salvador_Macip_i_Sebasti%C3%A0_Roig,_pels_Oda_a_la_maduixa&amp;diff=20500</id>
		<title>Activitat sobre Ullals de l'autor Salvador Macip i Sebastià Roig, pels Oda a la maduixa</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Ullals_de_l%27autor_Salvador_Macip_i_Sebasti%C3%A0_Roig,_pels_Oda_a_la_maduixa&amp;diff=20500"/>
				<updated>2016-04-26T17:24:12Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Oda a la maduixa: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Activitat sobre activitat&lt;br /&gt;
|Grup=Oda a la maduixa&lt;br /&gt;
|Centre=Molins Manyanet&lt;br /&gt;
|Curs=2015-16&lt;br /&gt;
|Obra=Ullals de l'autor Salvador Macip i Sebastià Roig&lt;br /&gt;
|Basada en activitat=Activitat 2 sobre Ullals de l'autor Salvador Macip i Sebastià Roig, pels Equip A&lt;br /&gt;
|Activitat sobre=una obra&lt;br /&gt;
|Presentació=Hola nois i noies de la Viquilletra!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A continuació, us presentem la tercera i última activitat realitzada pel grup &amp;quot;Oda a la maduixa&amp;quot;. Aquest grup està compost per l'Oriol Batlle, el Francesc Jiménez, la Marina Monteagudo i la Marta Rincón. En aquest cas, us presentem l'activitat col·laborativa sobre l'activitat 2 del grup Equip A del centre Can Peixauet sobre l'obra literària Ullals de l'autor Salvador Macip i Sebastià Roig.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Hem realitzat un tipus d'escenificació, on els quatre components es troben en un lloc que desconeixen i no saben com han arribat allà, d'aquesta forma l'única forma de sortir amb vida es esbrina'n una contrasenya d'ordinador i més tard dirigir-se a una adreça que els porta a l'activitat del grup Equip A. Després, cada membre del grup mostrarà la seva opinió sobre el que han fet de forma &amp;quot;constructiva&amp;quot;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Esperem que pugueu gaudir del nostre treball tant com ho hem fet nosaltres!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Moltes gràcies!&lt;br /&gt;
|Text='''Personatges'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Oriol Batlle &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Francesc Jiménez&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marina Monteagudo&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marta Rincón&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Veu del desconegut de la trucada realitzada per l'Oriol Batlle.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''Sinopsis / Guió'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Un garatge i quatre persones inconscients, totes juntes s'hi trobaven allà misteriosament i no saben el perquè. La Marina, una de les noies del grup s'aixeca de cop i espantada es pregunta on és i com ha acabat aquí, de la manera següent va començar a despertar als seus companys.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Marina: Marta... - va començar a moure el cos d'ella -. Vols despertar-te! - va cridar enfadada -.&lt;br /&gt;
Marta: Perquè crides? On som? - va preguntar angoixada -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La Marina va decidir no contestar aquelles preguntes i despertar als seus altres dos companys.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Marina: Ciscu! Desperta! - va cridar -. Mira l'Ariana Grande!! - va bromejar -.&lt;br /&gt;
Ciscu: Que dius? On? Ets estúpida? - es va aixecar de cop -. Que fem aquí?&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Per últim, ella es va dirigir cap al seu últim company encara sense despertar-se per molt soroll que hi hagués.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Marina: Oriol! Vols parar i despertar d'una vegada - li va donar un cop -.&lt;br /&gt;
Oriol: No fa falta que em donis un cop... &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els quatre estaven ja desperts tots espantats i preguntant-se on es trobaven. Desconeixien completament aquelles quatre parets, i només podien apreciar una multitud de coses que no els hi ajudaria per res a sortir d'allà, però si una taula en mig del soterrani amb una cadira, a sobre s'hi trobava un telèfon mòbil, un ordinador, un rellotge i per últim un paper amb l'enllaç d'una pàgina web.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans de tot, van intentar d'obrir la porta que portava a l'exterior, però era inútil. Cap dels quatre tenien els seus telèfons i no es podien comunicar amb ningú.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ciscu: No podem sortir... la porta no es pot obrir.&lt;br /&gt;
Marta: Podem provar el telèfon que hi ha sobre la taula.&lt;br /&gt;
Marina: No deixa fer trucades...&lt;br /&gt;
Marta: I què passa amb l'ordinador?&lt;br /&gt;
Oriol: Porta una contrasenya i no he volgut provar cap perquè només hi ha 4 intents..&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
De cop, el telèfon comença sonar, els trucaven per número privat, potser aquell moment era la seva salvació. La Marina el va agafar sense pensar-ho dues vegades i el va posar perquè tots hi poguessin escoltar.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Desconegut: Benvinguts nois i noies, o millor dit... Oda a la maduixa! Ara mateix us preguntareu on sou, per començar esteu en un joc, un joc que es troba dins d'un garatge. Aquest joc consisteix que hi haureu d'esbrinar la contrasenya d'aquell ordinador d'alguna manera i després entrar en l'enllaç que us posa en aquell paper i observar el que veieu i doncs... m'agradaria veure les vostres reaccions en entrar... si el que veig m'agrada us deixaré sortir amb vida i si no m'agrada o no ho feu en el temps que hi demano, uns 10 minuts, morireu! I perquè no penseu que és una broma, els tubs que hi ha a la paret en acabar el temps lliuraran un gas molt àcid que pot matar a qualsevol! Bona sort i que comenci el joc! -&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tots semblaven creure's el que havien escoltat. Tot tenia molt de sentit, d'aquí a deu minuts seria l'hora punta i moririen tots. No s'ho van pensar dos cops i es van dirigir tots a l'ordinador. La Marina decideix deixar el telèfon a la taula, però el Ciscu decideix agafar-lo per si un cas i se'l guarda a la butxaca.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Marta: Quina pot ser la contrasenya? - va dir molt nerviosa -.&lt;br /&gt;
Oriol: No tinc ni idea... però podríem provar algú com...&lt;br /&gt;
Marina: Potser ha posat de contrasenya alguna cosa tan fàcil com el nostre nom, prova &amp;quot;Oda a la maduixa&amp;quot; - va suggerir ella -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La Marta ho va provar ràpidament però era errònia la resposta, ja només quedaven 3 possibilitats per esbrinar o moririen tots.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Oriol: Marina... ja l'has fet bona, només queden tres intents.&lt;br /&gt;
Marina: Ho sento, només he intentat aportar alguna cosa...&lt;br /&gt;
Marta: Tranquil·la Marina, no et preocupis.&lt;br /&gt;
Oriol: Jo crec que hauries de provar amb &amp;quot;Viquilletra&amp;quot; que és l'enllaç que surt en aquest paper - va suggerir ell mentre llegia -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Per segon cop, aquesta opció estava malament també. Només quedaven dos... tots estaven molt angoixats.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Marta: Doncs aquesta tampoc és...&lt;br /&gt;
Oriol: Doneu-vos per morts ja&lt;br /&gt;
Marina: No diguis això que encara passarà...&lt;br /&gt;
Oriol: És que quina contrasenya posem? Estem morts, ho sabeu.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El Ciscu no havia parlat en cap moment, ell estava pensant alguna cosa, no l'hi trobava la lògica a una cosa que veia, i és que totes les portes d'aquell garatge tenien un número escrit. Ell va pensar que la contrasenya era una combinació de números, tan fàcil com &amp;quot;2311&amp;quot;. La Marta angoixada ja havia esgotat el tercer intent mentre el Ciscu continuava callat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ciscu: Pareu!! - va cridar -.&lt;br /&gt;
Marta: Què passa?&lt;br /&gt;
Ciscu: La contrasenya és una cosa tan fàcil, tan fàcil com una combinació de números, que les podeu veure a les portes d'aquest garatge.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tots van començar a mirar les diferents portes, i tenia raó en escriure-ho com a últim intent, aquesta va encertar.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Oriol: Ho hem aconseguit!!&lt;br /&gt;
Marina: No pot ser!&lt;br /&gt;
Marta: Molt bé Ciscu, estem dintre!!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tots estaven molt contents, només faltava entrar en aquell enllaç, i ja està. Només entrar a l'ordinador, ja ens avisava de què no intentéssim entrar a qualsevol altre lloc que no fos l'enllaç perquè si no moriríem.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
(*) En aquesta part del vídeo, farem la crítica constructiva de l'activitat seleccionada.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ciscu: Crec que en aquest anunci, el to de veu és molt monòton. No hi ha molta variació de to i no crea interès en seguir veient el vídeo.&lt;br /&gt;
Marina: Doncs jo penso que també té una cosa positiva, i ho hem de tenir en compte. En la part del vídeo on apareixen les plantes i el riu crea un bon ambient amb a l'anunci.&lt;br /&gt;
Marta: Jo opino que quan apareixen no s'entén que volen transmetre. Penso que si hagués hagut més diàleg haurien representat millor l'idea.&lt;br /&gt;
Oriol: Ei! Escolteu-me! Hauríeu de tenir en compte la música que han escollit dóna intriga a l'anunci.&lt;br /&gt;
Ciscu: Si... però... si la gravació hagués estat en horitzontal, el vídeo seria més elaborat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
De cop i volta, la porta del garatge es va obrir, estàvem vius.&lt;br /&gt;
Era l'únic moment per escapar així que el grup va començar a córrer el més ràpid possible.&lt;br /&gt;
Desgraciadament, la Marina ensopega i cau a terra. Els tres companys ja es trobaven fora i la porta s'estava tancant.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Marina: Salveu-vos vosaltres!!!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La porta es va tancar, deixant un final impactant per l'Oda a la Maduixa.&lt;br /&gt;
|Vídeo servidor=YouTube&lt;br /&gt;
|Vídeo ID=c4Uw24xcEzU&lt;br /&gt;
|Text vídeo=A continuació, us mostrem la nostra activitat col·laborativa en format visual i interpretat per nosaltres.&lt;br /&gt;
|Validada=f&lt;br /&gt;
|Destacada=f&lt;br /&gt;
|Activitat premiada=f&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
{{Admin-Prova&lt;br /&gt;
|Prova=f&lt;br /&gt;
}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Oda a la maduixa</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Ullals_de_l%27autor_Salvador_Macip_i_Sebasti%C3%A0_Roig,_pels_Oda_a_la_maduixa&amp;diff=20499</id>
		<title>Activitat sobre Ullals de l'autor Salvador Macip i Sebastià Roig, pels Oda a la maduixa</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Ullals_de_l%27autor_Salvador_Macip_i_Sebasti%C3%A0_Roig,_pels_Oda_a_la_maduixa&amp;diff=20499"/>
				<updated>2016-04-26T17:23:14Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Oda a la maduixa: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Activitat sobre activitat&lt;br /&gt;
|Grup=Oda a la maduixa&lt;br /&gt;
|Centre=Molins Manyanet&lt;br /&gt;
|Curs=2015-16&lt;br /&gt;
|Obra=Ullals de l'autor Salvador Macip i Sebastià Roig&lt;br /&gt;
|Basada en activitat=Activitat 2 sobre Ullals de l'autor Salvador Macip i Sebastià Roig, pels Equip A&lt;br /&gt;
|Activitat sobre=una obra&lt;br /&gt;
|Presentació=Hola nois i noies de la Viquilletra!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A continuació, us presentem la tercera i última activitat realitzada pel grup &amp;quot;Oda a la maduixa&amp;quot;. Aquest grup està compost per l'Oriol Batlle, el Francesc Jiménez, la Marina Monteagudo i la Marta Rincón. En aquest cas, us presentem l'activitat col·laborativa sobre l'activitat 2 del grup Equip A del centre Can Peixauet sobre l'obra literària Ullals de l'autor Salvador Macip i Sebastià Roig.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Hem realitzat un tipus d'escenificació, on els quatre components es troben en un lloc que desconeixen i no saben com han arribat allà, d'aquesta forma l'única forma de sortir amb vida es esbrina'n una contrasenya d'ordinador i més tard dirigir-se a una adreça que els porta a l'activitat del grup Equip A. Després, cada membre del grup mostrarà la seva opinió sobre el que han fet de forma &amp;quot;constructiva&amp;quot;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Esperem que pugueu gaudir del nostre treball tant com ho hem fet nosaltres!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Moltes gràcies!&lt;br /&gt;
|Text='''Personatges'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Oriol Batlle &lt;br /&gt;
- Francesc Jiménez&lt;br /&gt;
- Marina Monteagudo&lt;br /&gt;
- Marta Rincón&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Veu del desconegut de la trucada realitzada per l'Oriol Batlle.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''Sinopsis / Guió'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Un garatge i quatre persones inconscients, totes juntes s'hi trobaven allà misteriosament i no saben el perquè. La Marina, una de les noies del grup s'aixeca de cop i espantada es pregunta on és i com ha acabat aquí, de la manera següent va començar a despertar als seus companys.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Marina: Marta... - va començar a moure el cos d'ella -. Vols despertar-te! - va cridar enfadada -.&lt;br /&gt;
Marta: Perquè crides? On som? - va preguntar angoixada -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La Marina va decidir no contestar aquelles preguntes i despertar als seus altres dos companys.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Marina: Ciscu! Desperta! - va cridar -. Mira l'Ariana Grande!! - va bromejar -.&lt;br /&gt;
Ciscu: Que dius? On? Ets estúpida? - es va aixecar de cop -. Que fem aquí?&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Per últim, ella es va dirigir cap al seu últim company encara sense despertar-se per molt soroll que hi hagués.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Marina: Oriol! Vols parar i despertar d'una vegada - li va donar un cop -.&lt;br /&gt;
Oriol: No fa falta que em donis un cop... &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els quatre estaven ja desperts tots espantats i preguntant-se on es trobaven. Desconeixien completament aquelles quatre parets, i només podien apreciar una multitud de coses que no els hi ajudaria per res a sortir d'allà, però si una taula en mig del soterrani amb una cadira, a sobre s'hi trobava un telèfon mòbil, un ordinador, un rellotge i per últim un paper amb l'enllaç d'una pàgina web.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans de tot, van intentar d'obrir la porta que portava a l'exterior, però era inútil. Cap dels quatre tenien els seus telèfons i no es podien comunicar amb ningú.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ciscu: No podem sortir... la porta no es pot obrir.&lt;br /&gt;
Marta: Podem provar el telèfon que hi ha sobre la taula.&lt;br /&gt;
Marina: No deixa fer trucades...&lt;br /&gt;
Marta: I què passa amb l'ordinador?&lt;br /&gt;
Oriol: Porta una contrasenya i no he volgut provar cap perquè només hi ha 4 intents..&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
De cop, el telèfon comença sonar, els trucaven per número privat, potser aquell moment era la seva salvació. La Marina el va agafar sense pensar-ho dues vegades i el va posar perquè tots hi poguessin escoltar.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Desconegut: Benvinguts nois i noies, o millor dit... Oda a la maduixa! Ara mateix us preguntareu on sou, per començar esteu en un joc, un joc que es troba dins d'un garatge. Aquest joc consisteix que hi haureu d'esbrinar la contrasenya d'aquell ordinador d'alguna manera i després entrar en l'enllaç que us posa en aquell paper i observar el que veieu i doncs... m'agradaria veure les vostres reaccions en entrar... si el que veig m'agrada us deixaré sortir amb vida i si no m'agrada o no ho feu en el temps que hi demano, uns 10 minuts, morireu! I perquè no penseu que és una broma, els tubs que hi ha a la paret en acabar el temps lliuraran un gas molt àcid que pot matar a qualsevol! Bona sort i que comenci el joc! -&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tots semblaven creure's el que havien escoltat. Tot tenia molt de sentit, d'aquí a deu minuts seria l'hora punta i moririen tots. No s'ho van pensar dos cops i es van dirigir tots a l'ordinador. La Marina decideix deixar el telèfon a la taula, però el Ciscu decideix agafar-lo per si un cas i se'l guarda a la butxaca.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Marta: Quina pot ser la contrasenya? - va dir molt nerviosa -.&lt;br /&gt;
Oriol: No tinc ni idea... però podríem provar algú com...&lt;br /&gt;
Marina: Potser ha posat de contrasenya alguna cosa tan fàcil com el nostre nom, prova &amp;quot;Oda a la maduixa&amp;quot; - va suggerir ella -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La Marta ho va provar ràpidament però era errònia la resposta, ja només quedaven 3 possibilitats per esbrinar o moririen tots.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Oriol: Marina... ja l'has fet bona, només queden tres intents.&lt;br /&gt;
Marina: Ho sento, només he intentat aportar alguna cosa...&lt;br /&gt;
Marta: Tranquil·la Marina, no et preocupis.&lt;br /&gt;
Oriol: Jo crec que hauries de provar amb &amp;quot;Viquilletra&amp;quot; que és l'enllaç que surt en aquest paper - va suggerir ell mentre llegia -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Per segon cop, aquesta opció estava malament també. Només quedaven dos... tots estaven molt angoixats.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Marta: Doncs aquesta tampoc és...&lt;br /&gt;
Oriol: Doneu-vos per morts ja&lt;br /&gt;
Marina: No diguis això que encara passarà...&lt;br /&gt;
Oriol: És que quina contrasenya posem? Estem morts, ho sabeu.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El Ciscu no havia parlat en cap moment, ell estava pensant alguna cosa, no l'hi trobava la lògica a una cosa que veia, i és que totes les portes d'aquell garatge tenien un número escrit. Ell va pensar que la contrasenya era una combinació de números, tan fàcil com &amp;quot;2311&amp;quot;. La Marta angoixada ja havia esgotat el tercer intent mentre el Ciscu continuava callat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ciscu: Pareu!! - va cridar -.&lt;br /&gt;
Marta: Què passa?&lt;br /&gt;
Ciscu: La contrasenya és una cosa tan fàcil, tan fàcil com una combinació de números, que les podeu veure a les portes d'aquest garatge.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tots van començar a mirar les diferents portes, i tenia raó en escriure-ho com a últim intent, aquesta va encertar.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Oriol: Ho hem aconseguit!!&lt;br /&gt;
Marina: No pot ser!&lt;br /&gt;
Marta: Molt bé Ciscu, estem dintre!!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tots estaven molt contents, només faltava entrar en aquell enllaç, i ja està. Només entrar a l'ordinador, ja ens avisava de què no intentéssim entrar a qualsevol altre lloc que no fos l'enllaç perquè si no moriríem.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
(*) En aquesta part del vídeo, farem la crítica constructiva de l'activitat seleccionada.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ciscu: Crec que en aquest anunci, el to de veu és molt monòton. No hi ha molta variació de to i no crea interès en seguir veient el vídeo.&lt;br /&gt;
Marina: Doncs jo penso que també té una cosa positiva, i ho hem de tenir en compte. En la part del vídeo on apareixen les plantes i el riu crea un bon ambient amb a l'anunci.&lt;br /&gt;
Marta: Jo opino que quan apareixen no s'entén que volen transmetre. Penso que si hagués hagut més diàleg haurien representat millor l'idea.&lt;br /&gt;
Oriol: Ei! Escolteu-me! Hauríeu de tenir en compte la música que han escollit dóna intriga a l'anunci.&lt;br /&gt;
Ciscu: Si... però... si la gravació hagués estat en horitzontal, el vídeo seria més elaborat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
De cop i volta, la porta del garatge es va obrir, estàvem vius.&lt;br /&gt;
Era l'únic moment per escapar així que el grup va començar a córrer el més ràpid possible.&lt;br /&gt;
Desgraciadament, la Marina ensopega i cau a terra. Els tres companys ja es trobaven fora i la porta s'estava tancant.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Marina: Salveu-vos vosaltres!!!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La porta es va tancar, deixant un final impactant per l'Oda a la Maduixa.&lt;br /&gt;
|Vídeo servidor=YouTube&lt;br /&gt;
|Vídeo ID=c4Uw24xcEzU&lt;br /&gt;
|Text vídeo=A continuació, us mostrem la nostra activitat col·laborativa en format visual i interpretat per nosaltres.&lt;br /&gt;
|Validada=f&lt;br /&gt;
|Destacada=f&lt;br /&gt;
|Activitat premiada=f&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
{{Admin-Prova&lt;br /&gt;
|Prova=f&lt;br /&gt;
}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Oda a la maduixa</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Ullals_de_l%27autor_Salvador_Macip_i_Sebasti%C3%A0_Roig,_pels_Oda_a_la_maduixa&amp;diff=20498</id>
		<title>Activitat sobre Ullals de l'autor Salvador Macip i Sebastià Roig, pels Oda a la maduixa</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Ullals_de_l%27autor_Salvador_Macip_i_Sebasti%C3%A0_Roig,_pels_Oda_a_la_maduixa&amp;diff=20498"/>
				<updated>2016-04-26T17:18:51Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Oda a la maduixa: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Activitat sobre activitat&lt;br /&gt;
|Grup=Oda a la maduixa&lt;br /&gt;
|Centre=Molins Manyanet&lt;br /&gt;
|Curs=2015-16&lt;br /&gt;
|Obra=Ullals de l'autor Salvador Macip i Sebastià Roig&lt;br /&gt;
|Basada en activitat=Activitat 2 sobre Ullals de l'autor Salvador Macip i Sebastià Roig, pels Equip A&lt;br /&gt;
|Activitat sobre=una obra&lt;br /&gt;
|Presentació=Hola nois i noies de la Viquilletra!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A continuació, us presentem la tercera i última activitat realitzada pel grup &amp;quot;Oda a la maduixa&amp;quot;. Aquest grup està compost per l'Oriol Batlle, el Francesc Jiménez, la Marina Monteagudo i la Marta Rincón. En aquest cas, us presentem l'activitat col·laborativa sobre l'activitat 2 del grup Equip A del centre Can Peixauet sobre l'obra literària Ullals de l'autor Salvador Macip i Sebastià Roig.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Hem realitzat un tipus d'escenificació, on els quatre components es troben en un lloc que desconeixen i no saben com han arribat allà, d'aquesta forma l'única forma de sortir amb vida es esbrina'n una contrasenya d'ordinador i més tard dirigir-se a una adreça que els porta a l'activitat del grup Equip A. Després, cada membre del grup mostrarà la seva opinió sobre el que han fet de forma &amp;quot;constructiva&amp;quot;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Esperem que pugueu gaudir del nostre treball tant com ho hem fet nosaltres!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Moltes gràcies!&lt;br /&gt;
|Text='''SINOPSIS / GUIÓ'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Un garatge i quatre persones inconscients, totes juntes s'hi trobaven allà misteriosament i no saben el perquè. La Marina, una de les noies del grup s'aixeca de cop i espantada es pregunta on és i com ha acabat aquí, de la manera següent va començar a despertar als seus companys.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Marina: Marta... - va començar a moure el cos d'ella -. Vols despertar-te! - va cridar enfadada -.&lt;br /&gt;
Marta: Perquè crides? On som? - va preguntar angoixada -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La Marina va decidir no contestar aquelles preguntes i despertar als seus altres dos companys.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Marina: Ciscu! Desperta! - va cridar -. Mira l'Ariana Grande!! - va bromejar -.&lt;br /&gt;
Ciscu: Que dius? On? Ets estúpida? - es va aixecar de cop -. Que fem aquí?&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Per últim, ella es va dirigir cap al seu últim company encara sense despertar-se per molt soroll que hi hagués.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Marina: Oriol! Vols parar i despertar d'una vegada - li va donar un cop -.&lt;br /&gt;
Oriol: No fa falta que em donis un cop... &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els quatre estaven ja desperts tots espantats i preguntant-se on es trobaven. Desconeixien completament aquelles quatre parets, i només podien apreciar una multitud de coses que no els hi ajudaria per res a sortir d'allà, però si una taula en mig del soterrani amb una cadira, a sobre s'hi trobava un telèfon mòbil, un ordinador, un rellotge i per últim un paper amb l'enllaç d'una pàgina web.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans de tot, van intentar d'obrir la porta que portava a l'exterior, però era inútil. Cap dels quatre tenien els seus telèfons i no es podien comunicar amb ningú.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ciscu: No podem sortir... la porta no es pot obrir.&lt;br /&gt;
Marta: Podem provar el telèfon que hi ha sobre la taula.&lt;br /&gt;
Marina: No deixa fer trucades... no ho entenc.&lt;br /&gt;
Marta: I què passa amb l'ordinador?&lt;br /&gt;
Oriol: Porta una contrasenya i no he volgut provar cap perquè només hi ha 4 intents..&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
De cop, el telèfon comença sonar, els trucaven per número privat, potser aquell moment era la seva salvació. La Marina el va agafar sense pensar-ho dues vegades i el va posar perquè tots hi poguessin escoltar.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Desconegut: Benvinguts nois i noies, o millor dit... Oda a la maduixa! Ara mateix us preguntareu on sou, per començar esteu en un joc, un joc que es troba dins d'un garatge. Aquest joc consisteix que hi haureu d'esbrinar la contrasenya d'aquell ordinador d'alguna manera i després entrar en l'enllaç que us posa en aquell paper i observar el que veieu i doncs... m'agradaria veure les vostres reaccions en entrar... si el que veig m'agrada us deixaré sortir amb vida i si no m'agrada o no ho feu en el temps que hi demano, uns 10 minuts, morireu! I perquè no penseu que és una broma, els tubs que hi ha a la paret en acabar el temps lliuraran un gas molt àcid que pot matar a qualsevol! Bona sort i que comenci el joc! -&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tots semblaven creure's el que havien escoltat. Tot tenia molt de sentit, d'aquí a deu minuts seria l'hora punta i moririen tots. No s'ho van pensar dos cops i es van dirigir tots a l'ordinador. La Marina decideix deixar el telèfon a la taula, però el Ciscu decideix agafar-lo per si un cas i se'l guarda a la butxaca.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Marta: Quina pot ser la contrasenya? - va dir molt nerviosa -.&lt;br /&gt;
Oriol: No tinc ni idea... però podríem provar algú com...&lt;br /&gt;
Marina: Potser ha posat de contrasenya alguna cosa tan fàcil com el nostre nom, prova &amp;quot;Oda a la maduixa&amp;quot; - va suggerir ella -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La Marta ho va provar ràpidament però era errònia la resposta, ja només quedaven 3 possibilitats per esbrinar o moririen tots.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Oriol: Marina... ja l'has fet bona, només queden tres intents.&lt;br /&gt;
Marina: Ho sento, només he intentat aportar alguna cosa...&lt;br /&gt;
Marta: Tranquil·la Marina, no et preocupis.&lt;br /&gt;
Oriol: Jo crec que hauries de provar amb &amp;quot;Viquilletra&amp;quot; que és l'enllaç que surt en aquest paper - va suggerir ell mentre llegia -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Per segon cop, aquesta opció estava malament també. Només quedaven dos... tots estaven molt angoixats.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Marta: Doncs aquesta tampoc és...&lt;br /&gt;
Oriol: Doneu-vos per morts ja&lt;br /&gt;
Marina: No diguis això que encara passarà...&lt;br /&gt;
Oriol: És que quina contrasenya posem? Estem morts, ho sabeu.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El Ciscu no havia parlat en cap moment, ell estava pensant alguna cosa, no l'hi trobava la lògica a una cosa que veia, i és que totes les portes d'aquell garatge tenien un número escrit. Ell va pensar que la contrasenya era una combinació de números, tan fàcil com &amp;quot;2311&amp;quot;. La Marta angoixada ja havia esgotat el tercer intent mentre el Ciscu continuava callat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ciscu: Pareu!! - va cridar -.&lt;br /&gt;
Marta: Què passa?&lt;br /&gt;
Ciscu: La contrasenya és una cosa tan fàcil, tan fàcil com una combinació de números, que les podeu veure a les portes d'aquest garatge.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tots van començar a mirar les diferents portes, i tenia raó en escriure-ho com a últim intent, aquesta va encertar.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Oriol: Ho hem aconseguit!!&lt;br /&gt;
Marina: No pot ser!&lt;br /&gt;
Marta: Molt bé Ciscu, estem dintre!!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tots estaven molt contents, només faltava entrar en aquell enllaç, i ja està. Només entrar a l'ordinador, ja ens avisava de què no intentéssim entrar a qualsevol altre lloc que no fos l'enllaç perquè si no moriríem.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
(*) En aquesta part del vídeo, farem la crítica constructiva de l'activitat seleccionada.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ciscu: Crec que en aquest anunci, el to de veu és molt monòton. No hi ha molta variació de to i no crea interès en seguir veient el vídeo.&lt;br /&gt;
Marina: Doncs jo penso que també té una cosa positiva, i ho hem de tenir en compte. En la part del vídeo on apareixen les plantes i el riu crea un bon ambient amb a l'anunci.&lt;br /&gt;
Marta: Jo opino que quan apareixen no s'entén que volen transmetre. Penso que si hagués hagut més diàleg haurien representat millor l'idea.&lt;br /&gt;
Oriol: Ei! Escolteu-me! Hauríeu de tenir en compte la música que han escollit dóna intriga a l'anunci.&lt;br /&gt;
Ciscu: Si... però... si la gravació hagués estat en horitzontal, el vídeo seria més elaborat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
De cop i volta, la porta del garatge es va obrir, estàvem vius.&lt;br /&gt;
Era l'únic moment per escapar així que el grup va començar a córrer el més ràpid possible.&lt;br /&gt;
Desgraciadament, la Marina ensopega i cau a terra. Els tres companys ja es trobaven fora i la porta s'estava tancant.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Marina: Salveu-vos vosaltres!!!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La porta es va tancar, deixant un final impactant per l'Oda a la Maduixa.&lt;br /&gt;
|Vídeo servidor=YouTube&lt;br /&gt;
|Vídeo ID=c4Uw24xcEzU&lt;br /&gt;
|Text vídeo=A continuació, us mostrem la nostra activitat col·laborativa en format visual i interpretat per nosaltres.&lt;br /&gt;
|Validada=f&lt;br /&gt;
|Destacada=f&lt;br /&gt;
|Activitat premiada=f&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
{{Admin-Prova&lt;br /&gt;
|Prova=f&lt;br /&gt;
}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Oda a la maduixa</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Ullals_de_l%27autor_Salvador_Macip_i_Sebasti%C3%A0_Roig,_pels_Oda_a_la_maduixa&amp;diff=20497</id>
		<title>Activitat sobre Ullals de l'autor Salvador Macip i Sebastià Roig, pels Oda a la maduixa</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Ullals_de_l%27autor_Salvador_Macip_i_Sebasti%C3%A0_Roig,_pels_Oda_a_la_maduixa&amp;diff=20497"/>
				<updated>2016-04-26T17:16:46Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Oda a la maduixa: Es crea la pàgina amb «{{Activitat sobre activitat |Grup=Oda a la maduixa |Centre=Molins Manyanet |Curs=2015-16 |Obra=Ullals de l'autor Salvador Macip i Sebastià Roig |Basada en activitat=A...».&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Activitat sobre activitat&lt;br /&gt;
|Grup=Oda a la maduixa&lt;br /&gt;
|Centre=Molins Manyanet&lt;br /&gt;
|Curs=2015-16&lt;br /&gt;
|Obra=Ullals de l'autor Salvador Macip i Sebastià Roig&lt;br /&gt;
|Basada en activitat=Activitat 2 sobre Ullals de l'autor Salvador Macip i Sebastià Roig, pels Equip A&lt;br /&gt;
|Activitat sobre=una obra&lt;br /&gt;
|Presentació=Hola nois i noies de la Viquilletra!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A continuació, us presentem la tercera i última activitat realitzada pel grup &amp;quot;Oda a la maduixa&amp;quot;. Aquest grup està compost per l'Oriol Batlle, el Francesc Jiménez, la Marina Monteagudo i la Marta Rincón. En aquest cas, us presentem l'activitat col·laborativa sobre l'activitat 2 del grup Equip A del centre Can Peixauet sobre l'obra literària Ullals de l'autor Salvador Macip i Sebastià Roig.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Hem realitzat un tipus d'escenificació, on els quatre components es troben en un lloc que desconeixen i no saben com han arribat allà, d'aquesta forma l'única forma de sortir amb vida es esbrina'n una contrasenya d'ordinador i més tard dirigir-se a una adreça que els porta a l'activitat del grup Equip A. Després, cada membre del grup mostrarà la seva opinió sobre el que han fet de forma &amp;quot;constructiva&amp;quot;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Esperem que pugueu gaudir del nostre treball tant com ho hem fet nosaltres!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Moltes gràcies!&lt;br /&gt;
|Text=Un garatge i quatre persones inconscients, totes juntes s'hi trobaven allà misteriosament i no saben el perquè. La Marina, una de les noies del grup s'aixeca de cop i espantada es pregunta on és i com ha acabat aquí, de la manera següent va començar a despertar als seus companys.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Marina: Marta... - va començar a moure el cos d'ella -. Vols despertar-te! - va cridar enfadada -.&lt;br /&gt;
Marta: Perquè crides? On som? - va preguntar angoixada -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La Marina va decidir no contestar aquelles preguntes i despertar als seus altres dos companys.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Marina: Ciscu! Desperta! - va cridar -. Mira l'Ariana Grande!! - va bromejar -.&lt;br /&gt;
Ciscu: Que dius? On? Ets estúpida? - es va aixecar de cop -. Que fem aquí?&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Per últim, ella es va dirigir cap al seu últim company encara sense despertar-se per molt soroll que hi hagués.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Marina: Oriol! Vols parar i despertar d'una vegada - li va donar un cop -.&lt;br /&gt;
Oriol: No fa falta que em donis un cop... &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els quatre estaven ja desperts tots espantats i preguntant-se on es trobaven. Desconeixien completament aquelles quatre parets, i només podien apreciar una multitud de coses que no els hi ajudaria per res a sortir d'allà, però si una taula en mig del soterrani amb una cadira, a sobre s'hi trobava un telèfon mòbil, un ordinador, un rellotge i per últim un paper amb l'enllaç d'una pàgina web.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans de tot, van intentar d'obrir la porta que portava a l'exterior, però era inútil. Cap dels quatre tenien els seus telèfons i no es podien comunicar amb ningú.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ciscu: No podem sortir... la porta no es pot obrir.&lt;br /&gt;
Marta: Podem provar el telèfon que hi ha sobre la taula.&lt;br /&gt;
Marina: No deixa fer trucades... no ho entenc.&lt;br /&gt;
Marta: I què passa amb l'ordinador?&lt;br /&gt;
Oriol: Porta una contrasenya i no he volgut provar cap perquè només hi ha 4 intents..&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
De cop, el telèfon comença sonar, els trucaven per número privat, potser aquell moment era la seva salvació. La Marina el va agafar sense pensar-ho dues vegades i el va posar perquè tots hi poguessin escoltar.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Desconegut: Benvinguts nois i noies, o millor dit... Oda a la maduixa! Ara mateix us preguntareu on sou, per començar esteu en un joc, un joc que es troba dins d'un garatge. Aquest joc consisteix que hi haureu d'esbrinar la contrasenya d'aquell ordinador d'alguna manera i després entrar en l'enllaç que us posa en aquell paper i observar el que veieu i doncs... m'agradaria veure les vostres reaccions en entrar... si el que veig m'agrada us deixaré sortir amb vida i si no m'agrada o no ho feu en el temps que hi demano, uns 10 minuts, morireu! I perquè no penseu que és una broma, els tubs que hi ha a la paret en acabar el temps lliuraran un gas molt àcid que pot matar a qualsevol! Bona sort i que comenci el joc! -&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tots semblaven creure's el que havien escoltat. Tot tenia molt de sentit, d'aquí a deu minuts seria l'hora punta i moririen tots. No s'ho van pensar dos cops i es van dirigir tots a l'ordinador. La Marina decideix deixar el telèfon a la taula, però el Ciscu decideix agafar-lo per si un cas i se'l guarda a la butxaca.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Marta: Quina pot ser la contrasenya? - va dir molt nerviosa -.&lt;br /&gt;
Oriol: No tinc ni idea... però podríem provar algú com...&lt;br /&gt;
Marina: Potser ha posat de contrasenya alguna cosa tan fàcil com el nostre nom, prova &amp;quot;Oda a la maduixa&amp;quot; - va suggerir ella -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La Marta ho va provar ràpidament però era errònia la resposta, ja només quedaven 3 possibilitats per esbrinar o moririen tots.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Oriol: Marina... ja l'has fet bona, només queden tres intents.&lt;br /&gt;
Marina: Ho sento, només he intentat aportar alguna cosa...&lt;br /&gt;
Marta: Tranquil·la Marina, no et preocupis.&lt;br /&gt;
Oriol: Jo crec que hauries de provar amb &amp;quot;Viquilletra&amp;quot; que és l'enllaç que surt en aquest paper - va suggerir ell mentre llegia -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Per segon cop, aquesta opció estava malament també. Només quedaven dos... tots estaven molt angoixats.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Marta: Doncs aquesta tampoc és...&lt;br /&gt;
Oriol: Doneu-vos per morts ja&lt;br /&gt;
Marina: No diguis això que encara passarà...&lt;br /&gt;
Oriol: És que quina contrasenya posem? Estem morts, ho sabeu.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El Ciscu no havia parlat en cap moment, ell estava pensant alguna cosa, no l'hi trobava la lògica a una cosa que veia, i és que totes les portes d'aquell garatge tenien un número escrit. Ell va pensar que la contrasenya era una combinació de números, tan fàcil com &amp;quot;2311&amp;quot;. La Marta angoixada ja havia esgotat el tercer intent mentre el Ciscu continuava callat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ciscu: Pareu!! - va cridar -.&lt;br /&gt;
Marta: Què passa?&lt;br /&gt;
Ciscu: La contrasenya és una cosa tan fàcil, tan fàcil com una combinació de números, que les podeu veure a les portes d'aquest garatge.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tots van començar a mirar les diferents portes, i tenia raó en escriure-ho com a últim intent, aquesta va encertar.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Oriol: Ho hem aconseguit!!&lt;br /&gt;
Marina: No pot ser!&lt;br /&gt;
Marta: Molt bé Ciscu, estem dintre!!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tots estaven molt contents, només faltava entrar en aquell enllaç, i ja està. Només entrar a l'ordinador, ja ens avisava de què no intentéssim entrar a qualsevol altre lloc que no fos l'enllaç perquè si no moriríem.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
(*) En aquesta part del vídeo, farem la crítica constructiva de l'activitat seleccionada.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ciscu: Crec que en aquest anunci, el to de veu és molt monòton. No hi ha molta variació de to i no crea interès en seguir veient el vídeo.&lt;br /&gt;
Marina: Doncs jo penso que també té una cosa positiva, i ho hem de tenir en compte. En la part del vídeo on apareixen les plantes i el riu crea un bon ambient amb a l'anunci.&lt;br /&gt;
Marta: Jo opino que quan apareixen no s'entén que volen transmetre. Penso que si hagués hagut més diàleg haurien representat millor l'idea.&lt;br /&gt;
Oriol: Ei! Escolteu-me! Hauríeu de tenir en compte la música que han escollit dóna intriga a l'anunci.&lt;br /&gt;
Ciscu: Si... però... si la gravació hagués estat en horitzontal, el vídeo seria més elaborat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
De cop i volta, la porta del garatge es va obrir, estàvem vius.&lt;br /&gt;
Era l'únic moment per escapar així que el grup va començar a córrer el més ràpid possible.&lt;br /&gt;
Desgraciadament, la Marina ensopega i cau a terra. Els tres companys ja es trobaven fora i la porta s'estava tancant.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Marina: Salveu-vos vosaltres!!!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La porta es va tancar, deixant un final impactant per l'Oda a la Maduixa.&lt;br /&gt;
|Vídeo servidor=YouTube&lt;br /&gt;
|Vídeo ID=c4Uw24xcEzU&lt;br /&gt;
|Text vídeo=A continuació, us mostrem la nostra activitat col·laborativa en format visual i interpretat per nosaltres.&lt;br /&gt;
|Validada=f&lt;br /&gt;
|Destacada=f&lt;br /&gt;
|Activitat premiada=f&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
{{Admin-Prova&lt;br /&gt;
|Prova=f&lt;br /&gt;
}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Oda a la maduixa</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_2_sobre_Camps_de_Maduixes_de_l%27autor_Jordi_Sierra_i_Fabra,_pels_Oda_a_la_maduixa&amp;diff=19471</id>
		<title>Activitat 2 sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Oda a la maduixa</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_2_sobre_Camps_de_Maduixes_de_l%27autor_Jordi_Sierra_i_Fabra,_pels_Oda_a_la_maduixa&amp;diff=19471"/>
				<updated>2016-03-16T18:49:20Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Oda a la maduixa: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Activitat&lt;br /&gt;
|Grup=Oda a la maduixa&lt;br /&gt;
|Centre=Molins Manyanet&lt;br /&gt;
|Curs=2015-16&lt;br /&gt;
|Obra=Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra&lt;br /&gt;
|Activitat sobre=una obra&lt;br /&gt;
|Tipus activitat obra=anunci&lt;br /&gt;
|Presentació=Hola nois i noies de la Viquilletra!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A continuació, us presentem la segona activitat realitzada pel grup &amp;quot;Oda a la maduixa&amp;quot;. Aquest grup està compost per l'Oriol Batlle, el Francesc Jiménez, la Marina Monteagudo i la Marta Rincón. En aquest cas, us presentem un anunci publicitari sobre l'obra literària &amp;quot;Camps de Maduixes&amp;quot; de l'autor Jordi Sierra i Fabra.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ens centrarem en dos dels personatges de l'obra, la Lluciana, la protagonista de la història que a causa de prendre una pastilla durant una festa queda en coma, i també sobre la Loreto, la seva millor amiga que pateix bulímia.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Esperem que pugueu gaudir del nostre treball tant com ho hem fet nosaltres!&lt;br /&gt;
|Text='''Personatges'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Oriol Batlle és el bibliotecari / pare de la Loreto&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marina Monteagudo és la Lluciana / noia de la biblioteca&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Francesc Jiménez és el noi de la biblioteca&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marta Rincón és la Loreto&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''Sinopsis'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L’anunci comença amb un noi que entra a la biblioteca municipal coneguda com &amp;quot;Biblioteca Pau Vila&amp;quot; i que es troba buscant un llibre per entretenir-se. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Noi: Bona tarda! - xiuxiueja -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Bibliotecari: Bona tarda! - xiuxiueja -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
De sobte, li crida molt l’atenció un i a l'instant l’agafa del prestatge, l’obre i en començar a llegir sorgeixen moltes imatges successivament sobre el que tracta la història.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La primera imatge s’hi troba en una discoteca, era la festa on la Lluciana i els seus amics estaven abans que passes res, fins que, arriba un moment on la Luci decideix prendre’s una pastilla, que era èxtasi.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A l'instant, la imatge de la festa desapareix i torna a sortir el noi que es queda molt sorprès pel que havia passat en aquell moment.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Noi: Guau! - crida bruscament -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Bibliotecari: Shh!! Et trobes a la biblioteca - xiuxiueja -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El noi va reaccionar i recorda que es trobava en una biblioteca, llavors decideix entrar de nou a la lectura, i es dirigeix a un altre capítol del llibre.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La segona imatge trobem a la Loreto, una de les millors amigues de la Lluciana que pateix bulímia. En aquella escena, el pare li porta un plat de maduixes de postre, ella decideix menjar-ho però només acabar ho expulsa i es dirigeix ràpidament al lavabo de casa per veure’s al mirall i s’hi queda mirant una bona estona.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L’escena desapareix de nou, el noi torna a quedar fascinat pel que acabava de llegir, li cridava moltíssim l’atenció l’argument.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Noi: Guau!! És increïble!!! - crida molt -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Bibliotecari: Shh!! No t'ho tornaré a repetir!!! - xiuxiueja enfadat -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El noi es va riure però va captar el senyal i va decidir parar de llegir aquell llibre titulat “Camps de Maduixes” de l’autor Jordi Sierra i Fabra, el va agafar, i va marxar amb moltes ganes i entusiasme per continuar llegint la lectura a un altre lloc.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Finalment, apareix una frase: ''T’atreveixes a llegir-lo?'' L'anunci finalitza amb una imatge del llibre.&lt;br /&gt;
|Vídeo servidor=YouTube&lt;br /&gt;
|Vídeo ID=2rRA9R16E0w&lt;br /&gt;
|Text vídeo=A continuació, us mostrem el nostre anunci publicitari en format visual i interpretat per nosaltres.&lt;br /&gt;
|Validada=Sí&lt;br /&gt;
|Validador=Rita Ayala&lt;br /&gt;
|Destacada=Sí&lt;br /&gt;
|Destacador=Rita Ayala&lt;br /&gt;
|Activitat premiada=f&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
{{Admin-Prova&lt;br /&gt;
|Prova=f&lt;br /&gt;
}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Oda a la maduixa</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_2_sobre_Camps_de_Maduixes_de_l%27autor_Jordi_Sierra_i_Fabra,_pels_Oda_a_la_maduixa&amp;diff=19179</id>
		<title>Activitat 2 sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Oda a la maduixa</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_2_sobre_Camps_de_Maduixes_de_l%27autor_Jordi_Sierra_i_Fabra,_pels_Oda_a_la_maduixa&amp;diff=19179"/>
				<updated>2016-03-13T16:46:18Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Oda a la maduixa: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Activitat&lt;br /&gt;
|Grup=Oda a la maduixa&lt;br /&gt;
|Centre=Molins Manyanet&lt;br /&gt;
|Curs=2015-16&lt;br /&gt;
|Obra=Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra&lt;br /&gt;
|Activitat sobre=una obra&lt;br /&gt;
|Tipus activitat obra=anunci&lt;br /&gt;
|Presentació=Hola nois i noies de la Viquilletra!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A continuació, us presentem la segona activitat realitzada pel grup &amp;quot;Oda a la maduixa&amp;quot;. Aquest grup està compost per l'Oriol Batlle, el Francesc Jiménez, la Marina Monteagudo i la Marta Rincón. En aquest cas, us presentem un anunci publicitari sobre l'obra literària &amp;quot;Camps de Maduixes&amp;quot; de l'autor Jordi Sierra i Fabra.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ens centrarem en dos dels personatges de l'obra, la Lluciana, la protagonista de la història que a causa de prendre una pastilla durant una festa queda en coma, i també sobre la Loreto, la seva millor amiga que pateix bulímia.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Esperem que pugueu gaudir del nostre treball tant com ho hem fet nosaltres!&lt;br /&gt;
|Text='''Personatges'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Oriol Batlle és el bibliotecari / pare de la Loreto&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marina Monteagudo és la Lluciana / noia de la biblioteca&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Francesc Jiménez és el noi de la biblioteca&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marta Rincón és la Loreto&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''Sinopsis'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L’anunci comença amb un noi que entra a la biblioteca de l’escola i es troba buscant un llibre per entretenir-se. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Noi: Bona tarda! - xiuxiueja -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Bibliotecari: Bona tarda! - xiuxiueja -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
De sobte, li crida molt l’atenció un i a l'instant l’agafa del prestatge, l’obre i en començar a llegir sorgeixen moltes imatges successivament sobre el que tracta la història.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La primera imatge s’hi troba en una discoteca, era la festa on la Lluciana i els seus amics estaven abans que passes res, fins que, arriba un moment on la Luci decideix prendre’s una pastilla, que era èxtasi.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A l'instant, la imatge de la festa desapareix i torna a sortir el noi que es queda molt sorprès pel que havia passat en aquell moment.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Noi: Guau! - crida bruscament -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Bibliotecari: Shh!! Et trobes a la biblioteca - xiuxiueja -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El noi va reaccionar i recorda que es trobava en una biblioteca, llavors decideix entrar de nou a la lectura, i es dirigeix a un altre capítol del llibre.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La segona imatge trobem a la Loreto, una de les millors amigues de la Lluciana que pateix bulímia. En aquella escena, el pare li porta un plat de maduixes de postre, ella decideix menjar-ho però només acabar ho expulsa i es dirigeix ràpidament al lavabo de casa per veure’s al mirall i s’hi queda mirant una bona estona.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L’escena desapareix de nou, el noi torna a quedar fascinat pel que acabava de llegir, li cridava moltíssim l’atenció l’argument.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Noi: Guau!! És increïble!!! - crida molt -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Bibliotecari: Shh!! No t'ho tornaré a repetir!!! - xiuxiueja enfadat -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El noi es va riure però va captar el senyal i va decidir parar de llegir aquell llibre titulat “Camps de Maduixes” de l’autor Jordi Sierra i Fabra, el va agafar, i va marxar amb moltes ganes i entusiasme per continuar llegint la lectura a un altre lloc.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Finalment, apareix una frase: ''T’atreveixes a llegir-lo?'' L'anunci finalitza amb una imatge del llibre.&lt;br /&gt;
|Vídeo servidor=YouTube&lt;br /&gt;
|Vídeo ID=2rRA9R16E0w&lt;br /&gt;
|Text vídeo=A continuació, us mostrem el nostre anunci publicitari en format visual i interpretat per nosaltres.&lt;br /&gt;
|Validada=f&lt;br /&gt;
|Destacada=f&lt;br /&gt;
|Activitat premiada=f&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
{{Admin-Prova&lt;br /&gt;
|Prova=f&lt;br /&gt;
}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Oda a la maduixa</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_2_sobre_Camps_de_Maduixes_de_l%27autor_Jordi_Sierra_i_Fabra,_pels_Oda_a_la_maduixa&amp;diff=19007</id>
		<title>Activitat 2 sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Oda a la maduixa</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_2_sobre_Camps_de_Maduixes_de_l%27autor_Jordi_Sierra_i_Fabra,_pels_Oda_a_la_maduixa&amp;diff=19007"/>
				<updated>2016-03-08T22:17:01Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Oda a la maduixa: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Activitat&lt;br /&gt;
|Grup=Oda a la maduixa&lt;br /&gt;
|Centre=Molins Manyanet&lt;br /&gt;
|Curs=2015-16&lt;br /&gt;
|Obra=Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra&lt;br /&gt;
|Activitat sobre=una obra&lt;br /&gt;
|Tipus activitat obra=anunci&lt;br /&gt;
|Presentació=Hola nois i noies de la Viquilletra!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A continuació, us presentem la segona activitat realitzada pel grup &amp;quot;Oda a la maduixa&amp;quot;. Aquest grup està compost per l'Oriol Batlle, el Francesc Jiménez, la Marina Monteagudo i la Marta Rincón. En aquest cas, us presentem un anunci publicitari sobre l'obra literària &amp;quot;Camps de Maduixes&amp;quot; de l'autor Jordi Sierra i Fabra.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ens centrarem en dos dels personatges de l'obra, la Lluciana, la protagonista de la història que a causa de prendre una pastilla durant una festa queda en coma, i també sobre la Loreto, la seva millor amiga que pateix bulímia.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Esperem que pugueu gaudir del nostre treball tant com ho hem fet nosaltres!&lt;br /&gt;
|Text='''Personatges'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Oriol Batlle és el bibliotecari / pare de la Loreto&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marina Monteagudo és la Lluciana / noia de la biblioteca&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Francesc Jiménez és el noi de la biblioteca&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marta Rincón és la Loreto&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''Sinopsis'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L’anunci comença amb un noi que entra a la biblioteca de l’escola i es troba buscant un llibre per entretenir-se. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Noi: Bona tarda! - xiuxiueja -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Bibliotecari: Bona tarda! - xiuxiueja -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
De sobte, li crida molt l’atenció un i a l'instant l’agafa del prestatge, l’obre i en començar a llegir sorgeixen moltes imatges successivament sobre el que tracta la història.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La primera imatge s’hi troba en una discoteca, era la festa on la Lluciana i els seus amics estaven abans que passes res, fins que, arriba un moment on la Luci decideix prendre’s una pastilla, que era èxtasi.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A l'instant, la imatge de la festa desapareix i torna a sortir el noi que es queda molt sorprès pel que havia passat en aquell moment.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Noi: Guau! - crida bruscament -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Bibliotecari: Shh!! Et trobes a la biblioteca - xiuxiueja -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El noi va reaccionar i recorda que es trobava en una biblioteca, llavors decideix entrar de nou a la lectura, i es dirigeix a un altre capítol del llibre.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La segona imatge trobem a la Loreto, una de les millors amigues de la Lluciana que pateix bulímia. En aquella escena, el pare li porta un plat de maduixes de postre, ella decideix menjar-ho però només acabar ho expulsa i es dirigeix ràpidament al lavabo de casa per veure’s al mirall i s’hi queda mirant una bona estona.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L’escena desapareix de nou, el noi torna a quedar fascinat pel que acabava de llegir, li cridava moltíssim l’atenció l’argument.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Noi: Guau!! És increïble!!! - crida molt -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Bibliotecari: Shh!! No t'ho tornaré a repetir!!! - xiuxiueja enfadat -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El noi es va riure però va captar el senyal i va decidir parar de llegir aquell llibre titulat “Camps de Maduixes” de l’autor Jordi Sierra i Fabra, el va agafar, i va marxar amb moltes ganes i entusiasme per continuar llegint la lectura a un altre lloc.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Finalment, apareix una frase: ''T’atreveixes a llegir-lo?'' L'anunci finalitza amb una imatge del llibre.&lt;br /&gt;
|Validada=f&lt;br /&gt;
|Destacada=f&lt;br /&gt;
|Activitat premiada=f&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
{{Admin-Prova&lt;br /&gt;
|Prova=f&lt;br /&gt;
}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Oda a la maduixa</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_2_sobre_Camps_de_Maduixes_de_l%27autor_Jordi_Sierra_i_Fabra,_pels_Oda_a_la_maduixa&amp;diff=19006</id>
		<title>Activitat 2 sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Oda a la maduixa</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_2_sobre_Camps_de_Maduixes_de_l%27autor_Jordi_Sierra_i_Fabra,_pels_Oda_a_la_maduixa&amp;diff=19006"/>
				<updated>2016-03-08T22:15:43Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Oda a la maduixa: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Activitat&lt;br /&gt;
|Grup=Oda a la maduixa&lt;br /&gt;
|Centre=Molins Manyanet&lt;br /&gt;
|Curs=2015-16&lt;br /&gt;
|Obra=Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra&lt;br /&gt;
|Activitat sobre=una obra&lt;br /&gt;
|Tipus activitat obra=anunci&lt;br /&gt;
|Presentació=Hola nois i noies de la Viquilletra!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A continuació, us presentem la segona activitat realitzada pel grup &amp;quot;Oda a la maduixa&amp;quot;. Aquest grup està compost per l'Oriol Batlle, el Francesc Jiménez, la Marina Monteagudo i la Marta Rincón. En aquest cas, us presentem un anunci publicitari sobre l'obra literària &amp;quot;Camps de Maduixes&amp;quot; de l'autor Jordi Sierra i Fabra.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ens centrarem en dos dels personatges de l'obra, la Lluciana, la protagonista de la història que a causa de prendre una pastilla durant una festa queda en coma, i també sobre la Loreto, la seva millor amiga que pateix bulímia.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Esperem que pugueu gaudir del nostre treball tant com ho hem fet nosaltres!&lt;br /&gt;
|Text='''Personatges'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Oriol Batlle és el bibliotecari / pare de la Loreto&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marina Monteagudo és la Lluciana&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Francesc Jiménez és el noi de la biblioteca&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marta Rincón és la Loreto&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''Sinopsis'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L’anunci comença amb un noi que entra a la biblioteca de l’escola i es troba buscant un llibre per entretenir-se. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Noi: Bona tarda! - xiuxiueja -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Bibliotecari: Bona tarda! - xiuxiueja -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
De sobte, li crida molt l’atenció un i a l'instant l’agafa del prestatge, l’obre i en començar a llegir sorgeixen moltes imatges successivament sobre el que tracta la història.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La primera imatge s’hi troba en una discoteca, era la festa on la Lluciana i els seus amics estaven abans que passes res, fins que, arriba un moment on la Luci decideix prendre’s una pastilla, que era èxtasi.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A l'instant, la imatge de la festa desapareix i torna a sortir el noi que es queda molt sorprès pel que havia passat en aquell moment.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Noi: Guau! - crida bruscament -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Bibliotecari: Shh!! Et trobes a la biblioteca - xiuxiueja -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El noi va reaccionar i recorda que es trobava en una biblioteca, llavors decideix entrar de nou a la lectura, i es dirigeix a un altre capítol del llibre.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La segona imatge trobem a la Loreto, una de les millors amigues de la Lluciana que pateix bulímia. En aquella escena, el pare li porta un plat de maduixes de postre, ella decideix menjar-ho però només acabar ho expulsa i es dirigeix ràpidament al lavabo de casa per veure’s al mirall i s’hi queda mirant una bona estona.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L’escena desapareix de nou, el noi torna a quedar fascinat pel que acabava de llegir, li cridava moltíssim l’atenció l’argument.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Noi: Guau!! És increïble!!! - crida molt -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Bibliotecari: Shh!! No t'ho tornaré a repetir!!! - xiuxiueja enfadat -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El noi es va riure però va captar el senyal i va decidir parar de llegir aquell llibre titulat “Camps de Maduixes” de l’autor Jordi Sierra i Fabra, el va agafar, i va marxar amb moltes ganes i entusiasme per continuar llegint la lectura a un altre lloc.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Finalment, apareix una frase: ''T’atreveixes a llegir-lo?'' L'anunci finalitza amb una imatge del llibre.&lt;br /&gt;
|Validada=f&lt;br /&gt;
|Destacada=f&lt;br /&gt;
|Activitat premiada=f&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
{{Admin-Prova&lt;br /&gt;
|Prova=f&lt;br /&gt;
}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Oda a la maduixa</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_2_sobre_Camps_de_Maduixes_de_l%27autor_Jordi_Sierra_i_Fabra,_pels_Oda_a_la_maduixa&amp;diff=18973</id>
		<title>Activitat 2 sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Oda a la maduixa</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_2_sobre_Camps_de_Maduixes_de_l%27autor_Jordi_Sierra_i_Fabra,_pels_Oda_a_la_maduixa&amp;diff=18973"/>
				<updated>2016-03-07T12:09:27Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Oda a la maduixa: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Activitat&lt;br /&gt;
|Grup=Oda a la maduixa&lt;br /&gt;
|Centre=Molins Manyanet&lt;br /&gt;
|Curs=2015-16&lt;br /&gt;
|Obra=Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra&lt;br /&gt;
|Activitat sobre=una obra&lt;br /&gt;
|Tipus activitat obra=anunci&lt;br /&gt;
|Presentació=Hola nois i noies de la Viquilletra!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A continuació, us presentem la segona activitat realitzada pel grup &amp;quot;Oda a la maduixa&amp;quot;. Aquest grup està compost per l'Oriol Batlle, el Francesc Jiménez, la Marina Monteagudo i la Marta Rincón. En aquest cas, us presentem un anunci publicitari sobre l'obra literària &amp;quot;Camps de Maduixes&amp;quot; de l'autor Jordi Sierra i Fabra.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ens centrarem en dos dels personatges de l'obra, la Lluciana, la protagonista de la història que a causa de prendre una pastilla durant una festa queda en coma, i també sobre la Loreto, la seva millor amiga que pateix bulímia.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Esperem que pugueu gaudir del nostre treball tant com ho hem fet nosaltres!&lt;br /&gt;
|Text='''Personatges'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Oriol Batlle és el bibliotecari / pare de la Loreto&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marina Monteagudo és la Lluciana&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Francesc Jiménez és el noi de la biblioteca&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marta Rincón és la Loreto&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''Sinopsis'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L’anunci comença amb un noi que entra a la biblioteca de l’escola i es troba buscant un llibre per entretenir-se. De sobte, li crida molt l’atenció un i a l'instant l’agafa del prestatge, l’obre i en començar a llegir sorgeixen moltes imatges successivament sobre el que tracta la història.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La primera imatge s’hi troba en una discoteca, era la festa on la Lluciana i els seus amics estaven abans que passes res, fins que, arriba un moment on la Luci decideix prendre’s una pastilla, que era èxtasi.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A l'instant, la imatge de la festa desapareix i torna a sortir el noi que es queda molt sorprès pel que havia passat en aquell moment.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Noi: Guau! - crida bruscament -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Bibliotecari: Shh!! Et trobes a la biblioteca - xiuxiueja -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El noi va reaccionar i recorda que es trobava en una biblioteca, llavors decideix entrar de nou a la lectura, i es dirigeix a un altre capítol del llibre.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La segona imatge trobem a la Loreto, una de les millors amigues de la Lluciana que pateix bulímia. En aquella escena, el pare li porta un plat de menjar perquè era l’hora de sopar, ella decideix menjar-ho però només acabar, es dirigeix ràpidament al lavabo de casa per veure’s al mirall i s’hi queda mirant una bona estona.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L’escena desapareix de nou, el noi torna a quedar fascinat pel que acabava de llegir, li cridava moltíssim l’atenció l’argument.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Noi: Guau!! És increïble!!! - crida molt -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Bibliotecari: Shh!! Calla! No t'ho tornaré a repetir!!! - xiuxiueja enfadat -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El noi es va riure però va captar el senyal i va decidir parar de llegir aquell llibre titulat “Camps de Maduixes” de l’autor Jordi Sierra i Fabra, el va agafar, i va marxar amb moltes ganes i entusiasme per continuar llegint la lectura a un altre lloc.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Finalment, apareix una frase: ''T’atreveixes a llegir-lo?'' L'anunci finalitza amb una imatge del llibre.&lt;br /&gt;
|Validada=f&lt;br /&gt;
|Destacada=f&lt;br /&gt;
|Activitat premiada=f&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
{{Admin-Prova&lt;br /&gt;
|Prova=f&lt;br /&gt;
}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Oda a la maduixa</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_2_sobre_Camps_de_Maduixes_de_l%27autor_Jordi_Sierra_i_Fabra,_pels_Oda_a_la_maduixa&amp;diff=18972</id>
		<title>Activitat 2 sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Oda a la maduixa</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_2_sobre_Camps_de_Maduixes_de_l%27autor_Jordi_Sierra_i_Fabra,_pels_Oda_a_la_maduixa&amp;diff=18972"/>
				<updated>2016-03-07T12:07:32Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Oda a la maduixa: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Activitat&lt;br /&gt;
|Grup=Oda a la maduixa&lt;br /&gt;
|Centre=Molins Manyanet&lt;br /&gt;
|Curs=2015-16&lt;br /&gt;
|Obra=Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra&lt;br /&gt;
|Activitat sobre=una obra&lt;br /&gt;
|Tipus activitat obra=anunci&lt;br /&gt;
|Presentació=Hola nois i noies de la Viquilletra!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A continuació, us presentem la segona activitat realitzada pel grup &amp;quot;Oda a la maduixa&amp;quot;. Aquest grup està compost per l'Oriol Batlle, el Francesc Jiménez, la Marina Monteagudo i la Marta Rincón. En aquest cas, us presentem un anunci publicitari sobre l'obra literària &amp;quot;Camps de Maduixes&amp;quot; de l'autor Jordi Sierra i Fabra.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ens centrarem en dos dels personatges de l'obra, la Lluciana, la protagonista de la història que a causa de prendre una pastilla durant una festa queda en coma, i també sobre la Loreto, la seva millor amiga que pateix bulímia.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Esperem que pugueu gaudir del nostre treball tant com ho hem fet nosaltres!&lt;br /&gt;
|Text='''Personatges'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Oriol Batlle és el bibliotecari / pare de la Loreto&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marina Monteagudo és la Lluciana&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Francesc Jiménez és el noi de la biblioteca&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Marta Rincón és la Loreto&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''Sinopsis'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L’anunci comença amb un noi que entra a la biblioteca de l’escola i es troba buscant un llibre per entretenir-se. De sobte, li crida molt l’atenció un i a l'instant l’agafa del prestatge, l’obre i en començar a llegir sorgeixen moltes imatges successivament sobre el que tracta la història.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La primera imatge s’hi troba en una discoteca, era la festa on la Lluciana i els seus amics estaven abans que passes res, fins que, arriba un moment on la Luci decideix prendre’s una pastilla, que era èxtasi.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A l'instant, la imatge de la festa desapareix i torna a sortir el noi que es queda molt sorprès pel que havia passat en aquell moment.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Noi: Guau! - crida bruscament -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Bibliotecari: Shh!! Et trobes a la biblioteca- xiuxiueja -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El noi va reaccionar i recorda que es trobava en una biblioteca, llavors decideix entrar de nou a la lectura, i es dirigeix a un altre capítol del llibre.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La segona imatge trobem a la Loreto, una de les millors amigues de la Lluciana que pateix bulímia. En aquella escena, el pare li porta un plat de menjar perquè era l’hora de sopar, ella decideix menjar-ho però només acabar, es dirigeix ràpidament al lavabo de casa per veure’s al mirall i s’hi queda mirant una bona estona.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L’escena desapareix de nou, el noi torna a quedar fascinat pel que acabava de llegir, li cridava moltíssim l’atenció l’argument.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Noi: Guau!! És increïble!!! - va cridar molt -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Bibliotecari: Shh!! Calla! No t'ho tornaré a repetir!!! - va xiuxiuejar enfadat -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El noi es va riure però va captar el senyal i va decidir parar de llegir aquell llibre titulat “Camps de Maduixes” de l’autor Jordi Sierra i Fabra, el va agafar, i va marxar amb moltes ganes i entusiasme per continuar llegint la lectura a un altre lloc.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Finalment, apareix una frase: ''T’atreveixes a llegir-lo?'' L'anunci finalitza amb una imatge del llibre.&lt;br /&gt;
|Validada=f&lt;br /&gt;
|Destacada=f&lt;br /&gt;
|Activitat premiada=f&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
{{Admin-Prova&lt;br /&gt;
|Prova=f&lt;br /&gt;
}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Oda a la maduixa</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_2_sobre_Camps_de_Maduixes_de_l%27autor_Jordi_Sierra_i_Fabra,_pels_Oda_a_la_maduixa&amp;diff=18971</id>
		<title>Activitat 2 sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Oda a la maduixa</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_2_sobre_Camps_de_Maduixes_de_l%27autor_Jordi_Sierra_i_Fabra,_pels_Oda_a_la_maduixa&amp;diff=18971"/>
				<updated>2016-03-07T12:01:45Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Oda a la maduixa: Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=Oda a la maduixa |Centre=Molins Manyanet |Curs=2012-13 |Obra=Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra |Activitat sobre=una obra |Tipus activ...».&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Activitat&lt;br /&gt;
|Grup=Oda a la maduixa&lt;br /&gt;
|Centre=Molins Manyanet&lt;br /&gt;
|Curs=2012-13&lt;br /&gt;
|Obra=Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra&lt;br /&gt;
|Activitat sobre=una obra&lt;br /&gt;
|Tipus activitat obra=anunci&lt;br /&gt;
|Presentació=Hola nois i noies de la Viquilletra!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A continuació, us presentem la segona activitat realitzada pel grup &amp;quot;Oda a la maduixa&amp;quot;. Aquest grup està compost per l'Oriol Batlle, el Francesc Jiménez, la Marina Monteagudo i la Marta Rincón. En aquest cas, us presentem un anunci publicitari sobre l'obra literària &amp;quot;Camps de Maduixes&amp;quot; de l'autor Jordi Sierra i Fabra.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ens centrarem en dos dels personatges de l'obra, la Lluciana, la protagonista de la història que a causa de prendre una pastilla durant una festa queda en coma, i també sobre la Loreto, la seva millor amiga que pateix bulímia.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Esperem que pugueu gaudir del nostre treball tant com ho hem fet nosaltres!&lt;br /&gt;
|Text='''Personatges'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Oriol Batlle és el bibliotecari / pare de la Loreto&lt;br /&gt;
- Marina Monteagudo és la Lluciana&lt;br /&gt;
- Francesc Jiménez és el noi de la biblioteca&lt;br /&gt;
- Marta Rincón és la Loreto&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''Sinopsis'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L’anunci comença amb un noi que entra a la biblioteca de l’escola i es troba buscant un llibre per entretenir-se. De sobte, li crida molt l’atenció un i a l'instant l’agafa del prestatge, l’obre i en començar a llegir sorgeixen moltes imatges successivament sobre el que tracta la història.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La primera imatge s’hi troba en una discoteca, era la festa on la Lluciana i els seus amics estaven abans que passes res, fins que, arriba un moment on la Luci decideix prendre’s una pastilla, que era èxtasi.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A l'instant, la imatge de la festa desapareix i torna a sortir el noi que es queda molt sorprès pel que havia passat en aquell moment.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Noi: Guau! - crida bruscament -.&lt;br /&gt;
- Bibliotecari: Shh!! Et trobes a la biblioteca- xiuxiueja -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El noi va reaccionar i recorda que es trobava en una biblioteca, llavors decideix entrar de nou a la lectura, i es dirigeix a un altre capítol del llibre.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La segona imatge trobem a la Loreto, una de les millors amigues de la Lluciana que pateix bulímia. En aquella escena, el pare li porta un plat de menjar perquè era l’hora de sopar, ella decideix menjar-ho però només acabar, es dirigeix ràpidament al lavabo de casa per veure’s al mirall i s’hi queda mirant una bona estona.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L’escena desapareix de nou, el noi torna a quedar fascinat pel que acabava de llegir, li cridava moltíssim l’atenció l’argument.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Noi: Guau!! És increïble!!! - va cridar molt -.&lt;br /&gt;
- Bibliotecari: Shh!! Calla! No t'ho tornaré a repetir!!! - va xiuxiuejar enfadat -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El noi es va riure però va captar el senyal i va decidir parar de llegir aquell llibre titulat “Camps de Maduixes” de l’autor Jordi Sierra i Fabra, el va agafar, i va marxar amb moltes ganes i entusiasme per continuar llegint la lectura a un altre lloc.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Finalment, apareix una frase: ''T’atreveixes a llegir-lo?'' L'anunci finalitza amb una imatge del llibre.&lt;br /&gt;
|Validada=f&lt;br /&gt;
|Destacada=f&lt;br /&gt;
|Activitat premiada=f&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
{{Admin-Prova&lt;br /&gt;
|Prova=f&lt;br /&gt;
}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Oda a la maduixa</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Camps_de_Maduixes_de_l%27autor_Jordi_Sierra_i_Fabra,_pels_Oda_a_la_maduixa&amp;diff=18438</id>
		<title>Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Oda a la maduixa</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Camps_de_Maduixes_de_l%27autor_Jordi_Sierra_i_Fabra,_pels_Oda_a_la_maduixa&amp;diff=18438"/>
				<updated>2016-02-17T22:40:54Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Oda a la maduixa: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Activitat&lt;br /&gt;
|Grup=Oda a la maduixa&lt;br /&gt;
|Centre=Molins Manyanet&lt;br /&gt;
|Curs=2015-16&lt;br /&gt;
|Obra=Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra&lt;br /&gt;
|Activitat sobre=un personatge&lt;br /&gt;
|Personatge=Loreto&lt;br /&gt;
|Tipus activitat personatge=vida oculta de&lt;br /&gt;
|Quan vida oculta=després&lt;br /&gt;
|Presentació=Hola nois i noies de la Viquilletra!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A continuació, us presentem la primera activitat realitzada pel grup &amp;quot;Oda a la maduixa&amp;quot;. Aquest grup està compost per l'Oriol Batlle, el Francesc Jiménez, la Marina Monteagudo i la Marta Rincón. Parlem sobre la Loreto, un dels personatges de l'obra literària treballada anomenada &amp;quot;Camps de Maduixes&amp;quot; de l'autor Jordi Sierra i Fabra.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La Loreto és una de les millors amigues de la Lluciana, la protagonista de l'obra. A més, ella pateix un trastorn alimentari, que és la bulímia. Aquesta activitat consisteix a crear la 'vida oculta' del personatge escollit.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Esperem que pugueu gaudir del nostre treball tant com ho hem fet nosaltres!&lt;br /&gt;
|Text='''20 hores'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El telèfon sona. Eren les vuit tocades, i no esperaven cap trucada. Em vaig sobtar perquè no sabia qui podria ser. O sí? El primer que em va passar pel cap era que truquessin des de l'hospital. Al tercer truc decideixo agafar el telèfon, i escolto una veu femenina molt familiar.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Bona nit, truquem des de l'hospital clínic. Loreto?&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Hola, sí, sóc jo… Digui'm.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Truquem per avisar-te que la Lluciana ha despertat i els seus pares ens han dit que et truquem com abans millor.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Estic en xoc, no se què respondre, agafo el got d’aigua que tinc a la tauleta de nit de la meva habitació  i bec un glop. No m’ho puc creure…&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- De veritat…?&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Sí, els pares de la Lluciana ens han dit que vostè és molt amiga seva i que voldria estar aquí amb ella.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Doncs... bé, intentaré arribar com abans possible, moltes gràcies per avisar.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ràpidament surto de l’habitació i agafo el mòbil. Vaig recordar que a les vuit la mare surt de treballar. Decideixo buscar el número de telèfon amb malaptesa, encara nerviosa per la notícia. Va contestar amb rapidesa i amb veu angoixada diu:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Loreto, què passa? Estàs bé? He de vindre a casa?&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- No, no mama, tranquil·la! És que… la Luci ha despertat! I he d’anar a l’hospital! Em pots apropar si us plau?&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Clar que si filla! En 5 min estic allà.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Feia temps que no em sentia tan contenta i emocionada a la vegada. Encara no m’ho crec, la Luci ha despertat… Ho he de dir en veu alta per creure’m-ho. He d’arribar al Clínic com abans possible, tinc unes ganes d’abraçar-la, d’explicar-li tot el que he millorat i el que lluitat contra la bulímia…&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La mama toca el timbre en senyal de que ja puc baixar, i ens posem de camí al Clínic.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''20 hores 28 minuts'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Estem dins del cotxe, a punt d’arribar a l’hospital, tanco els ulls i penso una vegada més tot el que li vull dir a la Luci, tot el que passarem juntes a partir d’ara. Tot canviarà. Tot anirà a millor.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Estic tan nerviosa, mama…&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Tranquil·la Loreto, tot sortirà bé. El que has de fer ara és estar amb ella en tot moment. D’acord?&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Sí, és clar!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Si vols, mentre que aparco el cotxe pots anar cap allà.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- No, no… No vull anar sola.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Encara amb una mica de por, la mama i jo anem a recepció perquè ens donin permís per anar a l’habitació de la Luci. Aleshores la recepcionista em va indicar l’habitació i vaig anar directe cap allà.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans d’entrar vaig voler parlar amb l’Eloi que estava a la sala d’espera junt amb els pares de la Lluciana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Com es troba la Luci?&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- La veritat és que molt millor, però… Ens ha dit que volia veure’t i que hi havia una cosa que t’havia de dir.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''20 hores 55 minuts'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Vaig obrir la porta per a parlar amb la Lluciana. Per dintre estava molt nerviosa, pel simple fet de pensar que volia parlar amb tanta urgència.&lt;br /&gt;
Quan la vaig veure, em van saltar les llàgrimes i el primer que vaig fer va ser saltar als seus braços, però a la vegada anava molt amb compte, perquè ella encara estava connectada a una màquina per mesurar la seva pressió i, sobretot, perquè estava dèbil.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Luci, t’he trobat tant a faltar… has estat en coma molt poc temps, però a mi se m'ha fet etern.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Estic molt contenta de poder tornar-te a veure, Loreto. T’haig d’explicar una cosa molt estranya... M’ha passat quan he estat, bé, ja saps...&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- De veritat? Jo també t’he d’explicar un munt de coses sobre el meu tema… ja saps que he passat per una època no molt bona.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Aleshores una infermera entra a l'habitació per a treure-li sang a la meva amiga. A mi personalment no em fan gens de gràcia les agulles, ja que en veure la sang no paro de recordar en l’hospital on estava ingressada i cada dos per tres venien doctores a veure'm.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Bé, Lluciana, com et trobes ara? Al prendre la pastilla que t’has pres abans, hauries d’estar millor - va dir la infermera -&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Sí, infermera, ara amb el meu estat d’ànim és molt millor que al de fa uns minuts, però també li haig de comentar que encara no em veig amb cor d’aixecar-me. - va respondre la Luci -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Si, això és molt normal, no et preocupis per res, d’aquí unes hores et trobaràs perfectament i podràs tornar a casa i a la vida normal.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Moltes gràcies infermera! - va exclamar la Luci -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La infermera va marxar ràpidament després d’injectar-li l'agulla a la Luci, cosa que no li va agradar res per la cara que va expressar en el moment de la punxada.&lt;br /&gt;
Vam continuar amb la nostra conversa interrompuda per la infermera.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Perdó, Loreto, seguim amb la nostra conversa.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- No pateixis, t’entenc, jo també he passat per això i a més el que molesta més és el simple fet que tothom estigui pendent de tu, cosa que nosaltres ja en tenim prou amb les infermeres. Així que solament he vingut a parlar amb tu una estona, perquè puguis desconnectar. Saps que ets la única que m’entens a la perfecció i que em pots ajudar.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''21 hores i 20 minuts'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La Luci i jo ens trobàvem a l’habitació assegudes, ella estirada al llit i jo al seu costat a la cadira agafant-li la mà, perquè ella es sentís més acompanyada.&lt;br /&gt;
Llavors vaig decidir explicar-li el que m’havia passat mentre ella estava en coma.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Luci… T’he de comentar una cosa que m’ha passat avui, i que l’hauries de saber, ja que ningú ho sap i crec que tu em podries ajudar.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Explica!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Bé… al assabentar-me del que t’havia passat, al lavabo de casa meva, quan estava a punt de vomitar com sempre a causa de la bulímia, et vaig veure reflectida a l'aigua, i en aquell precís moment em va passar pel cap la imatge de tu en coma i aleshores vaig decidir parar i obrir la ment. Vaig entendre que aquell camí no era el correcte i  havia de parar per la meva salut, família i amics.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Loreto… em sembla fantàstic el que m’acabes de dir! Crec que és una bona manera de començar tot allò que volem deixar enrere, tant per mi com per tu. Jo volia comentar-te que estic penedida del que vaig fer, per això, totes dues podríem deixar enrere tot allò que hem fet abans de cometre aquests errors i prometre’ns que això no tornarà a succeir!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Em sembla perfecte, a més, volia dir-te que jo no volia fer aquesta lluita amb la bulímia sola, sinó amb la teva ajuda, la dels altres i de la meva família, però primer volia comentar-ho amb tu perquè has fet que això passes.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Així que les dues vam decidir que lluitaríem pel nostre propòsit, que no tornaria a passar mai més i que no afectés res a la nostra amistat. Vam estar parlant una estona més sobre els nostres temes personals que sempre comentem, va ser una gran estona amb somriures i anècdotes divertides del passat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''21 hores 55 minuts'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ja eren quasi les 10 de la nit, es veia la foscor per la finestra de l’habitació, sabia que en res algú apareixeria per dir-me que ja havia de marxar i que havíem d'acomiadar-nos per avui i que ja ens veuríem com abans millor.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En aquell moment, va aparèixer de sobte una de les infermeres, i em va avisar que quedaven pocs minuts, exactament cinc, i que havia de marxar en res. La infermera va sortir de l’habitació ràpidament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Luci… m’alegro molt d’haver tingut aquesta conversa amb tu, ha sigut molt important per a mi. A partir d’ara tot canviarà, però, a millor. Tot això ho assolirem juntes.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Moltes gràcies per vindre, Loreto. Aquesta estona amb tu ha sigut inoblidable per a mi i de gran ajuda …clar que sí! &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Que bé, Luci. Ara descansa, ens veurem en res!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Vaig aixecar-me de la cadira, li vaig fer un petó a la Luci, i em vaig dirigir cap a la porta, la vaig obrir i vaig desaparèixer en sortir de l’habitació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La meva mare es trobava asseguda amb l’Eloi i la família de la Lluciana que es van acomiadar de mi i van entrar a l’habitació. La meva cara de felicitat va fer que l’abraçada amb la meva mare fos molt intensa i llavors li vaig dir que la lluita contra la bulímia començava.&lt;br /&gt;
|Vídeo servidor=YouTube&lt;br /&gt;
|Vídeo ID=4hL6SzO7BGM&amp;amp;feature=youtu.be&lt;br /&gt;
|Text vídeo=A continuació, us mostrem un vídeo amb imatges on exposem el nostre text sobre &amp;quot;La vida oculta de la Loreto&amp;quot;. Moltes gràcies!!&lt;br /&gt;
|Validada=f&lt;br /&gt;
|Destacada=f&lt;br /&gt;
|Activitat premiada=f&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
{{Admin-Prova&lt;br /&gt;
|Prova=f&lt;br /&gt;
}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Oda a la maduixa</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_6_sobre_Camps_de_Maduixes_de_l%27autor_Jordi_Sierra_i_Fabra,_pels_Oda_a_la_maduixa&amp;diff=18437</id>
		<title>Activitat 6 sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Oda a la maduixa</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_6_sobre_Camps_de_Maduixes_de_l%27autor_Jordi_Sierra_i_Fabra,_pels_Oda_a_la_maduixa&amp;diff=18437"/>
				<updated>2016-02-17T22:39:13Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Oda a la maduixa: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Activitat&lt;br /&gt;
|Grup=Oda a la maduixa&lt;br /&gt;
|Centre=Molins Manyanet&lt;br /&gt;
|Curs=2015-16&lt;br /&gt;
|Obra=Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra&lt;br /&gt;
|Activitat sobre=un personatge&lt;br /&gt;
|Personatge=Loreto&lt;br /&gt;
|Tipus activitat personatge=vida oculta de&lt;br /&gt;
|Quan vida oculta=després&lt;br /&gt;
|Presentació=Hola nois i noies de la Viquilletra!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A continuació, us presentem la primera activitat realitzada pel grup &amp;quot;Oda a la maduixa&amp;quot;. Aquest grup està compost per l'Oriol Batlle, el Francesc Jiménez, la Marina Monteagudo i la Marta Rincón. Parlem sobre la Loreto, un dels personatges de l'obra literària treballada anomenada &amp;quot;Camps de Maduixes&amp;quot; de l'autor Jordi Sierra i Fabra.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La Loreto és una de les millors amigues de la Lluciana, la protagonista de l'obra. A més, ella pateix un trastorn alimentari, que és la bulímia. Aquesta activitat consisteix a crear la 'vida oculta' del personatge escollit.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Esperem que pugueu gaudir del nostre treball tant com ho hem fet nosaltres!&lt;br /&gt;
|Text='''20 hores'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El telèfon sona. Eren les vuit tocades, i no esperaven cap trucada. Em vaig sobtar perquè no sabia qui podria ser. O sí? El primer que em va passar pel cap era que truquessin des de l'hospital. Al tercer truc decideixo agafar el telèfon, i escolto una veu femenina molt familiar.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Bona nit, truquem des de l'hospital clínic. Loreto?&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Hola, sí, sóc jo… Digui'm.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Truquem per avisar-te que la Lluciana ha despertat i els seus pares ens han dit que et truquem com abans millor.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Estic en xoc, no se què respondre, agafo el got d’aigua que tinc a la tauleta de nit de la meva habitació  i bec un glop. No m’ho puc creure…&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- De veritat…?&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Sí, els pares de la Lluciana ens han dit que vostè és molt amiga seva i que voldria estar aquí amb ella.&lt;br /&gt;
- Doncs... bé, intentaré arribar com abans possible, moltes gràcies per avisar.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ràpidament surto de l’habitació i agafo el mòbil. Vaig recordar que a les vuit la mare surt de treballar. Decideixo buscar el número de telèfon amb malaptesa, encara nerviosa per la notícia. Va contestar amb rapidesa i amb veu angoixada diu:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Loreto, què passa? Estàs bé? He de vindre a casa?&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- No, no mama, tranquil·la! És que… la Luci ha despertat! I he d’anar a l’hospital! Em pots apropar si us plau?&lt;br /&gt;
- Clar que si filla! En 5 min estic allà.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Feia temps que no em sentia tan contenta i emocionada a la vegada. Encara no m’ho crec, la Luci ha despertat… Ho he de dir en veu alta per creure’m-ho. He d’arribar al Clínic com abans possible, tinc unes ganes d’abraçar-la, d’explicar-li tot el que he millorat i el que lluitat contra la bulímia…&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La mama toca el timbre en senyal de que ja puc baixar, i ens posem de camí al Clínic.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''20 hores 28 minuts'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Estem dins del cotxe, a punt d’arribar a l’hospital, tanco els ulls i penso una vegada més tot el que li vull dir a la Luci, tot el que passarem juntes a partir d’ara. Tot canviarà. Tot anirà a millor.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Estic tan nerviosa, mama…&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Tranquil·la Loreto, tot sortirà bé. El que has de fer ara és estar amb ella en tot moment. D’acord?&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Sí, és clar!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Si vols, mentre que aparco el cotxe pots anar cap allà.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- No, no… No vull anar sola.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Encara amb una mica de por, la mama i jo anem a recepció perquè ens donin permís per anar a l’habitació de la Luci. Aleshores la recepcionista em va indicar l’habitació i vaig anar directe cap allà.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans d’entrar vaig voler parlar amb l’Eloi que estava a la sala d’espera junt amb els pares de la Lluciana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Com es troba la Luci?&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- La veritat és que molt millor, però… Ens ha dit que volia veure’t i que hi havia una cosa que t’havia de dir.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''20 hores 55 minuts'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Vaig obrir la porta per a parlar amb la Lluciana. Per dintre estava molt nerviosa, pel simple fet de pensar que volia parlar amb tanta urgència.&lt;br /&gt;
Quan la vaig veure, em van saltar les llàgrimes i el primer que vaig fer va ser saltar als seus braços, però a la vegada anava molt amb compte, perquè ella encara estava connectada a una màquina per mesurar la seva pressió i, sobretot, perquè estava dèbil.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Luci, t’he trobat tant a faltar… has estat en coma molt poc temps, però a mi se m'ha fet etern.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Estic molt contenta de poder tornar-te a veure, Loreto. T’haig d’explicar una cosa molt estranya... M’ha passat quan he estat, bé, ja saps...&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- De veritat? Jo també t’he d’explicar un munt de coses sobre el meu tema… ja saps que he passat per una època no molt bona.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Aleshores una infermera entra a l'habitació per a treure-li sang a la meva amiga. A mi personalment no em fan gens de gràcia les agulles, ja que en veure la sang no paro de recordar en l’hospital on estava ingressada i cada dos per tres venien doctores a veure'm.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Bé, Lluciana, com et trobes ara? Al prendre la pastilla que t’has pres abans, hauries d’estar millor - va dir la infermera -&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Sí, infermera, ara amb el meu estat d’ànim és molt millor que al de fa uns minuts, però també li haig de comentar que encara no em veig amb cor d’aixecar-me. - va respondre la Luci -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Si, això és molt normal, no et preocupis per res, d’aquí unes hores et trobaràs perfectament i podràs tornar a casa i a la vida normal.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Moltes gràcies infermera! - va exclamar la Luci -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La infermera va marxar ràpidament després d’injectar-li l'agulla a la Luci, cosa que no li va agradar res per la cara que va expressar en el moment de la punxada.&lt;br /&gt;
Vam continuar amb la nostra conversa interrompuda per la infermera.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Perdó, Loreto, seguim amb la nostra conversa.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- No pateixis, t’entenc, jo també he passat per això i a més el que molesta més és el simple fet que tothom estigui pendent de tu, cosa que nosaltres ja en tenim prou amb les infermeres. Així que solament he vingut a parlar amb tu una estona, perquè puguis desconnectar. Saps que ets la única que m’entens a la perfecció i que em pots ajudar.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''21 hores i 20 minuts'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La Luci i jo ens trobàvem a l’habitació assegudes, ella estirada al llit i jo al seu costat a la cadira agafant-li la mà, perquè ella es sentís més acompanyada.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Llavors vaig decidir explicar-li el que m’havia passat mentre ella estava en coma.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Luci… T’he de comentar una cosa que m’ha passat avui, i que l’hauries de saber, ja que ningú ho sap i crec que tu em podries ajudar.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Explica!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Bé… al assabentar-me del que t’havia passat, al lavabo de casa meva, quan estava a punt de vomitar com sempre a causa de la bulímia, et vaig veure reflectida a l'aigua, i en aquell precís moment em va passar pel cap la imatge de tu en coma i aleshores vaig decidir parar i obrir la ment. Vaig entendre que aquell camí no era el correcte i  havia de parar per la meva salut, família i amics.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Loreto… em sembla fantàstic el que m’acabes de dir! Crec que és una bona manera de començar tot allò que volem deixar enrere, tant per mi com per tu. Jo volia comentar-te que estic penedida del que vaig fer, per això, totes dues podríem deixar enrere tot allò que hem fet abans de cometre aquests errors i prometre’ns que això no tornarà a succeir!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Em sembla perfecte, a més, volia dir-te que jo no volia fer aquesta lluita amb la bulímia sola, sinó amb la teva ajuda, la dels altres i de la meva família, però primer volia comentar-ho amb tu perquè has fet que això passes.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Així que les dues vam decidir que lluitaríem pel nostre propòsit, que no tornaria a passar mai més i que no afectés res a la nostra amistat. Vam estar parlant una estona més sobre els nostres temes personals que sempre comentem, va ser una gran estona amb somriures i anècdotes divertides del passat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''21 hores 55 minuts'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ja eren quasi les 10 de la nit, es veia la foscor per la finestra de l’habitació, sabia que en res algú apareixeria per dir-me que ja havia de marxar i que havíem d'acomiadar-nos per avui i que ja ens veuríem com abans millor.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En aquell moment, va aparèixer de sobte una de les infermeres, i em va avisar que quedaven pocs minuts, exactament cinc, i que havia de marxar en res. La infermera va sortir de l’habitació ràpidament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Luci… m’alegro molt d’haver tingut aquesta conversa amb tu, ha sigut molt important per a mi. A partir d’ara tot canviarà, però, a millor. Tot això ho assolirem juntes.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Moltes gràcies per vindre, Loreto. Aquesta estona amb tu ha sigut inoblidable per a mi i de gran ajuda …clar que sí! &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Que bé, Luci. Ara descansa, ens veurem en res!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Vaig aixecar-me de la cadira, li vaig fer un petó a la Luci, i em vaig dirigir cap a la porta, la vaig obrir i vaig desaparèixer en sortir de l’habitació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La meva mare es trobava asseguda amb l’Eloi i la família de la Lluciana que es van acomiadar de mi i van entrar a l’habitació. La meva cara de felicitat va fer que l’abraçada amb la meva mare fos molt intensa i llavors li vaig dir que la lluita contra la bulímia començava.&lt;br /&gt;
|Vídeo servidor=YouTube&lt;br /&gt;
|Vídeo ID=4hL6SzO7BGM&amp;amp;feature=youtu.be&lt;br /&gt;
|Text vídeo=A continuació, us mostrem un vídeo amb imatges on exposem el nostre text sobre &amp;quot;La vida oculta de la Loreto&amp;quot;. Moltes gràcies!!&lt;br /&gt;
|Validada=f&lt;br /&gt;
|Destacada=f&lt;br /&gt;
|Activitat premiada=f&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
{{Admin-Prova&lt;br /&gt;
|Prova=f&lt;br /&gt;
}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Oda a la maduixa</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_6_sobre_Camps_de_Maduixes_de_l%27autor_Jordi_Sierra_i_Fabra,_pels_Oda_a_la_maduixa&amp;diff=18436</id>
		<title>Activitat 6 sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Oda a la maduixa</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_6_sobre_Camps_de_Maduixes_de_l%27autor_Jordi_Sierra_i_Fabra,_pels_Oda_a_la_maduixa&amp;diff=18436"/>
				<updated>2016-02-17T22:31:42Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Oda a la maduixa: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Activitat&lt;br /&gt;
|Grup=Oda a la maduixa&lt;br /&gt;
|Centre=Molins Manyanet&lt;br /&gt;
|Curs=2015-16&lt;br /&gt;
|Obra=Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra&lt;br /&gt;
|Activitat sobre=un personatge&lt;br /&gt;
|Personatge=Loreto&lt;br /&gt;
|Tipus activitat personatge=vida oculta de&lt;br /&gt;
|Quan vida oculta=després&lt;br /&gt;
|Presentació=Hola nois i noies de la Viquilletra!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A continuació, us presentem la primera activitat realitzada pel grup &amp;quot;Oda a la maduixa&amp;quot;. Aquest grup està compost per l'Oriol Batlle, el Francesc Jiménez, la Marina Monteagudo i la Marta Rincón. Parlem sobre la Loreto, un dels personatges de l'obra literària treballada anomenada &amp;quot;Camps de Maduixes&amp;quot; de l'autor Jordi Sierra i Fabra.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La Loreto és una de les millors amigues de la Lluciana, la protagonista de l'obra. A més, ella pateix un trastorn alimentari, que és la bulímia. Aquesta activitat consisteix a crear la 'vida oculta' del personatge escollit.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Esperem que pugueu gaudir del nostre treball tant com ho hem fet nosaltres!&lt;br /&gt;
|Text='''20 hores'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El telèfon sona. Eren les vuit tocades, i no esperaven cap trucada. Em vaig sobtar perquè no sabia qui podria ser. O sí? El primer que em va passar pel cap era que truquessin des de l'hospital. Al tercer truc decideixo agafar el telèfon, i escolto una veu femenina molt familiar.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Bona nit, truquem des de l'hospital clínic. Loreto?&lt;br /&gt;
- Hola, sí, sóc jo… Digui'm.&lt;br /&gt;
- Truquem per avisar-te que la Lluciana ha despertat i els seus pares ens han dit que et truquem com abans millor.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Estic en xoc, no se què respondre, agafo el got d’aigua que tinc a la tauleta de nit de la meva habitació  i bec un glop. No m’ho puc creure…&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- De veritat…?&lt;br /&gt;
- Sí, els pares de la Lluciana ens han dit que vostè és molt amiga seva i que voldria estar aquí amb ella.&lt;br /&gt;
- Doncs... bé, intentaré arribar com abans possible, moltes gràcies per avisar.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ràpidament surto de l’habitació i agafo el mòbil. Vaig recordar que a les vuit la mare surt de treballar. Decideixo buscar el número de telèfon amb malaptesa, encara nerviosa per la notícia. Va contestar amb rapidesa i amb veu angoixada diu:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Loreto, què passa? Estàs bé? He de vindre a casa?&lt;br /&gt;
- No, no mama, tranquil·la! És que… la Luci ha despertat! I he d’anar a l’hospital! Em pots apropar si us plau?&lt;br /&gt;
- Clar que si filla! En 5 min estic allà.&lt;br /&gt;
Feia temps que no em sentia tan contenta i emocionada a la vegada. Encara no m’ho crec, la Luci ha despertat… Ho he de dir en veu alta per creure’m-ho. He d’arribar al Clínic com abans possible, tinc unes ganes d’abraçar-la, d’explicar-li tot el que he millorat i el que lluitat contra la bulímia…&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La mama toca el timbre en senyal de que ja puc baixar, i ens posem de camí al Clínic.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''20 hores 28 minuts'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Estem dins del cotxe, a punt d’arribar a l’hospital, tanco els ulls i penso una vegada més tot el que li vull dir a la Luci, tot el que passarem juntes a partir d’ara. Tot canviarà. Tot anirà a millor.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Estic tan nerviosa, mama…&lt;br /&gt;
- Tranquil·la Loreto, tot sortirà bé. El que has de fer ara és estar amb ella en tot moment. D’acord?&lt;br /&gt;
- Sí, és clar!&lt;br /&gt;
- Si vols, mentre que aparco el cotxe pots anar cap allà.&lt;br /&gt;
- No, no… No vull anar sola.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Encara amb una mica de por, la mama i jo anem a recepció perquè ens donin permís per anar a l’habitació de la Luci. Aleshores la recepcionista em va indicar l’habitació i vaig anar directe cap allà.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans d’entrar vaig voler parlar amb l’Eloi que estava a la sala d’espera junt amb els pares de la Lluciana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Com es troba la Luci?&lt;br /&gt;
- La veritat és que molt millor, però… Ens ha dit que volia veure’t i que hi havia una cosa que t’havia de dir.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''20 hores 55 minuts'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Vaig obrir la porta per a parlar amb la Lluciana. Per dintre estava molt nerviosa, pel simple fet de pensar que volia parlar amb tanta urgència.&lt;br /&gt;
Quan la vaig veure, em van saltar les llàgrimes i el primer que vaig fer va ser saltar als seus braços, però a la vegada anava molt amb compte, perquè ella encara estava connectada a una màquina per mesurar la seva pressió i, sobretot, perquè estava dèbil.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Luci, t’he trobat tant a faltar… has estat en coma molt poc temps, però a mi se m'ha fet etern.&lt;br /&gt;
- Estic molt contenta de poder tornar-te a veure, Loreto. T’haig d’explicar una cosa molt estranya... M’ha passat quan he estat, bé, ja saps...&lt;br /&gt;
- De veritat? Jo també t’he d’explicar un munt de coses sobre el meu tema… ja saps que he passat per una època no molt bona.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Aleshores una infermera entra a l'habitació per a treure-li sang a la meva amiga. A mi personalment no em fan gens de gràcia les agulles, ja que en veure la sang no paro de recordar en l’hospital on estava ingressada i cada dos per tres venien doctores a veure'm.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Bé, Lluciana, com et trobes ara? Al prendre la pastilla que t’has pres abans, hauries d’estar millor - va dir la infermera -&lt;br /&gt;
- Sí, infermera, ara amb el meu estat d’ànim és molt millor que al de fa uns minuts, però també li haig de comentar que encara no em veig amb cor d’aixecar-me. - va respondre la Luci -.&lt;br /&gt;
- Si, això és molt normal, no et preocupis per res, d’aquí unes hores et trobaràs perfectament i podràs tornar a casa i a la vida normal.&lt;br /&gt;
- Moltes gràcies infermera! - va exclamar la Luci -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La infermera va marxar ràpidament després d’injectar-li l'agulla a la Luci, cosa que no li va agradar res per la cara que va expressar en el moment de la punxada.&lt;br /&gt;
Vam continuar amb la nostra conversa interrompuda per la infermera.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Perdó, Loreto, seguim amb la nostra conversa.&lt;br /&gt;
- No pateixis, t’entenc, jo també he passat per això i a més el que molesta més és el simple fet que tothom estigui pendent de tu, cosa que nosaltres ja en tenim prou amb les infermeres. Així que solament he vingut a parlar amb tu una estona, perquè puguis desconnectar. Saps que ets la única que m’entens a la prefecció i que em pots ajudar.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''21 hores i 20 minuts'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La Luci i jo ens trobàvem a l’habitació assegudes, ella estirada al llit i jo al seu costat a la cadira agafant-li la mà, perquè ella es sentís més acompanyada.&lt;br /&gt;
Llavors vaig decidir explicar-li el que m’havia passat mentre ella estava en coma.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Luci… T’he de comentar una cosa que m’ha passat avui, i que l’hauries de saber, ja que ningú ho sap i crec que tu em podries ajudar.&lt;br /&gt;
- Explica!&lt;br /&gt;
- Bé… al assabentar-me del que t’havia passat, al lavabo de casa meva, quan estava a punt de vomitar com sempre a causa de la bulímia, et vaig veure reflectida a l'aigua, i en aquell precís moment em va passar pel cap la imatge de tu en coma i aleshores vaig decidir parar i obrir la ment. Vaig entendre que aquell camí no era el correcte i  havia de parar per la meva salut, família i amics.&lt;br /&gt;
- Loreto… em sembla fantàstic el que m’acabes de dir! Crec que és una bona manera de començar tot allò que volem deixar enrere, tant per mi com per tu. Jo volia comentar-te que estic penedida del que vaig fer, per això, totes dues podríem deixar enrere tot allò que hem fet abans de cometre aquests errors i prometre’ns que això no tornarà a succeir!&lt;br /&gt;
- Em sembla perfecte, a més, volia dir-te que jo no volia fer aquesta lluita amb la bulímia sola, sinó amb la teva ajuda, la dels altres i de la meva família, però primer volia comentar-ho amb tu perquè has fet que això passes.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Així que les dues vam decidir que lluitaríem pel nostre propòsit, que no tornaria a passar mai més i que no afectés res a la nostra amistat. Vam estar parlant una estona més sobre els nostres temes personals que sempre comentem, va ser una gran estona amb somriures i anècdotes divertides del passat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''21 hores 55 minuts'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ja eren quasi les 10 de la nit, es veia la foscor per la finestra de l’habitació, sabia que en res algú apareixeria per dir-me que ja havia de marxar i que teníem que acomiadar-nos per avui i que ja ens veuríem com abans millor.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En aquell moment, va aparèixer de sobte una de les infermeres, i em va avisar que quedaven pocs minuts, exactament cinc, i que havia de marxar en res. La infermera va sortir de l’habitació ràpidament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Luci… m’alegro molt d’haver tingut aquesta conversa amb tu, ha sigut molt important per a mi. A partir d’ara tot canviarà, però, a millor. Tot això ho assolirem juntes.&lt;br /&gt;
- Moltes gràcies per vindre, Loreto. Aquesta estona amb tu ha sigut inoblidable per a mi i de gran ajuda …clar que sí! &lt;br /&gt;
- Que bé, Luci. Ara descansa, ens veurem en res!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Vaig aixecar-me de la cadira, li vaig fer un petó a la Luci, i em vaig dirigir cap a la porta, la vaig obrir i vaig desaparèixer en sortir de l’habitació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La meva mare es trobava asseguda amb l’Eloi i la família de la Lluciana que es van acomiadar de mi i van entrar a l’habitació. La meva cara de felicitat va fer que l’abraçada amb la meva mare fos molt intensa i llavors li vaig dir que la lluita contra la bulímia començava.&lt;br /&gt;
|Vídeo servidor=YouTube&lt;br /&gt;
|Vídeo ID=4hL6SzO7BGM&amp;amp;feature=youtu.be&lt;br /&gt;
|Text vídeo=A continuació, us mostrem un vídeo amb imatges on exposem el nostre text sobre &amp;quot;La vida oculta de la Loreto&amp;quot;. Moltes gràcies!!&lt;br /&gt;
|Validada=f&lt;br /&gt;
|Destacada=f&lt;br /&gt;
|Activitat premiada=f&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
{{Admin-Prova&lt;br /&gt;
|Prova=f&lt;br /&gt;
}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Oda a la maduixa</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Camps_de_Maduixes_de_l%27autor_Jordi_Sierra_i_Fabra,_pels_Oda_a_la_maduixa&amp;diff=18435</id>
		<title>Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Oda a la maduixa</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Camps_de_Maduixes_de_l%27autor_Jordi_Sierra_i_Fabra,_pels_Oda_a_la_maduixa&amp;diff=18435"/>
				<updated>2016-02-17T22:26:21Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Oda a la maduixa: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Activitat&lt;br /&gt;
|Grup=Oda a la maduixa&lt;br /&gt;
|Centre=Molins Manyanet&lt;br /&gt;
|Curs=2015-16&lt;br /&gt;
|Obra=Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra&lt;br /&gt;
|Activitat sobre=un personatge&lt;br /&gt;
|Personatge=Loreto&lt;br /&gt;
|Tipus activitat personatge=vida oculta de&lt;br /&gt;
|Quan vida oculta=després&lt;br /&gt;
|Presentació=Hola nois i noies de la Viquilletra!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A continuació, us presentem la primera activitat realitzada pel grup &amp;quot;Oda a la maduixa&amp;quot;. Aquest grup està compost per l'Oriol Batlle, el Francesc Jiménez, la Marina Monteagudo i la Marta Rincón. Parlem sobre la Loreto, un dels personatges de l'obra literària treballada anomenada &amp;quot;Camps de Maduixes&amp;quot; de l'autor Jordi Sierra i Fabra.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La Loreto és una de les millors amigues de la Lluciana, la protagonista de l'obra. A més, ella pateix un trastorn alimentari, que és la bulímia. Aquesta activitat consisteix a crear la 'vida oculta' del personatge escollit.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Esperem que pugueu gaudir del nostre treball tant com ho hem fet nosaltres!&lt;br /&gt;
|Text='''20 hores'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El telèfon sona. Eren les vuit tocades, i no esperaven cap trucada. Em vaig sobtar perquè no sabia qui podria ser. O sí? El primer que em va passar pel cap era que truquessin des de l'hospital. Al tercer truc decideixo agafar el telèfon, i escolto una veu femenina molt familiar.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Bona nit, truquem des de l'hospital clínic. Loreto?&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Hola, sí, sóc jo… Digui'm.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Truquem per avisar-te que la Lluciana ha despertat i els seus pares ens han dit que et truquem com abans millor.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Estic en xoc, no se què respondre, agafo el got d’aigua que tinc a la tauleta de nit de la meva habitació  i bec un glop. No m’ho puc creure…&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- De veritat…?&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Sí, els pares de la Lluciana ens han dit que vostè és molt amiga seva i que voldria estar aquí amb ella.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Doncs... bé, intentaré arribar com abans possible, moltes gràcies per avisar.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ràpidament surto de l’habitació i agafo el mòbil. Vaig recordar que a les vuit la mare surt de treballar. Decideixo buscar el número de telèfon amb malaptesa, encara nerviosa per la notícia. Va contestar amb rapidesa i amb veu angoixada diu:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Loreto, què passa? Estàs bé? He de vindre a casa?&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- No, no mama, tranquil·la! És que… la Luci ha despertat! I he d’anar a l’hospital! Em pots apropar si us plau?&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Clar que si filla! En 5 min estic allà.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Feia temps que no em sentia tan contenta i emocionada a la vegada. Encara no m’ho crec, la Luci ha despertat… Ho he de dir en veu alta per creure’m-ho. He d’arribar al Clínic com abans possible, tinc unes ganes d’abraçar-la, d’explicar-li tot el que he millorat i el que lluitat contra la bulímia…&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La mama toca el timbre en senyal de que ja puc baixar, i ens posem de camí al Clínic.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''20 hores 28 minuts'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Estem dins del cotxe, a punt d’arribar a l’hospital, tanco els ulls i penso una vegada més tot el que li vull dir a la Luci, tot el que passarem juntes a partir d’ara. Tot canviarà. Tot anirà a millor.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Estic tan nerviosa, mama…&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Tranquil·la Loreto, tot sortirà bé. El que has de fer ara és estar amb ella en tot moment. D’acord?&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Sí, és clar!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Si vols, mentre que aparco el cotxe pots anar cap allà.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- No, no… No vull anar sola.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Encara amb una mica de por, la mama i jo anem a recepció perquè ens donin permís per anar a l’habitació de la Luci. Aleshores la recepcionista em va indicar l’habitació i vaig anar directe cap allà.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans d’entrar vaig voler parlar amb l’Eloi que estava a la sala d’espera junt amb els pares de la Lluciana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Com es troba la Luci?&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- La veritat és que molt millor, però… Ens ha dit que volia veure’t i que hi havia una cosa que t’havia de dir.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''20 hores 55 minuts'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Vaig obrir la porta per a parlar amb la Lluciana. Per dintre estava molt nerviosa, pel simple fet de pensar que volia parlar amb tanta urgència.&lt;br /&gt;
Quan la vaig veure, em van saltar les llàgrimes i el primer que vaig fer va ser saltar als seus braços, però a la vegada anava molt amb compte, perquè ella encara estava connectada a una màquina per mesurar la seva pressió i, sobretot, perquè estava dèbil.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Luci, t’he trobat tant a faltar… has estat en coma molt poc temps, però a mi se m'ha fet etern.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Estic molt contenta de poder tornar-te a veure, Loreto. T’haig d’explicar una cosa molt estranya... M’ha passat quan he estat, bé, ja saps...&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- De veritat? Jo també t’he d’explicar un munt de coses sobre el meu tema… ja saps que he passat per una època no molt bona.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Aleshores una infermera entra a l'habitació per a treure-li sang a la meva amiga. A mi personalment no em fan gens de gràcia les agulles, ja que en veure la sang no paro de recordar en l’hospital on estava ingressada i cada dos per tres venien doctores a veure'm.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Bé, Lluciana, com et trobes ara? Al prendre la pastilla que t’has pres abans, hauries d’estar millor - va dir la infermera -&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Sí, infermera, ara amb el meu estat d’ànim és molt millor que al de fa uns minuts, però també li haig de comentar que encara no em veig amb cor d’aixecar-me. - va respondre la Luci -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Si, això és molt normal, no et preocupis per res, d’aquí unes hores et trobaràs perfectament i podràs tornar a casa i a la vida normal.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Moltes gràcies infermera! - va exclamar la Luci -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La infermera va marxar ràpidament després d’injectar-li l'agulla a la Luci, cosa que no li va agradar res per la cara que va expressar en el moment de la punxada.&lt;br /&gt;
Vam continuar amb la nostra conversa interrompuda per la infermera.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Perdó, Loreto, seguim amb la nostra conversa.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- No pateixis, t’entenc, jo també he passat per això i a més el que molesta més és el simple fet que tothom estigui pendent de tu, cosa que nosaltres ja en tenim prou amb les infermeres. Així que solament he vingut a parlar amb tu una estona, perquè puguis desconnectar. Saps que ets la única que m’entens a la perfecció i que em pots ajudar.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''21 hores i 20 minuts'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La Luci i jo ens trobàvem a l’habitació assegudes, ella estirada al llit i jo al seu costat a la cadira agafant-li la mà, perquè ella es sentís més acompanyada.&lt;br /&gt;
Llavors vaig decidir explicar-li el que m’havia passat mentre ella estava en coma.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Luci… T’he de comentar una cosa que m’ha passat avui, i que l’hauries de saber, ja que ningú ho sap i crec que tu em podries ajudar.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Explica!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Bé… al assabentar-me del que t’havia passat, al lavabo de casa meva, quan estava a punt de vomitar com sempre a causa de la bulímia, et vaig veure reflectida a l'aigua, i en aquell precís moment em va passar pel cap la imatge de tu en coma i aleshores vaig decidir parar i obrir la ment. Vaig entendre que aquell camí no era el correcte i  havia de parar per la meva salut, família i amics.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Loreto… em sembla fantàstic el que m’acabes de dir! Crec que és una bona manera de començar tot allò que volem deixar enrere, tant per mi com per tu. Jo volia comentar-te que estic penedida del que vaig fer, per això, totes dues podríem deixar enrere tot allò que hem fet abans de cometre aquests errors i prometre’ns que això no tornarà a succeir!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Em sembla perfecte, a més, volia dir-te que jo no volia fer aquesta lluita amb la bulímia sola, sinó amb la teva ajuda, la dels altres i de la meva família, però primer volia comentar-ho amb tu perquè has fet que això passes.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Així que les dues vam decidir que lluitaríem pel nostre propòsit, que no tornaria a passar mai més i que no afectés res a la nostra amistat. Vam estar parlant una estona més sobre els nostres temes personals que sempre comentem, va ser una gran estona amb somriures i anècdotes divertides del passat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''21 hores 55 minuts'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ja eren quasi les 10 de la nit, es veia la foscor per la finestra de l’habitació, sabia que en res algú apareixeria per dir-me que ja havia de marxar i que teníem que acomiadar-nos per avui i que ja ens veuríem com abans millor.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En aquell moment, va aparèixer de sobte una de les infermeres, i em va avisar que quedaven pocs minuts, exactament cinc, i que havia de marxar en res. La infermera va sortir de l’habitació ràpidament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Luci… m’alegro molt d’haver tingut aquesta conversa amb tu, ha sigut molt important per a mi. A partir d’ara tot canviarà, però, a millor. Tot això ho assolirem juntes.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Moltes gràcies per vindre, Loreto. Aquesta estona amb tu ha sigut inoblidable per a mi i de gran ajuda …clar que sí! &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Que bé, Luci. Ara descansa, ens veurem en res!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Vaig aixecar-me de la cadira, li vaig fer un petó a la Luci, i em vaig dirigir cap a la porta, la vaig obrir i vaig desaparèixer en sortir de l’habitació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La meva mare es trobava asseguda amb l’Eloi i la família de la Lluciana que es van acomiadar de mi i van entrar a l’habitació. La meva cara de felicitat va fer que l’abraçada amb la meva mare fos molt intensa i llavors li vaig dir que la lluita contra la bulímia començava.&lt;br /&gt;
|Vídeo servidor=YouTube&lt;br /&gt;
|Vídeo ID=4hL6SzO7BGM&amp;amp;feature=youtu.be&lt;br /&gt;
|Text vídeo=A continuació, us mostrem un vídeo amb imatges on exposem el nostre text sobre &amp;quot;La vida oculta de la Loreto&amp;quot;. Moltes gràcies!!&lt;br /&gt;
|Validada=f&lt;br /&gt;
|Destacada=f&lt;br /&gt;
|Activitat premiada=f&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
{{Admin-Prova&lt;br /&gt;
|Prova=f&lt;br /&gt;
}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Oda a la maduixa</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_6_sobre_Camps_de_Maduixes_de_l%27autor_Jordi_Sierra_i_Fabra,_pels_Oda_a_la_maduixa&amp;diff=18140</id>
		<title>Activitat 6 sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Oda a la maduixa</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_6_sobre_Camps_de_Maduixes_de_l%27autor_Jordi_Sierra_i_Fabra,_pels_Oda_a_la_maduixa&amp;diff=18140"/>
				<updated>2016-02-02T18:44:44Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Oda a la maduixa: Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=Oda a la maduixa |Centre=Molins Manyanet |Curs=2015-16 |Obra=Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra |Activitat sobre=un personatge |Person...».&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Activitat&lt;br /&gt;
|Grup=Oda a la maduixa&lt;br /&gt;
|Centre=Molins Manyanet&lt;br /&gt;
|Curs=2015-16&lt;br /&gt;
|Obra=Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra&lt;br /&gt;
|Activitat sobre=un personatge&lt;br /&gt;
|Personatge=Loreto&lt;br /&gt;
|Tipus activitat personatge=vida oculta de&lt;br /&gt;
|Quan vida oculta=després&lt;br /&gt;
|Presentació=Hola nois i noies de la Viquilletra!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A continuació, us presentem la primera activitat realitzada pel grup &amp;quot;Oda a la maduixa&amp;quot;. Aquest grup està compost per l'Oriol Batlle, el Francesc Jiménez, la Marina Monteagudo i la Marta Rincón. Parlem sobre la Loreto, un dels personatges de l'obra literària treballada anomenada &amp;quot;Camps de Maduixes&amp;quot; de l'autor Jordi Sierra i Fabra.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La Loreto és una de les millors amigues de la Lluciana, la protagonista de l'obra. A més, ella pateix un trastorn alimentari, que és la bulímia. Aquesta activitat consisteix a crear la 'vida oculta' del personatge escollit.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Esperem que pugueu gaudir del nostre treball tant com ho hem fet nosaltres!&lt;br /&gt;
|Text='''20 hores'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El telèfon sona. Eren les vuit tocades, i no esperaven cap trucada. Em vaig sobtar perquè no sabia qui podria ser. O sí? El primer que em va passar pel cap era que truquessin des de l'hospital. Al tercer truc decideixo agafar el telèfon, i escolto una veu femenina molt familiar.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Bona nit, truquem des de l'hospital clínic. Loreto?&lt;br /&gt;
- Hola, sí, sóc jo… Digui'm.&lt;br /&gt;
- Truquem per avisar-te que la Lluciana ha despertat i els seus pares ens han dit que et truquem com abans millor.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Estic en xoc, no se què respondre, agafo el got d’aigua que tinc a la tauleta de nit de la meva habitació  i bec un glop. No m’ho puc creure…&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- De veritat…?&lt;br /&gt;
- Sí, els pares de la Lluciana ens han dit que vostè és molt amiga seva i que voldria estar aquí amb ella.&lt;br /&gt;
- Doncs... bé, intentaré arribar com abans possible, moltes gràcies per avisar.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ràpidament surto de l’habitació i agafo el mòbil. Vaig recordar que a les vuit la mare surt de treballar. Decideixo buscar el número de telèfon amb malaptesa, encara nerviosa per la notícia. Va contestar amb rapidesa i amb veu angoixada diu:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Loreto, què passa? Estàs bé? He de vindre a casa?&lt;br /&gt;
- No, no mama, tranquil·la! És que… la Luci ha despertat! I he d’anar a l’hospital! Em pots apropar si us plau?&lt;br /&gt;
- Clar que si filla! En 5 min estic allà.&lt;br /&gt;
Feia temps que no em sentia tan contenta i emocionada a la vegada. Encara no m’ho crec, la Luci ha despertat… Ho he de dir en veu alta per creure’m-ho. He d’arribar al Clínic com abans possible, tinc unes ganes d’abraçar-la, d’explicar-li tot el que he millorat i el que lluitat contra la bulímia…&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La mama toca el timbre en senyal de que ja puc baixar, i ens posem de camí al Clínic.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''20 hores 28 minuts'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Estem dins del cotxe, a punt d’arribar a l’hospital, tanco els ulls i penso una vegada més tot el que li vull dir a la Luci, tot el que passarem juntes a partir d’ara. Tot canviarà. Tot anirà a millor.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Estic tan nerviosa, mama…&lt;br /&gt;
- Tranquil·la Loreto, tot sortirà bé. El que has de fer ara és estar amb ella en tot moment. D’acord?&lt;br /&gt;
- Sí, és clar!&lt;br /&gt;
- Si vols, mentre que aparco el cotxe pots anar cap allà.&lt;br /&gt;
- No, no… No vull anar sola.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Encara amb una mica de por, la mama i jo anem a recepció perquè ens donin permís per anar a l’habitació de la Luci. Aleshores la recepcionista em va indicar l’habitació i vaig anar directe cap allà.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans d’entrar vaig voler parlar amb l’Eloi que estava a la sala d’espera junt amb els pares de la Lluciana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Com es troba la Luci?&lt;br /&gt;
- La veritat és que molt millor, però… Ens ha dit que volia veure’t i que hi havia una cosa que t’havia de dir.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''20 hores 55 minuts'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Vaig obrir la porta per a parlar amb la Lluciana. Per dintre estava molt nerviosa, pel simple fet de pensar que volia parlar amb tanta urgència.&lt;br /&gt;
Quan la vaig veure, em van saltar les llàgrimes i el primer que vaig fer va ser saltar als seus braços, però a la vegada anava molt amb compte, perquè ella encara estava connectada a una màquina per mesurar la seva pressió i, sobretot, perquè estava dèbil.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Luci, t’he trobat tant a faltar… has estat en coma molt poc temps, però a mi se m'ha fet etern.&lt;br /&gt;
- Estic molt contenta de poder tornar-te a veure, Loreto. T’haig d’explicar una cosa molt estranya... M’ha passat quan he estat, bé, ja saps...&lt;br /&gt;
- De veritat? Jo també t’he d’explicar un munt de coses sobre el meu tema… ja saps que he passat per una època no molt bona.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Aleshores una infermera entra a l'habitació per a treure-li sang a la meva amiga. A mi personalment no em fan gens de gràcia les agulles, ja que en veure la sang no paro de recordar en l’hospital on estava ingressada i cada dos per tres venien doctores a veure'm.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Bé, Lluciana, com et trobes ara? Al prendre la pastilla que t’has pres abans, hauries d’estar millor - va dir la infermera -&lt;br /&gt;
- Sí, infermera, ara amb el meu estat d’ànim és molt millor que al de fa uns minuts, però també li haig de comentar que encara no em veig amb cor d’aixecar-me. - va respondre la Luci -.&lt;br /&gt;
- Si, això és molt normal, no et preocupis per res, d’aquí unes hores et trobaràs perfectament i podràs tornar a casa i a la vida normal.&lt;br /&gt;
- Moltes gràcies infermera! - va exclamar la Luci -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La infermera va marxar ràpidament després d’injectar-li l'agulla a la Luci, cosa que no li va agradar res per la cara que va expressar en el moment de la punxada.&lt;br /&gt;
Vam continuar amb la nostra conversa interrompuda per la infermera.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Perdó, Loreto, seguim amb la nostra conversa.&lt;br /&gt;
- No pateixis, t’entenc, jo també he passat per això i a més el que molesta més és el simple fet que tothom estigui pendent de tu, cosa que nosaltres ja en tenim prou amb les infermeres. Així que solament he vingut a parlar amb tu una estona, perquè puguis desconnectar. Saps que ets la única que m’entens a la prefecció i que em pots ajudar.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''21 hores i 20 minuts'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La Luci i jo ens trobàvem a l’habitació assegudes, ella estirada al llit i jo al seu costat a la cadira agafant-li la mà, perquè ella es sentís més acompanyada.&lt;br /&gt;
Llavors vaig decidir explicar-li el que m’havia passat mentre ella estava en coma.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Luci… T’he de comentar una cosa que m’ha passat avui, i que l’hauries de saber, ja que ningú ho sap i crec que tu em podries ajudar.&lt;br /&gt;
- Explica!&lt;br /&gt;
- Bé… al assabentar-me del que t’havia passat, al lavabo de casa meva, quan estava a punt de vomitar com sempre a causa de la bulímia, et vaig veure reflectida a l'aigua, i en aquell precís moment em va passar pel cap la imatge de tu en coma i aleshores vaig decidir parar i obrir la ment. Vaig entendre que aquell camí no era el correcte i  havia de parar per la meva salut, família i amics.&lt;br /&gt;
- Loreto… em sembla fantàstic el que m’acabes de dir! Crec que és una bona manera de començar tot allò que volem deixar enrere, tant per mi com per tu. Jo volia comentar-te que estic penedida del que vaig fer, per això, totes dues podríem deixar enrere tot allò que hem fet abans de cometre aquests errors i prometre’ns que això no tornarà a succeir!&lt;br /&gt;
- Em sembla perfecte, a més, volia dir-te que jo no volia fer aquesta lluita amb la bulímia sola, sinó amb la teva ajuda, la dels altres i de la meva família, però primer volia comentar-ho amb tu perquè has fet que això passes.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Així que les dues vam decidir que lluitaríem pel nostre propòsit, que no tornaria a passar mai més i que no afectés res a la nostra amistat. Vam estar parlant una estona més sobre els nostres temes personals que sempre comentem, va ser una gran estona amb somriures i anècdotes divertides del passat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''21 hores 55 minuts'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ja eren quasi les 10 de la nit, es veia la foscor per la finestra de l’habitació, sabia que en res algú apareixeria per dir-me que ja havia de marxar i que teníem que acomiadar-nos per avui i que ja ens veuríem com abans millor.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En aquell moment, va aparèixer de sobte una de les infermeres, i em va avisar que quedaven pocs minuts, exactament cinc, i que havia de marxar en res. La infermera va sortir de l’habitació ràpidament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Luci… m’alegro molt d’haver tingut aquesta conversa amb tu, ha sigut molt important per a mi. A partir d’ara tot canviarà, però, a millor. Tot això ho assolirem juntes.&lt;br /&gt;
- Moltes gràcies per vindre, Loreto. Aquesta estona amb tu ha sigut inoblidable per a mi i de gran ajuda …clar que sí! &lt;br /&gt;
- Que bé, Luci. Ara descansa, ens veurem en res!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Vaig aixecar-me de la cadira, li vaig fer un petó a la Luci, i em vaig dirigir cap a la porta, la vaig obrir i vaig desaparèixer en sortir de l’habitació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La meva mare es trobava asseguda amb l’Eloi i la família de la Lluciana que es van acomiadar de mi i van entrar a l’habitació. La meva cara de felicitat va fer que l’abraçada amb la meva mare fos molt intensa i llavors li vaig dir que la lluita contra la bulímia començava.&lt;br /&gt;
|Validada=f&lt;br /&gt;
|Destacada=f&lt;br /&gt;
|Activitat premiada=f&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
{{Admin-Prova&lt;br /&gt;
|Prova=f&lt;br /&gt;
}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Oda a la maduixa</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Camps_de_Maduixes_de_l%27autor_Jordi_Sierra_i_Fabra,_pels_Oda_a_la_maduixa&amp;diff=18135</id>
		<title>Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Oda a la maduixa</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Camps_de_Maduixes_de_l%27autor_Jordi_Sierra_i_Fabra,_pels_Oda_a_la_maduixa&amp;diff=18135"/>
				<updated>2016-02-02T18:44:11Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Oda a la maduixa: Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=Oda a la maduixa |Centre=Molins Manyanet |Curs=2015-16 |Obra=Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra |Activitat sobre=un personatge |Person...».&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Activitat&lt;br /&gt;
|Grup=Oda a la maduixa&lt;br /&gt;
|Centre=Molins Manyanet&lt;br /&gt;
|Curs=2015-16&lt;br /&gt;
|Obra=Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra&lt;br /&gt;
|Activitat sobre=un personatge&lt;br /&gt;
|Personatge=Loreto&lt;br /&gt;
|Tipus activitat personatge=vida oculta de&lt;br /&gt;
|Quan vida oculta=després&lt;br /&gt;
|Presentació=Hola nois i noies de la Viquilletra!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A continuació, us presentem la primera activitat realitzada pel grup &amp;quot;Oda a la maduixa&amp;quot;. Aquest grup està compost per l'Oriol Batlle, el Francesc Jiménez, la Marina Monteagudo i la Marta Rincón. Parlem sobre la Loreto, un dels personatges de l'obra literària treballada anomenada &amp;quot;Camps de Maduixes&amp;quot; de l'autor Jordi Sierra i Fabra.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La Loreto és una de les millors amigues de la Lluciana, la protagonista de l'obra. A més, ella pateix un trastorn alimentari, que és la bulímia. Aquesta activitat consisteix a crear la 'vida oculta' del personatge escollit.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Esperem que pugueu gaudir del nostre treball tant com ho hem fet nosaltres!&lt;br /&gt;
|Text='''20 hores'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El telèfon sona. Eren les vuit tocades, i no esperaven cap trucada. Em vaig sobtar perquè no sabia qui podria ser. O sí? El primer que em va passar pel cap era que truquessin des de l'hospital. Al tercer truc decideixo agafar el telèfon, i escolto una veu femenina molt familiar.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Bona nit, truquem des de l'hospital clínic. Loreto?&lt;br /&gt;
- Hola, sí, sóc jo… Digui'm.&lt;br /&gt;
- Truquem per avisar-te que la Lluciana ha despertat i els seus pares ens han dit que et truquem com abans millor.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Estic en xoc, no se què respondre, agafo el got d’aigua que tinc a la tauleta de nit de la meva habitació  i bec un glop. No m’ho puc creure…&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- De veritat…?&lt;br /&gt;
- Sí, els pares de la Lluciana ens han dit que vostè és molt amiga seva i que voldria estar aquí amb ella.&lt;br /&gt;
- Doncs... bé, intentaré arribar com abans possible, moltes gràcies per avisar.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ràpidament surto de l’habitació i agafo el mòbil. Vaig recordar que a les vuit la mare surt de treballar. Decideixo buscar el número de telèfon amb malaptesa, encara nerviosa per la notícia. Va contestar amb rapidesa i amb veu angoixada diu:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Loreto, què passa? Estàs bé? He de vindre a casa?&lt;br /&gt;
- No, no mama, tranquil·la! És que… la Luci ha despertat! I he d’anar a l’hospital! Em pots apropar si us plau?&lt;br /&gt;
- Clar que si filla! En 5 min estic allà.&lt;br /&gt;
Feia temps que no em sentia tan contenta i emocionada a la vegada. Encara no m’ho crec, la Luci ha despertat… Ho he de dir en veu alta per creure’m-ho. He d’arribar al Clínic com abans possible, tinc unes ganes d’abraçar-la, d’explicar-li tot el que he millorat i el que lluitat contra la bulímia…&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La mama toca el timbre en senyal de que ja puc baixar, i ens posem de camí al Clínic.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''20 hores 28 minuts'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Estem dins del cotxe, a punt d’arribar a l’hospital, tanco els ulls i penso una vegada més tot el que li vull dir a la Luci, tot el que passarem juntes a partir d’ara. Tot canviarà. Tot anirà a millor.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Estic tan nerviosa, mama…&lt;br /&gt;
- Tranquil·la Loreto, tot sortirà bé. El que has de fer ara és estar amb ella en tot moment. D’acord?&lt;br /&gt;
- Sí, és clar!&lt;br /&gt;
- Si vols, mentre que aparco el cotxe pots anar cap allà.&lt;br /&gt;
- No, no… No vull anar sola.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Encara amb una mica de por, la mama i jo anem a recepció perquè ens donin permís per anar a l’habitació de la Luci. Aleshores la recepcionista em va indicar l’habitació i vaig anar directe cap allà.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans d’entrar vaig voler parlar amb l’Eloi que estava a la sala d’espera junt amb els pares de la Lluciana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Com es troba la Luci?&lt;br /&gt;
- La veritat és que molt millor, però… Ens ha dit que volia veure’t i que hi havia una cosa que t’havia de dir.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''20 hores 55 minuts'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Vaig obrir la porta per a parlar amb la Lluciana. Per dintre estava molt nerviosa, pel simple fet de pensar que volia parlar amb tanta urgència.&lt;br /&gt;
Quan la vaig veure, em van saltar les llàgrimes i el primer que vaig fer va ser saltar als seus braços, però a la vegada anava molt amb compte, perquè ella encara estava connectada a una màquina per mesurar la seva pressió i, sobretot, perquè estava dèbil.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Luci, t’he trobat tant a faltar… has estat en coma molt poc temps, però a mi se m'ha fet etern.&lt;br /&gt;
- Estic molt contenta de poder tornar-te a veure, Loreto. T’haig d’explicar una cosa molt estranya... M’ha passat quan he estat, bé, ja saps...&lt;br /&gt;
- De veritat? Jo també t’he d’explicar un munt de coses sobre el meu tema… ja saps que he passat per una època no molt bona.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Aleshores una infermera entra a l'habitació per a treure-li sang a la meva amiga. A mi personalment no em fan gens de gràcia les agulles, ja que en veure la sang no paro de recordar en l’hospital on estava ingressada i cada dos per tres venien doctores a veure'm.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Bé, Lluciana, com et trobes ara? Al prendre la pastilla que t’has pres abans, hauries d’estar millor - va dir la infermera -&lt;br /&gt;
- Sí, infermera, ara amb el meu estat d’ànim és molt millor que al de fa uns minuts, però també li haig de comentar que encara no em veig amb cor d’aixecar-me. - va respondre la Luci -.&lt;br /&gt;
- Si, això és molt normal, no et preocupis per res, d’aquí unes hores et trobaràs perfectament i podràs tornar a casa i a la vida normal.&lt;br /&gt;
- Moltes gràcies infermera! - va exclamar la Luci -.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La infermera va marxar ràpidament després d’injectar-li l'agulla a la Luci, cosa que no li va agradar res per la cara que va expressar en el moment de la punxada.&lt;br /&gt;
Vam continuar amb la nostra conversa interrompuda per la infermera.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Perdó, Loreto, seguim amb la nostra conversa.&lt;br /&gt;
- No pateixis, t’entenc, jo també he passat per això i a més el que molesta més és el simple fet que tothom estigui pendent de tu, cosa que nosaltres ja en tenim prou amb les infermeres. Així que solament he vingut a parlar amb tu una estona, perquè puguis desconnectar. Saps que ets la única que m’entens a la prefecció i que em pots ajudar.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''21 hores i 20 minuts'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La Luci i jo ens trobàvem a l’habitació assegudes, ella estirada al llit i jo al seu costat a la cadira agafant-li la mà, perquè ella es sentís més acompanyada.&lt;br /&gt;
Llavors vaig decidir explicar-li el que m’havia passat mentre ella estava en coma.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Luci… T’he de comentar una cosa que m’ha passat avui, i que l’hauries de saber, ja que ningú ho sap i crec que tu em podries ajudar.&lt;br /&gt;
- Explica!&lt;br /&gt;
- Bé… al assabentar-me del que t’havia passat, al lavabo de casa meva, quan estava a punt de vomitar com sempre a causa de la bulímia, et vaig veure reflectida a l'aigua, i en aquell precís moment em va passar pel cap la imatge de tu en coma i aleshores vaig decidir parar i obrir la ment. Vaig entendre que aquell camí no era el correcte i  havia de parar per la meva salut, família i amics.&lt;br /&gt;
- Loreto… em sembla fantàstic el que m’acabes de dir! Crec que és una bona manera de començar tot allò que volem deixar enrere, tant per mi com per tu. Jo volia comentar-te que estic penedida del que vaig fer, per això, totes dues podríem deixar enrere tot allò que hem fet abans de cometre aquests errors i prometre’ns que això no tornarà a succeir!&lt;br /&gt;
- Em sembla perfecte, a més, volia dir-te que jo no volia fer aquesta lluita amb la bulímia sola, sinó amb la teva ajuda, la dels altres i de la meva família, però primer volia comentar-ho amb tu perquè has fet que això passes.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Així que les dues vam decidir que lluitaríem pel nostre propòsit, que no tornaria a passar mai més i que no afectés res a la nostra amistat. Vam estar parlant una estona més sobre els nostres temes personals que sempre comentem, va ser una gran estona amb somriures i anècdotes divertides del passat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''21 hores 55 minuts'''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ja eren quasi les 10 de la nit, es veia la foscor per la finestra de l’habitació, sabia que en res algú apareixeria per dir-me que ja havia de marxar i que teníem que acomiadar-nos per avui i que ja ens veuríem com abans millor.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En aquell moment, va aparèixer de sobte una de les infermeres, i em va avisar que quedaven pocs minuts, exactament cinc, i que havia de marxar en res. La infermera va sortir de l’habitació ràpidament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Luci… m’alegro molt d’haver tingut aquesta conversa amb tu, ha sigut molt important per a mi. A partir d’ara tot canviarà, però, a millor. Tot això ho assolirem juntes.&lt;br /&gt;
- Moltes gràcies per vindre, Loreto. Aquesta estona amb tu ha sigut inoblidable per a mi i de gran ajuda …clar que sí! &lt;br /&gt;
- Que bé, Luci. Ara descansa, ens veurem en res!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Vaig aixecar-me de la cadira, li vaig fer un petó a la Luci, i em vaig dirigir cap a la porta, la vaig obrir i vaig desaparèixer en sortir de l’habitació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La meva mare es trobava asseguda amb l’Eloi i la família de la Lluciana que es van acomiadar de mi i van entrar a l’habitació. La meva cara de felicitat va fer que l’abraçada amb la meva mare fos molt intensa i llavors li vaig dir que la lluita contra la bulímia començava.&lt;br /&gt;
|Validada=f&lt;br /&gt;
|Destacada=f&lt;br /&gt;
|Activitat premiada=f&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
{{Admin-Prova&lt;br /&gt;
|Prova=f&lt;br /&gt;
}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Oda a la maduixa</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Usuari:Oda_a_la_maduixa&amp;diff=18116</id>
		<title>Usuari:Oda a la maduixa</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Usuari:Oda_a_la_maduixa&amp;diff=18116"/>
				<updated>2016-02-01T18:34:08Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Oda a la maduixa: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Usuari&lt;br /&gt;
|Avatar=P1050195.png&lt;br /&gt;
|Tipus usuari=grup d'estudiants&lt;br /&gt;
|Integrants=Oriol Batlle, Francesc Jiménez, Marina Monteagudo, Marta Rincón&lt;br /&gt;
|Centre estudien=Molins Manyanet&lt;br /&gt;
|Professorat=Rita Ayala, Domènec.HA&lt;br /&gt;
|Curs=2015-16,&lt;br /&gt;
|Presentació=Hola a tots i totes, som el grup de l'escola Molins Manyanet, ubicat a Molins de Rei del curs 4t ESO B anomenat &amp;quot;Oda a la Maduixa&amp;quot; que està format per Oriol Batlle, Marina Monteagudo, Francesc Jiménez i Marta Rincón.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Farem un treball sobre el llibre &amp;quot;Camps de maduixes&amp;quot; de l'autor Jordi Sierra i Fabra, que tracta sobre la història de Lluciana, una noia que es troba en coma a causa d'una pastilla que pren durant una festa, i també sobre com ho passen els seus familiars i amics i com lluita ella per despertar.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Estem desitjant fer una bona tasca i treure el màxim profit d'aquesta experiència.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A continuació, un vídeo de presentació sobre els components del grup &amp;quot;Oda a la Maduixa&amp;quot;:&lt;br /&gt;
|Vídeo servidor=YouTube&lt;br /&gt;
|Vídeo ID=bkE1FAInVSg&amp;amp;list=PLlDaW-oyMFnFVFsTbldmmLNx0l7Nx8ulT&lt;br /&gt;
|Usuari premiat=f&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Admin-Prova&lt;br /&gt;
|Prova=f&lt;br /&gt;
}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Oda a la maduixa</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Usuari:Oda_a_la_maduixa&amp;diff=17775</id>
		<title>Usuari:Oda a la maduixa</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Usuari:Oda_a_la_maduixa&amp;diff=17775"/>
				<updated>2016-01-11T18:04:01Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Oda a la maduixa: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Usuari&lt;br /&gt;
|Avatar=P1050195.png&lt;br /&gt;
|Tipus usuari=grup d'estudiants&lt;br /&gt;
|Integrants=Oriol Batlle, Francesc Jiménez, Marina Monteagudo, Marta Rincón&lt;br /&gt;
|Centre estudien=Molins Manyanet&lt;br /&gt;
|Professorat=Rita Ayala, Domènec.HA&lt;br /&gt;
|Curs=2015-16,&lt;br /&gt;
|Presentació=Hola a tots i totes, som el grup de l'escola Molins Manyanet, ubicat a Molins de Rei del curs 4t ESO B anomenat &amp;quot;Oda a la Maduixa&amp;quot; que està format per Oriol Batlle, Marina Monteagudo, Francesc Jiménez i Marta Rincón.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Farem un treball sobre el llibre &amp;quot;Camps de maduixes&amp;quot; de l'autor Jordi Sierra i Fabra, que tracta sobre la història de Lluciana, una noia que es troba en coma a causa d'una pastilla que pren durant una festa, i també sobre com ho passen els seus familiars i amics i com lluita ella per despertar.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Estem desitjant fer una bona tasca i treure el màxim profit d'aquesta experiència.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A continuació, aquí un vídeo de presentació sobre els components del grup &amp;quot;Oda a la Maduixa&amp;quot;:&lt;br /&gt;
|Vídeo servidor=YouTube&lt;br /&gt;
|Vídeo ID=868UAauJbXg&lt;br /&gt;
|Usuari premiat=f&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Admin-Prova&lt;br /&gt;
|Prova=f&lt;br /&gt;
}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Oda a la maduixa</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Usuari:Oda_a_la_maduixa&amp;diff=17774</id>
		<title>Usuari:Oda a la maduixa</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Usuari:Oda_a_la_maduixa&amp;diff=17774"/>
				<updated>2016-01-11T18:03:27Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Oda a la maduixa: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Usuari&lt;br /&gt;
|Avatar=P1050195.png&lt;br /&gt;
|Tipus usuari=grup d'estudiants&lt;br /&gt;
|Integrants=Oriol Batlle, Francesc Jiménez, Marina Monteagudo, Marta Rincón&lt;br /&gt;
|Centre estudien=Molins Manyanet&lt;br /&gt;
|Professorat=Rita Ayala, Domènec.HA&lt;br /&gt;
|Curs=2015-16,&lt;br /&gt;
|Presentació=Hola a tots i totes, som el grup de l'escola Molins Manyanet, ubicat a Molins de Rei del curs 4t ESO B anomenat &amp;quot;Oda a la Maduixa&amp;quot; que està format per Oriol Batlle, Marina Monteagudo, Francesc Jiménez i Marta Rincón.&lt;br /&gt;
Farem un treball sobre el llibre &amp;quot;Camps de maduixes&amp;quot; de l'autor Jordi Sierra i Fabra, que tracta sobre la història de Lluciana, una noia que es troba en coma a causa d'una pastilla que pren durant una festa, i també sobre com ho passen els seus familiars i amics i com lluita ella per despertar.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Estem desitjant fer una bona tasca i treure el màxim profit d'aquesta experiència.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A continuació, aquí un vídeo de presentació sobre els components del grup &amp;quot;Oda a la Maduixa&amp;quot;:&lt;br /&gt;
|Vídeo servidor=YouTube&lt;br /&gt;
|Vídeo ID=868UAauJbXg&lt;br /&gt;
|Usuari premiat=f&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Admin-Prova&lt;br /&gt;
|Prova=f&lt;br /&gt;
}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Oda a la maduixa</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Usuari:Oda_a_la_maduixa&amp;diff=17682</id>
		<title>Usuari:Oda a la maduixa</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Usuari:Oda_a_la_maduixa&amp;diff=17682"/>
				<updated>2016-01-08T22:39:54Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Oda a la maduixa: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Usuari&lt;br /&gt;
|Avatar=P1050195.png&lt;br /&gt;
|Tipus usuari=grup d'estudiants&lt;br /&gt;
|Integrants=Oriol Batlle, Francesc Jiménez, Marina Monteagudo, Marta Rincón&lt;br /&gt;
|Centre estudien=Molins Manyanet&lt;br /&gt;
|Professorat=Rita Ayala, Domènec.HA&lt;br /&gt;
|Curs=2015-16,&lt;br /&gt;
|Presentació=Hola a tots i totes, som el grup de l'escola Molins Manyanet anomenat &amp;quot;Oda a la Maduixa&amp;quot; i farem un treball sobre el llibre &amp;quot;Camps de maduixes&amp;quot; de l'autor Jordi Sierra i Fabra. Estem desitjant fer un bon treball i treure el màxim profit d'aquesta experiència.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A continuació, teniu un video de presentació sobre els components del grup &amp;quot;Oda a la Maduixa&amp;quot; per Viquilletra:&lt;br /&gt;
|Vídeo servidor=YouTube&lt;br /&gt;
|Vídeo ID=868UAauJbXg&lt;br /&gt;
|Usuari premiat=f&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Admin-Prova&lt;br /&gt;
|Prova=f&lt;br /&gt;
}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Oda a la maduixa</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Usuari:Oda_a_la_maduixa&amp;diff=17681</id>
		<title>Usuari:Oda a la maduixa</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Usuari:Oda_a_la_maduixa&amp;diff=17681"/>
				<updated>2016-01-08T22:37:39Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Oda a la maduixa: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Usuari&lt;br /&gt;
|Avatar=P1050195.png&lt;br /&gt;
|Tipus usuari=grup d'estudiants&lt;br /&gt;
|Integrants=Oriol Batlle, Francesc Jiménez, Marina Monteagudo, Marta Rincón&lt;br /&gt;
|Centre estudien=Molins Manyanet&lt;br /&gt;
|Professorat=Rita Ayala, Domènec.HA&lt;br /&gt;
|Curs=2015-16,&lt;br /&gt;
|Presentació=Hola a tots i totes, Som el grup de l'escola Molins Manyanet anomenat &amp;quot;Oda a la Maduixa&amp;quot; i farem un treball sobre el llibre &amp;quot;Camps de maduixes&amp;quot; de l'autor Jordi Sierra i Fabra. Estem desitjant fer un bon treball i treure el màxim profit d'aquesta experiència.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A continuació, teniu un video de presentació sobre els components del grup &amp;quot;Oda a la Maduixa&amp;quot; per Viquilletra:&lt;br /&gt;
|Vídeo servidor=YouTube&lt;br /&gt;
|Vídeo ID=868UAauJbXg&lt;br /&gt;
|Usuari premiat=f&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Admin-Prova&lt;br /&gt;
|Prova=f&lt;br /&gt;
}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Oda a la maduixa</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Fitxer:P1050195.png&amp;diff=17678</id>
		<title>Fitxer:P1050195.png</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Fitxer:P1050195.png&amp;diff=17678"/>
				<updated>2016-01-08T18:08:33Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Oda a la maduixa: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Oda a la maduixa</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Usuari:Oda_a_la_maduixa&amp;diff=17675</id>
		<title>Usuari:Oda a la maduixa</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Usuari:Oda_a_la_maduixa&amp;diff=17675"/>
				<updated>2016-01-08T15:55:02Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Oda a la maduixa: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Usuari&lt;br /&gt;
|Avatar=P1050195.png&lt;br /&gt;
|Tipus usuari=grup d'estudiants&lt;br /&gt;
|Integrants=Oriol Batlle, Francesc Jiménez, Marina Monteagudo, Marta Rincón&lt;br /&gt;
|Centre estudien=Molins Manyanet&lt;br /&gt;
|Professorat=Rita Ayala, Domènec.HA&lt;br /&gt;
|Curs=2015-16,&lt;br /&gt;
|Presentació=Hola a tots i totes, Som el grup de l'escola Molins Manyanet anomenat 'Oda a la Maduixa' i farem un treball sobre el llibre &amp;quot;Camps de maduixes&amp;quot; de l'autor Jordi Sierra i Fabra. Estem desitjant fer un bon treball i treure el màxim profit d'aquesta experiència.&lt;br /&gt;
|Usuari premiat=f&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Admin-Prova&lt;br /&gt;
|Prova=f&lt;br /&gt;
}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Oda a la maduixa</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Usuari:Oda_a_la_maduixa&amp;diff=17664</id>
		<title>Usuari:Oda a la maduixa</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Usuari:Oda_a_la_maduixa&amp;diff=17664"/>
				<updated>2016-01-08T10:20:45Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Oda a la maduixa: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Usuari&lt;br /&gt;
|Tipus usuari=grup d'estudiants&lt;br /&gt;
|Integrants=Oriol Batlle, Francesc Jiménez, Marina Monteagudo, Marta Rincón&lt;br /&gt;
|Centre estudien=Molins Manyanet&lt;br /&gt;
|Professorat=Rita Ayala, Domènec.HA&lt;br /&gt;
|Curs=2015-16,&lt;br /&gt;
|Presentació=Hola a tots i totes, Som el grup de l'escola Molins Manyanet anomenat 'Oda a la Maduixa' i farem un treball sobre el llibre &amp;quot;Camps de maduixes&amp;quot; de l'autor Jordi Sierra i Fabra. Estem desitjant fer un bon treball i treure el màxim profit d'aquesta experiència.&lt;br /&gt;
|Usuari premiat=f&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Admin-Prova&lt;br /&gt;
|Prova=f&lt;br /&gt;
}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Oda a la maduixa</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Usuari:Oda_a_la_maduixa&amp;diff=17663</id>
		<title>Usuari:Oda a la maduixa</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Usuari:Oda_a_la_maduixa&amp;diff=17663"/>
				<updated>2016-01-08T10:06:27Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Oda a la maduixa: Es crea la pàgina amb «{{Usuari |Tipus usuari=grup d'estudiants |Integrants=Oriol Batlle, Francesc Jiménez, Marina Monteagudo, Marta Rincón |Centre estudien=Molins Manyanet |Professorat=Ri...».&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Usuari&lt;br /&gt;
|Tipus usuari=grup d'estudiants&lt;br /&gt;
|Integrants=Oriol Batlle, Francesc Jiménez, Marina Monteagudo, Marta Rincón&lt;br /&gt;
|Centre estudien=Molins Manyanet&lt;br /&gt;
|Professorat=Rita Ayala, Domènec.HA&lt;br /&gt;
|Curs=2011-12&lt;br /&gt;
|Usuari premiat=f&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Admin-Prova&lt;br /&gt;
|Prova=f&lt;br /&gt;
}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Oda a la maduixa</name></author>	</entry>

	</feed>