Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen , pels DePoble: Diferència entre les revisions

Uns nois estaven pegant a un nen anomenat Dídac, llavors, l’Alba apareix i diu:

-EI! Vosaltres, per què pegueu al Dídac? -Marxem! Ràpid! Ens han enxampat! L’Alba va córrer a ajudar en Dídac, però de cop....sentiren soroll de plats voladors i un flash de llum blanca els va deixar cecs per uns segons. Quan van recuperar la vista, van trobar que els dos nens estaven morts i una nota que posava: ‘’sou els escollits! Us heu quedat sols. Al vostre voltant tot ha quedat destruït. Sobreviviu un temps amb el que pugueu. Aquesta és la primera prova, més endavant us donarem instruccions per a la segona “ -Què deu voler dir que som els escollits?- es preguntà l’Alba. - No ho sé, però no et sembla estrany el que ha passat? Un flash, un so semblant als dels platets voladors de les pel•lícules i després... tots morts menys nosaltres i una nota misteriosa... - Ja ho crec, que és estrany! Els dos joves van fer el que deia a la carta, sobreviure durant un temps, 3 mesos en concret i... un altre flash, so d’ovnis i una altra carta...: “Segona prova: aconseguir contactar amb altres escollits. Hi ha més gent viva, trobeu-los” -Ostres! La segona prova, Alba!, què fem? -Doncs el que ens diuen, buscar més gent. -Com ho fem? -Hmmm, tinc una idea! Busquem un ordinador i pengem un vídeo a facebook i així l’ altra gent veurà que hi ha gent viva i intentaran trobar-nos. I així ho van fer, un vídeo explicant que eren uns escollits i que responguessin si us plau. Al cap d’un temps, els van respondre, dos amics d’Amsterdam, havien nascut a Catalunya i entenien el català però vivien a Amsterdam. Més respostes van arribar amb el temps, russos, japonesos, finlandesos. Tots aquests també deien que eren els “ escollits”. Al cap de 2 mesos, la tercera i esperada carta va arribar: “Prepareu-vos, trobeu armes i provisions, us espera una dura batalla. D’aquí un mes us recollirem a tots i us batreu dins d’un coliseu per saber qui són els més forts i els possibles nous pobladors de la terra” -Dídac, haurem d’ unir les nostres forces per guanyar el combat i poder viure i poblar la terra de nou! -Sí, jo buscaré armes, mentre que tu mires de trobar provisions i botiquins per si resultem ferits. No sabem on ens duran, si és a un bosc, podrem escapar i fer trampes o curar-nos les ferides. -D’acord! Després d’un mes, una veu forta i estranya va dir:” agafeu totes les armes i provisions, sereu duts a l’Amazones, hem preparat una cúpula i us haureu de batre en duel contra 8 persones més. Sou 10 elegits. Molta sort!” Un flash , so d’ ovnis de nou i... apareixeren els 10 en un bosc, separats, havien de buscar-se i matar-se. L’Alba portava un fusell i un ganivet ,per si de cas, i en Dídac un arc i 10 fletxes. Els altres també tenien armes, però no sabien com estarien armats. -Alba, Alba, veig dos homes, d’uns 20-25 anys, ataquem-los per sobre els arbres, si tenim punteria, moriran d’un tret al cap. -D’acord ,puja, tu! Jo vaig pels matolls. Es sentiren un so de fletxa i uns quants trets. “Ara ja només en queden 8” va dir una veu En Dídac i l’Alba estaven contents, els havia sortit bé. Van pensar fer una altra estratègia: fer una foc a la nit perquè la gent es pensés que estarien allà però s’amagare. Van aparèixer dues nenes més petites que ells. En Dídac va sortir d’un matoll amb el seu arc i les va matar .a les dos “Ja només queden 6 escollits” L’Alba va pensar a anar al mig del bosc on, segons havia vist des dels arbres, hi havia un llac. En Dídac va estar-hi d’acord. Quan van arribar-hi, amagats als matolls per si de cas, hi van veure els dos nois d’Amsterdam, i van decidir deixar-los vius pel final, ja que eren catalans i potser podrien aliar-se amb ells, però van passar de la idea i van marxar. -Ei, estic veient una noia i un noi! Anem a matar-los!- van dir dos nois i en Dídac va arrencar a córrer abans que fos massa tard. -Alba, hem de girar-nos i matar-los, tenim més armes que ells, només tenen una espasa i un ganivet. -D’acord, atacaré amb el meu ganivet, he practicat i tinc punteria llançant-lo, a més, en tinc 3 més, de les nenes i els primers escollits que vam matar. L’Alba es va parar, els nois van córrer cap a ella per eliminar-la, l’Alba es va tirar al terra fent que estava ferida i llavors, quan el noi va aixecar l’espasa per acabar amb ella, li va tirar un ganivet al coll, deixant-lo mort a l’ instant i després l’altre noi se li va tirar a sobre . L’Alba sense armes no podia fer res i el noi li va posar el ganivet al coll, i va dir” moriràs per haver matat el meu germà!” . El noi va caure rodó al terra. Què havia passat? L’Alba havia tancat els ulls i no havia vist res, es va girar i va veure en Dídac, amb l’arc a la mà, encara en posició d’atac. -G-g-gràcies- va dir l’Alba encara tremolant. -He fet el que havia de fer, Alba. “Queden 4 participants” -Alba, falten els nois catalans que vam veure al llac, em pregunto si encara estaran allà... -MOR! Un ganivet va anar volant directament al cor de l’Alba. En Dídac va saltar per salvar l’Alba i va caure al terra, ferit. Havien sigut els dos nois restants, havien estat seguint-los esperant el millor moment per atacar i ara podien acabar amb ells dos. -A-a-alba, a-a-acaba amb ells. “3 participants restants” L’Alba, va agafar l’espasa del noi que havien matat, i va llençar-se cap a ells, res la podia parar, havia esclatat la seva ira i mataria a aquells dos maleïts nois per venjar la mort del seu amic i company en aquest repte tan estrany. -MORIREU! Un d’ells va riure i va anar cap a ella amb un ganivet a la mà, disposat a matar-la. Llavors, va relliscar i l’Alba li va rebentar el cap d’un cop d’espasa . L’altre noi només tenia un tiraxines amb 2 pedres afilades, preparades per travessar la dura pell del cor dels contrincants, i va apuntar, disparar, l’Alba estava acabada i se’n va adonar compte massa tard per fer volta enrere i escapar. Va tenir una idea, va ajupir-se, esquivant la pedra, el noi va carregar de nou l’última pedra restant i , al disparar-la, l’Alba va parar el cop amb l’espasa, però va quedar inutilitzable, ja que la potencia de la pedra l’havia doblegat. -Una lluita sense armes, no?- va dir el noi -Sí, no em queda res, ni un trist ganivet. - Lluitem doncs!-va exclamar l’enemic L’Alba va arrencar a córrer, era una noia no gaire forçuda, el seu enemic era molt més fort que ella, però l’Alba va treure un ganivet que tenia amagat a la sabata i li va clavar al coll, acabant així amb una vida humana més, la penúltima en concret. Ara només quedava ella sola. “molt bé, concursant número 6, has guanyat les tres proves. Gràcies per haver acceptat la teva col•laboració com a escollida, et concedim 3 desitjos.” -D’acord, el primer, vull que en Dídac torni a la vida, seria possible? “Sí, concedit” En Dídac va aixecar-se del lloc on havia caigut i va abraçar l’Alba. -com a segon desig, vull que totes les persones mortes, tornin a la vida. “Concedit” -I per últim, vull veure qui és la famosa veu que deia les proves. “ Es concedirà, ara vinc!” I va aparèixer un alien, petit i indefens. -Hola, sóc del planeta “segon origen”, volia comprovar la intel•ligència dels humans per portar-los al meu planeta, a la galàxia “Kassa”, perquè amb una màquina del futur, hem vist que la terra seria destruïda per un meteorit i volíem salvar una espècie tan intel•ligent i considerada com vosaltres, els humans, que sempre lluiteu per sobreviure i no només penseu en vosaltres, sinó en salvar els companys. Volíem comprovar que realment éreu intel•ligents i bones persones, abans de prendre la decisió de salvar-vos. Hem pogut comprovar que sou hàbils i empàtics. - Vols dir que hi cabran totes les persones de la terra? - És clar que sí!, És tres vegades més gran que la terra, hi cabreu de sobres!

I així va acabar aquesta història , estranya però va passar fa molts anys. Ara, el planeta on vivim, no és la terra, és “segon origen” el planeta de l’alien, però ningú no s’ha parat a pensar si era veritat o només una llegenda i, com que som hereus dels terrícoles, sempre hem continuat pensant que vivim a la terra. De fet, l’alien i el seu poble, van marxar a explorar altres galàxies i continuen amb els seus experiments estranys per veure si troben altres éssers intel•ligents i emotius com nosaltres... Volen assegurar que l’univers està ple d’éssers que valen la pena. I els que troben que no tenen bon fons... els eliminen...