Propietat:Escrita

Aquesta és una propietat del tipus Text.

Pàgines que fan servir la propietat "Escrita"

Es mostren 25 pàgines que fan servir aquesta propietat.

(anteriors 25) (següents 25)

A
Activitat 2 sobre L'Ocell de foc de l'autor Emili Teixidor, pels Alcasiles +	'''Qué passaria si el vescomte de Peguera no hagués mort quan va descobrir l’Ocell de Foc? ''' Quan el vescomte es va adonar que l'Ocell era qui era, va capturar-lo abans que sortís corrent, llançant-li una llança i clavant-li-la a l'espatlla, el que va fer que l’Ocell de Foc caigués abatut a terra. El vescomte aprofità per capturar el seu cavall, el va lligar, va pujar al llom del seu cavall i el portà a les masmorres, on va ser tancat en una cel • la. Era una cambra humida, i vella. L’Ocell de Foc passà allí una temporada, només menjant un cop al dia pa dur i aigua, a base de tortures i de patiment. Un dia, la filla del vescomte, Carmesina, es va assabentar del que estava fent el seu pare amb l'Ocell de Foc i va anar a veure’l a la seva cel•la fosca en les masmorres. Allí, Carmesina, tractà d'ajudar-lo a escapar mitjançant un pla que va imaginar. Ella contactà amb el grup del Cec de Cabrera perquè l'ajudés a treure’l d’allí. Un nit freda d'hivern, Carmesina baixà a les masmorres, amagant-se dels guàrdies del seu pare. Just en arribar al costat de la cel • la, va trobar un guàrdia vigilant, però estava dormint. Ella va agafar un pal que hi havia recolzat a la paret, i silenciosament, li colpejà amb ell al cap, i el va deixar inconscient. Li va treure les claus i va obrir la cel • la de l’Ocell de Foc. Van despullar al guàrdia i l’ Ocell de Foc es va posar la seua roba, el van lligar, i el van tancar a la cel • la on hi havia estat l’Ocell de Foc. L’Ocell de Foc va escapar del castell amb el seu grup, que l'esperava fora del castell, tot amb l'ajuda de Carmesina.  +
Activitat 2 sobre L'Ocell de foc de l'autor Emili Teixidor, pels Amb Gràcia +	Benvolgut Ocell de Foc: Li escric per comunicar-li que sa Majestat Jaume el rei vol felicitar-li després l’assabentar-se de les bones noves. S’alegra que hagueu desemmascarat el vil vescompte de Peguera i que hagueu descubrit la veritat sobre la vostre identitat. Desitja que sapigueu que comparteix la mateixa passió per les lletres i la bona que vos i el vostre difunt pare Aicart de Carcassona. Sap que estimeu aquesta terra igual que ell. Per això vol que acudiu a la seva presencia l’últim dia del proper mes. Vol oferir-vos una oportunitat d’aprenentatge , que segurament ho agraireu , provant el seu talent per tal de nombrar-li el seu trobador oficial i defensar a aquestes terres que ell i vos tan estimeu. A més a més acollirà encantat amb els braços oberts la companyia de qualsevol dels seus amics que us han ajudat i els membres de la Colla del Cec de Cabrera, que us han criat. Atentament el secretari del Rei en Jaume I El conquistador  +
Activitat 2 sobre L'Ocell de foc de l'autor Emili Teixidor, pels Sapatillas +	ENTREVISTA A EMILI TEIXIDOR (L´OCELL DE FOC) -Hola Emili! En quin any vas escriure el llibre? Hola xiques! El llibre es va publicar el 1972, però jo el vaig escriure uns anys abans. -Per què el llibre s´anomena L´Ocell de Foc? Perquè és el protagonista del llibre. -Podries dir-nos alguna cosa sobre el protagonista? En veritat, en cap moment de l´obra es descriu el seu fisic però es pot dir que és un joglar principiant que somnia que les seues obres seran cantades arreu del món. És fill d´un trobador(Aicart de Carcassona). -Quantes edicions s´han publicat d´aquest llibre? 45 edicions. -Tenies por que el llibre no agradara a la gent? No, perquè sempre he cregut que l´argument podria ser entretingut. -Quins altres personatges apareixen en el llibre? Apareixen personatges com Arnau de Rocablanca, company de viatge de l´Ocell de Foc, Roc Destraler, qui va ajudar l´Ocell de Foc a escapar, el Cavaller Salvatge i la soldadera -que s´anomena Matilde- s´encarregaven de cuidar i protegir a l´Ocell de Foc, entre d´altres. -Quina opinió té la gent sobre el llibre? Hi ha diverses opinions sobre el llibre, a algunes persones els agrada i a altres els pareix un poc difícil d´entendre. -En què t´has inspirat per a escriure aquest llibre? Des de xicotet m´han agradat molt els llibres de batalles i això em va servir d´inspiració. -Moltes gràcies per l´entrevista. Esperem que tingues mala sort i que vengues molts més exemplars. De res xiques! Ha sigut un plaer!  +
Activitat 2 sobre L'aniversari de l'autora Imma Monsó, pels Helena Rey +	Un matrimoni de quaranta anys xerra en el cotxe mentre es dirigeixen cap a un lloc especial per a ells, o almenys per a ell, ja que ell és l'únic que sap cap on es dirifeixen degut que és el regal que li fa a la seva dona. Aquest present no és més que un intent desesperat per sorprendre-la i resultar imprevisible als seus ulls, ja que la flama de l'amor s'ha anat apagant per a ella.  +
Activitat 2 sobre L'evolució de la Calpurnia Tate de l'autora Jacqueline Kelly, pels Catalans +	Carta formal L’AVI Frentress, Texas, 24/02/1899 Estimada Callie, Ja sé que sol fa cosa d’uns mesos que ens coneixem tot i que hem conviscut al llarg de tota la teva vida. Jo era simplement l’avi que s’asseia a taula amb tu, que entrava i sortia de casa però poques vegades em parava a parlar amb tu. De sobte m’adono que tinc al costat una noieta que començava a tenir curiositat per tot aquest món animal i vegetal. Sort que et vaig conèixer! Malgrat que la meva relació amb la ciència és tan estreta que no em permet tenir gaires relacions socials, penso que tinc molta sort de poder compartir el meu coneixement amb tu. Des d’aquell dia que vas recórrer a la meva sabiduria adquirida a força d’anys de dedicació a la ciència. I em va fer tanta gràcia allò de la llibreta:)...em vas recordar a mi quan encara era un jan. La meva relació d’amistat amb tu cada vegada ens ha anat unint més pels mateixos interessos científics i per fi sento que una persona de la família em comprèn i que de ven segur entendrà i donarà a conèixer la teoria Darwinista en aquest moment tan descutida i alhora tan encertada. Gràcies, preciosa, per haver-me fet tan feliç! Atentament, l’avi, PD: El meu somni seria fer coneixedor el món del gran viatge que portà a Darwin a desenvolupar la seva teoria sobre l’origen de les espècies ([[El viaje del Beagle|http://www.mgar.net/exp/darwin.htm]])  +
Activitat 2 sobre L'home de la maleta de l'autor Ramon Solsona, pels HotelVela +	Un antic músic d'orquestres de ball decideix, un bon dia, fer la maleta i viure un mes a casa de cada una de les seves tres filles. L'home sempre ha anat a la seva i, ara, les filles el sorprenen amb una vida i un models de família que no entén. El món va molt de pressa. Descol·locat però gat vell, mira al seu voltant amb una mirada càustica i explica el que veu en un relat divertit i sense complexos, tal com raja. L'home de la maleta n'ha vist de tots colors i se sent un supervivent, un individualista obsessionat per la família, un espavilat que necessita afecte. Quan menys s'ho espera, les investigacions obertes sobre el seu passat fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.  +
Activitat 2 sobre L'últim dia abans de demà de l'autor Eduard Márquez, pels EnricJoan01 +	L’últim dia abans de demà (2011): És una novel·la curta per molt intensa en que hi trobem contínuament present l’ús del flashback (voltes al passat constantment). És una novel·la que és fidel al concepte “menys és més”. La novel·la ens explica la vida de un home que en què, desprès d’haver passat per situacions complicades durant la seva vida fa balanç de com ha portat la seva vida. (Podem dir que és “autobiogràfica”) Els temes que surten: - Mort - Solitud - Adolescència / joventut - La experimentació amb les drogues / alcohol durant la adolescència - Amor (entre la Francesca) - Sexe - Fracàs  +
Activitat 2 sobre La fallera calavera de Enric Aguilar, pels HASCK +	Estimada fallera, Primer de tot ens agradaria mostrar-te la nostra admiració per la teua valentia. La teua història ens va inquietar i ens van sorgir diverses preguntes. Primer de tot et volem preguntar si la alcaldesa va fer alguna cosa en contra teua després de llevar-li la perruca. A nosaltres va fer-nos molta gràcia i crearem un grup en contra de l'alcaldesa gràcies a tu. Una altra pregunta és si la teua vida després del que et va passar, ara, torna a ser normal. Ens feria molta il·lusió que vingueres a la nostra classe a explicar i contar la teua història. Esperem amb anhel tu resposta, fallera. Això de les cartes no se'ns dóna bé, nosaltres ara som més de WhatsApp, però esperem que ens pugues contestar. PD: Et convidem al nostre casal per prendre una cassoleta. La falla es diu "Falla de la Fallera Calavera, heroïna del poble". T'agrada? La vam rebatejar fa un any, quan va passar tot. PD2: Per cert, al nostre amic Andrés li agrades a muntó, està boig per tu!! Atentament; HASCK.  +
Activitat 2 sobre La fallera calavera de l'autor Enric Aguilar, pels Elsocis +	Jaume I fou conqueridor de la nostra ciutat, Valéncia. Es narren fets ocurrents en el libre sobre la conquesta de Valéncia, Gràcies a una rata penada va distraure a l'antic rei de Balansya. Va naixer el 2 de Febrer de 1208 i va morir al 27 de Juliol al 1278. Conquistà Mallorca a l'any 1229-1231 al 1935 va conquistar Eibissa. A Valencia va reinar en 1833. Després de fer totes les seues conquistes es va interessar mes a la seua vida amorosa i sentimental. A ell li agradava molt la reina pero ella estava prometida amb el seu marit. Ell sempre que veia a la reina la elogiava i tonteaven molt fins que un dia es van encontrar i no varen poder controarse. Justament el rei pasava pel costat i els va veure, el rei va pedi a Jaume I una batalla 1 contra 1 a ida o mort i qui guanyase es quedaria amb tots els poders i lo mes important amb la reina. Jaume va emplear tota la seua força i va derrotar al rei quedanse amb el seu amor i amb tots els poders.  +
Activitat 2 sobre La fallera calavera de l'autor Enric Aguilar, pels Legends +	Un dia una fallera anomenada Sofia Alarcón es va reunir amb les falleres de la Cort d'Honor per a organitzar una festa, perqué s'anava a casar tres dies més tard que el dia de la mascletà, és a dir, el 22 de març. El que havien pensat era anar a la mascletà, anaven cadascuna a la seua casa a posar-se roba de gala i eixir a sopar totes. Ja una vegada que hagueren dinat, contractar un boy per a elles en la casa de la fallera i poder estar totes de festa amb el boy. Va arribar el dia tan esperat per a la fallera i, començà la mascletà. Però va ocórrer un accident en la mascletà, on la fallera va morir perquè el vent havia mogut uns explosius de la mascletà. Aquesta notícia va arribar a tots els llocs possibles per mitjà de la televisió, fins al seu noi,que es va posar a plorar perquè ell l'estimava molt com per a perdre-la. A més, ell, es va sentir pitjor, perquè ell ja havia fet el seu comiat amb els seus col·legues i una stripper que varen contractar. Es va sentir que ell era infidel i ,com que no podia tindre tant de dolor acumulat en el seu cos i la seua vida ja no tenia sentit sense ella, es va haver de suïcidar. La Cort d'Honor quan es va assabentar d'aquesta tragèdia el primer que feren va ser plorar com mai havien plorat. Després totes amb tristesa trucaren al boy i li digueren que no podien fer la festa perquè la protagonista havia mort.  +
Activitat 2 sobre La fallera calavera de l, pels Els Actualizats +	Quan la fallera va despertar-se es va adonar que estava en el cementeri junt al taüt de Jaume I, el va obrir i va vore Jaume I menjat pels cucs. Li va fer un beset d'amor perquè n'estava molt enamorada i Jaume va obrir els ulls deixant-se portar pels sentiments de la fallera. Es va alçar, li va agafar la mà i van eixir corrent cap a la porta d'aquell cementeri fosc. A la fi van poder eixir-ne, anaven de camí al centre de la ciutat però al ser zombies perdien trossets dels seus cossos i l'inconvenient que tenien era que si perdien tot els ossos no podien caminar més. Aleshores el que van fer va ser anar en busca de la típica paella de València però el que ells no sabien era que havien canviat els ingredients i no sabien si els agradaria o no. Tots tenien por perquè si a la fallera no li agradava, podia embogir i anar pels carrers aniquilant-ho tot. Si veiés una cadira podria agafar-la per a destrossar-la, o menjar-se qualsevol persona que es trobara pel camí. Al final de tota aquesta situació terrorífica a la fallera li va agradar la paella i tots van estar feliços perquè no corrien perill. La fallera i el rei Jaume I van tornar plegats al cementeri sabent que la paella estava deliciosa i es tornaren a gitar en els seus taüts. Ara sabien que podien despertar-se sempre que volgueren.  +
Activitat 2 sobre La fallera calavera de l, pels Les Pinquis +	'''Jaume I''' Un brillant conqueridor i un dels nostres personatges preferits d'aquest llibre. Jaume I també conegut com Jaume el Conqueridor, tot un héroe, va náixer el 2 de febrer de 1208, va tindre una infancia difícil per que el seu pare no el volia. Durant la seua juventud va regnar diversos territorios, i va conquerir València, la antiga Balansya citada en el llibre. Finalment va morir als 68 anys d'edat, i no vam saber-hi res d'aquest personatge fins la seua resurrecció en aquest divertit llibre que tant ens ha agradat.  +
Activitat 2 sobre La filla del Mar de l'autor Àngel Guimerà, pels Los Archibaldos Verdes +	ÀGATA,MARIONA,CATARINA,PERE MÀRTIR, després, FILOMENA, LUÏSETA, BALTASANET,MÒLLERA, RUFET, i altres homes i dones. Al presentar-se CATERINA i ÀGATA, la MARIONA estarà de cara a elles veient-les tot seguit. En PERE MÀRTIR estarà d’esquena i no sap que hi hagi l’ÀGATA. CATERINA (a ÀGATA, rient): mira-te’l; amb la Mariona! ÀGATA: L’abraça! M’ha enganyat! ( Corre a agafar la fitora) CATERINA (a l’ÀGATA, rient): S’estimen! S’ estimen! PERE MÀRTIR ( cridant) : deixa’m Mariona, no te estimo a tu, deixa’m! (Sense poder-se deprendre d’ella). MARIONA ( per l’ÀGATA, sempre rient) : Si que m’estimes ho sé, ens estimem! PERE MÀRTIR ( per l’ÀGATA i na MARIONA): Àgata no estim a na Mariona, jo estic enamorat de tu! De sopte n’ÀGATA s’aturà per escoltar el que deia en PERE MÀRTIR, i uns segons més tard tornà a corre cap a na MARIONA. ÀGATA ( a MARIONA) : Ah lladre! Té! I mori’t (Clavant-li pel pit la fitora) MARIONA : Ah! Jesús! ( Cau a terra) ÀGATA ( rient estrepitosament): Riem tots ara! Riem força! PERE MÀRTIR: Què has fet?! ÀGATA (seguint rient) : M’he revenjant! Quina alegria! Ja estic revenjada! CATERINA : Veniu! Correu! Va gent del poble. Uns dels primers d’arribar és en BALTASANET. Vénen amb RUFET i MÒLLERA. BALTASANET: Na Mariona és morta! Se sent repicar un instant i al lluny les campanes… PERE MÀRTIR : toquen per el nostre casament… ÀGATA: el nostre casament? PERE MÀRTIR: Si ÀGATA, vols sé la meva dona? Ara ja res es ficarà en mig nostre, na Mariona és morta. Però haurem de fugir, hem de fugir Àgata! ÀGATA: anem a l’esglèsia, ara jo seré teva i tu meu per sempre. Al cap vespre partirem. En PERE MARTIR i N’ÀGATA es gafen de la mà i van caminant apresuradament cap a l'esglèsia, la gent del poble es queda contemplant el cos de la Mariona.  +
Activitat 2 sobre La filla del rei d'Hongria de l'autor Autor Anònim, pels Lul·lianes +	Quan t’estaves tallant les mans que senties ? dolor perque el meu pare es volia casar amb mi per les meves mans Quan et vas alliberar de les mans que va ser el primer que et va passar per el cap? que ara podria ser feliç Quina cara va posar el teu pare quan li vas mostrar les mans ? una cara entre asombrat i abergonyit Que et va dir quan et ban ficar a la barca ? ho sento no es idea mia Quan et ban ficar en la barca per segona vegada que vas pensar ? una altre begada no  +
Activitat 2 sobre La metamorfosi i altres contes de l'autor Franz Kafka, pels Els kafkkians +	Franz KAFKA, La metamorfosi. '''ENTREVISTA A GRETE, LA GERMANA DE GREGOR SAMSA.''' '''1- Com et vas sentir quan vas veure que el teu germà s’havia convertit en un escarabat?''' Al principi vaig pensar que estava somiant, però desprès em vaig calmar i vaig pensar que havia de ser al costat del meu germà per ajudar-lo. '''2- Et posava en una situació difícil haver-te de convertir en l’únic eix de connexió entre els teus pares i en Gregor?''' De vegades sí, ja que havia de suportar els comentaris de mon pare i, sobretot, el fet d’intentar que s’adonés que en Gregor, tot i haver-se transformat en una bèstia estranya, seguia essent el seu fill. '''3- Va afectar la teva vida social el que li va ocórrer a en Gregor?''' Per descomptat. No podia convidar gent coneguda a casa, ni per fer treballs de l’institut ni per passar una estona agradable. A més, m’esforçava a tornar d’hora, per evitar que ma mare, mon pare o els inquilins del pis es quedessin sols amb en Gregor. '''4- I en els teus estudis, com va repercutir la situació?''' Tenia menys temps per estudiar i, quan ho feia, no em podia concentrar, de manera que, efectivament, les meves notes van baixar força. '''5- Com et vas sentir en haver de començar a treballar?''' Malament, perquè jo podria haver seguit estudiant en comptes de posar-me a buscar feina. Però va ser absolutament necessari: ens va caldre suplir, entre tots, el sou que en Gregor no ens podia proporcionar '''6- Creus que la teva relació amb en Gregor va anar deteriorant-se amb el temps?''' Sí, perquè jo intentava mantenir una ficció: per ell era el d’abans, però en Gregor es tornava cada vegada més animal i perdia la seva naturalesa humana. La comunicació entre tots dos va començar a fallar, a bloquejar-se. En aquell moment es va obrir una fractura entre nosaltres dos. I cada vegada es va anar fent més profunda. '''7- Com et vas sentir quan vas veure el que havia succeït entre la mare i en Gregor?''' Disgustada, perquè només els vaig deixar sols un moment, i, sense que ningú ho pogués evitar, la mare va quedar terroritzada en contemplar la realitat amb els seus propis ulls. A partir d’aquell moment, la pobra dona va preferir ignorar en Gregor; li era massa dolorós enfrontar-se a la crueltat absurda del destí. '''8- Trobes que la conducta del teu pare amb en Gregor va ser bona?''' No, jo feia tot el possible perquè entengués que era el seu fill, que les condicions de relació havien canviat, però no els llaços que ens unien. Ara bé, a ell li costa molt de controlar els impulsos, i quan el veia amb aquella aparença repugnant, el tractava a cops, ben bé com a una bèstia. '''9- Què vas pensar en saber que en Gregor havia mort?''' Ho vam saber per la dona de fer feines. Vaig sentir llàstima en un primer moment, però després es va apoderar de mi una sensació d’alliberament: tot havia acabat i tot podia tornar a començar; com abans! '''10- Què penses fer ara que ell ja no hi és?''' El primer, intentar oblidar-ho tot, i mantenir el record d’en Gregor d’abans. Tinc la impressió que he de fer neteja del que hem viscut els darrers mesos a casa. Per això canviarem de domicili. Ara em mou l’esperança de poder reprendre els meus estudis a l’institut i també al conservatori de música. La veritat és que només penso en el futur. En Gregor… és el passat.  +
Activitat 2 sobre La metamorfosi i altres contes de l'autor Franz Kafka, pels Escarabatcatala +	Estimada família, Com ja deveu saber, no sóc el mateix de fa uns mesos, ni físicament ni psicològicament. També us podeu imaginar com em costa d’escriure aquestes ratlles… No hi ha pas diccionaris que ajudin a fer el pas de la llengua humana a la dels animals, i menys a la dels escarabats. Però anem al gra, tots sabem que la manera de viure ha canviat per a nosaltres. Jo m’he transformat bruscament, tràgicament en el que ara sóc. i sembla que no es pot fer cap pas enrere. Això ens perjudica, especialment a vosaltres. No és pas fàcil tenir un fill escarabat, i us haureu d'adaptar, si us plau per força, a una nova manera de viure, una rutina diferent, si és que se’n pot dir així. Res no tornarà a ser com abans; no podeu pas refiar-vos que jo us porti diners a casa. al contrari, ara m’haureu de mantenir sense cap mena de recompensa. Les pitjors previsions em fan sospitar que n’acabareu més que fatigats, tips! I el cas és que jo no em vull sentir com una cosa estranya que va es va generar, absurdament i per atzar, un bon dia, en una habitació de la nostra llar. Sento com una llosa el disgust de no poder-vos ajudar de cap manera; sóc ben bé com un objecte perdut cap al qual, contrariats, gireu els ulls de tant en tant, per deixar en pau la vostra consciència. Doncs ho he decidit: em deixaré consumir per la mare naturalesa, i, un cop alliberat de la càrrega insuportable d’aquest cos que no em reconec, podré, per fi, descansar en pau. No sé si, en el meu repòs, recuperaré la meva condició humana, mantindré la de bèstia, o bé  ascendiré a l’estat d’esperit. Sigui com sigui, em sentiré feliç pensant que, sense la necessitat de mantenir-me i contemplar-me,  tot us anirà millor. Ens veiem, doncs, al paradís, família. Gregor. Per... '''Escarabatcatala'''.  +
Activitat 2 sobre La metamorfosi i altres contes de l'autor Franz Kafka, pels Gregorios +	'''La venjança dels escarabats''' després que l'assistenta trobés el cos sense vida de Gregor, van decidir entre tots que, tot i que fos un membre de la família, només ho era anímicament, així que van llançar el seu cos a les escombraries. Tot seguit van experimentar un canvi en les seves vides. Se sentien alegres però nostàlgics; estaven contents d'haver-se desfet del problema que suposava tenir un escarabat dins de casa, però no deixava de ser un membre de la família; per tant, se’l recordava. Però s’havien de refer, tornar a la feina, guanyar diners, i refer-se econòmicament. La Grete va començar a treballar en un restaurant on era prou ben pagada. El pare i la mare van seguir en els seus càrrecs anteriors. Mesos més tard, quan la calma ja retornava a la casa, van començar a arribar unes cartes amenaçadores: ''L’escarabat fastigós retornarà, i la seva venjança us arribarà''. Tot i que les cartes no anaven firmades, ni hi havia cap mena d'informació, la família va arribar a pensar en la possibilitat que Gregor fos viu. Ho van discutir, un vespre, abans de sopar, i tots junts van acabar rient i convencent-se mútuament que devia ser una broma d’algú que conegués el seu secret. Van girar full a l'episodi, amb ganes de no tornar-hi a pensar més. Al cap d'un temps, va arribar un altre sobre; aquest vegada, sense carta; només amb una fotografia de Gregor, tota tacada d'un viscós líquid negre. Els pares i la germana van quedar muts en veure-la. No gosaven pensar qui o què podia estar fent allò. La tercera carta arribà al cap d’una setmana, i deia: ''La meva mort inicià en vosaltres un temps de felicitat; però el destí no tardarà a arribar-vos, i farà justícia''. Van anar passant les setmanes i la família seguia amb la seva rutina, però la darrera carta que havien rebut els havia deixat molt amoïnats. Si tot allò era una broma, resultava de molt mal gust; però, i si fos cert que en Gregor qui escrivia els missatges? Preferien deixar el tema a part i no capficar-s’hi. No va tornar a arribar cap carta a la casa, però un dia algú va trucar al timbre. La Grete va anar a obrir i va comprovar que no hi havia ningú. Quan es disposava a tornar a entrar a casa, va adonar-se que hi havia un sobre a terra. Va obrir-lo i, mentre feia un xiscle de terror, va treure'n de dins una antena d’escarabat gegant. Va anar corrents a avisar els pares i tots tres, horroritzats, van sortir corrents de casa. Tenien tanta por de tornar que van anar a passar dues setmanes a casa del germà de la mare, fins que es van adonar que no podien quedar-s'hi per sempre. Van decidir, amb moltes prevencions, tornar a casa seva. En arribar-hi, la van trobar envaïda per centenars d’escarabats, en una situació lamentable. Van tornar a sortir corrents, entre crits, però la porta estava tancada, i s'hi podia llegir aquesta inscripció: ''La meva venjança ha arribat, conviure amb aquests escarabats us ha tocat''. Desesperats, van intentar esbotzar la porta, però no hi va haver manera. En menys d’una setmana van morir tots tres, envoltats de bèsties d’una altra espècie que no els comprenien, i amb qui no s'entenien. Exactament tal i com li havia passat a en Gregor.... Una lliçó del destí. '''Gregorios'''  +
Activitat 2 sobre La metamorfosi i altres contes de l'autor Franz Kafka, pels Martana +	'''20 de maig 1915''' '' Hola mare, Sóc en Gregor, vull parlar-te d'aquell matí de fa uns mesos, tot just encetada la primavera a la nostra ciutat. Va ser un dels matins més estranys que he viscut. Jo em sentia diferent, no podia moure'm amb la seguretat i la rapidesa habituals. Feia tard a la feina, no sabia com dir-vos que no podia sortir de la meva habitació; el cas és que no podia ni parlar. Experimentava una sensació del tot nova; de fet, jo era un Gregor diferent que s'havia convertit en escarabat de la nit al dia. Ara bé, tot i els canvis físics que he sofert en els darrers temps, voldria que, amb aquest nou cos i els hàbits completament canviats, m'acollíssiu com abans; voldria sentir-me encara membre de la família, com sempre ho he estat. No ignoro pas la falta que ens fan els diners... però jo no puc pas aportar el meu sou, ara per ara. Sé que la situació és difícil de sostenir, i, tanmateix, m'agradaria que tot canviés de sobte, igual que també de sobte va arribar la meva transformació. Què puc dir per calmar la vostra angoixa? Jo també voldria fer recular el temps i que tot tornés a començar en aquell matí plujós de març, quan el destí em va fugir de les mans. D'ençà d'aquell dia, no l'he tornat a controlar mai més. Tot el que em passa és tan sorprenent per a vosaltres com per a mi. No us podeu ni imaginar com m'ha costat gargotejar aquestes ratlles. Perdo el tacte, igual que perdo el gust per l'aliment que m'oferiu. Amb tot, sense forces i quasi sense esma per arrossegar-me -tant fa que dura el meu sofriment-, revisc cada vegada que imagino que encara m'aprecieu, em considereu dels vostres: el vostre fill i germà, en Gregor, de la família Samsa. Oi que és així, mare? No podries pas negar-m'ho tu, en qui més confio, per qui més pateixo, i per qui més desitjo recuperar el meu antic estat. Potser la fe de tots junts, sobretot els teus precs, i alguna carícia teva, m'hi ajudarien. Qui ho sap? Per què no ho proves, mare? Intentaré estar ben polit, per quan t'acostis a visitar-me, demà o la setmana que ve... Podries passar la teva mà pel meu llom? Qui sap si es faria el miracle! Intenta-ho, mare. Celebraríem amb tant de goig la meva recuperació...! Gregor.'' '''29 de maig 1915''' Hola Gregor, Sóc la mare. T'escric avui perquè crec que et dec una explicació... No estic segura d'haver obrat correctament, tot i que els de casa fan l'impossible per convèncer-me que així és, i que gràcies a la decisió presa ara la nostra vida ha recuperat la normalitat i la calma. No goso ni escriure el que vam fer ahir tots junts, de comú acord, després d'haver-ho parlat llargament a la sobretaula del diumenge. El pare i la Grete n'estaven fermament segurs; jo m'hi resistia, però no vaig tenir prou força per oposar-m'hi. La senyora Zimmer, la nostra actual dona de fer feines, havia arraconat el teu cos sense vida amb una pila de pols i deixalles en un racó de l'habitació. La Grete va anar a buscar la pala recollidora i et va llençar a les escombraries. Quan va haver lligat la bossa de deixalles me la va donar perquè la diposités al contenidor del barri. I així ho vaig fer. Sentia una veu molt feble que em deia que no cedís tan fàcilment a les ordres dels altres, una veu que em suggeria que tu podies tenir encara un alè de vida, que podies ressuscitar després de la teva primera mort. Tot plegat m'havia sumit en un mar de dubtes i de confusió. Ara no sé si estic penedida de la meva actuació o bé em sento culpable d'haver seguit el corrent que em van marcar el pare i la Grete. I encara agreuja la confusió un detall que no sé explicar-me. Al costat del teu cos extenuat, vaig trobar un paper rebregat amb una cal·ligrafia incomprensible, més que escrita, impregnada en el full, com un rastre d'animal fastigós que deixa petjades brutes, amenaçadores per allà on passa. Et vaig embolicar amb aquell paper per tal que la Grete et diposités a la bossa de deixalles i jo et pogués treure de casa. Preferia oblidar l'ésser monstruós en què et vas convertir i recordar-te tal com et vaig estimar: un fill atent i servicial. Per això vaig desoir les veus del meu cor i vaig córrer a dipositar-te al contenidor de sota casa. A partir d'ara, procuraré esborrar de la meva ment la desgràcia amb què Déu ens va voler castigar a tots, i refer la vida, si és possible, només conservant en la memòria els bons moments del passat. I t'encomano a la santa voluntat del Senyor, perquè, allà en el cel, recuperis la teva ànima de bona persona. La mare, que t'estima.  +
Activitat 2 sobre La pell freda de l'autor Albert Sánchez Piñol, pels Oscar-Matteo +	El protagonista d'aquesta novel·la arriba a una illa amb l'objectiu de treballar mesurant els vents de l'illa durant un any sencer; el deixen amb provisions pels pròxims dies i el vaixell se'n va deixant-lo aparentment sol a l'illa . Però el primer dia descobreix que no està sol, que hi ha un home que viu en el far, tot i així el protagonista decideix instal·lar-se en la cabanya de l'antic meteoròleg. Encara que a l'endemà, després d'haver passat una nit on unes criatures del fons del mar, els cicauques, l'atacaven, va pensar que si volia sobreviure havia d'anar a viure al far, amb aquell home tan estrany, el Battís Caffo. Kollage se li acudeix raptar a l'Aneris perquè en Battís li deixi instal·lar-se en el far. L'Aneris és una femella dels cicauques, una noia monstre que atreia als dos homes i que està amb el Battís Caffo, el qual li serveix com desfogament sexual, gràcies això el Battís accepta, però els atacs continuen produint-se. Al principi Kollage pensa que els cicauques són dolents però després de conèixer a l'Aneris i tambè de mantenir relacions sexuals amb ella, de sentir un plaer absolut i de començar a sentir un sentiment bonic cap a ella, el protagonista parla amb Caffo i li diu que no són tan dolents, però aquest no el creu i la seva relació es fa més tensa del que ja era. El far estava molt ben preparat per resistir els atacs, però arriba un moment que no és suficient. En Kollage i l'Aneris van a buscar dinamita a un vaixell que estava enfonsat, planegen com distribuir les cargues de dinamita per l'illa per fer un atac brutal contra els monstres. La nit arriba i l'atac surt en benefici.  +
Activitat 2 sobre La pell freda de l'autor Albert Sánchez Piñol, pels Viquimón +	Estimat senyor Kollege, parla la teua consciència: Què estàs fent? Per quina raó continues ací? Què té aquesta illa que fa que no en pugues eixir? Tal vegada la solitud. Sí, és la solitud. Jo crec que tenies raó. Les criatures submarines no eren els monstres de la vostra història. Ells lluitaven per la mateixa causa per la qual tu vas fer-ho a Irlanda, per la llar pròpia. Al poc temps t’adonares que els que creies els teus enemics eren en realitat molt pareguts a tu. Vas veure en ells, allò que Batís no podia, les vostres semblances. Ell no comprenia el vostre enemic, per la qual cosa es limitava a lluitar contra ells en una cruel batalla que podria haver sigut evitada. Gràcies a l’Aneris descobrires que els sentiments no ocupaven lloc solament al cor humà, sinó també al seu. Tu volies estimar-la i que ella t’estimara, però de vegades l’amor no és tan senzill. Ets conscient del teu error? Hauries d’haver pujat al vaixell quan eres a temps, has fet que tot torne a començar. Està a les teues mans fer que la situació canvie i agafe un ritme diferent al que va tindre l’última vegada. Sé que tu podries aconseguir la pau a l’illa i amb els granotots. Espere que l’aconseguisques, vull que sigues feliç, que no et convertisques en un altre Batís Caffó, en una persona que fa un temps vares odiar. Tu descobrires que totes les lluites són injustes per a algú, i de veritat sent moltíssim que hages de ser una d’aquestes persones. Crec que arribarà el dia en què trobaràs a faltar el contacte amb els humans. Ho faràs, i tal vegada ja siga massa tard. Creus que tornaran a per tu? Jo ja no ho crec. La vida es efímera, amic meu. Ocupa el teu temps, aprofita’l amb unes tasques o unes altres. Tu decideixes com acaba la teua història. No oblides que encara estic ací, i això és un bon senyal, no ho creus?  +
Activitat 2 sobre La plaça del diamant de l'autora Mercè Rodoreda, pels Àcidclorhídric +	EL FUTUR OCULT DE LA RITA Feia ja tres mesos que estava casada amb en Vicenç. Al principi tot era bonic, molt bonic, ella era amable amb mi i em portava a festes i esdeveniments importants on coneixíem altres matrimonis i passàvem una bona estona tots plegats. La casa era preciosa. La porta de l'entrada era verda i molt alta amb un pom daurat molt lluent que feia goig des del carrer. El passadís era molt llarg amb unes rajoles blanques i negres brillants que quedaven molt bé amb el color clar de la paret. El menjador era molt espaiós i a la taula podíem seure 12 persones, alguns cops convidaven a les nostres amistats i passaven una bona nit. Tots els mobles eren lluents i d'una fusta resistent que li donaven un ambient elegant a la casa. La cuina també era molt gran i molt ben preparada, però jo no la utilitzava gaire perquè teníem dona de fer feines. El millor de tot era el nostre dormitori, amb un llit enorme i uns llençols daurats molt bonics. L'armari ocupava gairebé tota la paret i a dins tenia una pila de vestits nous perquè el meu marit en concedia tots els capritxos i la majoria eren roba i joies. També teníem un jardí tot verd, molt verd i ple de flors diferents de molts colors vistosos que donaven alegria a la casa. En general vivia com una reina, no treballava i passava tot el meu temps lliure passejant pel parc o comprant per lluir-me a les nostres activitats socials. Pensava que no podia demanar res més, que ho tenia tot, una marit bo i tot els béns materials que podia desitjar. La situació va canviar quan feia més o menys dos mesos del matrimoni, en Vicenç va canviar el seu comportament. Ja no era tan amable i em deia sovint que era una desagraïda perquè no el compensava per tot el que ell em donava, que no era una bona dona i que no demostrava el meu amor. Ja no volia donar-me tanta llibertat com al principi, deia que no estava bé que una esposa sortís tan sovint i passegés sola pel parc sense el seu marit. Jo em sentia reprimida perquè sempre m'havia agradat sentir-se un poc independent i no sabia com estar-me a casa sense fer res esperant-lo, ell només podia acompanyar-me a passejar els diumenges i jo no volia estar sola i avorrida a casa la resta de la setmana. La meva reacció va ser enfadar-me i negar-me al principi, des de sempre jo havia sentit que tenia el control sobre la nostra relació i ara era ell qui volia dominar-me a mi, no hi estava d'acord. A les poques setmanes em vaig veure obligada a fer-li un poc de cas perquè s'em feia molt pesat haver d'aguantar les seves queixes, jo li deia que havia de fer la meva vida quan ell era fora de casa i ell vinga dir que això no podia ser i que les dones han d'esperar al seu marit a casa i no poden sortir soles. Tot i que l'obeïa més que al principi, alguns cops sortia d'amagat a passejar pel parc Güell perquè necessitava prendre l'aire i no aguantava més estar-me a casa. En aquell temps vaig recordar el meu somni de ser hostessa de vol, de viatjar pel món, conèixer nous llocs i sentir-me com una papallona que vola feliç i radiant pel camp. Per això un dia em vaig escapar de casa abans que en Vicenç tornés de la feina i vaig anar a l'aeroport. Vaig passar hores mirant com sortien els avions i imaginant-me cap a on volaven i què devien estar fent les hostesses a dins, passejant amb el carro de les begudes i col·locant el coixins als passatgers. No sabia ben bé que hi feia allà ni quanta estona havia passat mirant els avions allà parada, però de repent vaig sentir una veu al meu darrere que em preguntava com estava, si em passava alguna cosa. Era una veu greu i molt agradable que em transmetia seguretat, em vaig girar i em vaig trobar amb uns ulls blaus preciosos que em miraven. Era un home molt ben plantat, amb un somriure i unes dents blanques i un cabell fosc i brillant que li quedava molt bé sobre el seu rostre delicat i atractiu. Portava un uniforme de pilot molt elegant que li quedava molt bé, amb cap altra roba no hauria estat millor, em va dir que es deia Pau. Jo no sabia què dir-li, estava emmirallada pel seu aspecte. Sense saber ben bé com, vam acabar els dos en una cafeteria i vam passar hores parlant sobre la seva feina, els viatges que havia fet i els llocs que havia visitat, la seva vida era com un somni per a mi, un somni del passat que havia tornat a ressorgir al meu pensament. En adonar-me de l'hora que era em vaig sorprendre, feia hores que el meu marit era a casa i devia estar fet una fúria, però no em feia por, feia temps que no em divertia tant i em trobava tan bé amb la companyia d'algú. Li vaig proposar de passar la nit junts, que em sorprengués, que em portés a algun lloc especial, va ser una decisió sobtada, però vaig sentir-ne la necessitat, necessitava sentir noves emocions i sortir de la terrible rutina a la qual em volia sotmetre el meu marit. Vam passar una nit meravellosa, vam passejar pel port, vam estar mirant la mar i les estrelles al mirador, parlant sobre com seria de bonic viatjar plegats. Ens vam despertar a la platja amb la sortida del sol i el soroll de les ones al costat. Em sentia molt bé als seus braços, aquell sí que era un home per a mi, compartia el meu afany de veure món i em podia treure d'aquella presó, d'aquell terrible matrimoni que m'obligava a romandre al barri on havia viscut des de feia anys on el meu únic destí era tenir fills i estar a casa esperant a un home, una cosa molt allunyada de les expectatives de tota la meva joventut. Vam pensar que havíem de fer alguna cosa, tot era molt precipitat, però volíem estar junts i per això ens havíem d'escapar plegats. Vam quedar que ens trobaríem a la plaça del Diamant a les quatre de la matinada de la nit següent. En tornar a casa en Vicenç estava molt enfadat, deia que allò no podia ser i que tenia sort que no em portés a la presó perquè per una cosa així no se li podia permetre a una dona i que ell m'estimava i m'ho perdonava però em va deixar molt clar que havia d'aprendre a tenir-li respecte. Ni tan sols em va demanar on havia estat ni què havia fet, només es volia assegurar que allò no es repetís i em va dir que a partir d'aquell moment jo no sortiria mai de casa sense ell, que l'esperaria fins que tornés de la feina i que s'acabava allò de fer de dona indecent. A jo ja tot m'era igual, li deia que sí a tot i que no es preocupés, que estava molt penedida i que volia ser una bona esposa per a ell, que el volia complaure i ser una dona com cal. Va quedar conforme amb les meves paraules i em va deixar tranqui-la la resta del dia, jo em vaig passar les hores pensant en la nit i en els meus plans amb en Pau. En havent sopat, li vaig demanar a en Vicenç si podíem anar a dormir d'hora perquè estava cansada i va dir que hi estava d'acord perquè al dia següent s'havia de llevar d'hora. No vaig dormir ni un sol minut, un poc abans de les quatre em vaig aixecar, em vaig vestir, em vaig assegurar que en Vicenç seguia dormint i vaig sortir de casa amb molt de compte, no m'emportava maletes ni res, no necessitava res més. Quan vaig arribar en Pau era allà, va dir que agafaríem un cotxe i ens mudaríem a França on tenia contactes i podria aconseguir treball a una nova companyia, treball per a ell i per a mi, per fi podria ser hostessa. Junts podríem treballar i viatjar plegats i formar una família. I d'aquesta forma vaig començar una nova vida al costat d'un home fantàstic amb el qual tenia moltes coses en comú, ens compreníem mútuament i èrem feliços plegats. Ara ja han passat cinc anys, tenim dos fills preciosos, un nen i una nena, una dona que treballa per a nosaltres i cuid els nens quan viatgem per feina. Ja m'he acostumat al país i a la seva gent que és molt més oberta que a Espanya, a més ja sabia el seu idioma perquè el vaig aprendre quan estudiava. Ara sóc realment feliç i tinc la vida que sempre he volgut tenir.  +
Activitat 2 sobre La vida sense la Sara Amat de l'autor Pep Puig, pels ManuelaandJulia +	La Sara una nena de 13 anys desapareix una tarda d’estiu jugant a fet i amagar amb els seus amics. Aquesta, decideix quedar-se uns dies amagada a l’habitació d’en Pep, un amic seu de la colla. L’obra narra el primer enamorament que sorgeix entre els dos personatges i el pas de l’infantesa a l’adolescència.  +
Activitat 2 sobre La vida sense la Sara Amat de l, pels Jughead +	aaaaaaAA  +
Activitat 2 sobre Les noies de filferro de l, pels Martinsarbosos +	Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix que té 25 anys i es periodista. Aleshores, un dia la seva mare, Paula Montornés, editora, directora i propietaria de Zones Interiors (on ell treballa) li encarrega que descobreixi el passat de la Vània, una top model espanyola desapareguda fa deu anys (els seus últims anys com a model va sofrir anorèxia), i també la de les seves millors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.  +
Activitat 2 sobre Licantropia de Carles Terès, pels Joia +	Licantropia és un llibre que explica els inconvenients que li surgeixen al Llorenç, un fotògraf amb una vida ideal, degut a la malaltia de la qual n'és portadora la família de la seva dona, la licantropia. També relata una experiència de tres segles enrere viscuda pel Mossén Magí i que està relacionada amb la malaltia. Aquest llibre pretén mostrar que fins i tot el més increïble pot ser real.  +

(anteriors 25) (següents 25)