Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Activitat sobre La fallera calavera de l'autor Enric Aguilar, pels Els romàntics

De Viquilletra
La revisió el 19:01, 11 maig 2017 per Els romàntics (Discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{Activitat sobre activitat |Grup=Els romàntics |Centre=Músic Martín i Soler |Curs=2016-17 |Obra=La fallera calavera de l'autor Enric Aguilar |Basada en activitat=A...».)

(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Activitat de tipus altra activitat sobre l'obra La fallera calavera de l'autor Enric Aguilar, realitzada per Els romàntics del centre Músic Martín i Soler durant el curs 2016-17

Aquesta és una activitat col·laborativa feta a partir d'una activitat realitzada pel grup Legends.


Modalitats

Escrita

Activitat escrita

A l'any següent el 19 de març va ressucitar. El primer que va fer va ser anar amb les seues amigues per a vore-les perque feia molt que no les veia, estava molt aturdida ja que acabava de despertar en el cementeri i no sabia perquè estava allí.

Va anar amb aquestes i al vore-la es van posar a cridar de por, Sofia, la fallera, no entendia res, perquè per a ella a soles havia estat unes hores sense vore-les. Ella va preguntar perquè cridaven i les seues amigues li van donar un espill per a que es poguera vore i s'adonara que ja no era la mateixa d'abans, ara era un zombie. Va pegar un crit d'espant, estava molt letja, ella no volia ser així, ella volia tornar a ser com abans. Va preguntar per el seu prometit, i les seues amigues van esclatar a plorar, li van contar que el seu noi s'havia suissidat quan es va assaventar de la seua mort. Sofia es va posar a plorar com mai ho havia fet, estava destroçada, havia de trobar una manera de tornar a vore'l. Es va trobar al cementeri, estava aturdit, no sabia que feia a eixe lloc tan tètric. Es va girar i va vore la seua làpida amb la fetxa de la seua mort, era cert, s'havia suissitat. Va mirar un poc més enllà i va vore a una xica aseguda en un banc plorant. Mentre s'apropava veia que aquesta xica tenia la cara pàlida i amb aspecte de morta, també li va impactar el seu tratje de fallera que estava tot rossegat. Quan ja estava a uns quants metres d'ella, aquesta va alçar el cap i els dos es varen quedar perplexes, el temps no passava, tan sols eren ell i ell, allí, en aquell cementeri, on després de tant de temps havien tornat a estar junts. Van anar correguent l'un cap a l'altre, s'abraçaren i es varen jurar que mai més es tornarien a separar. Ja estaven a poques hores de l'eixida del Sol, i era millor deixar les coses tal i com estaven, però aquesta vegada junts més enllà de la mort.

Uns mesos després...

Van descobrir lladres de tombes al cementeri, van registrar les tombes per on havien sigut vistos, van exhumar la tomba del xic, i per sorpresa dels policies, van trobar la tomba buida, però trobaren un paper on havien proves d'un cas que havien tancat, el cas de la fallera que s'havia mort a la mascletà del 19 de març.
El que els policies no sabien era que els cadàvers dels dos enamorats descansarien junts tota l'eternitat.