Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Activitat 3 sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Jenncar: Diferència entre les revisions

De Viquilletra
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Línia 10: Línia 10:
 
|Text=Una vesprada després d'estar buscant a Franciszka, l'hem trobada en un banc del parc, així que anem a entrevistar-la, si vol.
 
|Text=Una vesprada després d'estar buscant a Franciszka, l'hem trobada en un banc del parc, així que anem a entrevistar-la, si vol.
  
−
-Xiques: Bon dia Franciszka, tens un moment per a conversar amb nosaltres?
+
-Xiques: Bon dia, Franciszka, té un moment per a conversar amb nosaltres?
  
−
-Franciszka: Bon dia xiques. Sí, és clar, que voleu?
+
-Franciszka: Bon dia, xiques. Sí, és clar, que voleu?
  
−
-Jenny: Som unes estudiants de 4ESO i aquest trimestre ens ha tocat llegir la vida que t'ha tocat viure. Voliem fer-te unes preguntes perquè nos ha agradat molt la teua història i ens ha aparegut molt interessant.
+
-Jenny: Som unes estudiants de 4ESO i aquest trimestre ens ha tocat llegir la vida que li ha tocat viure. Volíem fer-li unes preguntes perquè ens ha agradat molt la seua història i ens ha aparegut molt interessant.
  
−
-Franciszka: Començeu xiques.
+
-Franciszka: Començeu, xiques.
  
−
-Carla: Bueno, Franciszka hem estat tot aquest temps intentant aconseguir una xarrada amb vosté, així que no anem a perdre tan sols un minut. Penses que la mort del teu fill va ser justa?
+
-Carla: Bé, Franciszka hem estat tot aquest temps intentant aconseguir una entrevista amb vosté, així que no anem a perdre ni un minut. Pensa que la mort del seu fill va ser justa?
  
 
-Franciszka: No, la mort de tots els jueus em va parèixer injusta, ningú mereixia morir i sobretot no mereixia morir el meu fill perquè era molt honrat el meu xiquet (recorda trista).
 
-Franciszka: No, la mort de tots els jueus em va parèixer injusta, ningú mereixia morir i sobretot no mereixia morir el meu fill perquè era molt honrat el meu xiquet (recorda trista).
  
−
-Jenny: No volem fer-la sufrir, si vols no contestar alguna pregunta, no fa falta.
+
-Jenny: No volem fer-la sofrir, si vol no contestar alguna pregunta, no cal.
  
 
-Carla: Però quan de temps fa de tot l'ocorregut?
 
-Carla: Però quan de temps fa de tot l'ocorregut?
  
−
-Franciszka: Ja fa 18 anys, però va ser molt traumàtic, perquè la pèrdua d'un fill és molt trist. Però no anem a parlar de coses tristes.
+
-Franciszka: Ja fa 18 anys, però va ser molt traumàtic, perquè la pèrdua d'un fill és molt trista. Però no anem a parlar de coses tristes.
  
−
-Jenny: Com es va prendre la teua filla la notícia de que tenies amagats dos famílies i un soldat?
+
-Jenny: Com es va prendre la seua filla la notícia que tenia amagats dos famílies i un soldat?
  
−
-Franciszka: La veritat és que em va dir que era la millor mare, que com el vaig poder fer, que estavem en perill.
+
-Franciszka: La veritat és que em va dir que era la millor mare, que com ho vaig poder fer, que estàvem en perill.
  
−
-Carla: No va tindre por d'amagar a famílies amb xiquets petits...?
+
-Carla: No va tindre por d'amagar famílies amb xiquets petits...?
  
−
-Franciszka: Sí, la veritat és que jo tenia molta por perquè no era gens fàcil, és més, venien els alemanys a sopar a casa i era una situació incomoda.
+
-Franciszka: Sí, la veritat és que jo tenia molta por perquè no era gens fàcil, és més, venien els alemanys a sopar a casa i era una situació incòmoda.
  
−
-Jenny: Jo no podria ser tan valenta com tú, t'admire, quan estava llegint el llibre pensava que tenies un cor gegant.
+
-Jenny: Jo no podria ser tan valenta com vosté, l'admire, quan estava llegint el llibre pensava que tenia un cor gegant.
  
−
-Carla: L'Helena i el Casemir continuen junts?
+
-Carla: L'Helena i el Casmir continuen junts?
  
 
-Franciszka: Sí, és clar, ja tenen un fill i una filla.
 
-Franciszka: Sí, és clar, ja tenen un fill i una filla.
  
−
-Jenny: Oh! Enhorabona, i el Casemir i l'Helena que pensen de tot l'ocorregut dels amagats que han sobreviscut.
+
-Jenny: Oh! Enhorabona, i el Casmir i l'Helena què pensen de tot l'ocorregut als amagats que han sobreviscut?
  
−
-Franciszka: Van quedar sorprenguts, i em varen donar l'enhorabona per salvar a dos famílies i un soldat. Molta gent volia salvar a la gent però a quasi tots els trovaben i els mataven.
+
-Franciszka: Van quedar sorpresos, i em varen donar l'enhorabona per salvar dues famílies i un soldat. Molta gent volia salvar la gent però a quasi tots els trobaven i els mataven.
  
 
(li sona el telèfon)
 
(li sona el telèfon)
  
−
-Franciszka: Mira és la meua filla!! Perdó, però he d'agafar-lo.  
+
-Franciszka: Mireu, és la meua filla!! Perdó, però he d'agafar-lo.  
  
−
-Xiques: No pasa res agafa-lo.
+
-Xiques: No pasa res, agafe'l.
  
 
(5 minuts despŕes)
 
(5 minuts despŕes)
  
−
-Franciszka: He d'anarme els meus nebots em necesiten, un plaer recordar després de tants anys aquesta història.
+
-Franciszka: He d'anar-me'n. Els meus néts em necessiten. Un plaer recordar aquesta història després de tants anys.
  
−
-Xiques: El plaer és nostre que vaja molt bé amb els teus nebots, que segur, perquè tenint una iaia com tú, és clar.
+
-Xiques: El plaer és nostre. Que vaja molt bé amb els seus néts, que és segur, perquè tenint una iaia com vosté, és clar.
  
−
-Carla: Moltes gràcies i que pases un bon dia.
+
-Carla: Moltes gràcies i que passeu un bon dia.
  
−
-Xiques: Adéu Franciszka.
+
-Xiques: Adéu, Franciszka.
  
−
-Franciszka: Adéu xiques espere us haja servit per a l'institut.
+
-Franciszka: Adéu, xiques. Espere us haja servit per a l'institut.
−
|Validada=f
+
|Validada=No
−
|Destacada=f
+
|Destacada=No
 
|Activitat premiada=f
 
|Activitat premiada=f
 
}}
 
}}

Revisió del 15:26, 27 feb 2017


Activitat de tipus entrevista sobre Franciszka a l'obra El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, realitzada per Jenncar del centre Músic Martín i Soler durant el curs 2016-17.


Anem a fer-li una entrevista a la protagonista del llibre per saber un poc més de la seua vida i per a conèixer la seua opinió.

Modalitats

Escrita

Activitat escrita

Una vesprada després d'estar buscant a Franciszka, l'hem trobada en un banc del parc, així que anem a entrevistar-la, si vol.

-Xiques: Bon dia, Franciszka, té un moment per a conversar amb nosaltres?

-Franciszka: Bon dia, xiques. Sí, és clar, que voleu?

-Jenny: Som unes estudiants de 4ESO i aquest trimestre ens ha tocat llegir la vida que li ha tocat viure. Volíem fer-li unes preguntes perquè ens ha agradat molt la seua història i ens ha aparegut molt interessant.

-Franciszka: Començeu, xiques.

-Carla: Bé, Franciszka hem estat tot aquest temps intentant aconseguir una entrevista amb vosté, així que no anem a perdre ni un minut. Pensa que la mort del seu fill va ser justa?

-Franciszka: No, la mort de tots els jueus em va parèixer injusta, ningú mereixia morir i sobretot no mereixia morir el meu fill perquè era molt honrat el meu xiquet (recorda trista).

-Jenny: No volem fer-la sofrir, si vol no contestar alguna pregunta, no cal.

-Carla: Però quan de temps fa de tot l'ocorregut?

-Franciszka: Ja fa 18 anys, però va ser molt traumàtic, perquè la pèrdua d'un fill és molt trista. Però no anem a parlar de coses tristes.

-Jenny: Com es va prendre la seua filla la notícia que tenia amagats dos famílies i un soldat?

-Franciszka: La veritat és que em va dir que era la millor mare, que com ho vaig poder fer, que estàvem en perill.

-Carla: No va tindre por d'amagar famílies amb xiquets petits...?

-Franciszka: Sí, la veritat és que jo tenia molta por perquè no era gens fàcil, és més, venien els alemanys a sopar a casa i era una situació incòmoda.

-Jenny: Jo no podria ser tan valenta com vosté, l'admire, quan estava llegint el llibre pensava que tenia un cor gegant.

-Carla: L'Helena i el Casmir continuen junts?

-Franciszka: Sí, és clar, ja tenen un fill i una filla.

-Jenny: Oh! Enhorabona, i el Casmir i l'Helena què pensen de tot l'ocorregut als amagats que han sobreviscut?

-Franciszka: Van quedar sorpresos, i em varen donar l'enhorabona per salvar dues famílies i un soldat. Molta gent volia salvar la gent però a quasi tots els trobaven i els mataven.

(li sona el telèfon)

-Franciszka: Mireu, és la meua filla!! Perdó, però he d'agafar-lo.

-Xiques: No pasa res, agafe'l.

(5 minuts despŕes)

-Franciszka: He d'anar-me'n. Els meus néts em necessiten. Un plaer recordar aquesta història després de tants anys.

-Xiques: El plaer és nostre. Que vaja molt bé amb els seus néts, que és segur, perquè tenint una iaia com vosté, és clar.

-Carla: Moltes gràcies i que passeu un bon dia.

-Xiques: Adéu, Franciszka.

-Franciszka: Adéu, xiques. Espere us haja servit per a l'institut.




Altres activitats sobre la mateixa obra


Comentaris i activitats col·laboratives

Títol: Activitat 3 sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Jenncar

Encara no s'han fet activitats col·laboratives a partir d'aquesta.



Obtingut de «http://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_3_sobre_El_secret_de_la_mare_de_l%27autor_J.L._Witterick,_pels_Jenncar&oldid=22015»