Propietat:Escrita

Aquesta és una propietat del tipus Text.

Pàgines que fan servir la propietat "Escrita"

Es mostren 25 pàgines que fan servir aquesta propietat.

(anteriors 25) (següents 25)

A
Activitat 3 sobre Les noies de filferro de l, pels Martinsarbosos +	Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix que té 25 anys i es periodista. Aleshores, un dia la seva mare, Paula Montornés, editora, directora i propietaria de Zones Interiors (on ell treballa) li encarrega que descobreixi el passat de la Vània, una top model espanyola desapareguda fa deu anys (els seus últims anys com a model va sofrir anorèxia), i també la de les seves millors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.  +
Activitat 3 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Fresasconnata +	GÈNERE: booktrailer, obra ASPECTES QUE ES VOLEN DESTACAR: La Núria i l'Aurora diuen que en Manel ha pegat a un nen, així que decideixen fer-li pagar el que elles creuen que ha fet, mentre ell s'intenta defensar. El que hauria d'haver sigut una reunió de pares, s'acaba convertint en un infern per en Manel. TAGLINE: UNA IMPRESSIONANT OBRA QUE US DEIXARÀ BEN QUIETS! Booktriler Mans quietes Pau Bosch, Cèlia Solà Laura Pous/ Fresaconnata� interior. dia. Aula d'una escola Escena 1 AURORA: On vas? MANEL: i a tu que t’importa? AURORA: t’he preguntat que a on vas MANEL: em pensava que ja no t’interessava el que jo feia. AURORA: on vas? MANEL: a pixar collons! Interior. Dia. Aula d'una escola Escena 2 MANEL: que no els pegue et dic. NÚRIA: això ( fa un gest) no és pegar? AURORA: per això no volen anar a dormir a sa casa. MANEL: és per l’extractor del forn d’abaix que no els deixa dormir. Interior. Dia. Aula d'una escola Escena 3 MANEL:Jo no he dit que foreu burres AURORA:Pero ho penses NURIA:Si forem homes no ens hauries tractat aixís MANEL:Joder NURIA:Joder...vejeu com es posa borde AURORA:Per qué som dones MANEL: Que no que jo soc borde amb tot el món... AURORA: En aixó té raó MANEL: i ella em coneix AURORA: no ho saps prou interior. Dia. Aula d'una escola Escena 4 NURIA: I ara de puntetes MANEL:Que? AURORA:De puntetes per que? NURIA: No els agrada tant que portem sabates de taló? MANEL:Home,si,pero... AURORA:No l’has sentida? Va. interior. Dia. Aula d'una escola Escena 5 MANEL: Ei, ei! AURORA:Nomès us interessa aixo: les mamelles i el cul. NURIA:A tu t’agradaria que el primer que et mirare una dona foren els... AURORA:Els ous! interior. Dia. Aula d'una escola Escena 6 (La Aurora li alça les faldilles de la camisa amb el cuter) AURORA: A veure que hi ha ací baix. MANEL: Que fas? AURORA: Alçarte la faldeta. NURIA: El que ens feieu al col·le MANEL:Jo no anava al teu col·le NURIA: Pero segur que ho feies a les altres. interior. Dia. Aula d'una escola Escena 7 (La nuria, finalment, li clava una bona bofetada. Es fa un poc d mal a la ma pero queda molt satisfeta amb l’experiència) MANEL:Collons esteu bojes o que? MANEL:M’heu sentit AURORA:I aquesta per mi (Ili fot un altre cop que el fa anar per terra, Manel protesta. Aurora l’ajuda a posar-se dret ) NURIA:La cadira! Que es material escolar. AURORA:Ha sigut ell MANEL:Pareu,collons,pareu!Que m’heu fet mal! NURIA:Que tal? AURORA:Té el seu punt. Proba interior. Dia. Aula d'una escola Escena 8 MANEL: Els drets dels xiquets, els drets de les dones, els drets dels gays… joder, quin dia. AURORA: Que passa? MANEL: No,no que sort que almenys ací no hi ha cap negre. NURIA: Que no hi ha cap que? MANEL: Subsaharia. interior. Dia. Aula d'una escola Escena 9 NURIA: Es tan dificilissim ser home AURORA:Quina pena que hem feu MANEL: Doncs si no te res de fàcil AURORA: Es tan dur estar tot el dia pensant en clavar-la NURIA: Tan cansat MANEL: Hi tant que ho es: perquè resulta que, ho, no, no podem estar tot el dia pensant tot el dia en això, no podem estar tot el dia mirant culs i mamelles, no podem posar-nos calents mirant una xavala de 16 anys... AURORA: Clar que no MANEL: Doncs això és el que passa: et poses i ja està NURIA: Serás degenerat. Passa’m la corda  +
Activitat 3 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad +	Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?  +
Activitat 3 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Petroski +	Sinopsis: En Manel va a l'escola a parlar sobre el seu fill, però res no va com ell esperava. Tagline: "Manel, accepta-ho, tots sou iguals".  +
Activitat 3 sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Beautiful girls +	Estimada Maria Rosa, Porto un temps ja tancat en quatre parets i contínuament sempre veient el mateix paisatge un cop i un altre...Sempre penso en tu , cada dia quan em llevo i em vaig a dormir penso com hagués estat al dia si l’hagués passat amb tu... Encara que ens separin milers de quilometres , el meu amor per tu ,segueix sent tan intens com el primer dia que ens vam beure. Porto un temps ja separat del teu costat , no tinc ganes de res , confia en la meva innocència, saps que jo no seria capaç de fer mal a ningú . Sense tu jo no puc seguir endavant , una part de mi esta buida , no tinc forces , no tinc gana i estant separat de tu , cada cop tinc menys ganes de viure... Des de que et vaig conèixer , m’has ensenyat el significat de la paraula amor , has fet que els meus pitjors dies es converteixin en els millor pel simple fet d’estar al teu costat , ets especial Maria Rosa.. Necessito que sàpigues que encara que milers de quilometres ens separin , sempre estarà amb tu em meu amor , però ja no puc viure mes , no tinc ganes de seguir endavant sense tu , t’estaré esperant al cel. T’estimo  +
Activitat 3 sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Clann +	Hola estimada, Maria Rosa: T’escric aquesta carta per dir-te que estic bé. Que et trobo molt a faltar i els dies se’m passen molt lents sense tu. Em passo els dies i les nits pensant en tu. No saps com pateixo sabent que altres persones es troben al teu costat mentre que jo no estic allà, cuidant el nostre amor. Perdona per sentir aquesta gelosia per tot el que t'envolta perquè voldria ser exclusivament jo qui estigués al teu costat. Senzillament es que t’estimo. Espero que tot et vagi molt bé, que segueixis somrient amb aquell somriure tan preciós que tens i que tant m’agrada. Estic desitjant poder tornar, per veure’t. Cada dia ,miro per la finestra de la presó i veig els ocells cantar, somio en ser lliure com ells. Dir-te que t'estimo em queda petit i cada vegada que t'ho dic és perquè el meu amor per tu ha augmentat. El meu amor no té temps, el meu amor per tu es infinit. Estimar-te en realitat és un premi, és un regal que qualsevol persona hauries de rebre, però que només tinc jo. Per deixar-me estimar-te et dono les gràcies i t'ofereixo mil anys d'amor que simplifico en aquest petó que et lliuro des del fons de mi mateix. T'estimo.  +
Activitat 3 sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Silenci incomode +	Estimada M.Rosa, Primer de tot vull fer-te saber que tot el que vaig fer va ser per amor, perquè jo t’estimo Maria Rosa. Però demà és el casament i jo no puc continuar vivint així, amb aquesta culpabilitat. Haig de confessar-te que vaig ser jo qui va matar i va culpar l’Andreu, va ser horrible però ho vaig fer per tu, perquè jo per tu faria qualsevol cosa. No puc explicar el que em va passar pel cap en aquell moment i sé que és inexcusable. No puc estar amb tu sabent que el teu marit, el meu millor amic, és mort per culpa meva. Els remordiments m'estan matant, i sé que aquesta informació serà molt dolorosa per tu, però havies de saber la veritat. Sé que m'odiaràs tota la teva vida i això em tortura i em dol en el fons de la meva ànima. No em tornaràs a veure mai més, però jo sempre estaré pensant en tu. Sempre teu. Marçal  +
Activitat 3 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Caçadors de paraules +	Quan en Dídac va morir, l’Alba es va posar molt trista i es va quedar callada durant tot un any sencer sense parlar amb el seu fill. I un dia va decidir que aniria a explorar i faria la volta al món amb un creuer per evitar perills. Va preparar totes les provisions pel viatge i moltíssim combustible, menjar enllaunat, embotits, vint pernils en bon estat, moltes verdures del seu hort , que aquell any havia estat de molt bona collita, salva vides,entre d’altres. Va decidir que faria el viatge al cap d’una setmana i quan ja ho tenia preparat va embarcar cap a les Amèriques amb companyia del mar, al cap de dos mesos al creuer una nit van sentir una sotragada a la proa del creuer i va començar a entrar aigua per la bodega i cada cop l’Alba i el fill estaven més a prop de l’aigua. Havien xocat amb un iceberg ja que s’havien desviat i havien arribat al Pol Nord. L’alba va anar corrents cap a la barca de rems de seguretat i va deixar totes les seves pertinències a bord que al cap de mitja hora ja estaven al fons del mar. L’Alba es va desmaiar i sense saber quant temps havia passat, es va despertar a una platja amb palmeres i amb molta calor. Es va endinsar a la terra desconeguda amb el seu fill als braços i va arribar a un poblet, estava desert i va començar a buscar a les casetes de palla i fusta i va trobar unes guies i brugoles que li van servir d’ajuda per saber que estava a Brasil, a 20 Km de la capital; Brasília. On va trobar una petita població indígena amagada entre les runes d’uns grans gratacels. Allà es van quedar i va ser feliç per sempre més. Final, o començament?  +
Activitat 3 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Hotdreams +	'''ACTIVITAT COLABORATIVA''' Hem mirat una de les activitats guanyadores de l’any passat, l’entrevista a l’Ocell de Foc. Ens ha semblat bastant original, ja que han fet el format com si fos un programa de ràdio. Trobem que és una entrevista força llarga i està tot bastant ben escrit i és clar. Ara nosaltres farem la mateixa activitat que aquest grup però amb el llibre que hem llegit! ENTREVISTADOR: Gent de Catalunya, avui en el nostre programa tenim una persona molt especial per a nosaltres: l’Alba del Mecanoscrit del segon origen! L’Alba és una persona molt forta que va néixer a Benaura. Ella ha desafiat a la mort sobrevivint a una catàstrofe que ha acabat amb la humanitat, segons el llibre, del qual és protagonista. Hola, Alba!! ALBA: Hola, tenia moltes ganes de venir a aquest estudi a fer aquesta entrevista, bon dia Catalunya! ENTREVISTADOR: Ara que ja hem fet una breu introducció sobre tu, comencem l’entrevista. En el primer atac dels extraterrestres, haguessis preferit que hagués quedat viva una altra persona en comptes del Dídac, per compartir la dura experiència? ALBA: No, el Dídac em va ajudar a superar tots els obstacles i, al final, em vaig acabar enamorant d’ell. Tot i que m’hauria agradat seguir vivint amb la família més temps, ja que era una nena, anar amb el Dídac m’ha ajudat a ser més valenta, i em va obligar a madurar abans. ENTREVISTADOR: Quan vas veure per segon cop els extraterrestres, què vas pensar? ALBA: No m’imaginava que serien com eren, així amb nas de porc, tant estranys... A part també vaig pensar que si amb un atac ja ho havien destruït gairebé tot, si realitzaven un altre atac ja s’acabaria tot. ENTREVISTADOR: Quina ha estat la part més important del teu viatge? ALBA: Em va marcar molt quan vaig veure que el Dídac no tornava, vaig anar a buscar-lo i vaig veure el seu cos sense vida sota aquelles pedres. Va ser un moment molt dur. També se li sumava que m’havia quedat sola amb un nen acabat de néixer. ENTREVISTADOR: Què et va fer pensar que hauries de tenir fills amb el teu fill? ALBA: Jo en aquell moment estava desesperada, el que més volia era recuperar l’espècie humana, i és el primer que se’m va ocórrer, no vaig pensar que en el moment de l’acció només et ve al cap que és el teu fill. ENTREVISTADOR: Se’ns acaba el temps, Alba! Una última pregunta: t'agradaria que s'escrivís la continuació de la teva història? ALBA: A mi m’agradaria fer-la ja que veure una mare sola en el món amb el seu fill dóna molt de si, però això no ho escullo jo, sinó l’autor del llibre, Manuel de Pedrolo. ENTREVISTADOR: Doncs fins aquí l’entrevista d’avui, moltes gràcies per haver vingut en aquest estudi a passar aquesta estona amb nosaltres, fins una altra!  +
Activitat 3 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Lletretes +	Estimats fills meus, Us vull explicar la veritat. Primer de tot, pregaria que em perdonéssiu per no haver-vos revelat mai la nostra vertadera història. Si sou forts i valents, continueu llegint... Jo vaig ser fruit d’un amor carnal entre el Dídac i l’Alba. El meu pare va morir aixafat per un edifici que es va enderrocar quan jo tan sols tenia unes setmanes de vida. El que creieu vosaltres és que jo vaig tenir fills per assegurar la continuïtat de l’espècie, però aquesta història ja la va iniciar el meu pare, en Dídac. Em van concebre a l’octubre, en una platja ombrívola i solitària, una tarda. Al cap de nou mesos, el 20 de juliol, vaig néixer jo. Poc temps després d’haver nascut, el meu pare va morir per la causa que he esmentat anteriorment. Des de petit, l’Alba em mentalitzà dient-me que hauria de repoblar el món. Vàrem decidir, la mare i jo, no dir-vos res perquè estava molt mal vist. Per tant, ja ha arribat l’hora de comunicar-vos la veritat. Sóc el vostre germà gran. Sí, heu entès bé, l’Alba és la nostra mare i la vostra àvia, alhora. Ara mateix us pot semblar molt estrany, però heu d’entendre la situació en què es va quedar la nostra mare quan el Dídac va morir. No li quedava més remei que esperar que jo em fes gran per poder tenir fills amb mi, és a dir, a vosaltres. Finalment, volia recordar-vos que heu de continuar la nostra tasca; la que va començar el meu pare, el vostre avi, i l’Alba, la nostra mare, que consisteix a assegurar la continuïtat de l’espècie humana. Però tampoc podeu oblidar que heu de seguir formant-vos i educar als vostres futurs fills perquè tota la saviesa i tots els coneixements que han anat adquirint durant al llarg del temps els humans siguin transmesos i no s’oblidin amb el pas dels segles. M’agradaria que no oblidéssiu el molt que us estimem, l’Alba i jo, perquè el que hem fet ha estat pel vostre bé. Espero que algun dia ens pugeu perdonar per haver-vos amagat la veritat. Us estima, El vostre pare i germà gran.  +
Activitat 3 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels TETEQUATRE +	TETEQUATRE Activitat 3 valoració d'activitat. Damunt el desarranjat escriptori, s'hi trobaven tot d’objectes, ja inservibles, amuntegats sense cap mena d’ordre, formant una capa de brossa que, més que un escriptori, semblava que una anarquia s’hagués apoderat d’aquell moble, ja pràcticament inservible. El propietari d’aquell caos no era ni més ni menys que en Carol Adams, el hacker de la policia municipal de Halifax, la ciutat capital de la província de Nova Escòcia, a l’est de Canadà. Era un home molt eficient a l’hora de treballar, però el delatava la seva extravagant peresa i la seva deixadesa, tant per la seva mania a deixar-ho tot escampat per terra com la seva deixadesa personal, ja que ell considerava que la higiene en excés només distreia a les persones de temes socials més importants. Amés a més patia del TOB (o trastorn obsessiu compulsiu) i de algun que altre problema d’àmbit neuròtic. Malgrat tot això, en Carol era una persona sociable, a més d’estar dotat amb un enorme sentit de d’humor. Un càlid i xafogós dia d’agost, en Carol va advertir que el seu superior (el comissari) li havia enviat un missatge. Ho va trobar estrany, car mai no n’havia rebut cap. Va obrir l’arxiu frisosament, intrigat. El missatge estipulava que s’havia de presentar a comissaria a les quatre en punt sense falta. En Carol va girar vagament el cap i va observar que en el rellotge del despertador l’agulla petita estava entre les tres i les quatre. Es quedà pensatiu un moment. Va tornar a girar el cap per a assegurar-se, car ell estava encara mig dormit de la migdiada. Quan es va atalaiar de l’hora que era, es projectà cap a la sortida, a causa de que casa seva esta a quasi tres quarts d’ora de viatge. Per sort el tràfic no estava gaire esvalotat i hi va poder arribar amb no més de deu minuts de retard. No obstant, quant va entrar, el comissari estava enutjat i si més no un xic neguitós. El que el comissari li va comunicar, no eren precisament bones noticies. Resultava que el cos de policia no estava satisfet amb els resultats obtinguts del treball realitzat i disposava una vacant. A pesar d’això (i donat a que es sabia que en Carol podia rendir més) en Carol encara tenia una petita oportunitat. Hauria de competir amb el més qualificat de els que es presentessin al càrrec. Al escoltar tal nociva notícia, en pobre Carol es va quedar gelat. Un parell de setmanes més tard, el candidat a nou hacker de la policia ja estava escollit. I no era altre que en Tomas Richwell un altre geni informàtica que recentment havia quedat quart en el torneig nacional de coneixements d’informàtica. Per poc no és que en Carol es fes caca als pantalons. Els dos competidors es presentaren a l’oficina del comissari. Ell els va dictar pas a pas les instruccions que tenia ben apuntades en un full sobre l’escriptori. A cada un dels dos els va donar una adreça ID que segons ell portaria pistes que els conduirien a la següent lloc web. Segons el comissari les dues pistes portaven a parar a un vídeo qualsevol a l’atzar d’una pagina de treballs estrangera, del qual haurien d’extreure’n les conclusions. Els dos nois es van quedar perplexos; mai no havien fet res tan estrany. Però ningú dels dos no hi va ficar ninguna objecció. Acceleradament, en Carol se’n va anar a casa seva i començà el repte pensant que seria bufar i fer ampolles. Però resultava que les “pistes” eren complicades arrels algebraiques o problemes de lògica endiabladament difícils. Passaren ja dues setmanes quan l’esperança ‘en Carol començà a decaure, portava nits sense dormir, no menjava, i la seva salut podria estar en perill... Fins que un dia va arribar a una direcció web anomenada viquilletra. Per a veure el vídeo no feia falta de registrar-se, així que pa procedir en la visualització d’aquest. Després de veure-se’l repetides vegades va extreure’n aquestes conclusions: -Musica:Ben trobada amb ambientació apocalíptica, encara que els trets es podrien treure, ja que en la novel•la no es parla de ninguna confrontació armada. -Imatges: Encara que algunes no tenen gaire sentit, en general estan ben trobades. -Vídeo: Sembla que el grup no hi hagi ficat ambició, ja que ho podrien haver fet millor. Nota: per a ser un nois d’eso tenen uns coneixements bons d’edició de vídeos. Després d’analitzar el vídeo se’n va anar com una exhalació cap a comissaria i allà s’hi va trobar al comissari i a en Tomas parlant. Se li va caure l’anima als peus. Però al final va resultar que tot va ser una astuta estratagema per a que en Carol es poses les piles, ja que havia anat perdent qualitat amb el pas del temps. Aquell dia en Carol va aprendre una important lliçó que mai se li oblidaria.  +
Activitat 3 sobre Mentida de l'autora Care Santos, pels MariBerti +	Després de llegir tota la carta de l’Èric, vaig indignar-me pensant com podien passar aquestes injustícies al món i vaig decidir anar a veure’l en persona al centre de menors. En aquell moment no volia dir res als pares, sabia que em farien moltes preguntes, s’espantarien i jo només volia parlar amb ell. Vaig agafar un taxi, i en vint minuts ja hi havia arribat. Estava molt nerviosa ja que seria la primera trobada que faríem. Vaig dirigir-me a un dels guardes per preguntar l’horari de visites: -Bon dia, em podria dir quan està permès parlar amb els interns, siusplau? -Bon dia, es podrà entrar d’aquí a... –l’home es va mirar el rellotge- una mitja hora aproximadament. -Ostres... –vaig afegir. -M’hauria de dir a qui ha vingut a veure, per apuntar-la a la llista. -Mmm sí, es diu Èric... -Èric González Pascual? – va dir molt sorprès - Sí. - Perdoni, el que passa és que m’ha sobtat que tingui una visita, no acostuma a venir ningú a veure’l- i seguidament se’n va anar. Em va estranyar la seva reacció, tot i així, em vaig dirigir a la sala d’espera, decidint el que demanaria a la màquina de refrescos. Estava espatllada, i per fi, mentre em disposava a seure sense la meva beguda, va entrar una dona a la sala, cap a la màquina. Anava arreglada, desentonava totalment amb aquell espai. -Perdoni, no funciona. - vaig avisar-la. -És estrany, fa unes hores sí que anava... -Fa tant que espera? -No estic esperant.- va riure- sóc la psiquiatra del centre. -Així, potser deu conèixer el meu amic, l’Èric Gonzàlez...?-vaig preguntar amb esperança. -I tant...I dius que... sou amics? - Bé, amics, amics, el que es diu amics, no. Diguem que coneguts. -T’entenc, no és fàcil tractar amb ell. -Sí, a vegades és molt tímid...-vaig dir pensativa. -Tímid? Jo diria el contrari...No reprimeix els seu impulsos a l’hora de dir el que pensa. – va dir amb un to indignat. -Estem parlant del mateix Èric? – vaig preguntar obrint els ulls com dues taronges. - Bé, crec que sí, no estem parlant del noi que tenia perfils falsos a la xarxes socials? Del mateix noi que s’inventava la seva vida perquè les noies es compadissin d’ell i al quedar amb elles les agredia sexualment fins arribar al punt de matar-ne una...? En aquell moment el món em va caure a sobre, no podia creure que aquell fos l’Èric, el meu Èric. -Com? Està segura que aquest depravat és ell? – em tremolaven les cames. -I tan segura, és un dels pacients que necessita més atenció psiquiàtrica, és mentider compulsiu. L’altre dia vam descobrir que podia accedir als ordinadors del centre i que recentment havia enviat un paquet des d’aquí però no sabem a on. Per cert l’han informada que el canvien de centre? Al ser major d’edat ja pot ingressar a la presó... - Sí, si, gràcies.- no sabia què contestar. Vaig intentar posar la millor cara que vaig poder mentre m’acomiadava de la dona. Un cop va marxar de la sala, les cames em van fer figa i vaig començar a plorar, altre cop m’havia tornat a mentir. Va arribar l’hora de la veritat, el moment en què jo li podria dir tot el que sentia. Van avisar-me per l’altaveu que ja podia accedir a la sala de visites. No sabia el que anava a dir o a fer. Va sonar un xiulet que va fer que el guarda obrís la porta, no em vaig atrevir a entrar, només el vaig contemplar. Ell em va somriure amb complicitat però li va canviar la cara quan em va veure les llàgrimes als ulls i aquella mirada que barrejava l’odi amb el rebuig. Suposo que em va entendre. Vaig marxar sense apartar la mirada fixa al meu mòbil mentre esborrava el compte d’usuària del blog de la biblioteca, i desitjava que l’Éric no sortís mai més d’aquell lloc.  +
Activitat 3 sobre Més o menys jo de l, pels Blaydiego +	La novel·la s’inicia amb la família del protagonista, el Marc, que és un adolescent de disset anys que va a visitar durant el dia de Tots Sants el seu avi i tiet Oriol morts. Aquesta novel·la explica la vida i l’evolució del Marc durant un parell de mesos on es tracten temes com l’adolescència, l’amor, el desamor, les drogues, el dolor, la solitud, l’amistat, la mort, els secrets.  +
Activitat 3 sobre Res no és real de l'autor David Gálvez, pels Ferran-Quim +	La historia tracta sobre la vida de Campverd, un pare de família que viu en els camps de maduixes infinits. Són gent senzilla, la seva vida gira al voltant dels grans camps de maduixes, on treballen i viuen, atrapats en una rutina aparentment arbitrària, ignorants del món que existeix més enllà.  +
Activitat 3 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Munspoza123 +	'''Sinopsi del llibre''' «El càrrec em va durar unes sabates», confessa Dani Santana. Quines circumstàncies van empènyer el director del diari Crònica a plegar precipitadament? Quin joc d'equilibris entre el poder i la política fa bascular el diari? Què s'amaga darrere les seductores bambolines del món del periodisme? La veritat sembla emmanillada per una xarxa de corrupció i de silenci.Quan el Senza, cap de Societat del Crònica, s'implica a fons en una investigació sobre el terrorisme islamista a Barcelona, els fets es precipiten i els dos periodistes comencen a perdre les regnes del seu destí.Situada en la Barcelona de la bombolla immobiliària, Se sabrà tot és una novel·la directa, vivíssima i trepidant, amb tots els ingredients per captivar els lectors.  +
Activitat 3 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante +	El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.  +
Activitat 3 sobre Temps de miracles de l'autora Anne-Laure Bondoux, pels Els mongols +	'''Entrevista a Kumail:''' '''1. Com et sens després de la teva experiència viscuda?''' Em sento bé perquè he sabut superar cada situació i fer front als problemes, gràcies a tot el que he viscut m'he fet fort com a persona, tant físicament com emocionalment. '''2. Si poguessis tornar al passat hi tornaries?''' És una pregunta molt oberta, però crec que si hagués de tornar al passat hi tornaria sense pensar-ho dues vegades, ja que la meva vida es basa principalment en l'amor de la Glòria, i tots els moments viscuts amb ella són únics i inoblidables. '''3. Creus que a la vida has hagut de madurar més ràpid que altres nens?''' En aquella època tot era més complicat, la fam i la pobresa afectaven tota la població i això feia que haguéssim de treballar a una edat més infantil i a més a més vaig haver de madurar més aviat per les experiències que se'm van presentar. '''4.Si poguessis descriure la teva vida en una sola paraula com la descriuries.''' Inoblidable. '''5.Què en penses sobre l'engany de la teva mare?''' Penso que ho va fer per protegir-me, però considero que em podria haver explicat la veritat des d'un principi, o almenys molt abans del que ho va fer. '''6.Creus que les persones que han compartit amb tu experiències t'han ajudat a superar cada moment difícil?''' Sí, sobretot els amics que anava coneixen m'ajudaven en tot el que podien, em donaven lloc on refugiar-me, em feien passar bons moments sempre que podien. '''7.Et consideres afortunat en aquesta vida ?''' A pesar de tot el que m'ha passat durant tota la vida, sí que penso que sóc afortunat perquè sempre que hi ha hagut una situació difícil, tothom m'ha ajudat amb tot el que ha pogut. '''8.Creus que el més important per relaciona-se amb algú per primera vegada és la llengua?''' No, perquè a part de la llengua també hi ha més mètodes de comunicació i no cal parlar la mateixa llengua per relacionar-se. '''9.Creus en el destí?''' Sí, considero que tot passa per alguna raó. '''10.Després de tot sens rancor cap al teu pare?''' No sento rancor perquè no el considero el meu pare. No ha estat mai al meu costat, només he sentit parlar d'ell, i tot eren mentides. No crec que una persona pugui fer-te de pare sense veure't mai. Ni tan sols ho ha intentat.  +
Activitat 3 sobre Temps de miracles de l'autora Anne-Laure Bondoux, pels Llacy +	''''''ENTREVISTA DE FICCIÓ A L’ AUTORA''''' Bon dia, avui tenim amb nosaltres a l’ Anne Bondeuax, l’escriptora del llibre de Temps de Miracles. - Hola bon dia, moltíssimes gràcies per convidar-me avui aquí en aquest meravellós programa. És un honor estar aquí amb tots vosaltres. En què et vas inspirar a l’ hora d’ escriure aquest llibre? - Doncs bé, farà cosa de sis anys estava a casa amb la meva mare i mirant algunes fotografies del meu avi quan estava a la guerra, llavors vaig començar a inventar-me una història basada amb una guerra real, arran d’aquest fet vaig començar a inspirar-me amb el que avui el llibre de Temps de Miracles. Com se’t van acudir els noms dels protagonistes? - Glòria i Kumail són dos noms totalment diferents, ja que Glòria és un nom d’ origen llatí mentre que Kumail és un nom d’origen Pakistanès. No obstant això, els noms no me’ls vaig inventar, tinc una neboda que és diu Glòria, per a mi és una persona molt especial, i vaig pensar que podia ser la protagonista de la història, mentre que el nom de Kumail vaig pensar que seria un nom curiós per a molts lectors. Per què la major part de la història passa a Rússia? - Perquè la guerra del Caucas és un fet que passa a Rússia, per part de l’ imperi Rus per la conquesta del Caucas nord. Es veritat que escrius llibres per a nens amb dificultats? I perquè? - SI, farà cosa d’ un any vaig començar a escriure comptes per a nens amb discapacitats, bàsicament perquè vegin que tots som iguals, que no existeix cap diferència entre ningú, per això vaig començar a elaborar llibres per aquests nens.  +
Activitat 3 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Gossip +	'''CARTA A UN PERSONATGE''' Estimada Carmesina, Nosaltres tres et volíem escriure una carta per comentar-te com a sigut el teu tarannà al llarg de la història de Tirant Lo Blanc, les relacions amb els personatges etc. Primer dir-te que el teu tarannà al llarg de la història ha sigut bo, has estat molt valenta i sempre has lluitat pel teu estimat Tirant i has pogut superar tots els obstacles que s’han interposat en el teu camí. Respecte a les relacions amb altres personatges de l’obra tens molta més confiança amb unes persones que amb altres com per exemple amb les teves empleades domèstiques amb les quals vas compartir més que confidències. Amb el Tirant has viscut una gran història d’amor molt passional i romàntica i amb els teus pares doncs no has tingut tanta relació. I per acabar les teves accions en el llibre quasi totes han estat justificades per l’amor cap a Tirant. Res més estimada Carmesina, esper que t’hagi agradat la nostra carta explicant-te un poc més el teu paper en el llibre de Tirant Lo Blanc, esper que tot et vagi molt bé. Salutacions Taynan de Jesus, Janine Olaya i Laura López  +
Activitat 3 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels JMA-96 +	[http://La%20prosa%20catalana%20del%20segle%20xv http://www.slideshare.net/anabelmg5/la-prosa-catalana-del-segle-xv-2#btnNext]  +
Activitat 3 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Naibert +	http://www.slideshare.net/sumyelamri/la-prosa-catalana-del-segle-xv-18488363  +
Activitat 3 sobre Wonder de l, pels Higaldos +	El llibre Wonder, ens parla sobre un nen que es diu August. I aquest nen té una deformitat a la cara. El llibre ens ensenya que perquè algú tingui una deformitat a la cara, no és diferent a tots els altres nens i t'ho pots passar tant bé o encara millor que amb nens sense cap deformitat.  +
Activitat 4 sobre Bajarse al moro de l'autor José Luís Alonso de Santos, pels Lolets +	''Sinopsi del tràiler del llibre'' Tagline Situada al Madrid dels anys 80, Bajarse al moro és una comèdia de joves que busquen el seu lloc al món. Amb humor i ironia, no exempts de vegades d'amargor, José Luis Alonso de Santos ens mostra a uns personatges que es debaten entre la marginalitat i la integració, així com el llenguatge viu del carrer, la parla col·loquial i l'argot marginal d'una part de la joventut, reflex de la realitat social d'una època.  +
Activitat 4 sobre Bearn o La sala de les nines de l, pels Salvador Espriu +	Roma,1890 Joan Mayol Bearn, Mallorca Estimat Joan Mayol, Per començar voldria donar-te les meves condolències per la mort de don Toni i dona Maria Antònia. En relació amb els fets que m'has enviat sobre Bearn, em sobte que hagis obtat per cremar la sala de les nines, encara que t'ho respecto ja que era necessari. En quan a les memòries de don Toni, si són tan importants com has mencionat a la carta, jo penso que el millor que podríes fer es publicar-les. Sobre el tema dels diners, no se ben bé que faria jo en la teva situació, però sincerament crec que t'els hauries de quedar, perqué al cap i a la fi són uns diners que don Toni et va deixar a tu. Aprofitant la situació m'agradaria comentar-te lo succeït amb la Xima, si que es veritat que els vostres sentiments cap a ella són verdaders, encara que el vostre amor cap a ella no hagi pogut estar correspòs. Per acabar, espero que aquesta carta et serveixi d'utilitat per a que t'ajudi a resoldre tots els teus problemes, desitjo que tot et vagi com a tu t'agradaria i ja saps que pots contar amb mi per a el que necessitis. Et desitjo el millor, Miguel Gilabert.  +
Activitat 4 sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Doloridestrucció +	SINOPSI La Lluciana balla amb els seus amics en una discoteca i es pren una pastilla d’èxtasi. Es desmaia i cau al terra. A continuació, des de l’hospital truquen al seu pare avisant-lo que hi vagi de seguida. Uns moments després, el metge explica als pares de Lluciana la situació de la seva filla. Per una altra banda, l’inspector Espinoza, que està investigant el cas, parla amb la Cinta. La jove li explica que els amics estaven ballant i gaudint de la festa al màxim i que no volien que s’acabés. Més endavant, la Loreto i l’Eloi són amb la Lluciana a l’hospital. Finalment, hi ha una persecució policial amb el camell que va vendre la pastilla d’èxtasi aquella nit a la discoteca. TAGLINE Una nit de mitges llunes.  +

(anteriors 25) (següents 25)