Propietat:Escrita

Aquesta és una propietat del tipus Text.

Pàgines que fan servir la propietat "Escrita"

Es mostren 25 pàgines que fan servir aquesta propietat.

(anteriors 25) (següents 25)

A
Activitat sobre Romeu i Julieta de l'autor William Shakespeare, pels Els Disbauxers +	Els Disbauxers em fet una mena de curt sobre el què passa al final de la obra de Romeu i Julieta. Ho em fet d'una forma realista, inventant-nos els personatges i fent un vídeo que sembla que els protagonistes d'aquest fragment es moguin. Esperem que us agradi i que l'hagueu gaudit. Moltes gràcies.  +
Activitat sobre Romeu i Julieta de l'autor William Shakespeare, pels Literats +	Romeu i Julieta és una parella model: la mort per amor i les conseqüències que això pot portar. Entrevista als tres personatges que van construir i viure la història de mort per amor més coneguda i reproduïda de la història de la humanitat, segurament.  +
Activitat sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Hector fonde +	Tot comença, quan l’Artur Biosca Canal contracta el Dani Santana per a ser el nou director de l’editorial d’un diari, concretament, el Crònica. Es veu com comença amb grans projectes, com destapar una operació on els grup jihadistes treien profit de la venda de cerveses a les Rambles; i objectius, com canviar les costums de lectura del lector; i acaba trobant-se amb un director general al que només li interessen els beneficis econòmics o socials. Un d’aquells beneficis socials seria fer costat al actual alcalde de la ciutat, anomenat Negrier, quan les eleccions s’apropen. Arriba un moment en el qual un desconegut dona al protagonista un sobre amb informació que deixa verd el Franquesa, és a dir, l’altre candidat per aconseguir l’alcaldia. En aquell punt el Dani es troba en un dilema en el que no sap si ha de ser un bon periodista o utilitzar aquella informació per guanyar-se la confiança dels seus treballadors demostrant que és un bon director d’editorial.  +
Activitat sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante +	El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.  +
Activitat sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Daniel +	Se sabrà tot és una trepidant història periodística situada a la Barcelona contamporànea plena d'enganys, desamor i corrupció.  +
Activitat sobre Senyoria de l'autor Jaume Cabré, pels Carles pons +	El nostre booktràiler és una mena de resum del llibre, tot i que ens hem vist obligats a fer-lo més curt del que voldríem. Està dividit en tres parts, les mateixes que el llibre: Orió, les Plèiades i Plutó, hi presentem diverses situacions en les quals es pot veure el context del llibre i la societat del moment (1799). També hi ha les escenes clau i fem ús d'una música que dóna la sensació de tensió i perill.  +
Activitat sobre Si quan et donen per mort un dia tornes de l'autor Lluís Llort, pels Judit i Berta +	'''SINOPSI DEL LLIBRE:''' El plantejament gira al voltant d’un ciutadà corrent: l’Agustí García, un noi de disset anys, barceloní de mena, que per un atac de rebel·lia decideix marxar de casa seva. El que havien de ser uns dies a Pamplona amb la seva colla d’amics es convertiran en catorze anys d’un llarg i dolorós viatge per arreu del món. La seva tornada inesperada trenca amb la normalitat rutinària de la família i obre de nou la ferida tancada per catorze anys i mig d’espera, dubtes i angoixes. La seva arribada es transforma en sentiments oposats i rancúnies de tota mena, tals com obsessions, plors i penediments. A mida que avança la narració descobrim també les penúries i tristeses de l’Agustí, que torna després de viure un veritable infern.  +
Activitat sobre Si quan et donen per mort un dia tornes de l, pels Andyari +	La novel·la s’inicia amb l’arribada d’Agustí, la seva tornada inesperada remou l’angoixa familiar després de tants anys de silenci i l'espera es transforma en sentiments oposats i rancúnies de tota mena, tals com obsessions, plors i penediments. A mida que avança la narració descobrim també les penúries i tristeses del protagonista, que torna després de viure un veritable infern, que la fet recórrer el món sense saber amb la seva vida. Agustí es un noi de 17 que després d’una discussió amb el seu pare, decideix marxar als Sant fermíns, el que no s’espera es que el que hauria d’haver sigut una petita escapada, acaba sent una fugida de 14 anys, que el faran treballar duríssim, màfies, drogues, presó, males companyies, una dona, un fill i una família desesperada per la desaparició del seu fill gran. Que per sorpresa tornarà un 22 de desembre, fet un home, amb 32 anys i molts secrets que amagar. Llort arrenca d’un cas real que va poder veure en un programa de televisió on una noia desapareguda tornava onze anys després sense demanar explicacions i sense voler explicar res del que havia viscut durant tots aquells anys.  +
Activitat sobre Simulacions de vida de l'autor Enric Herce, pels 07114.casp +	En un futur proper i fàcilment reconeixible, tothom està connectat de forma permanent a la xarxa a través del log, un artilugi portàtil amb aplicacions infinites. En aquest context, una sèrie de fets estranys, aparentment aïllats, entrellaçaran els destins de diversos personatges per dibuixar una trama trepidant i alhora humana entorn de la societat de la informació. Amb un pols narratiu ferm, Enric Herce construeix aquest intel·ligentíssim thriller de ciència-ficció, en què les relacions personals es veuran abocades a realitats virtuals i conspiracions terroristes d’abast mundial. En el tràiler sobre el llibre hem voulgut mostrar el context en el qual es desemvolupa la història com la trama d'aquesta novela distòpica.  +
Activitat sobre Solitud de Victor Català, pels Els Solitaris +	Fins on arribaries per conèixer el teu veritable jo? Personatges que deixaran la seva vida enrere per iniciar una de nova. Conflictes, amor, desamor, misteri...  +
Activitat sobre Solitud de l'autor Víctor Català, pels Els reis de l'edició +	En un ambient on predomina l’entorn paisatgístic, Víctor Català ens narra el viatge iniciàtic de la Mila. El seu camí no és plàcid. Es creua amb en Matías, el Pastor i l’enigmàtica figura de l’Ànima. La gràcia de la nostra adaptació de ''Solitud'' se situa en el punt de vista en què es visualitza l’acció.  +
Activitat sobre Solitud de l'autor Víctor Català, pels Vanadela Meriqueri +	Fins on arribaries per deixar d’estar sotmès al fals amor? Acceptaries convertir-te en una altra versió de tu? Podries escapar de les urpes de la foscor? La nostra adaptació de Solitud, de Víctor Català, dóna llum a tots aquests conflictes i dubtes, que es planteja la protagonista, la Mila. On, durant les escenes més importants, els intentarà resoldre. Finalment, aconseguirà sortir-se’n?  +
Activitat sobre Solitud de l'autora Víctor Català, pels Vermells +	El Pastor. La Mila. Conflictes. L'Ànima. Llegendes. En Maties. Solitud, Victor Català. PRÒXIMAMENT.  +
Activitat sobre Temps de miracles de l'autora Anne-Laure Bondoux, pels Brunamenoyo +	ENTREVISTA KUMAIL Avui tenim l’oportunitat de compatir l’experiència d’un viatger molt especial. Descobrirem la seva història i coneixerem totes les seves vivències. De segur que serà una història que no us deixarà indiferents, us ho asseguro. Preparats? Endavant. Benvingut Kumail. És una plaer per a nosaltres tenir-te aquí avui. El plaer és meu. Espero de tot cor que gaudiu una estona amb la meva història i que tingueu el gust de conèixer algunes persones molt significants a la meva vida. Doncs comencem. Diga’m Kumail, on vas viure durant la teva infància? Es podria dir que no tenia casa fixa. Ens movíem de refugi a refugi amb la Glòria a causa de la guerra que es vivia en aquell moment. Qui és la Glòria? La Gloria és la meva companya de viatge, en sentit literal i en el figurat, la vida. Com la definiries? La Glòria és una dona que m’ha ensenyat molt, ella és molt valenta. Tot i no dir-me tota la veritat fins al final, és sincera. És capaç de afrontar qualsevol problema. Per mi la Glòria va ser el millor que m’ha passat. Res del que m’ha passat és comparable amb ella. Sense ella no hagués pogut seguir el meu camí, sempre ha estat allà per ajudar-me quan queia. Els seus consells eren imprescindibles per poder seguir endavant. Resumint, ho va ser tot i ho segueix sent. Vas descobrir que aquesta fantàstica dona era la teva mare… Doncs sí, i va ser una gran sorpresa. Com et vas adonar que la Jeane Fortune no existia, que no era la dona de la història de la Glòria? Sincerament, va ser molt dur després de considerar-me totalment francès, gràcies el meu passaport francès. La primera cosa que vaig pensar va ser anar a buscar a la meva mare, tot i que seguia pensant en la Glòria. Juntament amb la Prudence vaig dirigir-me a Moint Saint Michel, on sobtadament vaig adonar-me que la persona més important per a mi era la Glòria, com una mare. Per mi, ella era la que m’havia cuidat des de petit. Per tant, sense pensar-ho dos cops em vaig dirigir en busca de la Glòria la persona que sempre havia estat al meu costat. Quan vaig estar amb la Glòria, ella va ser la que em va explicar tota la veritat de la meva infància i vida. Així doncs, em vaig sentir orgullós de saber que la Glòria era la meva mare. Com et vas sentir? Vaig sorprendre’m molt, em vaig sentir totalment estrany, com si no conegues la meva pròpia identitat. La Glòria t’explicava la història d’una vida falsa per fer-te creure en alguna cosa en aquells moments tan durs no és així? Sí, la meva infància va ser guiada per una història la qual no era certa però que em feia sentir que tenia esperances i que podia creure en alguna cosa. Mai havies pensat que tot el que t’explicava la Glòria podria ser mentida? La veritat és que sí, sempre havia tingut una sensació estranya per les històries explicades per la Glòria i quan vaig conèixer la meva vertadera història vaig saber que la sensació que tenia era real. Seguint amb els descobriments… Vas assabentar-te que el teu pare era el famós enamorat de la Glòria? Així és, i la sorpresa va ser molt inesperada. Com et vas sentir en conèixer la seva vertadera identitat? Em vaig sentir defraudat. Esperava que en Zem Zem, després de sentir les boniques històries que m’explicava la Glòria que havien passat junts, seria un home formal, un home amb límits, i que sobretot sigués tan increïble com el descrivia la Glòria a través de cada història que m’explicava. Vas aconseguir arribar a França, cert? Va ser un objectiu difícil d’assolir però amb molt d’esforç i paciència ho vam aconseguir. Quin significat tenia per tu arribar a França? Per mi arribar a França era elemental, la Glòria i jo seríem lliures i no ens hauríem de moure més. A més a més també volia conèixer a la “meva mare”, i podria anar-la a veure amb la Glòria. Realment és una història sorprenent i emocionant… Moltes gràcies per la vostra assistència i fins la pròxima. Gràcies a vosaltres per permetrem compartir amb vosaltres les meves vivències.  +
Activitat sobre Temps de miracles de l'autora Anne-Laure Bondoux, pels Ferrimay8 +	FINAL ALTERNATIU L’ambient d’aquella tarda era fred. En Kumail estava molt nerviós, tots aquells dies en que desitjava retrobar-se amb la persona que havia estat al seu costat des del primer moment ja havia arribat però, res seria com ell s’esperava. Cada somriure, cada petita història i cada moment desapareixerien en qüestions de segons. En Kumail va agafar un taxi. No volia perdre més temps visitant la ciutat. Havia arribat el moment d’anar a veure la Glòria i que ella li expliques què és el que havia passat a Alemanya. En arribar a l’hospital tots els seus pensaments es van esvair, així fent, que les seves inseguretats tornessin. A la recepció de l’hospital s’hi trobava una noia d’aquelles persones que només pensa en ella i no vol ajudar altres persones si això no li crea un benefici propi. Per això en Kumail es va recórrer tot l’hospital en busca de la Glòria, però com que no sabia quina era la seva habitació a tardar més del que esperava. Després de pujar a la tercera planta, baixar a la primera i tornar a pujar fins la segona, la va trobar. L’habitació número 126. Hi va entrar i allà la va trobar, assentada al llit mirant per la finestra una ciutat mig destrossada per la guerra. Durant tot el viatge va estar pensant què dir-li quan la veiés, però només li va sortir un trist i fred “hola”. La Glòria es va girar hi va dir: “T’esperava Kumail”. En aquell moment va entrar el doctor amb cara de males notícies. Se’m va regirar l’estòmac, no se si eren els nervis o el trajecte, només sabia que allò que recorria el meu cos, faria canviar els meus pensaments. Quan el doctor ens ho va explicar, casi em desmaio. A la Glòria només li queden uns dies de vida… Em va costar molt assimilar-ho però al final vaig prendre una decisió. Faria que aquests últims dies fossin els millors de la seva vida. Durant el primer dia en Kumail va explicar tot el que ha fet durant la seva estada a França. Ella estava meravellada per totes les històries que li ha explicat, sobretot el fet de haver trobat novia que segons en Kumail era una fantàstica novia, la Prudence. Com que no sabien amb exactitud quants dies li quedaven a la Glòria, cada hora, cada minut, cada segon el volien passar com si fos l’últim. En aquell moment la Glòria va explicar tot allò que durant dies s’havia estat guardant. La Glòria havia fet creure a en Kumail una falsa història de quan es van conèixer. La realitat era molt diferent i molt més dura. Els carrers estaven enfangats, cada passa que donava li costava més que l’anterior, les sabates se li quedaven enganxades i les gotes de la pluja relliscaven per la suau i blanca pell d’aquella noia. Alguna cosa la va fer parar al mig d’aquell carrer fred i fosc; un plor profund que li arribava al cor. No s’ho va pensar dues vegades, va arrencar a córrer, aquell plor cada vegada es tornava més intens, les gotes de la pluja seguien caient i l’esperança d’aquella noia de 15 anys augmentava amb cada passa que donava. Va mirar per tot arreu fins que va trobar uns cubells molt sospitosos situats en una cantonada. Allà el va trobar; un nen que en prou feines tenia l’any. La seva primera reacció va se agafar-lo a coll, estava embolicat amb una manta blanca amb una carta escrita on posava: Kumail. Els anys van anar passant, en Kumail creixia i la Glòria també. Durant la guerra, van haver d’abandonar casa seva i això va fer que encara estiguessin més units. Fins el dia d’avui, un dia de pluja com en el primer moment en que se’l va trobar al costat d’un cubell, en el fons res havia canviat. En Kumail estava descompòs, no s’ho podia creure, tot en el que havia cregut durant tots aquells anys només era una cruel mentida. Encara que la Glòria hagués mentit durant molts anys, ell sabia que ella l’havia cuidat com si fos el seu verdader fill; per això l’havia de perdonar. El següent dia quan va tornar a l’hospital per veure-la de nou, el doctor l’esperava amb una carta a la mà i amb una notícia molt dolenta. La Glòria havia mort, els seus dies s’havien acabat. Ara sí que en Kumail estava tocat, tenia por fins i tot de llegir-se la carta que la Glòria li havia deixat. Però amb el valor que sempre demostra, la va llegir.  +
Activitat sobre Temps de miracles de l'autora Anne-Laure Bondoux, pels Llacy +	RAP DE TEMPS DE MIRACLES Temps de miracles un llibre interessant, que parla d’un nen que té 12 anys. El seu nom és Kumail, un nom excepcional. La Glòria, una noia gran, una dona exhuberant. Un accident de tren ho revoluciona tot i cuida en Kumail com ella pot. La guerra comença, intenten escapar i corrents corrents s’intenten refugiar. En Kumail busca a la seva mare tot i que no sap on para! A Bucarest se’n va i a la Glòria malalta es trobà. I vet aquí un gos i vet aquí un gat aquest RAP ja s’ha acabat.  +
Activitat sobre Temps de miracles de l'autora Anne-Laure Bondoux, pels Oker's Team +	FINAL ALTERNATIU L’ambient d’aquella tarda era fred. En Kumail estava molt nerviós, tots aquells dies en què desitjava retrobar-se amb la persona que havia estat al seu costat des del primer moment ja havia arribat, però res seria com ell s’esperava. Cada somriure, cada petita història i cada moment desapareixerien en qüestions de segons. En Kumail va agafar un taxi. No volia perdre més temps visitant la ciutat. Havia arribat el moment d’anar a veure la Glòria i que ella li expliqués què és el que havia passat a Alemanya. En arribar a l’hospital tots els seus pensaments es van esvair, fent així que les seves inseguretats tornessin. A la recepció de l’hospital s’hi trobava una noia d’aquelles persones que només pensen en elles i no vol ajudar altres persones si això no li crea un benefici propi. Per això en Kumail es va recórrer tot l’hospital en busca de la Glòria, però com que no sabia quina era la seva habitació a tardar més del que esperava. Després de pujar a la tercera planta, baixar a la primera i tornar a pujar fins a la segona, la va trobar. L’habitació número 126. Hi va entrar i allà la va trobar, asseguda al llit mirant per la finestra una ciutat mig destrossada per la guerra. Durant tot el viatge va estar pensant què dir-li quan la veiés, però només li va sortir un trist i fred “hola”. La Glòria es va girar hi va dir: “T’esperava Kumail”. En aquell moment va entrar el doctor amb cara de males notícies. Se’m va regirar l’estómac, no se si eren els nervis o el trajecte, només sabia que allò que recorria el meu cos, faria canviar els meus pensaments. Quan el doctor ens ho va explicar, quasi em desmaio. A la Glòria només li queden uns dies de vida… Em va costar molt assimilar-ho però al final vaig prendre una decisió. Faria que aquests últims dies fossin els millors de la seva vida. Durant el primer dia en Kumail va explicar tot el que ha fet durant la seva estada a França. Ella estava meravellada per totes les històries que li ha explicat, sobretot el fet d'haver trobat nòvia que, segons en Kumail, era una fantàstica nòvia, la Prudence. Com que no sabien amb exactitud quants dies li quedaven a la Glòria, cada hora, cada minut, cada segon el volien passar com si fos l’últim. En aquell moment la Glòria va explicar tot allò que durant dies s’havia estat guardant. La Glòria havia fet creure a en Kumail una falsa història de quan es van conèixer. La realitat era molt diferent i molt més dura. Els carrers estaven enfangats, cada passa que donava li costava més que l’anterior, les sabates se li quedaven enganxades i les gotes de la pluja relliscaven per la suau i blanca pell d’aquella noia. Alguna cosa la va fer parar al mig d’aquell carrer fred i fosc; un plor profund que li arribava al cor. No s’ho va pensar dues vegades, va arrencar a córrer, aquell plor cada vegada es tornava més intens, les gotes de la pluja seguien caient i l’esperança d’aquella noia de 15 anys augmentava amb cada passa que donava. Va mirar per tot arreu fins que va trobar uns cubells molt sospitosos situats en una cantonada. Allà el va trobar; un nen que en prou feines tenia l’any. La seva primera reacció va se agafar-lo a coll, estava embolicat amb una manta blanca amb una carta escrita on posava: Kumail. Els anys van anar passant, en Kumail creixia i la Glòria també. Durant la guerra, van haver d’abandonar casa seva i això va fer que encara estiguessin més units. Fins el dia d’avui, un dia de pluja com en el primer moment en què se’l va trobar al costat d’un cubell, en el fons res havia canviat. En Kumail estava desfet, no s’ho podia creure, tot en el que havia cregut durant tots aquells anys només era una cruel mentida. Encara que la Glòria hagués mentit durant molts anys, ell sabia que ella l’havia cuidat com si fos el seu verdader fill; per això l’havia de perdonar. El següent dia quan va tornar a l’hospital per veure-la de nou, el doctor l’esperava amb una carta a la mà i amb una notícia molt dolenta. La Glòria havia mort, els seus dies s’havien acabat. Ara sí que en Kumail estava tocat, tenia por fins i tot de llegir-se la carta que la Glòria li havia deixat. Però amb el valor que sempre demostra, la va llegir.  +
Activitat sobre Temps regirats de l'autor Antoni Dalmases, pels Els corbs +	ENTREVISTA QUICO SABATÉ 1. '''Qui ets?''' Sóc un guerriller antifranquista “un maqui”. La policia em persegueix perquè no estan d’acord amb les meves idees i la veritat és que he fet alguns robatoris, crims, però tot per ajudar als meus. 2. '''Amb qui fas aquesta feina?''' Amb uns amics meus i companys que són maquis igual que jo i que conec des de fa molt. Alguns dels meus companys no m’acompanyen en el viatge sinó que es queden en alguns llocs on a vegades ens serveix d’ajuda aturar o refugiar-nos per si algú ens està seguint. Un dels meus millors amics està a França i cuida de la meva dona i filla que malauradament nomé puc veure quan faig els meus viatges a allà. 3. ''' Què és el que et va inspirar a començar a fer de maqui, a revelar-te contra el franquisme?''' Al 36 al començar la guerra tot va canviar a casa, Hospitalet no era un lloc segur bombardejos constants, assassinats, saquejos, etc. Vivíem tots amb por per culpa de la repressió militar, va ser llavors quan amb els meus germans Josep i Manel vam decidir intentar lluitar contra aquesta injustícia i fer el mateix que ells però tot per poder tornar a la normalitat, és a dir, que tot tornés a ser com abans de la guerra que ells van guanyar al 39. 4. '''Com va ser el vostre començament com a resistents del règim?''' Vam començar a fer petits atacs fins a fer gran com aquests dels últims anys que vam fer en un Banc i l’alliberament dels presos de la presó Model, cosa que ens va fer donar a conèixer entre tots aquells que també estaven en contra del règim franquista. 5. '''Ens has parlat de que tot va començar quan va començar la guerra, però que n’era de la teva vida abans de la guerra, la teva infància?''' Doncs era tot molt més senzill la veritat, vivia a Hospitalet amb els meus pares i jo era feliç, jugava amb els amics a xapes, fèiem curses, etc i tot per a nosaltres era magnífic per alguns cops quan estàvem per casa vèiem la cara de preocupació de la mare o del pare, però llavors no enteníem res, érem innocents. 6. '''I la teva adolescència?''' Quan em vaig fer més gran van començar els problemes, vam perdre l’adolescència eren tot problemes l’únic que em va fer feliç va ser conèixer a la meva dona Leonor. 7. '''Com ha sigut la vida durant aquests anys?''' Fugides és l’única paraula que trobo per definir-la, fugides i por, però mai diré que repetiment tot ho faig perquè els meus fills i els vostres puguin algun dia viure millor que no pas els seus pares. 8. '''On t’amagues en les teves fugides?''' Tenim molt refugis repartits per Catalunya i França, últimament han caigut molts com la lleteria que era on normalment anàvem i on trobàvem gent que ens tractava de meravella i teníem molta confiança amb ells però ara a la presó no ens poden servir d’ajuda, ens agradaria poder-los ajudar per tot el que han fet per nosaltres. 9. '''Per acabar, ens podries donar un consell sobre que hem de fer en casos de guerra i postguerra?''' El que sempre dic, és que sempre mantingueu fermes les vostres idees i que mai ningú per molt que ús amenaci l’heu de deixar que ús convenci per fer canviar d’idees, seguiu lluitant pel que voleu i no pel que volen els altres.  +
Activitat sobre Temps regirats de l'autor Antoni Dalmases, pels Els peus a terra +	'''ELS PEUS A TERRA''' -Activitat col•laborativa: Nosaltres els peus a terra hem intentat millorar la següent activitat: http://lletra.uoc.edu/viquilletra/Activitat_2_sobre_Temps_regirats_de_l%27autor_Antoni_Dalmases,_pels_BLOG COMENTARI DEL GRUP PER INTENTAR MILLORAR: Nosaltres creiem que està tot molt junt i hauria d’estar més separat,si estigues separat és veuria millor i és llegirien millor les frases i és veuria tot amb més claredat. En la frase que posa:”i tu ho faries per defensar les teves idees?” Aquesta frase ens ha costat bastant llegir-lo i creiem que no hauria d’estar tant cap a dalt. També quan surt el nom de Quico Sabaté no es diferencia molt bé perquè la lletra és blanca i el fons es blanc. Hauria d’haver més imatges. Creiem que el contingut no et donan ganes de comprar-lo i lleguir-lo ràìdament. Això és podria millorar donan titulars més exactes.  +
Activitat sobre Tirant lo blanc de Joanot Martorell, pels Nacho +	Estimat Hipòlit, Fa bastant de temps que no ens veiem,ni tampoc tenim noticies teves, desitjo que estiguis bé. M’agradaria escriure’t per explicar-te com van els preparatius de la tornada de Tirant, però el que t’ explicaré no es molt agradable. Fa uns dies quan passejava pel riu, amb la companyia de Escariano i el rei de Sicília, a Tirant li va agafar un mal molt fort, no podia caminar, van trucar a uns metges però no varen poder fer res. Fins hi tot varen trucar els metges de l’Emperador però no varen arribar a temps per intentar fer quelcom per a la seva vida, ha mort intentant arribar els braços de Carmesina, només ha tingut temps de fer el testament i una carta per ella, que com molt bé ja saps era la seva devoció. No et pots imaginar l’angustia que tinc al donar-te aquesta noticia, però algú ho tenia que fer. El teu tiet va ser una gran persona i un home molt valent i hem tingut la gran sort de compartir part de la seva vida. Mai oblidaré que gràcies a ell amb vaig casar amb l’Estefania i se que tu també tens molt bons records. Com t’he comentat ha escrit un testament en el que demana que es porti el seu cos a Bretanya, i també a ordenat la distribució dels seus béns, part dels quals són per tu, pero el més important respecte a la teva persona, es que t’ha nombrat el seu successor. T’ho mereixes ets un bon home i sempre has estat al seu costat. Com sempre acostuma a passar les males noticies no arriben mai soles, com molt bé saps per un pare el pitjor mal que existeix es veure patir els seus fills i l’emperador no va suportar el dolor de Carmesina i va morir, i el poc temps també ho va ver Carmesina, per desgràcia els dos han mort de dolor. Quines circumstàncies més increïbles ens depara la vida?, tant esforç per a ser digne d’ella, tant recel en mantenir les formes, i al final no han pogut gaudir del seu amor, almenys a la terra. He sigut testimoni d’aquest amor des del primer moment, recordo amb enyorança aquell primer moment, Tirant es va enamorar a primera vista i recordo quan li vaig donar aquella primera abraçada en nom de Carmesina, mai l’havia vist tant feliç. Bé, ja he complert la meva obligació d’explicar-te tot el que a succeït , desitjo que com a successor de Tirant facis honra a la seva memòria, realitzis una sepultura digne i compleixis amb les seves últimes voluntats. Imagino que ara tindràs molt de treball i obligacions, et desitjo de tot cor molta sort en les teves noves obligacions, i evidentment conta amb mi per el que necessitis. Algun dia quan tot això hagi passat, tenim que trobar el moment per reunir-nos per a recordar totes les aventures viscudes amb Tirant, recordo amb enyorança quan li vares salvar la vida donant-li el teu cavall en la guerra contra els turcs, i tantes altres històries i anècdotes que tenim per explicar, be ja trobarem el moment. Estem en contacte i espero tenir noticies teves ben aviat. Una Salutació El teu amic, Diafebus.  +
Activitat sobre Tirant lo blanc de Joanot Martorell, pels Tirantloverd +	Carta a Tirant lo Blanc Londres, 2 de febrer de 1452 Estimat amic Tirant, T’escric per felicitar-te per tots els teus èxits militars. Ens hem assabentat gràcies als missatgers vinguts des de Nàpols, després d’un periple per la Mediterrània, que has retornat a la bella Constantinoble després dels setges de Rodes i del nord d’Àfrica. Lluitar en contra dels turcs deu ser horrorós, i la badia de Rodes un infern naval, però sabem que n’has sortit airós. Ens han comentat també que després de resistir al soldà d’Egipte en el setge de Rodes, lluitant amb catalans i hospitalers, vas passar cap a Jerusalem i ens han dit també que a Alexandria, Trípoli i Tunis. La veritat és que tenim molta curiositat per saber com viuen allí, i com és que hi vau anar si són els nostres enemics. Ara t’ha cridat l’emperador, veritat? Sembla que ja no pot més amb els turcs, que francament sembla que guanyaran. Ens han explicat també que la seva filla és molt guapa i t’ha captivat; és tan bonica com diuen? Carmesina, oi? Només el nom ja ens fa imaginar quina mena de bellesa oriental deu ser, i a més és d’aquesta cort romana, tan refinada. Els rumors són que ja espera un fill teu, és veritat? Esperem i desitgem que sigui veritat! Ens has d’explicar un munt de coses, però ens imaginem que tot deu anar bé. Tot i que ho deus haver passat magre, sentim una certa enveja pel que has fet, i sobretot perquè estàs en la cort dels nostres somnis. De tota manera, no volem ser malastrucs, però allí en teniu per pocs mesos perquè els turcs ja ocupen totes les rodalies i la ciutat tard o d’hora ha de caure en les seves mans. Mehmet II està molt actiu i vol prendre la ciutat sí o sí, tot i que diu que no profanarà Santa Sofia. Com que t’admirem tant hem anat a conèixer el teu mestre, Guillem de Varoic, qui t’ha ensenyat tots els valors de la cavalleria. Ens ha explicat tota mena d’històries, sobretot de quan va anar a visitar el Sant Sepulcre, a Jerusalem. Ens va dir que tot bon cristià ha d’anar-hi un cop a la vida en pelegrinatge i per això tu hi deus haver anat. Si no és així, ens agradaria anar-hi amb tu, ja que no tenim prou calés perquè vam perdre una aposta. Com que l’emperador et paga els teus serveis o saquegeu el que podeu, segurament podrem compartir amb tu el viatge. Ens sentim molt avergonyits, però no sabem a qui recórrer i el viatge ens és molt necessari per mantenir l’honor. Bé, Tirant, ja veus que som el que érem, uns cavallers pobres, però amb honor, i a més tenim molt delit per anar a conèixer les terres orientals i Jerusalem. Només desitjar-te que siguis molt afortunat amb la teva estimada i que Déu us empari davant del Turc, que ja sembla que no tingui aturador. Sempre et recordem, estimat Tirant! Una abraçada, Gaël de Lancaster i Albert de Winterfell  +
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Ausiasmarquians +	P: Primer de tot, bon dia Carmesina. t'agraïm que ens hagis cedit una mica de temps per a nosaltres, ja que estavem molt entusiasmats en fer-te unes preguntes. Primer de tot, per que es Tirant l'amor de la teva vida? R: En primer lloc, tinc que dir que no ha sigut cap molestia citar-me amb vosaltres. Doncs per mi, Tirant es un ésser d'un altre món. La seva manera de parlar, la seva bellesa tan exterior com interior, la seva valentia per haber arribat a ésser caballer i l'honor que atesora, fan que m'hagi enamorat d'ell. P: On vas coneixer a Tirant? R: El vaig coneixer a Constantinople, quan va arribar de la última guerra que habia guanyat. Hem va semblar un home molt impetuos a primera vista. P: Com va ser la relació amb Tirant? R: La definira com: Inesperada. Quan el vaig veure per primera vegada, no m'imaginava coneixer-lo de la manera que ho vaig fer. Vam passar per coses bones i dolentes, i vam lluitar pel nostre amor fins al final. La passió era una forma de vida per a nosaltres. P: També vau passar moments critics... Com quan es Tirant es va anar a la guerra. R: Va ser un punt de inflexió molt important a la nostra relació, per que en el moment que es va anar vaig sentir un intens dolor i vaig estar dies donant-li tombs al cap sobre que fer en la nostra relació. P: El punt mes cruel de la historia pero, va ser quan va morir de camí cap a casa, que vas sentir? R:Dolor, ganes de suicidar-me, de plorar a cada instant. No em vaig poder despedir d'ell com debia, i em va fer molt de mal no poder dir-li tot el que sentia a la cara. P: Bueno, gracies per haber-nos escoltat i haber respos les preguntes, que tingui un bon dia. R: Igualment, gracies a vosaltres.  +
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Balotelli +	'''ENTREVISTA A TIRANT LO BLANC''' '''Com et definiries?''' -Em definiria con un caballer noble, educat i amable, però sobretot honest i fort, ja que en totes les batalles en les que he participat ningú a aconseguit abatirme, ni el més fort dels infidels m'ha pogut vèncer. '''Com vas ser rebut quan l'emperador et va reclamar per lluitar contra els infidels?''' -Vaig ser rebut amb tots els honors i em van nomenar capità dels exercits. En certa manera vaig notar que tenien moltes esperances depositades en mi per derrotar als infidels, ja que eren concients de totes les meves anteriors victories. '''Per a tu, la reconquesta de l' imperi de constantinoble , a que anava lligada?''' La reconquesta anava lligada al cor i cos de la princesa carmesina, sent la filla de l'emperador, però al mateix temps anava lligada a la necessitat de derrotar als infidels. '''Quan vas veure per primera vegada a Carmesina?''' -Va ser en la meva primera visita a l'emperador, m'enrecordo de que l'emperador em va presentar a l'emperatriu, i allà estava la seva filla... Mig despullada, per la calor intensa que feia al palau, mostrant els seus pits cristalins, amb la seva bellesa incalculable... Desde el primer moment que la vaig veure, vaig ser presoner del seu amor. '''A qui decideixes contar els teus mals d'amor per carmesina? Per què?''' - Decideixo explicar-li a Diafebus, ja que ell ha sigut meu company d'armes i cosí, durant molt de temps i és la persona amb la que tinc més confiança. Ell em va ajudar en tot el que podia en el meu amor imposible per la persona més bella del món, la persona amb la que pasaria tota la meva vida, la persona amb la que estaria nit i dia al llit, la princesa Carmesina... '''Penses que carmesina no queria fer l'amor o no podia?''' -Per un costat no podia, perquè sinò quedaria danyat el seu honor de dama, però per l'altra penso que no volia donarme el gust, perquè el meu cosí Diafebus aconseguí portar la seva ànima a la glòria abans de casar-se. La veritat és que no n'estic del tot segur, però penso que a la meva estimada Carmesina li importava molt més el seu honor que a Estefania, i que per tant, la seva ment li deia que no podia. '''Quin paper juga Plaerdemavida entre el vostre amor?''' -Plaerdemavida es una donzella de la princesa, que per gràcia de Déu, m'ajuda a que la meva ànima pugui alcançar i tocar la glòria infinita que tant desitjo. '''Quina actitud adoptes quan et penses que la princesa Carmesina manté relacions amb Lausetà, per l'engany de la Viuda Reposada?''' -La viuda em demana amor, però la rebutjo, en aquell moment l'únic que sento és una gran tristesa. Uns dies desdprés, per un ràbia mato a Lausetà. Em preparo per anar a la guerra per lluitar contra els infidels, però Plaerdemavida puja al baixell i m'explica que tot era mentira, un engany de la maleïda Viuda Reposada. '''Com et sents quan agafes la greu enfermetat? ''' -En seguida m'adono de que la enfermetat em suposarà la mort, i el fet de que totes les cures que em donden els metges no funcionin m'ho confirma. '''Sabent que.no et salvaries com decideixes acomiadarte de carmesina?''' -Sentia que el dolor augmentava continuament, i en vista que no trobaven cap remei per al dolor, sentia que no em quedava molt temps de vida, aixi que tal com en va dir cessar, vaig escriure una carta de comiat per carmesina, en el qual no podia expressar suficient la meva pena per no poder tornar-la a veure, però en la qual li vaig encomanar la meva ànima.  +
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Cavallers Literaris +	Però clar va veure aquell dia i va ser el més horrible que pot passar-li a un cavaller. Jo estava quasi segur que el que em comptava la viuda reposada era mentida, com que la forma de comptar la història era un tant eloqüent, després de dir-me que ella m'ho mostraría, jo estava segur que no podría ser veritat, ja que la meua xica Carmesina era una xica de l'alta noblesa. Com deia la viuda reposada em va portar a la casa de Carmesina ocultant-me en uns banys, permetent-me veure segons ella la gesta que venia succeint des de setmanes arrere, Carmesina i el Negre jardiner consumant l'acte sexual. Després d'apreciar tal acte, vaig botar sobre el Negre tallant-li el cap d'un tall. Tot seguit vaig descobrir que no era qui m'havia dit la viuda si no la seua donzella i de que no estaven fent el que pareixia, tot havia sigut una mala jugada de la meua imaginació unida a mi ràbia. Després d'haver matat a la seua donzella, Carmesina estava paralitzada pel temor demanant-me una explicació de tot allò que havía succeït, jo li vaig contestar amb el que m'havia dit la viuda reposada, ella em va comprendre i com estava tan enamorada de la meua persona ens encarreguem de fer desaparéixer el cos. Després vaig haver d'anar-me'n a ma casa oblidant allò que havía succeït, temps després tot va transcórrer amb normalitat. Ambdós compartíem un secret que no havía de ser revelat. Després d'això, va arribar l'hora de partir en el meu vaixell, no abans de consumir el meu amor amb Carmesina, per certes causes vaig naufragar i fins ací arriba aquesta petita historia que us conta un servidor.  +
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Cerverins +	Estimat Hipòlit: Has de saber que durant asuests dies han estat passant moltes desgràcies. Fa unes setmanes Tirant es va posar molt, malalt. Va agafar la grip i ja saps que asquesta enfermetat es molt perillosa ja que podem morir. Van anant passant les setmanes i Tirant es va posar pitjor del que estava, llavors va morir. Amb la mort de Tirant tots ens vam posar molt tristos, i vam decidir no comunicar-li res a Carmesina per què es moroiria del dolor. Carmesina se’n va assabentar de la mort(no sabem com), el cas es que es va posar molt trista i també va morir del dolor. L’Emperador va posar-se molt trist quan va saber de la mort de Tirant, per això va dir que el portessin a Constantinoble. L’Emperador va morir pel dolor de la mort de la seva filla Cramesina i pel dolor de la mort de Tirant lo Blanc. Sento comunicar-te aquestes notícies. Atentament, Diafebus.  +

(anteriors 25) (següents 25)