Propietat:Escrita

Aquesta és una propietat del tipus Text.

Pàgines que fan servir la propietat "Escrita"

Es mostren 25 pàgines que fan servir aquesta propietat.

(anteriors 25) (següents 25)

A
Activitat sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Els cerimoniosos +	Hola Urfé: Sóc Pierrina. Si estàs llegint aquesta carta és perquè l'he deixat en un lloc on sabia que anaves a buscar-la. Te tinc que contar moltes coses i no sé com vas a reaccionar. Una nit, mentre que tots dormien, vaig vore a Gortxa a la finestra, estava molt pàl·lid i duia la boca plena de sang. Vaig espantar-me tant que vaig fer-me la dormida. Tard o prompte anava a morir, però, no podia morir sense que sàpigues que jo t'havia estimat des del primer dia. Que el que jo havia sentit per tu, mai abans ho havia sentit per ningú. Així que vaig escriure aquesta carta. Hi ha dues coses que volia dir-te. La primera, no sé si quan llegeixis això estaré viva; m'he anat a buscar la meua filla que està en mans de Gortxa. Has de saber que és un vampir. I la segona, que no em podia anar sense fer-te saber que estic enamorada de tu, des que et vaig veure entrar a la casa. Es probable que ja sigui tard, però vull que sàpigues que t'estime. Sé que tu vols molt a Sdenka, però almenys podria vore’t feliç encara que no siga amb mi. Ja que en aquest moment estic morta, espere que sigues feliç amb ella si encara és normal. Et desitge el millor. Si estàs viu encara, que sigues feliç. Un bes, Pierrina.  +
Activitat sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Llapistrencat +	Estimada Morella, Tu em vas inspirar un sentiment d’afecte profund i molt singular. Des de la primera vegada que ens vam veure la meva ànima cremà amb un foc que no havia conegut fins llavors. Amb tot això ens vam conèixer i el destí ens va unir davant de l’altar. Tanmateix, ben d'hora vaig comprovar com, potser a causa d’haver sigut educada a Pressburg, em mostrava un gran nombre d’aquelles obres místiques, que es consideren generalment la simple escòria de la literatura Alemanya. Em vaig abandonar sense reserves al teu guiatge i em vaig endinsar amb decisió en el laberint dels teus estudis. Una hora rere l’altra romania al teu costat, sumit en la música de la teva veu, fins que la teva melodia s’infestava de terror i queia com una ombra sobre la meva ànima. No cal expressar el caràcter exacte d’aquestes disquisicions que sorgien dels volums que he esmentat adés i que van construir durant tant de temps quasi l’únic tema de conversa entre tu i jo. Va arribar el moment en què el misteri del teu caràcter m’oprimia com un embruixament. Ja no podia suportar el contacte dels teus dits pàl·lids, ni el to profund i musical de les teves paraules, ni la brillantor dels teus ulls melancòlics. Semblava que eres conscient de la meva debilitat o bogeria, i somrient, les anomenaves “el destí”. També semblava que coneixies la causa, per a mi desconeguda, d’aquella desviació gradual del meu afecte; però no me’n donaves cap explicació ni pista sobre la seva naturalesa. Cal que et digui que anhelava ja amb un desig fervorós i devorador el moment de la teva mort?. Quan em vas cridar per que anés al teu costat, una boira espessa cobria la terra, una resplendor càlida venia de les aigües, i entre el fullam ufanós del bosc d’octubre, havia caigut del firmament un arc de Sant Martí. Aquell va ser el dia, em vas dir quan m’hi vaig acostar. No hi va haver cap dia que m’haguessis estimat, però allò que avorrires en vida ho adoraràs en la mort. El temps de la teva felicitat ha passat, i l’alegria no es cull dues vegades l’any. Ja no jugaràs més amb el temps com el poeta de Teos, sinó que, ignorant de la murta i del vi, portaràs la teua mortalla en la terra, com fa el musulmà a la Meca.  +
Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels A&C'10 +	Hola Norma, Espero que estiguis bé. La Maria i jo estem molt tristes sense tu i sentim tot el que està passant. T'escric per explicar-te tot el que estem fent a l'escola. La meitat de la classe estem fent accions en honor teu, com per exemple menjar crispetes al pati i no pujar a classe per manifestar-nos. També ens hem estat informant de la malaltia de la SIDA i sabem que tu ets forta i podràs amb ella! La Glòria està d'acord que tornis i ens ha estat parlant de la SIDA i sobretot de l'empatia. És molt bona professora! Jo penso que si has pogut estar des del principi de curs a l'escola, podràs seguir estant-hi. Norma, et trobem a faltar i volem que tornis. Mireia  +
Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels AJansa +	Estimat diari, Em sento diferent dels altres. ¿Potser és que ho sóc? Aquella frase de tots som iguals no es veritat, jo tinc el Sida i això és el que fa que no sigui igual que els altres. Cada dia penso en com hagués sigut la meva vida si no m' hagués contagiat del virus, mai ho sabré amb certesa però per sort tinc els meus companys que em fan sentir bé. Ara estàn organitzant una manifestació en contra de la meva expulsió, ja que no els hi sembla bé que em fagin fora per algo que no ha sigut culpa meva. L'únic inconvenient es que hi ha alguns pares que es pensen que contagiaré els seus fills, però això és més aviat impossible. Jo prenc les precaucions adecuades per a la seguretat dels altres. Finalment, m'han fet un homenatge que consisteix en portar crispetes a l'escola per esmorzar. Perquè quan hi anava sempre en menjava. Demà faràn una entrevista amb totes les seves idees. Ja t'explicaré tot amb detalls.  +
Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Acolominas +	La Maria és la millor amiga de la Mireia i quan durant aquest nou curs arriba una nena, la Norma, juntes lluitaran per ella. Per aquest motiu, la Maria és un bon exemple d'amiga i m'agrada perquè no és gens envejosa ni s'enfada mai, a més fa tot el possible per ajudar la gent que estima. També m'agrada la desició que han pres els seus pares i ella ja que volen que la Norma es quedi a l'escola, malgrat la malaltia que pateix. No com la senyoreta Fígols, els pares del Jordi o d'altres que volen que marxi per que creuen que és una mala influència per als seus fills. Així, doncs, estic d'acord amb la Maria i és un dels personatges que més m'agraden d'aquesta història d'amistat.  +
Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Amolletzo +	No recordo ni on ni com. Només sé que aquesta malaltia m´ha canviat la vida radicalment. Tot començà pel meu setè aniversari. Aquell matí estava trucant totes les famílies convidades. Vivíem al nord d'Alemanya. La nostra casa era tan gran que hi podia convidar a tota la classe. Però aquell any no va ser així, només vaig convidar als meus amics i amigues, incloses les seves famílies. Les primeres en arribar van ser les bessones Renata i Anna. Una de les sorpreses que més em va agradar va ser la visita del meu oncle Bimfred a casa. Ell vivia al sud de la ciutat i pràcticament no el veia mai. Ja era l'hora de dinar. Per postres, la meva iaia va portar-nos un pastís típic d'Alemanya. Ella sap que m'encanta ! Després de bufar les espelmes, vaig tallar el pastís. El meu pare es va oferir per talla-ho perquè jo no hem fes mal. Jo no vaig fer-li cas I vaig fer-me un tall al dit. Mai no havia vist tanta sang ! Els meus amics cridaven i ploraven de la por. Jo en canvi , em vaig desmaiar. En obrir els ulls, em trobava estirada sobre un llit que es movia per un passadís amb la meva mare plorant de fons. A la tarda, un metge va donar-me la notícia: tenia la SIDA. No entenia res. Més tard, aquell metge tan simpàtic m'explicà que tenia una malaltia que m'acompanyaria tota la vida. Va explicar-me que en una transfusió de sang que van fer-me de petita, per accident van passar-me la SIDA. Vaig espantar-me molt, va continuar dient-me que era contagiosa i incurable. Abans de dormir, el meu oncle va portar-me crispetes. A la capsa hi havia una etiqueta que hi posava "Crispetes per la Norma Schweizer". Vaig menjar-les amb un somriure enorme agraint-li la visita i el detall. Des de llavors sempre esmorzo crispetes. Quan tenia dotze anys, els meus pares em van dir que aniríem a Catalunya perquè el meu pare havia trobat treball allà. Mentre viatjàvem, vaig sentir molta nostàlgia pel meu país, pels meus amic, per la meva escola, per la meva casa, per la gastronomia... Era conscient que no tornaria a anar-hi i vaig entristir-me molt. El primer dia d'escola estava molt nerviosa. En entrar, em va presentar una senyora a la que seria la nova classe. Tothom em mirava i jo no sabia com reaccionar a tot aquella atenció. Una noia molt amable, va oferir-me el lloc del seu costat. Aquesta noia es deia Mireia i va ser la persona que més va ajudar-me a superar els quilòmetres de distància que em separaven d'Alemanya.  +
Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Ealeixandre +	Hola Mireia, T'escric aquesta carta perquè sé que has estat i estàs lluitant perquè la Norma, una de les teves millors amigues, torni a l'escola. La veritat és que penso que ets una persona molt valenta per defensar la malaltia de la Norma. Jo crec que la norma tornarà, però tu què en penses? Suposo que hi ha molta gent que dona suport a la idea que la Norma torni a l'escola. En Carles t'ha d'ajudar perquè quasi tots els nois de la seva classe fan el mateix que ell. Crec que saber que la Norma té la sida ha estat molt impactant a la teva vida. Al principi no entenies perquè la norma va reaccionar d'aquella manera, però només era per protegir-te. Pensa que la Norma t'estima molt i tu a ella, per tant cuida-la.  +
Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Els Atzurs +	Benvogut Carles, T'escrivim aquesta carta perquè nosaltres defensem la Norma i volem que tu també ho facis. Recordes quan vam anar al cinema amb la Norma i la Mireia, que ens ho vam passar tan bé? O quan vam anar a l'esquiada, que us paràveu al mig de les pistes a parlar? I ara no l'acceptes només perquè té la SIDA? Això és molt insolidari! Nosaltres el que faríem és raonar amb els pares, si són ells els que t'han dit que no la defensis, si ets tu sol el que ho penses, reflexionar-hi per favor. Salutacions, Els Atzurs  +
Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Els Mantis +	Benvolguda Norma, Com estàs? T'estic escrivint aquesta carta perquè et volia demanar perdó per no haver-te defensat en el moment més difícil pel qual has passat. Ja sé que el més probable és que no em perdonis, però ho he d'intentar. Has de saber que, com a directora que sóc, tinc la responsabilitat de protegir tots els alumnes, de manera que he de pensar en les conseqüències dels meus actes. Jo estava en una disjuntiva. No sabia si havia de defensar la resta de l'alumnat: ja que si algú es contagiés, seria sota la meva responsabilitat. A més, la majoria dels pares estaven en contra teu i jo havia de defensar-los, perquè si hi haguessin més complicacions, l'escola podria arribar a tancar. Però també hi eres tu: ets una alumna exemplar, molt bona companya i a més a més quasi tots els alumnes i alguns pares estaven al teu costat. I jo no vaig ser capaç de pensar en tu. Al final has guanyat i s'ha demostrat científicament que no hi ha cap perill i jo m'alegro molt. Espero que tornis a l'escola amb normalitat i et demano de nou que em perdonis pel que ha succeït. Atentament, Srta. Fígols  +
Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Epsatu +	13 de desembre de 2014 Avui ha sigut un dia molt estrany, primer la Norma, la meva Norma, s'ha posat histèrica quan s'ha tallat amb un tros de vidre, després ens ha dit que no la podíem tocar i el pitjor és que ara tot el món esta rumorejant que la Norma està infectada per una malaltia molt contagiosa. He investigat i el més segur és que tingui la SIDA! No sé què creure. 15 de desembre de 2014 Avui el dia ha estat més tranquil, l'únic que m'ha semblat una mica sospitós, és que la Norma i la Mireia han estat tot el dia sense parlar-se i, ja que elles són súper amigues, no ho entenc, també la Pica-soques ens ha dit que la Norma s´haurà de fer unes anàlisis per saber què li passa, a veure si jo tinc raó i només són especulacions de la gent. 16 de desembre de 2014 Fa res que he sortit de col·legi, aquest matí els metges han fet unes anàlisis a la Norma i demà la directora rebrà els resultats. L´únic problema és que mai no ens dirà el resultat de les proves. 17 de desembre de 2014 No sé què pensar, avui m´he colat al despatx de la Pica-soques mentre estava al pati. Els resultats diuen que la Norma no té cap malaltia perillosa però sí que té uns anticossos que, si es desenvolupen, contraurà la SIDA. 19 de desembre de 2014 Els meus pares han sabut que la Norma és portadora de la SIDA. M´han dit que no volen que tingui contacte amb ella. Crec que és el millor. A part d´això la Pica-soques ha dit que aquesta tarda farà una votació per decidir qui vol que la Norma es quedi. Jo votaré que no es quedi per influència dels meus pares. No vull parlar més d´aquest tema.  +
Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Er Jadi +	La Carlota Fígols va tenir una vida difícil, més aviat molt desgraciada. Quan tenia 10 anys, els seus pares van anar a París per un viatge de treball, però, desgraciadament, l'avió es va estabelllar per una avaria del motor. La Carlota va anar a viure amb la seva àvia, la Maria, a Girona, on li va costar adaptar-se perquè no la deixava sortir amb els amics. La seva adolescència va ser complicada, va tenir molts enfrontaments amb la seva àvia, ja que la Carlota era una mica conflictiva perquè sortia molt de festa i no estudiava gens. Als 18 anys es va independitzar i va començar a treballar a una escola de Barcelona, es va integrar ràpidament perquè era una professora molt amable i també va fer bones amistats amb els altres professors. Quan la Carlota tenia 38 anys, la seva àvia va morir de càncer i es va deprimir moltíssim. La seva depressió va arribar a un nivell tan profund que es va intentar suïcidar. Des d´aquest moment es va transformar en una professora amargada i desagradable.  +
Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Guiomar +	Aquest diari pertany a la Norma Benvolgut, diari, dia 1 Avui he estat molt nerviosa perquè sóc nova aquí, em refereixo a l' escola, la ciutat i no conec encara els companys. La gent és molt simpàtica: la professora Pica-soques (ja, ja), la Glòria i els companys... he fet una amiga nova, la Mireia. Per berenar, he menjat crispetes com feia a Alemanya. dia 2 Avui m'han acollit molt bé tothom. L'amistat és molt important per a mi. He berenat el mateix d'ahir però avui amb la medicació. dia 3 Hem anat a esquiar. La Mireia s`ha trencat una cama esquiant, ella estima en Carles i a en Carles li agrado, però a mi ell no. dia 5 Ho sento per no haver escrit, ahir vaig esta tot el dia esquiant i avui tornem a casa. dia 6 El pitjor dia de la meva vida. Com sempre anava a netejar un tub d'assaig al laboratori i m'he tallat la mà, ningú podia tocar res perquè tinc la sida i es perillós. dia 8 Ho sento, porto sense anar al col·legi molt temps he estat tot el dia al llit, perquè estic molt trista. dia 9 Avui la Mireia m'ha dit que a l'hora del pujar a classes ningú ha pujat i han menjat crispetes en honor meu. dia 10 Avui han fet una reunió els professors, la direcció, pares, alumnes.Estic nerviosa. Em diran si puc tornar o no. dia 11 Torno al col·legi després d'uns dies. Gràcies a tohom.  +
Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Iobiol +	Aquesta és la Norma.  +
Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Maranda +	POT LA SIDA IMPEDIR L'EDUCACIÓ DELS MENORS? En una escola de Barcelona s'està impedint que una noia portadora de la SIDA rebi l'educació que li correspon per dret. Avui a l'escola, s'ha continuat parlant del tema de la Norma. Per a mi personalment aquest tema és molt delicat, perquè aquestes malalties no s'han de jutjar així com així. És a dir, jo com a professora no em sembla correcte que la Norma hagi de deixar els estudis. Jo em queixo ja que no és manera d'anar dient que la malaltia de la Norma, en aquest cas, la SIDA, impedeixi que la Norma tingui una bona educació. Si totes les escoles fossin com aquesta, on aniríem a parar? GLÒRIA  +
Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels POS +	Benvolgut diari, Avui, dissabte 12 de desembre, he descobert que la Norma no es diu Norma. Crec que vol amagar el seu passat, he trobat uns papers que diuen que es diu Anastasia Gugerhein. Aquesta noia oculta massa coses. He de continuar investigant. El més sorprennent d'avui és que crec en Carles, s'ha enamorat de mi. Avui m'han trucat al timbre de casa i he vist com marxava corrents i em deixava una carta i un ram de roses. Avui, 13 de desembre, no sé si parlar amb el Carles o deixar que continuï amb aquest idil·li impossible. He descobert que la Norma va ser expulsada de la seva antiga escola perquè robava coses. Per això està en ordre de cerca i captura. Avui, 14 de desembre, l'Anastàsia s'ha lliurat a la policia i en Carles m'ha demanat matrimoni. Ara vaig a la Xina amb el meu xicot Xenxó a viure una vida boja, ja que m'he jubilat perquè el treball de directora m'ha esgotat molt, hi havia massa misteris...  +
Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Pleivark +	Hola Carles, Sóc una amiga teva, però encara no et vull dir el meu nom. Aquesta carta la faig perquè et conec fa molts anys i et volia dir el que sento per tu, però no tinc el valor de dir-t'ho en persona. Estic enamorada, molt enamorada de tu. Per a mi ets molt especial. Demà t´enviaré una altra carta amb una pista de qui sóc. Si vols, cada dia t´enviaré una pista de qui sóc. Aquí te'n deixo una: aquest any hem anat a molts llocs junts i som molt amics, però tu no ets concient del que sento per tu. Arribaran més cartes, La teva admiradora secreta  +
Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Salla +	Per la Norma Schweizer Hola, Som la teva classe i hem decidit escriure't aquesta carta per dir-te que et trobem molt a faltar, per això cada dia, a l'hora de l'esmorzar, mengem crispetes. El dimecres passat no vem entrar a la classe perquè volíem manifestar-nos en favor teu, perquè nosaltres estem al teu costat i fins i tot els professors. La Glòria ens va fer una petita xerrada explicant-nos coses sobre la SIDA i ara tots sabem que només es contagia per sang. També sabem que per a tu és difícil enfronta-hi, però nosaltres farem el possible perquè tornis al nostre costat i volem que tornis. Petons, LA TEVA CLASSE  +
Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Tenors 7º +	-Senyoreta Fígols, el doctor Pinós l'espera. Va entrar a la sala, poruga, encara que hi anava sovint. -Bona tarda Senyoreta Fígols. Segui, si us plau. -Bona tarda. -Digui'm. Com es troba avui? -va preguntar el doctor. -Aquells nens... no... no puc... -va contestar ella, esclatant a plorar. -Què ha passat, senyoreta Fígols? -Aquella tarda vaig entrar a la classe de primer B. És una classe de nens que em critiquen a la mínima. Per això, l'única manera de mantenir el control de la situació és estar seriosa. Vaig preparar-me per llegir-los el comunicat. Vaig forçar un somriure i vaig anunciar que al dia següent arribaria una nova companya, alemanya, d'un cognom difícil de pronunciar. Malgrat tot, els meus esforços van ésser en va. Vaig posar-me nerviosa. Els nens no paraven de riure i vaig començar a recordar la meva infància en aquelles mateixes parets. - Què de la seva infància? - va preguntar el doctor Pinós. -Les burles, la sensació de ...de...que no...serveixo per a res. Tot i que sóc la directora... No ho he pogut canviar...Sempre seré...des que la vaig conèixer...des que va entrar per la porta...no he pogut... Les meves amistats, la meva reputació acadèmica... Tot. -va fer una pausa i continuà. -"Em permet, senyoreta Fígols?" Vaig sentir-li dir. Després es va girar a la classe i els va dir que el cognom de la Norma, la nena nova, era complicat i que l'escriuria a la pissarra. I així ho va fer, deixant-me a mi en ridícul, com sempre. La Glòria, sempre decidida. I jo, pàmfila, dèbil, ridícula...  +
Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l, pels A&C'10 +	Avui farem una entrevista a la Mireia, companya de la Norma Schweizer, que van expulsar de l'escola a causa d'una malaltia, la SIDA. - Hola Mireia, m'agradaria saber com vas conèixer la Norma? - Doncs va ser a l'escola, a classe, la senyoreta Fígols ens la va presentar. La Norma ens va començar a parlar d'Alemanya i l'escola on anava. - Li va costar aconseguir amics el primer dia? - Gens, no li va costar, a la primera hora del pati vam parlar amb ella i va ser molt simpàtica. Sempre menja crispetes. - Ara vull parlar del que li va passar a la Norma. Com va començar la gent a saber que estava malalta? - Un dia estàvem a classe i la Norma es va tallar amb un vidre, la vam intentar ajudar però es negava que la toquessin. Així va ser com va començar tot. - M'imagino que va ser dur, no? - Sí després d'aquell dia la Norma no va tornar i els pares es van posar en contra que tornès quan van saber que tenia la SIDA. - Tu estàs en contra? Què n'opines? - Jo estic en contra! No és just que la Norma hagi de deixar l'escola. - Estic dacord amb tu. Creus que quan vingui la deixaran de banda? - Doncs, no ho sé, crec que els que han estimat la Norma no faran això. - Gràcies per la teva informació i per venir aquì. - De res.  +
Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l, pels Igonzalez +	Hola Mireia, Crec que has estat de les persones més valentes en aquesta història. Penso que has sigut molt bona companya i amiga, però sobretot has sigut molt comprensiva amb aquest "problema". Ho he intentat, però crec que mai no em podria identificar amb tu en una situació com aquesta on has estat en contra de la teva directora, moltíssims pares i fins i tot companys i amics. Tu has aconseguit que moltes persones que estaven en contra de la teva opinió, s' adonessin del que era millor. M'agradaria que això passés a la meva vida. Ets una persona a la qual admiro molt. També has sabut guardar el secret de la Norma i l'has acompanyat en aquesta difícil "aventura" que es una malatia com aquesta que malauradament molta gent pateix. De debò penso que has sigut un dels millors personatges. Fins al proper treball, Itziar.  +
Activitat sobre Cròniques de la veritat oculta de l'autor Pere Calders, pels Israel defense forces +	L’ANY DE LA MEVA DESGRÀCIA Era l’any 1602 del nostre senyor. Jo aleshores tenia 5 anys i segons deien els meus pares la profecia no els feia gens de goig, perquè efectivament jo tenia enmig del meu paladar una creu, senyal d’haver estat escollit per alguna puixant divinitat per realitzar qui sap quins grans fet a la història Van anar passant els anys i tot a la meva vida era normal, no passava res estrany. Treballava en els camps del comte-duc d’Olivares i tenia una vida molt humil, tampoc tenia cap poder sobrenatural que em diferenciés dels altres, encara que la gent deia que els que havien estat marcats per un senyal al paladar eren posseïdors de poders sobrenaturals i podien obrar miracles, no era el meu cas. Tenia 17 anys i encara no m’havia casat, encara que estava enamorat d’una noia casada i ella també n'estava de mi, però no podia deixar aquell home; per això jo també tenia altres històries amb diferents noies. Havia decidit allistar-me a l’exèrcit del regne de les Espanyes, ja que era el meu somni des de feia molt temps; volia viure aventures en països desconeguts i lluitar pel meu país. Em vaig haver de mudar a Toledo per tal de formar-me, com a militar a l’acadèmia d’infanteria de Toledo. Vaig passar-hi cinc mesos fins que em van destinar a Flandes. Abans de partir em vaig acomiadar de la meva família i amics, també em van donar les armes que el nostre terç havia de portar: un arcabús, una pistola i un sabre. El sabre m’agradava especialment, mai n’havia utilitzat un de tan bonic, era en forma de llaç. Al mànec hi tenia el meu nom gravat, sincerament aquell sabre em fascinava. Dues setmanes més tard vaig partir cap a Flandes. Al principi fou un viatge tranquil: el temps ens acompanyava, feia bon temps i el vent bufava fort, fins que prop ja del nostres destí ens atacà un grup de corsaris holandesos. Allà va ser on vaig descobrir el meu poder amb el sabre. De seguida que vaig desenfundar-lo, una flama de color blau elèctric envoltà el meu sabre, em vaig espantar molt i el vaig llençar a terra. Espantat, el vaig mirar però el foc ja no l’envoltava i el vaig tornar a agafar per veure què passava. El vaig enlairar i el foc el tornà a cobrir, aquell foc a mi no em cremava però vaig descobrir que que cremava els meus adversaris. Tothom es va quedar perplex, això no era natural, el corsaris espantats cridaven “de duivel” que significa en diable en holandès. Els meus companys no es creien el que havia passat; molts d’ells deien que havia estat un miracle del senyor i que la nostra croada estava beneïda, uns altres pensaven que havia estat obra del diable. Fos el que fos jo estava realment fascinat i alhora espantat. Quan vam arribar a les terres de Flandes, vaig participar en diverses batalles i sempre que entrava en combat amb el meu sabre, els heretges fugien morts de por. Gràcies a la meva participació i a la meva arma guanyàvem totes les batalles i conquerint els territoris, ràpidament. Fou així que vaig anar pujant de càrrec dintre l'exèrcit i la meva llegenda va arribar fins al Rei de les Espanyes i a alts càrrecs de la Santa Església. Un any més tard em va arribar una carta en la qual el Papa de Roma volia tenir una audiència amb mi. Jo no m’hi podia negar pas, a més estava molt emocionat per la invitació, m’esperava una gran festa i felicitació ja que lluitava a Flandes per la seva causa també. El Papa em va rebre al seu despatx personal amb el seu seguici de cardenals, era increïble no m’esperava mai que arribaria a veure allò mai. Em van començar a fer preguntes sobre d’on havia tret el sabre, com ho feia perque sortís foc... i després van passar a fer-me preguntes sobre l’església i sobre el catolicisme. Jo contestava com podia sempre mantenint la calma i la serenitat; vaig passar m`hi unes quatre hores i després em van fer fora bruscament, em vaig començar a enutjar. Em van portar a una sala tot sol i vaig veure que ells debatien abans que em portessin a la sala. Hi havia soldats del Papa vigilant la porta, això no tenia molt bona pinta. Va entrar el Papa amb un bon grup de soldats i cardenals a la cambra. Em van acusar de ser un servent del diable i de bruixeria i em van condemnar a cremar-me en vida al bell mig de la plaça de la ciutat. Vaig intentar fugir però era impossible: tenien el meu sabre i encara que amb ells no tenia el poder estava indefens, els soldats em van agafar i em van portar al calabós. Era meu final, maleït el dia que vaig rebre aquell sabre.  +
Activitat sobre Cròniques de la veritat oculta de l'autor Pere Calders, pels Las supernenas +	'''FEBLESA DE CARÀCTER''' Estimat senyor Calders, Som tres alumnes de l’institut Carles Vallbona i estem estudiant la seva història. Ens agradaria saber-ne més. Nosaltres creiem que el canvi que va donar a la seva vida de cop i volta és perquè tenia una vida tan bona i era un home tan honorable que s’avorria. Pensem que la història del lladre l’ha impressionat perquè era un home respectat, amb bona reputació al poble, un bon negoci, una família i de sobte tot això se’n va anar en orris, va desaparèixar, va ser com si mai no hagués passat i tot va ser perquè aquella vida tan monòtona l'havia convertit en un home molt avorrit per la seva família i altres. Llavors quan va començar a fer el que volia, la gent el va estimar... Vostè es pensa que li passarà el mateix i per això se’n va anar amb el lladre? Nosaltres li proposem un canvi de vida diferent del que ha pres... Podria buscar la diversió en altres coses, amb bona gent. Podria ser més divertit a la seva manera i fer que la seva vida no fos tan monòtona, també podria enganyar la seva dona amb el veí del segon pis A, pintar els vagons del trens de Barcelona, ser una mica més atrevit i valent... Li desitgem bona sort, que reflexioni molt i que ens respongui aviat.  +
Activitat sobre Cròniques de la veritat oculta de l'autor Pere Calders, pels Sixteenladies* +	'''L’any de la meva gràcia''' L’arribada del representant austríac en un primer moment va descol•locar totalment el meu negoci. La manufacturació de les seves nines estaven per sobre de les meves, cosa que em va suposar una pèrdua de diners molt important. Per evitar que el meu negoci arribés a la ruïna, vaig haver de trobar la manera amb la qual poder exercir el meu poder diví per millorar la qualitat i el revestiment de les nines. Per aconseguir aquest objectiu vaig haver de fer un esforç, però el que jo veritablement no sabia era l’existència d’un altre poder en les meves mans. Aquesta gràcia de la qual parlo, la vaig saber la nit en què la meva desesperació per la ruïna del negoci, m’afectava fins a tal punt que patia la meva salut. Aquella nit,vaig agafar el mateix llibre que em llegia cada nit abans que el negoci m’ocupés temps. Els meus ulls no eren conscients del que les meves mans estaven fent amb el llibre,era com si aquella història avorrida que em feia quedar-me adormit es modifiqués fins a tal punt que no pogués parar de llegir-la ja que m’atrapava en un món imaginari dins del qual m'agradava viure. Eren contes realment únics, que jo com a fill de Vicenç Calders, escriptor important, podia apreciar-los amb molta convicció. Vaig passar per alt la nova situació que se m’havia presentat, ja que no era conscient del que podrien arribar a marcar la meva vida aquells contes. Al cap d’un temps vaig treure la conclusió que podria treure un benefici amb el resultat dels llibres. Vaig capgirar de dalt a baix la biblioteca de casa a la recerca de llibres del meu estimat pare. Un cop reunits, vaig poder comprovar que les meves mans causaven un efecte superior sobre el que hi havia escrit. Ja tenia una solució amb el que podria fer amb l’antic local: muntar un nou negoci amb la modificació dels llibres. A diferència del que va passar amb la venda de nines he mantingut la meva gràcia fins ara, que estic escrivint la meva nova obra: ''Cròniques de la veritat oculta.''  +
Activitat sobre Cròniques de la veritat oculta de l, pels ONE MILLION +	Benvolgut senyor milionari : He llegit en el diari que en l’interior del seu jardí s’han perdut objectes valuosos. Jo he perdut el més important que té un home, que és l’honestedat. Tot va començar en un supermercat, una caixa oberta de bombons em cridava. Dissimuladament vaig arrossegar la mà i vaig ficar-me els bombons a la butxaca. Abans d’anar a la caixa, vaig passar per la secció de la peixateria per dissimular el meu delicte, vaig demanar que em donessin un salmó i me’l vaig endur. Em vaig dirigir cap al meu objectiu i en el moment que vaig agafar el bombó no vaig tenir present tot el que em vindria a sobre, dirigint-me cap a la caixera perquè em despatxés. De cop i volta es sentia el soroll de l’alarma i un segurata, amb cara de pomes agres, se’m va apropar per veure què havia passat. Quan vaig veure que se m’apropava vaig sortint corrent. El vigilant venia corrents darrere meu, però per sort el vaig poder despistar. Aleshores, vaig veure una porta oberta de color marronós, darrere la qual intuïa un jardí en estat d’harmonia. Des de fora veia tot tipus de flors, de diferents colors; em va cridar l’atenció i vaig entrar-hi. Un cop dins em vaig asseure per descansar de la cursa que acabava de fer. Quan vaig descansar prou, vaig posar-me a reflexionar sobre el que havia fet, i em sentia molt malament, mai havia robat, i no sabia ben bé per què ho feia: “Déu perdona’m per aquest errors que em fan perdre l’ànima!", vaig pensar. Quan em disposava a obrir la porta del supermercat per demanar disculpes i tornar els bombons, em vaig ficar les mans a les butxaques i els bombons no hi eren. Vaig tornar cap enrere i vaig fer el mateix recorregut per veure si els trobava. No els vaig trobar, així que vaig decidir anar al jardí, que era l’últim lloc on havia estat. La porta ja era tancada i vaig tocar al timbre, però ningú em contestava.. Per tot això , escric aquesta carta, perquè m’agradaria recuperar els bombons, perquè la meva honestedat és molt important per a mi. Espero rebre una resposta ben aviat. Salutacions.  +
Activitat sobre Diari de Greg 1 de l, pels Jimmy +	Greg Heffley és gairebé adolescent, està a l'institut i té un amic, un autèntic cretí anomenat Rowley Jefferson, i encara que Greg vulgui aconseguir una núvia o semblar guai seu amic sempre s'ho fastigueja. Greg diu que aquest no és un típic diari, simplement les seves memòries. Tenia un germà major anomenat Rodrick, molt pesat i sempre li volia fer la vida impossible a Greg i per rematar un germanet petit d'allò més mimat i aquest es deia Manny. A l'institut hi havia una maledicció sobre un formatge; qui ho toqués, tindria "la maledicció del formatge".  +

(anteriors 25) (següents 25)