Propietat:Escrita

Aquesta és una propietat del tipus Text.

Pàgines que fan servir la propietat "Escrita"

Es mostren 25 pàgines que fan servir aquesta propietat.

(anteriors 25) (següents 25)

A
Activitat 3 sobre El diari vermell de la Carlota de l, pels Les vermelles +	Flanagan va venir a buscar-me. Ell i jo estàvem molt confosos respecte a la nostra relació, básicament, pel que va passar amb la Nines i el Koert. Ja havíem acabat els nostres diaris del sexe i em va parlar. -Hola!-va dir Flanagan. Va ser un "hola" nerviós, després de tot aquest temps ja ho coneguia a la perfecció. -Podríem anar a pegar una volta al parc-on es vam donar el nostre primer bes... els recordes se´m vam venir tots al cap, però no vaig dir res-. -D´accord, quedarem al parc. Els dos estàvem molt callats, pensaba anar, açò ja era molt incòmode i si deia qualsevol cosa, seria pitjor. Però de sobte... -Carlota, sé que han passat mil coses en aquests últims diez, que dic! Des de que et vaig conéixer, la vida ha pegat la volta per a mi. Tot és millor si tu estas al meu costat. Ara volia dir-te que et vull molt. Que ho tinc tot clar. I t´anava a fer una pregunta... vols eixir amb mi? -Flanagan a pesar de tot, jo també et vull i clar que vull! Crec que després de tot aquest temps eres la millor opciò que tinc. I després de tot sempre has demostrat ser el millor.  +
Activitat 3 sobre El gat negre i altres contes d'horror de l'autor Edgar Allan Poe, pels Hortalanes +	SINOPSI En aquest booktrailer volem transmetre el terror i el misteri que envolta la família Usher. Volem destacar la presència d’elements secundaris que donen molt de sentit al booktriller. Roderick Usher envia una carta a un vell amic de la infància la qual explicava la seva precària situació i li prega que vagi a passar uns dies a la seva mansió. A l’arribar a la casa Usher i entrant pels llòbrecs passadissos mal il·luminats apareix Roderick Usher amb un aspecte decadent. Desprès de mantenir conversació amb ell li sorprèn la situació de la seva germana, Madeline la qual es pitjor que la del propi Roderick Usher. Dies mes tard desprès d’un fet que marca als dos personatges durant una nit de tempesta es donen conte de l’horrible acció que havien comes i que marcara el final decisiu de la família Usher. TAGLINE Fins i tot les famílies mes nobles amaguen els secrets mes foscos  +
Activitat 3 sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Els romàntics +	CARTA PER A BRONEK DE DAWID Estimat Bronek, Tinc una notícia a donar-te. No vull que això t'afecte ni que et faça mal ja que ara tu ets l'únic que pot mantindre la nostra família, però cal que ho sàpigues: el treball al qual vaig vindre no era el que ens pensàvem, tot era una farsa, una farsa que em costarà la vida. Ara mateix em trobe en un camió ple de desgraciats que van a patir el mateix futur que jo; ja no tenim esperança. Fa uns minuts he escoltat un dels militars rebent ordres del general. Tinc por, Bronek. Han dit que faltaven pocs minuts per a arribar al camp de concentració i no m'ha costat més de dos segons adonar-me que anava a morir. El que en principi semblava una bona oportunitat de treball, on molta gent va caure, resulta que va a finalitzar amb l'afusellament de tots nosaltres. No em queda molt de temps ni d'espai en aquest mocador on t'escric les meues últimes paraules. Tu ets l'únic que pots protegir la família i evitar que tinguen un final tan tràgic com el meu, però no t'oblides de cuidar de tu mateix també, igual que de la meua dona. Aquest és el meu últim desig abans de morir. T' estime moltíssim, germà. Comunica-li això a la meua dona i digues-li que l'estime. Us protegiré des d'on estiga, mai us oblideu d'això. El teu germà Dawid  +
Activitat 3 sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Jenncar +	Una vesprada després d'estar buscant a Franciszka, l'hem trobada en un banc del parc, així que anem a entrevistar-la, si vol. -Xiques: Bon dia, Franciszka, té un moment per a conversar amb nosaltres? -Franciszka: Bon dia, xiques. Sí, és clar, que voleu? -Jenny: Som unes estudiants de 4ESO i aquest trimestre ens ha tocat llegir la vida que li ha tocat viure. Volíem fer-li unes preguntes perquè ens ha agradat molt la seua història i ens ha aparegut molt interessant. -Franciszka: Començeu, xiques. -Carla: Bé, Franciszka hem estat tot aquest temps intentant aconseguir una entrevista amb vosté, així que no anem a perdre ni un minut. Pensa que la mort del seu fill va ser justa? -Franciszka: No, la mort de tots els jueus em va parèixer injusta, ningú mereixia morir i sobretot no mereixia morir el meu fill perquè era molt honrat el meu xiquet (recorda trista). -Jenny: No volem fer-la sofrir, si vol no contestar alguna pregunta, no cal. -Carla: Però quan de temps fa de tot l'ocorregut? -Franciszka: Ja fa 18 anys, però va ser molt traumàtic, perquè la pèrdua d'un fill és molt trista. Però no anem a parlar de coses tristes. -Jenny: Com es va prendre la seua filla la notícia que tenia amagats dos famílies i un soldat? -Franciszka: La veritat és que em va dir que era la millor mare, que com ho vaig poder fer, que estàvem en perill. -Carla: No va tindre por d'amagar famílies amb xiquets petits...? -Franciszka: Sí, la veritat és que jo tenia molta por perquè no era gens fàcil, és més, venien els alemanys a sopar a casa i era una situació incòmoda. -Jenny: Jo no podria ser tan valenta com vosté, l'admire, quan estava llegint el llibre pensava que tenia un cor gegant. -Carla: L'Helena i el Casmir continuen junts? -Franciszka: Sí, és clar, ja tenen un fill i una filla. -Jenny: Oh! Enhorabona, i el Casmir i l'Helena què pensen de tot l'ocorregut als amagats que han sobreviscut? -Franciszka: Van quedar sorpresos, i em varen donar l'enhorabona per salvar dues famílies i un soldat. Molta gent volia salvar la gent però a quasi tots els trobaven i els mataven. (li sona el telèfon) -Franciszka: Mireu, és la meua filla!! Perdó, però he d'agafar-lo. -Xiques: No pasa res, agafe'l. (5 minuts despŕes) -Franciszka: He d'anar-me'n. Els meus néts em necessiten. Un plaer recordar aquesta història després de tants anys. -Xiques: El plaer és nostre. Que vaja molt bé amb els seus néts, que és segur, perquè tenint una iaia com vosté, és clar. -Carla: Moltes gràcies i que passeu un bon dia. -Xiques: Adéu, Franciszka. -Franciszka: Adéu, xiques. Espere us haja servit per a l'institut.  +
Activitat 3 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Blocats +	Textu primer de tot vull dir-te que ho sento, vull que sàpigues que això no té res a veure amb tu i que m’ha costat molt fer-ho, ets un bon nen, aquesta amistat que hem creat en tant poc temps ha sigut màgica. Vaig arribar enrabiat, no podia veure res, tan sols pensava en trobar la persona que hem va apartar del meu pare i tu hem vas ensenyar a anar cap al camí correcte, que no s’ha acabat el món, que hem podia recuperar i fins i tot m’ho vaig arribar a creure. Però quan el vaig veure no hem vaig poder contenir, hem va retornar tot l’odi que tenia emmagatzemat, tot l’odi que ja pensava perdut. Hem vas tranquil•litzar al pitjor moment que he passat, hem vas fer entrar en raó, però no era suficient, necessitava fer que sentis el que hem va fer sentir, ho necessitava per mi, per tants anys patint. Després de tant investigar, ara que li podia fer pagar no hem podia quedar de braços creuats. Volia que sentis el que és perdre a una de les persones que més t’estimes. Se que hem diràs que m’he convertit en ell, que estic fent el mateix, però no es veritat, jo només li estic fent veure tot el que vaig passar per culpa seva, li estic fent el que ell hem va fer. Però tu, tu no t’ho mereixes, has acabat pel mig i no vull que hagis de sentir tot el que jo vaig sentir, però no tinc més remei, tan sols et vull dir que el temps que he estat al teu costat m’ha ajudat molt, però no podries haver fet res per evitar-ho. Però et demanaré una ultima cosa, no vull que acabis com jo, segueix els teus propis consells. “Ho sento”.  +
Activitat 3 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Keidas-drakkarr +	Activitat col.laborativa: Resposta de la carta al personatge Tetxu Carlos, estic dacord amb tú, la nostra amistat es mol poderosa , tant que fins i tot ha pogut eliminar la teva ràbia cap al meu pare. Jo se que ningú ens separarà i que res ens privara de la nostra amistat. Se que tot anirà be a partir d’ara i que estarem junts per sempre ,m’has fet vèure que l’amistat es una cosa tan poderosa que fa que les persones s’apreciin mutuament per sempre, i, ja sas que jo tambe mataria per tu i faria cualsevol cosa. Ara que hi penso, vols venir de viatge amb mi? Jo i la meva familia anirem a frança de viatge, el meu pare de tant temps que ha estat allí amagantse de la justícxia que se sap tots els pobles bonics i, t’asseguro que valdra la pena. Aixidoncs espero la teva resposta amb ganes. Att: Tetxu  +
Activitat 3 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Les Llufes +	Estimat Imanol, Ets una persona molt complicada, molt difícil de desxifrar, ho saps? Tot i que, en els últims anys, he començat a apreciar-te més, continuo pensant que el que has fet és el correcte, ja que vas assassinar el meu pare. Això m’ha sorprès molt, però trobo que és un acte de valentia que mostra molt de tu com a persona. La veritat és que jo crec que jo no hagués fet mai una cosa així, per això t’admiro. Enyoraré els dissabtes que passàvem (en Tetxu, tu i jo) a la muntanya. Aquells entrepans de truita de patata sucats amb molt tomàquet que menjàvem asseguts als troncs dels arbres o a les puntes dels precipicis dels boscos bascs. Les llargues “tertúlies” sobre futbol, noies i música. I aquells debats entretinguts sobre qui havia de portar les begudes a la pròxima excursió… Com ho enyoraré tot… Però tot i així, en Tetxu sempre estarà allà per ajudar-me a recordar tots aquells moments plegats. Li ho has dit al Tetxu? En cas afirmatiu, com s’ho ha pres? Suposo que ell no comparteix la meva opinió sobre el tema, segur que troba que la teva elecció és completament errònia i injusta amb ell. Però, com ja t’he dit, jo crec que simplement és un acte valent i adequat pel que fa a la situació. La veritat és que mai havia parlat amb ningú sobre aquest afer, però ara t’ho diré, perquè veig que ets una persona amb honor, fidel i amb un cor tant gran com l’Univers, sense excloure’n ni una sola estrella. Així que aquí va el meu gran misteri: Recordes aquell dia que volia intentar assassinar-te a casa teva i en Tetxu em va parar els peus?... Doncs des d’aquell moment no vaig parar de pensar-hi, i a aquella excursió que vam fer a la muntanya, a la qual vam quedar-nos a un alberg... Aquella bala no anava per aquella oreneta, anava per tu, però les teves paraules van entendrir-me i vaig haver de canviar d’idea. Em vaig preparar una motxilla com mai ho havia fet; hi portava retalls de diaris amb articles sobre l’assassinat del meu pare, una poma, una aigua i una pistola. Quan hi penso em sento inútil, com un estúpid que ha sortit de la seva òrbita. I, ara, al llegir aquesta carta que m’has enviat encara em sento pitjor. Em sap greu, em sento com un hipòcrita que t’ha estat mentint durant massa temps. M’he adonat que he estat equivocat durant molt temps; durant massa temps. Només veia el mal que m’havies fet en matar al meu pare, però no veia el mal que acabaria fent a en Tetxu si et matava a tu. Em fixava només en mi mateix, però ara per fi m’he adonat del meu error. Ser massa egocèntric és dolent, i sobretot en aquest cas: em preocupava més de la meva venjança que de la felicitat del meu millor amic: en Tetxu. Amb tot, t’escric aquesta carta per a demanar-te disculpes per haver ocultat tot això fins ara. Un cop vaig disparar aquella oreneta, vaig veure-ho tot clar, però no em vaig atrevir a explicar res. Suposo que a vegades sóc massa covard; incapaç d’admetre segons que. Sigui com sigui, espero si us plau que em puguis perdonar per això, i que puguem tornar a ser els grans amics que vàrem ser tampoc fa tant de temps. Atentament, Carlos.  +
Activitat 3 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Passa pàgina! +	'''VALORACIÓ de l’anunci dels “infectats” ( El temps de l’oblit).''' En primer lloc, les idees per crear l’anunci publicitari del temps de l’oblit ens han semblat creatives ja que, per exemple, la idea de la utilització de mascotes ens ha agradat. El gos, en aquest cas, ha sigut una idea innovadora i força original ja que, normalment, en aquest tipus d’anuncis no solen aparèixer aquestes tècniques comercials, encara que no trobem adequat utilitzar una mascota per l’anunci d’un llibre, ja que no té res a veure una cosa amb l’altra. Però també creiem que si l’haguessin enfocat d’una altra manera, se li podria treure molt més partit a aquest, ja que com hem dit abans, és una gran idea. La durada de l’anunci és bastant correcte ja que en un emplaçament publicitari d’un llibre ha de ser breu i clar, perquè de vegades si és de llarga durada la gent és pot cansar i canviar de canal quan estan apunt de dir alguna data important. Perquè quan, per exemple a la televisió diuen “tornen amb 1 minut” la gent es sol esperar, ja que aquest temps passa ràpid, però si duen “tornem amb 5 minuts”, la gent aprofita per a fer una petita pausa, canviar de canal, o lo més conegut com fer un “zàping”. Pel que fa al llenguatge oral i corporal que s’ha utilitzat ens sembla adequat. El guió està força ben estructurat i idealitzat però a l’hora de vocalitzar no ho fan correctament, nosaltres pensem que han de parlar més a poc a poc. També és podria millorar l’àmbit de l’expressió corporal, ja que es una mica exagerada, no es tracta de fer teatre sinó de fer un espot amb gesticulació espontània i no tan preparada ni estudiada, sinó no és veu real. També si hi ha una equivocació durant el vídeo creiem que no costaria res repetir-ho, ja que així quedaria tot més clar i més net. En quan el que fa el vestuari, no tenim res a dir, ja que com que és un anunci lliure cada persona pot portar el que vulgui. També creiem que està ben elegit, perquè així fa l’anunci més natural i més real, com si fos quotidià. Parlant de l’escenari creiem que no és del tot correcte, ja que per nosaltres seria millor gravar-ho a l’aire lliure, en un parc o en plaça, com si fos gent del carrer desconeguda. Així també si li podria donar una funció diferents al gos, que semblés més real i més creïble, perquè si ens fixem bé, la majoria d’anuncis que inclouen mascotes estan realitzats a l’aire lliure, ja que com hem dit anteriorment, sembla més real. En general, creiem que haguessin pogut explotar més l’idea, enfocar-la d’una altra forma, ja que això, doncs, donen una altra perspectiva, més real i més creativa. Però, bé, cadascú té les seves pròpies idees i no és tenen que llançar a les escombraries, per dir-ho d’alguna forma. Tot i les coses negatives que em pogut trobar, també valorem moltíssim l’esforç que ha suposat gravar aquest anunci, perquè tots sabem que no és fàcil per a ningú per diferents problemes: els nervis, la imaginació que és necessita... Finalment, felicitem, de totes maneres a aquest grup, ja que a nosaltres, per exemple, sens hagués fet molt difícil gravar un anunci com aquest.  +
Activitat 3 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Thehenry's16 +	Aquet vídeo tracta principalment del final del llibre a on en Carles ja ha trobat al pare del Tetxu i està disposat matar-lo. En aquet cas van fer un gir radical en la temàtica i van gravar la mort del pare del Tetxu. Al final del vídeo el Carlos i en Tetxu es tele-transporten i fan una lluita ninja en la que han tingut molt d’enginy a l’hora de comentar-lo i introduir-lo. En primer lloc podem observar una introducció que presenten el grup i després el vídeo. Després comença ja el vídeo, al principi surt el Carles intentant matar al pare del Tetxu, però el Tetxu ho intenta parar però no pot, i en Carles mata al pare i llavors en Carles fuig i lluita amb en Tetxu i es tele-transporten a un lloc on surten uns ninjes lluitant. En el moment de tele-transportació, apareixen en un descampat amb muntanyes. A part del Tetxu i en Carles apareixen molts ninjes vestits de negre i blanc, uns per parts del Tetxu i els altres per part del Carles. El vídeo dels ninjes és una escena d’una èpica pel·lícula coreana dels anys setanta. El narrador de la escena la va comentant de manera molt còmica i això fa que el vídeo sigui mes entretingut i això és un punt a favor seu. I per acabar, volem donar la nostra opinió sobre l’escenificació. A nosaltres no ens ha agradat el treball que han realitzat ja que no ens ha agradat la part de la pel·lícula que han comentat. Si hagués sigut que ells haguessin representat aquella part. Tot i això la primera part que han representat l’acció que el Carles volia matar al pare del Tetxu ha estat molt bona i molt imaginativa, ens ha agradat. També ens ha cridat l’atenció quan ha sortit una paraula anomenada “censored” tapant una matrícula d’un cotxe, ens hem rigut molt. En aquesta 3a activitat ens ha semblat de molt de profit perquè hem pogut fer una activitat en grup, diferent i poder veure altres vídeos de diferent col·legis que també participen en aquest projecte. Ens ho hem passat molt bé rient-nos dels vídeos de els altres col·legis.  +
Activitat 3 sobre Els nois de l'autor Toni Sala, pels Daniel Reial +	És un llibre on la mort de dos germans afectarà de manera diferent a quatre persones relacionades amb la novel·la.  +
Activitat 3 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels Akafran18 +	Carta Frankenstein Hola Justine, Començaré parlant del doctor Frankenstein i de la seva creació , el monstre. El doctor Frankenstein en engendrar al monstre, és un noi influenciable pels llibres, és a dir , es deixa portar per teories llegides en llibres, però té molt bon cor. A mesura que va pasant ek temps en la operació , el seu caràcter va sent cada vegada més tancat fins que dona vida al monstre i s'adona en el que s'està convertint, en arribar a aquest moment,veu que necessita l'ajuda de la seva família per tirar endavant. En algunes ocasions se sent culpable per haver abandonat al monstre però quan pensa en el seu aspecte és convenç a si mateix de que ha fet bé en abandonar-lo. Al principi la seva creació li dona fàtic i té una reputació total al seu monstre, després se sent culpable per haver creat al monstre i d'abandonar-lo i finalment sent un gan odi perquè el monstre l'hi ha arrebatat la vida a la seva familia. En canvi, el monstre quan és concebut és com un nen , ingenu i amb bon cor .Quan surt al carrer i les persones "normals" i aconsegueix el seu proposit però ells al veure'l s'aspanten i llavors ell compren el perquè del seu despreu : és un monstre .A partir d'aquí , el monstre de Frankenstein comença a reflexionar sobre el seu creador i es va cumplint poc a poc d'odi. Ell al pensar sobre la decisió al abandonar-lo i s'adona que si el va engendrar. Per aquestes raons vol venjança i desitja que el seu "pare" se senti com ell de sol.  +
Activitat 3 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki +	Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il•luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il•legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie  +
Activitat 3 sobre Jo, robot de l'autor Isaac Asimov, pels Los cracks +	va sobre els robots que es transormen i tambè es transormen el seus sentiments  +
Activitat 3 sobre Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich, pels Els explosius +	Estimada mare: Amb aquest viatge que he fet a Kenitra, la veritat es que he aprés moltes coses, estic molt content perque per exemple he aprés a cuinar que ja saps que no sabia res, m'he l'estic pasant molt bé. El que més m'ha agradat del viatge es la companyia que em feia Salus, per exemple un dia jo li vaig acompanyar a ell a vore a la seua filla que va tindre que emigrar degut a que es va quedar embarassada i no va continuar amb els seus estudis. També ens han pasat coses un poc roïnes com per exemple un dia quan anavem a Babel ens van furtar, per aixó t'escric aquesta carta ja que no puc trucar-te per telèfon. M'he portar una decepció prou gran amb el pare, pensava que era una persona diferent...Quan vaig arribar no es va preocupar per res de la meua vida, ni em va preguntar sobre res, però clar nosaltres no escollim als nostres pares, i sempre hi ha algú en pitjor situació que tu. Com per exemple em vaig enterar que el fill del capità es va suicidar degut a la pressió que tenia del seu pare, era prou estricte en la seua forma de educar, i amb el temps aquest es va suicidar i el seu pare es sentia culpable tos els dies..També he descobert que el pare açí a Kenitra tenia una altra familia, que habia tingut fills etc. Alomillor no va ser molt bona idea lo de vindre... Tinc prou ganes de tornar mare, quan arribe solucionaré alguns assumptes, no tens res de que procuparte. Un besset, t'estime  +
Activitat 3 sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Misis wonderful +	12/04/1992 Cada dia estic més preocupat pel pare, tinc una sensació que no es pot explicar. Cada dia es fa més llarg i dur , la meva situació és díficil , no sé què passa a Sarajevo i el pitjor és que no sé res del pare . En fi no sè si demá ell estará viu 13/04/1992 Ahir vaig sentir la tieta , la mare i el tiet parlant i dient ``arribat l'hora L'hora de què ? No se què vol dir això ,a què es deuen referir ? 15/04/1992 Aquests dies han sigut molt complicats , el que més m'ha fet pensar aquest dies és el nostre el nostre canvi de nom no ho entenc que perqué siguis musulma , judeu ... la gent et miri d'una manera extraña , no entenc perqué es així , si tots som iguals . 18/04/1992 Tots estem bé però la que crec que esta pitjor és la mare , està lluitant pel nostre bé i fent tot el possible . Per aixó,crec que elles són las que ho estan passant pitjor.  +
Activitat 3 sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Xocolaters +	14 de març de 1993 Avui m'he despertat pensant si seria l'últim dia de la meva vida. No em puc treure una cosa del cap: què deu haver passat amb el gabinet d'advocats on treballava? I encara més important, què deu haver passat amb el meu company de feina? No sé si el que li vaig dir a l'Asmir va ser el correcte o no, sobre ser l'home de la casa i de cuidar de tots. 15 de març de 1993 Una bomba ha destrossat mitja casa i el jardí i he hagut d'arreglar-ho. Ja fa dos dies que la casa està buida, perquè els nens i la Mirsada van marxar cap a Belgrad. 16 de març de 1993 S'ha acabat el menjar a casa i he hagut de sortir fora per trobar-ne una mica. També he hagut de passar per les clavegueres, però ha volgut la pena, perquè n'he aconseguit. 17 de març de 1993 Tinc moltíssimes ganes de veure la meva família. Em pregunto si l'Éldar es recordarà de mi, és tan petit. Això és una tortura.  +
Activitat 3 sobre L'Ocell de foc de l'autor Emili Teixidor, pels Alcasiles +	'''Qué passaria si el vescomte de Peguera no hagués mort quan va descobrir l’Ocell de Foc? ''' Quan el vescomte es va adonar que l'Ocell era qui era, va capturar-lo abans que sortís corrent, llançant-li una llança i clavant-li-la a l'espatlla, el que va fer que l’Ocell de Foc caigués abatut a terra. El vescomte aprofità per capturar el seu cavall, el va lligar, va pujar al llom del seu cavall i el portà a les masmorres, on va ser tancat en una cel • la. Era una cambra humida, i vella. L’Ocell de Foc passà allí una temporada, només menjant un cop al dia pa dur i aigua, a base de tortures i de patiment. Un dia, la filla del vescomte, Carmesina, es va assabentar del que estava fent el seu pare amb l'Ocell de Foc i va anar a veure’l a la seva cel•la fosca en les masmorres. Allí, Carmesina, tractà d'ajudar-lo a escapar mitjançant un pla que va imaginar. Ella contactà amb el grup del Cec de Cabrera perquè l'ajudés a treure’l d’allí. Un nit freda d'hivern, Carmesina baixà a les masmorres, amagant-se dels guàrdies del seu pare. Just en arribar al costat de la cel • la, va trobar un guàrdia vigilant, però estava dormint. Ella va agafar un pal que hi havia recolzat a la paret, i silenciosament, li colpejà amb ell al cap, i el va deixar inconscient. Li va treure les claus i va obrir la cel • la de l’Ocell de Foc. Van despullar al guàrdia i l’ Ocell de Foc es va posar la seua roba, el van lligar, i el van tancar a la cel • la on hi havia estat l’Ocell de Foc. L’Ocell de Foc va escapar del castell amb el seu grup, que l'esperava fora del castell, tot amb l'ajuda de Carmesina.  +
Activitat 3 sobre L'Ocell de foc de l'autor Emili Teixidor, pels Els ocells poetes +	'''Entrevista a la joglaressa Matilde, de l'obra "L'Ocell de Foc"''' Avui entrevistarem la joglaressa Matilde: ella va ser la persona que es va encarregar de l'Ocell de Foc i es va preocupar que no li faltés de res durant la seva infantesa. Quan l'Ocell va créixer, ell i la joglaressa viatjaven junts amb el Cec de Cabrera, l'Escarnidor d'ocells i el Cavaller salvatge; junts cantaven i ballaven en els castells i en les cases més riques d'arreu de Catalunya: '''-Per què vas acceptar cuidar i educar l'Ocell de Foc quan era petit?''' Perquè jo no havia tingut cap fill al qual poder donar tot l'amor que pot donar una mare. Per això, quan em van preguntar si el volia cuidar, jo no ho vaig pensar dues vegades abans de dir que sí. Sé que no és el meu fill però l'estimo com si ho fos. '''-Per què vas decidir que l'Ocell de Foc es fes joglar i no treballés en un altre ofici?''' Perquè jo no vaig poder estudiar, i l'únic que sabia fer era ballar i cantar, per això jo i els meus amics vam ensenyar-li a ser un bon trobador; ara puc dir que va ser una decisió encertada. '''-Com et vas sentir quan els homes del vescomte de Peguera us van capturar a tots menys a l'Ocell de Foc?''' Em vaig trasbalsar, però de seguida em vaig saber tranquil·litzar perquè l'Ocell havia pogut escapar i, per fi, sabria qui era en realitat i podria conèixer el seu passat: els monjos de Sant Fruitós li revelarien el secret. Ara bé, no puc negar que estava amoïnada per nosaltres, els de la colla del Cec: no sabia què ens passaria. '''-Per què li vau posar, a aquest infant que vau acollir, el nom d'Ocell de Foc?''' Perquè després de tanta guerra i tanta destrucció, totes les flames de les vides de les persones que van lluitar es van apagar, menys una, la flama de l'Ocell; d'aquí ve la idea del foc. I li vam dir Ocell perquè era un noi molt delicat i petit, fràgil i bonic com una au del cel. Alhora, volíem indicar que aquella criatura innocent era com un ocell que s'havia salvat de les flames. Amb el temps, ell ens ha donat la raó. S'ha convertit en poeta i músic i ara és el nostre ocell cantaire; la poesia li ve al pit, ens explica ell, com una flama que el crema. Ja veieu quants significats té el seu nom. '''-Quina va ser la importància de la història dels cremats? Tenim entès que va afectar el pare de l'Ocell de Foc, que era poeta.''' Va ser decisiva, perquè, amb l'eliminació dels càtars, va desaparèixer tota una manera d'entendre el món, la dels perfectes o purs, que eren gent molt formada i molt culta. Alguns eren poetes, músics, nobles, cavallers importants. Va ser la pèrdua d'una gran riquesa: com un extermini en l'època medieval. En tots els temps, els homes han comès barbaritats; sort que sempre hi ha una flama d'esperança, com la que ens ha portat el nostre Ocell poeta. Esperem que sempre hi hagi poesia contra la guerra.  +
Activitat 3 sobre L'Ocell de foc de l'autor Emili Teixidor, pels La colla de l'ocell +	Estimat fill, Sóc el teu pare, Aicart de Carcassona, i si estas llegint això, vol dir que he mort. Et deixo a càrrec del Cec de Cabrera, un bon amic. Ell t'ensenyarà a ser bon joglar, et protegirà dels meus enemics. És necessari que ningú sàpiga la teva identitat perquè no et facin mal, per això he decidit que vagis amb el sobrenom d 'Ocell de Foc, encara que el teu veritable nom sigui Aicart, igual que el meu. La teva mare era una bellíssima dona de cabells rojos i ulls blaus, com els teus. Hi ha vegades que em recordes molt a ella; també recordo aquells dies que passàvem tots tres estirats a l'herba, amb el sol tebi acariciant les nostres pells. En aquests moments, però, enmig dels records feliços, em ve a la memòria un moment tràgic: l'horrible mort de la teva mare. Es deia Elisenda, va ser una de les moltes persones que va caure en la lluita de Carcassona. Ja saps, el duríssim combat que Simó de Monfort va iniciar contra els albigesos per derrotar-los; és a dir, per derrotar-nos. Ella va resistir heroicament, igual que la mare de Ramon Trencavel. Al final, uns soldats a les ordres del Vescomte de Carcassona us van separar per protegir-vos. La nostra estratègia va consistir a fer un canvi d'identitat entre tots dos, de manera que ningú no sabés qui éreu; l'altre infant que va participar en el canvi va ser Ramon Trencavel, fill del Vescomte de Carcassona, però tu ets fill meu. He estat molt poc al teu costat; tanmateix, he intentat deixar-te en herència el millor que tinc, el do de la poesia. Quan siguis més gran, notaràs una ferida al cor, com una flama que et puja al pit: aquest serà el moment de compondre el teu primer poema. Adéu fill, t'he estimat molt i espero que em recordis. Només desitjo que la poesia t'acompanyi. Aicart de Carcassona.  +
Activitat 3 sobre L'aniversari de l'autora Imma Monsó, pels Helena Rey +	Un matrimoni de quaranta anys xerra en el cotxe mentre es dirigeixen cap a un lloc especial per a ells, o almenys per a ell, ja que ell és l'únic que sap cap on es dirifeixen degut que és el regal que li fa a la seva dona. Aquest present no és més que un intent desesperat per sorprendre-la i resultar imprevisible als seus ulls, ja que la flama de l'amor s'ha anat apagant per a ella.  +
Activitat 3 sobre L'home de la maleta de l'autor Ramon Solsona, pels HotelVela +	Un antic músic d'orquestres de ball decideix, un bon dia, fer la maleta i viure un mes a casa de cada una de les seves tres filles. L'home sempre ha anat a la seva i, ara, les filles el sorprenen amb una vida i un models de família que no entén. El món va molt de pressa. Descol·locat però gat vell, mira al seu voltant amb una mirada càustica i explica el que veu en un relat divertit i sense complexos, tal com raja. L'home de la maleta n'ha vist de tots colors i se sent un supervivent, un individualista obsessionat per la família, un espavilat que necessita afecte. Quan menys s'ho espera, les investigacions obertes sobre el seu passat fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.  +
Activitat 3 sobre L'home que plantava arbres de l'autor Jean Giono, pels UltimateTeam +	Una altra versió de l'home que plantava arbres Hi havia una vegada un cavernícola anomenat Elz buf buf que vivia en una cova a l’entorn d’un paisatge desolat ,perquè hi havia hagut una erupció volcànica .Generalment, Elz buf buf s’alimentava de carn i de fruites. Un dia va agafar una llavor , per atzar ,i va enterrar-la . Van passar molts anys . Era vellet i es trobava molt malament i es va quedar adormit al costat d’un arbre . Aleshores, es va adonar que de la llavor que havia plantat creixia una cosa molt petita que per a ell era una novetat.Passaven setmanes i allò ja semblava un petit inici d’arbre. Ell va pensar: -Com és possible si jo només vaig plantar una cosa molt petita? I just quan va créixer l'arbre del tot Elz buf buf es va morir just al costat ,amb el cap cot i van passar 20 anys. Amb el temps, i els canvis de temperatura,va ploure, va nevar ,va bufar el vent i, al final al cap de molts anys, el cos d'aquest home va acabar unit a l'arbre. Ultimate team:Oriol,Javi,Ray,Kevin,Ignacio  +
Activitat 3 sobre La fallera calavera de l, pels Les Pinquis +	Benvolguda Bellea del Foc: En primer lloc, ens has paregut un personatge elemental encara que no apareixies molt al llibre. Ens alegrem de veritat que hages tornat a viure i que haja desaparegut tota aquella massa verda que recorria el teu cos. En segon lloc, voldríem preguntar què ha sigut de l'elecció de la Bellea del Foc, si havies tornat a guanyar o si ha guanyat un altra xica, és una cosa que ens ha deixat intrigades de veritat. Finalment hem decidit contar-te que a la fallera li va tot molt bé, i que lluita per la justícia dia a dia. Molta sort, Bellea, et dessitgem Les Pinquis  +
Activitat 3 sobre La felicitat dels dies tristos de l'autor Pere Antoni Pons, pels Maria i Silvia +	Sinopsi Novel·la sentimental i literària, amarada d'humor, de passió i de melangia. La felicitat dels dies tristos explica la història d'en Tabou, un estudiant universitari atribolat i voluble que, tanmateix, no es resigna ni al pessimisme ni a la tristesa. Marcat per una història familiar tan intensa com complicada, en Tabou s'enamora de l'Elisenda, una companya de classe molt bella i vitalista que, ben aviat, se li revelarà com un objectiu inassequible. El que podria ser un motiu d'amargor i de desencís, però, s'acaba convertint en un repte fascinant i en una experiència envigoritzadora, que porta en Tabou a descobrir, just quan sent que està a punt de tocar fons, les millors coses de la vida: l'exaltació de l'amor propi, la lleialtat de la família, la generositat dels amics i els plaers de l'alegria.  +
Activitat 3 sobre La vida sense la Sara Amat de l'autor Pep Puig, pels ManuelaandJulia +	La Sara una nena de 13 anys desapareix una tarda d’estiu jugant a fet i amagar amb els seus amics. Aquesta, decideix quedar-se uns dies amagada a l’habitació d’en Pep, un amic seu de la colla. L’obra narra el primer enamorament que sorgeix entre els dos personatges i el pas de l’infantesa a l’adolescència.  +

(anteriors 25) (següents 25)