Propietat:Escrita

Aquesta és una propietat del tipus Text.

Pàgines que fan servir la propietat "Escrita"

Es mostren 25 pàgines que fan servir aquesta propietat.

(anteriors 25) (següents 25)

A
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Electrobook +	<big>LA VIDA OCULTA DE L'ALBA</big> "Capítol I: La meva infància a Benaura" Tot va començar quan jo era petita, vivia en una ciutat anomenada Benaura, amb els meus pares, i la meva germana. Al meu costat hi havia la meva veïna, la Margarida, que tenia un fill negre que es deia Dídac. Passava el temps jugant amb la quantitat de joguines, colors, papers, etc. I amb la meva família que em portava al parc per jugar amb altres nens i amb ells. M'ho passava molt bé. He viscut tota la infància en aquella casa, una casa de 2 pisos amb un jardí gegant i un munt de coses estranyes, per a mi perfecta. Vaig passar el preescolar, no recordo gaire, però pel que m'expliquen, m'ho passava d'allò més bé i van ser els millors anys de la meva vida ja que no feia res, em passava el dia amb les meves amigues pintant i fent bogeries. També jugava amb el Dídac i vam arribar a ser bons amics. "Capítol II: La primària i els seus drames" A la primària van canviar moltes coses. No vaig poder jugar amb el Dídac, perquè era més petit que jo i no el podria veure durant tota la primària; i molts amics del preescolar van marxar a fora del país o bé a una altra escola; tan sols quedàvem jo i uns pocs més, i van venir unes quants més, la majoria estrangers. Ja començàvem utilitzar els llibres, a tenir matèries i a haver d'estudiar. A primer vaig tenir una mica de problemes a l'escola, cosa que era normal ja que acabava de començar a estudiar, llegir i escriure més. A segon vaig tenir tants problemes que cap a final de curs, vam haver de recórrer a mesures dràstiques. Vam haver de contractar un professor particular; a tercer, vaig enamorar-me per primera vegada , no era un noi de la meva classe, era el fill de la perruquera de la meva mare, es deia Hernan, era molt alt, de pell blanca i de cabells i ulls castanys , per a mi era molt atractiu ... L'únic problema era que tenia 18 anys i el meu professor de classes particulars. Sabia que era impossible, però em vaig adonar que el que sentia no eren papallones a la panxa, és a dir, amor per ell, sinó que tan sols era mal de panxa, i va seguir ajudant-me; a quart ja havia après a estudiar i a comprendre, i vaig passar de ser de les més 'ximples' de la meva classe, a ser de les més intel·ligents del meu curs i a treure molt bones notes; A cinquè vaig millorar encara més les notes, i vaig aprendre a espavilar-me per mi mateixa, ja que els meus pares treballaven i calia que m'ho fes tot jo; a sisè em vaig enamorar de nou, però aquesta vegada de veritat. El noi es deia Robert, venia dels Estats Units, però ja feia temps que vivia a Catalunya. Era ros i d'ulls blaus, era considerablement atractiu, el veia perfecte .... Érem molt amics, n'estava enamorada en secret i no podia fer el pas. No sabia què fer i vaig optar per enviar-li cartes anònimes... però com que no servia per a res, vaig tornar a centrar-me en els estudis i pensar en la solució d'aquest dilema més endavant. Al final de curs vaig haver d'estudiar molt més, per als exàmens finals. Per tant, en les colònies de fi de curs, les vaig poder passar amb les millors amigues i amb Robert ... Va ser un drama i una sorpresa ... molt confós i divertit! Després passaria a la secundària ... "Capítol III: Els pros i els contres de l'adolescència" Va començar la secundària al setembre, a l'institut de la mateixa escola on anava. A primer d'ESO tot va ser molt diferent; alguns van començar a comportar-se d'una manera poc educada i desinteressada, Robert va ser un d'ells, i em va deixar d'agradar, el vaig oblidar, ja que seria una mala influència i vaig pensar en la dificultat que comportaria aquest curs, en els canvis de professors, la forma d'ensenyar, el tractament que hi havia, les dificultats afegides ... tot era diferent, més nou i difícil. Vaig viure noves experiències, sensacions i sentiments. També va canviar la situació a casa, la meva mare i la meva germana van començar a parlar-me del que em passaria, els canvis en el meu cos, els sentiments cap als nois: va ser totalment diferent. A segon d'ESO vaig acostumar-me, però a casa va ser més incòmode parlar amb la meva família. Vaig passar part dels meus canvis corporals i emocionals, també vaig agafar confiança en els estudis i vaig poder tenir més temps lliure, una part d'aquell temps lliure l'utilitzava per ajudar en Dídac, ja que la Margarida (la seva mare) m´ho havia demanat com a favor i la resta de temps vaig començar a sortir amb les meves amigues i fer bogeries! Era molt divertit! M'ho passava molt bé, vaig gaudir al màxim tot aquell any, vaig viure una part de la meva adolescència molt bé, i m'anava tot de meravella! Treia les millors notes, els nois anaven darrere meu, i moltes coses més! A final de curs em va baixar el rendiment acadèmic, vaig deixar d'estudiar i van baixar una mica les notes, però el curs va acabar molt bé. "Capítol IV: El començament d'una nova era" Al començament de l'estiu va ser positiu, estava molt contenta, perquè era estiu i començaven les vacances i, d'altra banda, estàvem contents perquè la meva germana es casaria properament. Però també hi passaven coses molt estranyes relacionades amb el temps i el cel: hi havia dies que nevava, o que queia calamarsa i érem a 0ºC o menys, i es veien objectes lluminosos molt veloços, que pensàvem que eren avions de guerra o estaven provant alguna cosa relacionada amb l'aviació, la qual cosa va donar pas al començament d'una nova era.  +
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Els metalingüístics +	Tarragona, 11 de Setembre del 3000. Hola Mar, Et fem aquesta carta perquè sabem per quina situació estàs passant i volem ajudar-te amb algunes preguntes i respostes. Una és: què creus que esta passant al món? T’ho ha explicat l’Alba? Ja has matat algun "àlien" o n’has vist algun i hi has interactuat? També vam plorar molt quan el Dídac va morir. Tu saps com va morir? Per si no ho sabies, va morir aixafat per un edifici que anava a caure damunt teu, però ell et va salvar. El teu pare va ser com el teu heroi per tu, no? Deu ser molt dur no tenir un pare que t’ajudi quan ho necessites. També et volíem preguntar si ara vius a la terra, al mar o a l’aire. No sé si saps que el Dídac volia volar per poder viatjar; tu has volat alguna vegada? Sabies que tu i l’Alba heu de procrear per mantenir l’espècie; ja heu tingut algun fill? Si és que sí, com es diu? I quants anys té? I tu, actualment quants anys tens? Tens una vida molt dura, Mar, però també ets el nen més afortunat de tot el món. Segueixes viu i has pogut sobreviure a tot. No sabem si m’agradaria estar al teu lloc. Segurament ja has vist el mar, no? Quina es la manera més fàcil de matar un "àlien"? Això, clar, si n’has matat algun. No volem que pensis que som uns pesats per fer-te tantes preguntes, però com són els "àliens"? Són molt rars, no? És que ens interessa molt aquest tema; quan siguem grans ens agradaria viatjar a l’espai. Per cert, se'ns oblidava, has trobat algun altre supervivent? Si te n’has trobat cap, t’has fet amic seu o no? Pot ser que ens estiguem passant amb tantes preguntes, però ens interessa molt la teva vida. Et volem ajudar, però no et podem dir qui som. Et diem que som supervivents de la Terra i que ens han informat de la teva vida aquí i per això t’escrivim aquesta carta, que esperem que trobis. Tenim l'esperança de veure'ns algun dia. L’última pregunta: ja saps que l’Alba és la teva mare?. Amb tot l’afecte del món, Els Metalingüístics  +
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Lectors al poder +	La vida oculta de l’Alba '''Capítol 1: L’Alba i el seu dia''' En una tarda normal i corrent, l’Alba González va trobar-se amb uns amics. Aquells amics resultava que eren en Tiki i en Taka, dos nois orfes, perquè la seva mare havia estat assassinada. Ells demostraven la seva ràbia i impotència pegant els nois negres del seu barri. Aquella va ser una prova de la vida, la més dura de totes que encara no han pogut superar. L’Alba els va demanar que deixessin de fer tot això. La gent del carrer els mirava de manera molt estranya, com si els fes fàstic. En Tiki, el germà gran, va contestar amb molta ràbia que no volien deixar-ho, que era com una addicció molt estranya, que no ho podien evitar. Van arribar a casa i l’Alba va sortir una altra vegada però aquest cop per passejar sola. Caminant per la platja, li va começar a sonar el mòbil, el va agafar amb cara d’espantada i va começar a parlar amb la seva mare. Després que la seva mare digués que estava a l’hospital, ella se’n va anar correns cap l’hospital Mayoral Gorali. La seva mare estava en una llitera ii l’Alba no sabia el perquè. Uns minuts després l’Alba veia que li estaven fent unes quantes proves per veure si estava embarassada, i sí: va donar positiu. '''Capítol 2: Un embaràs inoportú.''' Després de saber això l’Alba es va quedar al·lucinada: un embaràs, un germà o una germana, haver de fer un espai en aquesta petita casa, un lloc no trobat, haver de compartir-ho tot amb un altre i a sobre permanentment. Un desastre, un nou habitant en aquest món on no hi ha més espai. El metge va dir que estava de tres mesos. Quan ho va saber, l’àvia, va quedar-se sense alè, tornaria a ser àvia per segon cop, un altre nadó que tindria entre els braços.. El primer mes d’embaràs va passar volant. Els companys d’escola ja ho sabien i la felicitaven constantment, els professors trucaven a casa per veure com es trobava la mare, i ja de pas, li deien com anaven els estudis. La mare li controlava molt amb això dels estudis, segons ella havia de demostrar que la família González sí valia, que era un estudiant formidable que podia fer el que ella volgués ser de gran. La mare sempre que tornava de l’escola estava treballant; i ella li explicava que havia de descansar,que ja ho faria . El primer mes li va créixer una mica més la panxa i tot anava bé. El segon mes li va créixer molt la panxa. La gent els anava preguntant els noms que tenien pensats si era nen i els noms per si era nena. Ells tenien una llista de noms. Sempre responien el mateix: que ho estaven pensant i que encara era molt aviat per escollir noms. Seria difícil pensar en un nom que els agradés a tota la família , però cada cosa al seu temps. Cada cop era més difícil trobar roba per a ella i per a la seva panxa, és clar. Un dia la mare va anar al metge perquè li feien les proves per veure si era nen o nena. El metge la va tumbar en un llit, li va posar un gel a la panxa i va començar a mirar amb la càmera. El fetus es veia clarament i també es veia que era un nen, un petit nen. Al tercer mes, la llista de noms de nenes estava tancada. Tan sols quedaven els noms de Raül, Alonso i Iker. Els pares estaven indecisos, aixi que ho van fer a l’atzar. Després d’una bona estona, el dit va caure sobre el nom d’Iker, es diria Iker Gonzàlez. Després d’una setmana van anar a la platja quan de sobte la mare va trencar aigües, van agafar el cotxe i van sortir corrent de la platja fins a l’hospital. Després d’estar hores i hores esperant, li van dir que entrés i per fi el va veure: era guapíssim. '''Capítol 3 : El començament d’una nova etapa''' Després d’un any , l’Alba va complir els 13 anys. Al principi, el seu germanet no era GENS sorollós però després: que si aigua, canvi de bolquer.... Tot un desastre i l’Alba totalment cansada de plors i queixes, i a sobre havia de canviar-li elsl bolquers amb aquella pudor tan fastigosa. Malgrat això, ll’estimava molt, era el millor que tenia en el món, encara que li hauria agradat més una germaneta. La seva mare li deia que era millor tenir un germanet ja que aixì no li trauria el maquillatge ni la roba. L’Alba havia començat 2n de secundària, una nova etapa per a ella i els seus companys. La seva millor amiga, la Laia, a tercer, se n’anava del cole perquè marxava a viure a Suïssa per una qüestió de feina dels seus pares, però l’Alba no es deprimiria sinó que deia que gaudiria de la seva amistat en el temps que li quedava. Sempre hi havia un company que els molestava: en Jordi era un noi molt pesat, però la “profe” el castigava perquè la feia molt grossa.. Ell es creia que queia bé a tothom i lamentablement no era així, era un nen detestable per a les nenes, i per als nois, un manipulador. Sempre abusava dels altres per poder tenir bones amistats però per sort no ho aconseguia. A l’Alba hi havia un noi que li agradava moltíssim: en Pedro, que era un noi molt popular I molt simpàtic. Li agradava molt a l’Alba, sempre que anava a parlar amb ell es posava molt nerviosa i s’amagava. La Laia sempre li deia que no tingués por, que li digués el que sentia, que havia de ser valenta i enfrontar-se a la seva por, que no es rendís. L’Alba a l’escola era un noia normal, ni molt popular ni molt desconeguda.. sempre anava amb algú, treia sempre molt bones notes, però no feia els deures. A vegades no els feia i la mare s’hi’enfadava i sempre li cridava. A l’escola hi havia una noia repel·lent que era la novia d’en Pedro. La noia era molt popular I sempre molestava l’Alba i ja li havia fet algunes malifetes. A la Laia li queia més malament, l’Alba era més com una defensora de la Laia, es protegien mútament. Eren com germanes i sempre anaven a fer el deures a casa de l’Alba. La mare de l’Alba estimava molt la Laia, era com si fos de la família; jugava també amb l’Iker i amb l’Alba es divertien tots el dies .  +
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Les Carretilleres +	ADAM I EVA DE LA NOVA ERA En aquesta novel·la els noms dels protagonistes tenen un significat simbòlic. Així, per exemple; Alba, significa “inici, aurora”. Per tant aquest nom el podem relacionar amb el fet que l´Alba puga ser la mare de la segona humanitat que proposa el llibre. Però també té altres significats, com ara “blancor, innocència o virginitat” cosa que la pot relacionar amb Eva del ''Genesi'' Bíblic. Dídac pot estar relacionat amb la paraula didàctic, perque aprén a sobreviure i madurar com un ser humà qualsevol. Podem comparar Benaura, el lloc on vivien Dídac i Alba abans de la catàstrofe amb el Jardí de l´Edén, que era el lloc on es trobaven Adam i Eva. Benaura és el “paradís perdut”, el lloc al qual ja mai podran tornar, igual que va suceir amb Adam i Eva, que van ser expulsats del Jardí de l´Edén, el paradís al qual ells tampoc podien tornar. La novel·la s´anomena “Mecanoscrit” perque, segons apareix en ella mateixa (metallenguatge), l´original estava escrit amb maquina, i es diu “Del segon origen” perque el primer origen va ser quan Adam i Eva van aparèixer i el segon són els dos protagonistes quan van sobreviure a la destrucció de la terra, i volen reconstruir la humanitat des de les seues ruïnes. També podem comparar la mort de Dídac amb la d´Adam. Perqué Adam, al menjar de la poma prohibida, va ser expulsat del Jardí de l´Edén i es convertiria en un ésser mortal, és a dir, que experimentaria tot alló que també viuria Dídac, com pot ser la malaltia, la mort, la violència i el dolor; perque no tot és bonic en el fet de viure. Podem identificar la catàstrofe amb una oportunitat de reconstruir una nova societat en què no existisca el racisme, ja que Alba és Blanca i Dídac és negre. El final d´aquesta novel·la ens ha sorprés perquè Alba té que esperar a tindre el seu fill per a poder “continuar” la humanitat, cosa que sabem que suceirà perquè el mecanoscrit es pren en un futur hipotétic com l´origen auténtic d´aquesta nova societat. Tot aixó es troba relacionat amb la historia d´Adam i Eva en el ''Génesi'', quan Caïm mata Abel i els fills del tercer germà, Set, els seus fills, cal que es reproduisquen entre ells per a seguir les generacions, o bé Eva es veuria obligada a tenir més filles amb Adam o amb els seus propies fills, i aquestes es relacionarien entre germans, cosins... Per més que no es diu res d´açò en el ''Genesi'', la novel·la ens fa reflexionar sobre la nostra pròpia identitat cultural-religiosa o creencial. I és que, finalment, tots som germans...  +
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Les Mimoma +	Tarragona, 12 de febrer de 2014 Hola Alba, Som la Marta Chaves, la Mireia López i la Cristina Molina, unes estudiants de 2n d’ESO de l’Institut Tarragona. Et volem parlar de la novel•la de la qual ets la protagonista: ''El Mecanoscrit del segon origen'', que va escriure Manuel de Pedrolo. Ens agrada molt com ets, el que fas i com reacciones en les diferents situacions en què et vas trobant durant tota la història que et toca de viure. La nostra escena preferida és la del primer capítol de l’obra, quan actues ràpidament defensant el Dídac de l’atac d’uns inconscients que l’estan apallissant. El que més ens crida l’atenció del teu personatge és la gran confiança que li vas agafant al Dídac segon a segon, minut a minut, dia a dia..., tot l’amor que li dónes i, en general, tot el que fas per ell. T’admirem també per la determinació que et caracteritza per seguir endavant amb la vida i l’espècie humana, tenir fills des de molt jove, cuidar el Dídac, ensenyar-li el que necessita i educar-lo en la llibertat i en l’esperança. Ets el nostre personatge preferit perquè ens encanta la teva personalitat i la teva manera d’afrontar els fets, de ser capaç de tenir una visió positiva i de sentir-te responsable del present i del futur. El llibre ens ha agradat molt i tenim moltes ganes que estrenin la pel•lícula per anar-la a veure amb tota la classe. Les aventures que passeu tu i el Dídac i els elements de ciència-ficció que presenta la novel•la ens han atret des del començament. Del final, però, no pensem el mateix. La mort del Dídac és una desgràcia per a tu i per a nosaltres. És un acabament molt trist. Sort que els annexos sembla que ens expliquin que la civilització va continuar i que, per tant, el teu projecte de salvar la humanitat es va fer realitat. En conclusió, de tu podem dir que ets una gran protagonista: ens agradaria que molts personatges dels llibres s’assemblessin a tu. Atentament, Mireia, Cristina i Marta  +
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Les anònimes +	Tarragona, 21 de març de 2014 Benvolguda Alba, Només volíem dir-te que t'admirem perquè vas poder tirar endavant en moments difícils per a tu i en Dídac. Vau superar els perills i els obstacles que havíeu d'afrontar per sobreviure en aquell poblat anomenat Benaura, que va ser destruïda pels extraterrestres. Ets una persona molt madura i responsable en tot. No sabem com vas poder ser tan valenta en moments difícils. Ets molt decidida, vas poder afrontar l'embaràs tota sola, i ens agradaria moltíssim a tots que ens responguessis aquestes curiositats urgents que tenim sobre tu, si pot ser: Per què vas decidir tenir a en Mar tan aviat? Com vau sobreviure sols en aquest món? Et vas enamorar del Dídac o només vas tenir un fill amb ell per perpetuar l'espècie humana? Com heu arribat fins aquí? Com vau superar les vostres dificultats? Creiem que ets una noia molt forta per tot el que has passat, ets un exemple a seguir i continuarà així. T'estimem. Els teus admiradors, Els anònims  +
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Lletretes +	CAPÍTOL I El pany de la porta principal va girar i seguidament el Dídac va entrar al rebedor. La seva mare estava a la cuina eixugant els plats i va sortir a rebre’l. El Dídac li va dir que al col•legi els havien preguntat de què treballaven els pares i quan li van preguntar no va saber que contestar. En aquell moment la Margarida s’imaginava el següent dubte que plantejaria el seu fill. - De què treballava el meu pare? Per què no està amb nosaltres a casa? – va dir el Dídac. A la Margarida se li va caure el plat que portava a la mà. Fa 10 hiverns, ella treballava en un bar ple de males companyies, situat a la Mina de Barcelona. Tots els dies venia un home negre que sempre demanava un rom amb cola, fins que un dia, sense que ell digués res, ella li va servir el que sempre demanava. - T’has fixat en mi... – va dir ell. - Només m’he fixat en que sempre demanes el mateix- va comentar ella. - Tu no ets d’aquí, oi? - No, jo sóc de Benaura. - I això on se suposa que està, maca? - Als afores de Barcelona. I tu d’on ets? - No és obvi? Sóc d’Àfrica, però porto més de mitja vida entre aquests edificis. - Que sentimental... I com et dius? - Jo? Sóc l’Agec. Encantat. - Jo sóc la Margarida – va dir-li ella amb un somriure. Aleshores la Margarida va marxar perquè havia d’atendre als altres clients. En aquell moment ell la va cridar i li demanà el compte. Ella li va donar la factura i marxà a l’instant. Ell la va agafar i se la mirà detingudament, i va veure que hi havia una cosa escrita: “Espera’m a la porta de darrera del bar quan surti de treballar, a les 12”. Van iniciar una relació i al cap d’uns mesos ella ja sabia com era de difícil la passada vida de l’Agec. Ell havia arribat al país a través d’una manera il•legal i un cop va estar aquí va entrar a formar part d’una banda, amb la que portava més de vint anys. Al cap d’un temps la Margarida es va quedar embarassada de l’Agec. Amb el naixement del nounat, ell li jurà a la Margarida, per iniciativa pròpia, que deixaria la banda per evitar-li, a ell i a la seva nova família, posar-los en perill. La Margarida després de passar dues setmanes a l’hospital en companyia de l’Agec, per fi va poder marxar a casa i gaudir del seu fill com sempre havia desitjat. L’Agec li va dir que havia de marxar per fer un encàrrec, però en realitat anava a enfrontar-se a una banda rival i va tenir la mala sort que aquell encontre va acabar en un tiroteig inesperat on va perdre la vida. Quan la Margarida es va començar a preguntar que feia l’Agec, el seu millor amic va trucar a la porta i li va dir que era mort. Van passar-se hores parlant del tema fins que el noi va haver de marxar, i la Margarida es va quedar sola desolada. A partir d’aquell moment va decidir que no li explicaria la veritat al seu fill perquè no volia que caigués en el mateix parany i perquè no volgués venjar el seu pare. CAPÍTOL II Al veure que la seva mare no reaccionava, el Dídac li va dir que deixessin córrer el tema, i que s’anava a jugar amb el Miquel, el seu millor amic. Va anar a buscar-lo al camp de futbol (on normalment quedaven sempre per jugar), però allà no el va trobar. Aleshores va anar a casa del Miquel a buscar-lo per jugar amb ell. Quan arribà, va picar al timbre i va sortir a obrir-lo la seva mare. El Dídac li preguntà: - Senyora, és el Miquel a casa? - És a dins acabant els deures. Què el vols veure? - M’agradaria jugar amb ell a futbol. Podria sortir a jugar amb mi, si us plau? - Mmmm... D’acord. Però no torneu molt tard. - Gràcies senyora. - Òndia Dídac... Se m’oblida dir-te una cosa: el Miquel volia parlar amb tu. Ara el crido que baixi. - Molt bé. La mare va entrar dins de casa, s’apropà a l’escala i cridà: - Miquel! El Dídac t’ha vingut a veure. - D’acord mare, de seguida baixo. El Miquel baixà les escales corrents i anà a trobar-se amb el Dídac. La mare va marxar cap a la cuina per a deixar-los intimitat. Llavors van sortir els dos a donar un tomb pels voltants, però sense allunyar-se molt de casa. El Miquel tenia mala cara. El Dídac li va preguntar: - Miquel que et passa alguna cosa? - Et seré sincer Dídac – va dir tot seriós. - No m’espantis Miquel. - Tranquil. És que t’he de dir una cosa molt important. - Vinga, canta-ho ja! - Dídac, he de partir. El meu pare ha perdut la feina aquí, i hem de marxar a l’estranger per buscar-nos la vida. Aquí no tenim possibilitats. - Però Miquel, m’ho dius de debò? Em deixaràs aquí sol, davant de tots els nens que em discriminen i em tracten malament només pel fet de ser negre? Ja saps que nosaltres som com carn i ungla. No pots marxar. - Dídac, no ha sigut decisió meva. És pel nostre bé. - Bé, tard o d’hora ho hauré d’acceptar. I a on marxes? - A Itàlia. - A Itàlia? Tan lluny? - Sí. Però estigues tranquil que et vull deixar un record de mi, perquè mai m’oblidis. - De debò? Miquel estic molt emocionat. - Estàs plorant? - No, és que em suen els ulls. - El que tu diguis. Bé, com anava dient, et vull fer un regal. - I quin és aquest regal? - Espera que arribem a casa. A l’arribar a casa, el Miquel va dir: - És la meva ocelleta. Ha estat amb mi des de fa molt temps. Ha sigut la meva companya de viatge. L’he tingut en les desgràcies i en les alegries. Però ara he pres una decisió: vull que la tinguis tu. - M’agrada molt Miquel. Gràcies. - Es diu Xica. - És preciosa. La cuidaré com si fossis tu. - Sempre et recordaré Dídac. Encara que marxis a l’altra punta del planeta, sempre et portaré en un raconet del meu cor. - Miquel m’estàs emocionant. No en facis un drama de tot, t’ho demano si us plau. Mai t’oblidaré. Per aquest motiu el Dídac volia anar costejant Itàlia amb el vaixell amb l’Alba. CAPÍTOL III El Dídac i la seva mare anaven de tant en tant a dinar a casa dels seus veïns o viceversa. Tenien una filla de 14 anys que sempre era molt simpàtica amb el Dídac, es deia Alba i si alguna vegada tenia algun problema i ella estava davant, aquesta el defensava i el protegia dels insults i les burles que patia. A més, quan el Dídac tenia algun dubte respecte els deures o el temari de l’escola, ell recorria a l’Alba perquè li explicava les coses d’una manera més entenedora que la dels professors de l’escola o la de la seva mare. La Margarida sempre deia al Dídac que no molestés gaire a l’Alba, ja que ella tenia les seves pròpies ocupacions. Però l’Alba sempre trobava un raconet lliure pel Dídac; mai li fallava. També quan el Dídac tenia algun problema parlava amb la seva mare i després amb l’Alba perquè així aconseguia un punt de vista diferent. Un dia en que els ànims del Dídac no eren molt positius, va decidir trucar a l’Alba per telèfon per desfogar-se. - Alba necessito parlar amb tu. - Digues Dídac, ja saps que pots comptar amb mi pel que vulguis. - És que no sé per on començar. - Estaria bé que comencessis pel principi. - Sí, tens raó. - Doncs vinga, que amb tanta intriga em tens desconcertada. - És que... em sento molt sol des que va marxar el meu millor amic. M’ha deixat una cosa al pit que no sé explicar. - Dídac, millor vine a casa, que aquestes coses per telèfon no s’entenen gaire bé. - D’acord de seguida estaré allà. El Dídac baixà les escales, agafà les claus de casa que estaven penjades al costat de la porta i marxà corrents a veure a l’Alba. Quan va arribar, ella ja l’estava esperant davant la porta principal. - Passa cap a dins, que pujarem a la meva habitació. - D’acord. - Som-hi, explica’m què és el que et preocupa. - Mira, com ja et vaig explicar, el meu millor amic va marxar cap a Itàlia. - Sí, d’allò ja fa quasi un mes. - No sé què fer, ell era qui em defensava i ara no tinc a ningú al meu costat excepte a tu. Em sento molt desprotegit. - No et preocupis Dídac, sempre estarem junts.  +
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Pavos +	Continuació del mecanoscrit del segon origen Despres de la mort d'en Didac, l'Alba va seguir la seva vida amb el seu fill Mar. Mentres en Mar cerixia va anar estudiant moltes coses medicina, mecanica i moltres altres coses que anava aprenguent de la seva gran biblioteca personal.En Mar anava aprenguent a viure com un autentic supervivent. A la edad de 16 anys va començar un viatge per europa intentant cercer mes supervivents, anava pasant de poble en poble i no trobava res mes que cases derrumbades i esquelets. Però el seu entusiasme va creixer cuan va arribar a un poble de les afores de Roma on va trobar les restes d'un campament abandonat fa molts pocs dies. Mes tard anava caminant pel bosc cercant menjar cuant de repent va sentir un soroll extrany, es va girar i a la seva dreta va veure una al·lota molt bonica que collia pomes d'un arbre l'al·lota es deia Valentina, ella el va veure i va cridar als seus pares que savien catala perque eren nascuts a Sicilia. En Mar els hi va explicar la seva historia i es va donar conta de que eren molt parescudes ja que la manera de sobreviure a la catastrofe era la mateixa, sobreviure emprant tots els recursos i el coneixements que la antiga civilització els havia deixat. Van estar parlant mes de 2 hores i van arribar a la conlusió de que anirien a viure a Barcelona per crear un nou mon. Al dia seguent van partir cap a Barcelona convivint com una familia i compartint les tasques que s'havien de fer, per el cami tambe varen ensenyar a n'en Mar Italia i a la Valentina Catala perque es poguesin comunicar amb facilitat sense necessitat dels pares. Dues setmanes mes tard varen arrivar al port de França d'hon varen agafar un vaixell per anar cap a Barcelona. Mentre en Mar estea arreglant el vaixell per que funcioni els altres varen anar a cercar provisións, com no varen trovar res varen agafar unes reds de pesca que varen trobar per el port i unes cuantes canyes de una botiga. Al dia seguent varen partir cap a Barcelona, a n'en Mar li començava a agradar Valentina.Dos dies mes tard van arribar a barcelona i cuan l'Alba va veure que venia amb mes persones es va posar molt contenta. Van menjar junts i es van començar a coneixer millor, xerrant de tot el que havien tingut que pasar per sobreviure a la gran catastrofe. Aquella mateixa tarda van arribar a la conclusió de que tenien que començar a refer el mòn. Al dia seguent en Mar i en Fabio que era el nom del pare de la nova família van començar a arrengar un avió per poder viatjar mes rapid a altres llocs molt mes allunyats, al mateix temps van començar a restaurar una casa de camp per poder viure en millors condicións i tenir aliments frescos per tots. Tambe van començar a restaurar una petita biblioteca per tenir tots els llibres molt mes ordenats i recollits ja que eren tota la sabiduria que es conservava de la antiga civilització. Unes setmanes mes tard tant l'Alba com Valentina i Lucia que era la mare de Valentina varen quedar prenyades i es varen alegrar molt ja que es varen donar conta de que era el principi d'una era millor. La seua vida va continuar normlment fins una tarda d'estiu cuan les tres donaes varen rompre aigues amb pocs minuts de diferencia i varen neixer dos nens i una nena pero tot va anar seguit d'una gran desgràcia, na Lucia es va morir al part i en Fabio es va cabretjar tant que va matar al seu propi fill per la pròpia rabia. A partir d'aquell moment ell va decidir anar-sen del grup perque es creia una amenaça. Despres d'una setmana de la desgràcia va tornar tot a la normalitat, i van decidir que els millors noms per als nens serien per a ell Adam i per a ella Eva perque era la voluntat de Lucia. La normlitat dels dies es va acabar cuan les dues dones, na Valentina i n'Alba esteien a l'hort recollint patates cuan de cop l'Alba va reconeixer una silueta humanoide que li resultava familiar, un rastretjador extraterrestre que de cop i volta les va fulminar amb un raig. En Mar va educar als fillets ins a l'edad de 20 anys, una tarda de pluja d'hivern esteien tots dins casa i ell va decidir explicar-lis tota la seva historia que fins a n'aquell moment ells desconeixien, i ells es varen quedar totalment asombrats de tot el que havia passat. Adam i Eva van començar a fer-li moltes preguntes a n'en Mar i ell va entrar en una depresió i s'en va anar amb el cotxe. A la tarde del dia seguent Adam i Eva van sortir a cercar-lo ja que la nit anterior no havia tornat i el varen trobar mort dins el cotxe ja que havia tingut un accident.Gracies a tots aquests esdeveniment i aquesta tragica pero meravellosa história coneixem la humanitat d'avui dia. GRUP LOS PAVOS(Andrei Chetan, Alex Pons, Pelayo Gonyalons,Oscar Quevedo i Eloy Pons)  +
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels TheMarcels +	I jo, l’Alba, una mare de divuit anys, em vaig mirar en Mar, que plorava al bressol, i vaig pensar que tot just seria una dona de trenta quan ell en fes dotze. I en el fons del meu cor vaig desitjar ferventment que fos tan precoç com en Dídac, el seu pare; si ho era, encara podria tenir uns quants fills del meu fill... De sobte, Alba va despertar, es trobava en una habitació totalment blanca. Aleshores va entrar una dona, vestida d’infermera, i li va preguntar: -On em trobe? -Estàs al Centre de Salut Artur Mas, un dels millors centres de la República de Catalunya. És 20 de Març de 2013, i tens 17 anys. -Per què estic ací? I que es això de “República de Catalunya”? -Has despertat d'un coma de tres anys. Han passat moltes coses des que vas entrar en el coma, fins i tot, Artur Mas ha aconseguit la independència de Catalunya, l'Espanyol ha guanyat la Champions i el Girona la Lliga. Ara Espanya és la màxima potència mundial a nivell econòmic! -Bé, però què faig ací?. Quin és el motiu del meu coma? -Segons tinc entés, un dia normal, vas vore com uns xics agredien un altre de color, un xiquet anomenat Dídac. El van apallissar i després van espentar-lo, i caigué al toll de la resclosa de Benaura. Aleshores, tu vas triar ajudar-lo, i al final va acabar ell salvant-te a tu. Has tingut molta sort. Cada dia, en Dídac ha vingut a veure’t. Falta poc per a què vinga, es sorprendrà molt. -No recorde res del que m'has comentat... -És normal, portes 3 anys en coma, no sé ni com tens forces per parlar! Poc a poc,aniràs recordant les coses. -I què és de la meua família? -Ah,d'açò no te’n recordes? Guanyàreu la quiniela i vau voler anar de viatge a les Illes Caiman. Quan compràreu els bitllets de Ryanair resultà que a tu et coincidien les dates amb les del viatge de final de curs a l’Alsàcia-Lorena -per cert, diuen que la Merkel planeja envair Estrasburg- i vas preferir visitar amb els teus amics els escenaris de la Primera Guerra Mundial. Quan ja estaves a Alsàcia, els teus pares van agafar el vol cap a les Illes Caiman. De sobte, unes tisores grandíssimes enviades per Rajoy travessaren l’avió de paper de Ryanair, els pilots del qual van fer un aterratge forçós i els teus pares van ser hospitalitzats, increïblement; amb ferides greus. Encara estan tots a l'hospital, però crec que es recuperaran. Com pots veure, Dídac m’ho ha contat tot. Alba va començar a plorar, no recordava res de res, però la idea de tindre tota la seua família hospitalitzada li resultava terrible. Després, començà a contar- li, a la infermera, tot el que havia somiat, l'extinció de la humanitat, els aliens,la seua relació amb Dídac, etc .La infermera l'escoltava amb atenció. Després, la va deixar descansant i, un hora més tard, hi va arribar Dídac; no es podia creure que estigués desperta. Li va donar una abraçada, amb molta cura, Alba acabava de despertar d'un llarg coma. -Com et trobes? -Bé... estic prou confusa. -El que resultaria estrany seria que no ho estigueres; descansa, ho necessites. Alba s'adormí, i Dídac es quedà al seu costat. Pot ser els esperava un futur junts.  +
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Viquilectores +	'''ENTREVISTA A MAR.''' Mar, ara ja tens catorze anys, gràcies a tu la humanitat ha pogut continuar, amb dotze anys vas tenir una filla. I als catorze, ara farà dos mesos vas tenir a dos bessons. Tots tres són fills de l’Alba, la teva mare, que ara ja té trenta-dos anys, però encara és fèrtil, pot tenir més fills. -'''COM HEU SOBREVISCUT TOT AQUEST TEMPS? DE QUÈ US HEU ALIMENTAT? A ON HEU VISCUT?''' De llaunes de conserves que anàvem a buscar a Benaura i peixos que pescàvem. Hem viscut a cabanyes que anàvem construint i quan trobàvem pals per fer-les més confortables, les reconstruíem. '''-SEGUIREU TENINT MÉS FILLS L’ALBA I TU?''' Cada vegada anirem tenint més fills, i també tindrem fills amb els nostres descendents. També intentarem que les noies es quedin embarassades més joves per a poder seguir amb la humanitat. '''-TU NO HAS CONEGUT L’ANTIC MÓN, T’AGRADARIA HAVER-HI VISCUT? I HAVER-LO CONEGUT?''' Si, perquè segons el que m’ha explicat l’Alba, la meva mare, podies fer amics perquè hi havia molta més gent, podies anar a l’escola i tenir els fills que volguessis sense que t’obligués ningú. '''-HEU TROBAT ALGUNES COMPLICACIÓNS VIVINT EN AQUEST NOU MÓN?''' Sí, perquè ho hem de fer tot nosaltres, també hem de cuidar els nens i és molt dur en aquestes circumstàncies. A més, cada vegada que necessitem menjar hem d’anar a Benaura a buscar-lo i hem de veure els cadàvers o descomposicions, cosa que no és gaire agradable. '''-COM ES DIUEN ELS TEUS FILLS? PER QUÈ?''' La nena és diu Margarida com la mare de l’Alba, la meva àvia. Un bessó es diu Dídac, com el meu pare. L’altre nen es diu Xic, perquè és com la cadernera del meu pare, que li tenia molt d’afecte. '''-T’AGRADA AQUEST MÓN PER A ELLS?''' No gaire, perquè no poden tenir estudis, igual que jo, tampoc poden tenir amics i els hem d’obligar a tenir fills. I perquè viuen en circumstàncies molt extremes. '''-TROBES A FALTAR AL DÍDAC?''' No el vaig conèixer gaire però segons el que m’ha explicat el meu pare a mi m’hauria agradat haver-lo conegut i créixer al seu costat. '''-QUÈ SIGNIFICA PER A TU L’AMOR?''' No gaire, perquè he hagut de tenir fills amb la meva mare i no puc estimar perquè he de tenir fills amb els meus fills i amb els meus germans. '''-COM CREUS QUE SERÀ EL FUTUR?''' Crec que hi haurà més gent però serà dur fins que tornem a ser bastants perquè la vida serà molt diferent a com era abans, però al final crec que aconseguirem continuar endavant i tot anirà bé per a les següents generacions. '''-HEU VIST MÉS ÉSSERS ESTRANYS?''' No, però tenim molta por, però la meva mare més, perquè va ser ella la que va veure l’extraterrestre abans que jo nasqués. Però estem més preocupats pels petits.  +
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Xeix +	''Mecanoscrit del Segon Origen '' Què et sembla ser la mare de la humanitat?<br /> - Molt bé, perquè jo crec que algú se'n recordaria de mi, ja que és molt important perquè jo he creat una nova era en la humanitat. <br /> Què et va motivar a fer el viatge?<br /> - Pensar que hi haurien més sobrevivents al món no només nosaltres i poder coneixe'ls.<br /> Què vas sentir en tenir el món a les teves mans?<br /> -Per una part una mica espantada per si això no funcionava, però segur que ho aconseguiríem i així va ser. <br /> És cert que el Dídac i tu vau veure un extraterrestre?<br /> - Sí, mai em trauré aquella imatge del cap.<br /> <br /> Trobes a faltar el Dídac?<br /> - Sí, perquè ell és el pare del meu fill i pensar que no està al meu costat em fa estar trista.<br /> Per què vas ajudar el Dídac?<br /> -Perquè el vaig veure petit i que l'estaven pegant.Era un acte de racisme i no em va semblar bé i molt més si no els havia fet res.<br /> Vau passar por al viatge?<br /> -Al principi una mica, però sempre s'ha de ser fort per qualsevol cosa.  +
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Elsilenciencaraviu +	''''''LA VIDA OCULTA D’EN DÍDAC'''''' '''CAPÍTOL I''' : '''Des de Senegal fins a Benaura''' En Dídac era un nen senegalès de part de pare i català de part de mare. Tenia una germana estudiant a la universitat principal del Senegal ,i vivia allà. A part d’ella i els seus pares no tenia cap més família. El seu pare va emigrar cap a Catalunya per tal d’aconseguir feina. Quan ja hi portava cinc anys, va conèixer la Margarida, la mare d’en Dídac. Després d’estar sortint durant tres anys, van decidir casar-se i van tenir la germana d’en Dídac i a ell. La germana d’en Dídac va sortir tan blanca com la seva mare però en Dídac completament negre com el seu pare. En Dídac va començar a anar a l’escola de Benaura amb tres anys, però no hi tenia gaires amics, perquè era molt tímid en aquells temps i a més se sentia diferent pel color de la seva pell. A mesura que va anar creixent i passant de curs, no s’integrava i encara se sentia aïllat. Un dia a la tarda va conèixer l’Alba, després d’un temps havent estat vivint com a veïns. A en Dídac li va agradar conèixer-la, perquè per primer cop tenia algú amb qui jugar i explicar tot el que li passava sense que li fessin burla. Al cap d’un temps, es van anar coneixent millor perquè es veien cada dia després de classe i els caps de setmana a la tarda. '''CAPÍTOL II''': '''La preocupació d’en Dídac''' En Dídac semblava ser un nen molt tímid, no tant sols per la diferència de color de la pell en comparació amb els altres nens. Realment no era que ell tingués aquell ‘’defecte’’ de timidesa; era que guardava una preocupació en el seu interior, que li va fer canviar l’estat d’ànim. La seva germana, Nídia, que estudiava al Senegal, va tenir un problema, del qual van adonar-se, ja que els rebuts mèdics havien arribat a la casa dels pares d’en Dídac, a Benaura. Així, en Dídac i els seus pares, és com van assabentar-se que la Nídia patia càncer de fetge i tenia un risc de mortalitat molt alt, i potser no arribaria a viure com hauria desitjat. Els tres van preocupar-se molt per la seva estimada Nídia. Van pensar en l’opció de viatjar al Senegal a visitar-la; però no tenien suficients diners com per anar-hi, així que no van poder fer realitat el seu desig. Què podien fer per poder-la ajudar? Aquesta era una pregunta que encara no tenia resposta... '''CAPÍTOL III''':''' Una malaltia greu''' Què podien fer per aconseguir els diners que necessitaven? Aquesta és la pregunta que es feien dia a dia en els seus caps, fins que va arribar la resposta. Els dos pares treballaven, però amb el seu sou no podien fer el viatge. Així que van posar en Dídac a treballar. Va aconseguir una feina de repartidor de diaris, i estalviant van aconseguir tots els diners per viatjar cap al Senegal a veure la seva germana i també portar-la a un hospital on podien tractar millor el seu càncer. Finalment, amb molts tractaments i medicines van aconseguir curar, pràcticament, la seva malaltia. Un cop curada van tornar a Benaura tots quatre junts, però va ser allà on el seu càncer va empitjorar, i va caure molt malalta. Malauradament, no van poder arribar a curar-la a temps i va morir.  +
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Kappa +	En la història surten dos nois l'Alba i en Dídac, de 14 i 9 anys , que viuen en un poble de Catalunya anomenat Benaura. Ells esdevenen els únics supervivents a la Terra després que uns extraterrestres eliminin pràcticament tota la humanitat. En Dídac és atacat per uns nois del poble perquè és negre. Cau a l'aigua i l'Alba, que ho veu tot, es tira per salvar-lo. És llavors quan apareixen uns plats voladors que ho destrueixen tot i ells es salven gràcies a estar sota l'aigua.  +
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels L' ocell de la revolta +	Tarragona, 13 de febrer de 2014 Benvolgut Mar, Som uns alumnes de l’Institut Tarragona i t’enviem aquesta carta per aclarir-te els possibles dubtes sobre la teva existència. T'explicarem el que sabem sobre “tot plegat” (què en va ser del món, del teu pare...) i esperem que si et queden caps sense lligar ens ho facis saber pel mateix mitjà. Nosaltres estarem encantats de respondre't. Doncs bé, comencem! Els teus pares vivien a Benaura, un poble petit i de gent ben avinguda. Un dia aquesta vila, igual que la resta de món, va ser atacada per OVNIS. L’Alba i en Dídac es van salvar perquè en el moment de l’escomesa es trobaven submergits a l’aigua. Una vegada van ser conscients del que havia passat amb la resta de persones conegudes, van haver d’emmagatzemar tot el que necessitaven i el que recollien del poble. Havien de sobreviure a tots els obstacles que s’interposessin en el seu camí ja que, davant del dubte de la supervivència d’altres persones, tenien una gran responsabilitat: la de perpetuar l’espècie. Al llarg del seu viatge, en Dídac i l’Alba van portar una vida nòmada, cercant nous llocs segons les seves necessitats; també van recol·lectar molts llibres, importants pel seu valor cultural i d’aplec del saber de la nostra civilització, i els van anar guardant en diferents rulots. Per deixar constància del que havia passat i facilitar la tasca d’investigadors i historiadors futurs, van filmar imatges sobre Barcelona desprès de l’atac, i d’aquestes imatges i petits curtmetratges van intentar fer un documental.Més endavant van decidir fer un viatge per la Mediterrània (en el mar Adriàtic i els voltants de la  costa italiana), on van passar nits llargues sota la lluna a les platges i on també van perdre la virginitat. En aquesta travessia, es van trobar diferents supervivents, però tots tocats de l’ala.Mar, el teu nom, té l'origen a la platja de Barcelona, i com molt bé ens demostra, es refereix al mar que L’Alba i en Dídac van poder observar per primer cop;i quedaren tan meravellats i sorpresos per la seva bellesa i la immensitat que van decidir anomenar-te així. El va proposar el teu pare abans que nasquessis i la teva mare el va trobar encertadíssim perquè tant es pot utilitzar en masculí com en femení. El teu pare, en Dídac, un home de raça negra, es va morir quan gairebé tu acabaves de néixer, ensorrat sota un edifici; tornava d’agafar uns llibres d’electricitat va anar a buscar bombones de gas.Gràcies a l’Alba, que, tot i les circumstàncies en què es trobaven ella i en Dídac, va dedicar estones del seu viatge a escriure un manuscrit amb les seves aventures, el mecanoscrit del qual nosaltres vam poder llegir, hem pogut proporcionar-te aquesta informació. Ras i curt, els teus van fer una gran feina per tal de salvar la nostra raça, tu vas néixer per poder tirar endavant  l’espècie amb la teva mare i d’aquesta forma, igual que ella, esdevenir pare de la humanitat. UNA ABRAÇADA BEN FORTA!!!!  L'ocell de la revolta  +
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Lectors al poder +	Una nova versió CAPÍTLOL 1: UNA NIT INOBLIDABLE L’Alba i el Dídac, després d'estar dues setmanes en aquell bosc, van decidir explorar tot el bosc buscant minerals o animals per alimentar-se, mentres el Dídac cavaba l’Alba caçava. -Mira Alba, crec que he trobat una cosa.-va dir el Dídac. -Això no és res sol és una pedra daurada, espera una pedra dorada això és.... no pot ser, a on l'has trobada?- va preguntar alucinada l’Alba. -Allá al riu hi han un munt com aquestes. -No pot ser ,saps que és aixó? -Doncs no. -Això és or una pedra molt valiosa amb aixó podem ser rics, podem tornar a reconstruir tot el poble sol amb quince de aquestes. -Pero que dius dona t'has begut l’enteniment. -Tu agafa las que puguis ara vinc. L’Alba s’en va anar endinsant-se en el bosc, mentres el Dídac recollìa les pedres de or. Quan l’Alba va arribar portavà tres conills i un porc senglar. Per la nit van dormir tranquil·lament els dos junts, s’abrasaven perquè feia fred i tenien que mantenir-se en calor tots dos però van tenir una conversa que es van enamorar entre ells : -Si no sortim d’aquesta et voldria dir que ets la primera nena en el món que a dormit amb mi, i també que m’has protegit i has parlat amb mi tant com m’has entés, i tambè dir-te que ets la noia més guapa que he vist i la què més he estimat a la meva vida.- li va afirmar en Dídac amb una cara de enamorat. _Oh! Que maco, jo també t’estimo i penso que ets un noi molt intel·ligent, i guapo que tu també m’entens i em fas tenir un somriure a la boca cada dia, que paso junt amb tu.- li va respondre l’Alba amb la cara vermella. Desprès de dir-li això els dos van caure en un peto en el que mai havien estat, després l’Alba va repetir-lo peró ara era ella la que havìa començat. I poc a poc els dos es van anant treure’ns la roba, quedant-se nus i mostrant el calor corporal entre ells. Aquella nit va ser la més bonica que havia tingut l’Alba i en Dídac, van acabar tots dos destrosats i estimant-se mutuament. CAPÍTOL 2: Reconstrucció del que s’ha perdut Desprès d’una setmana el Dídac havia trobat 140 pedres d’or ja que les necessitaven per reconstruir el poble i per viure, que tot tornès a ser com era. Pero la cosa tenía que esperar ja que l’Alba estava buscant menjar. Mentre muntava una trampa per a conills, va veure algù darrere de un arbust, tenia molta por, ja que no sabía que era, i allò va començava a corre com un boig. L’Alba va fugir com si és deixes la vida, cap a on estava en Dìdac, aquella li perseguía i quan estava arrivant on es trobava en Dìdac va cridar: -Dìdac ajuda'm, m’està perseguint.- li va dir amb molta por. -El que?- li va dir cridant. -No ho se -li va respondre molt més espantada. L’Alba va fer un salt i es va posar entre els braços d’en Dídac, quan es van tranquilitzar van veure que era una persona com ells. L’Alba li va preguntar: - Com et dius? Qui ets i que fas aquí? - Em dic Pere, el meu poble Agilipepe ha sigut destruït a causa de un terratremol. - A vale, pensaba que no parlaves el nostre idioma. Van passar les hores i en Pere va ensenyar a l’Alba a caçar millor i en Dídac a fondre l’or i manipular-lo per obtenir taulons.Amb l’or farian joies, per l’Alba i les seves filles peró no els hi digueren, a ellas que aixó tenia molt valor perqué si no es barallerien i el mòn tornaria a ser com abans: baralles per diners, morts,etc. Després d'aconseguir les joies necessaries, van voler construir una estructura, però no sabien el que, l’Alba no es preocupava molt aixó, deia que ells ja s'encarreguen d’aixó i ella de la decoració. Deia que no estava per pensar, que només faria mobles per decorar, ella volia estudiar aixó que tenía un llibre de decoració, però èlls necessitaven d’enginyeria per fer les canonades de l’aigua l’electricitat, i un per la calefacció. CAPÍTOL 3: LA CIUTAT D’OR Era un dia relax en el bosc, per començar el Pere i en Didac estaban recollint or i l’Alba pensant que fer-hi amb ell. -I si fem un temple. -No masa gran. -Espera a veure mmm una ciutat, “La ciutat d’or”. -Si em sembla bé, pero es molta cosa com ho farem per construir-la? -Espera deixem pensar! Ja que en Dídac ha aprés a manipular l’or, podria ajudar-nos. - Estas boja com vols que construim una ciutat completamente amb les mans. -També podem construir una casa i que els nostres fills construeixen una altra i els nostres néts una altra i així successivament. -Bueno es podria fer però... -Ni peròs, ni peras es fa així i ja está. -Vale, vale no t’enfadís. -I a sobre serà un món de igualtat tant dones com a homes. -Amb aixó estic d’acord, te que ser un món diferent al nostre antic mon on no i hagi cap guerra, on les armes no existeixen, en un poble on es voti al governant de la ciutat, que no hagi cap dictador i que estiguem en pau. Aixì que van començar a construir la nova ciutat. EPÍLEG 10 anys després van acabar la ciutat que ells volien. la ciutat d’or. Una ciutat pura i neta snse contaminar i cap guerra per el mig.  +
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Les anònimes +	Passen uns quinze anys des que l'Alba i en Dídac tenen el seu fill Mar. Aquests quinze anys els han pogut viure força bé gràcies als llibres, ja que en ells trobaven tota la informació necessària. A més, en Dídac i l'Alba ja tenien molta experiència. En Mar es va poder adaptar bé i sense dificultat a la vida que tots tres junts tenien durant aquell temps. En aquests moments, l'Alba té trenta-tres anys, en Dídac vint-i-vuit i en Mar quinze. Un dia van decidir anar a buscar aliments. Al cap d'una estona, al tornar a casa, l'Alba i en Dídac van anar a preparar el menjar, i en Mar, va anar a fer una migdiada abans d'e dinar, i es va sorprendre al veure una noia ben maca dormint al seu llit. Al mateix instant l'Alba va cridar en Mar per dir-li que el rebost era buit. Ell va entendre la situació instantàniament, i va cridar els seus pares perquè vinguessin a veure el descobriment que havia fet . Van esperar que la noia es despertés. Es van quedar bocabadats, ja que es pensaven que ells eren els únics habitants de tot el planeta Terra. La noia es deia Erika, i tenia catorze anys, Els va explicar el que li havia passat: s'havia separat de la seva família després d'anar a buscar aliments. Tot seguit es van posar a buscar els pares de l'Erika. En Mar, amb el seu enginy, va decidir crear un radar de fonts de calor, capaç de detectar únicament persones. Una setmana després, va aconseguir acabar-lo. Durant aquest període de temps, ell i l'Erika es van fer bons amics. Ella li va proporcionar el material que en Mar necessitava per construir l'aparell. Finalment, es van adonar que estaven enamorats l'un de l'altre. El radar funcionava perfectament, i tots estaven preparats per emprendre el viatge en busca dels pares de l’Erika. Van passar per selves, per boscos misteriosos, deserts, muntanyes, i finalment els van trobar. També hi havia el seu germà petit de cinc anys. estaven asseguts a la vora d'un llac, entristits per la pèrdua de la jove. Aquesta discretament es va apropar a la seva mare i se li va tirar com un lleó a sobre omplint-la de petons i abraçades. Tots junts van decidir formar un clan, i protegir-se mútuament dels mals que els envoltaven. Van escalar l'Everest, van nedar fins a les profunditats, van anar a descobrint món. Al cap de tres anys, en Mar i l’Erika van decidir formar una família. Van tenir tres fills. Passaren segles i la Terra va tornar al seu estat original, la vida va tornar a florir, es van construir noves civilitzacions, ciutats i la vida va seguir el seu curs.  +
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Les extraterrestres +	Hola Dídac i Alba, Nosaltres també hem sigut víctimes del cataclisme. Ens ha costat adaptar-nos, però al final ens ha sigut possible. Ens agradaria explicar-te una mica la nostra història: Vam sobreviure aquesta catàstrofe fent submarinisme a les platges d' Eivissa i un cop vam sortir de l'aigua ens vam trobar que els edificis estaven ensorrats i les persones havien mort. El primer que ens va passar pel cap és que tot això havia estat a causa d'un terratrèmol, però ens vam adonar que havia estat una cosa més greu: quan vam sortir de l'aigua vam veure que uns objectes s'allunyaven a l'horitzó, vam deduir que aquells objectes haurien pogut ser platets voladors. El primer que vam fer va ser canviar-nos la roba, ja que anàvem amb la roba de neoprè, després vam anar a l'hotel on ens allotjàvem per intentar recuperar alguna de les nostres pertinences. La veritat és que no vam poder recuperar-ne gaires, perquè l'edifici estava tot enderrocat. Vam decidir anar a fer una volta per l'illa per buscar provisions per menjar i armes per poder-nos defensar. Vam provar d'engegar un cotxe però no tinguérem tanta sort com vosaltres, ja que cap de nosaltres era expert en mecànica. Més tard trobàrem una farmàcia i vam agafar medicines i material que ens pogués ser útil. També vam anar a buscar aigua potable. Crec que tots vam fer el correcte ja que no vam perdre la calma. Uns mesos després, veient que a l'illa no hi quedava ningú, vam decidir tornar cap a Catalunya. Ja que cap de nosaltres sabia mecànica, vam trobar una biblioteca, que es conservava força bé, hi vàrem entrar. Allà hi trobàrem molts llibres plens de pols, però vam anar per feina. Quan trobàrem els llibres vam anar a l'exterior. Ens en vam anar cap a la costa, allà buscàrem petites barques que ens fossin útils per a la travessia. Ens va costar molt arreglar la barca, però l'esforç va valdre la pena, i al cap d'uns dies vàrem poder marxar cap a Catalunya. Després d'uns dies vam poder veure terra. Quan arribàrem deixàrem la barca al port. Allà fou quan vam veure la primera presència humana: vosaltres. Ens vàrem posar molt contents, però no us vam dir res per por que us espantéssiu. Us seguírem durant uns dies pertot arreu, per comprovar si éreu reals o miratges. Però van anar passant els anys i ens vam anar fent vells, ja que la mort se'ns acostava. Vàrem decidir escriure-us una carta perquè sabéssiu que no éreu els únics habitants de la terra. Esperem tornar-vos a veure un altre dia. Uns supervivents  +
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Pavos +	Hola Dídac. Em llegit el llibre sobre la historia de l'Alba i tu. Mus sembla molt violent i preocupant lo q te feien aquells dos nois. Segur que no et va agradar gens, i van ser un temps que devies passar molts de moments dolents, com a l'escola i per el carrer. Després vas tenir molta sort perquè tenies a l'Alba com amiga, segur que es molt bona persona, i se va posar en la teva pell, i devia pensar lo malament que ho passaves quan aquells nens te insultaven sense cap motiu. L'Alba i tu vau tenir molta sort quan vau estar dins del toll de la resclosa el perquè lo que va passar a la humanitat va ser molt fort i era impossible sobreviure a aquell atac tant impressionant. Quan n'Alba i tu vau veure l'ho que havia passat us vau comportar d'una manera molt madura i gracies a aquell comportament vau aconseguir sobreviure tots sols i fins hi tot vau tenir un fill, però per una desgracia que li pot passar a molta gent et va caure l'edifici damunt teu i ens va fer llastima la teva mort. Un salut de part del grup ''PAVOS''.  +
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Peter anguila +	EL SEGON ORIGEN DE LA HUMANITAT El Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo Avui 19-5-1972 l’escriptor i novel•lista Manuel de Pedrolo ha donat una embranzida a la seva carrera literària publicant un llibre anomenat “El Mecanoscrit del Segon Origen”. És un llibre que tracta temes com el racisme, la supervivència i el drama. Aquest llibre està protagonitzat per dos joves anomenats Alba i Dídac. L’Alba és una noia de 14 anys que un dia tornant de seu hort veu a uns nois que estan ofegant en Dídac, un noi de 9 anys només pel fet de què tingui un altre color de pell. Ella es llançarà per salvar-lo i és en aquell moment quan van arribar uns platells voladors que van destruir tota la terra, a excepció d’ells dos perquè estaven sota l’aigua i dels ocells. En aquella situació només podien fer una cosa, anar-se’n del petit poble, que els havia aixoplugat fins llavors, i agafar tot tipus de recursos per fugir al bosc. Aquest és el punt de partida d’una imaginativa novel•la que farà gaudir a joves i adults. CRÍTICA NOVEL•LÍSTICA La co1mparació amb la primigènia de l’ésser humà ens dóna molt que pensar sobre aquesta novel•la curta que ens presenta Manuel de Pedrolo. Una història de supervivència, de lluita contra el desconegut, d’incerteses, de pors, però també d’amor i continuïtat, que ens transporten a un món destruït on tot ha de començar de nou. Manuel de Pedrolo ens fa gaudir d’una quotidianitat sorprenent, amb un vocabulari culte i una imaginació sorprenent. Novel•la del tot recomanable i que de segur es convertirà en una obra mestra del seu gènere. Aplaudim aquesta història totalment encisadora.  +
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Plusquamperfets +	Ens ha agradat molt el diàleg, com enfoquen les preguntes i les respostes són molt bones. L’edició del vídeo ens ha sorprès gratament, la introducció ens ha encantat i els canvis d’escena també. El to de veu de tots dos també es bo. La duració de vídeo es bona també, no es ni molt llarg ni molt curt. El que potser no ens ha agradat tant és que el Dídac està tota l’estona amb la mà a la boca i per tant, no s’acaba d’escoltar perfectament i potser està una mica nerviós, cosa normal en aquests casos.  +
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Rondallers +	Estimada Alba: T’enviem aquesta carta des del campament de supervivents. Aquesta carta te l’ha deixat un soldat que rondava per la zona, et volem comunicar que la invasió extraterrestre ha quedat eradicada i dins de tres mesos tornaran per revisar com està el planeta. A nosaltres no ens poden detectar ja que estem molt ben camuflats.<br /> Com esteu vosaltres? Nosaltres estem bé, tenim de tot: menjar, dutxes, camps de futbol i teatres. Us anirem a veure dintre de poc per donar-vos menjar i tot el que necessiteu.. Aquí en el campament parlen molt bé de vosaltres, de com sobreviviu, de la paciència de l’Alba i de com combateu contra els extraterrestres. Quan vau veure l’extraterrestre a tots se’ns va accelerar el batec, pensàvem que aquell extraterrestre tenia ulls al clatell però es veu que no, el que va fer l’Alba va estar molt bé ja que el Dídac va poder investigar el cadàver amb la seva companya. De totes les aventures que heu passat, la més bonica va ser quan el Dídac va deixar anar la seva cadernera i quan va passar un temps va tornar. El comportament que té el Dídac durant tot el temps és una mica infantil, ja que té una edat que encara no pensa amb maduresa però a mesura que va passant el temps va madurant, però no parlem malament del teu marit només comentem. En canvi, tu Alba ets molt madura i penses les coses abans de fer-les, t’admirem molt i volem que no us passi res de res. Esperem retrobar-nos: Miguel, Kevin i Joan Josep.  +
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Tornada al mar +	Estimat Dídac: Fa molt que no et veig. Quan te'n vas anar, quan aquella família espanyola et va adoptar, em va saber molt greu perquè vaig perdre al meu millor amic. Un dia, em vaig amagar al soterrani de casa meva perquè vaig veure que coses rares estaven passant. Quan vaig sortir a l'exterior, el món estava destruït. A l'instant vaig pensar en tu i em vaig demanar si estaries viu. Em trobava sol, i vaig recordar com eres, com van ser tots els moments que vam passar junts. El primer que se'm va venir al cap va ser com t'agradaven els animals i com te n'adaptaves de bé a qualsevol situació. Com per exemple, quan els teus pares van morir en aquell accident, i tu senties pena, sí, però ho amagaves. Vas ser molt fort, tot i que només eres un nen petit. Tens ànima de lluitador i curiós. Sempre t'agradava explorar-ho tot, ja que t'interessava saber com era el món que t'envoltava. Sempre estaves pendent de mi i dels altres, et preocupava que estiguéssim malament i t'interessaves per la nostra felicitat; això sempre ho valoraré molt. Espero que en algun moment t'arribi aquesta carta, estiguis on estiguis, que poguem tornar a estar junts i recordar els vells moments. Sobretot, m'agradaria estar al teu costat en aquests moments tan difícils, això m'ajudaria a superar tota aquesta situació. El teu amic, Dicko.  +
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen, pels Mecanoscrits +	Benvolguda Alba, A nosaltres ens va agradar molt com vas aguantar, i com vas sobreviure de l'atac dels alinígenes. T’’agraïm molt el que vas fer i que vas salvar la Terra amb sacrifici i esforç. Volem que et recuperis ràpid de la mort del teu amat Dídac i del que vas viure en aquell moment sofriment i tristesa. Tenim ganes que tinguis molts fills i que torní a ser la Terra com la coneixem. Et volem preguntar sobre l’arma del extraterrestre: com es fa servir?, has après a fer-la servir?, i quines funcions té aquesta bola? I com et vas atrevir a disparar a aquells homes? El nostre grup esta molt interessat a saber com sobrevius i com tornes a fer l’espècie humana. Per això et demanem que segueixis sent tan honrada i amable perquè no et passi res dolent i que segueixis vivint. Et desitgem molta sort, petons. Els Mecanoscrits  +
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen, pels Peter anguila +	CARTA AL PERSONATGE Dídac, la teva lluita va ser espectacular i, juntament amb l’Alba, veu aconseguir engegar de nou aquest món que fins llavors estava buit de responsabilitat, de sentiments, de justícia i d’un llarg etcètera de qüestions ètiques. El vostre esforç per continua, per salvar els record de la humanitat han aconseguit que el nou món ressorgit hagi tingut en compte les postres ensenyances i que nosaltres, fills dels postres fills mantinguem viu aquell esperit. Gràcies a tots dos.  +
Activitat sobre Mentida de l'autora Care Santos, pels AMC +	FINAL ALTERNATIU de la novel•la MENTIDA. Havia de fer alguna cosa, no es podia quedar així, ell era innocent i jo ho pensava demostrar. Li vaig ensenyar la carta a la mare i ella va estar d’acord en buscar un advocat per treure’l del centre. - Hola sócl’Albert i seré el vostreadvocat. - Hola sóc la mare de la Xènia. Quinés el primer pas a seguir? - Primer de tot necessitem proves per demostrar que és innocent. Jo el que faria és parlar amb ell a veure què ens pot dir. Llavors la mare va sol•licitar una visita amb el centre de menors per poder parlar amb l’Èric. Dos dies després ens vam dirigir al centre de menors per a parlar amb l’Èric, a la sala van entrar l’advocat, la Xènia i l’Èric. - Hola Èric. Estem intentant buscar proves perquè puguis sortir abans de temps d’aquest lloc on et tenen tancat. Tens alguna cosa que puguem fer servir? - Bé, com que totes les coses que ja tenia me les van treure i queda molt poc temps per sortir no fa falta que feu aquest esforç. - Però no diguis bajanades. Encara que et falti poc temps per a sortir, és millor fer-ho quan saps que ets innocent, que no pas que et quedin els antecedents i després això et dificultarà tenir un bon futur. - Això no em preocupa, total no tinc un lloc millor on caure mort. L’Albert i jo vam sortir un moment al passadís. - Xènia parla tu amb ell a veure si el pots fer entrar en raó. Havia de fer alguna cosa per convencer-lo. - Èric no et pots quedar aquí tancat, ets innocent i has de ser lliure. - Xènia si de veritat m’estimes deixa’m, deixa de buscar la veritat, en molt poc temps seré lliure. - Èric t’estimo amb tot el meu cor i per això vull que siguis lliure. - Si de veritat m’estimessis em faries cas! Guàrdia, la reunió ha acabat. No em podia quedar de braços creuats, per això li vaig demanar a l’Albert que seguís investigant. Passat un mes l’Albert va trucar a la mare amb notícies sobre l’Èric. - Hola sóc l’Albert. Tinc notícies sobre el cas de l’Èric. - Hola Albert. Què has descobert? - Em temo que és millor que ho parlem en persona. Li va bé si aquesta tarda empasso per casa seva? - Sí, em sembla bé. Aquella tarda va ser la més espantosa de la meva vida. - Hola Albert, passa. La Xènia està molt impacient per saber quines són les notícies que ens portes. - Pel bé de tots recomano que us assenteu. - Albert no ens espantis, la teva cara ja es prou seriosa i ara véns amb aquest comentari. Digue’ns ja que és el que has descobert i no ens deixis amb aquests nervis. - Xènia, sento molt el que et vaig a dir ara, sé que tu l’estimes, però a vegades les persones ens fereixen… i la veritat és que tinc un amic a la policia i ha revisat el cas… totes les proves que hi ha apunten que l’Èric és culpable i a més a més no té cap cosí que es digui Ben. - No m’ho crec això! Ell no m’ho faria! És impossible! El teu amic és un incompetent! Havia de marxar d’aquella habitació, sentia com les llàgrimes començaven a caure i vaig marxar corrents. Havia de parlar amb ell, li havia de dir que em mirés als ulls i que em digués la veritat. Quan vaig entrar a la sala estava plorant i ell em va veure i es va espantar. - Veig que has descobert la veritat… - No em puc creure que sigui veritat! Ets un assassí! No vull saber res més de tu! Em vaig aixecar i vaig tirar la cadira al terra, quan em dirigia cap a la porta ell em va agafar pel braç: - Xènia espera… - No em toquis! Ets un assassí! Allunya’t de mi! I vaig arrancar a córrer. Mentrestant m’allunyava pels passadissos vaig sentir que cridava: - Això no acabarà així! Algun dia sortiré i ens tornarem a veure... Quan vaig tornar a casa vaig anar de seguida a l’habitació, no tenia ganes de sopar ni de fer res, només tenia ganes d’oblidar tot el que havia passat. Havien passat dos anys i afortunadament no havia tornat a saber res de l’Èric, però per desgràcia un matí vaig tornar del gimnàs i me’l vaig trobar a dins de casa esperant. Duia una pistola a la mà. - Ja et vaig dir que la cosa no acabaria així... Fi.  +

(anteriors 25) (següents 25)