Propietat:Escrita

Aquesta és una propietat del tipus Text.

Pàgines que fan servir la propietat "Escrita"

Es mostren 25 pàgines que fan servir aquesta propietat.

(anteriors 25) (següents 25)

A
Activitat sobre Kenitra de l, pels Els explosius +	Estimat fill: Gràcies per haver-me enviat la carta. M'ha alegrat molt rebre la teva carta perquè estava molt preocupada. Estic molt contenta que t'haja anat bé amb el teu pare. Quina sort que sols us robaren i no us feren mal. El capità va fer mal pressionat el seu fill; és normal que se senta culpable de la mort del seu fill. Jo ja sabia que tenies dos germans, pero no volía dir-t'ho. El teu pare no et va preguntar sobre la teua vida perquè com has dit, és un covard, a més, tu no lo sabies, perè el teu pare ens va abandonar. M'alegre que no vulgues ser com el teu pare. Ens veurem prompte. Un beset, La teva mare.  +
Activitat sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Canés 12 +	Barcelona, 11 de febrer de 2016 Hola, Muris! Què tal? Com va la guerra? Jo estic amb la Inés parlant de tu. Estem preocupades, perquè l'Asmir ens ha dit que t'has quedat a Sarajevo, per això et fem aquesta carta. Esperem que estiguis bé. Et trobem a faltar molt! La Inés i jo et volem preguntar moltes coses, com per exemple: Com està la família? Trobes a faltar la Mirsada, l'Asmir i l'Eldar? La Inés i jo estem impacients per saber, què passarà, esperem que tornis a estar aviat amb la teva família. Molts records i fins aviat! Carla i Inés. PS: Per cert, cuida bé de l'àvia.  +
Activitat sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Lucy +	13/4/1992 Avui, en arribar a l'oficina, tot era normal però unes hores més tard ha tremolat el terra mentre es sentien explosions i trets, sonava l'alarma. He agafat el telefon i he trucat a casa a casa. 14/41992 He apuntat la meva família a la llista de trasllat, els he dit que anessin a l'estació del bus. Els he acompanyat i els he ajudat a pujar.  +
Activitat sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Mias +	Barcelona, 19 de febrer 2016 Estimada Mirsada, Sabem que cuidar l'Eldar i l'Asmir és molt dur i que a més hi ha una guerra pel mig, per això tenim empatia amb tu. Sabem que es molt difícil deixar Sarajevo i dos familiars allà, inclòs el teu marit que esta fent tot el que pot per salvar el país. Has de pensar en positiu, el teu marit esta bé i tots tornareu ha està junts a casa com si no hagués passat res. Hi ha gent, nens i dones, que no han tingut tanta sort com vosaltres que heu pogut sortir del país i fins i tot n'hi ha que ha mort, desgraciadament per no poder sortir. Malgrat tot, doncs, es pot dir que sou una família afortunada, T'enviem molts petons, sigues valenta. Àstrid i Mireia.  +
Activitat sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Misis crispetes +	Barcelona, 8 juny de 1992 Estimat Muris, L'Ariana i jo t'escrivim perquè estem molt preocupades i sabem que ho estàs passant molt malament, però no volem que perdis l'esperança de retobar-te amb la teva família. Són temps adifícils per a la gent com tu i el que has fet ha estat una decisió molt difícil però encertada. Hem parlat amb la Mirsada i diu que et troba tant a faltar... Però que quan tot s'acabi, tornareu a ser una família feliç i unida. Sàpigues que sempre estarem amb tu. Esperem tenir notícies bones de tu. Ariana i Itziar PD: Recorda SEMPRE: No perdis l'esperança.  +
Activitat sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Misis wonderful +	Oxford, Anglaterra 29/08/2016 Hola, Asmir, Som la Paula i la Zoe, t'escrivim des d'Anglaterra perquè estem estudiant en un col·legi. T'escrivim perquè d'aquí a dues setmanes serà el teu aniversari i et volíem desitjar moltes felicitats encara que la situació no sigui la millor. Asmir, has de ser molt fort i valent. Records a tothom i molts petons, Paula i Zoe  +
Activitat sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Pabert +	Barcelona 11 de febrer de 2016 Hola, iaia, Què tal, com estàs? Sàpigues que per Barcelona tot molt bé. Espero que la guerra acabi aviat per poder-te visitar. Us desitgem molta sort i que no us passi res dolent. Sàpigues que en el safareig de casa teva vaig guardar bastants provisions, per poder sobreviure en la guerra tan dura. Si estás preucupada pels teus néts, tu tranquil·la que han aribat sans i estalvis a Belgrat. Us enviarem més cartes, avísa'ns quan acabi la guerra, que us farem una visita. Pabert  +
Activitat sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Viquisil +	11 de gener del 1992 Hola, Muris, Com va tot? L'Estel·la i jo estem molt preocupades per tu i la teva família. Perquè l'altre dia vam enviar una carta a la Mirsada, però no ens va contestar. I si ha sortit un imprevist i l'han ferit? O pitjor, ha mort? Llavors els nens només tindran l'àvia, perquè tu... Ja saps la difilcultat que té viure en una guerra, en qualsevol moment pot succeir un incident que pot causar molts danys, com la mort, que suposaria no tornar a veure la teva família. Però no ha de ser així, tot pot canviar, potser la guerra acaba aviat i tot torna a ser com abans. Esperem que la teva família estigui bé i que no et passi res. Si tens noves notícies, envia'ns una carta. Petons, Estel·la i Andrea  +
Activitat sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels XD +	Hola, Asmir, He llegit el teu llibre i m'ha agradat molt, sé que tens molts problemes amb la guerra, com bé diu el títol del llibre "L'Asmir no vol fusells". Has passat mals moments i ho has perdut tot, però no t'amarguis que encara et queda molt de vida per viure plena de sorpreses. Viu la vida com ha de ser i que tinguis sort. Juan Magán i Nicolás Waelder  +
Activitat sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Xocolaters +	Hola Asmir, Com va anar la guerra? El Daniel i jo, Gabriel, estem escrivint-te això al col·legi, som els teus amics de Barcelona!! Estem preocupats per si hagués passat alguna cosa a la teva família. Al col·legi estem igual, deures, exàmens... M'agradaria que tornessis a Barcelona per jugar amb nosaltres a moltes coses més. Espero que el teu pare hagi sobreviscut a la guerra i que no patiu més desgràcies, la teva família i tu. La teva iaia, com es troba? Sé que una guerra és molt dura, però no et traumatitzis pel carter que vas veure al terra ensangonat i quasi mort. Esperem que ens responguis aviat!! Daniel i Gabriel  +
Activitat sobre L'Ocell de foc de l'autor Emili Teixidor, pels Amb Gràcia +	Hola, em dic Ocell de Foc i us explicaré la història de la meva vida: Jo era un joglaret d'11 anys que feia de pigall a la colla d'en Cec de Cabrera, formada també per l'Escarnidor d'Ocells, el Cavaller Salvatge i la joglaressa Matilde (la soldadera) que em feia de dida. Vaig créixer sense saber qui eren els meus pares. No sabia quina era la meva terra, quin era el meu nom, quins eren al meus pares... Però no volia forçar ni insistir al Cec de Cabrera perquè m’ho expliqués. Temia que s'empipés i no em volgués explicar la veritat. Un dia, l'Escarnidor d'Ocell, un membre de la colla, o això pensàvem, ens va trair. Ens va vendre al vescomte de Peguera. Aquest home em volia a mi, per un motiu que jo llavors desconeixia. Davant de tothom es feia el cavaller i quan es pensava que ningú el veia, feia el mal. Jo llavors encara no en sabia res. Va ser aleshores quan vaig fugir al bosc i els sequaços del vescomte ens van venir a capturar. Es van endur el Cec de Cabrera, i també el cavaller Salvatge i la Soldadera (la joglaressa Matilde). Jo vaig córrer, vaig fugir i vaig plorar. No suportava la impotència que sentia. Llavors va ser en el bosc on vaig conèixer el Roc Destraler i en Rasclet, que era un bruixot que vivia bosc endins, en una cabana. Ells em van portar al monestir de Sant Fruitós per la recompensa que oferien per a mi. Encara no acabo de comprendre com és que em vaig fiar d’ells. Em sembla que va ser més aviat pel fet de saber que ells també eren enemics del vescomte de Peguera. Al monestir de Sant Fruitós, vaig conèixer el meu amic d'aventures, l'Arnau de Rocablanca, un xiquet inquiet i amb unes ànsies increïbles de viure una vida plena d'aventures i fora del murs del monestir. En la meva estada al monestir vaig rebre l'educació adequada per poder esdevenir un gran trobador, com va ser-ho el meu pare. Jo tenia ganes d'aprendre’n però també tenia ganes de conèixer món. Més endavant, se'm va desvelar la incògnita de la meva identitat: Jo era fill d’Aicart de Carcassona, un gran trobador que tots els francesos temien pels seus burlescos sirventesos contra ells i que pagarien sacs d’or per la seva pell. A més a més, també era un gran amic del vescomte de Carcassona, Ramon Roger de Trencavel. Però tots dos van morir assassinats en la guerra contra els croats de Simó de Montfort. Després de les seves morts vaig néixer jo i el fill de Ramon Roger de Trencavel. Se’ns van endur ben lluny de Carcassona i des de llavors que, tret de la dida, ningú sabia qui era el fill de qui. El vescomte de Peguera em perseguia perquè temia que fos el fill de Ramon Roger de Trencavel i m’unís a l’exèrcit del Jaume I. Els francesos pagarien doble quantitat de sacs d’or per tallar la llengua al seu fill i així poder estar segurs que el geni maldient de pare no passaria al fill. I, aquesta és la història de la meva vida ben resumida, la qual encara no ha acabat. Esdevindré un gran trobador perquè grans versos i cançons m'agrada fer. Vull lluitar per al nostre rei, en Jaume I, tot fent sirventesos i poemes.  +
Activitat sobre L'Ocell de foc de l'autor Emili Teixidor, pels Sapatillas +	LA BATALLA DE MURET I LES SEGÜENTS CONQUESTES CATALANOARAGONESES En la novel·la "L'Ocell de Foc" es parla de la batalla de Muret, que aquest any de 2013, complirà 800 anys  (12 de setembre de 1213). En ella morí el rei Pere I el Catòlic defenent els seus vassalls, majoritàriament càtars i conta els francesos i el papa. Serà conegut com a "catòlic" perquè no sent "heretge" va complir amb una de les normes dels cavallers medievals: defendre el vassalls. A continuació parlem sobre la batalla de Muret: Aquesta va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats contra les tropes franceses, liderades per Simó de Montfort, és recordada per la mort del rei Pere el Catòlic i per constituir el final de l’Occitània. A l´hora de la batalla, el rei catalanoaragonés hi va voler combatre com un cavaller contra Simó, i per aquest motiu es va canviar l'armadura amb un dels seus cavallers. Però l'exèrcit de Simó de Montfort havia rebut ordres d'abatre el cavaller que dugués l'armadura reial. El rei, en veure el seu company mort, va descobrir-se amb el crit de "El Rei, heus-el aquí", cosa que va provocar que l'exèrcit enemic l'abatira a ell també. Finalment, la batalla la va guanyar l'exèrcit francés, que va prendre el territori de Tolosa i posà fi a l'expansió catalana sobre terres ara definitivament franceses.   L'Ocell de Foc (un imaginat Aicart de Carcassona) i el seu amic Arnau, són eixits de la imaginació d’Emili Teixidor, que en la novel·la “L’Ocell de Foc”, tracta aquests fets del segle XIII. Ambdós, al final de la història, volen acompanyar Jaume I en les seues futures conquestes. Si haveren estat personatges reals ben bé podrien haver participat en les conquestes Jaumines reals. Ací vos expliquem el procés de la conquesta de les dues futures capitals dels nous territoris conquerits: Ciutat de Mallorca i València. La Conquesta per als regnes cristians de l'illa de Mallorca va ser aconseguida definitivament pel rei Jaume I d'Aragó entre 1229 i 1231. La ciutat de Madîna Mayûrqa (actual Palma de Mallorca o Ciutat de Mallorca) va caure al desembre del primer any, però la resistència musulmana en les muntanyes va durar tres anys més. La Conquesta de València va ser el conjunt de maniobres militars i d’assetjament que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó. Entre 1229 i 1245, tan sols setze anys, la Corona d'Aragó aconseguí la conquesta de gran part del que seria el Regne de València. Davant de l'èxit aconseguit per unes campanyes militars empreses a nivell particular per nobles aragonesos, Jaume I va emprendre la conquesta de les taifes valencianes (València, Dénia...) L'anomenat Penó de la Conquesta és un dels testimonis físics que queden d’aquell moment. És el senyal hissat pels andalusins valencians per indicar la seua rendició a Jaume I durant la conquesta feudal de la ciutat i regne de València. Està fet amb tres tires cosides de drap tosc, de color blanc, que foren retallats a corre-cuita de forma bossellada, sobre el qual s'hi pintaren 4 barres vermelles. Actualment les franges blanques estan engroguides pel pas del temps, la qual cosa li dóna un aspecte de Senyera Reial. Té unes mesures de 2 metres de longitud, sospitant-se que inicialment seria més llarg i que fou retallat. A dalt de tot figura una inscripció afegida en la restauració de 1638 on hi diu “Año 1238”, repartida entre les diferents franges groguenques. Quan Jaume I la va veure penjada d'una de les torres de la Balansiya musulmana, conta en el seu "Llibre dels Feits" que va baixar del cavall, es va agenollar i va plorar donant gràcies a Déu per la gran mercé que li havia fet. Hui el Penó, es guarda a l'Ajuntament de València.   Igual que en Muret Emili Teixidor ha introduït la llegenda del cavall florit, a València se'n conten moltes llegendes encara referents a la pròpia conquesta, com per exemple la de la Rata Penada. Aquest fet de l’existència de llegendes es deu a l’interés de la monarquia d’assentar la seua bona fama i la voluntat de manipulació feta des del poder per a fer que el poble creguera fermament en què la conquesta estava ajudada per les forces divines. La rata penada és l’animal que remata l’escut de la ciutat de València, però també ha existit a altres ciutats de la Corona d’Aragó. Segons la llegenda, en la cultura àrab es domesticaven i s’utilitzaven per espantar els mosquits dels terrenys pantanosos de prop de València. En l’època de Jaume I un profeta àrab augurà que mentre la rata penada de l’amo de la ciutat poguera volar totes les nits la ciutat es mantindria en poder musulmà. Les tendes de les tropes del rei Jaume I estaven acampades al raval de Russafa, fora de la muralla de la ciutat de València, per tal d’arravatar-los la ciutat als musulmans. Va ser aleshores quan una rata penada va fer un niu en la part alta de la tenda del rei com si volguera coronar-la i augurar la victòria de Jaume I. El rei va ordenar que no l’esglaiaren, sinó que la complagueren per a que es quedara a gust al campament. Una nit quan l’exèrcit cristià dormia tranquil i confiat es va sentir prop de la tenda del rei un estrany colpejar de tambor. Un soldat el va despertar, alertant-lo. De seguida va cridar els seus capitans per a que donaren ordre als guàrdies d’extremar la vigilància. Aleshores se n’adonaren de que l’exèrcit moro estava prop del campament i donaren la veu d’alarma. Tots el soldats s’alçaren ràpidament i van aconseguir que els musulmans es retiraren. El rei va voler agrair a qui havia tocat el tambor. I ben grossa va ser la seua sorpresa quan va descobrir que era la rata penada qui va donar l’avís. L’animalet s’havia deixat caure amb totes les seues forces moltes vegades sobre el tambor fins que va aconseguir despertar el rei. Com a premi a la seua decisiva ajuda, conclou la llegenda, Jaume I va fer posar la rata penada en la part més alta de l’escut reial de la ciutat de València.  +
Activitat sobre L'ajudant del metge de l'autora Mercè Font, pels Juan-Marc +	El booktrailer consisteix en un seguit d'imatges les quals representen els temes principals de la història narrada. Les imatges que hem escollit han sigut la de unes ombres de persones, les quals representen una mica l’evolució de la novel·la ja que, sobretot al principi, s’incorporen i moren uns quants personatges. En segon lloc hem escollit unes imatges d’un nen estudiant amb un adult al costat, les quals representen el moment de la novel·la en la que en Rafel comença a estudiar amb el doctor Duran, i aquest moment de la novel·la l’hem interpretat com un moment de autosuperació. En tercer lloc hem escollit tres imatges d’un escultor, les quals estan dividides pel booktrailer. Amb aquestes imatges volem representar com una persona pot influir en la vida d’un altre, i, per aquest motiu, la metàfora d’un escultor modelant i esculpint la pedra ens semblava bastant visual. En quart lloc hem escollit imatges de un nen sol per representar la solitud en la que es troba en Rafel tot i que té gent que l’envolta. En últim lloc però no menys important tenim un segment de la pel·lícula En busca de la felicidad. En aquest segment podem veure com Will Smith li diu al seu fill que no permeti que ningú li digui que no pot fer quelcom. Amb aquest segment volem emfatitzar encara més la superació personal que en Rafel duu a terme al llarg de tota la novel·la.  +
Activitat sobre L'altra de l'autora Marta Rojals, pels Cristina - Joan +	'''Sinopsi''' L'equilibri, els càlculs, l'oblit. Són els pilars bàsics sobre els quals es construeix tota una història. Concretament la història de l'Anna, una noia que no està preparada per el que li vindrà a sobre. En un món que ella no pot suportar i que l'entén com un ens caòtic i inestable que cal equilibrar. La societat occidental vivint acceleradament, l'atur que truca a la porta i els problemes de parella fan que la protagonista desitgi trobar l'equlibri perfecte per passar de puntetes per damunt de tot això. Malgrat tot, la gravetat actua, allò que semblava més estable comença a tremolar i l'Anna necessita recórrer a l'oblit. Aquell oblit que tant l'ha ajudat i que tant l'ha enfonsat. Aquell que és tan fàcil accedir-hi però tan complicat deslliurar-se'n. Ella el necessita, però, perquè no vol mostrar l'altra cara que tots tenim. Perquè, per poder tornar a començar de nou, ha de tancar el cercle. I al tancar-lo, en comença un de més gran, amb una atracció gravitatòria encara major que l'anterior. '''Tagline''' “Tornar a començar, neta, essent una altra, a l’altra punta del món.”  +
Activitat sobre L'aniversari de l'autora Imma Monsó, pels Claraarlet +	L’aniversari és una novel·la intrigant que a poc a poc es va tornant angoixant, gràcies, sobretot, al tens suspens que de mica en mica envaeix l’escena i la trama. Una novel·la que comença amb dues històries en paral·lel que d’entrada no semblen tenir relació fins que un dels protagonistes decideix explicar, i desvetllar-nos, com n’estan de lligades. Un matrimoni que sembla que ha tocat fons i va directe a la ruptura és l’excusa, el punt de partida per iniciar el relat. L’aniversari, la celebració, que ha de ser el punt d’inflexió de tantes coses, es converteix en l’inici del drama. I el regal serà el detonant, el que d’entrada trencarà el silenci que durant tantes setmanes la parella té pactat. I tot això passarà dins del cotxe, al mig del bosc, on ell busca el lloc ideal per refer el matrimoni, en un entorn carregat de records. Paral·lelament, i en capítols alternatius, seguirem l’altra història, la de dos nens que es coneixen per casualitat però que de seguida compartiran una passió, la de viure, gairebé al peu de la lletra, les lectures que fan. Recreant diàlegs, personatges i situacions, talment com s’ho visquessin. I ara és el torn de representar Moby Dick, la del mariner a la recerca de la blanca balena. I serà, també, en l’aniversari d’un d’ells on es desencadenarà l’altre drama.  +
Activitat sobre L'aniversari de l'autora Imma Monsó, pels Helena Rey +	Un matrimoni de quaranta anys xerra en el cotxe mentre es dirigeixen cap a un lloc especial per a ells, o almenys per a ell, ja que ell és l'únic que sap cap on es dirigeixen degut que és el regal que li fa a la seva dona. Aquest present no és més que un intent desesperat per sorprendre-la i resultar imprevisible als seus ulls, ja que la flama de l'amor s'ha anat apagant per a ella.  +
Activitat sobre L'aniversari de l'autora Imma Monsó, pels LLLM +	"No es pot regalar un símbol si s'està sotmès a la Realitat."  +
Activitat sobre L'autobús de la Rosa de l'autor Fabrizio i Maurizio Silei i Quarello, pels Kappa +	L'autobús de la Rosa https://docs.google.com/a/siparets2.cat/presentation/d/1PO5DVADgHf8h9OJ9WZWAaHLWOwgm2wcfN7xssEQcpOE/edit#slide=id.p  +
Activitat sobre L'autobús de la Rosa de l'autor Fabrizio i Maurizio Silei i Quarello, pels VAGOS +	L’ autobús de la Rosa. El Ben i el seu avi és dirigeixen cap el museu de ford a Detroit, el nen petit (Ben) pel camí li va dient al seu avi a on és dirigeixen i l’ avi no respon al arribar el nen li diu al avi : Hem fet tot aquest camí per anar fins a un museu, i l’ avi no respon. Al entrar un senyor al i ven vestit els guia fins al lloc on està situat l’autobús. L’ avi i el nen entren a l’ autobús i l’ avi li comença a explicar una història…… Un dia quan l’ avi es va muntar a un autobús hi havien 4 llocs lliures on es van seure quatre persones negres a la parada següent van entrar quatre persones blanques l’ avi i dos senyores negres es van aixecar però la Rosa no es va aixecar el conductor de l’ autobús va aparcar el autobús a una banda i la policia va venir i la va empresonar, totes les persones negres van quedar que mai agafarien un autobús, i dit i fet ningú més va agafar el autobús i els treballadors es van quedar sense treball. i en l’ any 1956 al cap d ’un any del seu NO Els tribunal suprem va declarar il·legal la segregació racial. FI!  +
Activitat sobre L'home de la maleta de l'autor Ramon Solsona, pels HotelVela +	Un antic músic d'orquestres de ball decideix, un bon dia, fer la maleta i viure un mes a casa de cada una de les seves tres filles. L'home sempre ha anat a la seva i, ara, les filles el sorprenen amb una vida i un models de família que no entén. El món va molt de pressa. Descol·locat però gat vell, mira al seu voltant amb una mirada càustica i explica el que veu en un relat divertit i sense complexos, tal com raja. L'home de la maleta n'ha vist de tots colors i se sent un supervivent, un individualista obsessionat per la família, un espavilat que necessita afecte. Quan menys s'ho espera, les investigacions obertes sobre el seu passat fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.  +
Activitat sobre L'últim dia abans de demà de l'autor Eduard Márquez, pels Emma-Marina +	Un home sol, en una platja d'El Port de la Selva, que ho ha perdut tot. Després de la mort de la filla, desesperat i trist, intenta entendre el que ha passat en els últims mesos i repassa la seva vida. La novel·la es desplega en capítols curts i dinàmics, alternant el present -a poc a poc anem descobrint que la nena ha estat assassinada-, la infantesa del protagonista sota la influència d'una mare inestable i una educació rígida i castrant a càrrec dels capellans, i la joventut -ell i el seu millor amic Robert s'enamoren de la mateixa noia; és el moment de les drogues, l'alcohol, la iniciació a la vida i al sexe. Magistral i intensa, molt ben construïda, la novel·la explora els matisos i perills de l'amistat, la fragilitat dels nostres móns, i de les nostres conviccions, i el preu que paguem per la renúncia als nostres somnis de joventut.  +
Activitat sobre L'últim dia abans de demà de l'autor Eduard Márquez, pels EnricJoan01 +	L’últim dia abans de demà (2011): És una novel·la curta per molt intensa en que hi trobem contínuament present l’ús del flashback (voltes al passat constantment). És una novel·la que és fidel al concepte “menys és més”. La novel·la ens explica la vida de un home que en què, desprès d’haver passat per situacions complicades durant la seva vida fa balanç de com ha portat la seva vida. (Podem dir que és “autobiogràfica”) Els temes que surten: - Mort - Solitud - Adolescència / joventut - La experimentació amb les drogues / alcohol durant la adolescència - Amor (entre la Francesca) - Sexe - Fracàs  +
Activitat sobre L'últim dia abans de demà de l'autor Eduard Márquez, pels Maria Bley García +	''L'últim dia abans de demà de l'autor Eduard Márquez'' ens explica la història d'un protagonista que parla en primera persona i del qual no se'ns anomena el seu nom en tota l'obra. A partir de la mort de la seva filla Jana, recorda un seguit de seqüències fragmentades de la seva vida. A través dels ''flashbacks'' podem veure escenes on apareixen; la Francesca (la seva parella), el Robert (el seu millor amic), la Nora (la seva ex-dona) i la Jana (la seva filla). Ens tracta diversos temes com; l'educació, els vicis, el fracàs, la sort, l'amor i les tragèdies.  +
Activitat sobre L'últim home que parlava català de l'autor Carles Casajuana, pels Laura Julia +	Si mai desaparegués el català, com seria l'últim home que el parlés? Un dels protagonistes d'aquesta novel·la, l'escriptor Miquel Rovira dedica tota la seva capacitat creativa a respondre a aquesta pregunta. Rovira imagina una Catalunya on el català ha desaparegut i n'investiga les causes com si es tractés d'una novel·la policíaca. Hi ha una víctima: el català, un investigador: el professor Rosenfeld i un testimoni: l'últim home que parlava català. Ramón Balaguer és l'altre protagonista, també és escriptor i no se'n vol anar del pis on viu fins que no hagi acabat la novel·la que està escrivint. La novel·la és una reflexió sobre el bilingüisme, l'estat actual de la nostra llengua i la nostra identitat.  +
Activitat sobre L, pels Emma-Marina +	No és una activitat escrita.  +

(anteriors 25) (següents 25)