Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Activitat 2 sobre Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich, pels Els Actualizats

De Viquilletra
La revisió el 23:55, 25 abr 2016 per Els Actualizats (Discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{Activitat sobre activitat |Grup=Els Actualizats |Centre=Músic Martín i Soler |Curs=2015-16 |Obra=Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich |Basada en activita...».)

(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Activitat de tipus resposta carta sobre a l'obra Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich, realitzada per Els Actualizats del centre Músic Martín i Soler durant el curs 2015-16

Aquesta és una activitat col·laborativa feta a partir d'una activitat realitzada pel grup '.


Modalitats

Escrita

Activitat escrita

Hola, moltes gràcies per aquesta carta i per l'interés que heu tingut.

Només puc dir que la meua vida no ha sigut gens fàcil, conegueu una xicoteta part d'ella; no és una vida de merda perquè hi ha moltes pitjores però ha sigut dificil, amb molts obstàculs. Vaig ser conscient de l'ausència paterna perquè no tindre un pare al costat un s'adona, alhora de creixer sense ell però al final t'acostumes. Encara que ell no estava, no voldria ser mai com ell de deixar a la seua familia. Clar que tendria que haver anat perquè després de tot són familia, millor dit, mare i fill. Ixos dies de quan perds a algú familiar es perdona tot. No se si eren correctes les decisions que havia tomat al llarg de la meua vida però si, va ser un gran golp decepcionant i em sentia malament com li sentaria a tot el món. La veritat va ser que no vaig pensar res perquè la ment se va quedar blanca com la llet, i són molts sentiments que es em van passar pel cap però a la vegada no sabia com expressar-me i explicar-ho tot. La meua àvia es mereixia el millor ja que era la persona més preuada en la meua vida i ningú li podia fer dany. El que va passar en el tren... va ser una impuls que vaig tindre repentinament i la veritat que tenia moltes ganes de dir-li coses, tot el que pensava però quan em vaig adonar que no era ell em venia de gust sortir corrent perquè em moria de vergonya. Vaig fer aquesta tonteria per ella, encara que reconec que va ser molt vergonyós , tot i que soc dels que pensen que si aquesta persona t'agrada dona el mateix les opinions de la gent. Espere que sigui del vostre gust la meua resposta, una salutació,

ATT: ADRIÀ