<?xml version="1.0"?>
<feed xmlns="http://www.w3.org/2005/Atom" xml:lang="ca">
		<id>https://viquilletra.com/api.php?action=feedcontributions&amp;feedformat=atom&amp;user=G%C3%A0rgaraf</id>
		<title>Viquilletra - Contribucions de l’usuari [ca]</title>
		<link rel="self" type="application/atom+xml" href="https://viquilletra.com/api.php?action=feedcontributions&amp;feedformat=atom&amp;user=G%C3%A0rgaraf"/>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/Especial:Contribucions/G%C3%A0rgaraf"/>
		<updated>2026-11-21T03:44:12Z</updated>
		<subtitle>Contribucions de l’usuari</subtitle>
		<generator>MediaWiki 1.25.3</generator>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_2_sobre_Tirant_lo_blanc_de_l%27autor_Joanot_Martorell,_pels_G%C3%A0rgaraf&amp;diff=20511</id>
		<title>Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Gàrgaraf</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_2_sobre_Tirant_lo_blanc_de_l%27autor_Joanot_Martorell,_pels_G%C3%A0rgaraf&amp;diff=20511"/>
				<updated>2016-04-27T07:23:23Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Gàrgaraf: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Activitat&lt;br /&gt;
|Grup=Gàrgaraf&lt;br /&gt;
|Centre=Abastos&lt;br /&gt;
|Curs=2015-16&lt;br /&gt;
|Obra=Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell&lt;br /&gt;
|Activitat sobre=un personatge&lt;br /&gt;
|Personatge=Plaerdemavida&lt;br /&gt;
|Tipus activitat personatge=entrevista&lt;br /&gt;
|Text=ENTREVISTA A PLAERDEMAVIDA&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Plaerdemavida, nascuda a Constantinoble, reina de Fes, va ser donzella de Carmesina durant gran part de la seua vida. Amb ella va viure a palau convertint-se, fins i tot, en una gran amiga seua.   Després de l’infortunat naufragi a Àfrica i d’un llarg període de captiveri es va casar amb un cavaller, el senyor d’Agramunt, que es va convertir en rei de Fes i de Bugia.&lt;br /&gt;
Li hem fet una entrevista per resoldre alguns dubtes que se’ns plantejaven des de feia temps:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''Entrevistador''': ''Quan de temps va estar vosté al servei de Carmesina?''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''Plaerdemavida''': Crec que vaig estar-hi des que tenia uns set anys. Els meus pares em van portar al palau per servir al castell de l’Emperador, pare de Carmesina, des d’aleshores vaig estar amb ella fins a l’accident a Àfrica. Al principi ella no em parlava, sols era una donzella, però amb el temps i a causa que ambdues teníem la mateixa edat, ens vam fer íntimes amigues.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''Entrevistador''': ''Així doncs, va estar amb ella des que era menuda. Bé, ara explique’ns, com va arribar a Àfrica després de naufragar?''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''Plaerdemavida''': Bé, abans que la nau s’enfonsara, Tirant va ordenar que em lligaren a un tauló, per evitar que m’ofegara amb la nau. La tempesta era molt forta però, per fortuna, les onades em van espentar fins una platja deserta, on, gràcies a Déu, no hi havia enemics assedegats de sangs. Altres companys, però,  no van tenir tanta sort i moriren a mans dels moros. Una vegada a la platja, un vell mercader de Tunis em va prendre com  esclava i  va decidir tenir cura de mi.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''Entrevistador''': ''Quina sort va tenir! I, després, què va ser de la vostra majestat a Àfrica?''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''Plaerdemavida''': Els primers dies van ser molt durs. Imagineu-vos: jo només havia pujat a aquell vaixell per advertir Tirant que Carmesina li era fidel, que tot havia estat una farsa ordida per la Viuda Reposada i, de sobte, em vaig trobar en una terra que m’era totalment desconeguda. Sí, els primers dies foren duríssims, però, a poc a poc, em vaig acostumar a la vida a Àfrica, fins i tot va arribar a agradar-me.&lt;br /&gt;
Com ja he dit abans, em va acollir un vell mercader. El bon home em va acompanyar fins la casa que tenia a Tunis i em va convertir en companya de la seua filla. Allí vaig passar un temps, brodant amb or i seda en companyia de la jove que, en certes coses, em recordava molt a la dolça Carmesina.&lt;br /&gt;
A causa de la meua destresa en aquesta art, em van vendre a la reina de Tremicèn. Una vegada a la cort, a Montàgata, em vaig assabentar que Tirant era viu i que havia guanyat moltes batalles. En escoltar-ho em va fer un salt el cor. No m’ho podia creure. Necessitava veure’l i parlar amb ell, així que vaig decidir disfressar-me i anar a buscar-lo. En veure’l davant meu, les llàgrimes van començar a brollar-me de pura alegria. No obstant això, el dubte em corroïa: s’hauria oblidat de Carmesina? Tanmateix, només en sentir el seu nom, Tirant va fer un sospir molt exagerat i va caure a terra sense sentit. Tenia els ulls en blanc i no hi havia forma de reanimar-lo. Per un moment vaig creure que estava mort. Però, llavors, em vaig asseure al seu costat, vaig posar el seu cap entre els meus pits i, amb la veu més dolça que vaig poder trobar, li vaig suplicar que no morira, perquè no hi havia dubte que Carmesina l’estava esperant amb el cor ple d’amor. Mentre li feia la meua súplica, li tocava l’orella, prement amb força l’os que li havia quedat nafrat després de lluitar contra el senyor de les Vilesermes. Va ser tal el dolor que va sentir que recobrà tots els sentits.&lt;br /&gt;
Una vegada recuperat, Tirant em va alliberar i em va oferir com a marit el senyor d’Agramunt, un cavaller francés del llinatge de Roca Salada. Per ser-vos sincera, he de dir que al principi jo no estava massa d’acord, doncs no volia que ningú m’imposara marit. Però, finalment vaig acceptar la decisió de Tirant, ja que si era ell qui m’ho demanava,  era perquè aquell matrimoni em seria molt profitós. I així va ser que em vaig casar. &lt;br /&gt;
I per fi vaig tornar a Constantinoble, la meua terra, amb la meua gent, només uns dies abans que Tirant tornara. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''Entrevistador''': ''Quina història més impactant! Si ho he entés correctament, després d’haver lluitat en tantes batalles, després d’haver defensat la nostra terra amb gran valentia i haver sobreviscut, Tirant va morir d’una malaltia. Com es va sentir quan va morir?'' &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''Plaerdemavida''': Em vaig sentir molt trista, ja que ell m’havia salvat de Barbaria, on encara que m’havien tractat bé, no era comparable amb Constantinoble. Tirant era molt bona persona, a més d’un cavaller molt honorable. No es mereixia aquella mort tan injusta. Però, a més, em va saber molt greu per Carmesina. Ella l’estimava amb tota la seua ànima. Havien passat moltes penúries i, per fi, semblava que podrien estar junts. Però el destí no tenia pensat per a ells el final feliç que tant desitjaven.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Després d’haver passat per tantes fatalitats, per fi, Plaerdemavida ha aconseguit tenir una bona vida, envoltada de luxes i amb l’home que estima. La seua vida està plena de moments que sempre seran commemorats, històries d’amor entre cavallers i princeses que perduraran en el temps.&lt;br /&gt;
|Validada=Sí&lt;br /&gt;
|Validador=Empar Montoro&lt;br /&gt;
|Destacada=No&lt;br /&gt;
|Activitat premiada=f&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
{{Admin-Prova&lt;br /&gt;
|Prova=f&lt;br /&gt;
}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Gàrgaraf</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Tirant_lo_blanc_de_l%27autor_Joanot_Martorell,_pels_G%C3%A0rgaraf&amp;diff=20510</id>
		<title>Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Gàrgaraf</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Tirant_lo_blanc_de_l%27autor_Joanot_Martorell,_pels_G%C3%A0rgaraf&amp;diff=20510"/>
				<updated>2016-04-27T07:22:00Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Gàrgaraf: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Activitat&lt;br /&gt;
|Grup=Gàrgaraf&lt;br /&gt;
|Centre=Abastos&lt;br /&gt;
|Curs=2015-16&lt;br /&gt;
|Obra=Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell&lt;br /&gt;
|Activitat sobre=un personatge&lt;br /&gt;
|Personatge=Kirieleison,&lt;br /&gt;
|Tipus activitat personatge=vida oculta de&lt;br /&gt;
|Quan vida oculta=abans&lt;br /&gt;
|Text=&amp;lt;big&amp;gt;De com va arribar a Polònia una notícia&lt;br /&gt;
&amp;lt;/big&amp;gt;&amp;lt;big&amp;gt;&amp;lt;/big&amp;gt;&amp;lt;big&amp;gt;&amp;lt;/big&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;quot;Faig saber a tothom que el nostre estimat i insigne monarca, el més gran i respectat de tots els reis, defensant amb les seues armes l’escut de l’amor, ha mort a mans del malaurat i traïdor cavaller Tirant lo Blanc, del llinatge de Roca Salada.&amp;quot;- vaig escoltar dir a l’herald.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- No és possible! - vaig cridar. La vista va començar a ennuvolar-se’n. Veritablement, podia ser que el rei haguera mort? Qui devia ser aquell ésser menyspreable, anomenat Tirant? La ràbia i la impotència em corroïen. No, no podia ser. Vaig projectar la meua fúria contra la paret.    &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
-El de sempre?- escoltí l’hostaler preguntar-me quan vaig alçar el cap. Semblava que els meus peus coneixen la millor solució als meus problemes. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Assentí i, acte seguit, vaig observar com agafava l’ampolla de vi i em plenava un pitxer per sufocar el meu patiment. Sempre m’ha paregut absurd com una simple beguda podia ser aquell amic a qui puc confessar les meues penes. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
-He escoltat que el tal Tirant és el dimoni en persona, que després de matar el rei va ballar sobre el seu cos.- deia un cavaller. Un altre, un vell llop de mar, assentir-hi, ho va ratificar amb paraules, que no vaig acabar d’entendre. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Eixa nit no vaig poder dormir pel record del nostre difunt rei, aquell home amb qui vaig passar tan bones nits,bevent i rient fins a la matinada i que ara era mort.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A l’alba, un servent entrà a la meua cambra, i em va despertar. Jo mig nu que anava, el vaig manar fora de l’habitació. Després de posar-me totes les meues vestimentes, vaig sortir i vaig veure’l amb una carta lacrada amb l’escut de la reialesa. Aquesta, contenia una convocatòria que provenia de la reina. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Després de llegir la carta, vaig anar corrents a palau quan encara no hi havia cap altre cavaller. Em va rebre la donzella de la reina, que anava de negre de cap a peus.Tenia els ulls enrogits i la cara unflada de tant de plorar. Tot i que intentava que no es notara, amb una expressió altiva. Després de tant de temps, imaginava que la donzella ja no l’estimaria.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Em va conduir fins al gran saló on m’esperava la reina al seu majestuós tron. No era la primera vegada que estava en aquella sala, des de feia ja temps, familiar espai. En canvi, l’aire de noblesa que solia emanar aquella habitació era, hui, quasi inexistent, ja que la foscor, els plors i el silenci eren tot el que es podia captar. No semblava el palau de sempre. Supose que tots ens oblidem de la nostra aparença quan la mort està per mig.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Em vaig apropar a la reina. Vaig fer-li una majestuosa reverència i li vaig besar la mà . Ella va baixar del tron i em va abraçar amb força. Les seues tremoloses mans, al voltant del meus muscles. El seu desconsolat plor em destruïa per dins. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
-Ho sent molt majestat- vaig dir.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
-Saps? Ara em penedisc de no haver-lo estimat tant com tu.   &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
-Jo em penedisc de no haver-lo acompanyat, pensava que seria molt evident la meua estima.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
-No et culpes d’una mort que no et correspon. L’únic culpable és el miserable Tirant. Ell ens ho ha llevat tot. Promet-me  que venjaràs la seua mort.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
-Vos jure que Tirant no tornarà a veure la llum del sol i que, despullat dels seus honors de cavaller, serà devorat per les feres.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Darrere nostre van aparèixer un centenar de cavallers. Després de fer una reverència a la reina van començar a seure. Tantes cares conegudes i el dolor present en cadascun dels nostres cors.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Era una situació inestable, el rei no tenia cap hereu. Només s’escoltaven els crits dels cavallers discutint sobre qui seria el pròxim regent del regne. Jo, en canvi, romania absort. Aquells crits, tan sols eren paraules sense sentit, un mar de sons que les meues orelles no acabaven de captar. La meua ment només se centrava en les paraules de la reina. Encara sofria pels efectes de l’alcohol i això, junt amb l’atmosfera en què em trobava, em va fer eixir de la realitat que havia creat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Basta ja! Només penseu en vosaltres. El nostre rei mort i vosaltres, cavallers tant honorables com es suposa que sou, pensant tan sols en el poder mentre la reina, ací present, està sofrint per la pèrdua del seu espòs. Deixeu les disputes de poder, agafeu les armes i encaminem-nos a la terra on jau el cos del nostre estimat rei. Jo promet venjar el meu rei. Esteu amb mi?&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les meues paraules van ressonar a la sala. Ningú va contestar. La vergonya va començar a ser notable a les cares dels cavallers.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Però, serà necessari enfrontar-se amb Tirant? – digué un dels homes.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Que si és necessari? Clar que és necessari! Com us atreviu a fer-me eixa pregunta. Nosaltres vam jurar lleialtat al rei i jo, personalment, hauria donat la meua vida per ell.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Vaig mirar les cares dels cavallers, tots ho tenien clar, no volien jugar-se la vida.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Frustrat per la reacció d’aquells ¨homes honorables¨, m’alcí  i em vaig dirigir cap a la porta.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
-  Si voleu salvar les vostres ànimes del foc dels dimonis, demà, quant cante el gall, estareu amb mi davant l’església per anar a Londres.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;lt;big&amp;gt;Del viatge a Londres i les seues conseqüències&amp;lt;/big&amp;gt;&amp;lt;big&amp;gt;&amp;lt;/big&amp;gt;&amp;lt;big&amp;gt;&amp;lt;/big&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pocs homes es presentaren al matí següent i, per a la meua sorpresa, també va venir la donzella de la reina. La travessia va durar un mes. Vam sortir de Cracòvia amb deu cavallers i quaranta servents, passàrem per Praga, on els reis txecs ens hostajaren al seu imponent castell amb  la intenció de poder tindre l’oportunitat d’unir el seu regne amb Polònia, amb el casament del príncep amb la reina. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Dies després, ens encaminàrem cap a Nuremberg, on els nostres homes gaudiren del seu bon menjar i millor beguda. Prosseguírem pels camins de Colònia, fins arribar al port de Calais, on vam embarcar en una nau que ens portà fins al port londinenc. Per fi podria trobar-me cara a cara amb el despietat assassí del meu rei. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A la matinada següent, mentre tots estaven dormint, vaig veure com la donzella se n’anava del nostre campament. Al principi vaig dubtar, però l’enyorança del rei que havia sentit a la nit junt amb la ràbia creixent que envaïa el meu cos en suposar on anava la donzella, em van fer, finalment, seguir-la. Però només els meus peus seguien el seu camí. La meua ment romania absenta, pensant en tots els moments perduts amb el meu estimat. Vaig seguir el soroll dels passos de la donzella fins al palau, sabia que ella havia anat per demanar la mort de Tirant.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Potser hauria de parar de pensar en la venjança. Acceptar que era mort i que ja res podia fer que me'l tornara. Em desesperava pensar en deixar-lo anar sense fer que aquell que l’havia condemnat a mort, sofrira el que jo estava sentint. Però no podia. No del tot.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
No podia deixar que continuara viu. Ja estava decidit.&lt;br /&gt;
|Validada=Sí&lt;br /&gt;
|Validador=Empar Montoro&lt;br /&gt;
|Destacada=Sí&lt;br /&gt;
|Destacador=Empar Montoro&lt;br /&gt;
|Activitat premiada=No&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
{{Admin-Prova&lt;br /&gt;
|Prova=No&lt;br /&gt;
}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Gàrgaraf</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Usuari:G%C3%A0rgaraf&amp;diff=20509</id>
		<title>Usuari:Gàrgaraf</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Usuari:G%C3%A0rgaraf&amp;diff=20509"/>
				<updated>2016-04-27T07:19:30Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Gàrgaraf: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Usuari&lt;br /&gt;
|Tipus usuari=grup d'estudiants&lt;br /&gt;
|Integrants=Mónica Domínguez, Christian Cillekens, Zoé Castro, Ismael Gómez.&lt;br /&gt;
|Centre estudien=Abastos&lt;br /&gt;
|Professorat=Empar Montoro&lt;br /&gt;
|Curs=2015-16,&lt;br /&gt;
|Vídeo servidor=YouTube&lt;br /&gt;
|Vídeo ID=mX7SMRLhmI4&lt;br /&gt;
|Usuari premiat=No&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Admin-Prova&lt;br /&gt;
|Prova=No&lt;br /&gt;
}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Gàrgaraf</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_2_sobre_Tirant_lo_blanc_de_l%27autor_Joanot_Martorell,_pels_G%C3%A0rgaraf&amp;diff=20415</id>
		<title>Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Gàrgaraf</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_2_sobre_Tirant_lo_blanc_de_l%27autor_Joanot_Martorell,_pels_G%C3%A0rgaraf&amp;diff=20415"/>
				<updated>2016-04-20T07:14:59Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Gàrgaraf: Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=Gàrgaraf |Centre=IES Abastos |Curs=2015-16 |Obra=Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell |Activitat sobre=un personatge |Personatge=Plaerdemavid...».&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Activitat&lt;br /&gt;
|Grup=Gàrgaraf&lt;br /&gt;
|Centre=IES Abastos&lt;br /&gt;
|Curs=2015-16&lt;br /&gt;
|Obra=Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell&lt;br /&gt;
|Activitat sobre=un personatge&lt;br /&gt;
|Personatge=Plaerdemavida&lt;br /&gt;
|Tipus activitat personatge=entrevista&lt;br /&gt;
|Text=ENTREVISTA A PLAERDEMAVIDA&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Plaerdemavida, nascuda a Constantinoble, reina de Fes, va ser donzella de Carmesina durant gran part de la seua vida. Amb ella va viure a palau convertint-se, fins i tot, en una gran amiga seua.   Després de l’infortunat naufragi a Àfrica i d’un llarg període de captiveri es va casar amb un cavaller, el senyor d’Agramunt, que es va convertir en rei de Fes i de Bugia.&lt;br /&gt;
Li hem fet una entrevista per resoldre alguns dubtes que se’ns plantejaven des de feia temps:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''Entrevistador''': ''Quan de temps va estar vosté al servei de Carmesina?''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''Plaerdemavida''': Crec que vaig estar-hi des que tenia uns set anys. Els meus pares em van portar al palau per servir al castell de l’Emperador, pare de Carmesina, des d’aleshores vaig estar amb ella fins a l’accident a Àfrica. Al principi ella no em parlava, sols era una donzella, però amb el temps i a causa que ambdues teníem la mateixa edat, ens vam fer íntimes amigues.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''Entrevistador''': ''Així doncs, va estar amb ella des que era menuda. Bé, ara explique’ns, com va arribar a Àfrica després de naufragar?''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''Plaerdemavida''': Bé, abans que la nau s’enfonsara, Tirant va ordenar que em lligaren a un tauló, per evitar que m’ofegara amb la nau. La tempesta era molt forta però, per fortuna, les onades em van espentar fins una platja deserta, on, gràcies a Déu, no hi havia enemics assedegats de sangs. Altres companys, però,  no van tenir tanta sort i moriren a mans dels moros. Una vegada a la platja, un vell mercader de Tunis em va prendre com  esclava i  va decidir tenir cura de mi.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''Entrevistador''': ''Quina sort va tenir! I, després, què va ser de la vostra majestat a Àfrica?''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''Plaerdemavida''': Els primers dies van ser molt durs. Imagineu-vos: jo només havia pujat a aquell vaixell per advertir Tirant que Carmesina li era fidel, que tot havia estat una farsa ordida per la Viuda Reposada i, de sobte, em vaig trobar en una terra que m’era totalment desconeguda. Sí, els primers dies foren duríssims, però, a poc a poc, em vaig acostumar a la vida a Àfrica, fins i tot va arribar a agradar-me.&lt;br /&gt;
Com ja he dit abans, em va acollir un vell mercader. El bon home em va acompanyar fins la casa que tenia a Tunis i em va convertir en companya de la seua filla. Allí vaig passar un temps, brodant amb or i seda en companyia de la jove que, en certes coses, em recordava molt a la dolça Carmesina.&lt;br /&gt;
A causa de la meua destresa en aquesta art, em van vendre a la reina de Tremicèn. Una vegada a la cort, a Montàgata, em vaig assabentar que Tirant era viu i que havia guanyat moltes batalles. En escoltar-ho em va fer un salt el cor. No m’ho podia creure. Necessitava veure’l i parlar amb ell, així que vaig decidir disfressar-me i anar a buscar-lo. En veure’l davant meu, les llàgrimes van començar a brollar-me de pura alegria. No obstant això, el dubte em corroïa: s’hauria oblidat de Carmesina? Tanmateix, només en sentir el seu nom, Tirant va fer un sospir molt exagerat i va caure a terra sense sentit. Tenia els ulls en blanc i no hi havia forma de reanimar-lo. Per un moment vaig creure que estava mort. Però, llavors, em vaig asseure al seu costat, vaig posar el seu cap entre els meus pits i, amb la veu més dolça que vaig poder trobar, li vaig suplicar que no morira, perquè no hi havia dubte que Carmesina l’estava esperant amb el cor ple d’amor. Mentre li feia la meua súplica, li tocava l’orella, prement amb força l’os que li havia quedat nafrat després de lluitar contra el senyor de les Vilesermes. Va ser tal el dolor que va sentir que recobrà tots els sentits.&lt;br /&gt;
Una vegada recuperat, Tirant em va alliberar i em va oferir com a marit el senyor d’Agramunt, un cavaller francés del llinatge de Roca Salada. Per ser-vos sincera, he de dir que al principi jo no estava massa d’acord, doncs no volia que ningú m’imposara marit. Però, finalment vaig acceptar la decisió de Tirant, ja que si era ell qui m’ho demanava,  era perquè aquell matrimoni em seria molt profitós. I així va ser que em vaig casar. &lt;br /&gt;
I per fi vaig tornar a Constantinoble, la meua terra, amb la meua gent, només uns dies abans que Tirant tornara. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''Entrevistador''': ''Quina història més impactant! Si ho he entés correctament, després d’haver lluitat en tantes batalles, després d’haver defensat la nostra terra amb gran valentia i haver sobreviscut, Tirant va morir d’una malaltia. Com es va sentir quan va morir?'' &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''Plaerdemavida''': Em vaig sentir molt trista, ja que ell m’havia salvat de Barbaria, on encara que m’havien tractat bé, no era comparable amb Constantinoble. Tirant era molt bona persona, a més d’un cavaller molt honorable. No es mereixia aquella mort tan injusta. Però, a més, em va saber molt greu per Carmesina. Ella l’estimava amb tota la seua ànima. Havien passat moltes penúries i, per fi, semblava que podrien estar junts. Però el destí no tenia pensat per a ells el final feliç que tant desitjaven.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Després d’haver passat per tantes fatalitats, per fi, Plaerdemavida ha aconseguit tenir una bona vida, envoltada de luxes i amb l’home que estima. La seua vida està plena de moments que sempre seran commemorats, històries d’amor entre cavallers i princeses que perduraran en el temps.&lt;br /&gt;
|Validada=f&lt;br /&gt;
|Destacada=f&lt;br /&gt;
|Activitat premiada=f&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
{{Admin-Prova&lt;br /&gt;
|Prova=f&lt;br /&gt;
}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Gàrgaraf</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Tirant_lo_blanc_de_l%27autor_Joanot_Martorell,_pels_G%C3%A0rgaraf&amp;diff=18890</id>
		<title>Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Gàrgaraf</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Tirant_lo_blanc_de_l%27autor_Joanot_Martorell,_pels_G%C3%A0rgaraf&amp;diff=18890"/>
				<updated>2016-02-29T18:27:01Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Gàrgaraf: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Activitat&lt;br /&gt;
|Grup=Gàrgaraf&lt;br /&gt;
|Curs=2015-16&lt;br /&gt;
|Obra=Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell&lt;br /&gt;
|Activitat sobre=un personatge&lt;br /&gt;
|Personatge=Kirieleison,&lt;br /&gt;
|Tipus activitat personatge=vida oculta de&lt;br /&gt;
|Quan vida oculta=abans&lt;br /&gt;
|Text=&amp;lt;big&amp;gt;De com va arribar a Polònia una notícia&lt;br /&gt;
&amp;lt;/big&amp;gt;&amp;lt;big&amp;gt;&amp;lt;/big&amp;gt;&amp;lt;big&amp;gt;&amp;lt;/big&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;quot;Faig saber a tothom que el nostre estimat i insigne monarca, el més gran i respectat de tots els reis, defensant amb les seues armes l’escut de l’amor, ha mort a mans del malaurat i traïdor cavaller Tirant lo Blanc, del llinatge de Roca Salada.&amp;quot;- vaig escoltar dir a l’herald.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- No és possible! - vaig cridar. La vista va començar a ennuvolar-se’n. Veritablement, podia ser que el rei haguera mort? Qui devia ser aquell ésser menyspreable, anomenat Tirant? La ràbia i la impotència em corroïen. No, no podia ser. Vaig projectar la meua fúria contra la paret.    &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
-El de sempre?- escoltí l’hostaler preguntar-me quan vaig alçar el cap. Semblava que els meus peus coneixen la millor solució als meus problemes. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Assentí i, acte seguit, vaig observar com agafava l’ampolla de vi i em plenava un pitxer per sufocar el meu patiment. Sempre m’ha paregut absurd com una simple beguda podia ser aquell amic a qui puc confessar les meues penes. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
-He escoltat que el tal Tirant és el dimoni en persona, que després de matar el rei va ballar sobre el seu cos.- deia un cavaller. Un altre, un vell llop de mar, assentir-hi, ho va ratificar amb paraules, que no vaig acabar d’entendre. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Eixa nit no vaig poder dormir pel record del nostre difunt rei, aquell home amb qui vaig passar tan bones nits,bevent i rient fins a la matinada i que ara era mort.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A l’alba, un servent entrà a la meua cambra, i em va despertar. Jo mig nu que anava, el vaig manar fora de l’habitació. Després de posar-me totes les meues vestimentes, vaig sortir i vaig veure’l amb una carta lacrada amb l’escut de la reialesa. Aquesta, contenia una convocatòria que provenia de la reina. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Després de llegir la carta, vaig anar corrents a palau quan encara no hi havia cap altre cavaller. Em va rebre la donzella de la reina, que anava de negre de cap a peus.Tenia els ulls enrogits i la cara unflada de tant de plorar. Tot i que intentava que no es notara, amb una expressió altiva. Després de tant de temps, imaginava que la donzella ja no l’estimaria.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Em va conduir fins al gran saló on m’esperava la reina al seu majestuós tron. No era la primera vegada que estava en aquella sala, des de feia ja temps, familiar espai. En canvi, l’aire de noblesa que solia emanar aquella habitació era, hui, quasi inexistent, ja que la foscor, els plors i el silenci eren tot el que es podia captar. No semblava el palau de sempre. Supose que tots ens oblidem de la nostra aparença quan la mort està per mig.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Em vaig apropar a la reina. Vaig fer-li una majestuosa reverència i li vaig besar la mà . Ella va baixar del tron i em va abraçar amb força. Les seues tremoloses mans, al voltant del meus muscles. El seu desconsolat plor em destruïa per dins. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
-Ho sent molt majestat- vaig dir.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
-Saps? Ara em penedisc de no haver-lo estimat tant com tu.   &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
-Jo em penedisc de no haver-lo acompanyat, pensava que seria molt evident la meua estima.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
-No et culpes d’una mort que no et correspon. L’únic culpable és el miserable Tirant. Ell ens ho ha llevat tot. Promet-me  que venjaràs la seua mort.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
-Vos jure que Tirant no tornarà a veure la llum del sol i que, despullat dels seus honors de cavaller, serà devorat per les feres.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Darrere nostre van aparèixer un centenar de cavallers. Després de fer una reverència a la reina van començar a seure. Tantes cares conegudes i el dolor present en cadascun dels nostres cors.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Era una situació inestable, el rei no tenia cap hereu. Només s’escoltaven els crits dels cavallers discutint sobre qui seria el pròxim regent del regne. Jo, en canvi, romania absort. Aquells crits, tan sols eren paraules sense sentit, un mar de sons que les meues orelles no acabaven de captar. La meua ment només se centrava en les paraules de la reina. Encara sofria pels efectes de l’alcohol i això, junt amb l’atmosfera en què em trobava, em va fer eixir de la realitat que havia creat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Basta ja! Només penseu en vosaltres. El nostre rei mort i vosaltres, cavallers tant honorables com es suposa que sou, pensant tan sols en el poder mentre la reina, ací present, està sofrint per la pèrdua del seu espòs. Deixeu les disputes de poder, agafeu les armes i encaminem-nos a la terra on jau el cos del nostre estimat rei. Jo promet venjar el meu rei. Esteu amb mi?&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les meues paraules van ressonar a la sala. Ningú va contestar. La vergonya va començar a ser notable a les cares dels cavallers.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Però, serà necessari enfrontar-se amb Tirant? – digué un dels homes.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Que si és necessari? Clar que és necessari! Com us atreviu a fer-me eixa pregunta. Nosaltres vam jurar lleialtat al rei i jo, personalment, hauria donat la meua vida per ell.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Vaig mirar les cares dels cavallers, tots ho tenien clar, no volien jugar-se la vida.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Frustrat per la reacció d’aquells ¨homes honorables¨, m’alcí  i em vaig dirigir cap a la porta.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
-  Si voleu salvar les vostres ànimes del foc dels dimonis, demà, quant cante el gall, estareu amb mi davant l’església per anar a Londres.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;lt;big&amp;gt;Del viatge a Londres i les seues conseqüències&amp;lt;/big&amp;gt;&amp;lt;big&amp;gt;&amp;lt;/big&amp;gt;&amp;lt;big&amp;gt;&amp;lt;/big&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pocs homes es presentaren al matí següent i, per a la meua sorpresa, també va venir la donzella de la reina. La travessia va durar un mes. Vam sortir de Cracòvia amb deu cavallers i quaranta servents, passàrem per Praga, on els reis txecs ens hostajaren al seu imponent castell amb  la intenció de poder tindre l’oportunitat d’unir el seu regne amb Polònia, amb el casament del príncep amb la reina. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Dies després, ens encaminàrem cap a Nuremberg, on els nostres homes gaudiren del seu bon menjar i millor beguda. Prosseguírem pels camins de Colònia, fins arribar al port de Calais, on vam embarcar en una nau que ens portà fins al port londinenc. Per fi podria trobar-me cara a cara amb el despietat assassí del meu rei. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A la matinada següent, mentre tots estaven dormint, vaig veure com la donzella se n’anava del nostre campament. Al principi vaig dubtar, però l’enyorança del rei que havia sentit a la nit junt amb la ràbia creixent que envaïa el meu cos en suposar on anava la donzella, em van fer, finalment, seguir-la. Però només els meus peus seguien el seu camí. La meua ment romania absenta, pensant en tots els moments perduts amb el meu estimat. Vaig seguir el soroll dels passos de la donzella fins al palau, sabia que ella havia anat per demanar la mort de Tirant.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Potser hauria de parar de pensar en la venjança. Acceptar que era mort i que ja res podia fer que me'l tornara. Em desesperava pensar en deixar-lo anar sense fer que aquell que l’havia condemnat a mort, sofrira el que jo estava sentint. Però no podia. No del tot.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
No podia deixar que continuara viu. Ja estava decidit.&lt;br /&gt;
|Validada=No&lt;br /&gt;
|Destacada=No&lt;br /&gt;
|Activitat premiada=No&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
{{Admin-Prova&lt;br /&gt;
|Prova=No&lt;br /&gt;
}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Gàrgaraf</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Tirant_lo_blanc_de_l%27autor_Joanot_Martorell,_pels_G%C3%A0rgaraf&amp;diff=18878</id>
		<title>Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Gàrgaraf</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Tirant_lo_blanc_de_l%27autor_Joanot_Martorell,_pels_G%C3%A0rgaraf&amp;diff=18878"/>
				<updated>2016-02-28T11:03:42Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Gàrgaraf: Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=Gàrgaraf |Curs=2012-13 |Obra=Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell |Activitat sobre=un personatge |Personatge=Kirieleison, |Tipus activitat pe...».&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Activitat&lt;br /&gt;
|Grup=Gàrgaraf&lt;br /&gt;
|Curs=2012-13&lt;br /&gt;
|Obra=Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell&lt;br /&gt;
|Activitat sobre=un personatge&lt;br /&gt;
|Personatge=Kirieleison,&lt;br /&gt;
|Tipus activitat personatge=vida oculta de&lt;br /&gt;
|Quan vida oculta=abans&lt;br /&gt;
|Text=&amp;lt;big&amp;gt;De com va arribar a Polònia una notícia&lt;br /&gt;
&amp;lt;/big&amp;gt;&amp;lt;big&amp;gt;&amp;lt;/big&amp;gt;&amp;lt;big&amp;gt;&amp;lt;/big&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;quot;Faig saber a tothom que el nostre estimat i insigne monarca, el més gran i respectat de tots els reis, defensant amb les seues armes l’escut de l’amor, ha mort a mans del malaurat i traïdor cavaller Tirant lo Blanc, del llinatge de Roca Salada.&amp;quot;- vaig escoltar dir a l’herald.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- No és possible! - vaig cridar. La vista va començar a ennuvolar-se’n. Veritablement, podia ser que el rei haguera mort? Qui deuria ser aquell ésser menyspreable, anomenat Tirant? La ràbia i la impotència em corroïen. No, no podia ser. Vaig projectar la meua fúria contra la pared.    &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
-El de sempre?- escoltí l’hostaler preguntar-me quan vaig alçar el cap. Semblava que els meus peus coneixen la millor solució als meus problemes. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Assentí i, acte seguit, vaig observar com agafava l’ampolla de vi i em plenava un pitxer per sufocar el meu patiment. Sempre m’ha paregut absurd com una simple beguda podia ser aquell amic a qui puc confessar les meues penes. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
-He escoltat que el tal Tirant és el dimoni en persona, que després de matar el rei va ballar sobre el seu cos.- deia un cavaller. Un altre, un vell llop de mar, assentir-hi, ho va ratificar amb paraules, que no vaig acabar d’entendre. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Eixa nit no vaig poder dormir. El record del nostre difunt rei, aquell home amb qui vaig passar tan bones nits. Bevent i rient fins a la matinada. I ara era mort.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A l’alba, un servent entrà a la meua cambra, i em va despertar. Jo mig nu que anava, el vaig manar fora de l’habitació. Després de posar-me totes les meues vestimentes, vaig sortir i vaig veure’l amb una carta lacrada amb l’escut de la reialesa. Aquesta, contenia una convocatòria que provenia de la reina. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Després llegir la carta, vaig anar corrents a palau quan encara no hi havia cap altre cavaller. Em va rebre la donzella de la reina, que anava de negre de cap a peus.Tenia els ulls enrogits i la cara unflada de tant de plorar, tot i que intentava que no es notara, amb una expressió altiva. Després de tant de temps, imaginava que la donzella ja no l’estimaria.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Em va conduir fins al gran saló on m’esperava la reina al seu majestuós tron. No era la primera vegada que estava en aquella sala, des de feia ja temps, familiar espai. En canvi, l’aire de noblesa que solia emanar aquella habitació era, hui, quasi inexistent; ja que la foscor, els plors i, el silenci era tot el que es podia captar. No semblava el palau de sempre. Supose que tots ens oblidem de la nostra aparença quan la mort està per mig.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Em vaig apropar a la reina. Vaig fer-li una majestuosa reverència i li vaig fer un bes a la mà . Ella va baixar del tron i em va abraçar amb força. Les seues tremoloses mans, al voltant del meus muscles. El seu desconsolat plor em destruïa per dins. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
-Ho sent molt majestat- vaig dir.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
-Saps? Ara em penedisc de no haver-lo estimat tant com tu.   &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
-Jo em penedisc de no haver-lo acompanyat, pensava que seria molt evident.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
-No et culpes d’una mort que no et correspon. L’únic culpable és el miserable Tirant. Ell ens ho ha llevat tot. Promet-me  que venjaràs la seua mort.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
-Vos jure que Tirant no tornarà a veure la llum del sol i que, despullat dels seus honors de cavaller, serà devorat per les feres.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Darrere nostre van aparèixer un centenar de cavallers. Després de fer una reverència ala reina van començar a seure. Tantes cares conegudes. I el dolor present en cadascun dels nostres cors.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Era una situació inestable, el rei no tenia cap hereu. Només s’escoltaven els crits dels cavallers discutint sobre qui seria el pròxim regidor del regne. Jo, en canvi, romania absort. Aquells crits, tan sols eren paraules sense sentit, un mar de sons que les meues orelles no acabaven de captar. La meua ment només se centrava en les paraules de la reina. Encara sofria pels efectes de l’alcohol i això, junt amb l’atmosfera en què em trobava, em va fer eixir de la realitat que havia creat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Basta ja! Només penseu en vosaltres. El nostre rei mort i vosaltres, cavallers tant honorables com es suposa que sou, pensant tan sols en el poder quan la reina, ací present, està sofrint per la pèrdua del seu espòs. Deixeu les disputes de poder, agafeu les armes i encaminem-nos a la terra on jau el cos del nostre estimat rei. Jo promet venjar el meu rei. Esteu amb mi?&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les meues paraules van ressonar a la sala. Ningú va contestar. La vergonya va començar a ser notable a les cares dels cavallers.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Però, serà necessari enfrontar-se amb Tirant? – digué un dels homes.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- Que si és necessari? Clar que és necessari! Com us atreviu a fer-me eixa pregunta. Nosaltres vam jurar lleialtat al rei i jo, personalment, hauria donat la meua vida per ell.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Vaig mirar les cares dels cavallers, tots ho tenien clar, no volien jugar-se la vida.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Frustrat per la reacció d’aquells ¨cavallers¨, m’alcí  i em vaig dirigir cap a la porta.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
-  Si voleu salvar les vostres ànimes del foc dels dimonis, demà, quant cante el gall, estareu amb mi davant l’església per anar a Londres.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;lt;big&amp;gt;De el viatge a Londres i les seues conseqüències&amp;lt;/big&amp;gt;&amp;lt;big&amp;gt;&amp;lt;/big&amp;gt;&amp;lt;big&amp;gt;&amp;lt;/big&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pocs homes es presentaren al matí següent, i per a la meua sorpresa, també va venir la donzella de la reina. La travessia va durar un mes. Vam sortir de Cracòvia amb deu cavallers i quaranta serfs, passàrem per Praga, on els reis txecs ens hostajaren en el seu imponent castell amb  la intenció de poder tindre l’oportunitat d’unir el seu regne amb Polònia, amb el casament del seu primogènit amb la reina. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Dies després, ens encaminàrem cap a Nuremberg, on els nostres homes gaudiren del seu bon menjar i millor beguda. Prosseguírem pels camins de Colònia, fins arribar al port de Calais, on vam embarcar en una nau que ens portà fins al port londinenc. Per fi podria trobar-me cara a cara amb el despietat assassí del meu rei. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A la matinada següent, mentre tots estaven dormint, vaig veure com la donzella se n’anava del nostre campament. Al principi vaig dubtar, però l’enyorança del rei que havia sentit a la nit junt amb la ràbia creixent que envaïa el meu cos en suposar on anava la donzella, em van fer, finalment, seguir-la. Però només els meus peus seguien el seu camí. La meua ment romania absenta, pensant en tots els moments perduts amb el meu estimat. Vaig seguir el soroll dels passos de la donzella fins al palau, sabia que ella havia anat per demanar la mort de Tirant.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Potser hauria de parar de pensar en la venjança. Acceptar que era mort i que ja res podia fer que tornara. Em desesperava pensar en deixar-lo anar sense fer que aquell que l’havia condemnat a mort, sofrira el que jo estava sentint. Però no podia. No del tot.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
No podia deixar que continuara viu. Ja estava decidit.&lt;br /&gt;
|Validada=f&lt;br /&gt;
|Destacada=f&lt;br /&gt;
|Activitat premiada=f&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
{{Admin-Prova&lt;br /&gt;
|Prova=f&lt;br /&gt;
}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Gàrgaraf</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Usuari:G%C3%A0rgaraf&amp;diff=17858</id>
		<title>Usuari:Gàrgaraf</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Usuari:G%C3%A0rgaraf&amp;diff=17858"/>
				<updated>2016-01-13T19:16:48Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Gàrgaraf: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Usuari&lt;br /&gt;
|Tipus usuari=grup d'estudiants&lt;br /&gt;
|Integrants=Zoé Castro Pérez, Christian Cillekens Vallés, Mónica Domínguez Navarro, Ismael Gómez Muñoz.&lt;br /&gt;
|Centre estudien=Abastos&lt;br /&gt;
|Professorat=Empar Montoro&lt;br /&gt;
|Curs=2015-16,&lt;br /&gt;
|Vídeo servidor=YouTube&lt;br /&gt;
|Vídeo ID=mX7SMRLhmI4&lt;br /&gt;
|Usuari premiat=No&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Admin-Prova&lt;br /&gt;
|Prova=No&lt;br /&gt;
}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Gàrgaraf</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://viquilletra.com/index.php?title=Usuari:G%C3%A0rgaraf&amp;diff=17157</id>
		<title>Usuari:Gàrgaraf</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://viquilletra.com/index.php?title=Usuari:G%C3%A0rgaraf&amp;diff=17157"/>
				<updated>2015-11-25T08:11:38Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Gàrgaraf: Es crea la pàgina amb «{{Usuari |Tipus usuari=grup d'estudiants |Integrants=Zoé Castro Pérez, Christian Cillekens Vallés, Mónica Domínguez Navarro, Ismael Gómez Muñoz. |Centre estudie...».&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Usuari&lt;br /&gt;
|Tipus usuari=grup d'estudiants&lt;br /&gt;
|Integrants=Zoé Castro Pérez, Christian Cillekens Vallés, Mónica Domínguez Navarro, Ismael Gómez Muñoz.&lt;br /&gt;
|Centre estudien=Abastos&lt;br /&gt;
|Professorat=Abastos&lt;br /&gt;
|Curs=2015-16,&lt;br /&gt;
|Usuari premiat=f&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Admin-Prova&lt;br /&gt;
|Prova=f&lt;br /&gt;
}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Gàrgaraf</name></author>	</entry>

	</feed>