Propietat:Escrita

Aquesta és una propietat del tipus Text.

Pàgines que fan servir la propietat "Escrita"

Es mostren 25 pàgines que fan servir aquesta propietat.

(anteriors 25) (següents 25)

A
Activitat sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels Frankenstein +	Estimat Víctor Frankestein, et volem comentar que les teves debilitats t'estan fent la vida imposible. Primer, ets molt desconfiat i ens n'hem adonat perquè van veure que no vas confiar en el monstre. Després hem vist que ets una persona massa negativa ja que des que el monstre es va enfadar amb tu, veus la part dolent de tot. Per últim ets poruc perquè des que vas conèixer a Frankestein, vas tenir por d'afrontar tots els problemes. També hem observat que jugues a ser Déu, intentant crear una ciència però sense ética i això et deurà cap a un problema, la por de no haver creat vida bé. Un altre tema per parlar seria la teva relació amb l'Elizabeth. Sincerament, pensem que en aquesta relació mai i ha hagut amor; és a dir, Elizabeth de de petita sempre se li ha imposat que tingués una relació amb tu però a ella no li agradava, així que es va acostumar a viure amb tu i estar tota la vida amb tu. Elizabeth, en estar des de petita amb tu es va acabar enamorant de tu i no va tenir temps d'enamorar-se d'una altra persona. Peró al final us vau enamorar i la vostra relació no acaba bé. Finalment us vau estimar molt. Aquestes són les coses que hauries de saber i algunes canviar. Una cordial salut Adriano Violeta Nerea Manel  +
Activitat sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki +	Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il·luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il·legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie  +
Activitat sobre Germà de gel de l'autora Alícia Kopf, pels Ainara-gala +	Aquest llibre tracta la vida de l'autora des de la metàfora del gel. L'Alicia té una obsessió amb les expedicions els pols i això ens ho deixa veure a la seva novel·la. També ens parla sobre la seva relació familiar, ens explica la relació del seu germà autista amb el món i ens parla una mica sobre les relacions amoroses i com es poden glaçar.  +
Activitat sobre Germà de gel de l'autora Alícia Kopf, pels NúriaAda +	La novel·la explica la vida d'una dona i la seva passió pel gel, que durant la història podem anar veient que és tracta d'una metàfora d'ella mateixa. Aquest llibre és el diari de recerca d’una dona que s’obsessiona per la història polar. És la història del seu germà, un home congelat. És la història de l’origen de la congelació de les relacions familiars. És la relació entre dos mons, el de fora i el de dins, i els desajustos constants entre l’un i l’altre.  +
Activitat sobre Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases, pels Despertaferros +	Estimada Olga, Fa mesos que no en sé res de tu, després de tots els records que hem viscut, em sap greu que tot canvies després de la mort del Ramon. Les coses per Barcelona van prou bé, els amics m’estimen i la família, doncs bé, com sempre, anem fent, amb els nostres alts i baixos. Desitjo que tu segueixis alegre i tan viva com sempre, segur que d’aquesta manera deus tenir mils d’ ulls posats a sobre. Jo et trobo a faltar, t’estimava tant Olga, crec que realment em vaig enamorar de tu. A vegades penso en cada detall que causà la nostra distància. Et vaig deixar marxar, de la qual cosa em penedeixo minut a minut d’ ençà aquell dia. M’ agradaria veure’t i tornar a saber i notar la teva respiració prop del meu coll, la teva dolça olor i el teu somriure ple d’ encant. Vull tornar-te a tenir entre els meus braços i aquest cop no deixar-te marxar. Unes línies enrere he dit: T’ ESTIMAVA TANT OLGA, ho retiro i em corregeixo, T’ ESTIMO TANT OLGA. Sé que potser sona brusc, però no trobava les paraules adequades i si les tenia no podria parar d’ escriure pàgines amb les coses més boniques que ningú et diria. Malgrat que algun cop no entengués els teus aires “kumbaians” , el teu tacte tan especial per la gent gran i els teus aires rics d’ alegria, t’ estimo, cada detall del teu rostre i del teu caràcter és el que m’ ha fet feliç durant tant de temps, ara tot això és el que m’ adoloreix i m’ entristeix cada dia. D’ aquests defectes jo me’n vaig enamorar. Desitjaria tant poder-te acaronar de nou el teu cabell suau, poder-te agafar les teves mans dolces i besar-te sense parar . Desitjaria tant que fossis meva de nou i poder-te recordar que t’estimo, perquè ho faig cada dia que passa més i més. Sempre m’ havien dit una frase, però mai n’ havia fet molt cas: “ Quan no tens, més desitges, i quan mes desitges, més estimes”, ara m’ adono de tota la raó amagada entre aquestes paraules, tot el sofriment i la màgia es barregen per fer-te sentir especial, algú diferent, algú disposat a lluitar per aconseguir el seu tresor més preuat. A vegades em pregunto quan va començar tot, però sóc incapaç de recordar, segurament va ser el primer dia que et vaig veure, tan bonica com sempre. No tinc més temps, tinc coses a fer i escrivint-te m’ hi podria passar hores i dies. T’ enyoro, ploro i t’ estimo. Et vull, et necessito. Recorda ’m de tant en tant Olga, pensa en el que un dia vam ser i jo vaig deixar perdre. Recorda que jo estic aquí, esperant-te i estimant-te d’ una forma inexplicable, d’ una forma que només tu i jo podem descobrir. Espero que tot vagi bé per París i que segueixis somrient dia a dia. T’ estimo Arnau.  +
Activitat sobre Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases, pels Festucs +	(A casa d'en Marc) M- Mama, pots venir? Mama- Sí, què vols? M- He de fer un regal a la Carla! Mama- Doncs regala-li el “Jo, el desconegut”. M- Però si és un llibre!! Mama- Quan arribis a casa seva per donar-li el regal li dius: Doctor Torracollons, Malatesta, Ramon, Frederic, la veïna pesada, Arnau, Olga i la moto de l'any de la Maria Castanya. M- (Riu) Mama- Veus, has rigut, doncs si t'ha fet gràcia segur que a ella també li agradarà el llibre! M-Gràcies mama! (S'abracen) (A la festa de la Carla) G- Té Carla, moltes felicitats! C- Gràcies. Què és? G- És un llibre, el “Jo, el desconegut”. C- Un llibre? I...de què va? (Cara de fàstic) G- L'Arnau i l'Olga són dos joves que col•laboren en una associació d'avis. Allà coneixen l'Antònia i, el més important, el Ramon. Gràcies a ell viuen una gran experiència que els fa veure els trers pilars de la vida: (Power ponit) Veu in off- Humor, Amor i Mort. Una novel•la realista que ens mostra que potser no ets la persona que et penses que ets, que les primeres impressions enganyen i que l'amor i les experiències et poden canviar la vida. (Altre cop a la festa) G- “Jo, el desconegut”, t'agradarà! C- Moltes gràcies, Marc! (S'abracen)  +
Activitat sobre Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases, pels Les desconegudes +	'''Seguiré amb tu''' Encara recordo la teva veu, Te’n recordes tu de mi allà dalt? El temps està passant, I encara no t’he pogut oblidar. Et vaig conèixer aquella nit, I al cap d’un dia ja érem amics, No va ser fàcil però vaig aconseguir la teva amistat. Però mai vaig arribar a pensar, Que et podria perdre així. El sofriment i la raó em van fer tornar a la realitat. Em perdonaràs per no haver-me quedat al teu costat? Per no haver complert la promesa? Trobo a faltar les discussions que ens donàvem amb cariño y amistat. “Em quedaré al teu costat i t’ajudaré fins al final” Però mai vaig arribar a pensar, Que et podria perdre així. El sofriment i la raó em van fer tornar a la realitat. No ho entenc, no puc entendre-ho Perquè no vaig poder dir-te adéu per últim cop? el final va arribar sense avisar, i ningú el va poder aturar.  +
Activitat sobre Jo, robot de l'autor Isaac Asimov, pels EASCD +	Corre l’any 1966 i estem a les beceroles de la robòtica. La companyia U.S. Robots fabricava robots sense veu; fins aquell moment només s’havien fet proves amb drobots parlants. Robbie és el robot-mainadera de Glòria, una nena de vuit anys. Amdós mantenen una relació de companys de joc, fins i tot Glòria li explica contes: «Però La Ventafocs és el seu conte favorit i jo encara no l’he acabat». Els pares de la Glòria tenen opinions del tot contràries respecte Robbie. La mare el veu com una màquina espantosa i vol desfer-se d’ell perquè pensa que la seva filla ha de relacionar-se amb nois i noies de la seva edat. En canvi, el pare no hi està d’acord però cedeix davant la seva dona i es desempallega del robot, cosa que fa entristir profundament la seva filla. Per oblidar-lo fan un viatge a Nova York, però l’intent fracassa perquè Glòria només pensa en el seu «amic». Un dia, els pares decideixen portar la Glòria a la fàbrica de U.S. Robots, a fi i efecte de fer-li veure que no són humans. Durant la visita la Glòria està a punt de ser aixafada per un tractor però Robbie la salva complint així amb la primera llei de la robòtica. Al final la mare accedeix a tornar a casa amb Robbie. La història se centra en gran part en la tecnofòbia que rodeja als robots.  +
Activitat sobre Jo, robot de l'autor Isaac Asimov, pels Los cracks +	volem enfocar-ho sobre la inteligencia del robots  +
Activitat sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels ATM'S GAH +	Hola Júlia, T'enviem aquesta carta des de l'institut Fons del Glorieta. Volem comunicar-te que ens va agradar molt el teu llibre, sobretot perquè la història era molt enganxosa i el diàleg era fascinant amb molta acció. El que ens ha agradat més ha sigut la valentia que has tingut durant tot el temps i també  +
Activitat sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels Chupipandi03 +	Estimada Juliette, Com estàs? Ja sé que ha passat molt de temps des de l'accident del teu pare. Per cert, ja està recuperat, no? Segons un article del diari vaig poder veure que el culpable de la tragèdia no era ell, sinó algú molt proper a tu. Com et sents tu després de tot això? Ja sé que tot això no és molt normal en una vida quotidiana però són coses que, segons a qui li passen, són molt... La setmana passada vaig anar a Barcelona i em vaig posar en contacte amb ta mare, no sé si t'ho ha dit, però és perquè he de fer un article de periodisme de l'institut, i necessito una bona notícia o entrevista; per això volia que ta mare es mantingués en contacte amb mi. No t'ofenguis, espero que et sembli bé això de fer aquesta entrevista, per això primer t'ho comunico a tu. Deixem de banda els drames, espero que no m'hagis oblidat i tampoc que mai m'oblidis. Ah Sí...!!! La setmana que ve passaré per Barcelona i, si et sembla bé, ja li he comentat al Blai que quedem perquè ens puguem posar al dia. Molts petons de la teva amiga!  +
Activitat sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels Fms +	Hola, Juls Sóc un amic del teu pare, que vaig conèixer a una excursió de la feina. Vaig veure la notícia per la televisió mentre berenava un entrepà de pernil i un cafè amb llet al sofà que t'agradava tant a casa meva. Només veure el camió ja s'havia qui era, el teu pare ja que hi havia el llop a la cabina perquè ell sempre deia que en pintaria un. Des d'aquell dia no he sabut res més del tema però t'estic escrivint aquesta carta perquè li donessis ànims al pare i a la mare m'agradaria que algun dia féssim una excursió per les muntanyes de Prades. En conclusió tinc moltes ganes de saber el resultat de tot això i quan ja ho hagués superat quedéssim per dinar o sopar algun dia tots junts junt amb el padrí Martí i si li ha passat alguna cosa al pare m'enviéssiu un correu electrònic perquè no vull esta amb l'intriga de saber que li ha passat estic bastant preocupat sisplau. Atentament, Diego.  +
Activitat sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels Hateu +	Bon dia! Avui farem una entrevista a la protagonista principal del llibre "Juls, Juliette". Entrevistador: Hola Júlia! Júlia: Bon dia! Entrevistador: Com vas reaccionar quan vas vas veure a les notícies que el teu pare havia tingut un accident? Júlia: Doncs, va ser un xoc molt fort, ja que no s'ho esperava ningú, però ràpidament vaig cridar a la meva mare i vam anar cap a l'hospital. Entrevistador: Què vas sentir en aquells moments tan durs? Júlia: Vaig sentir que tot podria amb mi, però ho havia de fer pel meu pare, havia de tirar endavant.  +
Activitat sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels JHMS +	Estimat tiet, T’escric aquesta carta perquè ahir el pare va tenir un accident espantós! Sobre les 10:30 del matí va sortir per la televisió. Jo estava amb la mare quan ho vaig veure, a la mare li va caure el plat del esmorzar. Vam trucar a l'hospital per a veure si el nostre pare estava ingressat i ens van dir que si... Ens vam quedar molt bé però quan vam arribar a l’hospital...Estava en coma. Quan volíem entrar a la sala que estava ingressat el pare, va aparèixer el policia Vilarassau, que tenia un ull blau i un marró. Primer la mare i ell es portaven molt bé però a la mitja hora següent la mare es va cabrejar. Desprès va vindre un amic de la mare. Jo vaig dubtar molt del meu pare perquè la policia deia que s'havia drogat i havia perdut el control. Com que sempre portava unes càmeres a la camioneta vaig anar a buscar-les amb la moto de l'amic de la meva mare .Hi havia la policia vigilant la furgoneta del meu pare. El que em va costar més va ser entrar a la cabina, però una vegada a dins ja va ser una cosa molt fàcil. Estaven als calaixos de la documentació. Observant per allí vaig trobar uns petits pots amb droga dins! També ho vaig agafar. Al arribar a casa vaig mirar atentament els vídeos a l'ordinador que m'havia regalat el pare de la marca Apple. Després vaig portar les ampolletes a la mare, els hi va donar al metge, i les van analitzar, finalment creuen que va tenir l'accident per culpa de dogmatisme obligat. Encara esta en coma, creus que se'n sortirà d'aquesta, tiet? Un petó de tota la família des de l'hospital!  +
Activitat sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels LPF +	Estimada Júlia, T'escric aquesta carta perquè sé tot allò que t'ha passat, i m'agradaria comentar-ho. No m'han explicat la història detalladament, però si vols ara et dic què m'han explicat, ja que si falten coses, me les podries dir. Al cap i a la fi ha estat la teva mare qui m'ha informat de tot. Ella em van dir que havien ingressat el teu pare a l'hospital perquè havia tingut un accident amb el seu camió, i que el van portar a la UCI, perquè l'accident havia estat molt greu. I tota la resta de la teva increïble història. Bé, quan puguis envia'm un missatge per quedar i parlar-ne. Afectuosament, El teu amic LPF  +
Activitat sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels MBH04 +	Hola, Som uns alumnes de l'institut Fonts del Glorieta d'Alcover. Ara entrevistarem a la Júlia, la filla del conductor que ha sofert un traumatisme cranial per un accident que s'ha produït a l'autovia N-246, quan transportava mercaderies del Marroc sota els efectes de les drogues, segons l'aportació policial. -Bon dia Júlia, sentim molt tot el que ha passat al teu pare. -El teu pare havia consumit mai drogues? - No, mai. - Com expliques que donés positiu a la prova? - Això encara no ho sabem. - Per que va tenir l'accident? - Perquè es va adormir per les drogues. - Com les va consumir. - No ho sabem, però segurament de forma involuntària. - Com vas descobrir que no era veritat la primera versió? - Perquè confiava amb el meu pare. - I com vas seguir el fil? - Amb equip, gràcies a un amic, pensant i, sobretot, fent-me preguntes sobre les dades. - Vas tenir por? - Sí. Perdoneu, ara em truca l'inspector Vilarassau i us haig de deixar. De quin institut m'heu dit que sóu? - Del Fonts del Glorieta d'Alcover. - Si voleu, podem quedar un dia a la vostra aula i en parlem més llarg. - Oh seria una gran il·lusió! - Ok. Bye! - Adéu.  +
Activitat sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels XAAF +	Hola Júlia, Estem encantats de coneixe't. Som els alumnes de 1rA de l'institut Fonts del Glorieta i et volem dir que si et va afectar el cas del teu pare, de l'accident i les drogues? Primer de tot hauries d'estar orgullosa del teu sacrifici al teu pare. Ja sabem que el teu tiet és el cap de la banda mafiosa amb l'alemny i el que et va intentar agredir és molt dolent i gelós. Esperem que estiguis bé, tranquil·la i còmoda. Al final tindràs alguna relació amb el Blai? En aquell moment en què estaves dintre el pou et vas sentir nerviosa? Amb por?Algun dia tornaràs al Delta de l'Ebre amb la teva família i amb el Blai per a disfrutar de les gran vistes? Com que som uns alumnes molt preocupats volem desitjar-te bona sort en la teva pròxima aventura. Fins aviat. Cordialment, XAAF  +
Activitat sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels Xx R5 xX +	Hola Juls, Et faig un resum de la teva història: Aquest llibre va sobre una nena que el seu pare és camioner i va anar a fer un viatge al Marroc. Quan va venir a la Península, va tenir un accident amb el camió mentrestant la nena i la dona estaven a casa i quan la mare es va assabentar se li va caure el plat al terra. Van anar a l'hospital de Belvitge a veure com estava el pare, li van dir que estava en coma. Van trobar que el pare s'havia drogat quan estava conduint el camió... Juls, la teva història ens ha agradat molt perquè és plena d'aventures, és divertita, per això ens ha agradat molt. Bye.  +
Activitat sobre Júlia de l'autora Isabel-Clara Simó Montllor, pels Les tavernícoles +	LA VIDA OCULTA DE JÚLIA (Un any després) Agafats de la mà Júlia, Josep i Miquel es trobaven al soterrament de la senyora Dolors que havia mort a causa de l’edat. Els tres estaven plorant, però en realitat Júlia sentia un gran alleujament per dins, s’havia llevat un gran pes de damunt, pensava que ara tot seria més fàcil… El futur de Josep i de Miquel ja estava decidit; Josep anava a tornar a Brasil, tenia un fill allí i encara que no fóra amb la persona que ell hauria desitjat, sentia la responsabilitat d’encarregar-se d’ell. Mentrestant Miquel havia conegut a Marlene, filla de John Smith, un ric empresari que tenia una fàbrica de molta importància a Gran Bretanya. John li havia oferit un treball a Londres, i Miquel com que veia que a Alcoi no tenia futur i que allí tenia un treball i una dona per a formar una família, no va dubtar en anar-se’n. Júlia reflexionava sobre la seua vida, tal com tot havia transcorregut en els últims anys. Estava cada vegada més sola. Però en un principi no li molestava, és més, tot al contrari, es sentia lliure. Era la primera vegada en tota la vida que no havia de fer-se càrrec de ningú, podia fer tot allò que li abellira. El que no sabia és que el seu passat anava a estar més present en el seu futur del que ella pensava... Dies després, algú tocà a la porta. Era Lluís Montllor, el seu íntim amic en el passat. Ella li va oferir passar i el va convidar a un puro mentre iniciaven una conversa. - Júlia, he vingut a donar-te el condol per la mort de la senyora Dolors. - No passa res, la pobra era molt major ja... - I com estàs? Fa molt de temps que no sé res de tu. - Doncs bé, com sempre. Josep i Miquel han refet la seua vida; Josep està en Brasil cuidant al seu fill i Miquel s’ha casat amb una dona important de la indústria anglesa. I jo amb la mateixa història, encarregant-me de la fàbrica. I tu? Com et va la vida? - Bé... normal. La mort de la meua dona em va afectar molt però després d’un any m’he adonat que la vida continua... - Ho sent molt. És normal, a mi també em va afectar molt la mort de Josep. - I què tal la fàbrica? - No és fàcil. Hem passat moltes crisis i costa recuperar-se, i més ara que no està Josep per a ajudar-me. Però bé, vaig tirant... - Dona, jo ara no tinc massa feina, si vols puc tornar a ajudar-te amb la gestió de la fàbrica. - Podria estar bé, no pareix una mala idea, ets un home de confiança. - Si vols passe per la fàbrica el dilluns i m’expliques el nou funcionament. - Perfecte, crec que farem un bon treball junts. Lluís s’alçà, s’acomiadaren i se n'anà. Mentrestant Júlia puja a la seua habitació amb un somriure a la cara, la visita de Lluís Montllor li havia vingut bé, ara tenia al seu amic i comptable perquè l’ajudara amb la gestió de la fàbrica. El matí del dilluns Júlia es va alçar a la set, i se’n va anar immediatament a la fàbrica per a preparar tots els papers que anava a necessitar Lluís. - Bon dia, estàs preparada?- saludà Lluís. - Clar que sí, ho dubtaves? -respongué ella. - Per descomptat que no, sé que ets una dona amb recursos. Després d’un parell d’hores revisant els papers, Lluís es va adonar que Júlia era una gran empresària, més del que ja pensava, la fàbrica anava molt millor del que ella li havia dit... El temps va anar passant i cada vegada estaven més estones junts, la fàbrica els havia unit encara més, fins i tot hi havia dies que passaven tota la nit fent-se companyia perquè últimament hi havia més treball. Amb l’arribada de Lluís la fàbrica es va anar expandint per totes les comarques valencianes i per tant els beneficis no paraven d’augmentar, igual que els sentiments que Lluís tenia per Júlia. Els va sorgir un viatge de negocis a València en el qual Lluís li va fer una proposta un poc forta a Júlia; es volia casar amb ella: - Quant de temps fa que no venia! Encara així, tot continua com ho recordava. - Sí... Júlia, he de parlar amb tu. - Que passa Lluís? No m’espantes. - No res, és que últimament he pensat molt en nosaltres, i en la nostra situació. - Per on vols anar? No m’agraden les indirectes. - Bé, que et pareixeria que ens casàrem? Júlia es va sorprendre, no s’ho esperava, però pensant-ho bé, no era una mala idea. Lluís era un gran home i un gran amic; era guapo, intel·ligent, i el més important confiava plenament en ell. - És una broma Lluís? - No, clar que no, pensa-ho bé, els dos tenim moltes coses en comú, seria una bona estratègia. - No sé, Lluís, quan acabem aquest viatge ho pensaré. Una setmana després de tornar del viatge Júlia va a anar a parlar amb Lluís i va acceptar la seua proposta. No precisament perquè el volguera, si no per tindre a algú al seu costat. Es van casar en absoluta intimitat, no volien estar en la boca de tot Alcoi. Però tot va començar a canviar la nit de noces, Júlia va somniar amb el seu passat; la seua turmentada infantesa la perseguia, la seua mutilació, la mort de sa mare... Aquests somnis junt amb el casament van fer que Júlia i Lluís estigueren més distanciats. A Júlia no li portava molts bons records eixa fàbrica i ara que tenia al seu marit ajudant-la, preferia que aquest s’encarregara del dia a dia de la fàbrica mentre que ella portava l’administració des de sa casa. Després d’unes setmanes va a tornar a somniar amb la seua joventut, amb el seu treball a la fàbrica. (Júlia cantant) “Júlia pensa bé les coses, que no hi ha cosa pitjor que casar-se pels diners” - Júlia què passa? Són les quatre del matí, estàs bé? “Josep Romeu és un beato i la nòvia espiritista” - Júlia! Júlia! (Júlia es desperta) - Què passa? - Estaves parlant en somnis. - Sí? Últimament em passa molt, no sé per què. Júlia li contà tots els somnis que ha tingut, i Lluís s’adonà que no estava bé, potser s’estava obsessionant, massa traumes. A Júlia a poc a poc se li’n va el cap, i Lluís aprofita aquesta oportunitat per a apoderar-se del control de la fàbrica, comença a posar totes les factures i els tràmits al seu nom i com que Júlia treballa a casa no s’adona del que està passant. Passa el temps i Lluís ja no és el mateix, està distant, el seu rostre no és el mateix, quelcom està canviant i Júlia no sap molt bé què és. Un dia Júlia comença a investigar i decideix anar a la fàbrica a veure què passa, en arribar s‘adona que no coneix a ningú, els empleats no són els mateixos i ella ja no figura en moltes de les factures de la fàbrica No entén res i se’n va molt enfadada a casa. En arribar Lluís està pensatiu al saló: - On estaves? És que m’he despertat i no t’he vist. - Em pots explicar què està passant? - No t’entenc, de què parles? - De veritat? En la fàbrica els treballadors no són els mateixos i ja no figura el meu nom a les factures, què collons estàs fent? - Que dius? Ets una boja, el teu passat t’ha afectat molt al cap! Eixa nit Júlia no podia dormir, no entenia què estava passant i necessitava a algú que li donara suport, immediatament va pensar en sa mare. Vicenta, però, era morta. Després de donar-li moltes voltes al cap va arribar a la conclusió que, encara que ella no creia en aquestes coses, potser la “ouija”, que tant utilitzava sa mare, li podia ajudar a contactar amb ella. Va alçar-se del llit i se’n va anar a les golfes a buscar entre les coses de la seua mare, va agafar la “ouija”, li va llevar la pols, i allí mateix va contactar amb ella. Júlia li va contar tot el que li estava passant i sa mare en lloc de recolzar-la, la va enfonsar més, li va dir: “Ets una inútil, com has permés que una dona tan lluitadora com tu acabe així?”. Vicenta continuava parlant però Júlia a soles escoltava aquestes paraules repetint-se al seu cap. Es va alçar atordida i intentant fugir d’eixe entorn de sentiments, de confusió, de desconcert... Va entropessar per les escales i va caure precipitadament. Lluís, espantat pel soroll, corregué a veure què havia passat i se la va trobar morta al final de les escales. Un terrible final per a una dona lluitadora.  +
Activitat sobre Júlia de l'autora Isabel-Clara Simó Montllor, pels Monstres SA +	*Han passat pocs dies de l’empresonament de José Solbes (Pepet de l’Olla), el pare de Júlia. Júlia és una xiqueta, i sa mare, Vicenta, ha descobert que el General Avelarde ha tingut relació amb les detencions dels anarquistes. Mitjançant una carta demana l’alliberament del seu marit de la presó d’Alacant, exposant molts motius (alguns vertaders i altres inventats pe'''r ella). AL GENERAL AVELARDE Cordials salutacions Li escriu Vicenta, la dona de José Solbes, anarquista recentment detingut per les autoritats per les rebel·lions a Alcoi. Li puc assegurar que José no és un home conflictiu, ell només buscava el benestar del poble i la família. Va ser detingut junt a un grup totalment distint a com és ell, va ser manipulat ideològicament i no sabia el que feia. Total, no és més que un pobre gitano que no té cap ofici ni benefici. També suplique la seua llibertat per la nostra filla Júlia; no és més que una pobra xiqueta que té el dret a tenir un pare, criar-se amb ell i disfrutar-lo almenys durant la seua infància. Jo no sé amb qui parlar per tractar aquest assumpte, però l’altre dia vaig escoltar que vostè portà a cap tot aquest tema dels empresonaments. També m’agradaria saber com ha donat vostè amb el meu marit, perquè ell tampoc fou un líder dels anarquistes, simplement fou un peó manejat per aquesta colla manipuladora. La nostra família mai ha tingut aquestes idees revolucionàries en contra de l’estabilitat de la pàtria. Ell fou manipulat junt a molts altres pares de família, dels quals molts estan al carrer. Per tot açò li demane la llibertat del meu marit. Espere que vosté puga fer alguna cosa per aquesta dona i la seua pobra filla, ja que si no, perdrem un marit i un pare. Vicenta *Aquesta carta mai fou rebuda pel General Avelarde, ja que fou interceptada per la senyora Dolors (la qual entregà a Pepet de l’Olla a aquest general) i destruïda a l’instant.  +
Activitat sobre Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich, pels Els Duffy +	Estimada mare: Gràcies per deixar-me anar a veure al meu pare a Kenitra. El vietga ha sigut molt llarg i molt dur, pero he aprés moltes coses utils a la vida, com cuinar. He conegut a molta gent incrible al vaixell, sobretot en Salus que m'ha ajudat molt. M'he donta compte que la meva relació amb el pare no ha estat tan dura com la d'en Salus i la d'en capità amb els seus fills. Per sort no vaig estar tot el dia al Babel, a Valencia, vaig acompañar al Salus a veure la seva filla (que va fer fora per a ver-s'he quedat embarassada i no haver seguit estudiant),que al final va sortir tot malament perque ens va fer fora de la seva casa perque en salus va parlar més de lo que tenia que parlar.També vam tenir mala sort perque quan anavem cap al Babel ens van robar al Salus(diners) i a mi(móbil), pero estem bé. Tambe vaig descobrir que el capità ho passa malament cada dia perque es sent culpable de la mort del seu fill (el seu fill es va suicidar perque el capità li presionaba molt).A Kenitra vaig descubrir que tenia dos germans. La reacció del meu pare no va ser com esperaba, no em va preguntar res de la meva vida. Al final em vaig donar compte que el meu pare es un covard i no vull ser com ell, pero vaig fer moltes coses amb ell i la seva familia. Ara dormo a casa del meu pare, encara tinc alguns asumptes pendents que solucionare quan arribi a casa, cosa que he aprés gràces a la desició de no ser com el meu pare.  +
Activitat sobre Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich, pels Els explosius +	Estimada mare: Amb aquest viatge que he fet a Kenitra, la veritat es que he aprés moltes coses, com per exemple cuinar que ja saps que no sabia res, m'he l'estic pasant molt bé. Ha sigut molt bon company de viatge Salus i jo li vaig acompanyar a d'ell a vore a la seua filla que va tindre que emigrar degut a que es va quedar embarassada i no va continuar amb els seus estudis. T'envie aquesta carta perque en Babel ens van furtar, i no he pogut cridar-te per telèfon que va ser una de les coses que ens van furtar. M'he portar una decepció prou gran amb el pare, pensava que era una persona diferent...Quan vaig arribar no es va preocupar per res de la meua vida, ni em va preguntar sobre res, però clar nosaltres no escollim als nostres pares, i sempre hu ha algú en pitjor situació que tu. Vaig enterarme que el fill del capità es va suicidar degut a la pressió que tenia sobre el seu pare, era prou estricte en la seua forma de educar, i amb el temps aquest es va suicidar i el seu pare es sentia culpable tos els dies.. He descobert que el pare açí a Kenitra tenia una altra familia, que habia tingut fills etc. Alomillor no va ser molt bona idea lo de vindre... Tinc prou ganes de tornar mare, quan arribe solucionaré alguns assumptes, no tens res de que procuparte. Un besset, t'estime.  +
Activitat sobre Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich, pels Juvenils +	Hola Adrià, T’escrivim aquesta carta perquè sàpigues que aquest any, al nostre institut, ens hem llegit la teva història i ens hem quedat molt parats de tota la concatenació de accions vitals en tan poc temps i en l’últim any de l’ESO, i, alhora ens hem identificat amb tu perquè a molts de nosaltres, també, ens hem trobat en situacions familiars i d’amistat molt semblants a les que descrius i narres al llibre, de vegades sentíem com si la història que contaves fos la nostra pròpia. Ha estat aquesta proximitat la que ens ha portat a continuar la lectura i arribar amb ansietat al final, perquè ja saps que a la nostra edat la lectura no és el nostre fort. Al principi la teva història, iniciada amb la sobtada i inesperada mort de la teva àvia, ens va impactar de tal manera que el primer pensament que ens va venir al cap va ser quin sentiment en aquell moment et devia inundar, què pensaves, què et passava pel cap quan et vas adonar que la teva àvia era morta, perquè ja sabem que és llei de vida i que a tothom ens ha d’arribar l’hora de deixar aquest món, però quan arriba el moment ens trobem que no estem preparats per assumir aquesta absència. Ens va saber molt greu que el teu pare, fill de la teva àvia, no aparegués a l’enterrament, ha estat un episodi que ens va fer pujar la mosca la nas, perquè demostrava ser un pocavergonya al no presentar-se. Creiem que per culpa de la seva espera no et vas poder centrar en acomiadar-te de la teva àvia tal i com s’ho mereixia, després de tot el que havia fet per tu i del que va passar amb el seu fill. Volíem dir-te que havies de deixar estar la Judit, perquè hi ha moltes més noies millors que ella que segurament es barallarien per estar amb tu. Sort que al final la vas oblidar i vas saber escollir amb la Míriam, esperem que tot us vagi molt bé. Ens ha semblat digne d’honor l’esforç i valentia que has mostrat a l’anar a Kenitra (Marroc) per a conèixer i veure el teu pare, i haver-ho fet treballant en un vaixell de mercaderies com a ajudant de cuina. No et vas marejar mai? El que ens va fer més gràcia d’aquesta aventura va ser que al final del viatge vas acabar sabent tota la vida de la tripulació del vaixell, he,he,he...Però el que ens va fer més ràbia va ser quan us van atracar al port de València, esperem que la policia al final hagi atrapat aquells “gamberros”, però almenys vas poder continuar,sa i estalvi, el teu periple vital cap a Kenitra. Quina decepció quan vas ser davant d’ell i no vau saber què dir-vos ni com actuar, éreu uns veritables desconeguts, i fins i tot ell et va donar una mica de llàstima. Malgrat la rebuda freda i distant del teu pare, estem contents que el coneguessis i que tingués una família i que sense saber-ho t’havies trobat amb l’agradable sorpresa que tenies dos nous germans, malgrat que en el fons et preguntessis perquè tu no vas poder gaudir de la figura del pare com ho estaven gaudint els teus germans, els seus dos fills nous. En conclusió, has tingut un any molt mogut i ara esperem que a partir d’ara tot et vagi bé. Records a la teva mare. Cuida-la, perquè s’ho mereix. Fins aviat, Adrià.  +
Activitat sobre Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich, pels Send +	Hola Adrià , T’hem fet aquesta carta per dir-te que la teva història ens ha commogut força i volíem comentar-te algunes coses sobre la teva personalitat i actitud, el que ens ha agradat i el que no ens ha agradat, sobretot ens ha impactat el viatge que vas fer i com aquesta aventura et va fer madurar de cop i el fet que la seva realització et va portar a poder conèixer el teu pare. En primer lloc, ens sembla que va ser molt impactant trobar-te la teva àvia morta a la saleta de casa seva , i a més, què s’ha de fer en aquestes situacions, però creiem que vas tenir un comportament molt normal, segurament que nosaltres haguéssim actuat igual o pitjor, si et serveix de consol, perquè sabem que te l’estimaves molt. La teva àvia va fer moltes vegades el paper de mare o almenys va ajudar moltíssim a la teva mare al llarg del teu procés educatiu, però no el d’un pare i sabem que a tu això de no tenir pare sempre t’havia deixat un rau-rau interior, però com que la teva mare no volia parlar del tema, suposem que vas portar com podies la seva absència i que fins a la mort de la teva àvia no vas ser plenament conscient de l’absencia paterna, com va ser això? Vas sentir que com a fill havia d’anar al funeral de la seva mare? Vas fer molt bé en pensar així, però la decepció devia ser un cop per a tu, com et vas sentir? Què vas pensar del teu pare? S’ho mereixia la teva àvia? Què fort quan vas seguir a aquell home fins al tren i el vas estirar pel coll de la camisa, pero és molt raonable perquè creies que era el teu pare i tenies ganes de dir-li el que senties de veritat, no? Com et vas sentir quan et vas adonar que no era el teu pare? Què et va pasar pel cap? Malgrat que la teva mare no volia parlar del tema tu vas parlar amb ella, perquè havia arribat el moment en què tenies la necessitat de conèixer el teu pare, de què et respongués les preguntes que a tu sempre t’havien inundat el pensament i la vida, fet que a ta mare no li va semblar malament. L’episodi de la caiguda de moto,quin rídicul,noi!, segur que et devies sentir-te molt malament, perquè t’entenem, qui en la seva adolescènicia no ha fet una estupidesa per a aquella persona que t’agrada? però fer el ridícul davant de la persona que t’agrada sempre fa que et sentís molt malament, però no hauries de fer el que vas fer al veure la Judit i l’Eric enrotllant-se, però sabem que després de fer-ho vas estar molt penedit, per això tenies tantes preses per marxar a buscar el teu pare. Parlant del viatge, vas anar a un vaixell de càrrega.Quina passada! Quina aventura, noi! Com ens hagués agradat haver viatjat amb tu! Segur que deus tenir moltes anècdotes a explicar, encara que alguna no deu ser gaire agradable com quan et van atracar a València acompanyant en Salus. Al final va arribar el gran moment, allò que des de feia temps esperaves i en tenies moltes il•lusions i que alhora et provocava una angoixa pel fet que no que no sabries què dir quan tindries el teu pare davant. Però vas ser molt valent i vas demostrar tenir coratge quan vas veure que el teu pare havia format una nova família en un país llunyà, però al final va pagar la pena haver passat per un any difícil si això significava haver pogut conèixer el teu pare. Felicitats! Esperem que a partir d’ara tot et vagi millor , i que la teva relació amb el teu pare es vagi mantenint i que puguis comptar amb ell sempre que el necessitis. Molta sort!!! Fins aviat Adrià.  +
Activitat sobre Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich, pels The best +	Hola Adrià, Ja sé que tu no em coneixes però tinc que admetre que jo a tu si que et conec i et conec molt bé. Fa uns dies vaig llegir la teva història , la qual em va agradar moltíssim i des d’aleshores tinc moltes ganes de parlar amb tu . Tu i jo no som tant diferents ,encara que no t'ho creguis. Segons la teva història ets un bon alumne, enganxat al messenger i al manga, que fa esport i que no s'acaba d'agradar; això últim crec ens passa a tots, eh ! Tu comences explicant que et vas trobar un matí a la teva àvia morta.Quina sensació més desagradable deu ser trobar-se a algú mort i pitjor si és algú que estimes, però bé ,això em tindràs que respondre tu ja que jo no he trobat mai a algú mort. Quin sentiment va ser el primer que et va rondar pel cap? Et trobaves content i trist a la vegada?... I després en el funeral de la teva àvia aquella sensació tan angoixadora de pensar que el teu pare vindria.Com vas poder suportar tota aquella pressió? Segur que vas estar molt trist tots aquells dies per la mort de la teva àvia i pel record del teu pare. Després d'haver negant l'absència del pare durant tant de temps , sense anomenar-lo, com si no hagués existit mai i que llavors un matí et vinguí aquell pensament de culpa per la seva marxa, a mi sincerament m'hauria fotut noi, no ho hauria pogut suportar. El que més precipitat veig va ser el viatge. A tu, et va costar preguntar-li a la teva mare si podies anar a conèixer a aquell home que li va abandonar feia 10 anys? Jo no m' hauria atrevit a preguntar res. Però es veu que la teva mare va ser una dona molt forta i crec que ja sabia que algun dia hauria de respondre a la pregunta que tant es temia . Quan vaig llegir que et vas embarcar en un vaixell de càrrega com ajudant de cuina, el primer que vaig pensar va ser :Aquests cuiners es moriran de fam ,tio, ja que tu no sabies cuinar.Això de no saber cuinar deu venir d'herència familiar perquè dius que ni la teva mare sabia cuinar. Com va ser Adrià això de viatjar en el mes de juliol en un vaixell? Et vas marejar? No et senties com un presoner rodejat d'aigua per tot arreu? Les històries que vas esbrinar dels mariners van ser increïbles : el que sembla un bon home té un secret, el suïcidi del seu fill parla seva intolerància. Just en aquell moment et vas adonar que la teva mare ho havia fet gairebé tot per tu I que tu sempre estaves molt distanciat amb ella i per això et vas sentir culpable.Jo crec que en aquell instant ,quan no pensaves tant en tu i vas començar a pensar en els altres és quan vas començar a madurar i créixer com a persona. Després esta el cuiner enrotllat que és un home solitari i trist que no és capaç de fer les paus amb la seva filla ... Jo crec que segur que vas pensar: Ostres altres persones tenen problemes amb els seus pares, jo no soc l'únic. Ja es veu que vas viure moltes aventures en aquest viatge , unes més bones que altres, com quan vas veure aquella discusió tant dura del Salús i la seva filla i despres per mala sort et roben a València. Peró tu que creus aquest viatge a valgut o no ha valgut la pena, eh? Al final quan per fi vas arribar a Marroc que va ser el primer que vas pensar? Jo personalment hauria pensat : Per fi coneixeré aquell home que em va abandonar , aquell pare que no hi era quan el necessitava i qui em va fer sentir com si no valgués res.Segur que durant l' anada a la seva casa estaria pensant mil formes de posar-li les coses clares i de fer-li pagar pel que m' havia fet. Per tu estaves molt serè i passiu. Quan vas arribar a la seva casa et va rebre la seva nova dona, per la qual va abandonar a la teva mare, i els teus germans. La situació era estranya, més encara quan arriba el teu pare, On és la crida de la sang? Després de fer una mica de turisme- per la ciutat, arriba el moment de parlar. Tu et sorprens del que el teu pare t’explica: és un covard, un home atrapat en una realitat que no és fàcil. No és capaç d'assumir els seus actes i enfrontar-los, als quals va fer mal. Tu et trobaves decebut perquè no havies trobat les respostes que esperaves? Segur que després d' això ja entenies perquè no volies assemblar-te a ell i aleshores vas prendre la decisió de ser responsable dels teus actes i que mai no agafaràs la sortida fàcil. Quan vas tornar a Babel vas posar solució a la teva vida? Què va passar amb la Míriam, eh noiet?? Esperó que tot et vagi bé que siguis un bon home i que tota l’experiència que vas viure que no sols sigui per escriure-la en un llibre, sinó que també pugui servir perquè milloris la teva vida i perquè poguis escollir de veritat les coses que valen la pena (com la Míriam, la teva mare i els teus amics ....) Tinc ganes que responguis la meva carta i que m' expliquis més coses.Fins aviat!!  +

(anteriors 25) (següents 25)