Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Activitat sobre Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich, pels HASCK

De Viquilletra
La revisió el 19:41, 28 abr 2016 per HASCK (Discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{Activitat sobre activitat |Grup=HASCK |Centre=Músic Martín i Soler |Curs=2015-16 |Obra=Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich |Basada en activitat=Activita...».)

(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Activitat de tipus altra activitat sobre l'obra Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich, realitzada per HASCK del centre Músic Martín i Soler durant el curs 2015-16

Aquesta és una activitat col·laborativa feta a partir d'una activitat realitzada pel grup '.


Modalitats

Escrita

Activitat escrita

Bon día;

Em fa molta il.lusió que alumnes com vosaltres hagen llegit es meu llibre i coneguen la meua història. És normal que tu i els teus companys us sentireu identificats al llegir-la, ja que narre uns fets que li poden ocórrer a qualsevol. Realment a la vostra edat deuríeu llegir més, a mi m'encantava llegir, estava enamorat dels manga, encara que un dels meus llibres favorits era "La fallera calavera" d'Enric Aguilar.

La primera sensació que vaig tenir quan em va arribar la noticia de que la meua àvia havia mort, era com que volia eixir de la meua casa, fugir de tots i de tot. Em va abordar un sentiment de que tot allò no era de veritat, que en algún moment anava a despertarme d'aquel malson.

Em vaig donar compte de que la Judit no era la noia apropiada per a mi fa molt de temps, i de sobte em vaig percatar de que la Miriam era una persona encantadora. Pel mateix, fa dos anys que em vaig casar amb ella i tenim una filla de tres mesos, es diu Vanessa.

La realitat... si, em vaig marejar molt, moltissim, pero no quedava bé possar que anava a potar en la meua novel.la.

Uns mesos més tard em va arribar la noticia de que els gamberros, com tu els anomenes, ja havien rebut el càstic que mereixien.

És normal que no sapiguera com parla-li al meu pare, perque simplement, no el coneixia. La sorpresa va a ser bona, em va agradar descobrir els meus dos nous germans. Hauria sigut increible haver pogut gossar de la figura del meu pare, pero cadascún viu el destí que li toca, i eixe va a ser el meu; coneixer mon pare als ja 16 anys.

Si, fos un any mogut, però gràcies a Dèu, fins ara la vida m'ha anat molt millor. Li donaré records a ma mare.

Fins aviat, alumnes!