Explora el wiki

ÉS TARDOR Ella ha fet set anys fa un parell de mesos, juga a voleibol amb l’equip de la seva localitat, dina cada dia a casa amb la mare i el germà gran, no sap encara el que vol estudiar, només sap que mai se separarà de les seves nines. Va a un institut públic, treu bones notes, és la millor amiga de C i se suïcidarà demà a la nit. El seu germà intentarà aturar-la abans de que succeeixi, però no serà prou ràpid, ella morirà, a la sala d’estar de casa d’un tret mortal, un de sol, precís, abans de veure com el seu pare apallissava a la seva mare i li jurava que patiria més del que un es pot imaginar. Feia temps que el pare no era el pare, semblava que només vivia per fer de la vida un lloc del qual tothom voldria escapar, i ella això ja no ho podia aguantar més. Sé que és un principi difícil per a un llibre. I creu-me que ho sento. Però volia que sabessis què passarà abans de seguir llegint. I advertir-te que encara que agafis afecte a Ella, hauràs de deixar-la anar. Molt aviat. Perquè Ella morirà en acabar la primera part d’aquesta novel•la, divuit hores després que hagi començat. I també vull que sàpigues que aleshores, quan Ella hagi agafat la pistola, al mirar el seu germà corrent cap a ella, després d’haver-li fet l’últim petó a la seva mare, i mentre exhalava el seu últim sospir. En aquell instant en que el seu món s’acaba, seguirà sent tardor.