Propietat:Escrita

Aquesta és una propietat del tipus Text.

Pàgines que fan servir la propietat "Escrita"

Es mostren 25 pàgines que fan servir aquesta propietat.

(anteriors 25) (següents 25)

A
Activitat 4 sobre Temps regirats de l'autor Antoni Dalmases, pels Els peus a terra +	FINAL DEL LLIBRE "TEMPS REGIRATS" : Després d’haver acabat el treball, ja m’imaginava la cara de la Rius... Suposava que no es creuria que aquell treball l’havia fet jo, només per una raó, perquè em vaig passar tot el curs sense fer res i ara, al veure aquesta actitud per poder aprovar, es deuria de quedar parada. Aquella nit no vaig dormir gaire... el meu cap rumiava i rumiava, si no aprovava suspendria i això, em faria repetir, aquell treball era la meva única solució per passar de curs. A l’endemà em vaig despertar, vaig esmorzar, em vaig vestir i vaig agafar les coses, estava apunt per anar a l’escola. Quan vaig arribar a l’escola, vaig entrar per la porta de classe i vaig veure a la Rius, la vaig saludar amb un somriure, seguidament vaig seure i vaig treure les coses. Aleshores, quan la Rius va agafar la llista va començar a dir noms fins que em va tocar a mi... La cara de la Rius ho deia tot... el va agafar i se’l va fullejar, no deia res, i aquell silenci m’incomodava i a la vegada m’espantava, no s’havia que fer, fins que la Rius va dir, em miraré tots els treballs i d’aquí un parell de dies us diré la nota. Jo s’havia perfectament que fins que no digués la nota estaria nerviós perquè m’ho estava jugant tot. Al cap de dos dies vaig veure que la Rius m’havia enviat un correu electrònic on hi posava: Hola Albert sóc la Rius aquest treball està molt bé, però no em crec que l’hagis fet tu, francament, crec que podries haver aprovat si t’haguessis esforçat durant tot el curs, el pròxim cop ja saps, ara, ja saps el que toca. Quan el vaig llegir sem va caure el món a sobre, no m’imaginava repetint, veure com els meus amics estaven a la Universitat... Els meus pares s’emportarien una gran decepció no s’havia que fer, només s’havia que m’acabaria mentalitzant i que el pròxim cop ja s’havia que havia de fer. Peus a terra.  +
Activitat 4 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels JMA-96 +	[http://La%20prosa%20catalana%20del%20segle%20xv http://www.slideshare.net/anabelmg5/la-prosa-catalana-del-segle-xv-2#btnNext]  +
Activitat 5 sobre Amb l'aigua al coll de l'autor Daniel Arbós, pels Núria-Laia +	Resum del llibre amb l'aigua al coll de l'autor Daniel Arbós El Dídac és un executiu agressiu molt ambiciós. Acostumat a la vida a la ciutat, a l’estrès i a la pressió, quan es descobreix que l’empresa per a qui treballa com a director en expansió és una tapadora de distribució de droga arreu d’Europa, passa a ser un més a les llistes de l’atur. El Toni, gran amic del Dídac i biòleg marí, es dedica a la investigació de la xarxa tròfica marina de les espècies amb interès comercial. Com qualsevol químic, creu en el rigor científic i posa en dubte qualsevol hipòtesi no contrastada. L’Aurembiaix, l’amiga hippy d’ambdós, ha convertit la masia familiar, la Masia Cluet, en un centre de teràpies alternatives i en un espai lliure de radiació electromagnètica. Defensors de les forces tel·lúriques i les seves propietats curatives i contraris a la indústria farmacèutica, a la Masia Cluet s’hi organitzen activitats com el reiki, l’ús de flors de Bach, la bioneuroemoció o les constel·lacions familiars. Després d’anys sense veure’s, el Dídac i el Toni es retroben amb l’Aurembiaix a la seva masia. En Dídac, sense massa perspectives de futur a la ciutat, decideix fer un canvi de vida i quedar-se a la masia per ajudar l’Aurem. És allà on descobreix que hi ha persones que creuen que beure un parell de gots d’aigua de mar al dia és molt sa. Aquesta creença farà recuperar l’instint d’executiu agressiu al Dídac, convencerà l’Aurem i el mateix Toni per començar un petit negoci amb l’aigua de mar. Ben aviat sorgiran els conflictes entre tots tres i amb altres xarlatans que veuen perillar el seu imperi de lucratives enganyifes.  +
Activitat 5 sobre Ara que estem junts de l'autor Roc Casagran Casañas, pels Juac +	Guió del booktrailer  +
Activitat 5 sobre Bajarse al moro de l'autor José Luís Alonso de Santos, pels Lolets +	''Sinopsi del tràiler del llibre'' Tagline Situada al Madrid dels anys 80, Bajarse al moro és una comèdia de joves que busquen el seu lloc al món. Amb humor i ironia, no exempts de vegades d'amargor, José Luis Alonso de Santos ens mostra a uns personatges que es debaten entre la marginalitat i la integració, així com el llenguatge viu del carrer, la parla col·loquial i l'argot marginal d'una part de la joventut, reflex de la realitat social d'una època.  +
Activitat 5 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Connectades.a.les.lletres +	ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PERSONATGE: '''La Sylvie és una noia de l’Àfrica, concretament de la República del Congo. Viu amb la seva mare i amb els seus tres germans. És una noia treballadora i té molt caràcter, encara que té un bon fons. Està traumatitzada a causa de l’atac dels Mai-Mai: la violació, les ferides…; i està molt dolguda per la mort del seu pare. Sempre relaciona el seu mal comportament amb la por dels Mai-Mai. La seva mare critica tot el que fa, els seus germans ja no li fan cas. Té una vida complicada per això hem decidit fer-li una entrevista ja que ens mostrarà els sentiments i pensaments més interns. L’entrevista es fa a través d’un programa d’ordinador, l’Skype, retransmès a la televisió en directe, atenent a les preguntes del públic. ''' T: Hola Sylvie, som la Carla, l’Alma i la Irene. Ara et farem unes preguntes per la televisió canadenca. '''S: D’acord, comencem. ''' T: Per què t’encarregues de fer les coses a casa? Per què no ta mare? '''S: Ma mare està tan traumatitzada per la mort del Papa que encara no té força per continuar endavant. Algú ha de fer aquestes tasques, i ho faig jo, ja que en Pascal i la Lucie no tenen edat i l’Olivier mai és a casa. ''' T: Què penses de la reducció de la quantitat d’aliments per família? '''S: Amb prou feines ens en sortíem amb el menjar d’abans, si ens els redueixen no sé com passarem les dues setmanes que ha de durar. A sobre, està prohibit caçar i conrear…''' T: Què estaves fent quan us van atacar i què va passar? '''S: Estava jugant amb el meu germà a casa, vam sentir el soroll d’unes rodes frenant de cop i es va aixecar una fumerada de sorra. Seguidament van entrar els soldats a casa fent molt soroll, molt bruscament, apartant-ho tot sense miraments. Crec… Crec que el primer que va entrar a la cabana era un dels generals, perquè manava a tots els altres i l’obeïen de seguida. El suposat general, em va veure el collaret que em va regalar el Papa. Em resistia. No podia perdre allò, no volia donar-l’hi… Aquest, li va manar unes ordres… Molt desagradables… I traumatitzants… Em van ferir la cara i… Podríem passar a la següent pregunta si us plau?''' T: Què penses quan cures els ferits, és a dir, els refugiats de guerra? Quins sentiments experimentes sabent que els culpables de les ferides han estat els Mai-Mai? '''S: Em sap molt de greu i sempre me’n recordo del Papa i del que em van fer a mi. Em posa trista veure els ferits i em fa pensar en tota la gent que necessita ajuda i no té recursos, però me n’alegro perquè els podem ajudar. Malauradament, moltes vegades no disposem de medicaments ni de material necessari per ajudar-los. ''' T: Per què i quan vas decidir anar a treballar a l’hospital ajudant a la gent? '''S: Perquè quan em van ferir la cara i em van violar, vaig anar immediatament a aquell hospital. Em va curar la metgessa Marie i a partir d’aquell moment vaig decidir que jo també hauria d’ajudar. Com que ella em va ajudar tant, vaig pensar que hi havia més gent com jo o pitjor, per tant volia ajudar. ''' T: Què en creus del viatge a Canadà? Què has fet per arribar a Canadà? Si la guerra acabés, tornaries al Congo? '''S: La Marie em va proposar d’anar-me’n, ja que jo tenia oportunitats de treure’m una carrera mèdica universitària i perquè ho passava molt malament en aquell terror de poble. Em fa por abandonar la meva llar però en el fons sé que allà estaré millor. També he demanat al govern de Canadà que no només viatgi jo, sinó que vagi tota la meva família, em costaria molt marxar sense ells, es podria dir que no marxaria, directament.''' T: Moltes gràcies per respondre l’entrevista i per la teva sinceritat. Ha estat tot un plaer parlar d’això amb tu i has estat molt valenta dient tot el que sents. '''S: Per a mi també ha estat un plaer, no ha estat fàcil, però parlar d’això m’ajuda. Espero que aquesta entrevista conscienciï el món del que hem arribat a patir i el que encara ens queda. Ajudeu-nos. '''  +
Activitat 5 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Amolletzo +	- Bona nit, amics telespectadors! Avui tenim l'orgull de presentar-vos la Mireia. Per si no la coneixeu, ella va ser la líder d'una vaga que es va iniciar a la seva escola i que va ser una de les vagues més populars del país. - Bona nit Mireia: Una pregunta que tothom es deu fer és qui és la Norma Schweizer ? - La Norma, és una de les persones més meravelloses que he conegut en la meva vida. Lluitadora i forta, probablement, els adjectius perfectes per qualificar-la. Ha estat lluitant contra la seva malaltia durant molts anys i ho seguirà fent, com sempre, amb un somriure dibuixat a la cara. - Com vas reaccionar quan va dir-te que tenia la SIDA? - Al principi, la notícia va ser molt impactant per a mi. Com qualsevol nen de la nostra edat, vaig preguntar-li a ma mare què era la SIDA, ja que ella és infermera i vaig suposar que en sabria coses d'aquesta malaltia. Encara recordo estar asseguda al meu llit amb ella i que al final de la seva explicació em preguntés "Mireia, que coneixes a algú que té la SIDA?" Jo vaig dir-li que no, que era, per un treball de biologia. Però , quan setmanes després vaig saber que volien fer fora a la Norma, vaig penedir-me d'haver-li dit aquesta mentida. - Sí, a vegades les famílies tenen solucions més pràctiques que els nens. De totes maneres, tu vas ser molt valenta i vas enfrontar-te de manera adulta a aquesta situació, no es així ? - Doncs, vaig fer el que creia que havia de fer. Gran part de la classe va deixar-me sola davant d'aquest problema. Tot i així vaig tenir el valor d'enfrontar-me amb les persones que van acompanyar-me fins al final, i estic molt agraïda pel que van fer. - Per què vas pensar de fer una vaga i no enviar-li una carta a la directora, per exemple ? - Sempre he pensat que les accions són el que realment es valora i no pas les paraules. La meva família va recomanar-me que ho fes, però també va advertir-me que molta gent es faria enrere, i això va ser el que va passar. Però sé que la Norma hagués fet el mateix per mi i no deixaria mai una amiga sense ajuda. Per tant, no m'importaven les conseqüències que podien tenir els meus actes, l'única cosa que tenia al cap era que la Norma no es separés del meu costat. - Moltes gràcies, Mireia per aquesta entrevista. Fins un altre dia! - Gràcies a tu, Josep! Adéu! - I fins aquí el programa d'avui. Ens retrobem demà a les 22:00, com sempre !  +
Activitat 5 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Epsatu +	- Hola bon dia, avui ens trobem davant del col·legi, estem a punt de fer-li la entrevista a la coneguda noia amb el sida, la Norma!!!!! (aplaudiments) - Bon dia Norma, com estàs i com et sents? - Bé Oriol, Gràcies. - Què penses sobre sobre el que estan fent les teves amigues al col·legi? - Em sembla una acció molt bonica i,eh... ho sento és que m'emociono sempre que parlo d'aquest tema. - Ho entenc, no passa res continua. - Doncs crec que pot sortir molt bé, ja que la directora ha fet una reunió per discotir el tema, cosa que mai havia fet abans. - M'agrada la teva posivitat, però ets bona nena i no m'agradaria que t'il·lusionessis massa, ja que has d'entendre la situació en què ella es troba. - Com? no ho comprenc. - Doncs que ha d'intentar, convencer tot el el món, tant pares com alumnes. -I com et sents aquí, a Catalunya tant lluny de casa? -Estic molt contenta, tot i la meva situció a l'escola. - Moltes gracies per la teva visita. - Gràcies a vostè, un salut públic!  +
Activitat 5 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki +	Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il•luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il•legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie  +
Activitat 5 sobre L'Ocell de foc de l'autor Emili Teixidor, pels Amb Gràcia +	- ENTREVISTADOR: Senyors i senyores, avui tenim un convidat molt especial. Donem la benvinguda a l’Ocell de Foc, el protagonista del llibre d’Emili Teixidor. Bon dia Ocell de Foc! - OCELL DE FOC: Bon dia! - ENTREVISTADOR: Apa, comencem doncs! Digue’m Ocell de Foc, no senties curiositat pel teu passat quan feies de pigall en la colla del Cec de Cabrera? - OCELL DE FOC: Oh! I tant que en sentia. Volia saber quina era la meva terra, quin era el meu nom, quins eren al meus pares... Però no volia forçar ni insistir al Cec de Cabrera perquè m’ho expliqués. Temia que s'empipés i no em volgués explicar la veritat. I quan per fi em vaig atrevir a formular aquelles preguntes en veu alta... va passar allò. - ENTREVISTADOR: Què va passa? - OCELL DE FOC: L'Escarnidor d'Ocell, un membre de la colla, o això pensàvem, ens va trair. Ens va vendre al vescomte de Peguera. Aquest home em volia a mi, per un motiu que jo llavors desconeixia. Davant de tothom es feia el cavaller i quan es pensava que ningú el veia, feia el mal. Jo llavors encara no sabia res. Va ser aleshores quan vaig fugir al bosc i els sequaços del vescomte ens van venir a capturar. Es van endur el Cec de Cabrera, i també el cavaller Salvatge i la Soldadera (la joglaressa Matilde). - ENTREVISTADOR: Llavors, què vas fer? - OCELL DE FOC: No vaig poder fer res, no podia fer-hi res. Vaig córrer, vaig fugir i vaig plorar. No suportava la impotència que sentia. Llavors va ser en el bosc on vaig conèixer el Roc Destraler i en Rasclet, que és un bruixot que viu bosc endins, en una cabana. Ells em van portar al monestir de Sant Fruitós per la recompensa que oferien per a mi. - ENTREVISTADOR: Com es que et vas fiar d’aquells dos desconeguts? - OCELL DE FOC: Encara no acabo de comprendre com és que em vaig fiar d’ells. Podia dir-vos que va ser perquè estava massa desesperat o perquè m'inspiraven confiança. Però això seria mentida. Em sembla que va ser més aviat pel fet de saber que ells també eren enemics del vescomte de Peguera. - ENTREVISTADOR: Què va passar doncs després que t'haguessin portat al monestir de Sant Fruitós? - OCELL DE FOC: Em vaig quedar allà i vaig conèixer el meu amic d'aventures, l'Arnau de Rocablanca, un xiquet inquiet i amb unes ànsies increïbles de viure una vida plena d'aventures i fora del murs del monestir. - ENTREVISTADOR: Però no et va desagradar tant el monestir, m’equivoco? - OCELL DE FOC: No, no em desagradava pas el monestir. Allà vaig rebre l'educació adequada per poder esdevenir un gran trobador, com va ser-ho el meu pare. Jo tenia ganes d'aprendre’n però també tenia ganes de conèixer món. - ENTREVISTADOR: Ara que has esmentat el teu pare, ens podries aclarir els dubtes sobre la teva identitat? - OCELL DE FOC:Sí, és clar. Jo sóc fill d’Aicart de Carcassona, un gran trobador que tots els francesos temien pels seus burlescos sirventesos contra ells i que pagarien sacs d’or per la seva pell. A més a més, també era un gran amic del vescomte de Carcassona, Ramon Roger de Trencavel. Però tots dos van morir assassinats en la guerra contra els croats de Simó de Montfort. Després de les seves morts vaig néixer jo i el fill de Ramon Roger de Trencavel. Se’ns van endur ben lluny de Carcassona i des de llavors que, tret de la dida, ningú sabia qui era el fill de qui. El vescomte de Peguera em perseguia perquè temia que fos el fill de Ramon Roger de Trencavel i m’unís a l’exèrcit del Jaume I. Els francesos pagarien doble quantitat de sacs d’or per tallar la llengua al seu fill i així poder estar segurs que el geni maldient de pare no passaria al fill. - ENTREVISTADOR: Si en comptes de ser fill d’Aicart de Carcassona fossis fill de Ramon Roger de Trencavel hauries decidit igualment ser un trobador? - OCELL DE FOC: Probablement no. Si hagués estat fill de Ramon Roger de Trencavel m’hauria sentit obligat a agafar les armes i unir-me a l’exèrcit de Jaume I. Per a mi hauria estat més com un deure pel fet de ser fill seu. - ENTREVISTADOR: Però no ets fill seu. Això et va complicar la vida? - OCELL DE FOC: Sí, això em va deixar més opcions per triar. En un principi estava seguríssim que volia ser un joglar, però després se'm va oferir tantes possibilitats, se'm va obrir tantes portes, que vaig dubtar de tot. Va ser gràcies el Cec de Cabrera que em va fer adonar que el que jo volia era conèixer món i lluitar al costat de Jaume I per defensar les terres que ell estimava. Però no lluitar amb espases i armadures, com l’Arnau de Rocablanca, sinó amb cançons i poemes. - ENTREVISTADOR: I ara et sents satisfet de la teva decisió? - OCELL DE FOC: Sí, molt. Estic molt orgullós de la decisió que vaig prendre i no me’n penedeixo pas. - ENTREVISTADOR: Ens alegrem de sentir la teva resposta, Ocell de Foc. Però malauradament haurem d’acabar l’entrevista. Moltes gràcies per prendre’t les molèsties de venir Ocell de Foc! - OCELL DE FOC: De res. El plaer és meu. - ENTREVISTADOR: Senyors i senyores l’entrevista d’avui s’acaba aquí. Ens veiem demà, a la mateixa hora. Adéu-siau a tothom!  +
Activitat 5 sobre Les noies de filferro de l, pels Martinsarbosos +	Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix que té 25 anys i es periodista. Aleshores, un dia la seva mare, Paula Montornés, editora, directora i propietaria de Zones Interiors (on ell treballa) li encarrega que descobreixi el passat de la Vània, una top model espanyola desapareguda fa deu anys (els seus últims anys com a model va sofrir anorèxia), i també la de les seves millors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.  +
Activitat 5 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad +	Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?  +
Activitat 5 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Petroski +	BOOKTRAILER MANS QUIETES! PETROSKI� esc 1. INT. DIA. Classe. Es veu la part inferior de la porta obrint-se. Apareixen els peus del PERSONATGE A. ESC 2. INT. DIA. CLASSE. Es veuen les potes d'una cadira petita arrossegant-se i el PERSONATGE A s'asseu. ESC 3. INT. DIA. CLASSE. Es veu la part inferior de la porta obrint-se i apareixen els peus del PERSONATGE B. ESC 4. INT. DIA. CLASSE. Es veuen les potes de la cadira de la professora i el PERSONATGE B s'asseu. ESC 5. INT. DIA. CLASSE. Es veuen el PERSONATGE A i el PERSONATGE B parlant tranquil·lament. El PERSONATGE B està asseguda a la cadira de professors darrere la taula i el PERSONATGE A està assegut a la cadira d'un nen petit mirant el PERSONATGE B. ESC 6. INT. DIA. CLASSE. TRANSICIÓ: Tot negre. Es veuen el PERSONATGE A i el PERSONATGE B asseguts com a l'escena anterior, ara discutint. El PERSONATGE B s'aixeca i pica la taula enfadada. ESC 7. INT. DIA. CLASSE. TRANSICIÓ: Tot negre. Es veuen les mans del PERSONATGE A lligades a la seva esquena. ESC 8. INT. DIA. CLASSE Es veu la cara del PERSONATGE A i la mà del PERSONATGE B com el pega. No s'arriba a veure el contacte de la mà amb la cara. ESC 9. Tot negre. Es sent el soroll d'una bufetada. PERSONATGE A Manel, accepta-ho, tots sou iguals.  +
Activitat 5 sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Beautiful girls +	Hola , som el grup de les beautiful girls, i realitzarem una conversació entre l'Andreu i un company de presó. Son les 13.00 és el torn de dinar , l'Andreu porta uns quants dies a la presó i ha fet migues amb el seu company Marc. Marc:-Que et passa Andreu, que et veig trist? Andreu:-No se si et vaig explicar que estava casat amb una dona que es diu Maria Rosa , però la qüestió es que si no estic al seu costat no tinc forces per viure. Marc:-Andreu, se que els dies, aquí a la presó no son gaire agradables però si no et fa res m'agradaria que m'expliquessis perquè t'han tret la llibertat... Andreu:-Es difícil d'entendre, alo millor pots pensar que soc un mentider, però estic aquí per un assassinat que no he fet jo. Marc:-Per el que veig se que es veritat el que em dius perquè durant el temps que portes aquí e vist que faries qualsevol cosa per a que no et separessin de la Maria Rosa. Andreu:-Moltíssimes graciés per creure amb mi, això no em fa sentir tan vulnerable. Marc:-Jo també tenia un amor fora d'aquí i quan vaig marxar del poble ningú creia en mi, i vaig necessitar que algú confies amb mi. Saps que tens un amic, fora i dintre d'aquí. Andreu:-Gracies, de veritat. Marc:-Penses que la Maria Rosa, t'esperara? Andreu:-L'ultima carta que em va enviar, deia que creia en mi i que confiava en que no era culpable. Per això penso que quan surti d'aquí, espero trobar-la a la porta i seguir la nostre historia d'amor. Marc:-Per això, has d'agafar forces, menjar i ser una mica mes fort, perquè sinó no la tornaràs a veure. Andreu:-Et juro Marc, que si em dexeissin veure-la agafaria totes les forces que necessito i no tendria aquesta pena que tinc, que no amb deixa seguir lluitant... Marc:-Vaig a dinar, intenta menjar una mica. Ens veiem desprès.  +
Activitat 5 sobre Mentida de l'autora Care Santos, pels MariBerti +	Després de llegir tota la carta de l’Èric, vaig indignar-me pensant com podien passar aquestes injustícies al món i vaig decidir anar a veure’l en persona al centre de menors. En aquell moment no volia dir res als pares, sabia que em farien moltes preguntes, s’espantarien i jo només volia parlar amb ell. Vaig agafar un taxi, i en vint minuts ja hi havia arribat. Estava molt nerviosa ja que seria la primera trobada que faríem. Vaig dirigir-me a un dels guardes per preguntar l’horari de visites: -Bon dia, em podria dir quan està permès parlar amb els interns, siusplau? -Bon dia, es podrà entrar d’aquí a... –l’home es va mirar el rellotge- una mitja hora aproximadament. -Ostres... –vaig afegir. -M’hauria de dir a qui ha vingut a veure, per apuntar-la a la llista. -Mmm sí, es diu Èric... -Èric González Pascual? – va dir molt sorprès - Sí. - Perdoni, el que passa és que m’ha sobtat que tingui una visita, no acostuma a venir ningú a veure’l- i seguidament se’n va anar. Em va estranyar la seva reacció, tot i així, em vaig dirigir a la sala d’espera, decidint el que demanaria a la màquina de refrescos. Estava espatllada, i per fi, mentre em disposava a seure sense la meva beguda, va entrar una dona a la sala, cap a la màquina. Anava arreglada, desentonava totalment amb aquell espai. -Perdoni, no funciona. - vaig avisar-la. -És estrany, fa unes hores sí que anava... -Fa tant que espera? -No estic esperant.- va riure- sóc la psiquiatra del centre. -Així, potser deu conèixer el meu amic, l’Èric Gonzàlez...?-vaig preguntar amb esperança. -I tant...I dius que... sou amics? - Bé, amics, amics, el que es diu amics, no. Diguem que coneguts. -T’entenc, no és fàcil tractar amb ell. -Sí, a vegades és molt tímid...-vaig dir pensativa. -Tímid? Jo diria el contrari...No reprimeix els seu impulsos a l’hora de dir el que pensa. – va dir amb un to indignat. -Estem parlant del mateix Èric? – vaig preguntar obrint els ulls com dues taronges. - Bé, crec que sí, no estem parlant del noi que tenia perfils falsos a la xarxes socials? Del mateix noi que s’inventava la seva vida perquè les noies es compadissin d’ell i al quedar amb elles les agredia sexualment fins arribar al punt de matar-ne una...? En aquell moment el món em va caure a sobre, no podia creure que aquell fos l’Èric, el meu Èric. -Com? Està segura que aquest depravat és ell? – em tremolaven les cames. -I tan segura, és un dels pacients que necessita més atenció psiquiàtrica, és mentider compulsiu. L’altre dia vam descobrir que podia accedir als ordinadors del centre i que recentment havia enviat un paquet des d’aquí però no sabem a on. Per cert l’han informada que el canvien de centre? Al ser major d’edat ja pot ingressar a la presó... - Sí, si, gràcies.- no sabia què contestar. Vaig intentar posar la millor cara que vaig poder mentre m’acomiadava de la dona. Un cop va marxar de la sala, les cames em van fer figa i vaig començar a plorar, altre cop m’havia tornat a mentir. Va arribar l’hora de la veritat, el moment en què jo li podria dir tot el que sentia. Van avisar-me per l’altaveu que ja podia accedir a la sala de visites. No sabia el que anava a dir o a fer. Va sonar un xiulet que va fer que el guarda obrís la porta, no em vaig atrevir a entrar, només el vaig contemplar. Ell em va somriure amb complicitat però li va canviar la cara quan em va veure les llàgrimes als ulls i aquella mirada que barrejava l’odi amb el rebuig. Suposo que em va entendre. Vaig marxar sense apartar la mirada fixa al meu mòbil mentre esborrava el compte d’usuària del blog de la biblioteca, i desitjava que l’Éric no sortís mai més d’aquell lloc. FI  +
Activitat 5 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante +	El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.  +
Activitat 5 sobre Solitud de l'autor Víctor Català, pels Els reis de l'edició +	En un ambient on predomina l’entorn paisatgístic, Víctor Català ens narra el viatge iniciàtic de la Mila. El seu camí no és plàcid i es creua amb en Matías, el Pastor i l’enigmàtica figura de l’Ànima. La gràcia de la nostra adaptació se situa en el punt de vista en què es visualitza l’acció.  +
Activitat 6 sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Oda a la maduixa +	'''20 hores''' El telèfon sona. Eren les vuit tocades, i no esperaven cap trucada. Em vaig sobtar perquè no sabia qui podria ser. O sí? El primer que em va passar pel cap era que truquessin des de l'hospital. Al tercer truc decideixo agafar el telèfon, i escolto una veu femenina molt familiar. - Bona nit, truquem des de l'hospital clínic. Loreto? - Hola, sí, sóc jo… Digui'm. - Truquem per avisar-te que la Lluciana ha despertat i els seus pares ens han dit que et truquem com abans millor. Estic en xoc, no se què respondre, agafo el got d’aigua que tinc a la tauleta de nit de la meva habitació i bec un glop. No m’ho puc creure… - De veritat…? - Sí, els pares de la Lluciana ens han dit que vostè és molt amiga seva i que voldria estar aquí amb ella. - Doncs... bé, intentaré arribar com abans possible, moltes gràcies per avisar. Ràpidament surto de l’habitació i agafo el mòbil. Vaig recordar que a les vuit la mare surt de treballar. Decideixo buscar el número de telèfon amb malaptesa, encara nerviosa per la notícia. Va contestar amb rapidesa i amb veu angoixada diu: - Loreto, què passa? Estàs bé? He de vindre a casa? - No, no mama, tranquil·la! És que… la Luci ha despertat! I he d’anar a l’hospital! Em pots apropar si us plau? - Clar que si filla! En 5 min estic allà. Feia temps que no em sentia tan contenta i emocionada a la vegada. Encara no m’ho crec, la Luci ha despertat… Ho he de dir en veu alta per creure’m-ho. He d’arribar al Clínic com abans possible, tinc unes ganes d’abraçar-la, d’explicar-li tot el que he millorat i el que lluitat contra la bulímia… La mama toca el timbre en senyal de que ja puc baixar, i ens posem de camí al Clínic. '''20 hores 28 minuts''' Estem dins del cotxe, a punt d’arribar a l’hospital, tanco els ulls i penso una vegada més tot el que li vull dir a la Luci, tot el que passarem juntes a partir d’ara. Tot canviarà. Tot anirà a millor. - Estic tan nerviosa, mama… - Tranquil·la Loreto, tot sortirà bé. El que has de fer ara és estar amb ella en tot moment. D’acord? - Sí, és clar! - Si vols, mentre que aparco el cotxe pots anar cap allà. - No, no… No vull anar sola. Encara amb una mica de por, la mama i jo anem a recepció perquè ens donin permís per anar a l’habitació de la Luci. Aleshores la recepcionista em va indicar l’habitació i vaig anar directe cap allà. Abans d’entrar vaig voler parlar amb l’Eloi que estava a la sala d’espera junt amb els pares de la Lluciana. - Com es troba la Luci? - La veritat és que molt millor, però… Ens ha dit que volia veure’t i que hi havia una cosa que t’havia de dir. '''20 hores 55 minuts''' Vaig obrir la porta per a parlar amb la Lluciana. Per dintre estava molt nerviosa, pel simple fet de pensar que volia parlar amb tanta urgència. Quan la vaig veure, em van saltar les llàgrimes i el primer que vaig fer va ser saltar als seus braços, però a la vegada anava molt amb compte, perquè ella encara estava connectada a una màquina per mesurar la seva pressió i, sobretot, perquè estava dèbil. - Luci, t’he trobat tant a faltar… has estat en coma molt poc temps, però a mi se m'ha fet etern. - Estic molt contenta de poder tornar-te a veure, Loreto. T’haig d’explicar una cosa molt estranya... M’ha passat quan he estat, bé, ja saps... - De veritat? Jo també t’he d’explicar un munt de coses sobre el meu tema… ja saps que he passat per una època no molt bona. Aleshores una infermera entra a l'habitació per a treure-li sang a la meva amiga. A mi personalment no em fan gens de gràcia les agulles, ja que en veure la sang no paro de recordar en l’hospital on estava ingressada i cada dos per tres venien doctores a veure'm. - Bé, Lluciana, com et trobes ara? Al prendre la pastilla que t’has pres abans, hauries d’estar millor - va dir la infermera - - Sí, infermera, ara amb el meu estat d’ànim és molt millor que al de fa uns minuts, però també li haig de comentar que encara no em veig amb cor d’aixecar-me. - va respondre la Luci -. - Si, això és molt normal, no et preocupis per res, d’aquí unes hores et trobaràs perfectament i podràs tornar a casa i a la vida normal. - Moltes gràcies infermera! - va exclamar la Luci -. La infermera va marxar ràpidament després d’injectar-li l'agulla a la Luci, cosa que no li va agradar res per la cara que va expressar en el moment de la punxada. Vam continuar amb la nostra conversa interrompuda per la infermera. - Perdó, Loreto, seguim amb la nostra conversa. - No pateixis, t’entenc, jo també he passat per això i a més el que molesta més és el simple fet que tothom estigui pendent de tu, cosa que nosaltres ja en tenim prou amb les infermeres. Així que solament he vingut a parlar amb tu una estona, perquè puguis desconnectar. Saps que ets la única que m’entens a la perfecció i que em pots ajudar. '''21 hores i 20 minuts''' La Luci i jo ens trobàvem a l’habitació assegudes, ella estirada al llit i jo al seu costat a la cadira agafant-li la mà, perquè ella es sentís més acompanyada. Llavors vaig decidir explicar-li el que m’havia passat mentre ella estava en coma. - Luci… T’he de comentar una cosa que m’ha passat avui, i que l’hauries de saber, ja que ningú ho sap i crec que tu em podries ajudar. - Explica! - Bé… al assabentar-me del que t’havia passat, al lavabo de casa meva, quan estava a punt de vomitar com sempre a causa de la bulímia, et vaig veure reflectida a l'aigua, i en aquell precís moment em va passar pel cap la imatge de tu en coma i aleshores vaig decidir parar i obrir la ment. Vaig entendre que aquell camí no era el correcte i havia de parar per la meva salut, família i amics. - Loreto… em sembla fantàstic el que m’acabes de dir! Crec que és una bona manera de començar tot allò que volem deixar enrere, tant per mi com per tu. Jo volia comentar-te que estic penedida del que vaig fer, per això, totes dues podríem deixar enrere tot allò que hem fet abans de cometre aquests errors i prometre’ns que això no tornarà a succeir! - Em sembla perfecte, a més, volia dir-te que jo no volia fer aquesta lluita amb la bulímia sola, sinó amb la teva ajuda, la dels altres i de la meva família, però primer volia comentar-ho amb tu perquè has fet que això passes. Així que les dues vam decidir que lluitaríem pel nostre propòsit, que no tornaria a passar mai més i que no afectés res a la nostra amistat. Vam estar parlant una estona més sobre els nostres temes personals que sempre comentem, va ser una gran estona amb somriures i anècdotes divertides del passat. '''21 hores 55 minuts''' Ja eren quasi les 10 de la nit, es veia la foscor per la finestra de l’habitació, sabia que en res algú apareixeria per dir-me que ja havia de marxar i que havíem d'acomiadar-nos per avui i que ja ens veuríem com abans millor. En aquell moment, va aparèixer de sobte una de les infermeres, i em va avisar que quedaven pocs minuts, exactament cinc, i que havia de marxar en res. La infermera va sortir de l’habitació ràpidament. - Luci… m’alegro molt d’haver tingut aquesta conversa amb tu, ha sigut molt important per a mi. A partir d’ara tot canviarà, però, a millor. Tot això ho assolirem juntes. - Moltes gràcies per vindre, Loreto. Aquesta estona amb tu ha sigut inoblidable per a mi i de gran ajuda …clar que sí! - Que bé, Luci. Ara descansa, ens veurem en res! Vaig aixecar-me de la cadira, li vaig fer un petó a la Luci, i em vaig dirigir cap a la porta, la vaig obrir i vaig desaparèixer en sortir de l’habitació. La meva mare es trobava asseguda amb l’Eloi i la família de la Lluciana que es van acomiadar de mi i van entrar a l’habitació. La meva cara de felicitat va fer que l’abraçada amb la meva mare fos molt intensa i llavors li vaig dir que la lluita contra la bulímia començava.  +
Activitat 6 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels C3 +	LA VIDA OCULTA DEL PATRICE El pare de la Sylvie va conèixer la Marie quan ella era al Congo. Els dos s’avenien molt des d’un començament. Al començament de la guerra, la Marie es va haver d’anar a refugiar a Tanzània, per ajudar els afectats de la lluita pel coltan. Quan van disparar en Patrice, per sort en Fiston era allà excercint d’espia, el va rescatar de l’escola amb l’excusa que treia el cadàver al pati per demostrar el que els soldats podien fer, però en realitat el va portar a l’hospital perquè el curessin de la ferida de bala. Durant uns dies va estar recuperant-se de la ferida esperant que la seva família estigués sana i estàlvia en un lloc segur fins que va recollir les forces suficients per poder tornar a casa. Quan va arribar es va trobar amb la sorpresa que no hi havia ningú. Es va deprimir però ell sabia que era el millor per a ells i va decidir anar-se’n al Canadà ja que tenia un pla millor per a la seva família. Va contactar amb la Marie i l’Alain perquè intentés portar la seva família amb ell, l’Alain amb la idea d’ajudar a més persones va fer que ell creés una pàgina web amb la finalitat d’ajudar la gent que havia sortit del seu país perquè hi havia guerra. Però abans d’anar-se’n havia que assegurar-se que la seva família estaria bé fins aconseguir portar-los al Canadà on serien feliços per fi. Després de tots els esdeveniments de la història de la Sylvie, finalment la família es va poder retrobar encara que al principi els seus fills se sentien enganyats per la mentida d’en Patrice. Tot i que van decidir perdonar-lo i ell explicà per tot el que havia passat, finalment la família va decidir començar de nou.  +
Activitat 6 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Connectades.a.les.lletres +	ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PERSONATGE: '''La Sylvie és una noia de l’Àfrica, concretament de la República del Congo. Viu amb la seva mare i amb els seus tres germans. És una noia treballadora i té molt caràcter, encara que té un bon fons. Està traumatitzada a causa de l’atac dels Mai-Mai: la violació, les ferides…; i està molt dolguda per la mort del seu pare. Sempre relaciona el seu mal comportament amb la por dels Mai-Mai. La seva mare critica tot el que fa, els seus germans ja no li fan cas. Té una vida complicada per això hem decidit fer-li una entrevista ja que ens mostrarà els sentiments i pensaments més interns. L’entrevista es fa a través d’un programa d’ordinador, l’Skype, retransmès a la televisió en directe, atenent a les preguntes del públic. ''' T: Hola Sylvie, som la Carla, l’Alma i la Irene. Ara et farem unes preguntes per la televisió canadenca. '''S: D’acord, comencem. ''' T: Per què t’encarregues de fer les coses a casa? Per què no ta mare? '''S: Ma mare està tan traumatitzada per la mort del Papa que encara no té força per continuar endavant. Algú ha de fer aquestes tasques, i ho faig jo, ja que en Pascal i la Lucie no tenen edat i l’Olivier mai és a casa. ''' T: Què penses de la reducció de la quantitat d’aliments per família? '''S: Amb prou feines ens en sortíem amb el menjar d’abans, si ens els redueixen no sé com passarem les dues setmanes que ha de durar. A sobre, està prohibit caçar i conrear…''' T: Què estaves fent quan us van atacar i què va passar? '''S: Estava jugant amb el meu germà a casa, vam sentir el soroll d’unes rodes frenant de cop i es va aixecar una fumerada de sorra. Seguidament van entrar els soldats a casa fent molt soroll, molt bruscament, apartant-ho tot sense miraments. Crec… Crec que el primer que va entrar a la cabana era un dels generals, perquè manava a tots els altres i l’obeïen de seguida. El suposat general, em va veure el collaret que em va regalar el Papa. Em resistia. No podia perdre allò, no volia donar-l’hi… Aquest, li va manar unes ordres… Molt desagradables… I traumatitzants… Em van ferir la cara i… Podríem passar a la següent pregunta si us plau?''' T: Què penses quan cures els ferits, és a dir, els refugiats de guerra? Quins sentiments experimentes sabent que els culpables de les ferides han estat els Mai-Mai? '''S: Em sap molt de greu i sempre me’n recordo del Papa i del que em van fer a mi. Em posa trista veure els ferits i em fa pensar en tota la gent que necessita ajuda i no té recursos, però me n’alegro perquè els podem ajudar. Malauradament, moltes vegades no disposem de medicaments ni de material necessari per ajudar-los. ''' T: Per què i quan vas decidir anar a treballar a l’hospital ajudant a la gent? '''S: Perquè quan em van ferir la cara i em van violar, vaig anar immediatament a aquell hospital. Em va curar la metgessa Marie i a partir d’aquell moment vaig decidir que jo també hauria d’ajudar. Com que ella em va ajudar tant, vaig pensar que hi havia més gent com jo o pitjor, per tant volia ajudar. ''' T: Què en creus del viatge a Canadà? Què has fet per arribar a Canadà? Si la guerra acabés, tornaries al Congo? '''S: La Marie em va proposar d’anar-me’n, ja que jo tenia oportunitats de treure’m una carrera mèdica universitària i perquè ho passava molt malament en aquell terror de poble. Em fa por abandonar la meva llar però en el fons sé que allà estaré millor. També he demanat al govern de Canadà que no només viatgi jo, sinó que vagi tota la meva família, em costaria molt marxar sense ells, es podria dir que no marxaria, directament.''' T: Moltes gràcies per respondre l’entrevista i per la teva sinceritat. Ha estat tot un plaer parlar d’això amb tu i has estat molt valenta dient tot el que sents. '''S: Per a mi també ha estat un plaer, no ha estat fàcil, però parlar d’això m’ajuda. Espero que aquesta entrevista conscienciï el món del que hem arribat a patir i el que encara ens queda. Ajudeu-nos. '''  +
Activitat 6 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Amolletzo +	- Bona nit, amics "telespectadors"! Avui tenim l'orgull de presentar-vos la Mireia. Per si no la coneixeu, ella va ser la iniciadora d'una vaga que es va iniciar a la seva escola i va ser una de les vagues més populars del país. (Salutació a la Mireia). Una pregunta que tothom es deu fer, és qui és la Norma Schweizer ? -La Norma, és una de les persones més meravelloses que he conegut en la meva vida. Lluitadora i forta, probablement, els adjectius perfectes per qualificar-la. Ha estat lluitant contra la seva malaltia durant molts anys i ho seguirà fent, com sempre, amb un somriure dibuixat a la cara. -Com vas reaccionar quan va dir-te que tenia la S.I.D.A.? -Al principi, la notícia va ser molt impactant per a mi. Com qualsevol nen de la nostra edat, vaig preguntar-li a ma mare qué era la S.I.D.A. ja que ella és enfermera i vaig suposar que ella sabria coses d'aquesta malaltia. Encara recordo estar asseguda al meu llit amb ella i que al final de la seva explicació em preguntés "Mireia, que coneixes a algú que té la S.I.D.A. ?" Jo vaig dir-li que no , que era, per un treball de Biologia. Però , quan setmanes després vaig saber que volien fer fora a la Norma, vaig penedir-me d'haver-li dit aquesta mentida. - Sí, avegades les famílies tenen solucións més pràctiques que els nens. De totes maneres, tu vas ser molt valenta i vas enfrontar-te de manera adulta a aquesta situació, no es així ? - Doncs, vaig fer el que creia que havia de fer. Gran part de la classe, va deixar-me sola, davant d'aquest problema. Tot i així vaig tenir el valor d'enfrontar-me amb les persones que van acompanyar-me fins al final, i estic molt agraïda pel que van fer. - Per què vas pensar en fer una vaga i no enviar-li una carta a la directora, per exemple ? - Sempre he pensat que les accions són el que realment es valora, i no pas les paraules. La meva família va recomamar-me que ho fes, però també va advertir-me que molta gent es faria enrrere, i aixó va ser el que va passar. Però sé que la Norma hagués fet aixó per mi i no deixaria mai una amiga sense ajuda. Per tant, no m'importava les conseqüències que podien tenir els meus actes, l'unica cosa que tenia al cap era que la Norma no es separés del meu costat. - Moltes gràcies, Mireia per aquesta entrevista. Fins un altre dia ! - Gràcies a tu, Josep ! Adéu ! - Fins aquí el programa. Fins demà a les 22:00, com sempre !  +
Activitat 6 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Epsatu +	- Hola, bon dia, avui ens trobem davant d'un col·legi i estem a punt de fer una entrevista a la coneguda noia amb el sida, la Norma Schweizer! - Bon dia Norma, com estàs i com et sents? - Bé, Oriol, Gràcies. - Què penses sobre sobre el que estan fent les teves amigues al col·legi? - Em sembla una acció molt bonica i,eh... ho sento és que m'emociono sempre que parlo d'aquest tema. - Ho entenc, no passa res, continua. - Doncs, crec que pot sortir molt bé, ja que la directora ha fet una reunió per discuir el tema, cosa que no havia fet abans. - M'agrada la teva posivitat, però ets bona nena i no m'agradaria que t'il·lusionessis massa, ja que has d'entendre la situació en què ella es troba. - Com? no ho comprenc. - Doncs que ha d'intentar, convèncer tot el món, tant pares com alumnes. - I com et sents aquí, a Catalunya, tant lluny de casa? - Estic contenta, tot i la meva situació a l'escola. - Moltes gràcies per la teva entrevista. - Gràcies a vosaltres!  +
Activitat 6 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki +	Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il•luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il•legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie  +
Activitat 6 sobre La vida sense la Sara Amat de l'autor Pep Puig, pels Jughead +	El primer que vam fer va ser comprar la novel·la i llegir-nos-la. No va ser un treball gaire difícil, ja que el llibre és molt entretingut i és llegeix fàcilment. Un cop ens vam llegir el llibre, vam començar a pensar com podíem organitzar el booktràiler. Teníem una cosa molt clara; el volíem gravar tot nosaltres, sense agafar cap imatge d’internet. Ja que el protagonista de la novel·la encaixava a la perfecció amb les característiques del germà d’una de nosaltres. Vam pensar, que degut a la manera en què esta explicada la història (de manera continuada i per un sol protagonista) quedaria millor si el gravàvem tot, ja que li donaria un punt de vista més versemblant. Vam decidir gravar-lo a Premia de Dalt, ja que la història se situa a Ullastrell, un poblet proper a Terrassa. Premia de Dalt li dona al nostre booktrailer aquesta sensació de poble petit que tant buscàvem. Com ja hem dit anteriorment “La vida sense la Sara Amat” està narrat per un únic personatge, en Pep. Per aquest motiu el nostre vídeo és molt parlat, perquè com tant bé aconsegueix el llibre, volíem que fos el Pep el que ens explica la seva història i la de la Sara. Des de les seves paraules, les seves cites i les seves emocions. Per aquest motiu, hem escollit les cites del llibre que ens han semblat més representatives, les que creiem que explicaven millor l’escènica de la novel·la i ajudaven als espectadors a conèixer millor a aquest personatge que tant arribes a estimar. Perquè quedés més autèntic, només una de les dues fa de veu en off. Una única veu per un sol personatge. La música de fons és tranquil·la, amb molta melodia, per donar encara més sentiment a les paraules. Finalment, en un moment del vídeo, apareixen unes cites del llibre escrites, ja que era obligatori que apareguessin frases dins del booktràiler. Des del nostre punt de vista no queda gairebé, però era una de les pautes per fer un bon treball. Les frases escrites són cites que la Sara diu a en Pep durant la seva estada a Cal Sabater.  +
Activitat 6 sobre Les noies de filferro de l, pels Martinsarbosos +	Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix que té 25 anys i es periodista. Aleshores, un dia la seva mare, Paula Montornés, editora, directora i propietaria de Zones Interiors (on ell treballa) li encarrega que descobreixi el passat de la Vània, una top model espanyola desapareguda fa deu anys (els seus últims anys com a model va sofrir anorèxia), i també la de les seves millors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.  +

(anteriors 25) (següents 25)