Propietat:Escrita

Aquesta és una propietat del tipus Text.

Pàgines que fan servir la propietat "Escrita"

Es mostren 25 pàgines que fan servir aquesta propietat.

(anteriors 25) (següents 25)

A
Activitat 4 sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Les maduixes del senyor Esteve +	''ANUNCI PUBLICITARI:'' Anunciarem el llibre. Per fer aquest anunci ens hem basat en un tràiler de pel·lícula real en el qual es mostren les parts més importants o més interessants de la història per atraure els espectadors o en aquest cas lectors, i al final un “eslògan” per captar l’atenció final de qui estigui veient l’anunci. Hem decidit fer-ho així perquè vam creure que d’aquesta forma es feia un resum de les parts que vam trobar més importants i que si algú interessat en el llibre però sense estar segur de si llegir-lo o no el veu, l’acabarà de convèncer. ''GUIÓ:'' Primera escena: (Loreto) (''Ens situem al lavabo i la Loreto està vomitant, fins que s’aixeca es mira al mirall'') '''Loreto:''' Lluciana,ets tu? Segona escena: ''Es veu als pares plorant i a un metge.'' '''Metge:''' la noia està en coma. ''Entra l’Eloi corrents.'' '''Pares:''' Elooooooooooi!!! Tercera escena: ''Estan el grup d’amics amb una pastilla a la mà.'' '''Grup:''' Ja tenim l’eva! Quarta escena: ''Plànol de la Lluciana en un llit i la seva germana plorant.'' Quinta escena: ''Apareix un noi amb el llibre, l’agafa mentre diu “L’efecte terrible de les drogues en la Lluciana, la trista història que farà que no pugueu deixar el llibre, sigui de nit o de dia.”''  +
Activitat 4 sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Manelm +	El dibuix de les escenes està ben estructurat i es nota que ha estat molt treballat. A més, també hi ha molta imaginació per representar com es coneixe i com avança la seva relació... És interessant veure com s'imagina els personatges, perquè potser jo el veig d'una altra manera, per exemple, jo a l'Eloi el veia amb una cara més infantil, perquè me l'havía imaginat d'una altra manera. Tot i així, està molt bé com ella s'ha imaginat els seus personatges. En les escenas veiem com passa els temps i com passa la seva relació, el colors estan molt bén utilitzats i gràcies a això dona vida a l'escena En conclusió, m'ha agradat molt el seu treball!!!  +
Activitat 4 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Connectades.a.les.lletres +	ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PERSONATGE: '''La Sylvie és una noia de l’Àfrica, concretament de la República del Congo. Viu amb la seva mare i amb els seus tres germans. És una noia treballadora i té molt caràcter, encara que té un bon fons. Està traumatitzada a causa de l’atac dels Mai-Mai: la violació, les ferides…; i està molt dolguda per la mort del seu pare. Sempre relaciona el seu mal comportament amb la por dels Mai-Mai. La seva mare critica tot el que fa, els seus germans ja no li fan cas. Té una vida complicada per això hem decidit fer-li una entrevista ja que ens mostrarà els sentiments i pensaments més interns. L’entrevista es fa a través d’un programa d’ordinador, l’Skype, retransmès a la televisió en directe, atenent a les preguntes del públic. ''' T: Hola Sylvie, som la Carla, l’Alma i la Irene. Ara et farem unes preguntes per la televisió canadenca. '''S: D’acord, comencem. ''' T: Per què t’encarregues de fer les coses a casa? Per què no ta mare? '''S: Ma mare està tan traumatitzada per la mort del Papa que encara no té força per continuar endavant. Algú ha de fer aquestes tasques, i ho faig jo, ja que en Pascal i la Lucie no tenen edat i l’Olivier mai és a casa. ''' T: Què penses de la reducció de la quantitat d’aliments per família? '''S: Amb prou feines ens en sortíem amb el menjar d’abans, si ens els redueixen no sé com passarem les dues setmanes que ha de durar. A sobre, està prohibit caçar i conrear…''' T: Què estaves fent quan us van atacar i què va passar? '''S: Estava jugant amb el meu germà a casa, vam sentir el soroll d’unes rodes frenant de cop i es va aixecar una fumerada de sorra. Seguidament van entrar els soldats a casa fent molt soroll, molt bruscament, apartant-ho tot sense miraments. Crec… Crec que el primer que va entrar a la cabana era un dels generals, perquè manava a tots els altres i l’obeïen de seguida. El suposat general, em va veure el collaret que em va regalar el Papa. Em resistia. No podia perdre allò, no volia donar-l’hi… Aquest, li va manar unes ordres… Molt desagradables… I traumatitzants… Em van ferir la cara i… Podríem passar a la següent pregunta si us plau?''' T: Què penses quan cures els ferits, és a dir, els refugiats de guerra? Quins sentiments experimentes sabent que els culpables de les ferides han estat els Mai-Mai? '''S: Em sap molt de greu i sempre me’n recordo del Papa i del que em van fer a mi. Em posa trista veure els ferits i em fa pensar en tota la gent que necessita ajuda i no té recursos, però me n’alegro perquè els podem ajudar. Malauradament, moltes vegades no disposem de medicaments ni de material necessari per ajudar-los. ''' T: Per què i quan vas decidir anar a treballar a l’hospital ajudant a la gent? '''S: Perquè quan em van ferir la cara i em van violar, vaig anar immediatament a aquell hospital. Em va curar la metgessa Marie i a partir d’aquell moment vaig decidir que jo també hauria d’ajudar. Com que ella em va ajudar tant, vaig pensar que hi havia més gent com jo o pitjor, per tant volia ajudar. ''' T: Què en creus del viatge a Canadà? Què has fet per arribar a Canadà? Si la guerra acabés, tornaries al Congo? '''S: La Marie em va proposar d’anar-me’n, ja que jo tenia oportunitats de treure’m una carrera mèdica universitària i perquè ho passava molt malament en aquell terror de poble. Em fa por abandonar la meva llar però en el fons sé que allà estaré millor. També he demanat al govern de Canadà que no només viatgi jo, sinó que vagi tota la meva família, em costaria molt marxar sense ells, es podria dir que no marxaria, directament.''' T: Moltes gràcies per respondre l’entrevista i per la teva sinceritat. Ha estat tot un plaer parlar d’això amb tu i has estat molt valenta dient tot el que sents. '''S: Per a mi també ha estat un plaer, no ha estat fàcil, però parlar d’això m’ajuda. Espero que aquesta entrevista conscienciï el món del que hem arribat a patir i el que encara ens queda. Ajudeu-nos. '''  +
Activitat 4 sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Els cerimoniosos +	En l’any 1815 es van reunir a Viena uns amics, que ja feia temps que no es veien. Es van ajuntar per a parlar del que els havia passat durant tots aquells anys. Una nit, cada un havia contat alguna cosa menys el marqués d’Urfé, peró va aprofitar un moment de silenci i va pendre la paraula. URFÉ: Les seues históries, sens dubte són sorprenents, però la meua parer els falta quelcom esencial, l’autenticitat. Però no conec més que una aventura d’aqueix gènere, és tan estranya, tan horrible que és capaç de ferir d’espant l’esperit del més incrèdul. Vaig ser-ne testimoni i actor, i, encara no m’agrada recordar-la. Aquesta vegada els la contaré amb molt de gust. L’any 1759 jo estaba enamorat de la bella duquessa de Gramont, i vaig sol·licitar una missió diplomática prop del gospodar de Moldàvia, durant les negociacions amb el gabinet de Versalles. La missió em va ser concedida. El dia abans de la meua partença em vaig presentar a casa de la duquessa. DUQUESSA: (amb veu d’eoció) D’Urfé, comet vosté una bogeria. Però el conec i sé molt bé que mai es retracta quan ja ha pres una decisió. Així que tan sols li demane una cosa: que accepte aquesta creu com a prova de la meua amistat, i porte-la posada fins que torne. (Urfé li bessa la mà). URFÉ: Un dia vaig arribar a un poble. Vaig trovar els habitants de la casa on anava a hostatjar-me submergits en una consternació inusual. Un home d’uns trenta anys, alt i imponent, se’m va acostar i em va agafar la mà PIERRE: Passe, passe, foraster, no es moleste per la nostra tritesa, quan sàpia la causa ens entendrà. Un dia mon pare Gortxa se’n va anar a perseguir el maleït Alibkek, un bandoler turc que aterria el país, però abans va dir que li esperàrem durant deu diez, i si no haguera tornat al desé, fea dir una missa d’ànimes, perquè ja seria mort, però si tornava que no li deixaríem entrar ací de cap de les maneres si estimàvem la nostra vida, i que li travessàrem una estaca d’àlber. URFÉ: Després de palar amb Pierre, vaig vore a la seva germana Sdenka, i en aquell mateix momento me vaig enamorar d’ella, ja que era igual que la duquessa. A mig dia va apareixer el Gortxa per uns dels camins del bosc. GEORGE: Pierre prepara l’estaca per si de cas fa falta. I tu Sdenka prepara l’habitació per el foraster i el pare. GORTXA: (amb veu de insomni) No vuic res de benvingudes, m’en vaig a dormir. PIERRE: Vaig a guardar l’estaca, si fa falta l’agafe. GORTXA: (a mitja nit, amb set de sang va agafar al xiquet petit i se’l va portar). PIERRE: (amb desconfiança, els va seguir) GORTXA: (se para en el parc i li xupla la sang al xiquet). PETIT: Pareeeee!!! PIERRE: (comença a correr) Nooo!!! (quan arriba ja era tard, había mort, aleshores es possa al seu costat plorant). GORTXA: (com que l’habia vist el seu fill i no volia que ningú sabera el que era, tambe li va xuplar la sang fins matar-ho) SDENKA: Urfé, saps a on estàn Pierre i el seu fill? URFÉ: No, que a ocorregut? SDENKA: (amb veu de fustració) Han desaparegut. Aixó a sigut cosa del Gortxa, és un vampir, ajudam a buscar l’estaca i anem a acabar amb tota aquesta historia. URFÉ: D’acord. Quan ja anaven a clavar-li l’estaca al Gortxa va apareixer el George per la porta principal. GEORGE: (fatigat) He trobat el cos del Pierre i del petit al parc, sense dubte, ha sigut un vampir. GORTXA: (aprofita la conversa per a escapar). SDENKA: Perfecte, hem perdut l’única oportunitat per a acabar amb el vampir Gortxa. A la nit Urfé entra en l’habitació de la Sdenka. URFÉ: Sdenka, et vuic molt, però demà al matí tinc que continuar la meua missió, i no se quan tornaré. SDENKA: Jo també et vuic molt, i per a que no t’oblides de mi i per a que tornes prompte te done aquest penjoll. URFÉ: No m’ho llevaré mai. Fins prompte. Al dia seguent Urfé se’n va anar, i va tornar als tres mesos preparat per a demanar-li matrimoni. Va entrar a la casa i va dir: URFÉ: Hola, hi ha algú? Com que no contestava ningú va entrar a l’habitació de la Sdenka, i va vore a les finestres a Gortxa. URFÉ: (Va deixar caure l’anell de matrimoni al sòl i va eixir corrent d’eixa casa maleïda) Tota la familia el va perseguir, inclòs Sdenka. URFÉ: (Va arribar a un convent a on estaven tots els refugiats i va tancar la porta per a que no li atraparen, seguidament es lleva el penjoll que li había donat i ho va tirar a terra plorant, i va dir: ) Jo no vuic tindre un record de ti Sdenka tan horrorós.  +
Activitat 4 sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Llapistrencat +	Encara que jo estava segur que havia enterrar el cos de la meva dona morta en aquesta mateixa tomba, vaig començar a buscar per tot arreu però no la vaig poder trobar. El cadàver de la meva filla al costat de la tomba semblava Morella quan estava dormint. Tot això no era possible, em va semblar fantàstic. El xoc de la meva estimada filla agonitzant davant els meus ulls devia haver estat tan gran que jo en devia haver parat boig. Llavors, de sobte, les paraules que havia dit Morella em va venir com un flaix-back ''Jo sé que tu no m'estimes tant com jo t'estimava, però m'estimaràs després de la meva mort, com mai no m'has estimat abans''. Em van prendre el cos de la meva filla i la va enterrar al mateix lloc on vaig enterrar el cadàver de la meva dona, ara impossible de ser trobat enlloc.  +
Activitat 4 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Amolletzo +	- Bona nit, amics teleespectadors! Avui tenim l'orgull de presentar-vos la Mireia. Per si no la coneixeu, ella va ser la líder d'una vaga que es va iniciar a la seva escola i es va convertir en una de les més populars del país. - Bona nit, Mireia. Una pregunta que tothom es deu fer és qui és la Norma Schweizer? - La Norma, és una de les persones més meravelloses que he conegut en la meva vida. Lluitadora i forta, probablement, els adjectius perfectes per qualificar-la. Ha estat lluitant contra la seva malaltia durant molts anys i ho seguirà fent, com sempre, amb un somriure dibuixat a la cara. - Com vas reaccionar quan va dir-te que tenia la SIDA? - Al principi, la notícia va ser molt impactant per a mi. Com qualsevol nen de la nostra edat, vaig preguntar a ma mare què era la SIDA. ja que ella és infermera i vaig suposar que en sabria coses, d'aquesta malaltia. Encara recordo estar asseguda al meu llit amb ella i que al final de la seva explicació em preguntés "Mireia, que coneixes a algú que té la SIDA?" Jo vaig dir-li que no, que era per un treball de Biologia. Però, quan setmanes després vaig saber que volien fer fora a la Norma, vaig penedir-me d'haver-li dit aquesta mentida. - Sí, a vegades les famílies tenen solucions més pràctiques que els nens. De totes maneres, tu vas ser molt valenta i vas enfrontar-te de manera adulta a aquesta situació, no es així ? - Doncs, vaig fer el que creia que havia de fer. Gran part de la classe, va deixar-me sola, davant d'aquest problema. Tot i així vaig tenir el valor d'enfrontar-me amb les persones que van acompanyar-me fins al final, i estic molt agraïda pel que van fer. - Per què vas pensar a fer una vaga i no enviar-li una carta a la directora, per exemple? - Sempre he pensat que les accions són el que realment es valora i no pas les paraules. La meva família va recomanar-me que ho fes, però també va advertir-me que molta gent es faria enrere, i això va ser el que va passar. Però sé que la Norma hagués fet el mateix per a mi i no deixaria mai una amiga sense ajuda. Per tant, no m'importaven les conseqüències que podien tenir els meus actes, l'única cosa que tenia al cap era que la Norma no es separés del meu costat. - Moltes gràcies, Mireia per aquesta entrevista. Fins un altre dia ! - Gràcies a tu, Josep! Adéu! - Fins aquí el programa d'avui. Ens tornem a trobar demà a les 22:00, com sempre !  +
Activitat 4 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Epsatu +	- Hola bon dia, avui ens trobem davant del col·legi, estem a punt de fer-li la entrevista a la coneguda noia amb el sida, la Norma!!!!! (aplaudiments) - Bon dia Norma, com estàs i com et sents? - Bé Oriol, Gràcies. - Què penses sobre sobre el que estan fent les teves amigues al col·legi? - Em sembla una acció molt bonica i,eh... ho sento és que m'emociono sempre que parlo d'aquest tema. - Ho entenc, no passa res continua. - Doncs crec que pot sortir molt bé, ja que la directora ha fet una reunió per discotir el tema, cosa que mai havia fet abans. - M'agrada la teva posivitat, però ets bona nena i no m'agradaria que t'il·lusionessis massa, ja que has d'entendre la situació en què ella es troba. - Com? no ho comprenc. - Doncs que ha d'intentar, convencer tot el el món, tant pares com alumnes. -I com et sents aquí, a Catalunya tant lluny de casa? -Estic molt contenta, tot i la meva situció a l'escola. - Moltes gracies per la teva visita. - Gràcies a vostè, un salut públic!  +
Activitat 4 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Tenors 7º +	Bon dia, Norma, com possiblement saps, nosaltres formàvem el consell de pares que volien evitar el teu retorn al centre educatiu on tú mateixa i els nostres fill estudieu. Voldríem demanar-te les nostres més sinceres disculpes per la nostra conducta durant el període que vas estar absent de l'escola. Sentim molt haver demanat que no es permetés el teu retorn al centre escolar al contraure els anticossos de la sida. En aquells moments pensàvem que els nostres arguments eren justificats. Patíem per la salut i benestar dels nostres fills i filles al estar en contacte amb tú, al compartir la vida escolar. Desitgem fer-te saber que molts de nosaltres hem canviat d'opinió sobre aquest tema al estar més informats sobre la malaltia en qüestió i les formes de contagi. Alguns de nosaltres col.laborem en un grup de conscienciació, juntament amb la Conselleria d'Educació, per evitar que laquesta situació es pugui produir en altres centres. Et demanem, una vegada més, que acceptis les nostres disculpes més sinceres.  +
Activitat 4 sobre El cafè de la Marina de l'autor Josep Mª de Segarra, pels Sdafsdaf +	El cafè, 12 de març del 2013 Estimada Caterina, Ja he arribat a Amèrica, m’he allotjat a casa d’un amic. Has rebut la meva carta que et vaig enviar des de Portugal? Perquè no he rebut la teva resposta. Com va la feina al cafè? Suposo que estàs molt ocupada perquè ara només hi ets tu. Com es troba el teu pare? I la teva germana? Encara hi van els amics pescadors al cafè? Digues-los que els he trobat a faltar......sobretot a tu estimada Caterina. Espera’m un any que vindré a buscar-te, potser que vinguis amb mi a viure a Amèrica o que ens quedem al cafè. Com tu vulguis. Espero rebre aviat la teva resposta. Una gran petó, Claudi  +
Activitat 4 sobre El diari vermell de la Carlota de l, pels Les vermelles +	Flanagan va venir a buscar-me. Ell i jo estàvem molt confosos respecte a la nostra relació, básicament, pel que va passar amb la Nines i el Koert. Ja havíem acabat els nostres diaris del sexe i em va parlar. -Hola!-va dir Flanagan. Va ser un "hola" nerviós, després de tot aquest temps ja ho coneguia a la perfecció. -Podríem anar a pegar una volta al parc-on es vam donar el nostre primer bes... els recordes se´m vam venir tots al cap, però no vaig dir res-. -D´accord, quedarem al parc. Els dos estàvem molt callats, pensaba anar, açò ja era molt incòmode i si deia qualsevol cosa, seria pitjor. Però de sobte... -Carlota, sé que han passat mil coses en aquests últims diez, que dic! Des de que et vaig conéixer, la vida ha pegat la volta per a mi. Tot és millor si tu estas al meu costat. Ara volia dir-te que et vull molt. Que ho tinc tot clar. I t´anava a fer una pregunta... vols eixir amb mi? -Flanagan a pesar de tot, jo també et vull i clar que vull! Crec que després de tot aquest temps eres la millor opciò que tinc. I després de tot sempre has demostrat ser el millor.  +
Activitat 4 sobre El gat negre i altres contes de l'autor Edgar Allan Poe, pels ViquiGats +	Sinòpsi El protagonista és un home ideal, fins que, per culpa de l’alcohol, es torna amb el pitjor malson per als animals. Es torna violent amb tot l’entorn que el rodeja i els animals, sobretot amb el seu gat Pluto, el qual acaba penjant. La seva dona intenta parar-lo,però ell s'hi nega i amb una destral li obre el cap. Fins que els veïns del voltant de la seva casa sospiten i truquen a la policia. L'home està convençut que mai trobaran el cadàver. De sobte se sent el gemec del gat dins la paret on se situa el cos de la seva dona. Tagline Els remordiments et segueixen en forma de gat.  +
Activitat 4 sobre El misteri dels ballarins de l'autor Arthur Conan Doyle, pels Les Pessigolles +	Estimada Elsie, Et deman perdó per haver matat el teu marit. Ho vaig fer sense voler, no pensava amb el cap sinó amb el cor, només pensava en tu. El cor em deia que tu només podies ser meva i que havia de fer qualsevol cosa per recuperar-te, però està clar, no t'he recuperat i la meva vida s'ha enfonsat. Me'n record quan érem feliços tu i jo i ningú s'interposava entre els nostres camins. Desitjaria tornar enrere i canviar tot el que he fet, tot excepte estar amb tu, que ha estat l'única cosa que he fet bé a la meva vida. No he estat amb una altra dona des que te'n vares anar, no he pogut. Tot el teu cos és... és especial per a mi: els teus cabells de seda, els teus ulls d'or, les teves mans de princesa... és impossible deixar de pensar en tu. Per aquesta raó vaig començar a ser un delinqüent, perquè no et tenia i volia morir-me. Quan et vaig començar a escriure amb els ballarins i em vas contestar em pensava que hi havia alguna possibilitat, que encara senties alguna cosa per mi, però ja està, ja s'ha acabat tot. No hi ha res entre tu i jo. Perdona'm per tot el que t'he fet, però que sàpigues que encara t'estim i que sempre t'estimaré. T'estim. Abe Slaney.  +
Activitat 4 sobre Els nois de l'autor Toni Sala, pels Daniel Reial +	És un llibre on la mort de dos germans afectarà de manera diferent a quatre persones relacionades amb la novel·la.  +
Activitat 4 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels Akafran18 +	Carta Frankenstein Hola Justine, Començare parlant del doctor Frankenstein i de la seva creació , el monstre. El doctor Frankenstein en engendrar al monstre, és un noi influenciable pels llibres, és a dir , es deixa portar per teories llegides en llibres, però té molt bon cor. A mesura que va pasant ek temps en la operació , el seu caràcter va sent cada vegada més tancat fins que dona vida al monstre i s'adona en el que s'està convertint, en arribar a aquest moment,veu que necessita l'ajuda de la seva familia per sortir a flot. En algunes ocasions se sent culpable per haver abandonat al monstre però quan pensa en el seu aspecte és convenç a si mateix de que ha fet bé en abandonar-lo. Al principi la seva creació li dona fàtic i té una reputació total al seu monstre, després se sent culpable per haver creat al monstre i d'abandonar-lo i finalment sent un gan odi perquè el monstre l'hi ha arrebatat la vida a la seva familia. En canvi, el monstre quan és concebut és com un nen , ingenu i amb bon cor .Quan surt al carrer i les persones "normals" i aconsegueix el seu proposit però ells al veure'l s'aspanten i llavors ell compren el perquè del seu despreu : és un monstre .A partir d'aquí , el monstre de Frankenstein comença a reflexionar sobre el seu creador i es va cumplint poc a poc d'odi. Ell al pensar sobre la decisió al abandonar-lo i s'adona de que si el va engendrar. Per aquestes raons vol venjança i desitja que el seu "pare" es senti com ell de sol.  +
Activitat 4 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki +	Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il•luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il•legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie  +
Activitat 4 sobre L'home de la maleta de l'autor Ramon Solsona, pels HotelVela +	Un antic músic d'orquestres de ball decideix, un bon dia, fer la maleta i viure un mes a casa de cada una de les seves tres filles. L'home sempre ha anat a la seva i, ara, les filles el sorprenen amb una vida i un models de família que no entén. El món va molt de pressa. Descol·locat però gat vell, mira al seu voltant amb una mirada càustica i explica el que veu en un relat divertit i sense complexos, tal com raja. L'home de la maleta n'ha vist de tots colors i se sent un supervivent, un individualista obsessionat per la família, un espavilat que necessita afecte. Quan menys s'ho espera, les investigacions obertes sobre el seu passat fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.  +
Activitat 4 sobre Les noies de filferro de l, pels Martinsarbosos +	Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix que té 25 anys i es periodista. Aleshores, un dia la seva mare, Paula Montornés, editora, directora i propietaria de Zones Interiors (on ell treballa) li encarrega que descobreixi el passat de la Vània, una top model espanyola desapareguda fa deu anys (els seus últims anys com a model va sofrir anorèxia), i també la de les seves millors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.  +
Activitat 4 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Fresasconnata +	La Núria i l'Aurora diuen que en Manel ha pegat a un nen, així que decideixen fer-li pagar el que elles creuen que ha fet, mentre ell s'intenta defensar. El que hauria d'haver sigut una reunió de pares, s'acaba convertint en un infern per en Manel. '''UNA IMPRESSIONANT OBRA QUE US DEIXARÀ BEN QUIETS!''' Booktriler Mans quietes Pau Bosch, Cèlia Solà Laura Pous/ Fresaconnata� interior. dia. Aula d'una escola Escena 1 AURORA: On vas? MANEL: i a tu que t’importa? AURORA: t’he preguntat que a on vas MANEL: em pensava que ja no t’interessava el que jo feia. AURORA: on vas? MANEL: a pixar collons! Interior. Dia. Aula d'una escola Escena 2 MANEL: que no els pegue et dic. NÚRIA: això ( fa un gest) no és pegar? AURORA: per això no volen anar a dormir a sa casa. MANEL: és per l’extractor del forn d’abaix que no els deixa dormir. Interior. Dia. Aula d'una escola Escena 3 MANEL:Jo no he dit que foreu burres AURORA:Pero ho penses NURIA:Si forem homes no ens hauries tractat aixís MANEL:Joder NURIA:Joder...vejeu com es posa borde AURORA:Per qué som dones MANEL: Que no que jo soc borde amb tot el món... AURORA: En aixó té raó MANEL: i ella em coneix AURORA: no ho saps prou interior. Dia. Aula d'una escola Escena 4 NURIA: I ara de puntetes MANEL:Que? AURORA:De puntetes per que? NURIA: No els agrada tant que portem sabates de taló? MANEL:Home,si,pero... AURORA:No l’has sentida? Va. interior. Dia. Aula d'una escola Escena 5 MANEL: Ei, ei! AURORA:Nomès us interessa aixo: les mamelles i el cul. NURIA:A tu t’agradaria que el primer que et mirare una dona foren els... AURORA:Els ous! interior. Dia. Aula d'una escola Escena 6 (La Aurora li alça les faldilles de la camisa amb el cuter) AURORA: A veure que hi ha ací baix. MANEL: Que fas? AURORA: Alçarte la faldeta. NURIA: El que ens feieu al col·le MANEL:Jo no anava al teu col·le NURIA: Pero segur que ho feies a les altres. interior. Dia. Aula d'una escola Escena 7 (La nuria, finalment, li clava una bona bofetada. Es fa un poc d mal a la ma pero queda molt satisfeta amb l’experiència) MANEL:Collons esteu bojes o que? MANEL:M’heu sentit AURORA:I aquesta per mi (Ili fot un altre cop que el fa anar per terra, Manel protesta. Aurora l’ajuda a posar-se dret ) NURIA:La cadira! Que es material escolar. AURORA:Ha sigut ell MANEL:Pareu,collons,pareu!Que m’heu fet mal! NURIA:Que tal? AURORA:Té el seu punt. Proba interior. Dia. Aula d'una escola Escena 8 MANEL: Els drets dels xiquets, els drets de les dones, els drets dels gays… joder, quin dia. AURORA: Que passa? MANEL: No,no que sort que almenys ací no hi ha cap negre. NURIA: Que no hi ha cap que? MANEL: Subsaharia. interior. Dia. Aula d'una escola Escena 9 NURIA: Es tan dificilissim ser home AURORA:Quina pena que hem feu MANEL: Doncs si no te res de fàcil AURORA: Es tan dur estar tot el dia pensant en clavar-la NURIA: Tan cansat MANEL: Hi tant que ho es: perquè resulta que, ho, no, no podem estar tot el dia pensant tot el dia en això, no podem estar tot el dia mirant culs i mamelles, no podem posar-nos calents mirant una xavala de 16 anys... AURORA: Clar que no MANEL: Doncs això és el que passa: et poses i ja està NURIA: Serás degenerat. Passa’m la corda  +
Activitat 4 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad +	Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?  +
Activitat 4 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Petroski +	Sinopsis: En Manel va a l'escola a parlar sobre el seu fill, però res no va com ell esperava. Tagline: "Manel, accepta-ho, tots sou iguals".  +
Activitat 4 sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Beautiful girls +	Estimada Maria Rosa, Porto un temps ja tancat en quatre parets i contínuament sempre veient el mateix paisatge un cop i un altre...Sempre penso en tu , cada dia quan em llevo i em vaig a dormir penso com hagués estat al dia si l’hagués passat amb tu... Encara que ens separin milers de quilometres , el meu amor per tu ,segueix sent tan intens com el primer dia que ens vam beure. Porto un temps ja separat del teu costat , no tinc ganes de res , confia en la meva innocència, saps que jo no seria capaç de fer mal a ningú . Sense tu jo no puc seguir endavant , una part de mi esta buida , no tinc forces , no tinc gana i estant separat de tu , cada cop tinc menys ganes de viure... Des de que et vaig conèixer , m’has ensenyat el significat de la paraula amor , has fet que els meus pitjors dies es converteixin en els millor pel simple fet d’estar al teu costat , ets especial Maria Rosa.. Necessito que sàpigues que encara que milers de quilometres ens separin , sempre estarà amb tu em meu amor , però ja no puc viure mes , no tinc ganes de seguir endavant sense tu , t’estaré esperant al cel. T’estimo  +
Activitat 4 sobre Mentida de l'autora Care Santos, pels MariBerti +	Després de llegir tota la carta de l’Èric, vaig indignar-me pensant com podien passar aquestes injustícies al món i vaig decidir anar a veure’l en persona al centre de menors. En aquell moment no volia dir res als pares, sabia que em farien moltes preguntes, s’espantarien i jo només volia parlar amb ell. Vaig agafar un taxi, i en vint minuts ja hi havia arribat. Estava molt nerviosa ja que seria la primera trobada que faríem. Vaig dirigir-me a un dels guardes per preguntar l’horari de visites: -Bon dia, em podria dir quan està permès parlar amb els interns, siusplau? -Bon dia, es podrà entrar d’aquí a... –l’home es va mirar el rellotge- una mitja hora aproximadament. -Ostres... –vaig afegir. -M’hauria de dir a qui ha vingut a veure, per apuntar-la a la llista. -Mmm sí, es diu Èric... -Èric González Pascual? – va dir molt sorprès - Sí. - Perdoni, el que passa és que m’ha sobtat que tingui una visita, no acostuma a venir ningú a veure’l- i seguidament se’n va anar. Em va estranyar la seva reacció, tot i així, em vaig dirigir a la sala d’espera, decidint el que demanaria a la màquina de refrescos. Estava espatllada, i per fi, mentre em disposava a seure sense la meva beguda, va entrar una dona a la sala, cap a la màquina. Anava arreglada, desentonava totalment amb aquell espai. -Perdoni, no funciona. - vaig avisar-la. -És estrany, fa unes hores sí que anava... -Fa tant que espera? -No estic esperant.- va riure- sóc la psiquiatra del centre. -Així, potser deu conèixer el meu amic, l’Èric Gonzàlez...?-vaig preguntar amb esperança. -I tant...I dius que... sou amics? - Bé, amics, amics, el que es diu amics, no. Diguem que coneguts. -T’entenc, no és fàcil tractar amb ell. -Sí, a vegades és molt tímid...-vaig dir pensativa. -Tímid? Jo diria el contrari...No reprimeix els seu impulsos a l’hora de dir el que pensa. – va dir amb un to indignat. -Estem parlant del mateix Èric? – vaig preguntar obrint els ulls com dues taronges. - Bé, crec que sí, no estem parlant del noi que tenia perfils falsos a la xarxes socials? Del mateix noi que s’inventava la seva vida perquè les noies es compadissin d’ell i al quedar amb elles les agredia sexualment fins arribar al punt de matar-ne una...? En aquell moment el món em va caure a sobre, no podia creure que aquell fos l’Èric, el meu Èric. -Com? Està segura que aquest depravat és ell? – em tremolaven les cames. -I tan segura, és un dels pacients que necessita més atenció psiquiàtrica, és mentider compulsiu. L’altre dia vam descobrir que podia accedir als ordinadors del centre i que recentment havia enviat un paquet des d’aquí però no sabem a on. Per cert l’han informada que el canvien de centre? Al ser major d’edat ja pot ingressar a la presó... - Sí, si, gràcies.- no sabia què contestar. Vaig intentar posar la millor cara que vaig poder mentre m’acomiadava de la dona. Un cop va marxar de la sala, les cames em van fer figa i vaig començar a plorar, altre cop m’havia tornat a mentir. Va arribar l’hora de la veritat, el moment en què jo li podria dir tot el que sentia. Van avisar-me per l’altaveu que ja podia accedir a la sala de visites. No sabia el que anava a dir o a fer. Va sonar un xiulet que va fer que el guarda obrís la porta, no em vaig atrevir a entrar, només el vaig contemplar. Ell em va somriure amb complicitat però li va canviar la cara quan em va veure les llàgrimes als ulls i aquella mirada que barrejava l’odi amb el rebuig. Suposo que em va entendre. Vaig marxar sense apartar la mirada fixa al meu mòbil mentre esborrava el compte d’usuària del blog de la biblioteca, i desitjava que l’Éric no sortís mai més d’aquell lloc.  +
Activitat 4 sobre Res no és real de l'autor David Gálvez, pels Ferran-Quim +	En Campverd és un pare de familia que viu als camps de maduixes infinits. Són gent senzilla, la seva vida gira al voltant dels grans camps de maduixes, on treballen i viuen, atrapats en una rutina aparentment arbitrària, ignorants del món que existeix més enllà. No viuen una mala vida, excepte per les desaparicions...  +
Activitat 4 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Munspoza123 +	'''Sinopsi del llibre''' «El càrrec em va durar unes sabates», confessa Dani Santana. Quines circumstàncies van empènyer el director del diari Crònica a plegar precipitadament? Quin joc d'equilibris entre el poder i la política fa bascular el diari? Què s'amaga darrere les seductores bambolines del món del periodisme? La veritat sembla emmanillada per una xarxa de corrupció i de silenci.Quan el Senza, cap de Societat del Crònica, s'implica a fons en una investigació sobre el terrorisme islamista a Barcelona, els fets es precipiten i els dos periodistes comencen a perdre les regnes del seu destí.Situada en la Barcelona de la bombolla immobiliària, Se sabrà tot és una novel·la directa, vivíssima i trepidant, amb tots els ingredients per captivar els lectors.  +
Activitat 4 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante +	El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.  +

(anteriors 25) (següents 25)