Propietat:Escrita

Aquesta és una propietat del tipus Text.

Pàgines que fan servir la propietat "Escrita"

Es mostren 25 pàgines que fan servir aquesta propietat.

(anteriors 25) (següents 25)

A
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Chrisoscarjuli +	ENTREVISTA TIRANT LO BLANC 1- Qui era Diafebus? - En Diafebus era el meu acompanyant i també el meu cosí. Era ell qui en donava consells en els pitjors moments i en protegia fins la mort. 2- Quan va ser la primera vegada que vas veure a Carmesina? - Quan vaig entrar al palau, després de que l'emperador em demanés ajut per a lluitar contra els marroquins. 3- Com et vas sentir al veure-la? - Em vaig sentir maravillat per la seva vellesa, des d'aquell momet em vaig enamorar de ella. 4- Perque vas acudir a Constantinoble? - Degut a que l'emperador em va demanar la meva ajuda per combatir i jo creia que era lo correcte. 5- Per quina raó penses que el rei d'Egipte et va manar a la costa? - A causa de que es va enterar del meu romanç amb la Carmesina i l'enveja el va cegar i va voler la meva mort. 6- Com et vas trencar les cames? - Me les vaig trencar saltant de la finestra de l'habitació de la Carmesina perquè va estar apunt d'eixampar-nos junts allà. 7- Sí, en un futur próxim però el contratemps de la meva enfermetat i de posteriorment la meva mort dintre de l'obra va fer que no em pugués casar amb ella. 8- Et va afectar la mort de la viuda reposada? - No, degut a que ella es va suicidar i això no ho fa ningú cristià a més a més perquè el motiu per el que ho fa va ser l'engany damunt la meva persona sobre un tema molt important com es la Carmesina. 9- De que va morir el germà de Carmesina? - Pel que l'emperador em va dir, va morir en la lluita contra els morors, degut a la seva mort, a la meva arrivada estaveu molt tristos. 10- Quina va ser la raó de la teva mort a la novela? - La meva mort va ser causada per una grau malaltia que em va agafar al camp de batalla, per alló vaig tindre que tornar a Constantinoble amb la meva amada, morit als seus braços.  +
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Chus +	30 de maig de 1453 Estimat i gran amic Hipòlit, T'envio aquesta carta per transmetre't una informació molt important, dolenta i que farà que et posis molt trist. No estic segur de com ha passat tot i encara no m'ho puc creure. A sols un dia de l'arribada a Constantinoble després d'aquesta guerra per fi guanyada. Lo que semblaven serien uns dies de festa i celebracions s'han convertit en uns dies de condol i desolació degut a la mort de Tirant. Si amic, com ho estas veient. Tirant a mort. Ha passat tot molt ràpid. No ha mort en batalla, l'home que ha estat capaç de guanyar a tot l'imperi turc a mort al llit en el camí a Constantinoble. La mort de tirant ha sigut deguda a una grip. Una grip sobtada quan estava passejant per la vora del riu amb el rei Escariano. Ni els metges que venien amb nosaltres ni tan sols els metges de l'emperador han aconseguit curar-lo. I aquí no acaba la cosa, t'haig de dir que Carmesina i l'emperador han mort al saber de la defunció de Tirant. Es suposava que Carmesina no devia d'assaventar-se, al menys fins que Tirant no estigues a Constantinoble però ho ha fet i ha entrat en tan gran tristor i desolació que ha volgut trobar-se amb el seu amat i també ha mort. I l'emperador no ha suportat que la seva filla i el que era com un fill per a ell ja no estiguessin al seu costat. Hipòlit, quina desgracia, l'amor màgic i triomfant entre Carmesina i Tirant que ni una guerra ha pogut trencar se l'emporta una maleïda grip. Sento tenir que explicar-te aquesta desgracia per carta i no en persona. Se que una gran tristor i depressió assolara l'imperi però em d'esser forts i continuar ara que no estem mes en guerra gracies al nostre gran amic Tirant. Salutacions cordials del teu amic Diafebus.  +
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Edtdantescos +	Londres, 4 de març de 1452 Estimat amic Tirant, Fa molt de temps que no sabiem res de tu fins fa poc. Ens hem assabentat de molt bones notícies teves. Gràcies a Diafebus, i la carta que ens va enviar, hem pogut saber com t'anava tot. Et felicitem per tots els teus èxits militars, no hi ha dubte que segueixes com sempre, guanyant totes les batalles com el gran cavaller que ets. Tots aquí, estem molt contents de tornar a saber de tu cada dia no es coneix a persones tan admirables. Gràcies a tot el que ens vas ensenyar quan estaves amb nosaltres, vam poder aprendre moltíssimes coses. Sabem que vas tenir a un gran mestre, el comte de Varoic. T'agradaria molt tornar-lo a veure oi? Igual que nosaltres. I no se si algun dia podrem arribar al vostre nivell. També em va explicar que l'Emperador de Constantinoble et va demanar ajuda per lluitar contra els turcs, que sembla ser que guanyaran. Espero que aquesta lluita contra ells aconsegueixis guanyar-la amb la teva valentia i inteligència, i no dubto que ho aconseguiràs.Ara, ja ets el Capità de les seves tropes. Encara que pel que sabem no està sent tan fàcil. Apart d'això, segurament serà una estancia dura allà, però crec que no tot és tan dolent. Diafebus ens ha parlat d'una noia que t'ha tornat boig, però d'amor, Carmesina, filla de l'Emperador. No em sorprèn. Deu ser una noieta amb una bellesa encantadora, culte i molt refinada. Una cosa que ens va fer molta gràcia va ser quan ens va dir que et vas trencar una cama, saltant de l'habitació de Carmesina. Quines coses et fa fer l'amor Tirant. Ell també ens ha explicat els seus amors amb la duquessa Estefania. M'alegro que estigueu tant contents amb elles, pero segons el teu cosí no ets tan valent en l'amor com en les batalles. Però se que faràs lo possible per lluitar pel seu amor. I, per quan és la boda? Que ja tinc ganes de tornar-te a veure i conèixer a la teva estimada que et fa tan feliç. El mateix penso per en Diafebus. Bueno ara ja saps que no ens hem oblidat de tu. Esperem tornar-vos a veure. Ha estat un plaer saber de tu i esperem que tot et vagi bé i puguis aconseguir el que t'han proposat, guanyar als turcs. I que disfrutis molt de l'amor amb la teva princesa. Una forta abraçada estimat Tirant.  +
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Els piccolinis +	http://www.glogster.com/glog/6lo1ioj68j7603h7um20pa0  +
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Fem memòria +	ENTREVISTA A UNA LLEGENDA Avui tenim amb nosaltres un famós cavaller de la literatura valenciana, Tirant lo Blanc al qual anem a fer-li unes quantes preguntes relacionades sobre la seva història. Fem memòria: Que va ser el que et va inspirar per ser un cavaller? Tirant lo blanc: El que em va inspirar va ser que fins que era petit veia a grans cavallers lluitar i sortir victoriosos. De tant observar-los, dins del meu cos es va encendre una flama justiciera, que volia lluitar pel bé dels més febles i per la meua pàtria. Fem memòria: Gran resposta, no esperàvem menys d'un cavaller com vostè. La següent pregunta està relacionada amb l'amor. Com un cavaller com vostè, no va poder parlar al principi amb la seva estimada? Tirant lo blanc: A veure com conteste, jove reporter. El tema de l'amor dóna mil vegades més por que les batalles. Ja que una sola paraula pot desgarrar el teu cor i això és més dolorós que ser travessat per mil espases. Fem memòria: No ho entenc, Com pot donar més por això que estar enmig d'una batalla? Tirant lo blanc: No crec que uns joves com vostès entenguen això, ja que estan començant amb el tema del cor, però quan us passi, em donareu la raó. Fem memòria: Pot ser que tingues raó, ja que som massa joves, però amb la nostra curta edat hem descobert coses terribles i belles de l'amor. Després de la teva petita explicació, ens queda clar que fins el cavaller més valent, pot témer l'amor. La següent pregunta es Com es va sentir en rebre la carta del rei d'Egipte? Tirant lo blanc: Bé, Al principi em va sorprendre en llegir el que deia. Fem memòria: Què deia? Tirant lo blanc: El que deia era que em mataria. Quan vaig parlar amb ell em va dir que la seva dama era mes bella que la meva i això m'enfadà més. Em va donar més ganes de lluitar amb ell i sortir victoriós per haver pensat d'una manera tan atroç i amb la meva victòria, demostraria que la meva dama era la més bella. Fem memòria: Com que amb la seva victòria demostraria que la seva dama era la més bella? Tirant lo blanc: Doncs quan entres en l'ardu de la batalla, només pots pensar en guanyar i tornar a banda de la teua dama. En pensar en la teua dama i en la seva bellesa, et donen la força suficient per vèncer tot un exèrcit. Per això tot depèn de quant bella és la teva dama. Fem memòria: Bona resposta la que acaba de dir, que gràcies a l'amor pots superar qualsevol obstacle. I ultima pregunta, ja que ens estem quedant sense temps. Com és que vas creure el que et va contar la vídua malvada? Tirant lo blanc: Al principi no m'ho creia, però quan em va portar a veure la princesa amb el negre en el llit i que el negre li fiqués mà, em va trencar el cor. Ara sé que va ser un parany, però en aquell moment no ho sabia i vaig fer una bogeria que va ser matar al negre, però després abans de salpar, va anar una persona con estava jo , per demanar explicació de per què no havia anat a acomiadar-me de la meva dama. I va ser allí quan li contí tot el que havia fet, i ella em jurà que mai va pasar això, que això només era una dama vestida de negre, per divertir la princesa. Però ja era massa tard i per la vergonya que tenia no vaig poder acomiadar-me d'ella. Però al salpar, el mal clima va fer que tot els navilis s'enfonsessin, crec que va ser causa de Déu que va voler que pagués per tots els meus pecats. Fem memòria: Sorprenent, Com un cavaller com vostè, es va poder dur pel sentiment de l'amor, però abans d'haver fet això no creus que tenies que haver parlat amb la seua dama abans? Tirant lo blanc: Ara que hi penso en fred sí, però la ira em cegà i no vaig poder pensar amb claredat. Fem memòria: Bé, el que hem tret d'això és que primer cal pensar, abans d'actuar. Per ultim Quin consell donaries als lectors que recentment estan entrant, al camp de l'amor? Tirant lo blanc: L'únic que puc dir, és que vagin amb compte, que primer cal pensar i no actuar. Que no creguen a ningú més que a la seva parella, perquè no els passi com a mi. I que gaudeixin de l'amor que no és per sempre, ja que tot té una fi. Bé, el temps s'ha acabat, m'he de marxar. gràcies per haver-me convidat Fem memòria: El gust és nostre, gràcies per haver vingut de tan lluny, només perquè l’entrevistem. Descansa en pau. Fem Memòria, equip de reporters  +
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Goethians +	Entrevista a Tirant Aquesta nova secció tracta d'una entrevista a Tirant, personatge principal de la novel·la Tirant lo blanc. - Hola Tirant! a continuació l'hi farem unes preguntes que l'hi sembla? - Tirant: Em sembla fantàstic! - Tirant que et va fer enamorar-te de la princesa Carmesina? - Realment em vaig enamorar d'ella per la seva forma de ser, és divertida, amable.. que més vol un home d'una dona? és perfecta. - Es nota l'amor que sents per ella, una altre pregunta, consideres a Diafebus com el teu germà? - Diafebus, per a mi és més que un germà, el tinc molta estima. - D'acord un altre, haver-hi: Que sents dintre teu quan veus a Carmesina? - Sincerament sento com si el món s'aturès un instant i pensès, sóc el home més feliç del món! - Tirant és nota que l'estimes! - L'estimo moltíssim! - Tirant respon sincerament a aquesta pregunta: Com veus la relació amorosa entre Estefania i Diafebus? - La veig com una relació d'amor vertader i amb passió, és nota que s' estimen moltíssim. - Molt bé Tirant, un altre, com veus el teu futur amb la princesa? Creus que tindreu fills? - El meu futur està escrit junt amb Carmesina, i l'ho de tenir fills sincerament no et puc respondre a aquesta pregunta. - No pasa res Tirant, veiem, per últim, realment que et va fer arribar a Constantinoble? - Realment no vaig vindre a lluitar per aconseguir terres, realment l'ho que em va fer arribar a Constantinoble va ser l'amor de la princesa Carmesina. - Moltíssimes gràcies Tirant per contestar a les preguntes estem molt agraïts. - No hi ha de que home que vagi bé!  +
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Gàrgaraf +	<big>De com va arribar a Polònia una notícia </big><big></big><big></big> "Faig saber a tothom que el nostre estimat i insigne monarca, el més gran i respectat de tots els reis, defensant amb les seues armes l’escut de l’amor, ha mort a mans del malaurat i traïdor cavaller Tirant lo Blanc, del llinatge de Roca Salada."- vaig escoltar dir a l’herald. - No és possible! - vaig cridar. La vista va començar a ennuvolar-se’n. Veritablement, podia ser que el rei haguera mort? Qui devia ser aquell ésser menyspreable, anomenat Tirant? La ràbia i la impotència em corroïen. No, no podia ser. Vaig projectar la meua fúria contra la paret. -El de sempre?- escoltí l’hostaler preguntar-me quan vaig alçar el cap. Semblava que els meus peus coneixen la millor solució als meus problemes. Assentí i, acte seguit, vaig observar com agafava l’ampolla de vi i em plenava un pitxer per sufocar el meu patiment. Sempre m’ha paregut absurd com una simple beguda podia ser aquell amic a qui puc confessar les meues penes. -He escoltat que el tal Tirant és el dimoni en persona, que després de matar el rei va ballar sobre el seu cos.- deia un cavaller. Un altre, un vell llop de mar, assentir-hi, ho va ratificar amb paraules, que no vaig acabar d’entendre. Eixa nit no vaig poder dormir pel record del nostre difunt rei, aquell home amb qui vaig passar tan bones nits,bevent i rient fins a la matinada i que ara era mort. A l’alba, un servent entrà a la meua cambra, i em va despertar. Jo mig nu que anava, el vaig manar fora de l’habitació. Després de posar-me totes les meues vestimentes, vaig sortir i vaig veure’l amb una carta lacrada amb l’escut de la reialesa. Aquesta, contenia una convocatòria que provenia de la reina. Després de llegir la carta, vaig anar corrents a palau quan encara no hi havia cap altre cavaller. Em va rebre la donzella de la reina, que anava de negre de cap a peus.Tenia els ulls enrogits i la cara unflada de tant de plorar. Tot i que intentava que no es notara, amb una expressió altiva. Després de tant de temps, imaginava que la donzella ja no l’estimaria. Em va conduir fins al gran saló on m’esperava la reina al seu majestuós tron. No era la primera vegada que estava en aquella sala, des de feia ja temps, familiar espai. En canvi, l’aire de noblesa que solia emanar aquella habitació era, hui, quasi inexistent, ja que la foscor, els plors i el silenci eren tot el que es podia captar. No semblava el palau de sempre. Supose que tots ens oblidem de la nostra aparença quan la mort està per mig. Em vaig apropar a la reina. Vaig fer-li una majestuosa reverència i li vaig besar la mà . Ella va baixar del tron i em va abraçar amb força. Les seues tremoloses mans, al voltant del meus muscles. El seu desconsolat plor em destruïa per dins. -Ho sent molt majestat- vaig dir. -Saps? Ara em penedisc de no haver-lo estimat tant com tu. -Jo em penedisc de no haver-lo acompanyat, pensava que seria molt evident la meua estima. -No et culpes d’una mort que no et correspon. L’únic culpable és el miserable Tirant. Ell ens ho ha llevat tot. Promet-me que venjaràs la seua mort. -Vos jure que Tirant no tornarà a veure la llum del sol i que, despullat dels seus honors de cavaller, serà devorat per les feres. Darrere nostre van aparèixer un centenar de cavallers. Després de fer una reverència a la reina van començar a seure. Tantes cares conegudes i el dolor present en cadascun dels nostres cors. Era una situació inestable, el rei no tenia cap hereu. Només s’escoltaven els crits dels cavallers discutint sobre qui seria el pròxim regent del regne. Jo, en canvi, romania absort. Aquells crits, tan sols eren paraules sense sentit, un mar de sons que les meues orelles no acabaven de captar. La meua ment només se centrava en les paraules de la reina. Encara sofria pels efectes de l’alcohol i això, junt amb l’atmosfera en què em trobava, em va fer eixir de la realitat que havia creat. - Basta ja! Només penseu en vosaltres. El nostre rei mort i vosaltres, cavallers tant honorables com es suposa que sou, pensant tan sols en el poder mentre la reina, ací present, està sofrint per la pèrdua del seu espòs. Deixeu les disputes de poder, agafeu les armes i encaminem-nos a la terra on jau el cos del nostre estimat rei. Jo promet venjar el meu rei. Esteu amb mi? Les meues paraules van ressonar a la sala. Ningú va contestar. La vergonya va començar a ser notable a les cares dels cavallers. - Però, serà necessari enfrontar-se amb Tirant? – digué un dels homes. - Que si és necessari? Clar que és necessari! Com us atreviu a fer-me eixa pregunta. Nosaltres vam jurar lleialtat al rei i jo, personalment, hauria donat la meua vida per ell. Vaig mirar les cares dels cavallers, tots ho tenien clar, no volien jugar-se la vida. Frustrat per la reacció d’aquells ¨homes honorables¨, m’alcí i em vaig dirigir cap a la porta. - Si voleu salvar les vostres ànimes del foc dels dimonis, demà, quant cante el gall, estareu amb mi davant l’església per anar a Londres. <big>Del viatge a Londres i les seues conseqüències</big><big></big><big></big> Pocs homes es presentaren al matí següent i, per a la meua sorpresa, també va venir la donzella de la reina. La travessia va durar un mes. Vam sortir de Cracòvia amb deu cavallers i quaranta servents, passàrem per Praga, on els reis txecs ens hostajaren al seu imponent castell amb la intenció de poder tindre l’oportunitat d’unir el seu regne amb Polònia, amb el casament del príncep amb la reina. Dies després, ens encaminàrem cap a Nuremberg, on els nostres homes gaudiren del seu bon menjar i millor beguda. Prosseguírem pels camins de Colònia, fins arribar al port de Calais, on vam embarcar en una nau que ens portà fins al port londinenc. Per fi podria trobar-me cara a cara amb el despietat assassí del meu rei. A la matinada següent, mentre tots estaven dormint, vaig veure com la donzella se n’anava del nostre campament. Al principi vaig dubtar, però l’enyorança del rei que havia sentit a la nit junt amb la ràbia creixent que envaïa el meu cos en suposar on anava la donzella, em van fer, finalment, seguir-la. Però només els meus peus seguien el seu camí. La meua ment romania absenta, pensant en tots els moments perduts amb el meu estimat. Vaig seguir el soroll dels passos de la donzella fins al palau, sabia que ella havia anat per demanar la mort de Tirant. Potser hauria de parar de pensar en la venjança. Acceptar que era mort i que ja res podia fer que me'l tornara. Em desesperava pensar en deixar-lo anar sense fer que aquell que l’havia condemnat a mort, sofrira el que jo estava sentint. Però no podia. No del tot. No podia deixar que continuara viu. Ja estava decidit.  +
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Jalc1bat +	1.Que vas sentir per la mort de Tirant? -Em vaig sentir sola perque ya no tenia a Tirant, tambe una mica dolorida. 2.Et va agradar la seva dedicació d'amor? -Si,la veritat es que va ser molt original, va ser una de les tantes coses que em va enamorar. 3.Com va ser la teva relació amb Tirant? -Va ser una relació corta però intensa amb moltes dedicacions d'amor i molta valentia de Tirant. 4.Com et va sentir quan et van nombrar princesa i hereva de l'Imperi Grec? -Em vaig sentir afortunada perque va ser un honor per a mi heretar un Imperi tant gran i fantastic. 5.Que vas sentir quan Tirant va marxar a la guerra? -Una gran pena i decepció, ya que a les guerres mort molta gent. 6.Com va ser el vostre petó? -Va ser intens una mica inesperat i amb molt amor.  +
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Llençantlonegre +	Divendres 15 de Març. Estimat Tirant, T’escric aquesta carta perquè fa estona que no ens veiem i m’agradaria que em contessis un poc com et va la vida. De tots es ben sabut que ets ben fort i valent, que has participat en guerres, que ets un heroi... Ara bé, el que no tothom sap es que ets un covard amb les dones! L’altre dia, parlant amb una amiga de la Carmesina em va contar que te li vas declarar amb un espill,mira que n’ets d’enginyós! És una manera ben original de declarar-te, ben digne del teu enginy, també em va contar que amb Carmesina et surt la teva cara sensible, vaja quant t’interessa si que n’ets de sensible eh?. Què fa la viuda reposada? Segueix intentant sabotejar-vos? És una dona ben pesada eh, jo que tu vigilaria, que no és normal que faixi tot el possible perquè no vos caseu, ves a saber si també li agrades! Què tal estàs del teu mal de costat? M’han dit que la cosa no millora, vaja, quina molèstia tenir que suportar una malaltia així, fa dos dies, al meu cunyat se li va morir la mare de mal de costat també, és una cosa ben seria, espero que et puguis recuperar satisfactòriament. Com està el teu cosí Hipòlit? Espero que continueu tenint tanta bona relació com sempre, es un bon home, sempre t’ha ajudat en tot el que ha estat al seu abast i més. Ja tinc ganes de que ens tornem a veure i m’expliquis de nou com vas impedir juntament amb Felip vareu aconseguir evitar que el Soldà del Caire i els seus aliats genovesos aconseguissin apoderar-se de l’illa de Rodes, i això sense perdre de vista que també vas aconseguir ajuntar a Ricomana amb Felip! Des de el meu punt de vista, es una de les teves aventures mes sorprenents. Una altra de les teves aventures, la que vas anar al nord d’Àfrica ja no m’agrada tant, perquè em sembla injust que el fill del Cabdill et fiqui a la presó. Però després tu vas posar de manifest que ets un gran home, ja que quan el fill del Cabdill t’allibera per demanar-te ajuda tu acceptes i juntament amb altres captius alliberats l’ajudeu. Si es que fins i tot vas salvar l’imperi Bizantí! Però sens dubte la teva millor proesa va ser la teva batalla amb el gos, mira que barallar-t’hi a mossegades! Si es que ets únic fins i tot per això. En resum, espero que ens posem més en contacte, que ja et trobo a faltar. Salutacions, El teu amic.  +
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels MarkJalalHamza +	Hola, estimat Hipòlit. T'envio aquesta carta per comunicar-te una terrible noticia que ens afecta de manera personal, i es que, el nostre amic i fidel company de viatge, ha mort. Si, em refereixo a Tirant, i per el que m'he assebentat no es tracta de la mort que como ja sabem ell hagués volgut. No ha mort en un camp de batalla, si no que ha perdut la vida a causa d'una malaltia anomenada pleuresia. En la seva tornada cap a Constantinoble, mentres caminava amb el rei Escariano i el rei de Sicilia, va agafar aquesta malaltia, i encara que rapidament va tenir els sis metges que l'acompanyaven sempre més quatre del rei Escariano, no millorava. Tan alt va ser el punt de malestar que va arribar a trobar-se en Tirant, que va decidir fer un testament i confesar-se donant per perduda la seva vida. A mes a mes, la mort de Tirant ha donat causa a dues morts mes: En primer lloc, la de la seva amada Carmesina, que al rebre aquella terrible noticia, va fer dos laments molt dolorosos que feien veure el dolor profund que sofria, i va ser tan gran el sufriment que va decidir confesar-se dels seus pecats per que poc a poc es consumia, i finalment va acabar morint de pena. L'emperador, que va sofrir un gran dolor també a causa del nostre amic Tirant, no va poder aguantar també sobre les espatlles veure com moria la seva filla, i pocs dies despres de que Carmesina moris per anarse'n amb el seu amat, l'emperador tambe ho feia, ja que pensaba que no tenia res que fer en aquest mon. Desde on escribo, desitjo que ens veiem aviat i que puguem superar quant abans millor aquesta desgracia. El teu amic Diafebus.  +
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Nacho i Roger +	Diafebus, com és la teva relació amb Tirant? La meva relació amb Tirant és que sóc el seu cosí, i també el seu acompayant. Sóc una persona molt important en el seu entorn, i a part de ser el seu cosí nosaltres teniem una relació molt més gran. Com veus la relació de Tirant i Carmesina? La relació entre Tirant i Carmesina, és una relació apassionada, amb molta sensualitat i amb molt amor, aquesta relació es basa en l'atracció física que sent el meu cosí Tirant per Carmesina, i jo crec que si no fos per l'insistència que va posar Tirant en aquesta relació, la relació no haguès existit. Per un altre costat, és veritat que Carmesina, a part de la seva sensualitat, també ha aportat molt esforç. Has sigut tu un factor important en aquesta relació? No, en aquesta relació entre el meu cosí i Carmesina jo no he participat, sincerament un factor important ha sigut, a part de l'amor que senten els dos, Plaerdemavida una donzella de la princesa, que ha ajudat a Tirant a entrar moltes vegades en l'habitació de Carmesina i si no fos per Plaerdemavida la relació no haguès sigut la mateixa. Hi ha hagut algun factor que hagi intentat trencar aquesta relació? La veritat és que si, aquest facotr del que parlem és una persona anomenada: la Viuda Reposada, la que cuida de Carmesina. El problema va ser quan la Viuda es va enamorar de Tirant, va intentar enganyar a Carmesina fent-li cruere que Tirant era un home fals, que no tenia vergonya i que era un traïdor sense honor i més coses que no m'agradaria dir. La Viiuda Reposada va acabar morta perque Tirant no a volia i per això es va suicidar. Tu i Estefania heu tingut alguna semblança amb la relació que tenien Tirant i Carmesina? No, la relació entre jo i Estefania ha sigut molt diferent a la relació de Tirant, nosaltres ens vam casar abans , amb la meva boda em van nombrar Duc de Macedonia, en canvi la relació de Tirant i Carmesina és molt diferent i molt més llarga. Per últim, t'ha agradat la experiència que has viscut amb Tirant? Per una part si, perquè em passat moltes aventures, molts episodis amorosos els dos, moltes batalles en les quals hem sigut guanyadors en totes i sé que poques persones podràn viure una experiència com la que he viscut jo amb Tirant, i sens dubte ha siigut una aventura impressionant. Per un altre costat, ha sigut molt dolorosa per la perdúa de Tirant, que ha estat moltes vegades a punt de morir un exemple és la lluita que va fer amb el francès Vilesermes; i a part la mort de Tirant ens a afectat moltíssim a tots sobretot a mi i a Carmesina, a mi perque era la persona que havia estat amb ell molt més temps i a Carmesina perquè era la seva dona i t'asseguro que si podria canviar el passat per evitar la mort de Tirant, tant em dona que jo tingui que perdre la vida, i una cosa, qualsevol persona que coneguès a Tirant haguès fet el mateix, perquè era la persona més agradable, honorable i respetuosa del món.  +
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Naibert +	'''Naibert:''' -Quin paper tens a la obra? '''Plaerdemavida:''' -Sóc una donzella i amiga de Carmesina i vaig d’intermediària entre ells, parlant de forma col•loquial, directa, amb frases curtes i refranys. '''Naibert:''' -Per què tenies tant interès en que Tirant estigues amb Carmesina? '''Plaerdemavida:''' -Perquè volia la felicitat de Carmesina i sabia que Tirant la faria feliç i l’estimaria sempre, i així va ser. '''Naibert:''' -Per què els vas ajudar? '''Plaerdemavida:''' -Perquè jo estava enamorada d’Hipòlit i ell no em corresponia, per tant, se com es pateix quan no pots veure a la teva amada. '''Naibert:''' -Què vas fer per a que es trobessin? '''Plaerdemavida:''' -Una nit mentre Carmesina dormia, vaig ficar a Tirant al seu llit en camisa i mentre ell la tocava jo li parlava perquè es penses que era jo, fins que ens va descobrir. '''Naibert:''' -Què va fer llavors? '''Plaerdemavida:''' -Carmesina es va posar a cridar i li vaig tapar la boca ràpidament amb la mà, mentre Tirant sortia per la finestra amb una corda. Degut als crits va despertar a tothom i van vindre a la habitació per veure que hi passava. '''Naibert:''' -Què va dir Carmesina quan l’emperador va arribar a l’habitació? '''Plaerdemavida:''' -Va dir que una rata se li va pujar a la cara i li va esgarrapar, però jo mateixa li vaig fer en tapar-li la boca. '''Naibert:''' -Per què vas pujar al vaixell que va naufragar? '''Plaerdemavida:''' -Perquè volia explicar-li a Tirant l’engany que havia fet la Viuda Reposada a Tirant i Carmesina. '''Naibert:''' -En què va consistir aquest engany? '''Plaerdemavida:''' -La Viuda em va dir que em disfresses del jardiner i que toques a Carmesina fent broma per a que Tirant ho veies i deixes de confiar en ella. '''Naibert:''' -Per què ho va fer? '''Plaerdemavida:''' -Perquè estava enamorada d’ell, per això sempre donava mals consells a Carmesina i Tirant. '''Naibert:''' -Què va fer Tirant quan va arribar a Montàgata on eres serventa de la reina? '''Plaerdemavida:''' -Tirant em va fer reina de la ciutat, però li vaig retornar a la reina, que amb els seus súbdits es va convertir al cristianisme. Més tard em vaig casar amb el senyor d’Agramunt i Tirant el va fer rei de Fes i de Bogia, per això ara sóc la reina de Fes.  +
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Pasterisc +	Carta a Carmesina Estimada Carmesina: Pren, per a tu, un valerós relat de com l’imperi turc vam derrotar. Amb espasa a la mà i set de victòria Vam escriure la nostra pròpia història, per damunt del gran rei de Capadòcia d’Egipte i d’ Àfrica, abans la glòria. A Bellpuig va tindre lloc la batalla la ciutat bella i ben fortificada. A l’alba la nostra primera espasa ben àgilment hi fou desembeinada. I fins que el sol, amunt, dalt estava, nosaltres no hi férem cap parada. I lluitant per Crist i la seua gràcia la veu que valentament apagàvem era la que a Mahoma proclamava. Quan el cel de fosc blau es va tenyir i el sòl del combat de roig carmesí, tornàrem al campament amb els ferits. Al dia següent, a la claror del matí sentírem soroll: tambors enemics. Abans de a la batalla retornar una tàctica volia pensar. A una conclusió vaig arribar. Però una vegada proposada aquesta enginyosa martingala, el prepotent duc de Macedònia de roín traïdor em va acusar potser l’enveja, potser la maldat les que aquesta injúria van provocar. Ningú dels presents el va escoltar, i la meua idea van acceptar. Després d’una falsa rendició i un tàctic atac per la reraguarda els cristians eixírem guanyadors d’aquesta sagnant i cruel batalla. Grècia de mans paganes alliberada fou dels turcs. Gràcies al coratge dels cristians, l’exèrcit que mai deixà de lluitar. Gràcies als ducs de Sinòpoli i Pera, i al valent i valerós esquadró, gràcies a Diafebus per la lleialtat. I, a tu, estimada Carmesina a tu, petit tros del meu humil cor per ser llum que els meus dies il∙lumina, per ser ciri que em guia en la foscor gràcies per ser bella musa divina, gràcies per vetlar pel nostre amor. Pense en tu tot el dia, a totes hores que el teu record mitiga el dolor d’estranyar la teua imatge a les alcoves, per tu mouria la lluna, pararia el món. Tirant lo Blanc  +
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Plats bruts +	http://www.glogster.com/platsbruts/plats-bruts/g-6lp03vu4v3tr50aoj1r9da0  +
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels TINC +	ENTREVISTA A ESTEFANIA de MACEDÒNIA 1- Qui ets? I que fas a la cort de Constantinoble? Sóc Estefania de Macedònia, filla del Duc de Macedònia, a la cort sóc la donzella de Carmesina. 2- Quina relació teniu amb la princesa Carmesina? Sóc la seva fidel amiga, que per altre banda sóc la seva donzella més propera junt amb Plaerdemavida què és la seva segona donzella. Carmesina i jo ens coneixem des de que erem petites. 3- Quina és la vostra relació amb les dones de la cort? La relació que tinc amb les dones de la cort sobre tot són amb Plaerdemavida i la Viuda Reposada que també és una donzella de Carmesina. 4- Quina va ser la vostra primera impressió de Tirant lo Blanc ? La meva impressió va ser que era la viva personificació del cavaller, també que presentava una actitud molt noble per la seva part. 5- Us en recordeu de com va començar el amor de Carmesina per Tirant? Si que me’n recordo que va ser quant Tirant lo Blanc va arribar al Palau de Constantinoble i llavors Carmesina es va enamorar a primera vista va ver molt bonic. 6- Que us sembla el amor de Tirant lo Blanc i Carmesina? Jo crec que el seu amor es admirable i perillós, per aquest motiu els ajudo a estabilitzar la seva relació ja que els dos son principiants i tenen moltes dubtes i podien ser manipulats , com per exemple va passar amb la Viuda Reposada que va dir a Carmesina que Tirant no la volia. 7- Tirant venia acompanyat de Diafebus, teniu relació alguna amb ell? Si, estem enamorats i al llarg de la nostra historia d’amor es torna més fort fins que al final es convertirà en el meu estimat marit i ens vam a convertir en ducs de Macedònia. 8- Pensaves que al final de tot aquesta historia amorosa de Tirant lo Blanc i Carmesina seria tan tràgica? No, per què jo creia que al final ells dos tindrien un final feliç en el qual ells tindrien fills i serien Emperadors de Constantinoble. 9- Creieu que es podria haver acabat d’una manera diferent ? Si, la mort de Tirant va afectar molt al regne, tant que la princesa Carmesina es va morir de pena , i l’Emperador va morir de pena per la mort de la princesa i de Tirant lo Blanc, crec que si aquestes morts s’haguessin evitat i el final seria molt diferent i més feliç. 10- Com us ha afectat la mort de Tirant lo Blanc, Carmesina i l’Emperador ? Em va fer molta pena que moriren els tres tan seguit, que Tirant moris d’un simple constipat ja que era un cavaller molt fort i noble, que Carmesina mor de pena per la mort de Tirant i l’Emperador moris de pena per la mort de Tirant i la seva filla deixant així al l’Emperador sense descendents per a la corona. TINC LADY’S:  +
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels ViP +	1 Batalles Tirant és un cavaller; com a tal participa en nombroses batalles. 2 Donzelles Tirant, a palau, està envoltat de donzelles, les quals tenen la seva pròpia manera de veure el món. 3 Amor Un pilar molt important de l’obra és la història d’amor entre Carmesina i Tirant. 4 Riqueses i luxes Quan Tirant és amb els emperadors està envoltat de riqueses i luxes. 5 La Mort ''Tirant lo Blanc'' és una novel·la cavalleresca. Per la seva versemblança, la mort hi és present; no se n’escapa ni el protagonista.  +
Activitat sobre Tirant lo blanc de l, pels Balotelli +	Constantinoble 26 de març de 2013. Oh Hipòlit, amic meu... Ha passat la pitjor de les tragèdies... No tinc paraules per expressar el meu dolor... Per què la vida ha de ser tan injusta amb les millors persones? Que faré jo sense el meu cosí i comandant? No se si en sabràs res de tot això, però el nostre Tirant ha mort... Després d'haver front als cavallers més forts, després d'haver batallat contra els sarraïns més temibles i malvats, el nostre pobre Tirant, que descansi en pau, ha mort de grip quan estava tornant a Constantinoble. Però això no es tot amic meu, quan la notícia va arribar a Constantinoble, l'emperador i Carmesina, van entrar en un dol tan profund que han mort de pena. La idea d'estar sense el meu cosí també em resulta terrible però tinc una família i no penso deixar-la per res del món. Aquí tot és un caos, la princesa ha deixat a la emperadriu hereva de l'Imperi, però no sabem qui serà l'emperador; per això et demano que vinguis a Constantinoble el més aviat possible. Tenim que prendre decisions ràpidament i necessito la teva ajuda. En moments de dolor com aquest, és quan hem de ser més forts i hem d'estar més units que mai. Espero que ens veiem aviat. Un abraç, Diafebus.  +
Activitat sobre Tirant lo blanc de l, pels Chrisoscarjuli +	Hipòlit, estimat meu, et feia un escrit per comunicar-te el succeït en els anteriors dies aquí a Constantinoble. La notícia es desoladora... El teu cavaller i cosí meu ha caigut desmaiat davant d’un riu en companyia del rei de Sicília i Escariano, a causa d’ una grip, en aquell moment estaven tornant cap al nostre regne després d’una gran victòria contra els turcs. Al arribar, han vingut bons metges però no han pogut fer res... És curiós, mai havia pres mal en ninguna batalla i se’ns ha anat per culpa d’una fràgil malaltia... però així és la vida amic meu, avegades les circumstàncies menys perilloses són en les que desencadenen en les més pitjors desgràcies. Després d’aquesta terrible catàstrofe l’han succeït dos de tan tristes com l’ anterior que ha sigut la mort de la Carmesina i de l’Emperador per la tristesa de la mort d’aquests. Per tots aquests motius et demano que tornis aquí a Constantinoble per ajudar-me a arreglar tot el desordre que hi ha ara mateix, ja que la pròxima hereva és l’emperadriu. A més a més així ens donarem suport mútuament. T’espero amic.  +
Activitat sobre Todo Todo de l, pels Amantsdelletres +	Sinopsis del llibre: La Madeleine Whittes és una noia de 17 anys que mai ha sortit de casa seva degut a una malaltia comunament anomenada com “Noia bombolla”. Tot i així, la seva vida transcorre tranquil·la. La seva mare és el seu suport, i passa els seus dies estudiant i llegint. De repent, tot canvia quan el noi d’ulls blaus és muda a la casa veïna. L’enamorament sobtat sorgeix entre missatge, llargues conversacions, sensacions, il·lusions, somnis… aquell noi fa que tot el que ella ha cregut fins ara s’esvaeixi. El món exterior se li fa cada vegada més intrigant i l’Olly no tardarà en fer-la sortir.  +
Activitat sobre Tots els detectius es diuen Flanagan de Andreu Martín Jaume Ribera, pels Gbarrueto +	Hola estimat, Andreu Martín voldria fer-li 4 preguntes : G: En qui o què es va inspirar per escriure l'obra? AM: Em vaig inspirar en els gèneres d'aventura, misteri i llibres juvenils G:Quant de temps va tardar en escriure aquest meravellós llibre? AM: 6 mesos, perquè no és tan fàcil escriure un llibre , G: Vosté tenia l'esperança que el llibre es vengués ? AM:Sí, vaig tenir esperança G: I per acabar, què li diria a un autor /autora que tot just comença? AM:Doncs, que ha de tenir temps i imaginació, perquè escriure no es agafar un bolígrafiy un full blanc, sinó que és molt més que això . G: Doncs, moltes gràcies per ser amb nosaltres i fins aviat.  +
Activitat sobre Tots els detectius es diuen Flanagan de l, pels Gbarrueto +	Últimes notícies! Joan, també conegut com a Flanagan, ha resolt el cas del seu barri. A l'escola va ser obligat a fer fotos a una noia sense samareta perquè el van amenaçar . La Carmen, una jove pobra del barri, necessita l'ajuda d'un detectiu per poder tornar a la seva família un nadó robat... poc a poc va i investigant i desxifrant els enigmes fins que ho aconsegueix.  +
Activitat sobre Ullals de l'autor Salvador Macip i Sebastià Roig, pels Equip A +	Hola Vicent, Sé que potser t'estranya que t'escrigui una carta. Potser estàs viu o mort però em sentiré millor si t'escric. Vicent, estic molt preocupat. Porto ja un mes amb un psicòleg que m'ajudi a superar tot el que he patit. Vicent, si estàs viu i veus aquesta carta m'agradaria que quedéssim per parlar. Si no estàs còmode i prefereixes no quedar, no et preocupis. Després del campament he de tornar amb els meus pares. Quan els vaig explicar el que va passar quasi els dóna un infart. Estic molt content d'haver tornat a casa. Tenia moltes ganes de retrobar-me amb la meva família. L'Ariadna està molt malament. Està ingressada a l'hospital. Mentre nosaltres escapàvem, Madonna li va pegar un cop tan fort amb el mànec de l'escopeta que li van fer una bretxa al cap. Estic molt preocupat per ella. Els seus pares tenien un judici d'aquí a poc perquè van denunciar el Capità, la Madonna i en Clint. Bé, no sé què més dir-te. Espero que ens puguem veure aviat. Atentament, Cesc  +
Activitat sobre Un intrús a l'estany de l'autor Joan Marcé, pels Elena zheng +	'''Sinopsi''' En Ramon Verdaguer treballa al ''New Jersey Biological Institute'' en un projecte d'investigació sobre el genoma humà. Descobreix que la seqüència d’ADN en la qual treballa pot arribar a ser més important del que creia i li demana ajuda a un amic. La mort sobtada d’aquest i l’estranya desaparició de la seva novia provoquen que renunciï al projecte i que torni a Banyoles, la ciutat on va néixer. La multinacional per la qual treballa el segueix allà i l’intenta controlar. Tot es torna una angoixant persecució deixant un dens rastre de sang, però en Ramon està disposat a plantar cara al poder i a arribar fins al final.  +
Activitat sobre Una mare d'ultratomba de l'autor Pep Coll, pels ALPAMAJU +	Personatges: Aleix: Narrador i Pare Júlia: Filla petita Paula: Filla mitjana Marta: Filla gran Aleix (narrador): Tot comença en una casa al mig del camp on hi vivien tres filles i un pare. El pare cada matí s'aixecava d'hora per a poder anar a treballar al camp. Un dia quan va arribar a casa... (veu en off) Marta: Hola pare! (va dir la filla gran) Paula: Papii! (va dir la filla mitjana) Júlia: Appaa! (va dir la més petita) Aleix: Hola boniques... Com és que esteu tant ben arreglades? (Sorprès) Marta: Es que la mare ens ha pentinat i ens ha donat l'esmorzar! (Soroll d'intriga) Paula: Sii, la mare en sap molt de fer trenes... Júlia: Ziii Aleix: Però què esteu dient? (noia per darrere de una cortina) deixeu de dir tonteries i dieu-me la veritat. Júlia: No papi si que ha sigut la mare (amb veu de nena petita i ven decidida). Aleix: Passeu cap a l'habitació, i quan pareu ja de dir tonteries torneu a sortir. (Soroll) ( I les tres van cap a l'habitació) Aleix (narrador): Un cop van sortir de l'habitació van anar al carrer i la gent... Gent del poble: Però noies com es que aneu tant maques? (les tres diuen la mare la mare!!) Aleix (Ramona): (li diu a la Marcè) Com que la mare? Si està morta!!! (les nenes tornen a casa)  +
Activitat sobre Una mare d'ultratomba de l'autor Pep Coll, pels Carlafaixedas +	TÍTOL DEL TRÀILER DE LECTURA: Una mare d'ultratomba AUTOR/A DEL GUIÓ/ Clàudia Riumalló,Paula Bonfill, Eloy Ruiz i Carla Faixedas. NOM DE GRUP: Carlafaixedas PERSONATGES: PARE I 3 FILLES. INT/EXT. DIA/NIT. LLOC 01 -Foto d'una mare terrorífica. PERSONAtgE a (Clàudia) Conten que fa molts i molts anys, la jove de casa de Pepe de Durro va morir de part, però la llevadora va poder salvar la criatura. A més d'aquesta nena, la dona en deixava dues més. -Foto d'un pare desesperat i trist PERSONAtgE b (Eloy) El pare estava desesperat, com s'ho faria per cuidar ell sol a 3 nenes? -Foto de por PERSONATGE C (Paula) El pare va començar a trobar-se coses paranormals, com si un fantasma cuides a les seves filles. -Foto de por PERSONATGE D (Carla) Què creieu que contestaven les nenes quan els preguntaven qui les cuidava? -FINAL: Foto llibre (Carla) Si t'agraden els misteris, aquest conte és per a tu! Veu de nena terrorífica: la mama... Crèdits  +

(anteriors 25) (següents 25)