Propietat:Escrita

Aquesta és una propietat del tipus Text.

Pàgines que fan servir la propietat "Escrita"

Es mostren 25 pàgines que fan servir aquesta propietat.

(anteriors 25) (següents 25)

A
Activitat 3 sobre Amb l'aigua al coll de l'autor Daniel Arbós, pels Núria-Laia +	Resum del llibre amb l'aigua al coll de l'autor Daniel Arbós El Dídac és un executiu agressiu molt ambiciós. Acostumat a la vida a la ciutat, a l’estrès i a la pressió, quan es descobreix que l’empresa per a qui treballa com a director en expansió és una tapadora de distribució de droga arreu d’Europa, passa a ser un més a les llistes de l’atur. El Toni, gran amic del Dídac i biòleg marí, es dedica a la investigació de la xarxa tròfica marina de les espècies amb interès comercial. Com qualsevol químic, creu en el rigor científic i posa en dubte qualsevol hipòtesi no contrastada. L’Aurembiaix, l’amiga hippy d’ambdós, ha convertit la masia familiar, la Masia Cluet, en un centre de teràpies alternatives i en un espai lliure de radiació electromagnètica. Defensors de les forces tel·lúriques i les seves propietats curatives i contraris a la indústria farmacèutica, a la Masia Cluet s’hi organitzen activitats com el reiki, l’ús de flors de Bach, la bioneuroemoció o les constel·lacions familiars. Després d’anys sense veure’s, el Dídac i el Toni es retroben amb l’Aurembiaix a la seva masia. En Dídac, sense massa perspectives de futur a la ciutat, decideix fer un canvi de vida i quedar-se a la masia per ajudar l’Aurem. És allà on descobreix que hi ha persones que creuen que beure un parell de gots d’aigua de mar al dia és molt sa. Aquesta creença farà recuperar l’instint d’executiu agressiu al Dídac, convencerà l’Aurem i el mateix Toni per començar un petit negoci amb l’aigua de mar. Ben aviat sorgiran els conflictes entre tots tres i amb altres xarlatans que veuen perillar el seu imperi de lucratives enganyifes  +
Activitat 3 sobre Antologia poètica de Miquel Martí i Pol, pels Thedreamers +	L’institut <br /> L’institut és un professor estricte, <br /> és una noia buscant l’amor, <br /> és un alumne concentrat en els estudis, <br /> és un conserge que et fa cas quan vol. <br /> L’institut és un matí radiant de primavera, <br /> és un dia gris d’octubre, <br /> és una tempesta de principis d’estiu. <br /> L’institut són sis anys d’obrir i tancar llibres, <br /> són els matins durs de classe, <br /> són els amics en moments de fatigues, <br /> són els estudiants, companys, etc. <br /> L’institut és l’esforç dels alumnes i dels professors, <br /> és la meva feina i la seva feina, <br /> és el títol dels estudiants i el títol del professors. <br /> L’institut és el conjunt de l’esforç <br /> i de la nostra feina <br />i del nostre títol. <br /> L’institut som tu, jo i ells <br /> i els alumnes nouvinguts, <br /> i els teus rumors i els rumors dels altres. <br /> L’institut és tothom,<br /> l’institut és ningú. <br /> L’institut és tot: <br /> l’inici i la fi, <br /> l’enamorament i la decepció, <br /> els crits comuns i l’estrany silenci,<br /> les vuit del matí i les dues quaranta.  +
Activitat 3 sobre Antígona de l'autor Salvador Espriu, pels Circ de paraules +	Estimada germana Antígona, Ha arribat el moment que tots esperàvem; el moment que ningú volia que arribés; el moment en què tothom patia des de fa molts temps... Jo, rei de Tebes em veig amb l’obligació de defensar aquesta ciutat. Aquesta carta te l’escric amb els sentiments més profunds del meu cor: lliutaré i defensaré Tebes però, per sobre de tot i si no torno, recordeu que sempre us estimaré i us recordaré. El meu germà Polinices, indignat per l’herència del nostre pare, vol atacar-nos per tornar a conquerir el Regne. De fet, ja m’han informat on és: és a la setena porta. Em deixaré la pell en el lloc de combat. Però, en cas que no retorni, vull que Cleont sigui el successor del rei. Antigona, vull que comprenguis que això ho faig per tots, no per estar en contra de Polinices i Astimedusa, espero que m’hagis estimat sempre com ho he fet jo. Per Tebes! Euridice.  +
Activitat 3 sobre Aquí descansa Nevares de l'autor Pere Calders, pels TACE +	Hola, Lalo! T'escric des de molt lluny, des d'Espanya, per dir-te que he llegit el teu llibre i que m'ha commocionat, ets un home molt responsable, solidari, intel•ligent, etc. Voldria saber d'on vas treure el valor i les idees com per salvar a tota una població d'una innundació. Voldria saber com estàs, que ha estat de tu? Espero la teva resposta. Adeu Lalo, que et vagi tot molt bé!  +
Activitat 3 sobre Bajarse al moro de l'autor José Luís Alonso de Santos, pels Lolets +	''Sinopsi del tràiler del llibre'' Tagline Situada al Madrid dels anys 80, Bajarse al moro és una comèdia de joves que busquen el seu lloc al món. Amb humor i ironia, no exempts de vegades d'amargor, José Luis Alonso de Santos ens mostra a uns personatges que es debaten entre la marginalitat i la integració, així com el llenguatge viu del carrer, la parla col·loquial i l'argot marginal d'una part de la joventut, reflex de la realitat social d'una època.  +
Activitat 3 sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Doloridestrucció +	SINOPSI La Lluciana balla amb els seus amics en una discoteca i es pren una pastilla d’èxtasi. Es desmaia i cau al terra. A continuació, des de l’hospital truquen al seu pare avisant-lo que hi vagi de seguida. Uns moments després, el metge explica als pares de Lluciana la situació de la seva filla. Per una altra banda, l’inspector Espinoza, que està investigant el cas, parla amb la Cinta. La jove li explica que els amics estaven ballant i gaudint de la festa al màxim i que no volien que s’acabés. Més endavant, la Loreto i l’Eloi són amb la Lluciana a l’hospital. Finalment, hi ha una persecució policial amb el camell que va vendre la pastilla d’èxtasi aquella nit a la discoteca. TAGLINE Una nit de mitges llunes.  +
Activitat 3 sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Les maduixes del senyor Esteve +	''ANUNCI PUBLICITARI:'' Anunciarem el llibre. Per fer aquest anunci ens hem basat en un tràiler de pel·lícula real en el qual es mostren les parts més importants o més interessants de la història per atraure els espectadors o en aquest cas lectors, i al final un “eslògan” per captar l’atenció final de qui estigui veient l’anunci. Hem decidit fer-ho així perquè vam creure que d’aquesta forma es feia un resum de les parts que vam trobar més importants i que si algú interessat en el llibre però sense estar segur de si llegir-lo o no el veu, l’acabarà de convèncer. ''GUIÓ:'' Primera escena: (Loreto) (''Ens situem al lavabo i la Loreto està vomitant, fins que s’aixeca es mira al mirall'') '''Loreto:''' Lluciana,ets tu? Segona escena: ''Es veu als pares plorant i a un metge.'' '''Metge:''' la noia està en coma. ''Entra l’Eloi corrents.'' '''Pares:''' Elooooooooooi!!! Tercera escena: ''Estan el grup d’amics amb una pastilla a la mà.'' '''Grup:''' Ja tenim l’eva! Quarta escena: ''Plànol de la Lluciana en un llit i la seva germana plorant.'' Quinta escena: ''Apareix un noi amb el llibre, l’agafa mentre diu “L’efecte terrible de les drogues en la Lluciana, la trista història que farà que no pugueu deixar el llibre, sigui de nit o de dia.”''  +
Activitat 3 sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Els 5 fantàstics +	Sinopsi La Lluciana és una adolescent, jugadora d'escacs i bona estudiant. Una nit com qualsevol altra decideix sortir amb els seus amics a una discoteca de la zona i, pressionada, decideix prendre una pastilla que la fa entrar en coma. Des d'aleshores, els seus amics intentaran descobrir coses mentre la Lluciana juga una partida amb la vida i la mort. Un mal moviment i escac i mat. Eslògan Una partida amb la vida i la mort, un mal moviment i escac i mat.  +
Activitat 3 sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Lucía Prellezo +	La crítica que faré a continuació és sobre una de les activitats de l'usuari Manelm (Manel Martos, Col·legi SIL) del llibre ''Camps de Maduixes'' de Jordi Serra i Fabra. En Manel ha realitzat una activitat sobre la vida oculta de l'Eloi, un personatge amb qui ha sabut connectar molt bé des del principi. Pel context en què ens situa i la forma en què el descriu, es nota que ha tingut en compte molts detalls i moltes dades per tal d'ajudar que el text tingui sentit dins de la història original. L'escrit, malgrat algunes repeticiones, està ben estructurat i ben cohesionat. Personalment m'ha semblat una redacció original i entretinguda. És evident que en Manel ha gaudit molt tant de la lectura del llibre com durant l'elaboració del treball.  +
Activitat 3 sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Manelm +	El cap de setmana d'abans que passés el succés de la festa on la Lluciana va probar aquella droga, la Lluciana va veure, a la cafeteria de l'institut, l'Eloi amb actitud carinyosa amb una companya de la seva classe. La Llucina es va enfadar molt i va discutir amb l'Eloi, ell li va explicar mil vegades que aquella noia no era important per a ell i que, tot i que la noia sí volia alguna relació amb ell, ell li havia deixat molt clar que estava enamorat de la Lluciana. Tot i això la Lluciana va estar tota la setmana enfadada i aprofitant que l'Eloi no podia sortir de festa aquell cap de setmana perquè havia d'estudiar, ella va sortir amb la resta d'amics. Com que estava enfadada amb ell va decidir provar la pastilla, una mica per despit cap a l'Eloi, però no podia sospitar tot el que va passar després. Però un cop passat i vist tot el que havia fet l'Eloi per ella, li ha va quedar més que demostrat que ell l'estimava molt. La Lluciana es penedeix molt de tot el que ha passat i està ben segura que no ho tornarà a fer, tant de no confiar en l'Eloi com de tornar a provar les drogues.  +
Activitat 3 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Claumari4 +	CARTA A UN PERSONATGE Hola Sylvie, Em dic Fiona, tinc catorze anys i visc al Canadà. He vist un vídeo a Internet, en el qual surts parlant sobre la teva vida al camp de refugiats de Nyarugusu. T’he escrit aquesta carta perquè vull explicar-te el que penso sobre el que estàs passant. Jo crec que la situació en la què et trobes no és molt adequada per a una nena, que ha de cuidar dels seus germans,tampoc no és gens convenient que la teva mare no et pugui ajudar, ja que no acaba d’assumir que el seu marit és mort. També penso que ets molt valenta i treballadora. He comentat al meu pare les teves circumstàncies , li he ensenyat el vídeo i la pàgina web en què surts parlant, i l’ha convençut bastant la teva història. Havia pensat que en comptes d’esperar que la gent pagui diners per salvar-te a tu i a la teva família, el meu pare et podria donar feina i acollir-vos a casa nostra fins que us pugueu pagar un allotjament en condicions a la ciutat. Ell treballa en una empresa de mòbils que és molt coneguda aquí al Canadà i et podrien agafar fàcilment ja que ets molt treballadora i centrada. Treballaries sis hores al dia amb un descans de mitja hora entre les onze i dos quarts de dotze. Començaries a les vuit del matí i acabaries a dos quarts de tres. El meu pare encara s‘ho ha de pensar ja que no està molt convençut de la idea, però jo sí que ho estic. Si t’agradaria venir aquí a la ciutat i salvar la teva família d’aquesta catàstrofe que està passant al camp de refugiats, et convido que m’escriguis una carta i em diguis la teva opinió sobre el que penses al respecte i puguem arribar a un acord perquè vinguis tu i la teva família amb nosaltres. Un petó i espero que m’escriguis aviat.  +
Activitat 3 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Connectades.a.les.lletres +	ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PERSONATGE: '''La Sylvie és una noia de l’Àfrica, concretament de la República del Congo. Viu amb la seva mare i amb els seus tres germans. És una noia treballadora i té molt caràcter, encara que té un bon fons. Està traumatitzada a causa de l’atac dels Mai-Mai: la violació, les ferides…; i està molt dolguda per la mort del seu pare. Sempre relaciona el seu mal comportament amb la por dels Mai-Mai. La seva mare critica tot el que fa, els seus germans ja no li fan cas. Té una vida complicada per això hem decidit fer-li una entrevista ja que ens mostrarà els sentiments i pensaments més interns. L’entrevista es fa a través d’un programa d’ordinador, l’Skype, retransmès a la televisió en directe, atenent a les preguntes del públic. ''' T: Hola Sylvie, som la Carla, l’Alma i la Irene. Ara et farem unes preguntes per la televisió canadenca. '''S: D’acord, comencem. ''' T: Per què t’encarregues de fer les coses a casa? Per què no ta mare? '''S: Ma mare està tan traumatitzada per la mort del Papa que encara no té força per continuar endavant. Algú ha de fer aquestes tasques, i ho faig jo, ja que en Pascal i la Lucie no tenen edat i l’Olivier mai és a casa. ''' T: Què penses de la reducció de la quantitat d’aliments per família? '''S: Amb prou feines ens en sortíem amb el menjar d’abans, si ens els redueixen no sé com passarem les dues setmanes que ha de durar. A sobre, està prohibit caçar i conrear…''' T: Què estaves fent quan us van atacar i què va passar? '''S: Estava jugant amb el meu germà a casa, vam sentir el soroll d’unes rodes frenant de cop i es va aixecar una fumerada de sorra. Seguidament van entrar els soldats a casa fent molt soroll, molt bruscament, apartant-ho tot sense miraments. Crec… Crec que el primer que va entrar a la cabana era un dels generals, perquè manava a tots els altres i l’obeïen de seguida. El suposat general, em va veure el collaret que em va regalar el Papa. Em resistia. No podia perdre allò, no volia donar-l’hi… Aquest, li va manar unes ordres… Molt desagradables… I traumatitzants… Em van ferir la cara i… Podríem passar a la següent pregunta si us plau?''' T: Què penses quan cures els ferits, és a dir, els refugiats de guerra? Quins sentiments experimentes sabent que els culpables de les ferides han estat els Mai-Mai? '''S: Em sap molt de greu i sempre me’n recordo del Papa i del que em van fer a mi. Em posa trista veure els ferits i em fa pensar en tota la gent que necessita ajuda i no té recursos, però me n’alegro perquè els podem ajudar. Malauradament, moltes vegades no disposem de medicaments ni de material necessari per ajudar-los. ''' T: Per què i quan vas decidir anar a treballar a l’hospital ajudant a la gent? '''S: Perquè quan em van ferir la cara i em van violar, vaig anar immediatament a aquell hospital. Em va curar la metgessa Marie i a partir d’aquell moment vaig decidir que jo també hauria d’ajudar. Com que ella em va ajudar tant, vaig pensar que hi havia més gent com jo o pitjor, per tant volia ajudar. ''' T: Què en creus del viatge a Canadà? Què has fet per arribar a Canadà? Si la guerra acabés, tornaries al Congo? '''S: La Marie em va proposar d’anar-me’n, ja que jo tenia oportunitats de treure’m una carrera mèdica universitària i perquè ho passava molt malament en aquell terror de poble. Em fa por abandonar la meva llar però en el fons sé que allà estaré millor. També he demanat al govern de Canadà que no només viatgi jo, sinó que vagi tota la meva família, em costaria molt marxar sense ells, es podria dir que no marxaria, directament.''' T: Moltes gràcies per respondre l’entrevista i per la teva sinceritat. Ha estat tot un plaer parlar d’això amb tu i has estat molt valenta dient tot el que sents. '''S: Per a mi també ha estat un plaer, no ha estat fàcil, però parlar d’això m’ajuda. Espero que aquesta entrevista conscienciï el món del que hem arribat a patir i el que encara ens queda. Ajudeu-nos. '''  +
Activitat 3 sobre Coses que no podrem evitar de l, pels OscarJoan +	Sinopsi: Aquest Booktràiler és produït a partir d'un llibre que es diu ''Coses que no podrem evitar". És un noi d'uns 16 anys addicte al mòbil i amb un amor impossible. Quan un dia el seu pare el truca proposen fer un viatge que durés un any per tot el món. En aquest Booktràiler trobaràs intriga, aventura, drama i amors impossibles. Sinopsi Llibre: "Coses que no podrem evitar" és una novel·la que ens explica la història d'un adolescent de Barcelona que canvia la rutina quan el seu pare –figura intermitent en la seva vida– el convida a emprendre un viatge d'un any per Àsia.  +
Activitat 3 sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Els cerimoniosos +	En l’any 1815 es van reunir a Viena uns amics, que ja feia temps que no es veien. Es van ajuntar per a parlar del que els havia passat durant tots aquells anys. Una nit, cada un havia contat alguna cosa menys el marqués d’Urfé, peró va aprofitar un moment de silenci i va pendre la paraula. URFÉ: Les seues históries, sens dubte són sorprenents, però la meua parer els falta quelcom esencial, l’autenticitat. Però no conec més que una aventura d’aqueix gènere, és tan estranya, tan horrible que és capaç de ferir d’espant l’esperit del més incrèdul. Vaig ser-ne testimoni i actor, i, encara no m’agrada recordar-la. Aquesta vegada els la contaré amb molt de gust. L’any 1759 jo estaba enamorat de la bella duquessa de Gramont, i vaig sol·licitar una missió diplomática prop del gospodar de Moldàvia, durant les negociacions amb el gabinet de Versalles. La missió em va ser concedida. El dia abans de la meua partença em vaig presentar a casa de la duquessa. DUQUESSA: (amb veu d’eoció) D’Urfé, comet vosté una bogeria. Però el conec i sé molt bé que mai es retracta quan ja ha pres una decisió. Així que tan sols li demane una cosa: que accepte aquesta creu com a prova de la meua amistat, i porte-la posada fins que torne. (Urfé li bessa la mà). URFÉ: Un dia vaig arribar a un poble. Vaig trovar els habitants de la casa on anava a hostatjar-me submergits en una consternació inusual. Un home d’uns trenta anys, alt i imponent, se’m va acostar i em va agafar la mà PIERRE: Passe, passe, foraster, no es moleste per la nostra tritesa, quan sàpia la causa ens entendrà. Un dia mon pare Gortxa se’n va anar a perseguir el maleït Alibkek, un bandoler turc que aterria el país, però abans va dir que li esperàrem durant deu diez, i si no haguera tornat al desé, fea dir una missa d’ànimes, perquè ja seria mort, però si tornava que no li deixaríem entrar ací de cap de les maneres si estimàvem la nostra vida, i que li travessàrem una estaca d’àlber. URFÉ: Després de palar amb Pierre, vaig vore a la seva germana Sdenka, i en aquell mateix momento me vaig enamorar d’ella, ja que era igual que la duquessa. A mig dia va apareixer el Gortxa per uns dels camins del bosc. GEORGE: Pierre prepara l’estaca per si de cas fa falta. I tu Sdenka prepara l’habitació per el foraster i el pare. GORTXA: (amb veu de insomni) No vuic res de benvingudes, m’en vaig a dormir. PIERRE: Vaig a guardar l’estaca, si fa falta l’agafe. GORTXA: (a mitja nit, amb set de sang va agafar al xiquet petit i se’l va portar). PIERRE: (amb desconfiança, els va seguir) GORTXA: (se para en el parc i li xupla la sang al xiquet). PETIT: Pareeeee!!! PIERRE: (comença a correr) Nooo!!! (quan arriba ja era tard, había mort, aleshores es possa al seu costat plorant). GORTXA: (com que l’habia vist el seu fill i no volia que ningú sabera el que era, tambe li va xuplar la sang fins matar-ho) SDENKA: Urfé, saps a on estàn Pierre i el seu fill? URFÉ: No, que a ocorregut? SDENKA: (amb veu de fustració) Han desaparegut. Aixó a sigut cosa del Gortxa, és un vampir, ajudam a buscar l’estaca i anem a acabar amb tota aquesta historia. URFÉ: D’acord.Quan ja anaven a clavar-li l’estaca al Gortxa va apareixer el George per la porta principal. GEORGE: (fatigat) He trobat el cos del Pierre i del petit al parc, sense dubte, ha sigut un vampir. GORTXA: (aprofita la conversa per a escapar). SDENKA: Perfecte, hem perdut l’única oportunitat per a acabar amb el vampir Gortxa. A la nit Urfé entra en l’habitació de la Sdenka. URFÉ: Sdenka, et vuic molt, però demà al matí tinc que continuar la meua missió, i no se quan tornaré. SDENKA: Jo també et vuic molt, i per a que no t’oblides de mi i per a que tornes prompte te done aquest penjoll. URFÉ: No m’ho llevaré mai. Fins prompte. Al dia seguent Urfé se’n va anar, i va tornar als tres mesos preparat per a demanar-li matrimoni. Va entrar a la casa i va dir: URFÉ: Hola, hi ha algú? Com que no contestava ningú va entrar a l’habitació de la Sdenka, i va vore a les finestres a Gortxa. URFÉ: (Va deixar caure l’anell de matrimoni al sòl i va eixir corrent d’eixa casa maleïda) Tota la familia el va perseguir, inclòs Sdenka. URFÉ: (Va arribar a un convent a on estaven tots els refugiats i va tancar la porta per a que no li atraparen, seguidament es lleva el penjoll que li había donat i ho va tirar a terra plorant, i va dir: ) Jo no vuic tindre un record de ti Sdenka tan horrorós.  +
Activitat 3 sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Llapistrencat +	Bona tarda, senyor gràcies per rebre'm i permetre'm entrevistar-lo, si no el molesta procediré. '''Creu que Morella fugia de la seva vida social?'''    Sí, es dedicava només a mi, de manera que em fes feliç. '''Li agradava llegir?'''    Sí, em va mostrar un gran nombre d'obres místiques que es consideren generalment la simple escòria de la literatura alemanya. Eren les seves preferides i amb el temps també van ser les meves. '''Va ser després de la seva mort quan la va començar a estimar?'''    Desafortunadament ... Sí, una nit de tardor quan no corria ni un corrent d'aire, em demanà perquè fos al seu costat.    No hi ha hagut cap dia que m'hi volgués, però això el que avorrí en vida ho adorà en la mort. '''Va morir abans o després de donar a llum a la seva filla?'''    Va morir donant a llum a la meva filla, la qual no respirà fins que la seva mare va deixar de fer-ho. '''Com era la seva filla?'''    Era com la seva mare i la seva semblança s'anava fent cada vegada més i més definida i plena. El seu somriure s'assemblava al de la seva mare, igual que els seus ulls. '''I quan va decidir batejar-la?'''    A l'edat de 10 anys, la meva filla encara no tenia nom, li deia << filla meva >> i << amor meu >> em passà per la ment la cerimònia del bateig. I en el bateig vaig dubtar en escollir-li el nom.    Es van acumular en els meus llavis diversos noms de bellesa i saviesa, de temps antics i moderns. Però vaig tenir l'impuls de cridar-la com la morta, Morella. '''On va enterrar la seva filla?'''    Vam portar la meva filla a la tomba i no vaig trobar les restes de la primera Morella a la cripta on vam enterrar la segona. Bé doncs, ja hem acabat moltíssimes gràcies senyor... Encara una ultima pregunta. Quin és el seu nom?  +
Activitat 3 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Amolletzo +	- Bona nit, amics "telespectadors"! Avui tenim l'orgull de presentar-vos la Mireia. Per si no la coneixeu, ella va ser la iniciadora d'una vaga que es va iniciar a la seva escola i va ser una de les vagues més populars del país. (Salutació a la Mireia). Una pregunta que tothom es deu fer, és qui és la Norma Schweizer ? -La Norma, és una de les persones més meravelloses que he conegut en la meva vida. Lluitadora i forta, probablement, els adjectius perfectes per qualificar-la. Ha estat lluitant contra la seva malaltia durant molts anys i ho seguirà fent, com sempre, amb un somriure dibuixat a la cara. -Com vas reaccionar quan va dir-te que tenia la S.I.D.A.? -Al principi, la notícia va ser molt impactant per a mi. Com qualsevol nen de la nostra edat, vaig preguntar-li a ma mare qué era la S.I.D.A. ja que ella és enfermera i vaig suposar que ella sabria coses d'aquesta malaltia. Encara recordo estar asseguda al meu llit amb ella i que al final de la seva explicació em preguntés "Mireia, que coneixes a algú que té la S.I.D.A. ?" Jo vaig dir-li que no , que era, per un treball de Biologia. Però , quan setmanes després vaig saber que volien fer fora a la Norma, vaig penedir-me d'haver-li dit aquesta mentida. - Sí, avegades les famílies tenen solucións més pràctiques que els nens. De totes maneres, tu vas ser molt valenta i vas enfrontar-te de manera adulta a aquesta situació, no es així ? - Doncs, vaig fer el que creia que havia de fer. Gran part de la classe, va deixar-me sola, davant d'aquest problema. Tot i així vaig tenir el valor d'enfrontar-me amb les persones que van acompanyar-me fins al final, i estic molt agraïda pel que van fer. - Per què vas pensar en fer una vaga i no enviar-li una carta a la directora, per exemple ? - Sempre he pensat que les accions són el que realment es valora, i no pas les paraules. La meva família va recomamar-me que ho fes, però també va advertir-me que molta gent es faria enrrere, i aixó va ser el que va passar. Però sé que la Norma hagués fet aixó per mi i no deixaria mai una amiga sense ajuda. Per tant, no m'importava les conseqüències que podien tenir els meus actes, l'unica cosa que tenia al cap era que la Norma no es separés del meu costat. - Moltes gràcies, Mireia per aquesta entrevista. Fins un altre dia ! - Gràcies a tu, Josep ! Adéu ! - Fins aquí el programa. Fins demà a les 22:00, com sempre !  +
Activitat 3 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Epsatu +	- Hola bon dia, avui ens trobem davant del col·legi, estem a punt de fer-li la entrevista a la coneguda noia amb el sida, la Norma!!!!! (aplaudiments) - Bon dia Norma, com estàs i com et sents? - Bé Oriol, Gràcies. - Què penses sobre sobre el que estan fent les teves amigues al col·legi? - Em sembla una acció molt bonica i,eh... ho sento és que m'emociono sempre que parlo d'aquest tema. - Ho entenc, no passa res continua. - Doncs crec que pot sortir molt bé, ja que la directora ha fet una reunió per discotir el tema, cosa que mai havia fet abans. - M'agrada la teva posivitat, però ets bona nena i no m'agradaria que t'il·lusionessis massa, ja que has d'entendre la situació en què ella es troba. - Com? no ho comprenc. - Doncs que ha d'intentar, convencer tot el el món, tant pares com alumnes. -I com et sents aquí, a Catalunya tant lluny de casa? -Estic molt contenta, tot i la meva situció a l'escola. - Moltes gracies per la teva visita. - Gràcies a vostè, un salut públic!  +
Activitat 3 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Tenors 7º +	Bon dia, Norma, Com possiblement saps, nosaltres formàvem el consell de pares que volien evitar el teu retorn al centre educatiu on estudies amb els nostres fills. T'escrivim aquesta carta, perquè voldríem demanar-te les nostres més sinceres disculpes per la nostra conducta durant el període que vas estar absent de l'escola. Sentim molt haver demanat que no es permetés el teu retorn al centre escolar en tenir els anticossos de la sida. En aquells moments pensàvem que els nostres arguments eren justificats. Patíem per la salut i benestar dels nostres fills i filles. Ara desitgem fer-te saber que molts de nosaltres hem canviat d'opinió sobre aquest tema, ja que estem més informats sobre la malaltia en qüestió i les formes de contagi. Alguns de nosaltres col·laborem en un grup de conscienciació, juntament amb la Conselleria d'Educació, per evitar que aquesta situació es pugui repetir en altres centres. Et demanem, una vegada més, que acceptis les nostres disculpes més sinceres. Pares i mares de l'escola  +
Activitat 3 sobre Dos taüts negres i dos de blancs de l'autor Pep Coll, pels Pamtumaka +	La primera escena del booktràiler es pot dividir en tres parts. Tot comença amb la frase “Calia donar la imatge que la marca Espanya era un paradís de pau on tothom complia al peu de la lletra els dictats de Franco i els manaments de la llei de Déu.” Aquesta frase contextualitza la situació política de la novel·la, la qual es situa en plena postguerra, i el règim de Franco està fent el possible per donar la imatge de que a Espanya tot va bé. A continuació veiem una série d’imatges que corresponen al desfilament militar que es va dur a terme per celebrar la victòria de la guerra civil. En aquestes imatges podem sentir Fernando Fernández de Córdoba llegir l’últim comunicat de la Guerra Civil Espanyola, firmat per Francisco Franco l’1 d’abril de 1939. Amb aquest discurs recalquem que l’exèrcit franquista ha guanyat la guerra. A continuació el vol d’una àgulia, que es pot relacionar amb la bandera franquista, i tot seguit tornem a veure imatges de la victòria de Franco, però aquesta vegada en color. Amb aquesta diferència volem transmetre la felicitat i la pau que vol transmetre el règim de Franco. Però tot seguit, la pantalla s’enfosqueix i escoltem la frase “Si el mal es conseqüència del pecat, perquè Déu permet que morin criatures innocents?”. Amb aquesta frase estem entrant a l’altra realitat, la que ha perdut la guerra i està sent oprimida. Com ve diu la frase del principi, A La Marca Espanya es complien els mandats de franco i la voluntat de Déu, però aquests mandats i aquest Déu permet que morin criatures innocents, per tant, al plantejar-nos aquesta pregunta ens estem oposant al món franquista i entrant a l’altra realitat. Després d’aquesta frase podem veure imatges que simbolitzen repressió i censura per part de l’estat.  +
Activitat 3 sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels No name +	El nostra grup farem unes cuantes escena en la qual el Jonathan Harker arriba al castell del conde Dràcula llavors comenza a veure que hi pasan coses estranyes com per exemple que no hi havia miralls , que dormia dins d’una caixa en un estat de mor, que la Luci te uns símptomes: pàl·lides extrema, debilitat y dos orificis en el seu coll, produïdes per una suposa malaltia , però lo que en realitat li passava a la jove, es que es transforma en vampiressa . D’això tractarà el nostra Booktràiler.  +
Activitat 3 sobre El Cafè de la Granota de l'autor Jesús Moncada, pels Vilanova1973 +	'''Les úniques habilitats que vull tenir són per a la delinqüència. »''' ''Tenim l’oportunitat d’entrevistar al senyor Valerià, conegut popularment amb el nom de Plaga de la Ribera. La situació que l’ha portat a la fama recentment és el fet de robar un tractor i que es calés a la plaça Major. Es rumoreja que la seva meta a la vida és arribar a ser un delinqüent reconegut internacional- ment, però de moment, sembla que les coses no li van gaire bé.'' 1'''. Senyor Valerià, podria explicar -nos una mica de vostè?''' ''La meva infància va ser decisiva per ser com sóc jo ara. No tenia gaires amics, però si el suport de la meva mare; sota la seva mirada em feia sentir tant o més valuós que els meus germans. Sóc una persona més aviat sociable i m’agrada estar amb companyia, tot i que això no és compatible amb la meva professió'' 2. '''Això de ser delinqüent, li ve de família?''' ''La veritat és que no. Els meus germans no en volen saber res: un és advocat i l’altre està estudiant en una universitat molt prestigiosa. Tots dos ja s’han muntat la seva pròpia vida.''''Jo, en canvi, m’he hagut d’espavilar i marcar el meu propi camí cap a la delinqüència. El meu pare era metge i la meva mare no treballava perquè estava malalta.'' 3. '''Hi ha algun fet que l’hagi incitat a ser delinqüent?''' ''Sí, sempre he cregut que per guanyar-me el respecte dels altres no s’ha de tenir compassió, t’has d’imposar a les altres persones i que vegin que amb mi no es pot jugar. Tot i que això encara no se’m dóna gaire bé, no penso abandonar-ho, per la meva mare, que sempre va confiar en mi.'' 4. '''Sabria explicar-nos de què li ve tenir tanta traça en feines de casa?''' ''Mentre la meva mare estava malalta, jo cuinava i feia les feines de casa, ja que els meus germans i el meu pare no tenien temps massa feina per ocupar-se d’ella.'' 5. '''Li ha passat mai pel cap aprofitar les seves habilitats per guanyar-se la vida?''' ''No, ja que les úniques habilitats que vull tenir són per la delinqüència.'' 6. '''Si mai aconseguís el seu somni, qui diria que l’ha ajudat més?''' ''M’han ajudat molt el Jeroni i l’Elisenda, perquè gràcies a ells, la meva carrera continuarà endavant i podré millorar, però qui em va incitar, i per tant, qui em va ajudar més, va ser la meva mare quan estaba viva, perquè va ser qui em va dir quehavia d’aconseguir un objectiu en la meva vida'' 7. '''Quina és la seva relació amb elJeroni i l’Elisenda, la família que et va acollir després de ser desallotjatde l’ajuntament?''' ''Durant aquests tres mesos que heestat amb ells m’he sentit molt a gust i m’han acollit com un membre més de la família; no em faria res quedar-me a viure amb ells una temporada més.'' 8. '''Un cop fos delinqüent,quina será la seva nova meta a la vida?''' La veritat és que no ho sé; cada cosa al seu temps, primer he d’aconseguir el meu objectiu. Vilanova 1973 Escola Maria Cortina  +
Activitat 3 sobre El Diari de la Neus de l'autora Glòria Llobet, pels Els escriptors de Domland +	''Mare de la Neus va caminant camí cap a casa amb un carro de la compra. Es veu el tècnic de so i l’entrevistadora perseguint-la.'' '''- Entrevistadora:'''' La mare de la Neus! Perdoni, és vostè la mare de la Neus? '''- Mare de la Neus:''' Sí, sí. Qui són vostès? '''- Entrevistadora:''' Som d’un programa de televisió i ens agradaria entrevistar la mare de la noia més famosa entre els adolescents, té algun problema? '''- Mare de la Neus:''' No home no, cap problema eh! '''- Entrevistadora:''' Doncs segueixi'ns que la portarem al nostre plató! '''- Mare de la Neus:''' Molt bé, de meravella tu! ''Entren al estudi de gravació.'' '''- Entrevistadora:''' Ara anirem a l'estudi de gravació. '''- Mare de la Neus''': Molt bé. '''- Entrevistadora:''' Però primer la maquillarem una mica, d'acord? '''- Mare de la Neus:''' Oh que em maquilleu i tot? '''- Entrevistadora:''' Home clar, som professionals aquí. '''- Mare de la Neus:''' Oh que bé! '''- Entrevistadora:''' Segui aquí i la nostra maquilladora l'atendrà. ''Entra la maquilladora i la maquilla.'' '''- Maquilladora:''' Hola, bona tarda. '''- Mare de la Neus:''' Hola, bona tarda. '''- Maquilladora:''' Segui aquí. '''- Mare de la Neus''': Molt bé. '''- Maquilladora''': Bé, vol algun maquillatge en concret? '''- Mare de la Neus:''' Eh, mira, si em vol pintar els ulls i em fica una mica de "colorete", doncs millor que millor, eh! '''- Maquilladora:''' Val, el que tu vulguis. Tregui's les ulleres. '''- Mare de la Neus''': Molt bé. '''- Maquilladora''': Val, doncs ja està llesta. '''- Mare de la Neus''': Perfecte! ''Tècnic de so configurant la taula i els auriculars'' '''-Tècnic''': estem a l’aire en 3…2..1…(senyalant amb les mans) '''-Entrevistadora''': molt bona tarda i benvinguts al programa El Poder de la Paraula. Avui tenim l’honor de gaudir de la presència de la Mare de l’adolescent més famosa de Catalunya, la Neus Puigví. '''-Mare''': Hola bona tarda, l’honor és meu. '''-Entrevistadora''': Sense més preàmbuls, comencem l’entrevista. '''-Mare''': “estupendu” tu. '''-Entrevistadora:''' Com el llibre ens explica, la Neus s’enamora d’en Lluís. Com veu vostè el primer amor de la seva filla? '''-Mare''': Doncs, per a mi, igual que la majoria de les mares, suposà un fet de gran transcendència. Que una filla s’enamori per primera vegada és màgic, però, d’altra banda, s’ha de saber estar a l’altura perquè l’adolescència està plena de desenganys. Jo en sóc experta en això! '''-Entrevistadora''': Perdoni per la indiscreció, però vostè està divorciada, no és així? '''-Mare''': Doncs sí, no vas errada noia '''- Entrevistadora''': Vaja, em sap molt greu. '''- Mare''': "Bueno", què hi farem. '''- Entrevistadora''': Com el porta? '''- Mare''': Amb el cap ben alt. És ben cert que amb el meu marit vaig passar uns anys de la meva vida formidables, però vam arribar a un punt en què estimar no era suficient, i vam decidir que cadascú seguís el seu propi camí. El que de debò em preocupava era com reaccionarien els nostres fills. '''- Entrevistadora:''' És millor així llavors. Com ho va afrontar la Neus? '''- Mare:''' Mira, si et sóc sincera, la Neus passà una temporada molt afectada. És una noia molt sentimental, i no es podia fer la idea de veure els seus pares separats. Per contra, també li haig de destacar la seva maduresa, que la va ajudar a entendre el perquè de tot. Tant jo com la meva germana vam fer tot el possible perquè la Neus es sentís tranqui-la, i crec que mica en mica s’anà aconseguint. '''- Entrevistadora''': Que bé! Això diu molt d’ella. '''- Mare:''' I tant! '''- Entrevistadora:''' Parli'm del Lluís. Com el veu? '''- Mare:''' En Lluís és un noi molt atractiu que sap molt bé com actuar amb les noies. La Neus està contentíssima amb ell, encara que ara estan passant per un moment molt difícil. '''- Entrevistadora:''' És veritat, te tota la raó. L'accident d'en Lluís marcà un abans i un després en la relació. '''- Mare:''' Fou un contratemps fatídic que ha costat molt d'encaixar. Ara en Lluís s'ha tornat esquerp, fins al punt que hi ha vegades que no vol veure a ningú. Per aquest motiu, la Neus no sap per on tirar quan el va a veure. A mi, per descomptat, no m'importa gens portar-la a l'hospital. '''- Entrevistadora:''' Quina mare més bona! '''- Mare:''' Bé (rient) és fa el que es pot. '''- Entrevistadora''': Ja m'ho crec ja! Per tant, és probable que la relació acabi? '''- Mare''': No m'agradaria afirmar-ho, però sí, segurament que sí. Almenys estic segura que si acaba passant, l'amistat i l'afecte mutu no es perdrà. '''- Entrevistadora''': Esperem que no es perdi doncs! Moltes gràcies per la seva presència i arreveure. '''-Mare''': gràcies a tu maca  +
Activitat 3 sobre El Diari de la Neus de l'autora Glòria Llobet, pels Els secrets de la Neus +	''GUIÓ'' Arnau Latorre: Benvinguts al telenotícies, avui us parlarem sobre el nou anunci dels oneofakind del xampú i sortirem al carrer avia'm que els hi ha semblat als vianants. Gisela Domínguez: Mireu allà tenim una persona anem a preguntar-li. +Et podria fer unes preguntes? -Sí, endavant +Has vist el nou anunci dels oneofakind? -Sí +Què li ha semblat? -Bé, em sembla que podria tenir una mica de veu en off +"Vale", moltes gràcies, això és tot. Gisela Domínguez: +Perdoni, perdoni! ¿Et podria fer unes preguntes? -Sí, endavant +Has vist el nou anunci dels oneofakind? -Sí +I què li ha semblat? -Crec que el fons és molt bonic, però que la qualitat del vídeo és molt baixa +"Vale" molt bé, moltes gràcies -De res Gisela Domínguez: I ara una següent entrevista +Perdoni, perdoni,¿ li faria res fer-li unes preguntes? -No, no tinc temps +Si us plau -No,no,no +Si us plau..  +
Activitat 3 sobre El Diari de la Neus de l'autora Glòria Llobet, pels Paraules de neu +	- Sergi: Hey, mira… - Sergio: Es la Bruixa Magenta - Sergi: Anem a veure que diu - Bruixa magenta : Hola nois, tinc una missió per a vosaltres. Heu de destruir un vídeo en el que surten personatges sobrenaturals. Ha rebut moltes critiques i esta en perill el mon màgic. Teniu vint-i-quatre hores. Crítica: - Sergi: Bé la primera cosa, han sigut les representacions, a simple vista, un no es dona conta de que estan parlant d’històries diferents. Tu el veus sencer i es clar comences amb el noi que te una barba així pintada una mica estranya i desprès ens venen amb uns altres personatges que ens expliquen unes altres històries i dius no se això es una mica estrany, no bé a la historia principal i desprès dius ah val, son personatges, son personatges dunes altres històries i suposes que el llibre es una recopilació de diferents històries. - Sergio: La vestimenta esta poc treballada, depenent també del personatge. Per exemple a la vampiressa, estava molt ben treballat lo de les dents però la vestimenta, el que es la diem, nomes portava una tovallola er sobre i ja està. - Sergi: Si, es veritat, o sigui la… Portava dents i dius val es una vampiressa. Home, semblava mes un Home llop que una vampiressa, em… portava una… no se que era, alguna cosa per sobre, de color blanc, una vampiressa de color blanc normalment no va però es el que hi ha mes o menys un es pot fer una idea. També ho comenten en el vídeo. Desprès estan dues bruixes la Voldemorta i una altra noia que ho fa molt bé, parla molt bé, es molt directa, està molt bé. Té una serp al coll i l ava tocant, la va tocant molt… Després esta el primer que surt, no se qui es... un que mata una espècie de dimoni amb una espasa de tres centímetres de d’ample, bé li han fet una espasa això ja es alguna cosa i hi ha moments en que no se l’escolta molt, no se l’entén - Sergio: I pel que hem vist a les tomes falses es el que mes s’equivocava, gairebé el cinquanta per cent dels cops Després de la critica: - Sergi: Que fem? - Sergio: Doncs buscarem un encanteri. Em sembla que l’altre dia en vaig trobar un per destruir vídeos. Mira es aquest. - Sergi: Videousmalditus dessintegrersus deluniversus? - Sergio: Si, em sembla que es aquest. Provem? - Sergi: Val. I si no funciona? - Sergio: Doncs no podem fer res. Mira, aquí. - Sergi: Val, bé, a la de tres. Una, Dues… - Sergio i Sergi: dessintegrersus deluniversus.  +
Activitat 3 sobre El diari vermell de la Carlota de l'autora Gemma Lienas i Massot, pels Crismara +	''ENTREVISTA A LA CARLOTA'' •La primera vegada que practicaste sexe amb en Flanagan et senties còmoda ? Sí, excepte quan m´havia donat compte de que en Flanagan no portava el preservatiu. •Tenies por de que et fera mal en el moment de la penetració? Si, perquè va ser la primera vegada que tenia relacions sexuals amb un noi. •Qui era el que realment t’agradava, el Flanagan o en Koert? En Koert perquè em feia sentir millor que en Flanagan (finalment). •Vas sentir alleujament en anar a la xerrada , quan vas pensar que estaves embarassada? Si perquè hem va solucionar molts problemes i preguntes que tenia. •Les teues amigues com van reaccionar quan com van reaccionar quan els vas dir que havies tingut sexe sense protección? No els va agradar gens perquè havia molt risc • T’agradaven els consells de l’Octàvia? Si, perquè tot el que ella deia era totalment cert. •Volies realment a en Flanagan? Era una atracció i afecte cap al Flanagan •Els teus pares sabien que havies tingut relacions sexuals amb franagan? Jo pensava que no però crec que si que sabien alguna cosa  +

(anteriors 25) (següents 25)