Propietat:Escrita

Aquesta és una propietat del tipus Text.

Pàgines que fan servir la propietat "Escrita"

Es mostren 25 pàgines que fan servir aquesta propietat.

(anteriors 25) (següents 25)

A
Activitat 6 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad +	Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?  +
Activitat 6 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante +	El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.  +
Activitat 7 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Connectades.a.les.lletres +	ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PERSONATGE: '''La Sylvie és una noia de l’Àfrica, concretament de la República del Congo. Viu amb la seva mare i amb els seus tres germans. És una noia treballadora i té molt caràcter, encara que té un bon fons. Està traumatitzada a causa de l’atac dels Mai-Mai: la violació, les ferides…; i està molt dolguda per la mort del seu pare. Sempre relaciona el seu mal comportament amb la por dels Mai-Mai. La seva mare critica tot el que fa, els seus germans ja no li fan cas. Té una vida complicada per això hem decidit fer-li una entrevista ja que ens mostrarà els sentiments i pensaments més interns. L’entrevista es fa a través d’un programa d’ordinador, l’Skype, retransmès a la televisió en directe, atenent a les preguntes del públic. ''' T: Hola Sylvie, som la Carla, l’Alma i la Irene. Ara et farem unes preguntes per la televisió canadenca. '''S: D’acord, comencem. ''' T: Per què t’encarregues de fer les coses a casa? Per què no ta mare? '''S: Ma mare està tan traumatitzada per la mort del Papa que encara no té força per continuar endavant. Algú ha de fer aquestes tasques, i ho faig jo, ja que en Pascal i la Lucie no tenen edat i l’Olivier mai és a casa. ''' T: Què penses de la reducció de la quantitat d’aliments per família? '''S: Amb prou feines ens en sortíem amb el menjar d’abans, si ens els redueixen no sé com passarem les dues setmanes que ha de durar. A sobre, està prohibit caçar i conrear…''' T: Què estaves fent quan us van atacar i què va passar? '''S: Estava jugant amb el meu germà a casa, vam sentir el soroll d’unes rodes frenant de cop i es va aixecar una fumerada de sorra. Seguidament van entrar els soldats a casa fent molt soroll, molt bruscament, apartant-ho tot sense miraments. Crec… Crec que el primer que va entrar a la cabana era un dels generals, perquè manava a tots els altres i l’obeïen de seguida. El suposat general, em va veure el collaret que em va regalar el Papa. Em resistia. No podia perdre allò, no volia donar-l’hi… Aquest, li va manar unes ordres… Molt desagradables… I traumatitzants… Em van ferir la cara i… Podríem passar a la següent pregunta si us plau?''' T: Què penses quan cures els ferits, és a dir, els refugiats de guerra? Quins sentiments experimentes sabent que els culpables de les ferides han estat els Mai-Mai? '''S: Em sap molt de greu i sempre me’n recordo del Papa i del que em van fer a mi. Em posa trista veure els ferits i em fa pensar en tota la gent que necessita ajuda i no té recursos, però me n’alegro perquè els podem ajudar. Malauradament, moltes vegades no disposem de medicaments ni de material necessari per ajudar-los. ''' T: Per què i quan vas decidir anar a treballar a l’hospital ajudant a la gent? '''S: Perquè quan em van ferir la cara i em van violar, vaig anar immediatament a aquell hospital. Em va curar la metgessa Marie i a partir d’aquell moment vaig decidir que jo també hauria d’ajudar. Com que ella em va ajudar tant, vaig pensar que hi havia més gent com jo o pitjor, per tant volia ajudar. ''' T: Què en creus del viatge a Canadà? Què has fet per arribar a Canadà? Si la guerra acabés, tornaries al Congo? '''S: La Marie em va proposar d’anar-me’n, ja que jo tenia oportunitats de treure’m una carrera mèdica universitària i perquè ho passava molt malament en aquell terror de poble. Em fa por abandonar la meva llar però en el fons sé que allà estaré millor. També he demanat al govern de Canadà que no només viatgi jo, sinó que vagi tota la meva família, em costaria molt marxar sense ells, es podria dir que no marxaria, directament.''' T: Moltes gràcies per respondre l’entrevista i per la teva sinceritat. Ha estat tot un plaer parlar d’això amb tu i has estat molt valenta dient tot el que sents. '''S: Per a mi també ha estat un plaer, no ha estat fàcil, però parlar d’això m’ajuda. Espero que aquesta entrevista conscienciï el món del que hem arribat a patir i el que encara ens queda. Ajudeu-nos. '''  +
Activitat 7 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Amolletzo +	- Bona nit, amics "telespectadors"! Avui tenim l'orgull de presentar-vos la Mireia. Per si no la coneixeu, ella va ser la iniciadora d'una vaga que es va iniciar a la seva escola i va ser una de les vagues més populars del país. (Salutació a la Mireia). Una pregunta que tothom es deu fer, és qui és la Norma Schweizer ? -La Norma, és una de les persones més meravelloses que he conegut en la meva vida. Lluitadora i forta, probablement, els adjectius perfectes per qualificar-la. Ha estat lluitant contra la seva malaltia durant molts anys i ho seguirà fent, com sempre, amb un somriure dibuixat a la cara. -Com vas reaccionar quan va dir-te que tenia la S.I.D.A.? -Al principi, la notícia va ser molt impactant per a mi. Com qualsevol nen de la nostra edat, vaig preguntar-li a ma mare qué era la S.I.D.A. ja que ella és enfermera i vaig suposar que ella sabria coses d'aquesta malaltia. Encara recordo estar asseguda al meu llit amb ella i que al final de la seva explicació em preguntés "Mireia, que coneixes a algú que té la S.I.D.A. ?" Jo vaig dir-li que no , que era, per un treball de Biologia. Però , quan setmanes després vaig saber que volien fer fora a la Norma, vaig penedir-me d'haver-li dit aquesta mentida. - Sí, avegades les famílies tenen solucións més pràctiques que els nens. De totes maneres, tu vas ser molt valenta i vas enfrontar-te de manera adulta a aquesta situació, no es així ? - Doncs, vaig fer el que creia que havia de fer. Gran part de la classe, va deixar-me sola, davant d'aquest problema. Tot i així vaig tenir el valor d'enfrontar-me amb les persones que van acompanyar-me fins al final, i estic molt agraïda pel que van fer. - Per què vas pensar en fer una vaga i no enviar-li una carta a la directora, per exemple ? - Sempre he pensat que les accions són el que realment es valora, i no pas les paraules. La meva família va recomamar-me que ho fes, però també va advertir-me que molta gent es faria enrrere, i aixó va ser el que va passar. Però sé que la Norma hagués fet aixó per mi i no deixaria mai una amiga sense ajuda. Per tant, no m'importava les conseqüències que podien tenir els meus actes, l'unica cosa que tenia al cap era que la Norma no es separés del meu costat. - Moltes gràcies, Mireia per aquesta entrevista. Fins un altre dia ! - Gràcies a tu, Josep ! Adéu ! - Fins aquí el programa. Fins demà a les 22:00, com sempre !  +
Activitat 7 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Epsatu +	- Hola bon dia, avui ens trobem davant del col·legi, estem a punt de fer-li la entrevista a la coneguda noia amb el sida, la Norma!!!!! (aplaudiments) - Bon dia Norma, com estàs i com et sents? - Bé Oriol, Gràcies. - Què penses sobre sobre el que estan fent les teves amigues al col·legi? - Em sembla una acció molt bonica i,eh... ho sento és que m'emociono sempre que parlo d'aquest tema. - Ho entenc, no passa res continua. - Doncs crec que pot sortir molt bé, ja que la directora ha fet una reunió per discotir el tema, cosa que mai havia fet abans. - M'agrada la teva posivitat, però ets bona nena i no m'agradaria que t'il·lusionessis massa, ja que has d'entendre la situació en què ella es troba. - Com? no ho comprenc. - Doncs que ha d'intentar, convencer tot el el món, tant pares com alumnes. -I com et sents aquí, a Catalunya tant lluny de casa? -Estic molt contenta, tot i la meva situció a l'escola. - Moltes gracies per la teva visita. - Gràcies a vostè, un salut públic!  +
Activitat 7 sobre El secret de la mare de l, pels Capdesuros +	Bon día, Helena! Com va tot per el poble? Supose que estaràs molt apegada a la mare per això de que ara esta més sola que abans, però amb tu estarà molt bé i molt més descansada. Espere que estigues cuidant el pomer que et vaig regalar per a que el disfrutares! A mi personalment em va molt bé al treball però el fet que no m'agrada és que no us veig pràcticament mai per les poques vacançes que em donen. Estic molt a gust perquè és un poble molt tranquil i no hi ha molts aldarulls ni agafen molts presoners els partidaris de Hitler. Jo per ara estic fora de perill però vosaltres aneu amb compte, ja que la mare està donant llar als perseguits per a enviar-los a Rússia o bé per a matar-los. Helena, també m'alegre molt que les coses amb el Sr.Kerenski vagen molt bé perquè és una bona persona i pense que et vindrà molt bé per a la teua vida. Ja et portaré un regalet del meu poble per a què estigues molt contenta amb mi! Aneu en compte tu i la mare, Helena, que aniré a veure-us en poquet perquè ja us trobe a faltar. Molts besos, Damian  +
Activitat 7 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki +	Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il•luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il•legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie  +
Activitat 7 sobre M de l'autora Lolita Bosch, pels Bojos per Lolita +	Hem decidit fer l'activitat de a nosaltres ens suggereix... ja que volíem donar a conèixer els diferents sentiments que evoca el llibre d'M.  +
Activitat 7 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad +	Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?  +
Activitat 7 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante +	El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.  +
Activitat 8 sobre Ara que estem junts de l'autor Roc Casagran Casañas, pels Juac +	Tràiler del llibre  +
Activitat 8 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Connectades.a.les.lletres +	ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PERSONATGE: '''La Sylvie és una noia de l’Àfrica, concretament de la República del Congo. Viu amb la seva mare i amb els seus tres germans. És una noia treballadora i té molt caràcter, encara que té un bon fons. Està traumatitzada a causa de l’atac dels Mai-Mai: la violació, les ferides…; i està molt dolguda per la mort del seu pare. Sempre relaciona el seu mal comportament amb la por dels Mai-Mai. La seva mare critica tot el que fa, els seus germans ja no li fan cas. Té una vida complicada per això hem decidit fer-li una entrevista ja que ens mostrarà els sentiments i pensaments més interns. L’entrevista es fa a través d’un programa d’ordinador, l’Skype, retransmès a la televisió en directe, atenent a les preguntes del públic. ''' T: Hola Sylvie, som la Carla, l’Alma i la Irene. Ara et farem unes preguntes per la televisió canadenca. '''S: D’acord, comencem. ''' T: Per què t’encarregues de fer les coses a casa? Per què no ta mare? '''S: Ma mare està tan traumatitzada per la mort del Papa que encara no té força per continuar endavant. Algú ha de fer aquestes tasques, i ho faig jo, ja que en Pascal i la Lucie no tenen edat i l’Olivier mai és a casa. ''' T: Què penses de la reducció de la quantitat d’aliments per família? '''S: Amb prou feines ens en sortíem amb el menjar d’abans, si ens els redueixen no sé com passarem les dues setmanes que ha de durar. A sobre, està prohibit caçar i conrear…''' T: Què estaves fent quan us van atacar i què va passar? '''S: Estava jugant amb el meu germà a casa, vam sentir el soroll d’unes rodes frenant de cop i es va aixecar una fumerada de sorra. Seguidament van entrar els soldats a casa fent molt soroll, molt bruscament, apartant-ho tot sense miraments. Crec… Crec que el primer que va entrar a la cabana era un dels generals, perquè manava a tots els altres i l’obeïen de seguida. El suposat general, em va veure el collaret que em va regalar el Papa. Em resistia. No podia perdre allò, no volia donar-l’hi… Aquest, li va manar unes ordres… Molt desagradables… I traumatitzants… Em van ferir la cara i… Podríem passar a la següent pregunta si us plau?''' T: Què penses quan cures els ferits, és a dir, els refugiats de guerra? Quins sentiments experimentes sabent que els culpables de les ferides han estat els Mai-Mai? '''S: Em sap molt de greu i sempre me’n recordo del Papa i del que em van fer a mi. Em posa trista veure els ferits i em fa pensar en tota la gent que necessita ajuda i no té recursos, però me n’alegro perquè els podem ajudar. Malauradament, moltes vegades no disposem de medicaments ni de material necessari per ajudar-los. ''' T: Per què i quan vas decidir anar a treballar a l’hospital ajudant a la gent? '''S: Perquè quan em van ferir la cara i em van violar, vaig anar immediatament a aquell hospital. Em va curar la metgessa Marie i a partir d’aquell moment vaig decidir que jo també hauria d’ajudar. Com que ella em va ajudar tant, vaig pensar que hi havia més gent com jo o pitjor, per tant volia ajudar. ''' T: Què en creus del viatge a Canadà? Què has fet per arribar a Canadà? Si la guerra acabés, tornaries al Congo? '''S: La Marie em va proposar d’anar-me’n, ja que jo tenia oportunitats de treure’m una carrera mèdica universitària i perquè ho passava molt malament en aquell terror de poble. Em fa por abandonar la meva llar però en el fons sé que allà estaré millor. També he demanat al govern de Canadà que no només viatgi jo, sinó que vagi tota la meva família, em costaria molt marxar sense ells, es podria dir que no marxaria, directament.''' T: Moltes gràcies per respondre l’entrevista i per la teva sinceritat. Ha estat tot un plaer parlar d’això amb tu i has estat molt valenta dient tot el que sents. '''S: Per a mi també ha estat un plaer, no ha estat fàcil, però parlar d’això m’ajuda. Espero que aquesta entrevista conscienciï el món del que hem arribat a patir i el que encara ens queda. Ajudeu-nos. '''  +
Activitat 8 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Epsatu +	- Hola bon dia, avui ens trobem davant d'un col·legi, estem a punt de fer una entrevista a la coneguda noia amb el sida, la Norma Schweizer! - Bon dia Norma, com estàs i com et sents? - Bé, Oriol, Gràcies. - Què penses sobre sobre el que estan fent les teves amigues al col·legi? - Em sembla una acció molt bonica i,eh... ho sento és que m'emociono sempre que parlo d'aquest tema. - Ho entenc, no passa res continua. - Doncs crec que pot sortir molt bé, ja que la directora ha fet una reunió per discutir el tema, cosa que mai havia fet abans. - M'agrada la teva posivitat, però ets bona nena i no m'agradaria que t'il·lusionessis massa, ja que has d'entendre la situació en què ella es troba. - Com? no ho comprenc. - Doncs que ha d'intentar, convèncer tot el el món, tant pares com alumnes. - I com et sents aquí, a Catalunya tant lluny de casa? -Estic molt contenta, tot i la meva situació a l'escola. - Moltes gracies per la teva visita. - Gràcies a vosaltres!  +
Activitat 8 sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels Els Stokers +	La nostra idea és fer com si el Jonathan Harker escrivís en un diari tot el que passa al castell de Dràcula. Descriu com és el castell passejant per les seves habitacions i li causa intriga una habitació a la qual no se li permet el seu accés. Mica en mica se n'adona que en Dràcula fa coses estranyes que el delaten com a vampir. Per la nit mentre el comte Dràcula dorm a dins d'un taüt, Jonathan Harker decideix clava-li una estaca i així se'n va d'aquell castell tot tranquil sabent que ja ha acabat tot.  +
Activitat 8 sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels Els brazzers +	Volem destacar,que el llibre és molt tenebrós, intigrant i d'un llenguatge senzill. Volem destacar una part que ens ha agradat en la qual Jonatan és seduit per tres vampiresses que intenten xuclar-li la sang,però Dràcula ho evita perqué els dóna un nen perquè se'l mengin. Farem un petit trailer editat i teatral. El missatge de l'obra seria per una part que no t'has de refiar de ningú, i que el treball en equip és millor. La lluita del bé contra el mal mai acaba.  +
Activitat 8 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki +	Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il•luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il•legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie  +
Activitat 8 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad +	Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?  +
Activitat 8 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante +	El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.  +
Activitat 9 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Connectades.a.les.lletres +	ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PERSONATGE: '''La Sylvie és una noia de l’Àfrica, concretament de la República del Congo. Viu amb la seva mare i amb els seus tres germans. És una noia treballadora i té molt caràcter, encara que té un bon fons. Està traumatitzada a causa de l’atac dels Mai-Mai: la violació, les ferides…; i està molt dolguda per la mort del seu pare. Sempre relaciona el seu mal comportament amb la por dels Mai-Mai. La seva mare critica tot el que fa, els seus germans ja no li fan cas. Té una vida complicada per això hem decidit fer-li una entrevista ja que ens mostrarà els sentiments i pensaments més interns. L’entrevista es fa a través d’un programa d’ordinador, l’Skype, retransmès a la televisió en directe, atenent a les preguntes del públic. ''' T: Hola Sylvie, som la Carla, l’Alma i la Irene. Ara et farem unes preguntes per la televisió canadenca. '''S: D’acord, comencem. ''' T: Per què t’encarregues de fer les coses a casa? Per què no ta mare? '''S: Ma mare està tan traumatitzada per la mort del Papa que encara no té força per continuar endavant. Algú ha de fer aquestes tasques, i ho faig jo, ja que en Pascal i la Lucie no tenen edat i l’Olivier mai és a casa. ''' T: Què penses de la reducció de la quantitat d’aliments per família? '''S: Amb prou feines ens en sortíem amb el menjar d’abans, si ens els redueixen no sé com passarem les dues setmanes que ha de durar. A sobre, està prohibit caçar i conrear…''' T: Què estaves fent quan us van atacar i què va passar? '''S: Estava jugant amb el meu germà a casa, vam sentir el soroll d’unes rodes frenant de cop i es va aixecar una fumerada de sorra. Seguidament van entrar els soldats a casa fent molt soroll, molt bruscament, apartant-ho tot sense miraments. Crec… Crec que el primer que va entrar a la cabana era un dels generals, perquè manava a tots els altres i l’obeïen de seguida. El suposat general, em va veure el collaret que em va regalar el Papa. Em resistia. No podia perdre allò, no volia donar-l’hi… Aquest, li va manar unes ordres… Molt desagradables… I traumatitzants… Em van ferir la cara i… Podríem passar a la següent pregunta si us plau?''' T: Què penses quan cures els ferits, és a dir, els refugiats de guerra? Quins sentiments experimentes sabent que els culpables de les ferides han estat els Mai-Mai? '''S: Em sap molt de greu i sempre me’n recordo del Papa i del que em van fer a mi. Em posa trista veure els ferits i em fa pensar en tota la gent que necessita ajuda i no té recursos, però me n’alegro perquè els podem ajudar. Malauradament, moltes vegades no disposem de medicaments ni de material necessari per ajudar-los. ''' T: Per què i quan vas decidir anar a treballar a l’hospital ajudant a la gent? '''S: Perquè quan em van ferir la cara i em van violar, vaig anar immediatament a aquell hospital. Em va curar la metgessa Marie i a partir d’aquell moment vaig decidir que jo també hauria d’ajudar. Com que ella em va ajudar tant, vaig pensar que hi havia més gent com jo o pitjor, per tant volia ajudar. ''' T: Què en creus del viatge a Canadà? Què has fet per arribar a Canadà? Si la guerra acabés, tornaries al Congo? '''S: La Marie em va proposar d’anar-me’n, ja que jo tenia oportunitats de treure’m una carrera mèdica universitària i perquè ho passava molt malament en aquell terror de poble. Em fa por abandonar la meva llar però en el fons sé que allà estaré millor. També he demanat al govern de Canadà que no només viatgi jo, sinó que vagi tota la meva família, em costaria molt marxar sense ells, es podria dir que no marxaria, directament.''' T: Moltes gràcies per respondre l’entrevista i per la teva sinceritat. Ha estat tot un plaer parlar d’això amb tu i has estat molt valenta dient tot el que sents. '''S: Per a mi també ha estat un plaer, no ha estat fàcil, però parlar d’això m’ajuda. Espero que aquesta entrevista conscienciï el món del que hem arribat a patir i el que encara ens queda. Ajudeu-nos. '''  +
Activitat 9 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki +	Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il•luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il•legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie  +
Activitat 9 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad +	Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?  +
Activitat 9 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante +	El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.  +
Activitat sobre "Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases", pels Les desconegudes +	Estimat Ramon, Som unes joves lectores d’un poblet del Vallès que ens hem llegit el llibre ''Jo, el desconegu''t . Sí, aquell llibre on apareix vostè i la vida de dos joves gira al voltant de la seva complicada història. Ens ha interessat molt i ens agradaria dir-li tot allò que hem sentit dins nostre llegint-lo. Vostè ha estat un dels personatges que més ens ha marcat, pels seus sincers sentiments i la seva vida angoixant. La impotència de voler seguir endavant, sense preocupacions però, sabent que hi ha alguna cosa enmig que fa patir, és una sensació que nosaltres no hem viscut, però llegint la seva història ens podem imaginar. La nostra primera impressió sobre vostè, al començament del llibre, va ser la d’un home egoista, d’una persona que no volia saber res de ningú i que no li importava res del que li podia passar. També vam pensar que podia estar una mica tocat del bolet ja que sempre parlava d’en Frederic i la gent no sabia qui era aquest senyor. Semblava que tingués visions! Al llarg de la lectura, hem anat descobrint com era interiorment, gràcies als joves que l’han cuidat i l’han arribat a estimar, com és el cas de l’Arnau. Hem vist que és un home esquerp, que no confia amb gaire gent, només amb aquelles persones que el fan sentir especial. Hem descobert que és un home lluitador, que intenta refer el seu passat, amb els seus éssers estimats, per molt que costi. Veiem que té un gran cor. Sabem que tot el que va passar al Frederic l’ha arribat a afectar molt i nosaltres no voldríem pas fer-lo sentir malament recordant-li el tema, sinó que voldríem donar-li ànims. El que li volem expressar és que segueixi endavant, afrontant tots els obstacles que pugi trobar. Gràcies a vostè hem pres consciència de la malaltia de l’alzheimer , de quines conseqüències pot tenir i també hem après aspectes de la nostra història que desconeixíem, com per exemple tota la lluita dels maquis. És per això que li volem donar les gràcies. Esperem que es trobi molt bé allà a dalt i que segueixi pensant amb l’Arnau i l’Olga, que van ser ells qui el van ajudar a seguint endavant i a poder descansar en pau ara que ja sap la veritat sobre el seu germà. PD: Descansa en pau. Salut i llibertat, Ramon!  +
Activitat sobre A una hermosa dama de cabell negre que se pentinava en un terrat ab una pinta de marfil- rector de vallfogona, pels ViP +	Tarragona, 12 de febrer del 1605 Estimada Flora, Us vaig veure l’altre dia al terrat de casa vostra, pentinant-vos, com feu sovint i em fascinà la vostra bellesa. Brollaren de dins meu uns sentiments que són difícils d’expressar amb paraules, però ho intentaré perquè vull que sàpiga el que sento per vós. La vostra pell blanca i els vostres cabells d’un negre tan pur em van posar la pell de gallina. Pel pentinat tan preciós que s’endevinava, estic segur que sou una dona presumida, que estima la seva figura tant com l’estimo jo. La vostra mirada és tan penetrant que és impossible d’oblidar i la vostra bellesa enlluerna aquell que la contempla. El vostre cos carnós hipnotitza com cap altre, faria a un home matar-ne cents per aconseguir-lo. I els vestits de seda que dueu, la fan veure més preciosa encara. El vostre marit és el més afortunat del món. Però us mereixeu més que aquell home que mai no us estimarà com faig jo, ja que des d’avui fins a la meva mort em podeu considerar el vostre servent. Jo us ofereixo l’oportunitat de sentir-vos desitjada cada segon de la vostra vida. Si vinguéssiu amb mi, us donaria tot el que desitgéssiu, mai no us faltaria res i esdevindríeu molt feliç. Jo us estimaria sempre com el primer dia, us tractaria com si fóssiu la princesa de la casa, més ben dit, seríeu la princesa de la casa i la mare dels meus fills. Us envio aquesta carta per demostrar-vos el meu amor, per mostrar-vos el meu desig i així demanar-vos que vós i jo iniciem una aventura que no perdreu en l’oblit, una aventura excitant, una aventura divertida, L’AVENTURA. Espero que no enterreu el meu record mai, ja que si això passés em doldria tota l’ànima, i per tant reso a Déu perquè em guardeu un lloc en el vostre cor. Jo us estimo i us estimaré per sempre. Ningú no canviarà això, cap altra dona no aconseguirà mai que jo aparti el meus ulls del vostre cos, i cap altra m’enamorarà tant com ho heu fet vós. Espero que el meu amor sigui correspost i que aquesta proposta d’aventura es faci realitat i així pugui fer-vos meva, però sobretot fer-vos feliç. Seu per sempre, Víctor García i Pol Gázquez  +
Activitat sobre Aigües encantades de l'autor Joan Puig i Ferreter, pels Propontida +	AIGÜES ENCREONADES Al poble la major part dels ciutadans pensen que el llac està habitat per una verge, com diu la tradició, però Polinices, germà d'Antígona, no creu el mateix. Pere Amat i Creont el maten per dubtar de la tradició que porta tants anys existint. ANTÍGONA - Què és el que heu fet? No ho puc creure... heu matat el meu germà per dubtar d'aquella maleïda tradició. CREONT - Sí Antígona, les normes són les normes. ANTÍGONA - I és això veritat, que no tindreu el valor per honorar-lo? (Entren Cecília i Pilar Prim) CECÍLIA - Com? Així que el rumor que se sent pels carrers de que Polinices és mort, és veritat? Fas bé Antígona en voler honorar-lo. PILAR PRIM - Clar que és veritat, Cecília. O es que encara dubtes de la malícia de Creont i Pere Amat? Encara que... No crec que la millor idea sigui dignificar la seva mort. CECÍLIA - Com heu pogut fer això a una persona innocent que només ha dit el que pensa? Em sembla molt injust que alguns com vostès, que sou uns assassins, no siguin els condemnats a mort i gent amb dos dits de front, com Polinices, sigui condemnat per dir el que pensa. Pilar, a veure si algun dia despertes, ja que això que està fent Creont és inhumà. Amb la llegenda del poble que està aconseguint és manejar als ciutadans com ell vulgui i em sembla molt trist que la gent hagi de callar per por a les conseqüències que la rebel·lió d'aquests comportaria. PILAR PRIM (A Cecília) - Sí, tens raó Cecília, si continuen així la seva malícia ens afectarà a tota. Però si us plau, no diguis que penso com tu. Les conseqüències poden ser molt terribles. CREONT - Silenci! Què és això de que vols honorar al teu germà, Antígona? ANTÍGONA - És el meu germà i és mort, que més és el que puc fer per ell? CREONT - Res! Ell no creia en la llegenda, s'ho mereixia, per això tu li faràs companyia. (Als ajudants) Empoteu-vos-la. Ja sabeu on. CECÍLIA - No!! Però, què fas? CREONT - Tranquil·la, tu també vas amb ella, així aprendràs que no has de nombrar-nos assassins ni estar en contra de nosaltres. (Els ajudants s'emporten a Antígona i Cecília) CREONT - Per fi!! Dos infidels menys del poble. PERE AMAT - Dos? Què dos? Això se t'està anant de les mans. CREONT - Antígona i Cecília estan de camí al seu obscur i curt destí. PERE AMAT - Com goses matar a una filla meva? T'asseguro que d'aquesta no te'n en sortiràs. CREONT - No se si saps que amenaçar a un dels càrrecs més alt que el teu vol dir que tindràs el mateix càstig que Cecília. PERE AMAT - No h creguis tan fàcil, no sóc com els demés. Pot ser tu ets el següent i espero que l'últim. (Dos dies després...) PILAR PRIM - Senyor Amat, fa uns dies que no sabem gaire del nostre cap d'Estat. Em podria indicar on està? AMAT- S'ha anat per no tornar pels seus crims contra dues innocents. Agenolleu-vos davant del nou rei. (PILAR PRIM surt plorant desconsoladament per reunir-se amb DEBERGA.) DEBERGA- Però perquè plores així? PILAR PRIM-(explica el que ha passat amb AMAT) i t'he de confessar que els meus sentiments per Creont anaven més allà d'un simple respecte per l'autoritat. Tu que sempre has sigut un amic tan fidel, ajudem a venjar la mort de Creont. Et prometo que la teva recompensa no serà poca. DEBERGA - Oh amiga meva! Per tu faria quelcom. (Elaboren un pla i DEBERGA i PILAR marxen tot decidits cap al despatx d'AMAT.) Un cop allà PILAR convida a sopar a l'AMAT i en mig del sopar entra en DEBERGA disfressat de servent i com van acordar en el pla posa cicuta a la copa de vi d'AMAT i aquest poc a poc mor enverinat. DEBERGA- Tu que ets una donzella de la més alta burgesia barcelonina mereixes ser la següent en ocupar la corona d'aquest regne. PILAR PRIM- Però una dona sola regnant mai seria ben vist per la societat. Potser hauries d'ocupar la corona juntament amb mi. DEBERGA- Seria un honor.  +

(anteriors 25) (següents 25)