Viquilletra - Contribucions de l’usuari [ca]

Activitat 3 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Llibres, camins i dies

2012-04-22T21:32:38Z

Llibres, camins i dies: Es crea la pàgina amb «{{Activitat sobre activitat |Grup=Llibres, camins i dies |Centre=Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell Bosch |Curs=2011-12 |Obra=El temps de l'oblit de l'autor Jordi Si...».

{{Activitat sobre activitat
|Grup=Llibres, camins i dies
|Centre=Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell Bosch
|Curs=2011-12
|Obra=El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra
|Basada en activitat=Carta a Carlos
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Carlos
|Tipus activitat sobre activitat personatge=resposta carta
|Tipus activitat sobre activitat obra=
|Presentació=Se’m va fer difícil llegir la carta, vaig estar dubtant si llegir-la o no, però finalment me la vaig llegir ja que no haver-me-la llegit seria de covard, pot ser que tu pensis que és una mala idea enviar la carta, però estàs equivocat, m’he assabentat del que et va passar amb el meu pare i encara que sembli que no l’estimes, jo l’estimava però després de tot el que et va fer és normal que ho fessis, encara que no fos la millor opció.

Tot el mal que vaig passar, no l’hauria d’haver passat, encara que la vida és molt injusta i sempre han de pagar els més innocents. En el camí de la vida hi ha moltes pedres, però per més que caiguem el més important és tornar a aixecar-se i seguir endavant.
Ara, estic molt bé amb el Tetxu, sort que no és una persona com tu, igual que m’has destrossat la vida a mi també se l’has destrossat a la teva pròpia família. Solament espero que rebis el teu càstig igual que tots els de la teva banda.

Et desitjo un bon viatge a l’infern i que et vagi bé a la presó...
|Text=Se’m va fer difícil llegir la carta, vaig estar dubtant si llegir-la o no, però finalment me la vaig llegir ja que no haver-me-la llegit seria de covard, pot ser que tu pensis que és una mala idea enviar la carta, però estàs equivocat, m’he assabentat del que et va passar amb el meu pare i encara que sembli que no l’estimes, jo l’estimava però després de tot el que et va fer és normal que ho fessis, encara que no fos la millor opció.

Tot el mal que vaig passar, no l’hauria d’haver passat, encara que la vida és molt injusta i sempre han de pagar els més innocents. En el camí de la vida hi ha moltes pedres, però per més que caiguem el més important és tornar a aixecar-se i seguir endavant.
Ara, estic molt bé amb el Tetxu, sort que no és una persona com tu, igual que m’has destrossat la vida a mi també se l’has destrossat a la teva pròpia família. Solament espero que rebis el teu càstig igual que tots els de la teva banda.

Et desitjo un bon viatge a l’infern i que et vagi bé a la presó...
|Activitat premiada=f
}}
Se’m va fer difícil llegir la carta, vaig estar dubtant si llegir-la o no, però finalment me la vaig llegir ja que no haver-me-la llegit seria de covard, pot ser que tu pensis que és una mala idea enviar la carta, però estàs equivocat, m’he assabentat del que et va passar amb el meu pare i encara que sembli que no l’estimes, jo l’estimava però després de tot el que et va fer és normal que ho fessis, encara que no fos la millor opció.

Tot el mal que vaig passar, no l’hauria d’haver passat, encara que la vida és molt injusta i sempre han de pagar els més innocents. En el camí de la vida hi ha moltes pedres, però per més que caiguem el més important és tornar a aixecar-se i seguir endavant.
Ara, estic molt bé amb el Tetxu, sort que no és una persona com tu, igual que m’has destrossat la vida a mi també se l’has destrossat a la teva pròpia família. Solament espero que rebis el teu càstig igual que tots els de la teva banda.

Et desitjo un bon viatge a l’infern i que et vagi bé a la presó...

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Discussió:Fòrum de dubtes

2012-03-09T21:00:36Z

Llibres, camins i dies:

== On esta el link "afegir-hi novela?" ==

On esta el link "afegir-hi novela?"
: Cliqueu el botó "Afegir una obra a Viquilletra" que hi ha a [[Obres i personatges]]. --[[Usuari:Dvdgmz|David Gómez]] 12:31, 17 feb 2012 (CET)

== Canvi de nom de grup ==

Hola viquilletra.

Voliem canviar elnom del nostre grup(tirant i amullant) per el maquillatge de Tirant i no sabiem com fer-ho. Si podeu dirse-ho al administrador i que ho canvii ens faria un gran favor o dirnos com canviar el nom.

Gracies, esperem una resposta.

: Hola, ja us l'he canviat. Sempre ho ha de fer algú amb permisos d'administrador. Heu fet lo correcte demanant-ho aquí. Salutacions. --[[Usuari:Dvdgmz|David Gómez]] 12:35, 17 feb 2012 (CET)

== Els peus a terra. ==

Hola nosaltres els peus a terra em fet l'activitat de l'entrevista a un personatge d'un llibre. El nostre problema és que no podem penjar el nostre document en format PDF, com és podria fer?

: Hola peus a terra, per què voleu penjar un PDF? La idea és que les activitats escrites es publiquin directament al wiki. Podeu fer servir els botons que hi ha sobre el camp d'activitat escrita per donar format al text, o fer servir el wikitext per fer-ho. I si teniu dubtes em podeu preguntar. El preferible seria que publiquéssiu l'activitat així. Hi ha alguna raó perquè la vostra activitat hagi d'estar en un PDF i no pugui publicar-se directament? Si heu treballat amb LibreOffice o OpenOffice també podeu exportar en format MediaWiki i copiar el codi que generi a la casella d'activitat escrita. Parlem-ne --[[Usuari:Dvdgmz|David Gómez]] 10:34, 29 feb 2012 (CET)

== Peus a terra. ==

Bon dia, nosaltres els Peus a terra sense voler vam penjar tres cops la mateixa activitat com podríem borra les dues que sobren?
Gràcies.
:Enllaçeu-me aquí les pàgines a esborrar i jo ho faré. Esborar pàgines només ho pot fer algú amb permisos d'administrador per evitar possibles errors --[[Usuari:Dvdgmz|David Gómez]] 18:13, 1 març 2012 (CET)

== Què fer amb un PowerPoint ==

Som el grup Rubik's i tenim un power-point per penjar, però no ens deixa. Hem d'anar a la pestanya Imatge, so i vídeo i és el que fem, però quan fem la càrrega ens diu que no es pot perquè és un arxiu prohibit. Què hem de fer?

: El podeu penjar a http://www.slideshare.net
: Després aneu a la pestanya "Altres Widgets" de l'activitat i feu servir la secció de Slideshare per publicar-lo a Viquilletra
: --[[Usuari:Dvdgmz|David Gómez]] 13:47, 2 març 2012 (CET)

== Els peus a terra. ==

Hola, nosaltres els peus a terra , ens ha arribat un missatge dient que havíem de borrar algunes activitats perquè havíem penjat tres. Ens podries dir si ho em fet bé?, és a dir si s'han eliminat.
Gràcies.
ELS PEUS A TERRA.

== Els peus a terra. ==

Mira aquí et deixem l'enllaç de el que nosaltres em fet per eliminar les altres feines:
http://lletra.uoc.edu/viquilletra/T%C3%ADtol-de-la-p%C3%A0gina
Gràcies.

== Power point ==

Hola! M'agradia saber com puc penjar una activitat que es un power point, perquè deixa penjar fotos,videos, etc però no se on puc pujar el power point.

Gràcies.

: Hola, el PowerPoint el podeu penjar a http://www.slideshare.net
: Després aneu a la pestanya "Altres Widgets" de l'activitat i feu servir la secció de Slideshare per publicar-lo a Viquilletra
: Haureu de clicar "embed" al vostre SlideShare i agafar el codi dins de "doc=". Però això ho trobareu explicat al mateix formulari.
: Digueu-me si us en sortiu. --[[Usuari:Dvdgmz|David Gómez]] <small>(suport '''Viquilletra''') - [[Usuari Discussió:Dvdgmz|escriviu-me]] o pregunteu al [[Fòrum de dubtes#Altres preguntes|Fòrum de dubtes]]</small> 08:57, 9 març 2012 (CET)

Hem publicat una activitat (la vida oculta d’en Carlos) i hi ha un paràgraf en el text que està en una sola línia i es surt dels marges. En el formulari ens surt normal. Que podem fer?

Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Llibres, camins i dies

2012-03-09T20:54:48Z

Llibres, camins i dies:

{{Activitat
|Grup=Llibres, camins i dies
|Centre=Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell Bosch
|Curs=2011-12
|Obra=El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Carlos,
|Tipus activitat personatge=vida oculta de
|Quan vida oculta=després
|Tipus activitat obra=
|Presentació=En aquesta segona activitat, hem cregut adient fer una redacció sobre la vida oculta del Carlos. Aquesta petita terminació del llibre El Temps de l’oblit de Jordi Sierra i Fabra, ens explica l’etapa que transcorre el Carlos en el seu “temps de l’oblit”. L’esdeveniment més important en el qual se centra la transcripció és el trobament del Carlos amb una noia molt especial que canviarà la seva vida. Però encara queden més sorpreses...
|Text=<big>''' LA VIDA OCULTA D’EN CARLOS'''</big>

El Textu se’n va amb l’Ainoha al seu poble, mentre que el Carlos se’n va a França. Allà viu durant dos anys i va aprèn el idioma del país, troba treball de cambrer en un restaurant de luxe, i el més important, coneix a l’Emma.

L’Emma és la persona que va fer canviar la vida del Carlos, el seu odi va desaparèixer, el seu rancor també, va començar a ser més obert i més amigable, però sobretot, va superar la mort del seu pare.
Ella té més o menys la mateixa edat d’en Carlos, és maca i molt atrevida. És coneguda per ser la noia més intel•ligent del institut, aquella que sempre treu deus, els seus pares són rics i té molts nois al darrere, és a dir, “donya perfecta”, l’enveja de tot el món. Ella busca algú diferent, que li desperti els sentits i que li faci sentir única.

Una nit de dissabte, mentre el Carlos estava treballant en el restaurant, i després d’haver-la vist unes quantes vegades, ja que era una clienta habitual, ella li deixa el seu número de telèfon en el compte sense que ningú se n’adoni. I així és, ningú se n’adona excepte ell. Quan arriba a casa, encara que són les tres de la matinada, es llança al telèfon sense pensar-s’ho i truca. Efectivament, el telèfon és de l’Emma i ella encara està desperta esperant la seva trucada. A partir d’aquell moment podem dir que les seves ànimes es van fusionar, sabien que eren ells i ningú més.

L’Emma i el Carlos anaven quedant quan podien i s’anaven coneixent cada vegada més, i cada vegada més, tenien una addicció més gran l’un per l’altre. El Carlos es va submergir en un món de felicitat immensa i va deixar-ho tot de banda per centrar-se en una sola cosa, ella. Estava enamorat.

Però la història no s’acaba aquí, ens oblidem del que n’és del Tetxu i l’Ainoha. Doncs bé, resulta que l’Emma és una cosina segona de l’Ainoha, amb la qual manté una bona relació i molt de contacte. Abans que l’Emma pogués conèixer el Carlos ella ja tenia una intriga especial per aquest noi que tan malament ho havia passat i seguia endavant sense cap recolzament, i coneixia gairebé tota la seva vida, en canvi, en el moment que el coneix, no sap que és aquell Carlos del que tant li parlava la seva cosina. Amb el pas del temps, no gaire, aquesta se n’adona de que es ELL.

El Carlos i el Textu, des del moment que es van separar en l’estació de tren, van viure un llarg temps sense cap tipus de contacte, el temps de l’oblit. El Carlos, quan va marxar a França, es va canviar de número de telèfon, no va donar la seva direcció i no va deixar cap tipus d’evidència, simplement va marxar, segurament aïllar-se de la seva vida passada.

L’Emma sembla que fa una mena de miracle amb el Carlos, és com si sentís el que ell sent, patís el que ell pateix, es preocupés del que ell es preocupa, com si els dos cossos s’unissin en una sola ànima. Ells ho comparteixen tot, alhora, ella ho porta d’una manera positiva, així que ell també.

L’Ainoha i l’Emma segueixen en contacte i ara és ella qui li explica coses del Carlos, això sí, sempre amb el seu consentiment. Al temps que ell es va rehabilitant, un dia decideix que està preparat per parlar amb en Tetxu, el seu millor amic durant tota la seva trista vida.

''Al cap de vuit anys, l’Emma i el Carlos es van a viure junts a Roma, conjuntament, amb el Tetxu i l’Ainoha. Allà viuen feliços, i s’endinsen en una vida d’amor, entre les dues parelles, i d’amistat, entre el Tetxu i el Carlos i l’Ainoha i l’Emma.''

'''FI'''
|Activitat premiada=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Llibres, camins i dies

2012-03-09T20:48:24Z

Llibres, camins i dies: Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=Llibres, camins i dies |Centre=Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell Bosch |Curs=2011-12 |Obra=El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra |Activitat sob...».

{{Activitat
|Grup=Llibres, camins i dies
|Centre=Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell Bosch
|Curs=2011-12
|Obra=El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Carlos,
|Tipus activitat personatge=vida oculta de
|Quan vida oculta=després
|Tipus activitat obra=
|Presentació=En aquesta segona activitat, hem cregut adient fer una redacció sobre la vida oculta del Carlos. Aquesta petita terminació del llibre El Temps de l’oblit de Jordi Sierra i Fabra, ens explica l’etapa que transcorre el Carlos en el seu “temps de l’oblit”. L’esdeveniment més important en el qual se centra la transcripció és el trobament del Carlos amb una noia molt especial que canviarà la seva vida. Però encara queden més sorpreses...
|Text= <big>''' LA VIDA OCULTA D’EN CARLOS'''</big>

El Textu se’n va amb l’Ainoha al seu poble, mentre que el Carlos se’n va a França. Allà viu durant dos anys i va aprèn el idioma del país, troba treball de cambrer en un restaurant de luxe, i el més important, coneix a l’Emma.

L’Emma és la persona que va fer canviar la vida del Carlos, el seu odi va desaparèixer, el seu rancor també, va començar a ser més obert i més amigable, però sobretot, va superar la mort del seu pare.
Ella té més o menys la mateixa edat d’en Carlos, és maca i molt atrevida. És coneguda per ser la noia més intel•ligent del institut, aquella que sempre treu deus, els seus pares són rics i té molts nois al darrere, és a dir, “donya perfecta”, l’enveja de tot el món. Ella busca algú diferent, que li desperti els sentits i que li faci sentir única.

Una nit de dissabte, mentre el Carlos estava treballant en el restaurant, i després d’haver-la vist unes quantes vegades, ja que era una clienta habitual, ella li deixa el seu número de telèfon en el compte sense que ningú se n’adoni. I així és, ningú se n’adona excepte ell. Quan arriba a casa, encara que són les tres de la matinada, es llança al telèfon sense pensar-s’ho i truca. Efectivament, el telèfon és de l’Emma i ella encara està desperta esperant la seva trucada. A partir d’aquell moment podem dir que les seves ànimes es van fusionar, sabien que eren ells i ningú més.

L’Emma i el Carlos anaven quedant quan podien i s’anaven coneixent cada vegada més, i cada vegada més, tenien una addicció més gran l’un per l’altre. El Carlos es va submergir en un món de felicitat immensa i va deixar-ho tot de banda per centrar-se en una sola cosa, ella. Estava enamorat.

Però la història no s’acaba aquí, ens oblidem del que n’és del Tetxu i l’Ainoha. Doncs bé, resulta que l’Emma és una cosina segona de l’Ainoha, amb la qual manté una bona relació i molt de contacte. Abans que l’Emma pogués conèixer el Carlos ella ja tenia una intriga especial per aquest noi que tan malament ho havia passat i seguia endavant sense cap recolzament, i coneixia gairebé tota la seva vida, en canvi, en el moment que el coneix, no sap que és aquell Carlos del que tant li parlava la seva cosina. Amb el pas del temps, no gaire, aquesta se n’adona de que es ELL.

El Carlos i el Textu, des del moment que es van separar en l’estació de tren, van viure un llarg temps sense cap tipus de contacte, el temps de l’oblit. El Carlos, quan va marxar a França, es va canviar de número de telèfon, no va donar la seva direcció i no va deixar cap tipus d’evidència, simplement va marxar, segurament aïllar-se de la seva vida passada.

L’Emma sembla que fa una mena de miracle amb el Carlos, és com si sentís el que ell sent, patís el que ell pateix, es preocupés del que ell es preocupa, com si els dos cossos s’unissin en una sola ànima. Ells ho comparteixen tot, alhora, ella ho porta d’una manera positiva, així que ell també.

L’Ainoha i l’Emma segueixen en contacte i ara és ella qui li explica coses del Carlos, això sí, sempre amb el seu consentiment. Al temps que ell es va rehabilitant, un dia decideix que està preparat per parlar amb en Tetxu, el seu millor amic durant tota la seva trista vida.

''Al cap de vuit anys, l’Emma i el Carlos es van a viure junts a Roma, conjuntament, amb el Tetxu i l’Ainoha. Allà viuen feliços, i s’endinsen en una vida d’amor, entre les dues parelles, i d’amistat, entre el Tetxu i el Carlos i l’Ainoha i l’Emma.''

'''FI''''''Text en negreta'''

|Activitat premiada=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Llibres, camins i dies

2012-02-16T17:25:22Z

{{Activitat
|Grup=Llibres, camins i dies
|Centre=Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell Bosch
|Curs=2011-12
|Obra=El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Carlos a El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra
|Tipus activitat personatge=carta a
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=
|Presentació=Llibres, camins i dies, hem desitjat realitzar la carta a un personatge com a primera activitat. Aquesta tracta de redactar una carta informal a un personatge, on es parli del seu tarannà, de les relacions que estableix amb altres personatges i on també s’opini sobre les seves accions al llibre.
Així mateix hem redactat una carta informal dirigida al Carlos per part del pare del Tetxu. Se suposa que aquest ha entrat a l’habitació d’en Tetxu i ha desat la carta al seu escriptori , sense dir qui hi escriu. La carta és enviada amb el fi de demanar-li perdó i desvelar-li els seu sentiments més íntims. El final és una sorpresa.

|Text= Anònim, 3 de Juny del 2001

Sisplau, no llencis aquesta carta sense haver-la llegit abans. Suposo que a mida que vagis llegint la carta sabràs qui soc. Volia enviar-te aquesta carta perquè sento que t’ho devia. Segurament penses que soc inhumà, que tinc la sang freda, però el cert és que tinc sentiments i no et pots ni imaginar el que em penedeixo del que vaig fer, cosa que no em perdonaré en la vida... i demanar-te perdó és una cosa que volia haver fet des del mateix moment en que vaig cometre aquell atemptat.

Carlos, et vull explicar com va passar tot, i sé, que no mereixo ni la vida, i molt menys, dirigir-te la paraula. Jo vaig entrar a l’ETA quan el meu fill tenia cinc anys. Aleshores érem una família feliç i molt unida. Jo tenia uns amics que formaven part de la banda terrorista, així que rere pensar-ho i pensar-ho, al final em van convèncer i hi vaig entrar. En aquell moment pensava que l’ETA tenia uns bons objectius, que es podien aconseguir amb la força de tots el membres i, que jo...que jo seria capaç de suportar-ho tot i fer-me impassible davant dels sentiments.
Un dia, després de tres anys des del meu integrament, em van assignar una cas...el cas “DOGO”. Jo vaig acceptar, era la meva primera missió ¿saps? Aquesta consistia en assassinar un home del que no en vull ni parlar. Llavors va ser quan, la mateixa hora, el mateix rostre, la mateixa situació...va aparèixer el teu pare...Ja saps el que va passar després. Va ser una equivocació. El teu pare només era un pobre funcionari innocent, amb una família meravellosa i...

La meva vida no té sentit. He destrossat la meva família, la teva, la de moltíssimes persones que cada dia veuen les notícies i se’ls hi trenca el cor amb la duresa de les situacions. Després d’haver viscut el que he viscut no entenc com persones que realitzen aquests tipus de danys poden seguir vivint. Jo ja m’hagués suïcidat, però mereixo viure amb això, i si vaig tindre el coratge per fer el que vaig fer, haig de tindre valor per passar pel que estic passant.

Reconec el dany i sofriment que van causar en persones com tu les accions dutes a terme durant la nostra militància en ETA. És per això que vull dir-te que quan estiguis llegint aquesta carta jo ja m’hauré entregat a la policia i hauré delatat els meus companys, perquè vull que s’acabi això, vull que s’acabi tot això! Si em suïcidés directament la meva ànima no quedaria en pau i em sentiria com un covard. Espero que les meves declaracions serveixin d’ajuda a la policia per acabar amb el terrorisme a Espanya.

De veritat, Carlos, no espero que em perdonis ni que em comprenguis, perquè sé que és impossible... Ho sento de veritat, Carlos...

|Activitat premiada=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Usuari:Llibres, camins i dies

2012-01-22T12:36:21Z

Llibres, camins i dies:

{{Usuari
|Avatar=Foto viquilletra.jpg
|Tipus usuari=grup d'estudiants
|Integrants=Eva Torres, María Vergés, Juan Cezar, Luis Serrano, Clàudia Pañella
|Centre estudien=Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell Bosch
|Professorat=Doménec Hernández
|Centre treballa=
|Curs=2012,
|Presentació=Nosaltres som l’Eva Torres, la María Vergés, el Luís Serrano, la Clàudia Pañella i el Juan Cezar, cursem 4t de la ESO al col·legi Sant Lluís de Begues #REDIRECT [[http://begues.manyanet.org/]], tenim entre 15 i 16 anys i ens agradaria presentar-nos com “Llibres, camins i dies...” El llibre amb el qual treballarem serà “El temps de l’oblit”, de Jordi Sierra i Fabra, i desenvoluparem activitats a partir del personatge de Carlos.
|Vídeo servidor=Blip
|Usuari premiat=f
}}
Nosaltres som l’Eva Torres, la María Vergés, el Luís Serrano, la Clàudia Pañella i el Juan Cezar, cursem 4t de la ESO al col·legi Sant Lluís de Begues, tenim entre 15 i 16 anys i ens agradaria presentar-nos com “Llibres, camins i dies...” El llibre amb el qual treballarem serà “El temps de l’oblit”, de Jordi Sierra i Fabra, i desenvoluparem activitats a partir del personatge de Carlos.
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Usuari:Llibres, camins i dies

2012-01-22T12:35:14Z

Llibres, camins i dies:

{{Usuari
|Avatar=Foto viquilletra.jpg
|Tipus usuari=grup d'estudiants
|Integrants=Eva Torres, María Vergés, Juan Cezar, Luis Serrano, Clàudia Pañella
|Centre estudien=Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell Bosch
|Professorat=Doménec Hernández
|Centre treballa=
|Curs=2012,
|Presentació=Nosaltres som l’Eva Torres, la María Vergés, el Luís Serrano, la Clàudia Pañella i el Juan Cezar, cursem 4t de la ESO al col·legi Sant Lluís de Begues #REDIRECT col·legi Sant Lluís [[http://begues.manyanet.org/]], tenim entre 15 i 16 anys i ens agradaria presentar-nos com “Llibres, camins i dies...” El llibre amb el qual treballarem serà “El temps de l’oblit”, de Jordi Sierra i Fabra, i desenvoluparem activitats a partir del personatge de Carlos.
|Vídeo servidor=Blip
|Usuari premiat=f
}}
Nosaltres som l’Eva Torres, la María Vergés, el Luís Serrano, la Clàudia Pañella i el Juan Cezar, cursem 4t de la ESO al col·legi Sant Lluís de Begues, tenim entre 15 i 16 anys i ens agradaria presentar-nos com “Llibres, camins i dies...” El llibre amb el qual treballarem serà “El temps de l’oblit”, de Jordi Sierra i Fabra, i desenvoluparem activitats a partir del personatge de Carlos.
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Usuari:Llibres, camins i dies

2012-01-22T12:33:41Z

Llibres, camins i dies:

{{Usuari
|Avatar=Foto viquilletra.jpg
|Tipus usuari=grup d'estudiants
|Integrants=Eva Torres, María Vergés, Juan Cezar, Luis Serrano, Clàudia Pañella
|Centre estudien=Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell Bosch
|Professorat=Doménec Hernández
|Centre treballa=
|Curs=2012,
|Presentació=Nosaltres som l’Eva Torres, la María Vergés, el Luís Serrano, la Clàudia Pañella i el Juan Cezar, cursem 4t de la ESO al col·legi Sant Lluís de Begues #REDIRECT [[http://begues.manyanet.org/]], tenim entre 15 i 16 anys i ens agradaria presentar-nos com “Llibres, camins i dies...” El llibre amb el qual treballarem serà “El temps de l’oblit”, de Jordi Sierra i Fabra, i desenvoluparem activit

ats a partir del personatge de Carlos.
|Vídeo servidor=Blip
|Usuari premiat=f
}}
Nosaltres som l’Eva Torres, la María Vergés, el Luís Serrano, la Clàudia Pañella i el Juan Cezar, cursem 4t de la ESO al col·legi Sant Lluís de Begues, tenim entre 15 i 16 anys i ens agradaria presentar-nos com “Llibres, camins i dies...” El llibre amb el qual treballarem serà “El temps de l’oblit”, de Jordi Sierra i Fabra, i desenvoluparem activitats a partir del personatge de Carlos.
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Usuari:Llibres, camins i dies

2012-01-17T17:27:11Z

Llibres, camins i dies:

{{Usuari
|Avatar=Foto viquilletra.jpg
|Tipus usuari=grup d'estudiants
|Integrants=Eva Torres, María Vergés, Juan Cezar, Luis Serrano, Clàudia Pañella
|Centre estudien=Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell Bosch
|Professorat=Doménec Hernández
|Centre treballa=
|Curs=2012,
|Presentació=Nosaltres som l’Eva Torres, la María Vergés, el Luís Serrano, la Clàudia Pañella i el Juan Cezar, cursem 4t de la ESO al col·legi Sant Lluís de Begues, tenim entre 15 i 16 anys i ens agradaria presentar-nos com “Llibres, camins i dies...” El llibre amb el qual treballarem serà “El temps de l’oblit”, de Jordi Sierra i Fabra, i desenvoluparem activitats a partir del personatge de Carlos.
|Vídeo servidor=Blip
|Usuari premiat=f
}}
Nosaltres som l’Eva Torres, la María Vergés, el Luís Serrano, la Clàudia Pañella i el Juan Cezar, cursem 4t de la ESO al col·legi Sant Lluís de Begues, tenim entre 15 i 16 anys i ens agradaria presentar-nos com “Llibres, camins i dies...” El llibre amb el qual treballarem serà “El temps de l’oblit”, de Jordi Sierra i Fabra, i desenvoluparem activitats a partir del personatge de Carlos.
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Usuari:Llibres, camins i dies

2012-01-17T17:25:43Z

Llibres, camins i dies:

Fitxer:Foto viquilletra.jpg

2012-01-17T17:23:34Z

Llibres, camins i dies:

Usuari:Llibres, camins i dies

2012-01-17T17:22:05Z

Llibres, camins i dies: Es crea la pàgina amb «Nosaltres som l’Eva Torres, la María Vergés, el Luís Serrano, la Clàudia Pañella i el Juan Cezar, cursem 4t de la ESO al col·legi Sant Lluís de Begues, tenim ent...».

Nosaltres som l’Eva Torres, la María Vergés, el Luís Serrano, la Clàudia Pañella i el Juan Cezar, cursem 4t de la ESO al col·legi Sant Lluís de Begues, tenim entre 15 i 16 anys i ens agradaria presentar-nos com “Llibres, camins i dies...” El llibre amb el qual treballarem serà “El temps de l’oblit”, de Jordi Sierra i Fabra, i desenvoluparem activitats a partir del personatge de Carlos.