Propietat:Escrita

Aquesta és una propietat del tipus Text.

Pàgines que fan servir la propietat "Escrita"

Es mostren 25 pàgines que fan servir aquesta propietat.

(anteriors 25) (següents 25)

A
Activitat sobre Divergent de l'autora Veronica Roth, pels Violeta2017 +	SINOPSI Divergent, film basat en el primer llibre de la saga “Divergent” de *Veronica *Roth, ens presenta una societat que manté la pau i funciona gràcies a la seva divisió en cinc faccions: Veritat, Abnegació, Gosadia, Cordialitat i Erudició. Quan compleixen setze anys tots els joves de la ciutat realitzen unes proves i decideixen a quina facció volen pertànyer en funció d'aquella virtut que posseeixin. No obstant això, per a Beatrice Prior (*Shailene *Woodley) això no és tan fàcil ja que ella no és com els altres, és divergent, i podria pertànyer a més d'una facció però ningú ha de saber-ho. Per això Beatrice sorprèn a tots quan escull la facció a la qual vol pertànyer: Gosadia. En la seva nova facció Beatrice, que ara la hi coneixerà com Tris, farà nous amics, coneixerà a Quatre (*Theo James) i descobrirà que l'erudita *Jeanine *Matthews (Kate *Winslet) té un pla per eliminar a tots els divergents de la ciutat. Tris i Quatre intentaran descobrir què fa als divergents tan perillosos abans que sigui massa tarda. La pel·lícula està dirigida per Neil *Burger (L'Il·lusionista, *Interview *with *the *Assassin, Sense límits) i en el seu repartiment compta amb *Shailene *Woodley (Sota el mateix estel, Ocell blanc de la tempesta de neu, Els descendents), *Theo James (*London *Fields, *Franny), Kate *Winslet (Steve Jobs, *Revolutionary *Road, El lector) i Milers *Teller (*Whiplash, *The *Spectacular *Now), entre altres. UNA SOLA ELECCIÓ POT TRANSFORMAR-TE  +
Activitat sobre Dos amics de vint anys de l, pels Andrés Montero i Albert Hernández +	El nostre llibre, Dos amics de vint anys, és una novel·la molt entretinguda que explica escenes de la vida entre dos autors molt importants de la literatura catalana, i de com aquests recorden les vivències passades quan s'estan enfrontant a la mort d'un d'ells. És una novel·la molt recomanable si t'agraden les obres que relatin històries, sovint amb un punt d'humor. Cal remarcar també que NO són els fets que realment van passar, simplement és una obra de Sebastià Alzamora relatant una història i agafant com a personatges dos personatges històrics.  +
Activitat sobre Dos taüts negres i dos de blancs de l'autor Pep Coll, pels Pamtumaka +	L’autor en aquesta novel·la decideix parlar d’un assassinat d’uns masovers que havia sentit quan era petit, però que mai se’n podia parlar. Aleshores escriptor decideix narrar una història gairebé desconeguda, per tothom. Aquest assassinat no va aparèixer en els mitjans de comunicació, només era coneguda pels pobles veïns. La història narra l’horrible assassinat que va sacsejar els habitants de la serra de Carreu. En les petites masoveries de Carreu van aparèixer morts un matrimoni i les seves dues nenes. El crim va commoure la gent de la contrada pirinenca. Un matrimoni sospitós va ser jutjat i empresonat. Però mai se’ls va poder inculpar perquè els fets no es van demostrar. Les influències polítiques i els interessos econòmics, en plena postguerra franquista, van fer que no s’arribés al fons del procés judicial.  +
Activitat sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels Clamana +	Sinopsi: ''El comte Dràcula'' En aquesta obra destacaria l’amor, representat quan el Jonathan Harker estava en el castell de Dràcula acompanyat de tres vampiresses que sedueixen i estan a punt de xopar-li la sang per què el volien convertir en vampir. Un altre aspecte seria la immortalitat representada desprès de que la Lucy i la seva mare morissin parlen d’una senyora que mossega als nens petits i que sospitin que la Lucy no estigués al taüt dies després d’haver-la enterrat i efectivament no ho estava. D’aquesta obra destacaria quan el Dràcula dona el nen que ha segrestat per què es beguin la seva sang, en comptes de la den Jonathan.  +
Activitat sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels Els Vampirs +	SINOPSIS El jove Jonathan Harker va de viatge de negocis a Transilvania per unes propietats del Conte Dràcula a Londres.Abans d'arribar ell intueix terribles secrets i viurà experiències que superen qualsevol fantasia. Al principal el comte era amable i considerat però es torna una persona menyspreable i roí. El seu objectiu és causar el caos a Anglaterra.  +
Activitat sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels Hakunamatata +	SINOPSI Hem decidit fer un curtmetratge ja que ens sembla que és la millor idea per representar aquest llibre d'intriga i emoció. Farem un petit vídeo on un noi està arreglant el seu cotxe a un pàrquing mentre escolta la ràdio, quan la ràdio comença a fer sintonies extranyes comença a sonar una veu melòdica i intrigant que el noi és para a escortar atentament. La veu narra un fragment del llibre. Quan acaba l’història els llums del pàrquing comencen a apagra-se i encendre’s. Que passarà... ?que serà aquesta història intrigant ...? Ho descobrireu al nostre curtmetratge: El terrorífic Dràcula! GUIÓ LITERARI Escena 1: (El Raúl va pel carrer caminant fins que es troba a la Clàudia): -Hey Clàudia quant de temps fa que no ens veiem! Quin llibre portas a la mà -Hey Raúl, doncs que acabo de sortir de la biblioteca amb aquest llibre. (El Raúl la mira amb sorpresa): -Quin llibre és? -Aquest llibre es diu “Dràcula” i és molt interessant, sobretot per les inquietants aventures que conten - Aquest llibre sembla molt interessant (diu el Raúl molt satisfet) (La Clàudia li diu amb pressa): sí, bueno Raúl m’he d’anar que la mare me està fent el sopà -Raúl: Vale (S’està fent tard i el Raúl ha d’arribar a casa). Uns minuts més tard Escena 2: (El Raúl arriba a casa saluda a la mare, deixa la motxilla, agafa les claus i se’n va cap al garatge) Raúl: Hola Mare Estefania: Hola fill Escena 3: (En el garatge): Fuah quin pal em fa arreglar el cotxe, posaré la ràdio a veure si m’anima. (Una vegada posada la ràdio, comencen a passar-li unes coses molt estranyes…) ( com si fos una emisora de ràdio) “Hola estem a Europa fm...ggrrxx( sorroll de sintonitzar canals)….aquest castell està maleït….ggrrxx( sintonitzant)…. són les vuit, les set a Canàries….ggrrxx(sintonitzant)… un vampir molt afamat...” -Però que es això, aquesta ràdio està espatllada -Això es tot un misteri…  +
Activitat sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels Jamming +	LA SANG ÉS VIDA. L'AMOR MAI MOR. Immortalitat... Misteri... Amor... Sorpresa... El nostre booktràiler serà representat com a obra de teatre. En aquesta obra, voldríem destacar un seguit de detalls com ara: la necessitat que té Dràcula de xuclar sang per poder sobreviure, el misteri que envolta a en Jonathan de no saber que és i qui és en Dràcula...  +
Activitat sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels LasOT +	· SINOPSI: Jonathan Harker (agent immobiliari) és a les mazmorres del comte Dràcula. El comte Dràcula marxa a Londres i a partir d'aquí comença la trama. El comte veu a la Mina i sent com si la conegués de tota la vida, el que ell no sap és que ella és la promesa del Jonathan. Creiem que l'obra parla de les aparences; no tot és el que sembla.  +
Activitat sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels No name +	Al nostre grup farem unes quantes escenes en les qual el Jonathan Harker arriba al castell del comte Dràcula, llavors comença a veure que passen coses estranyes, com ara que no hi ha miralls, que dorm dins d’una caixa com si fos un mort, que la Luci té uns símptomes; pero el que va passar en realitat, li passa a la jove, és que es transforma en vampira . D’aixo tractarà el nostre Booktrailer.  +
Activitat sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels VIQUIMIM +	Després de llegir aquest llibre, la idea que volem transmetre és com Lucy, l’estimada de Dràcula, va morir tràgicament a causa que el comte li va succionar la sang i la va deixar feble. Un altre aspecte que volem destacar és quan el comte va anar a Londres i Mina es va enamorar d’ell. Per donar a conèixer l’obra farem un tràiler. El nostre tagline és: L’amor mai mor  +
Activitat sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels Va i bé +	Una ombra, una persona, muchas muertes.  +
Activitat sobre Dràcula de l, pels Hakunamatata +	'''EL TERRORÍFIC DRÀCULA''' Hem decidit fer un curtmetratge ja que ens sembla que és la millor idea per representar aquest llibre d'intriga i emoció. Farem un petit vídeo on un noi està arreglant el seu cotxe a un pàrquing mentre escolta la ràdio, quan la ràdio comença a fer sintonies extranyes comença a sonar una veu melòdica i intrigant que el noi és para a escortar atentament. La veu narra un fragment del llibre. Quan acaba l’història els llums del pàrquing comencen a apagar-se i encendre’s. Que passarà... ?que serà aquesta història intrigant ...? Ho descobrireu al nostre curtmetratge: El terrorífic Dràcula!  +
Activitat sobre Dràcula de l, pels Quadrateam +	Havent llegit el llibre Dràcula, la idea que volem transmetre és el tema de l’amor, perquè l’amor que sent el comte Dràcula per Mina sempre ha sigut etern. Això també es relaciona amb la immortalitat del comte. D’altra banda, un dels aspectes que ens ha cridat l’atenció és el viatge de Jonathan Harker al castell del comte, perquè tothom li diu que està boig si vol anar-hi, i els viatges que fan els personatges fins que s’enfronten al comte Dràcula, perquè és molt emocionant. Tagline: Vigila: els vampirs existeixen i l’amor sempre viu!  +
Activitat sobre Dues línies terriblement paral·leles. de l, pels Els Hiperactius +	Sinopsi El llibre conta les vivències en primera persona i anys més tard, de quan tenia 17 anys i va ser reclutat a la Brigada 224 mixta, i va haver de combatre a la Guerra Civil espanyola. El protagonista explica la guerra d’una manera diferent a com ho fan els llibres d’història. L’autor, el mateix protagonista, s’enfronta a una realitat molt crua: veu morts, combat l’enemic, passa per mil penalitats quan encara és un adolescent i finalment s’adona que els combatents no volien lluitar, que tota guerra és un absurd. Tagline Només qui hagi viscut la guerra, sap el què és.  +
Activitat sobre El Diari de la Neus de Glòria Llobert, pels Paraules de neu +	'''02/06/2014''' He decidit tornar a escriure en el meu diari, cosa que no faig des de fa uns quants mesos. Les meves amigues pensen que això és de nenes petites però crec que m’ajuda a veure el món tal i com és. Ja fa un any i mig de l’accident i la veritat és que encara m’esgarrifo al pensar-ho. En Lluís i jo som molt amics, anem al cinema, a sopar, a fer una volta i fins i tot a la discoteca, encara que amb la cadira de rodes és més emprenyador. Amb en Marc no va passar res, vaig veure que no li podia fer això a en Lluís, que no s’ho mereixia. '''04/06/2014''' Avui, a l’arribar a casa, la mare m’ha donat una sorprenent notícia. Per compensar-nos a mi i a en Lluís tot el que ha passat aquests darrers mesos, ens anem tot l’estiu a Alemanya. Quan m’ho ha dit m’he posat histèrica, quina il·lusió! '''07/06/2014''' Per fi ha arribat el dia, avui en Lluís, la seva mare, la meva i jo ens anem a passar el millor estiu de les nostres vides. L’avió surt a les tres del migdia però hem quedat a l’entrada de l’aeroport a la una i mitja. '''08/06/2014''' L’hotel és fantàstic i la meva habitació està a un pas i mig de la d’en Lluís. Avui hem anat a visitar Berlín, tot és magnífic però ha sigut un dia esgotador, crec que no tardaré en anar-me’n a dormir... '''11/06/2014''' Aquest matí ha passat una cosa molt estranya. Estàvem en un bar prenent un cafè i quan la meva mare i la d’en Lluís han anat a pagar, ell m’ha començat a tocar la cama i a dir-me que pel sol fet d’estar amb mi ja era el més feliç del món. Jo no he sabut que fer i se m’ha escapat una rialla per sota el nas, crec que l’ha molestat. '''15/06/2014''' No se què fer! En Lluís no para d’insinuar-se i no li puc seguir el rotllo perquè encara no estic preparada per estar amb ningú, i menys amb ell. No sé si podré estar així dos mesos més... '''17/06/2014''' No ho suporto, avui m’ha intentat besar, com se li acudeix fer aquesta bestiesa! Sort que li he apartat la cara perquè sinó ves a saber quin aldarull s’hagués muntat. Però no veu que si volgués alguna cosa amb ell no l’evitaria? '''18/06/2014''' Em sento mala persona, no sé com dir-li que no vull res amb ell sense fer-li mal i mentre penso sento que l’enganyo. I si a sobre hem d’estar el que queda de vacances, que és molt, enfadats, anem bé… '''20/06/2014''' He trobat un lloc perfecte on puc pensar amb claredat, és una biblioteca que està situada en un carrer molt estret, fosc però que té el típic ambient alemany. Està a dos minuts de l’hotel i ara que les mares els hi ha donat per anar de compres i l’últim que vull fer és passar temps a soles amb en Lluís, vinc aquí casi cada dia. '''22/06/2014''' Avui en aparença ha sigut un dia normal, però no és així, he conegut a un noi molt maco. Es diu Stefan i té 21 anys. Sé que pot ser una mica estrany veure a una noia de 16 anys amb una persona tan gran però crec que no s’ha de jutjar a ningú per això. '''28/06/2014''' M’estic enamorant, sé que tot està passant molt ràpid però l'Sefan és impressionant. Sap com tractar-me i fer-me riure sense parar. Ens coneixem des de fa sis dies i sento que el conec des de tota la vida! El primer cop que el vaig veure sentat a la taula de la biblioteca amb el seu ordinador, el cor hem va començar a bategar de tal manera que em pensava que se'm sortiria. Ara cada cop que el veig sento papallones a l'estòmac. Hem passat moltes hores junts, passejant, parlant i rient com mai ho havia fet amb ningú. Estic més feliç que mai! '''30/06/2014''' Avui he somiat amb l’Stefan i quan m'he aixecat l'únic que volia fer era estar amb ell però quina ha sigut la meva sorpresa quan la mare m'ha dit que ens anàvem a fer una excursió de dos dies! '''02/07/2014''' Per fi hem tornat a l'hotel, han sigut els pitjors dos dies de les vacances. En Lluís s'ha enterat de que m'agrada l'Stefan i no m’ha parlat en tot el viatge de tornada. No se que dir-li, potser així és millor... '''14/07/2014''' Des de que en Lluís ho sap no he passat ningun moment a soles amb ell. Em passo els dies amb l'Stefan, i la veritat és que m'encanta. Estem fets l’un per l’altre i crec que el nostre amor serà etern. Se que això sona molt cursi, però estic enamorada. '''21/07/2014''' Les coses no han canviat molt des de l’últim cop que vaig escriure. La mare ja ha acceptat que surto amb l’Stefan i em deixa passar l’estiu amb ell. Però amb en Lluís no és tan fàcil, quan vinc amb l’Stefan no em pot ni mirar, però en canvi, quan estem a soles és molt carinyós i amable. '''23/07/2014''' Avui he passat la tarda amb la mare i en Lluís mentre que la Rosa, la mare d’en Lluís, anava a un poblet situat a les afores d’Alemanya a fer uns encàrrecs d’empresa. Ha sigut molt divertit, m’he tornat a sentir com quan era petita, sense preocupacions. Sé que sona estrany ja que la meva situació amb en Lluís no està passant pels millors moments, però crec que els dos hem decidit no donar-li més voltes a aquest tema ja que no arribarem a en lloc. '''2/08/2014''' La meva vida és desastrosa, l’únic que faig és fer patir a la gent que de veritat m’importa… L’estiu va fer un gran gir el dia en que vaig anar a dormir a casa l’Stefan. Ell va anar a comprar menjar ràpid a la botiga que tant li agrada i em vaig quedar jo sola a l’apartament. Quan estava al lavabo acabant-me de dutxar, va sonar el telèfon, però va saltar el contestador ja que no em va donar temps d’agafar-lo. Quina va ser la meva sorpresa quan vaig escoltar la veu d’una noia que li deia al meu xicot que el trobava a faltar i que li encantava passar les nits al seu llit. Quan vaig escoltar això, em vaig quedar paralitzada, no sabia que fer, com reaccionar. Vaig vestir-me en dos segons i amb l’únic que pensava en aquell moment era amb en Lluís. Així que el vaig trucar i li vaig demanar plorant que em vingués a buscar, ell no va dubtar-ho ni un segon i sense fer-me cap pregunta em va dir: - Estic allà en 2 minuts tranquil·la, t’estimo. Quin error el meu de demanar-li! Passats 15 minuts va pujar l’Stefan molt exaltat dient-me que a la vorera de davant havien atropellat a un noi amb cadira de rodes. Vam baixar els dos corrents per les escales. En el moment en que vaig veure als homes de l’ambulància tapant el cos d’en Lluís, em vaig desmaiar. Unes hores més tard em vaig despertar a l’hospital, però només estava la meva mare plorant com una magdalena i l’Stefan esperant a la porta. No em podia creure el que havia passat, en Lluís havia mort venint-me a buscar. Quan em vaig aixecar del llit, vaig acostar-me a l’Stefan i li vaig donar una bufetada caient-me al terra desesperada. Després d’aquell dia no vaig tornar a parlar amb ell, li vaig deixar una carta a la bústia explicant-li el que havia passat aquella nit al seu pis. La mare, jo i la mare d’en Lluís vam tornar fa 5 dies. No he parlat amb ningú del succés i tampoc ho vull fer, no li trobo sentit a la meva vida ara que la persona que més estimava en aquest món s’ha anat. No crec que això surti bé, la meva mare em vol portar al psicòleg però m’hi nego. Com pot una persona seguir vivint si el suport d’ella mateixa ha mort?  +
Activitat sobre El Diari de la Neus de l'autora Glòria Llobet, pels El Regne de les Neus +	'''Pròleg '''Una història amagada'''''' '''7 de febrer de 1993''' Encara que semblés estrany, mai us podríeu imaginar com va començar la meva història. La història de com va acabar la meva vida tal i com l’havia coneguda. Tot va començar fa més d’un any, en una discoteca que solia freqüentar, la discoteca Diàbolo. Aquell lloc de bullici era molt freqüentat per adolescents de tota mena; des de joves que solament volien passar l’estona amb els amics fins a aquells als qui podríem anomenar “voltors”, que solament volien aconseguir un xicot o una xicota. Era perfecte. Ningú sospitaria el que passaria i, quan ho fessin, ja seria massa tard. Mai s’esperarien que un jove com ells fos un embaucador tan professional com ell. Ja ho havia fet abans, això. Era molt senzill fer-ho, ja que de totes les noies en aquella edat, sempre hi ha alguna que està desesperada per aconseguir algú de qui enamorar-se. '''Episodi I''' '''Misteris amagats''' '''1 de novembre de 1991''' Avui he fet progressos. He trobat a la víctima ideal en aquest lloc de mala mort. És una noia d’uns quinze anys suposo, que no parava de mirar-me. Al principi, no em cridava gens l’atenció, però després, m’he fixat en tota la seva vestimenta. Portava roba que en les tendes es valora per més de cent cinquanta euros i, quan va acabar de festejar amb les seves amigues, va convidar-lis a les begudes. Tota aquella acumulació de fets solament podia significar una cosa: la noia era bastant rica. Encara que per a un principiant seria molt temptador començar a introduir-se, sabia que no era encara el moment. De la forma que em mirava, segur que tornaria a aquest antre encara que fos solament per tornar-me a veure . He decidit deixar que passin uns dies abans del meu retorn per fer-la desesperar i que així sigui més vulnerable. '''5 de novembre de 1991''' Demà serà el gran dia, ja ho tinc tot preparat. En el meu cap he viscut la situació milers de vegades, res no pot fallar. Arribaré a la discoteca quan ja gairebé sigui l’hora de tancar i em faré el trobadís. Segurament portaré del braç alguna noia, o no, em faré el trist com si m’haguessin deixat plantat. No hi ha res millor que despertar els sentiments de protecció d’una noia per fer que se t’acosti. Serà molt fàcil, l’enredaré i tindré els seus diners tan ràpid que quan desaparegui, ella encara no sospitarà res. '''6 de novembre de 1991''' Tot ha sortit com jo volia. Que fàcil és enredar aquesta noia! He arribat a la discoteca, i amb la meva cara més trista me’n he anat directament a la barra, prop de la taula on la noia i les seves amigues estaven xerrant i rient. Crec que ella m’esperava. Només m’he assentat i ja tenia la seva mirada fixa en mi, jo també he fixat la mirada en ella, un somriure i un gest de torbació per part meva quan m’ha mirat i ja la tenia on volia. A l’hora de sortir, quan el grup d’amigues ha sortit, jo he sortit darrera d’elles. Ella ha trobat alguna excusa per separar-se del grup d’amigues i s’ha dirigit directament cap a mi. - Hola! Portes molta estona aquí i se’t veu trist. - Hola, perdona, tinc moltes coses al cap. Avui no hauria d’haver vingut. - Vinga home, no pot ser tan greu. Vine amb nosaltres segur que farem que estiguis millor. - No, gracies, de veritat. Avui segur que no sóc el millor dels acompanyants. - Be, com vulguis - Per cert em dic Lluís, potser si que un altre dia podem quedar. - Jo em dic Neus - Be, si vols podria acompanyar-te - És clar. - La veritat és que ja m’havia fixat en tu, l’altre dia et vaig veure, i em vas deixar KO. Saps que tens uns ulls preciosos? Hem estat caminant una estona, i després l’he portat a prendre alguna cosa a un bar. En sortir, li he posat els braç per damunt de les espatlles i ella no s’ha apartat, sinó que m’ha agafat per la cintura. Abans d’acomiadar-nos li he demanat un petó. Ha estat un bon petó. '''13 de novembre de 1991''' Avui tornaré a veure-la. No li vaig donar el meu número de telèfon ni li vaig demanar el seu. Segur que no sap que pensar. Ja ens hem trobat, li he explicat tota la meva vida. Bé, la vida que he volgut que coneixi. L’he convençut de no anar a la discoteca, havia de separar-la una mica de les amigues. Hem anat a donar una volta i al cap d’una estona ens hem assegut en un banc. Li he donat el poema que vaig treure d’internet i l’he impressionat. Crec que ja està tot fet, hem quedat per demà anar al cinema. '''19 de novembre de 1991''' L’he estat trucant cada dia, ara ja cal mantenir el foc viu. Hem quedat que demà ens tornarem a veure. '''20 de novembre de 1991''' L’he trucat amb una excusa familiar i l’he convençuda de sortir per la nit. L’he acompanyada fins a casa seva. Bona casa, si senyor. Crec que aquesta vegada l’he encertat. '''Episodi II''' '''Sorpreses inimaginables''' '''30 de desembre de 1991''' Això no m’ho esperava! Res esta sortint com havia planejat. No puc deixar de pensar en ella, i quan no la tinc a prop estic neguitós. Crec que me’n he enamorat de veritat. Fins i tot li he regalat un anell aquest Nadal. No s’hi pot fer res. Per sort ella no en sap res, més val que sigui així. Ara no podria suportar que ho descobrís. Uff! Avui he conegut a la seva mare. Quan he anat a buscar-la encara no havia acabat d’arreglar-se i la seva mare m’ha dit que pugés per esperar-la. Ja al carrer, m’ha dit que m’estimava. El cap m’ha començat a donar voltes i m’he sorprès dient-li que jo també l’estimava. Però aquesta vegada no formava part del pla. Aquesta vegada era veritat. '''12 de gener de 1992''' Han estat unes vacances fantàstiques. La Neus ja coneix els meus pares. Sort que les meves mentides es basaven en fets reals i no he hagut de donar cap explicació incòmoda. Estic gelós, avui m’ha parlat d’un tal Andreu, si l’agafo... En veritat, estic boig per ella. I pensar que tenia intencions d’enredar-la i ja està! '''30 de gener de 1992''' Això és molt fort. La Neus m’ha parlat d’una amiga que ja fa l’amor amb el seu xicot. I jo ja he somiat més d’una vegada que estava amb ella. Però crec que ho espatllaria tot, no crec que estigui preparada. '''6 de febrer de 1992''' N’estic fart dels exàmens. He d’estudiar i això fa que no pugui veure la Neus. Però li he promès que demà ens veuríem. '''Epíleg''' '''Realitat dolorosa''' Així vaig acabar el meu diari. Com es van torçar tots els plans. Aquell dia no vaig arribar a veure la Neus. Un camió primer, i una cadira de rodes després ens van anar separant. Ha estat un any molt dur. La recuperació, saber que mai més tornaria a caminar m’han fet canviar. I a la Neus també. M’agrada pensar que encara som molt amics, però veig que aquell amor que primer era fingit, i que després va ser molt real, ha anat desapareixent en tot el que ha anat passant a l’hospital.  +
Activitat sobre El Diari de la Neus de l'autora Glòria Llobet, pels Els Viquifrikis de la Neus +	Estimada Neus, Com estàs? Com va tot? Espero que estiguis bé. No sé si te'n recordaràs de mi. Només sé que et dec una gran disculpa ja que no vaig estar al teu costat quan més em vas necessitar. Quan en Lluís va patir el fatídic accident, jo no vaig saber com reaccionar. Només sé que vas passar-ho molt malament i no sabia com trobar la manera de recolzar-te ja que jo també ho vaig passar fatal. Dos dies després d’aquell fet, la meva mare i el meu pare van tenir una gran discussió per problemes econòmics que prefereixo explicar-te cara a cara, el fet és que vaig marxar a Barcelona, i aquesta decisió va ser tan dura per mi, i va arribar-me a afectar tant que la meva rutina va canviar tant radicalment que no vaig tenir el valor de tornar a parlar amb tu. Ja m’he assabentat de la tràgica mort d’en Lluís fa 3 mesos. No entenc com una persona que és estimada tant per familiars i amic, i que podria continuar endavant i seguir vivint ha pogut fer aquesta tonteria i acabar aquest patiment per la via fàcil, suïcidar-se. Sento que et dec una i no tornar a repetir el mateix error que vaig cometre, ja que quan em va deixar en David tu vas estar allà, al meu costat, recolzant-me en tot moment. Sé que no és la mateixa situació que es mori una persona estimada que el trencament d’un amor però crec que passar una estona juntes podria estar bé. Per aquesta raó m’agradaria que quedéssim algun dia per recordar aquells vells moments que passàvem al Diàbolo, passar una estona juntes petant la xerrada. El dia 20 de juny acabo els exàmens i el batxillerat, a partir d’aquell dia estic disponible per veure’ns i quedar. A tu a partir de quin dia t’aniria bé? Espero que et recuperis i ens veiem aviat perquè et trobo molt a faltar, Molts petons i abraçades. Montse.  +
Activitat sobre El Diari de la Neus de l'autora Glòria Llobet, pels Els Viquings de la Neus +	ENTREVISTA A EN LLUÍS 1. Què vas sentir la primera vegada que vas veure a la Neus al Diàbolo? Em vaig quedar bocabadat. Sabeu aquell moment en les pel•lícules en què es creuen les nostres mirades, el temps es para i només existim ella i jo? Doncs això és el que vaig sentir. 2. Què et va cridar la atenció d’ella? Per què et vas fixar en ella i no en una altra noia? Sé que ella es va fixar en mi pels meus “preciosos ulls”, però jo…va ser un amor a primera vista, em va agradar tot d’ella, és com si el destí ens hagués portat al Diàbolo per conèixen’s. 3. Per què la vas seguir quan va sortir del Diàbolo? Quina intenció tenies? No podia aguantar. Quan vaig veure a la Neus i no vaig parlar amb ella, aquella nit se´m va venir el món a sobre. Per això, quan va sortir del Diàbolo la vaig seguir, perquè no podria aguantar un dia més sense parlar amb ella. 4. Els teus pares van aprovar la vostra relació? Els meus pares estaven encantats amb la Neus. Tot el que els hi vaig explicar els va encantar. Però a ma mare, com a totes, li preocupava perdre'm i compartir-me amb una altra. 5. Al principi, els teus pares acceptaven que volguessis tenir una moto, sabent els riscos que comporta? Al principi, només volia una moto per fardar, però quan em vaig traslladar, i a l'estar lluny de l’institut i del centre, els meus pares s’ho van replantejar. No podia permetre que els meus pares em portessin a tots els llocs, ni tampoc el luxe d’agafar el transport públic. 6. És veritat que quan estàs al límit de la mort ja que s’aproxima un accident, just abans, veus la teva vida passar-te per davant? No exactament, no veus tota la vida passar davant dels teus ulls, sinó les coses i persones que realment estimes i que més t’importen, i entre aquestes persones apareixia molt la Neus. 7. Què és el que et va preocupar més, al saber que tenies paraplègia? Amb una sola paraula, com definiries el que vas sentir quan vas escoltar al doctor dient que no tornaries a caminar? Frustració.  +
Activitat sobre El Diari de la Neus de l'autora Glòria Llobet, pels Els escriptors de Domland +	DIÀLEG ESCENIFICACIÓ: QUAN LA MARE DE LA NEUS CONEIX EN LLUÍS ESCENA 1 (En Lluís va caminant pel carrer i envia un missatge a la Neus preguntant-li si baixa) ESCENA 2 (Mentrestant, a casa de la Neus, la seva mare està regant les plantes) - MARE: Oh, lai la, la masovera la masovera, oh , lai la, la masovera se'n va al mercat, oh la... Oh déu meu quin noi tan ''guapu'' tu! Quin noi tan "apuestu" eh! ESCENA 3 (En Lluís es dirigeix cap al portal de la Neus i pica el timbre) ESCENA 4 (La Neus s'està maquillant) - NEUS: Deu ser en Lluís! Digueu-li que ara baixo... ESCENA 5 (La mare i la tieta de la Neus es troben al menjador) -TIETA: Qui ha dit qui és? -MARE: El Lluís! Oi, és veritat vaig a obrir-lo, eh, ara vinc. -TIETA: Però no ha dit la Neus que baixava? -MARE: És igual, però és que tinc unes ganes de ''conèixe'l'' tu, estic tan emocionada! Vinga... ESCENA 6 (En Lluís i la mare de la Neus parlen per l'intèrfon) -MARE: Sí? -LLUÍS: Hola sóc en Lluís, que baixa la Neus? -MARE: No, no, puja puja ''xato'' que et vull conèixer eh! Puja puja. -LLUÍS: D'acord! ESCENA 7 (En Lluís pica l'ascensor cantussejant) ESCENA 8 (La mare obre la porta al Lluís i es dirigeixen cap al menjador) -MARE: Hola Lluís! Bona tarda! -LLUÍS: Hola, bona tarda. (es fan dos petons) -MARE: Passa passa maco, passa. -LLUÍS: On està la Neus? (neguitós) -MARE: La Neus ara vindrà home que s'està maquillant, eh! -LLUÍS: Ah, d'acord. -MARE: I què, i tu i què, i tu com estàs? -LLUÍS: Jo? Bé. -MARE: Molt bé? -LLUÍS: Sí... (una mica tallat) -MARE: Sí. Què, has vingut amb moto? -LLUÍS: Sí -MARE: I què, hi ha molt de camí de Vic fins aquí? O què? -LLUÍS: Eh... Sí bastant -MARE: Bastant no? -LLUÍS: Sí.. -MARE: Però has "pillat" caravana o hi havia... (sense saber com acabar la frase) -LLUÍS: No, no ha anat ràpid, he vingut ràpid. -MARE: Ha anat ràpid... Vinga va , vinga va pren "assientu" (oferint-li la butaca) Estigues tranquil·let i d'aquí poc ja vindrà eh! -LLUÍS: ''Vale''... (sense esma) ESCENA 9 (La mare, en Lluís es troben ara al menjador) -MARE: Mira Lluís, et presento la meva germana (agafant la mà de la Laura). Vinga bonica... -TIETA: Hola, com estàs? -LLUÍS: Encantat. (es donen la mà i es fan dos petons) -MARE: Què... Ay què guapo que ets eh xato... Que vols prendre "algo"? Espera espera que et porto unes galetes que he fet al forn eh! -LLUÍS (tartamudejant): no fa falta, gràcies... -MARE: No fa falta? Home però hauràs de menjar, no? Tens gana, no? Amb tant de camí, amb tant de moto... -LLUÍS: "Buenu" va -MARE: "Buenu" va home... -LLUÍS: D'acord! -MARE: D'acord! ESCENA 10 (En Lluís i la tieta es troben ara sols al menjador) -TIETA: I tu qui ets? El xicot de la Neus? (amb ganes de saber-ne més) -LLUÍS: Sí, "buenu", es podria dir així. -TIETA: I què tal? Com aneu? (insistint) -LLUÍS: Bé... (lacònic) -TIETA: "Pues" feu bona parella eh! -LLUÍS: Gràcies... (avergonyit) (La mare apareix al menjador amb un plat de galetes) -MARE: No siguis modest, home! Te vinga va, et porto unes galetes "recien" fetes del forn tu! Amb xocolata, eh! -LLUÍS: D'acord... -MARE: Prova, prova! -LLUÍS: Moltes gràcies... -MARE: De res, guapo, de res (passant-li el braç per l'espatlla) ESCENA 11 (La Neus s'ha acabat de maquillar i entra al menjador, trobant-se tots tres de xerrameca) -NEUS: Mama? Com que l'has obert? (enfadada) -LLUÍS (quasi inaudible): Hola... -MARE: "Buenu" noia, bé l'havia de conèixer no? No l'havia vist mai... (justificant-se) -LLUÍS (cap a la Neus): Hola. (amb un somriure als llavis) -NEUS (cap al LLuís): Hola. (exactament igual) (Es fan un petó a la boca com si res) -MARE: Oh... oi ... ai que m'emociono eh! (passant-se la mà per el front) -NEUS: "Buenu" marxem. (tocant el braç de la seva mare) -MARE: Marxeu? Marxeu ja? "Buenu" va doncs va va aneu tranquils eh! Ei, Neus, qualsevol cosa em truques al mòbil que estic aquí al costat! -LLUÍS: Val. D'acord! (decisiu) -MARE: I Neus, qualsevol cosa em truques al mòbil eh! -NEUS: Sí sí. -MARE: "Buenu" "buenu" (tocant l'espatlla del Lluís) -LLUÍS: Val! -MARE (tancant la porta): "Buenu " que vagi bé eh xatos, ja ens veurem després adéu adéu. Ai, "buenu" "pues" ja està eh, ja està ja està. Ai, ja es va fent gran la meva filla eh, es va fent gran ja eh! Com passa el temps tu... ESCENA 12 (La mare entra el menjador i s'asseu a la butaca) -MARE: Ai, doncs ja està xato ja està! Què, fan bona parella eh! No em diràs que no eh! No em diràs que no! (picant la cama de la seva germana per reclamar-li l'atenció) -TIETA: Sí sí és maco el noi eh! -MARE: És molt maco tu, es veu que és molt bona persona. Ai tant de bo duri molt tu! Estic tan contenta! (donant una palmellada) FI. PÍFIES.  +
Activitat sobre El Diari de la Neus de l'autora Glòria Llobet, pels Els secrets de la Neus +	'' ''''GUIÓ:''''' (Laura) Bon dia, avui us mostrarem com el nostre entrevistador fa unes preguntes a la mare de la Neus, del llibre ‘El Diari de la Neus’ de l’autora Glòria Llobet. (Arnau) (Dirigint-se a la mare de la Neus) Bon dia, si li sembla bé començarem amb l’entrevista. (Gisela) D’acord, com vostè vulgui. (Arnau) 1): Com se sent i com es veu des de fora que la teva filla tingui una relació per primera vegada? (Gisela) Depèn del punt de vista, d’una banda la veig feliç i entregada amb aquesta relació, i d’altra banda em sento una mica trista ja que veig com la que fins ara havia sigut la meva nena petita, marxa dels meus braços. (Arnau) 2): Creus que aquesta relació de la teva filla amb el Lluís ha estat una experiència positiva per a ella? (Gisela) Efectivament, crec que han sigut uns mesos positius per a la Neus, ja que ha après de l’amor pueril i s’ha enfortit molt des del punt de vista psicològic. (Arnau) 3): Quan el vas conèxer, quina va ser la teva primera impressió? (Gisela) Em va semblar un noi molt simpàtic i atent. (Arnau) 4): Creus que la Neus després d’aquesta ruptura es veurà capacitada per mantenir una altra relació? (Gisela) Crec que sí. La Neus és una noia innocent però molt forta moralment i el meu parer és que podrà mantenir una nova relació, però haurà d’esperar un llarg temps. (Arnau) 5): Com creus que va afectar a la Neus el fet que el Lluís es quedés tetraplègic? (Gisela) La veia molt afectada i que sentia molt el fet que el que creia l’amor de la seva vida no tornés a caminar, i també se sentia culpable i es veia impotent davant d’aquesta situació. (Arnau) 6): De quina manera vas recolzar a la Neus davant d’aquests fets? (Gisela) Li vaig donar suport psicològic i vaig passar molt de temps amb ella per tal que es millorés i pogués recuperar-se el més ràpid possible. (Arnau) Bé, fins aquí la nostra entrevista, gràcies per col•laborar amb nosaltres. (Gisela) De res, estic molt contenta d’haver pogut participar. (Laura) Això és tot, gràcies per la vostra atenció.  +
Activitat sobre El Diari de la Neus de l'autora Glòria Llobet, pels Glory of Words +	Estimada mare de la Neus, Primer de tot, volem transmetre a la Neus tot el nostre suport per aquesta terrible desgràcia que ha patit en Lluís, n'estem ben segurs que ho superarà gràcies a tota l'ajuda que està rebent per part tant de vosaltres com de tota la seva família. En quant a la vostra situació, vostè hauria de ser completament sincera amb la seva filla, ja que es troba en una situació bastant incòmoda i que potser li ha arribat massa aviat i no està preparada per afrontar sola aquest tipus de situacions. Com a bona mare, ha d'entendre les decisions que prengui la seva filla, ja sigui continuar amb la seva relació amb en Lluís o separar-se i encaminar la seva vida cap a un altre costat. Per tal d'orientar-la, creiem que l'ajudaria informar-la dels pros i els contres amb què es pot trobar, ja que el problema és molt seriós i les conseqüències poden ser difícils d'afrontar i d'assimilar. En la nostra opinió, no seria convenient que vostè orientés a la Neus a prendre una de les dues decisions, ja que és la seva vida i creiem que ha de ser ella sola qui la prengui, d'això dependrà el transcurs de la seva vida. És cert que només té 14 anys, que encara no s'arriba a plantejar com viurà depenent el que decideixi, però la vida és així, a vegades els moments difícils arriben. D'altra banda, potser seria convenient que no hi pensés massa en tot això i que intentés tornar a la vida que ella tenia abans de que en Lluís patís l'accident, perquè com passa en alguns fragments del llibre, no se centra a classe i si això continua així podria perdre el fil, i d'això sí que se'n podria arrepentir tota la seva vida. Com a mare, probablement sí que seria aquesta la seva obligació moral. En definitiva, voldríem agrair-li el que està fent per la Neus. Tot el que li està passant ens podria haver passat a qualsevol de nosaltres i sempre és de valorar tots els esforços que vostè com a mare està fent per dur-la a l'hospital i moltíssimes coses més. Firmat: Glory of Words https://www.youtube.com/watch?v=ScFSHKcZEf0  +
Activitat sobre El Diari de la Neus de l'autora Glòria Llobet, pels Mots esbojarrats +	ENTREVISTA A EN LLUÍS -Laia: Molt bona tarda i benviguts al telenotícies vespre. Avui entrevistarem al Lluís, el coprotagonista del llibre El diari de la Neus. A continuació, descobrirem la seva vida després del fatal accident. Endavant Irene. -Irene: Bona nit Lluís, un plaer tenir-te entre nosaltres aquesta nit. -Marc: Bona nit, el plaer és meu. -Irene: Bé, comencem, com vas reaccionar al ser conscient del que t’havia passat? -Marc: Doncs bé, crec que aquest va ser el moment més dur de tots, sentia impotència davant de tot el que m’envoltava, no volia parlar amb ningú, només quedar-me sol en un racó com un nen petit i plorar desconsoladament. -Irene: Com vas aconseguir sortir de la que en podríem dir depressió a petita escala? -Marc: Els meus amics i la meva família sobretot, ells han sigut claus per a la meva recuperació, em donaven forces cada dia, em feien mirar endavant sigués el dia que sigués, em trobés més bé o més malament. -Irene: I doncs com ha estat la teva reincorporació a l’institut? -Marc: Bé, al principi va ser un cop molt dur, al veure que no podia jugar a bàsquet mentre tots els altres nens si, però amb els mesos ho he anat acceptant i superant, com he dit anteriorment tot gràcies als meus companys i familiars. -Irene: I sí, això està clar, no sé que faríem sense els amics i sobretot sense la família. A més, m’han arribat veus de que els teus amics et venien a veure a l’hospital, et portaven tots els apunts i et feien distreure encara que només sigués una horeta. -Marc: Doncs sí, cada dia em venien a veure des de que sortien de l’escola fins que havien de tornar a casa, moltes vegades no els era fàcil, ja que vivim a 30 minuts de l’hospital, i no tots disposaven de mitjans per venir-me a veure, però tot i això cada dia feien tot el possible per estar una estona amb mi per petita que fos. -Irene: I els teus pares, han sigut claus també en la teva recuperació? -Marc : Doncs sí, la veritat és que sí, encara que ells ho veien tot des d’un punt de vista diferent. I la seva preocupació no era la mateixa que la dels meus amics, sincerament crec que ha sigut tan difícil per ells com per a mi. No em descuido de la meva germana petita, també una persona clau per a la meva recuperació, ella era i és la que em feia riure cada dia, per petit que sigués el somriure, i això per a mi va ser i és una de les coses més importants. -Irene: Tots sabem que encara és massa aviat per a fer pronòstics, però nosaltres sabem que ets un noi amb moltíssima força de voluntat, i que faràs el possible per tenir una vida al màxim normal possible, així que des de TV Manyanet et donem tots els ànims perquè el dia a dia et sigui més fàcil i puguis ser més independent. Moltíssimes gràcies per concedir-nos aquesta entrevista Lluís i així conscienciar una miqueta més als joves, que pensen que els accidents d’aquest tipus mai arriben, per moltes imprudències que facin. -Marc: Oh i tant! jo sincerament mai m’hagués pogut imaginar tot el que m’ha passat i mireu-me ara… però bé, amb força de voluntat tot millorarà. Gràcies pels vostres ànims!  +
Activitat sobre El Diari de la Neus de l'autora Glòria Llobet, pels Paraules de neu +	- Martí: Hola, bona tarda a tots i a totes. Estem retransmetent en directe des de Barcelona i aquestes notícies les dedicarem a la protagonista del llibre ‘El diari de la Neus’, de la famosa Glòria Llobet. Aquesta història tracta de la vida i de les experiències de la Neus, una jove de 14 anys que descobreix el que és l’amor i les conseqüències que pot tenir . Està basada en fets reals. Ara li donem la connexió al periodista que durà a terme l’entrevista. Bona tarda Daniel. - Daniel: Hola Martí. Com veieu al meu costat està la nostra protagonista. - Neus: Encantada d’estar aquí Daniel. - Daniel: Et sembla bé que comencem l’entrevista? - Neus: Endavant. - Daniel: Una de les preguntes més destacades entre els joves és, com et vas sentir quan et van dir que en Lluís s’havia quedat paraplègic? - Neus: El fet de pensar que la persona que més estimava en aquest món no tornés a caminar mai em va destrossar per dins, ja que en part era culpa meva, encara que ell digués el contrari. - Daniel: Quina reacció vas tenir al veure’l estirat al llit sense moure’s? - Neus: La veritat és que en un principi no semblava que no pogués moure les cames. Però després de que em fes fora de l’habitació, se’m va caure el món a terra. - Daniel: Quina desgràcia! Però com vas suportar sentir-te així! - Neus: Va ser molt complicat, tant per a ell com per a mi. Després de l’accident vaig passar uns mesos pensant com seguiria la nostra relació i al final vaig entendre que el millor era ajudar-lo i deixar de pensar en què érem realment. - Daniel: Però un ocellet m’ha dit que ara esteu… - Neus: Sí, ho estem tornant a intentar perquè els sentiments que havíem tingut eren difícils d’oblidar. - Daniel: Doncs espero que surti bé. - Neus: Gràcies, jo també. - Daniel: Seguim amb les preguntes, però ara de les xarxes socials. Des de el Prat ens diuen: Què van dir els teus pares de tot això? - Neus: Em van estar ajudant en tot moment, tant ells com el meu germà i les meves amigues. - Daniel: Des de Planoles pregunten: Canviaries algun fet del llibre? - Neus: Ho han explicat tot molt bé, encara que la discoteca on en teoria ens vam conèixer no existeix. - Daniel: No fotis! I on us vau conèixer? - Neus: Doncs, és una història molt graciosa. Ell feia classes de repàs per estalviar per a la moto, i un dia es va presentar a casa amb el meu germà. - Daniel: Quina casualitat! Això és tenir sort. - Neus: Això penso jo… - Daniel: M’han estat explicant, que t’has afegit en un nou projecte relacionat amb l’escenari, ens podries explicar de que es tracta? - Neus: Sí, és veritat, la pròxima setmana començo una obra de teatre a Madrid. Tracta les noves tecnologies i l’evolució del món actual, us convido a tots a anar-hi i poder gaudir d’una tarda genial. - Daniel: Estic segur que els teus seguidors no et fallaran. - Neus : Jo també. Ah!, us haig d’informar que gràcies als Estudis Manyanet Molins, el pròxim estiu, s’estrenarà a tots els cinemes de Catalunya, ‘El diari de la Neus ‘. - Daniel: Quina notícia, no tenia ni idea! Doncs Martí amb aquesta gran notícia et tornem la connexió, moltes gràcies Neus. Neus : Moltes gràcies a vosaltres. - Martí: Gràcies Daniel, i sobretot a tu Neus. Doncs, molt bé senyors i senyores gràcies per la vostra atenció, ens acomiadem deixant-vos el primer tràiler del llibre ‘El diari de la Neus’.  +
Activitat sobre El Diari de la Neus de l, pels Els Jocs de la Neus +	GUIÓ: - JUDIT: Bé, a continuació esbrinarem el nom de la primera tribut femenina que participarà en els setens Jocs de la Neus. La tribut femenina és: Katniss Serra. Hola Katniss, estàs neguitosa per començar els jocs? - JORDINA: Bé, la veritat es que estic molt neguitosa i sorpresa de que m'hagueu escollit. - JUDIT: I finalment, esbrinarem el nom del primer tribut masculí que participarà en els setens Jocs de la Neus. El tribut masculí és: Peeta Calasanz. Hola peeta, estàs nerviòs? - POL: Sí, si que ho estic. - JUDIT: Tributs doneu-vos la mà. - JORDINA: Bé, jo penso que en aquest vídeo hi ha molta violència. - POL: Sí, estic totalment d'acord amb tu ja que el vídeo es diu la mort a venècia i ha de tractar sobre aquest tema. - JORDINA: Sí, tens raó. Quina és la part què més t'agradat? - POL: La part que més m'agradat a mi és la del narrador. Crec que està força bé. - JORDINA: Sí, estic totalment d'acord amb tu. Crec que ha sigut la part que està més ven fenta. - POL: Està bé, però el vídeo es feia una mica pesat, aburrit... - JORDINA: Ja bueno, tot i això crec que el vídeo està molt ven fent. - POL: Sí, estic d'acord amb tu.  +
Activitat sobre El Diari de la Neus de l, pels Els àngels de la Neus +	La Neus camina tranquil·lament pel carrer amb un amic seu, van parlant, i de sobte es troba al seu pare assegut a un banc parlant amb el seu xicot, en Lluís, abans que ell, tingui l’accident. Ells dos estan parlant molt seriosament. La Neus es sorprèn molt,corre cap a ells i exclama: -Pare, Lluís! Què feu vosaltres dos aquí i junts? El pare s’espanta i se’n va corrents. En Lluís i la Neus es queden sols. Ella ràpidament pregunta a en Lluís: -Digues què fèieu aquí? Què representa tot això? -No t’ho puc dir Neus- Afegeix en Lluís amb cara de resignació -Però què m’esteu amagant? No em valen excuses!- Segueix insistint la Neus -Pf... Neus no t’ho puc dir.. El teu pare necessitava parlar amb mi perquè treballa d’incògnit per una empresa de detectius privats -Però si el meu pare és metge! No pot ser! -T’ha estat enganyant tot aquest temps per raons de seguretat, això no ho podia saber ningú, ni tan sols tu. La Neus, sorpresa, es queda en estat de xoc  +

(anteriors 25) (següents 25)