Esther Bueno de Dios ha validat aquesta activitat.

Va anar amb aquestes i en vore-la es van posar a cridar de por. Sofia, la fallera, no entenia res, perquè per a ella només havia estat unes hores sense vore-les. Ella va preguntar per què cridaven i les seues amigues li van donar un espill per a que es poguera vore i s'adonara que ja no era la mateixa d'abans, ara era un zombi. Va pegar un crit d'espant, estava molt lletja, ella no volia ser així, ella volia tornar a ser com abans. Va preguntar pel seu promés, i les seues amigues van esclatar a plorar, li van contar que el seu noi s'havia suïcidat quan es va assabentar de la seua mort. Sofia es va posar a plorar com mai ho havia fet, estava destrossada. Havia de trobar una manera de tornar a vore'l. El va trobar al cementeri, estava commocionat, no sabia què feia en eixe lloc tan tètric. Es va girar i va vore la seua làpida amb la data de la seua mort, era cert: s'havia suïcidat. Va mirar un poc més enllà i va vore una xica asseguda en un banc plorant. Mentre s'apropava veia que aquesta xica tenia la cara pàl·lida i amb aspecte de morta, també li va impactar el seu vestit de fallera, que estava tot rossegat. Quan ja estava a uns quants metres d'ella, aquesta va alçar el cap i els dos es varen quedar perplexos, el temps no passava, tan sols eren ella i ell, allí, en aquell cementeri, on després de tant de temps havien tornat a estar junts. Van anar corrent l'un cap a l'altre, s'abraçaren i es varen jurar que mai més es tornarien a separar. Ja estaven a poques hores de l'eixida del sol, i era millor deixar les coses tal i com estaven, però aquesta vegada junts més enllà de la mort.

Uns mesos després... Van descobrir lladres de tombes al cementeri, van escorcollar les tombes per on havien sigut vistos, van exhumar la tomba del xic, i per a sorpresa dels policies, van trobar la tomba buida, però trobaren un paper on hi havia proves d'un cas que havien tancat, el cas de la fallera que s'havia mort a la mascletà del 19 de març.