Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Carta d'Anna a en Daniel, pels àngels de la Mercè

De Viquilletra
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Estimat Dani,

Han estat tantes vegades les que he començat a escriure aquesta carta…tantes!!! Però, encara no sé el per què … quan porto deu línies escrites no soc capaç de continuar. Aquest cop ho penso fer perquè vull que llegeixis el que fa molt de temps m’hagués agradat dir-te. Per mi és molt difícil fer-lo tenint-te en front i és per això que ho estic fent d’aquesta manera.

No és fàcil trobar a algú que ens faci viure la intensitat de l’amor, un sentiment únic, poderós… és tot un privilegi. Crec que al llarg de la història totes les dones i tos els homes ens hem fet la mateixa pregunta de què és l’amor?. Tots hem volgut trobar la resposta a aquest gran interrogant. Però més que buscar una manera de definir-lo, penso que el que hem de fer és fixar-nos en els nostres sentiments.

L’amor que vaig trobar amb el teu pare em va fer treure la mateixa força que un terratrèmol, una força que em va canviar la vida, una força que em va fer viure al contrari del que feia i havíem viscut fins aleshores. No sé com explicar-t’ho, però és com si la persona més inquieta assenta el cap, la més professional llença la seva carrera per la borda. No sé. L’amor no es deixa ensinistrar, provoca admiració però també por, crea molts llaços, però també en trenca d’altres.

Quan jo hi era amb el teu pare, cada un de nosaltres volia morir en l’altre,estar fosos, trobar per fi la pau i el final de les diferències. Era el nostre desig incorporar-nos l’un en l’altre, amb la vivència d’una unió tan estreta com mai, al ajuntar-nos cap a l’altre ens allunyàvem de la realitat, ens oblidàvem de nosaltres mateixos.

La majoria de les dones, desitgem que l’home amb el que estem ens estimi tal com som. El que volen els nostres cors es donar i rebre l’amor del nostre company, inclús si ell no està d’acord amb el que fem o amb el que diem.

Creia que havíem arribat a l’amor perfecte, però finalment no va ser així. Ell va marxar, però abans de fer-ho, em va donar el que realment he estimat , estimo i estimaré de manera incondicional, la resta de la meva vida. Em va donar la teva existència, el fet més meravellós que mai he sentit, que mai he tingut.

Dic amor incondicional, perquè crec que és l’amor més pur que realment pot arribar a sentir una persona i ara penso que només ho poden sentir les mares cap als seus fills, perquè l’amor incondicional és una de les emocions humanes més misterioses que existeixen, sota el meu punt de vista. Com t’ho explicaria? És el desig de cuidar a una altra persona sense cap tipus de compensació, quasi crec que és un sentiment totalment espiritual.

Sé que no ha estat fàcil per tu haver crescut lluny del teu pare i no haver rebut cap explicació per la seva part, però has de creure’m quan et dic que ell t’estima a la seva manera i sempre t’estimarà i poder arribarà un dia en el que voldrà estar amb tu. Ai! M’encantaria que fos així!.

Jo m’he vist obligada a fer una mica els dos papers, el de mare i el de pare i estic convençuda que no sempre ho he fet de la millor manera i per això vull demanar-te disculpes, perquè possiblement, de vegades, no he entès alguna reacció teva o no m’he adonat d’alguna preocupació que et passava pel cap, però encara i així, vull que sàpigues que no hi ha res al mon que m’importi més que tu i que sempre estaré aquí pel que necessitis.

Ets un noi encantador, sensible… pren-te el teu temps per llegir aquestes lletres, que surten del fons de la meva ànima. Allunyat del soroll que hi ha al teu voltant i mirat a dintre teu. Això és el que jo vaig fer per poder superar la marxa del teu pare. No m’importa el motiu, perquè realment no té importància, només hi ha que entendre que aquella persona ja no vol compartir la vida amb tu (és el que jo he volgut ficar-me al cap durant tots aquests anys). Encara i així, em costa assimilar i acceptar que no tornarà al meu costat, però he aprés a planar la part del cor que ell va deixat buida amb altres sentiments, especialment amb tu.

I voldria donar-te un consell: L’amor entre un home i una dona és aquella convicció profunda que cadascú dels amants sent de estar amb algú amb qui se sent còmode, fins i tot quan hi han llargs silencis. Cada un d’ells és un complement per l’altre . Aquest amor verdader és el que resisteix el pas dels anys i allunya la rutina.

És aquest l’amor que voldria trobessis en un futur, perquè és el que mereixes i que d’alguna forma, també puguis planar aquella petita part de la teva ànima que no ha estat del tot farcida pel que tu realment volies.

Et dono les gràcies per ser com ets, per haver sabut tirar endavant fent-nos costat l’un a l’altre i ara… ara ja és el moment de volar. Entenc, per molt que em dolgui, que ja es l’hora de que comencis a escriure el llibre de la teva vida. Jo hi seré aquí, orgullosa de contemplar la bonica obra que estic convençuda que escriuràs.

La teva mare.

Anna.