Propietat:Escrita

Aquesta és una propietat del tipus Text.

Pàgines que fan servir la propietat "Escrita"

Es mostren 25 pàgines que fan servir aquesta propietat.

(anteriors 25) (següents 25)

A
Activitat sobre Llibre de les bèsties de l'autor Ramon Llull, pels Jules Verne +	'''ALTERCATS AL REGNE ANIMAL A conseqüència de les últimes eleccions reials es desencadenen un seguit de fets que desemboquen en una divisió del regne animal, a causa de la malicia de la guineu Na Renard''' '''Eleccions arbitraries''' Les eleccions col•loquen al Lleó com a rei a causa de la intervenció de Na Renard, ja que el Bou, oposant-se a una monarquia carnívora, va proposar al Cavall com a rei. Després d'un parlament, per idea de Na Renard, el fill del Bou i del Cavall, van acabar sent víctimes del abús del poder del rei i dels seus acompanyants. [[Fitxer:Julesverne3.jpg|thumbnail|El consell]] '''Eleccions d'un consell''' Na Renard porta al regne animal a un conflicte intern. La guineu s'oposa a un consell de bèsties carnívores al no ser escollit, persuadeix al rei per introduir la comunitat herbívora a la cort i aquests, catequitzats, proposen que Na Renard sigui conseller. En un primer moment, el rei acceptà introduir a Na Renard i els seus companyons. El Lleopard, temorós, s'oposà i va induir al rei per tal de que aquests no entrin al consell. '''Comença l'extirpació del tro''' Na Renard, capficat en voler regnar, pensà en un pla per venjar-se del rei. De manera que proposa a l'Elefant la idea,que no era un altre que fer confrontar al rei amb el senglar per tal de derrocar al actual monarca i que l'Elefant sigui rei. Tot i això l'Elefant no se'n refia de Na Renard. Na Renard i l'Elefant s’alien amb el propòsit de enderrocar al rei. [[Fitxer:Julesverne1.jpg|thumbnail|El Paó i el Conill]] '''Entrada de Na Renard a la cort''' L'aliança de Na Renard amb el Bou (recent tornat del món dels esser humans) neix arrel de la ambició de la guineu per formar part de la cort. Després dels eixordadors bramuls, que porten al rei i a la cort una inquietud i una sensació de temor, conclou amb el Bou formant part del regne animal i Na Renard nomenat porter del rei. '''Traïcions amoroses''' El Lleó, enganyat per Na Renard, envia ambaixadors al rei humà per tractar amb ell. Aquest escull a la Pantera i al Lleopard com a missatgers, i al Gat i al Gos com a ofrenes. Amb l’absència de la Pantera i en Lleopard, Na Renard entabanà al rei amb la bellesa de Na Lleoparda, la qual va prendre com a muller a la força. Així Na Renard aconsegueix crear un gran sentiment de por sobre el consell. En Lleopard, en arribar al regne i assabentar-se dels esdeveniments succeïts, s’enfurismà molt i decideix prendre venjança. [[Fitxer:Julesverne4.jpg|thumbnail|El rei humà]]   '''Assassinats reials''' Després de la ofensa del rei contra el Lleopard, aquest va reptar a duel al monarca traïdor posant en evidencia l’agressivitat i deslleialtat dels carnívors. La Pantera va substituir al rei. Tot el regne va acudir al combat i era evident que en aquesta batalla la veritat confondria i destruiria la falsedat, i així va ser. Després d’un feroç combat, la Pantera va perdre. El rei, avergonyit per les acusacions fetes, va matar al Lleopard, indefens a causa del esgotament, quedant el Lleó com traïdor. '''Na Renard, el Temut''' La Serpent es enviada com a missatgera per portar a l'Ós i al Llop com a ofrena al rei dels humans, i abans de partir va fer una declaració al rei: "...des de que Na Renard i el Bou eren al consell havien passat masses tribulacions". Així el Bou, ofès, va recriminar a Na Renard. Un dia famèlic, el rei ordenà a la guineu que li obtingués menjar. Aquesta, fent ús de la seva mala reputació i enganys, va aconseguir que el Bou s'oferís com a menjar. Ningú es va oposar a aquesta mort, degut a que Na Renard era molt temut per tots els consellers i amb això tenia un gran poder sobre el consell. Gracies a això, va aconseguir fer canvis en el consell per la seva conveniència, occint finalment al Gall, i així va quedar una corrupta reialesa manipulada per la guineu i un regne apoderat per la por. [[Fitxer:Julesverne5.jpg|thumbnail|El Gall]] '''La traïció al traïdor''' Na Renard, cegat pel poder, dona inici a la seva trama contra el rei, que no era un altre que fer-lo enfrontar amb el senglar. Na Renard parlà amb l'Elefant per enderrocar al Lleó, a canvi de fer-lo rei i posar el Pao i al Conill al consell, ja que aquests l'ajudaven a elaborar el tèrbol pla, però l'Elefant, sospitós de que la guineu el pogués trair a ell també, decidí explicar el pla al rei, el qual va fer confessar al Paó i al Conill, i un cop van dir la veritat, el Lleó va matar a Na Renard. Per si no era poc el esfereïment amb el que havien conviscut per culpa d’aquest impresentable, el rei va expulsar al Paó i al Conill del regne. '''El desenllaç''' Trobo que no hem aconseguit res. Quedant el Lleó com a rei, estem igual que el principi. Tard o d’hora, aquesta titella trobarà algú que torni a moure els seus fils.  +
Activitat sobre Llibre de les bèsties de l'autor Ramon Llull, pels Nora Roberts +	<center><big>Un Rei manipulat</big></center> <b>L’astuta Na Renard ha enganyat al Lleó amb la finalitat d’aconseguir el poder, però ho aconseguirà o no ho aconseguirà?</b> <p align="justify">Per fi ja tenim un nou rei, avui finalment s’ha triat el monarca que fins que trobi un successor o deixi la corona romandrà al càrrec. Els herbívors han mostrat la seva disconformitat que el Lleó sigui el nou rei, per l’altre part, l’Ós, el Lleopard i la Pantera han deixat d’entreveure la seva negativitat en la votació, a causa que, aquests tres volien aconseguir el poder.</p> <p align="justify">Al cap de tres dies, hi ha hagut una primera reunió entre tots els animals, com que aquesta s’ha allargat durant moltes hores, ha provocat que el monarca tingués gana. El Llop i Na Renard han aconsellat el menjar-se el Vedell i el Pollí, dit i fet, el Lleó sense vacil•lar se’ls ha cruspit en un moment. A conseqüència d’aquest acte, tant el Bou com el Cavall molt enfadats, han decidit marxar al regne dels éssers humans a buscar ajuda, però no els ha sortit la jugada com ells volien: l’home ha posat a treballar a aquests, i el Cavall ha explicat al Bou: “<i>Millor fuig d’aquí, ja que, si no, et convertiràs en carn per menjar</i>”.</p> [[Fitxer:Imagen1.jpg|thumbnail|Na Renard]] <p align="justify">Quan el Lleó ha estat investit ha realitzat un discurs bastant extens en el que també ha anomenat els consellers que el tenen que ajudar en el càrrec. Els escollits han estat l’Ós, el Lleopard, la Pantera, la Serp i el Llop. Na Renard se l’ha vist disconforme amb els escollits, cosa que immediatament ha fet saltar les alarmes del consell, especialment el Lleopard que a cau d’orella li ha dit: "<i>Millor tenir un consell que no vetlli pels seus propis interessos, sinó que ho faci pel conjunt dels animals</i>”. Na Renard clarament molesta, ha acceptat de mala gana l’elecció dels consellers.</p> <p align="justify">Després que Na Renard fos no triada com a consellera, ha iniciat un procés de venjança contra el Rei, per fer-ho, ha parlat amb l’Elefant amb el pretext de intentar convèncer al gegant herbívor perquè mati al Lleó i així pugui ser el nou rei. Al explicar-li tot l’entrellat, l’Elefant ha quedat convençut sobre les seves possibilitats de ser monarca, però té un problema important: la port envers al rei. Na Renard aprofita la situació per dir-li: “<i>el Lleó portarà malament el poder i no us protegirà (referint-se als herbívors</i>”).</p> [[Fitxer:Imagen3.jpg|thumbnail|esquerra|Na Renard i l'Elefant]] <p align="justify">Quan Na Renard ha acabat de parlar amb l’Elefant, s’ha trobat amb el Bou que molt capcot i trist perquè ha faltat a la lleialtat del rei. La guineu ha aprofitat la ben entesa per ajudar al Bou i alhora fer-se la heroïna: “<i>Si bramules ben fort, el Rei creurà que ets un animal molt gros i poderós</i>”. Quan el Bou ha fet el que tenia que fer, tota la cort s’ha mostrat amb molta por exceptuant a Na Renard, que com sabia el que el Bou faria, ni s’ha immutat. El Rei sorprès, li ha preguntat a Na Renard sobre per què ella no tenia por de aquella bèstia.</p> <p align="justify">Més tard, el Bou ha entrat amb Na Renard molt penedit al palau per haver traït a el Rei, a sobre el animal herbívor ha explicat tot el que l’home li ha fet: “<i>M’ha tingut totalment explotat fent treballs del camp durant tot el dia, i a sobre, en volien convertir en carn</i>”. La reacció del Lleó ha estat immediata: molta por cap als humans. Na Renard, en el seu afany de poder proposa que sigui el Bou qui digui qui s’ha d’enviar missatgers per intentar fer de mediador amb els humans ja que el coneix i convenç a tota la cort perquè enviïn al Lleopard i la Pantera mentre que el Gos i el Gat a mode d’oferiment.</p> [[Fitxer:Imagen4.jpg|thumbnail|dreta|El Gat i el Gos com a ofrenda]] <p align="justify">Al cap d’uns dies els missatgers han arribat a la cort del rei dels homes. Quan han arribat s’han trobat amb molts problemes: per un lloc el monarca dels humans no s’ha volgut mostrar davant dels animals, cosa que, el lliurament de la carta s’ha fet de pregar. Finalment, i després d’una estona ben llarga, el rei ha fet passar als animals perquè parlessin amb ell, per mostrar bones relacions entre els dos regnes s’ha entregat al gat com a draper i al gos com a caçador. El rei ha convidat d’aquesta manera al Lleopard i a la Pantera a una festa per poder amenitzar la primera trobada que ha sigut molt freda.</p> <p align="justify">El festí ha sigut molt grotesc amb cançons i balls molt presumptuosos cosa que ha fet estremir tant al Lleopard com a la Pantera. El primer en tot moment ha tingut millor tracte que el segon en tot moment, i quan marxaven per tornar amb el Lleó, el rei humà demana el següent: “<i>Vull un ós fort per lluitar contra un fort senglar i també un llop</i>”. Les exigències del rei no han anat acompanyats de cap obsequi per el Lleó. Mentre que el Lleopard i la Pantera han estat fora, Na Renard ha aconsellat al Lleó sobre la bellesa de la Lleoparda, cosa que ha fet que la forcés a tindre una aventura, això ha empipat de mala forma al Lleopard, que quan ha tornat de la seva estança reclama venjança sobre el Lleó.</p> [[Fitxer:Imagen5.jpg|thumbnail|esquerra|El Gall]] <p align="justify">Al dia següent el Lleopard es presenta a palau acusant al Lleó de traïció i demana la seva mort per haver forçat a la seva dona a fer coses contra la seva voluntat. La pantera que havia sigut menyspreada davant del rei dels humans, proposa oferir-se com a tribut per defensar al rei. El Lleopard finalment aconsegueix vèncer a la Pantera, i a continuació, com el primer estava totalment exhaust, el Lleó ha aprofitat per matar-lo. La Serp se’n adona de la maldat de Na Renard i li explica al Bou tota la situació, per evitar que sigui descoberta, Na Renard proposa al Lleó de menjar-se al Bou ja que té la carn vella i podrida, la Serp decideix marxar del regne al veure tot l’entrellat.</p> <p align="justify">D’aquesta manera queden com a consellers el Gall i Na Renard, ja que tant el Conill com el Corb tenen molta por del Lleó i no presenta cap problema perquè Na Renard es faci amb el poder. Na Renard veu que el Gall serà una amenaça, ja que és savi i també s’adona conta de la manipulació que està emprant la guineu. Abans que pugui dir res, Na Renard s’ha menjat de forma sobtada al Gall, i d’aquesta manera ha deixat a Na Renard com a única consellera.</p> <p align="justify">Un cop que s’ha quedat sola, Na Renard va a fer una visita al Elefant, ja que li havia promès que seria rei. L’elefant té molta por de trair al Lleó, ja que les conseqüències que pot comportar, pot esdevindre una situació similar a la bogeria de Macbeth. Per evitar la mateixa situació l’Elefant explica: “<i>Na Renard dirà al Senglar que el rei el vol matar, i al Lleó li explicarà la mateixa història, quan tinguin una lluita i quedi el Lleó molt mal ferit, jo (l’Elefant) mataré al Lleó per auto-proclamar-me rei</i>”. El Lleó per fi analitza tota la situació i sense vacil•lar decideix matar a Na Renard. Com a mostra d’agraïment, el Rei ha anomenat a l’Elefant i al Senglar consellers seus.</p> [[Fitxer:Imagen6.jpg|thumbnail|center|El Lleó menjant-se a Na Renard]]  +
Activitat sobre Llibre de les bèsties de l'autor Ramon Llull, pels Ramon Muntaner +	'''Un rei pressionat per herbívors i carnívors''' Som en una bella plana, on hi ha moltes bèsties que volen escollir rei. Finalment, el Lleó és l’escollit. El Bou s’oposa i proposa com a rei el Cavall, perquè menja herba, i l’Ós, el Lleopard i la Pantera, proposen ajornar l’elecció, perquè també aspiren a ser rei. Na Renard, que viu de les despulles que deixa el Lleó després de menjar, insinua que si el Lleó no es escollit rei prendrà venjança, i produeix por als altres animals, perquè, finalment, el Lleó sigui l’escollit. [[Fitxer:IMAGEN 1.jpg|frameless|center]] Dies després hi ha un consell fins tard, i els animals tenen gana. Na Renard i el Llop aconsellen de menjar el vedell i el pollí, fills del Bou i del Cavall. Així es fa, cosa que els seus pares s’enfaden i demanen ajuda a l’home, que finalment acaba posant-los a treballar, i el Cavall li diu al Bou que fugi, perquè els mataran. El Lleó, fa un discurs on demana consellers que l’ajudin, i es trien l’Ós, el Lleopard, la Pantera, la Serp i el Llop. Na Renard s’enfada perquè no es escollida consellera, i el Lleopard decideix dir-li al rei, de forma secreta, que la guineu està jugant per poder-lo guanyar. El rei finalment no accepta a Na Renard com a consellera ni als herbívors. [[Fitxer:IMAGEN 2.jpg|frameless|center]] Na Renard, furiosa, vol prendre venjança i parla amb l’Elefant, que intenta que mati el rei perquè “no té consellers que defensin els herbívors”, i li diu que ell serà el nou rei si fa el que Na Renard li diu, i que es repartiran el poder. [[Fitxer:IMAGEN 3.JPG|frameless|center]] Al cap d’una estona, Na Renard es troba al Bou, i li convenç per que vagi al prat i bramuli tant fort com sàpiga per fer-li por al rei. El Rei i els seus consellers tenen por d’aquella veu tan greu, però Na Renard no, i el Lleó li demana que li porti aquella bèstia. Na Renard li diu que la portaria a la cort amb la condició de que no li faci mal. El Bou torna a la cort amb Na Renard, i li demanà perdó, i li diu que el rei dels homes és molt dolent i cruel. El rei agafa por i li envia al Lleopard, la Pantera, el Gos i el Gat, a petició del Bou, com a oferiment de bona voluntat. Després de molts dies d’espera, el rei dels homes es troba amb les bèsties enviades a la seva cort, i els convida a una festa amb cançons i danses molt deshonestes. El rei dels homes els hi diu: “vull un ós ben fort per lluitar amb un senglar, i també un llop”. Mentre que les bèsties tornen de la cort de l’home, Na Renard li diu al Lleó que es fixi en la bellesa de la Lleoparda, fins que acaba forçant-la. El Lleopard, quan se n’adona d’aquest fet, entra en ira i demana venjança envers el Lleó. El rei Lleó, demana que algú el defensi en combat, i la pantera s’ofereix perquè tenia enveja del Lleopard, ja que el rei dels homes el va menysprear. El combat acaba amb la mort de la Pantera, però el Lleopard, que estava dèbil, mor pel Lleó i se’l menja. [[Fitxer:IMAGEN 4.jpg|frameless|center]] La Serp, que es dona compte de que Na Renard és dolenta i manipuladora, li explica al Bou les estratègies malèvoles de la guineu. D'altra banda, Na Renard li diu al Lleó que mati al Bou, perquè està malalt, ja que té la carn vella i podrida. La Serp decideix sortir de la cort, i queden com a consellers Na Renard i el Gall. Na Renard, preocupada de que el Gall la descobreixi, decideix menjar-se el Gall, per així convertir-se en l'única consellera del rei. Una vegada Na Renard consegueix el seu propòsit, es posa en contacte amb l'Elefant, que li va prometre que seria rei, però, el propi Elefant té por de traïr al Lleó, i el propi Elefant li diu en secret al Lleó que Na Renard volia que ell morí i ell seria proclamat rei. El Lleó, que creu a l'Elefant i es dóna compte de les intencions de Na Renard, no dubta en matar-la i menjar-se-la. El rei finalment nomena com a consellers a l'Elefant i al Senglar. [[Fitxer:IMAGEN 5.jpg|frameless|center]]  +
Activitat sobre Llibre de les bèsties de l'autor Ramon Llull, pels Rubén Darío +	<center>'''<big><big><big>Democràcia carnívora</big></big></big>'''<br /> [[Fitxer:Rubendario1.jpg|500px|thumbnail|center]]<br /> <div style="text-align:justify">Fa uns dies, i després de topar molt agraïdament, amb els sagrats de l’Orde dels Apòstols, ha succeït a la fi, l’esdeveniment, que al món de les bèsties s’ha fet l’esperada elecció del rei. Després d’una acalorada batalla verbal i idealista, d’anades i vingudes de noves i de raons, entre el col·lectiu de la classe social dels herbívors, els quals defenen la seva postulació al Cavall, animal de gran saviesa, els quals els defendria dels carnívors; i la classe social dels carnívors, postulats pel Lleó, animal ferotge i impositiu, ha estat escollit el Lleó. D’aquesta elecció s’espera recuperar l’equilibri en la societat de les bèsties, i el bon impartiment de la justícia, i la reincorporació de les bèsties més desvalides. Pocs dies després, i després d’un parlament i aconsellats per la figura de Na Renard, el rei i els seus companys carnívors, menjaren el pollí i el vedell, cosa que ha provocat l'exili del Bou, al país dels humans, amb l’esperança de cercar una nova oportunitat, una altra situació política amb una igualtat entre les classes socials.</div><br /> [[Fitxer:Rubendario2.jpg|framed|center]]<br /> <div style="text-align:justify">Arribà el moment de l’elecció del consell del rei, una elecció la qual ha de ser feta amb cura, una elecció fidel i sàvia, foren escollides la Pantera, l’Ós, el Lleopard, la Serp i el Llop. Na Renard, com que no és escollida, comença a deixar veure la seva cara manipuladora i egoista, i amb astúcia intenta entrar al consell algun herbívor. Gràcies a la bona vista i la fidelitat de la Pantera, Rei fos advertit, i en comptes de Na Renard, el Gall a la cort benvingut fou.</div><br /> <div style="text-align:justify">Na Renard ha sentit la traïció del rei per no ser escollida per al seu consell. Na Renard, sota el sentiment de cobdícia i ambició, dóna paraula a l’Elefant que destronarà al rei perquè l’Elefant sigui rei, però aquest no se’n refià d’ell, ja que vol trair al Lleó. L’Elefant ha promès a Na Renard grans honors si fa dita malvolença.</div><br /> [[Fitxer:Copia de GUINEU sepia baja res.jpg|368px|framed|center]]<br /> <div style="text-align:justify">Dies passats, i amb la cort feta, i el Gat com a cambrer i el Gos com a porter, Na Renard es troba amb el Bou, el qual poca fortuna ha trobat al país dels humans. Na Renard ha vist la saó i continua amb els plans per escalar llocs al consell del rei. Finalment, Na Renard ha portat al Bou davant al rei, on s’ha disculpat, i ha aconsellat tenir amistat amb el rei dels homes. Per tal d’això han sigut enviats com a missatgers la Pantera, el Lleopard, i com a regals al Gat i al Gos. Lleó nomena el Bou cambrer i Na Renard portera.</div><br /> <div style="text-align:justify">El Lleopard i la Pantera, darrere la visita al país dels humans, sistema polític a seguir en primera instància, descobreixen atònits, que és un país corrupte, el qual son rei, no ha fet liderar els valors de justícia i equilibri sobre la societat, empobrint al poble. Un rei de caràcter luxuriós, i mal aconsellat per uns consellers, que volen ser rei més que el rei emperò. Mentrimentres, a la cort, el rei, sota la manipulació de Na Renard, viola a la Lleoparda, quina supèrbia, comportament llunyà de les savieses del Déu. En el moment que el Lleopard s’ha adonat, venjança enginya.</div><br /> [[Fitxer:Rubendario4.jpg|368px|framed|center]]<br /> <div style="text-align:justify">Aprés moments de gran tensió, s’ha produït un enfrontament entre la Pantera, defensora del rei, i el Lleopard, on aquest darrer ha resultat victoriós, i el Lleó, no més lluny d’acceptar el seu acte, ha enfurismat i ha matat al Lleopard. Un dia més tard, la Serp acusa al Bou de les desgràcies de la cort, i el Bou es defensà acusant a Na Renard. En venjança, un dia de fred, torna a mal aconsellar al rei, i aquest sota les influències de Na Renard, es menjen al Bou, a la fi Na Renard, obté gran poder a la cort. El Gat aconsellà posar més animals com a consellers, Na Renard no volgué, després d’unes paraules enfrontades amb el Gall, Na Renard matà al Gall davant el rei i se’l menjà, així es quedà sol, absoluta impunitat a la cort.</div><br /> <div style="text-align:justify">Temps desventurats en la cort. Na Renard planeja la mort del rei junt l’Elefant, el qual acceptà, amb la intenció d’enganyar-la, demanant al Conill i al Paó com a testimonis del pacte. L’Elefant parlà amb el rei i el Senglar i els explicà el que Na Renard volia fer, Na Renard va tractar de defensar-se, però el Lleó enfurismà i finalment el Conill i el Paó digueren la veritat. A la fi el Lleó matà a Na Renard.</div><br /> <div style="text-align:justify">Així ha acabat el temps d’un tro ple de tots el adjectius i fets contraris a la imatge d’un rei, com la mà de Déu, "Batalla fo atrobada per çò que veritat confonés i destruís falsia, i Déu és veritat; perquè tota persona qui mantenga falsetat se combat ab Déu i ab veritat"... esperem una nova elecció, o una nova etapa, per a una bona i nova justícia.<br /> [[Fitxer:Copia de RAMON LLUL baja res.jpg|400px|framed|center]]  +
Activitat sobre Llibreta de Vacances de l'autor Ramon Solsona, pels Andreapaulajudithmarc +	LA PROA DEL MÓN Estimat amic, No sé si encara et recordes de mi. Sóc aquella noia que vas acollir a casa teva durant un temps. Com et va tot? Espero que tot et vagi perfecte. La veritat és que a mi em va tot molt bé. Ara estic treballant en una empresa que està tinguent força èxit. Ara mateix et deus estar preguntant per què t’escric aquesta carta, després de nou mesos sense saber res l’un de l’altre. Bé, doncs ho faig per donar-te les gràcies per tot el que vas fer per mi ja que en aquell moment no tenia on anar. Vull que sàpigues que em van encantar tots aquells dies i moments amb tu. Feia molt temps que no m’ho passava tan bé amb algú, tot i que no ens poguéssim entendre gaire bé ja que parlàvem diferents idiomes. Segurament et deus estar preguntant com pot ser que et pugui escriure en el teu idioma si nou mesos enrere no en tenia ni idea. Doncs això és perquè durant aquests nou mesos que no hem estat en contacte he estat aprenent-lo, només per poder comunicar-me amb tu i donar-te les gràcies per tot el que vas arribar a fer per mi, una desconeguda que no tenia un lloc on dormir i que tu vas acollir com a una filla més sense cap mena de problema. El veritable motiu pel qual escric aquesta carta és perquè he de dir-te una cosa molt important per mi, que et revelaré al final. Abans, vull explicar-te tot el que he fet durant tot aquest temps en què hem estat separats i per què ens vam conèixer en aquelles circumstàncies tan estranyes. Primer de tot, has de saber que el fet que ens haguéssim conegut, que jo fos allà, al costat del teu far, no va ser pura casualitat. El dia que ens vam conèixer portava molt temps esperant el dia en que tu i jo ens miréssim i parléssim per primer cop. Aquest temps van ser dos anys, dos anys surant els quals vaig estar vivint a casa d’una amiga meva que s’estavaper allà. Des de la seva finestra es podia veure perfectament casa teva, igual que també es podia veure el que feies quan sorties per anar a donar volts pel far, que et quedaves mirant hores i hores pensant vés a saber en quines coses. Totes aquestes estones que passaves a la vora del far eren també les estones en què jo em quedava prop de la finestra veient tot allò que feies sense cansarme’n. Podia quedar-me les hores que fossin mirant-te només a tu. No et coneixia absolutament de res, però des del primer dia en què vaig obrir aquella finestra i et vaig veure vaig saber que eres el que volia i que et volia conèixer. Vaig esperar dos anys perquè mai ho vaig saber com dirigir-me a tu. No sabia com reaccionaries davant d’una desconeguda com jo, com reaccionaries si em presentés a casa teva i et digués que havia estat molt temps observant el que feies des de la finestra de la casa en què viu una amiga meva. Pensaries que estic boja i el més probable és que no m’haguessis fet cas, ja que ens portem una quants anys de diferència. Per això vaig decidir fer veure que jo mai ho havia estat allà i que ens trobàvem per casualitat. Vaig marxar de casa de la meva amiga convençuda que, si et feia entendre que no tenia on dormir ni què menjar, m’acolliries a casa teva i podríem passar temps junts. Així que vaig agafar la bicicleta de la meva amiga, em vaig tirar una mica d’aigua pel damunt intentant simular una mica se suor i cansament, em vaig posar a arrossegar la bicicleta per aquelles pedres del dimoni, i vaig esperar que em veiessis. Als primers minuts, quan vaig veure que em miraves i et quedaves indiferent, sense inmutar-te ni una mica, vaig estar a punt de fer mitja volta i tornar cap a casa, avergonyida. Però hi havia un sentiment o una força dins meu que em deia que em quedés allà, quieta, que en algun moment o altre vindries a socorrém, i així va ser. He de reconèixer que em vaig posar molt nerviosa quan vaig veure que t’acostaves. De cop, molts dubtes i inseguretats van començar a rondar pel meu cap: “Ve per oferir-me que em quedi amb ell al far o per indicar-me el camí de tornada? Realment voldrà que em quedi amb ell al far? No serà massa notable la nostra diferència d’edats?” Però ja era massa tard per fer-me enrere. Estava decidia a parlar i convèncer-te que necessitava quedar-me al far. Els primers dies van ser meravellosos. Per fi havia aconseguit quedar-me al far amb tu. Em feia ràbia el fet de no poder parlar i, suposo, que aquest va ser el motiu pel qual vaig haver de tornar a casa. No suportava estar amb la persona amb qui portava dos anys intentant parlar i que, a l’hora de poder parlar, no ens entenguéssim. Com t’he dit abans, no t’he escrit per recordar-te la nostra història, t’he escrit perquè volia explicar-te el que va passar fa uns anys enrere, en aquest mateix far, en aquestes mateixes roques on reboten les onades i es cobreixen quan puja la marea i en aquesta mateixa platja de sorra blanquinosa i fina. Era el mes de juliol, en ple estiu, tu estaves treballant en el far i hi havia la típica festa de poble a la plaça major. Aquella mateixa nit vas conèixer una noia alta, amb els ulls blaus i amb els cabells llargs rossos i llisos. Aquella nit vas portar aquesta noia a fer una volta a la platja. Hi havia lluna plena, cap núvol, un cel estrellat. Estirats a la sorra, mirant el cel, vas començar a fer-li petons a la galta i ella te’ls tornava. En l’ambient es notava passió. La temperatura augmentava i vau decidir entrar a l’aigua. L’aigua recobria els dos cossos nus, que a poc a poc es van juntar. Fins al punt que es van convertir en un de sol. L’endemàt la llum de l’alba us va despertar amb els dos cossos abraçats sobre la sorra. La vas acompanyar fins a la parada de l’autobús per acomiadar-te d’ella. Al cap de nou mesos vaig néixer jo. La meva mare tot això m’ho va explicar fa dos anys per això vaig venir fins aquest poblet i et vaig estar observant durant tant de temps. Tot i així, quan em vaig dignar a anar fins al far no vaig poder explicar-te res per culpa de la diferència d’idioma. Ara ja ho saps. Ara ja saps el perquè de la meva visita al far, les estones asseguda a les roques observant el mar i la platja imaginant-me l’escena d’aquella nit tan bonica i màgica dels meus pares. Espero que no t’espantis en llegir-la. És molt important per a mi que ho sàpigues i que em contestis. Et pots prendre tot el temps que vulguis per pensar-ho però aquest estiu tornaré al poble i espero que ens puguem veure i parlar. T’he trobat molt a faltar aquests mesos. Fins ben aviat. T’estimo molt. La teva filla.  +
Activitat sobre L´últim dia abans de demà - Eduard Márquez, pels Helemoni +	Un home sol, en una platja d'El Port de la Selva, que ho ha perdut tot. Després de la mort de la filla, desesperat i trist, intenta entendre el que ha passat en els últims mesos i repassa la seva vida. La novel·la es desplega en capítols curts i dinàmics, alternant el present -a poc a poc anem descobrint que la nena ha estat assassinada-, la infantesa del protagonista sota la influència d'una mare inestable i una educació rígida i castrant a càrrec dels capellans, i la joventut -ell i el seu millor amic Robert s'enamoren de la mateixa noia; és el moment de les drogues, l'alcohol, la iniciació a la vida i al sexe. Magistral i intensa, molt ben construïda, la novel·la explora els matisos i perills de l'amistat, la fragilitat dels nostres móns, i de les nostres conviccions, i el preu que paguem per la renúncia als nostres somnis de joventut.  +
Activitat sobre M de Lolita Bosch, pels A Pa Natural +	'''La vida oculta de la mare''' 12 de setembre. Són les 7 del matí i porto tota la nit nerviosa, sense poder dormir. A partir d’avui comença una nova etapa a la meva vida; començo la universitat. En el moment d'entrar al gran edifici em vaig parar a pensar: Com em rebran els meus companys? Estaré còmoda fent treballs amb ells? I en els exàmens...els aprovaré? Aconseguiré acabar la carrera sense trigar gaires anys? Em van entrar més nervis. Jo era una persona bastant tímida, i sovint amb tendència a ser molt sensible i ingènua. Tot i així, vaig decidir entrar, sense por, amb valentia, i pensant que aquell només era el primer dia; m’hauria d'acostumar. Començava una rutina que duraria com a mínim uns 4 anys. Ja arribada l’hora de l'esbarjo, reflexiono, i analitzo les 3 primeres hores de classe. Els meus companys són molt agradables, però la veritat és que no hi ha cap noi que m’hagi cridat l’atenció. Arriba el primer examen, porto dues setmanes estudiant sense parar, i tot i això, crec que suspendré. El més possible és que els nervis em superin. I a sobre, m’he deixat l’estoig a casa. He estat preguntant per classe, si algú tenia un bolígraf de sobres, i un noi molt atractiu, el qual no havia vist mai, me n’ha deixat un. A l’acabar l’examen, he anat a tornar-li el bolígraf i hem estat coneixent-nos una estona. El noi era alt i corpulent, amb un caràcter dolç de primeres; però durant la conversa vaig donar-me compte que el seu caràcter era més aviat fort i dominant. Tot i això, em va semblar un gran noi. Llavors va ser a partir d’aquell dia que parlar se’ns va convertir en part de les tasques a fer cada dia. Érem dos grans amics. Tots dos quedàvem per estudiar, per sortir de festa, per dinar... Era tot com si estiguéssim destinats a passar una vida junts. Els mesos anaven passant, i cada cop hi havia més química entre els dos, fins que un dia em va convidar a dinar amb la seva família. Aquell dia, quan posteriorment vam sortir de festa amb els del curs per l’aniversari d’una companya, va decidir-se a donar-me el nostre primer petó. A partir d’aquella nit tot va canviar. Vam decidir emprendre el que seria una llarga i intensa relació amorosa. D’aquesta manera, passaven els anys, i vam acabar tots dos la carrera universitària. Decidirem comprar un pis, i començar a fer una vida junts. Com totes les parelles, teníem les nostres baralles, però jo no li donava gaire importància i sempre acabàvem fent les paus. Al cap dels anys, vaig quedar-me embarassada, i al mateix temps d’estar esperant un fill, ens vàrem casar. La vida junts anava augmentat, amb totes les dificultats que suposava. Va arribar el dia, i vam tenir el nostre primer fill, l’M. No se li veia gaire emocionat; no mostrava gaire interès per ell. Però amb els anys, mentre ell creixia va anant agafant-li afecte, o això semblava, però no vaig preocupar-me. Tot ens anava bé. Érem feliços junts amb el nostre fill, sempre amb obstacles entre nosaltres dos, però jo seguia sense donar-li importància. Sense tenir en compte tots els petits detalls vam decidir seguir endavant i anar per al segon fill. Aquest cop ens va sortir una noia, fet que no va agradar-li al pare. En conseqüència, vaig haver de deixar el treball per poder cuidar a ella, mentre el pare treballava i ell estava a l’escola. Quan ella ja tenia l'edat suficient per anar a l’escola em passava els dies sola a casa, fent feines. Gairebé no sortia d’allà, només per fer petites compres necessàries. Va ser en aquells moments quan tot es va començar a tornar més tens: a la nit, quan el pare tornava a casa l’ambient era tot silenciós; cada paraula podia ser causa d’una rabieta del pare. Amb els dies, el pare s’anava enutjant sol, i si no parlàvem s’enfadava, però si ho fèiem també. La vida familiar a casa era cada cop més complicada. La relació entre el pare i jo era molt difícil. Vam arribar a tal extrem, que un dia al discutir, en comptes de callar-me com sempre feia, vaig decidir replicar-li. Com es sol dir, cada acció té la seva conseqüència, i vaig acabar amb un morat a la galta. Els dies anaven passant, i amb el temps, la violència no només era cap a mi, sinó que algun cop també va ser violent amb l’M i ella.  +
Activitat sobre M de Lolita Bosch, pels Beffos d'M +	Entrevistador/a: Marta Agudo J: Víctor Esteve Gravadora: Ariadna Pinel Guió: Víctor Esteve; Ariadna Pinel; Alex Ihlenfeld; Marta Agudo •Entrevista -Marta: Senyors i senyores, avui tenim un convidat molt especial. Donem la benvinguda a J, l’amic del protagonista del llibre de Lolita Bosch. Bon dia J! -Víctor: Bon dia. -Marta: Apa, comencem doncs! Díguem J, com vas notar a M el seu últim dia de vida? -Víctor: Bé, el vaig notar una mica alterat. Va contestar a la professora d' Ella i no acostuma a fer-ho. Li vaig preguntar diverses vegades si estava bé, però em va respondre que ell sempre estava bé. -Marta: Eres conscient del que passava a casa d'M? -Víctor: Mai em va comentar res, no sé si era que no tenia la confiança suficient per explicar-m'ho. -Marta: Com t'ha afectat la seva mort? -Víctor: Des de la seva mort estic molt trist, però m'ha fet reflexionar. El fet que el pare mati els seus dos fills i la seva dona i esperi a la policia bevent-se una tassa de cafè diu molt d' ell. -Marta: Com afrontaràs la vida a partir d'ara? -Víctor: Intentaré no mirar enrere, però sense oblidar-ho. No vull que aquesta tragèdia es torni a repetir mai més. -Marta: Un plaer tenir-te a l'Entrevista del Dia. -Víctor: De res. El plaer és meu. -Marta: Doncs això és tot per avui. Demà més a l'Entrevista del Dia.  +
Activitat sobre M de Lolita Bosch, pels Geframajo +	Aquí hi enganxem l'enllaç per poder accedir a veure el nostre treball: http://popplet.com/app/#/732270  +
Activitat sobre M de l'autora Lolita Bosch, pels Beffos d'M +	Som el grup Beffos d’M. Els components del grup som: el Víctor Esteve, la Marta Agudo, l’Ariadna Pinel i l’Àlex Ilhenfield. Hem preparat un anunci sobre el llibre d’M, l’autor del qual s’anomena Lolita Bosch. L’anunci està centrat en l’ambient familiar en el que vivia l’M i en la seva amistat amb J. Hem triat les paraules que més ho descriuen i les hem posat en un format de vídeo, que l’hem penjat al YouTube. Hem alternat les paraules amb unes fotografies que pensem que son les més adients per ajustar-se a la realitat en que viu l’M. Les fotografies intenten recrear els sentiments i les circumstàncies que envolten les últimes hores de la vida d’M. Ens ha semblat que el vídeo està força bé i esperem que us agradi.  +
Activitat sobre M de l'autora Lolita Bosch, pels Bojos per Lolita +	'''GUIÓ PER L’ANUNCI PUBLICITARI:''' ''Personatges:'' Avi que està llegint a la butaca: MARC MARTÍNEZ Narrador: MIQUEL PARDO Persona encarregada de grabar: MARC PERALS Encarregat de sortir en pantalla espontàniament: MARC PERALS Venedora visual: ADA LAFIGUERA ''Guió:'' Marc M.:(Llegint un llibre en la butaca) Miquel: Cansat d’aquells llibres tan feixucs i inacabables? Marc P.: Jo si! Miquel: T’has sentit algun cop apartat per culpa d’un llibre? Marc P.: Jo si... Miquel: Doncs aquí tenim la solució! Ada: (Surt amb el llibre a les mans presentant-lo) Miquel: Et presentem el llibre d’M, on disfrutaras de tensió, assassinats i molta por per part dels personatges. Ada: (Segueix amb el llibre presentant-lo) Miquel: M és el protagonista del llibre, un nen ple d’il·lusions i amb esperança. En aquest llibre descobriras com és M en cada situació i com s’enfronta a elles. Ada: Et recomanem que te’l llegeixis si vols sentir emocions fortes.(Li dona el llibre al avi) Miquel: Amb M això s'ha acabat. LLEGEIX-TE'L! Marc M.: (Obra el llibre, mira unes pàgines, s’interesa, tira l’altre llibre i mira a la càmara alçant el dit gros en senyal de que és un llibre excel·lent).  +
Activitat sobre M de l'autora Lolita Bosch, pels El Verdaguer Dels Anells +	'''PERSONATGES''' M- Sergio Gálvez García Ella- Anna Trillo i Silvestre Pare- Sergi Pérez Canut Mare- Marcel Figueras Bru Càmara- Pol Márquez Cateura '''GUIÓ''' (Pare entra a casa i va directament a la cuina. Ella i la Mare estan a la cuina. La Mare està tallant un tros de pastís per a Ella i li dóna) ''- A LA CUINA:'' ELLA- Gràcies mama. (El Pare entra a la cuina) PARE- Bona nit. (Ella i la Mare el miren) MARE- Ella, a dormir. ELLA- Bona nit mama. (El Pare marxa a buscar M mentre la Mare rebufa) ''-AL PIS DE DALT:'' (El Pare entra a l’habitació d’M i pica for a la porta) PARE- Desperta la teva germana i baixeu ja! (El Pare marxa i M va a l’habitació d’Ella, la desperta i baixen al menjador) ''-AL MENJADOR:'' (Ella i M entren i al passar pel costat del Pare, mata a Ella d’un cop d’espasa, i M i la Mare cauen al sofà) M-NO! MARE-NO!No… (Al dir el segon “NO”, el Pare li clava un cop d’espasa a la Mare i ella mor. M intenta escapar, però el Pare l’atrapa i el posa de genolls contra el terra) PARE- Ara t’has quedat sol, no tens ningú. (Pare mata a M) ''-A LA CUINA:'' (El Pare després de matar la seva família, baixa a la cuina i es fa un cafè. Se’l pren i després truca la policia) PARE- Policia? He matat la meva família[..]. Carrer Verdaguer Dels Anells número 5 '''FI'''  +
Activitat sobre M de l'autora Lolita Bosch, pels ProjectX +	M no somia. Dorm. I de sobte el pare entra a l’habitació sense obrir el llum. Però, tot i així, M pot imaginar la vena inflada que li travessa el front. -Desperta la teva germana i veniu a la sala d’estar. He de parlar amb vosaltres. El pare crida, no parla. I M té por. S’aixeca sense sabatilles i sense mitjons i mira de veure què passa a la sala d’estar mentre fa cap a l’habitació de la seva germana. Però no veu res. No veu la mare. I se sent culpable d’ haver-se adormit. Voldria xiuxiuejar ‘’mare’’. Però no xiuxiueja res. Les mans li suaven i tot nerviós amb un pas lent va cap a la saleta on la seva mare sol cosir, I agafa unes tisores per protegir-se. Ella mig adormida, agafa la mà al seu germà, i tots dos van a la sala d'estar, però Ella quan veu la seva mare a la cadira corre a asseure's a la seva falda. El pare no veié l' M, i tot just aixeca el cap troba l’ M davant seu, amb una mirada desafiant, una cosa que mai s’atreviria a fer. Amb una aire de superioritat, el pare li pregunta tot vacil·lant. -Què penses fer amb aquestes tisores? I M respon amb el cap ben alt. -El que hauria d’haver fet fa molt de temps... L’ Ella en mig d’aquest duel entre pare i fill protesta. -Tinc son, puc tornar a la meva habitació? I la mare en un intent d’ aixecar-se de la cadira, el pare alça la mà i la colpeja a la galta, en aquell mateix moment s'escolta un crit de ràbia per part de l’ M. De cop i volta, el pare treu una pistola. M, ja amb motius per clavar-li les tisores les llença amb força al terra, per demanar atenció. I en un moment de silenci M mira la mare, plorant, després mira la seva germana petita, li dedica una somriure gratificant, i per últim mira el pare i li explica la situació. -Pare, ja no tinc quatre anys i ja no necessito que la gent em digui el que he de fer, cosa que tu mai em vas dir, però ara jo et diré el que has de fer. El pare tot estranyat el mira amb una cara de sorpresa, però M no ha acabat. -He trucat la policia, i no trigarà en venir. T’aconsello que deixis la pistola al terra i que ens deixis en pau a la mare, l' Ella i a mi. El pare aixeca la pistola apuntant al M al front, amb una cara de ràbia, i després d’ un somriure, dispara un tret provocant-li una mort ràpida. Segons després, la mare corre al costat de l’ M. Tot just l’ M cau a terra, s’escolta una sirena de policia, i el pare sabent el futur que li espera es dispara a si mateix, provocant-se la seva pròpia mort. El pare i M se n’han anat. I nosaltres ja no tornarem a veure’ls. Mai més.  +
Activitat sobre M de l'autora Lolita Bosch, pels Voquimoll +	[[Fitxer:Exemple.png]]  +
Activitat sobre M de l, pels Geframajo +	<big>'''ENTREVISTA AL PERSONATGE DE “M'''</big> '''INTRODUCCIÓ''' Bon dia M, al nostre grup “LITE A FULL” ens agradaria fer-te una entrevista per saber cada pensament teu en tots els moments que vius, la teva descripció de la vida,etc. Estaríem molts agraïts de la teva col•laboració ja que volem enviar un article a un diari català ja que aquest, es fa un concurs d’articles en els quals una persona s’obri a tu. Nosaltres hem escollit una persona com tu ja que creiem que ningú sap com ets realment. '''ENTREVISTA''' '''• Primer ens agradaria saber més de la teva persona, les teves virtuts, les pors,etc. Et podries obrir a nosaltres, fent una breu descripció de tu com a persona?''' - Bon dia, si us sembla bé començaré per explicar les meves qualitats vistes des de la meva perspectiva, ja siguin negatives o bé positives. Jo crec que mai he arribat a mostrar-me tal i com sóc degut a la meva situació familiar. Per mi que aquesta situació és la que m’ha fet arribar a ser com sóc. Em considero una persona que pels seus ho dóna tot i més però a la vegada no deixo que ho donin per mi ja que crec que jo sol puc amb tot, cosa que acabo veient que no és veritat. Tampoc em sé descriure gaire bé ja que jo vaig canviant depenent dels moviments que faci la meva vida, o la vida dels del meu entorn. '''• Quan va començar totes aquestes males accions del teu pare respecte a la teva mare, a la teva germana i a tu?''' - Tot això va començar molt abans del que la gent pensa. Va ser en la primera discussió important que van tenir mons pares...El pare la va començar a cridar retraient-li totes les coses fosques del seu passat a la mare i ella es va tornar més dèbil, encara. L’enfrontament va durar dies i nits, sense parar fins que de sobte, el pare tot enfurismat va deixar anar una bufetada. En aquell moment la casa va quedar paralitzada, tothom estava bocabadat amb el moviment del pare. Arrel d’això ja va canviar tot, les discussions ja eren rutina i el maltractament, ja sigui verbal o físic, també. '''• Què et va passar pel cap quan et vas posar a plorar al laboratori?''' - Un dels moments en què més por he tingut va ser aquell... Estàvem a classe de biologia i vàrem pujar al laboratori per fer uns estudis dels gens. El professor es va posar a explicar que els gens dels progenitors són heretats per la descendència,etc. i en aquell moment, vaig tenir la major preocupació de la meva vida, tan sols tenia un desig: tan de bo jo no hagués heretat els gens de mon pare perquè no volia tenir res d’ell. Aquest va ser el motiu pel qual em va caure el món a sobre i em vaig posar a plorar. '''• Com era la teva relació amb J, ens la podries descriure des de la teva perspectiva?''' - La meva relació amb J sempre ha estat molt bona ja que era el meu millor amic, l’únic que m’entenia, que em feia sentir feliç tot i no saber el perquè dels meus estats d’ànim,etc. '''• Perquè mai vas parlar amb J de la teva vida familiar, dels teus problemes,etc. és una qüestió de manca de confiança o de por pel que es pugui dir de tu i de la teva família ?''' - J era el meu millor amic però la situació que jo tenia a casa ja m’era prou difícil digerir-la a mi que no sabia com reaccionaria ni el que podria arribar a pensar de mi. Deu ser que no vaig tenir el suficient coratge ja que primer ho hauria d’haver assimilat jo. '''• Perquè mai vas tenir el suficient coratge per parlar amb Ela?''' - Aquesta serà una de les coses que mai em perdonaré... Ella era la noia que només mirar-la i que somrigués em donava la força necessària per continuar lluitant per aconseguir el que realment volia. Però jo mai vaig tenir la suficient confiança en la nostra relació ja que jo tinc molts secrets que em són impossibles de dir i com he demostrat, ni en el cas de tenir-la amb mi els la podria confessar. '''• Com creus que hauria estat la teva vida amb una família diferent?''' - Realment no t’ho sabria dir ja que potser no tindríem aquest problema però en tindríem d’altres... Això no es pot saber mai, simplement has de viure la vida que t’ha tocat i lluitar per la vida que t’hagués agradat tenir. '''• Que creus que hagués passat si haguessis denunciat a la policia la situació que vivies a casa teva?''' - Diria que és una de les preguntes que més cops m’he fet. Moltes vegades m’he preguntat: Per què no ho vaig fer? No vaig ser prou valent?... Però no serveix de res fer-me tantes preguntes. El cas és que no ho vaig fer i si ho hagués fet no sé que hagués passat però tampoc ho vull saber ja que res del que pugui pensar farà canviar la realitat. '''• Alguna vegada has pensat com t’hauria anat la vida si haguessis acceptat la proposta del entrenador de bàsquet?''' - La veritat és que tan sols m’he fet aquesta pregunta un sol cop i, a partir d’aquell moment vaig tenir clar que m’havia de deixar de preguntar-me per què no vaig fer alguna cosa en moments determinats i pensar en el que podia fer per millorar la meva vida. Així que per aquesta pregunta, no tinc resposta alguna. Moltes gràcies per la teva col•laboració.  +
Activitat sobre Males companyies de l'autor Marc Cerdó, pels 07018.casp +	En un racó de Mallorca en l'època actual hi trobem en Joan, un jove en plena etapa de canvi vital, acostumat a ésser classificat com una mala influència. Juntament amb el seu amic Àngel protagonitzaran una acció trencadora i boja, cremar el bosc matant així a tres persones. Com a desencadenant ens trobarem una història de fugida, amor i identitat personal.  +
Activitat sobre Males companyies de l'autor Marc Cerdó, pels Malescompanyies +	Aquesta novel·la ens descriu l'història d'en Joan, un nen conflictiu i amb un caracter esmorteïdor amb ganes de voler-se menjar tot el que se li presenta per devant. Durant el llibre en Joan compartirà la vida amb un altre personatge i junts es faran cul i merda però aquesta relació no és diguem-ne de les més pacifiques i bulnerables.  +
Activitat sobre Males companyies de l, pels 07045.casp +	SINOPSI El protagonista d'aquesta història sap encertar amb l'escopeta el cul dels gats salvatges perquè s'ha criat en un medi rural. També sap adaptar-se al règim disciplinari esquitxat de fantasia a què l'ha sotmès el medi familiar. Pare, mare i avis fan funcionar de meravella una nova variant d'autoritat, el despotisme histriònic: les parets d'una casa esdevenen un teatre divertit i terrible, tan pautat com les festes de moros i cristians -sempre reben els mateixos- i exposat a la mirada pública. Però el protagonista ha pres una decisió: es hora de la insurrecció.  +
Activitat sobre Mans quietes! de Piti Español, pels CAMP +	'''Sinopsis:''' Aquesta emocionant novel·la de Piti Español ens planteja el punt de vista de les dones i com es senten tractades en la societat. Per mostrar-nos-ho utilitza l’exemple d’una home de família, divorciat de la seva dona, que és acusat de colpejar un nen de l’escola dels seus fills. A causa d’això, la seva ex-dona i la mare del nen agredit, es reuneixen amb la directora del centre. En aquesta reunió, les tres dones es posen en contra del protagonista i no són capaces d’acceptar que ell no és culpable de res, pel simple fet de ser un home. En aquesta història es giren els rols entre homes i dones ja que l’autor volia fer èmfasi en les desigualtats que hi ha entre els dos sexes. Ens centrarem en la idea que tracta el llibre del masclisme i el tracte dels homes cap a les dones. Hi afegirem, també, algun moment en que es ressalti l’ús de la llengua que, majoritàriament s’utilitza el masculí. Volem fer escenes curtes i els moments més rellevants de l’obra de Mans quietes!, Mostrant els personatges clau. '''Guió literari''' Mans quietes de Piti Español Carlota Osuna, Carla Rodríguez, Melanie Infante, Paula Padilla, Martí Ibañez, Albert Pumar i Carlos Garrido. (Totes les escenes es duen a terme dins d’una aula de l’escola) Primera escena (Interior. Dia.) Manel (Entrant per la porta i anant cap a la Núria) Hola soc en Manel, el pare d’en Joan. Vinc per la reunió. Núria (Donant-li la mà a Manel) Jo la Núria, la seua tutora. Segona escena (Interior. Dia.) Cortejo (Entrant per la porta i dirigint-se a Manel) Tu! Tu vas pegar el meu fill! Manel (Sorprès) Jo? Però que dius? Jo no vaig pegar pas el teu fill! Cortejo: Ho vaig veure jo, així que no em diguis que no. Tercera escena (Interior. Dia.) Aurora (Parlant per teléfon amb la seva parella) Com dius? Que no va ser ell? Vas ser tu? Bé, d’acord, d’acord, ja pensaré alguna cosa… Quarta escena (Interior. Dia.) (Manel, Aurora i Cortejo estàn discutin a l’aula, la veu és en off, el vídeo a càmera lenta i amb una música épica de fons) Entre la quarta i cinquena escena hi ha un clip en negre que diu: “Pocs minuts després…” Cinquena escena (Interior. Dia.) (Manel està assegut en una cadira. Aurora, Cortejo i Núria al seu voltant, amenaçants) Cortejo (Agafant a Manel pel coll de la camisa) Així és com ens feu sentir els homes. Manel (Mentre Aurora li lliga les mans amb una corda, ell fa una mueca de dolor) Au! Em fas mal! Aurora Et fots! Jaume (Entrant per la porta, confòs) Què coi està passant aquí? Sisena escena (Interior. Dia.) Manel (Lligat a la cadira, mirant amb cara de fàstic a les dones) Esteu bojes! Cortejo (Ofesa i acostant-se a Manel per fotre-li una bufa) Perdona? '''Tagline''' Una novel·la plena de falses acusacions, mentides, molta violència, però amb la diversió assegurada.  +
Activitat sobre Mans quietes! de Piti Español, pels Lessenyoresdelsanells +	SINOPSI Quan Manel intenta demanar igualtat per la part que li correspon (de la part dels homes), les dones que hi ha en aquell moment el fan posar-se unes sabates de tacons i el fan caminar ,li pinten els llabis i li baixen els pantalons (per que vegi com es senten les dones amb faldilla) i aquest es queda en roba interior. L’humilien d’una manera descarada, ja que la finalitat que busquen les dones, és la igualtat entre els dos gèneres. Aquestes dones treuen el mòbil de ses butxaques i el começen a grabar i a burlar-se’n d’ell. Idea Aspectes que es volen destacar: El que volem destacar es quan els personatges de les dones li diuen els seus sentiments a Manel i fan que ell es senti com una dona si sortís amb les seves amigues per la nit i elgun home les volguessin violar,o manossejar-les. Gènere: Comedia. TAGLINE: Que las mans quietes t’acompanyin. EL GUIÓ LITERARI Un guió literari no és més que l'escriptura d'una successió d'escenes i seqüències dialogades, amb les acotacions corresponents, que conformen la narració. És, per tant, molt similar a l'escriptura d'una obra de teatre, si bé té algunes especificitats. Un guió literari es divideix en ESCENES, tot tenint en compte les localitzacions. Cada vegada que hi ha un canvi de lloc, hi haurà un canvi d'escena. Cada escena està introduïda per una capçalera que indica el número d'escena, si transcorre en un espai interior o exterior (INT/EXT), de dia o de nit (DIA/NIT) i el nom o identificació del lloc. Per exemple: ESCENA 1 (A l’exterior de casa de l’Aurora) (Manel,Aurora i Núria, discuteixen sobre qui va picar al Dani,fill de la Cortejo) AURORA: ¿Per què vas picar a aquell nen?... No tens remei!... MANEL: ¿Que jo no tinc remei…? Però “carinyo” jo no vaig fer res… AURORA: No es “carinyo”es estimat,... MANEL: ¿Però tu pots callar que no estic parlant amb tu? AURORA: No faltis el respecte. (Tant com Manel,Aurora i Núria segueixen discutint) ESCENA 2 (Entren a l’interior de casa d’Aurora, amb les begudes a la mà. Aquests quatre entren discutint. S’hi afegeix la Cortejo, la mare de Dani Pueyo.) MANEL: Que no, havera que no,que les coses són així home… NÚRIA: Que tu vas pegar a aquell nen i ja està.. MANEL: Que no, que no, que no! AURORA: Que sí, que no tens raó, que no tens raó! CORTEJO: Tú, no pots tocar al meu fill, això per començar… MANEL: Però que jo no li vaig fer res a aquest noi! AURORA: No siguis mentider. NÚRIA: Ets un cas,ets un cas…(amb desesperació) MANEL: ¿Que jo sóc un cas? Jo estic flipant amb la gent. ESCENA 3 (Están a la cuina d’Aurora. Segueixen discutint,fins que Núria…) MANEL: Apart, els nois no poden plorar mai. Jo,quan era petit el meu pare em fotia cada hostia per plorar com una nena, i si plorava com una nena m’en fotia una més. NÚRIA: ¿I perquè no podien plorar els nois? (Entra Dani Pueyo,fill de la Cortejo) DANI: Mama tinc pipi,vull marxar… CORTEJO: Tranquil fill,un moment,un moment… NÚRIA: Et farem sentir com una dona, ja ho veuràs.. MANEL: A ,mi? (Sorprès per el que li ha dit Núria) ESCENA 4 (Les quatre dones obliguen a Manel a aixecar-se. En aquest instant el farán sentir com una dona quan té por dels homes i el que poden arribar a fer.) MANEL: ¿Però què feu? Esteu totalment bojes. ¿Perquè tu em baixes els pantalons ara? NÚRIA: Ara et farem sentir com ens sentim les dones últimament AURORA: Ja ho veuràs! NÚRIA: Dòne’m les mans. Dòne’m les mans! ( Amb antonació d’obligació.) (Aurora ajuda a Núria a subjectar i lligar-li les mans a Manel. Cortejo supervisa que Manel intenti no escapar entre les dones.) (Manel pensant i diguen’t-ho en veu baixa…) MANEL: Jo,cada vegada entenc menys a les dones… ESCENA 5 (Aurora truca a Ximo,qui resulta ser la seva nova parella, ja que Manel i Aurora son ex-marit i ex-muller) AURORA: Hola Ximo amor,...(en veu d’enamorada) ¿Que tal?... Bé, bé.. (explican’t-li-ho resumidament) Sí,sí,s’ho està creguent tot,...si,si,s’està posant tota la culpa, està sortint molt bé el plà eh,...(Aurora segueix parlant amb Ximo).  +
Activitat sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Elboligrafnegre +	SINOPSI DEL TRÀILER: TAGLINE:  +
Activitat sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Fresasconnata +	La Núria i l'Aurora diuen que en Manel ha pegat a un nen, així que decideixen fer-li pagar el que elles creuen que ha fet, mentre ell s'intenta defensar. El que hauria d'haver sigut una reunió de pares, s'acaba convertint en un infern per en Manel. UNA IMPRESSIONANT OBRA QUE US DEIXARÀ BEN QUIETS!  +
Activitat sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad +	Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?  +
Activitat sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Pangea +	Sinopsi tràiler del llibre: El nostre tràiler combinarà els formats de veu en off mentre es van observant escenes diverses de l'obra amb diàleg directe entre els personatges. S'anirà passant per sobre dels molts aspectes que es tracten al llibre de forma breu, per donar dinamisme al tràiler. L'escenari serà permanentment un aula d'una escola de primària. Hem decidit eliminar el personatge de Jaume del nostre treball. Tagline: Cal estar lligat per demanar perdó GUIÓ TÈCNIC Manel: Hola sóc en Manel, el pare d’en Joan, tenia una reunió amb la directora. Jaume: Hola sóc en Jaume. Manel: Hola. Núria: Hola, no havíem quedat a les 7:30 són les 7. Manel: I que tal els xiquets? Núria: Diràs el xiquet i la xiqueta. Manel: Bueno si els xiquets. Núria: Bé, sí, les xiquetes. Aurora: Hola? Estàs sol aquí? Manel: Sí. Jaume: Perdona que la molesti, a trucat el señor Cortejo un altre cop. Núria: Bfff. Núria: Passi. Cortejo: Aquest, aquest ha sigut a qui a picat al meu fill. Núria: Així, és com ens sentim nosaltres, quan no ens deixeu dir res. Aurora: Calladetes més guapes. Manel: Mmmmmm. Núria: Només us interessa les mamellas. Aurora: I el cul. Manel: Cal estar lligat per demanar perdó?  +
Activitat sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Personesquietes +	Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones.  +

(anteriors 25) (següents 25)