Propietat:Escrita

Aquesta és una propietat del tipus Text.

Pàgines que fan servir la propietat "Escrita"

Es mostren 25 pàgines que fan servir aquesta propietat.

(anteriors 25) (següents 25)

A
Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Elspusís +	Carta a Tirant lo Blanc Londres, 2 de febrer de 1452 Estimat amic Tirant, T’escric per felicitar-te per tots els teus èxits militars. Ens hem assabentat gràcies als missatgers vinguts des de Nàpols, després d’un periple per la Mediterrània, que has retornat a la bella Constantinoble després dels setges de Rodes i del nord d’Àfrica. Lluitar en contra dels turcs deu ser horrorós, i la badia de Rodes un infern naval, però sabem que n’has sortit airós. Ens han comentat també que després de resistir al soldà d’Egipte en el setge de Rodes, lluitant amb catalans i hospitalers, vas passar cap a Jerusalem i ens han dit també que a Alexandria, Trípoli i Tunis. La veritat és que tenim molta curiositat per saber com viuen allí, i com és que hi vau anar si són els nostres enemics. Ara t’ha cridat l’emperador, veritat? Sembla que ja no pot més amb els turcs, que francament sembla que guanyaran. Ens han explicat també que la seva filla és molt guapa i t’ha captivat; és tan bonica com diuen? Carmesina, oi? Només el nom ja ens fa imaginar quina mena de bellesa oriental deu ser, i a més és d’aquesta cort romana, tan refinada. Els rumors són que ja espera un fill teu, és veritat? Esperem i desitgem que sigui veritat! Ens has d’explicar un munt de coses, però ens imaginem que tot deu anar bé. Tot i que ho deus haver passat magre, sentim una certa enveja pel que has fet, i sobretot perquè estàs en la cort dels nostres somnis. De tota manera, no volem ser malastrucs, però allí en teniu per pocs mesos perquè els turcs ja ocupen totes les rodalies i la ciutat tard o d’hora ha de caure en les seves mans. Mehmet II està molt actiu i vol prendre la ciutat sí o sí, tot i que diu que no profanarà Santa Sofia. Com que t’admirem tant hem anat a conèixer el teu mestre, Guillem de Varoic, qui t’ha ensenyat tots els valors de la cavalleria. Ens ha explicat tota mena d’històries, sobretot de quan va anar a visitar el Sant Sepulcre, a Jerusalem. Ens va dir que tot bon cristià ha d’anar-hi un cop a la vida en pelegrinatge i per això tu hi deus haver anat. Si no és així, ens agradaria anar-hi amb tu, ja que no tenim prou calés perquè vam perdre una aposta. Com que l’emperador et paga els teus serveis o saquegeu el que podeu, segurament podrem compartir amb tu el viatge. Ens sentim molt avergonyits, però no sabem a qui recórrer i el viatge ens és molt necessari per mantenir l’honor. Bé, Tirant, ja veus que som el que érem, uns cavallers pobres, però amb honor, i a més tenim molt delit per anar a conèixer les terres orientals i Jerusalem. Només desitjar-te que siguis molt afortunat amb la teva estimada i que Déu us empari davant del Turc, que ja sembla que no tingui aturador. Sempre et recordem, estimat Tirant! Una abraçada, Gaël de Lancaster i Albert de Winterfell  +
Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Fem memòria +	'Els orígens de Tirant Lo Blanc' Tot comença amb un jove xiquet, era un xiquet alt per a la seva edat, duia el cabells castanys i unes mans que en comparació amb el seu cap eren massa grans. El seu pare era un ferrer molt famós en la ciutat per les seues meravelloses armadures i espases d’acer. La seua mare treballava com a serventa de la reina. Tirant ajudava de tant en tant al seu pare i al seu iaio en les labors de la ferreria. Era un xiquet tranquil i obedient, li agradava jugar amb els seus amics prop dels camps on els altres xiquets fills de nobles i cavallers entrenaven per a convertir-se en futurs cavallers. Quan Tirant tenia set anys es va declarar una guerra entre dos regnes propers, un d'ells era al que habitava ell. Es van produir molts atacs en el regne però cap proper a la capital. Durant aquest període d’atacs la ferreria estava desbordada, la demanda de espases, fletxes i armadures era molt elevada i tota la família treballava dia i nit per a cobrir la demanda. L'exèrcit enemic avançava a passos engegantits cada vegada més proper a la capital. Durant cinc dies van estar preparant la defensa de la ciutat, totes les ferreries que abans competien per a arribar a ser la millor del regne, estaven més unides que mai. Treballen tots units havien aconseguit reforçar la ciutat, però l'exèrcit dels enemics comptava amb més de 50.000 homes disposats a morir en la batalla, mentre que l'exèrcit local comptava amb 5.000 homes i una defensa amb catapultes i ballestes automàtiques d'acer. La batalla va començar per la nit, Tirant i la seua família es refugiaven a la ferreria mentre que la seua mare estava al castell con la reina. Crits aborronadors ressonaven pels carrers de la ciutat i de tant en tant la terra vibrava per culpa dels catapultes. La batalla continuava semblava que tot anava bé, la defensa aguantava, però de prompte es va escoltar un crit que deia: -A les armes! La muralla ha caigut! El pare de Tirant va ordenar al iaio i a Tirant que anaren al refugi del soterrani i que tancaren l'entrada. Mentre Tirant i el iaio estaven resguardats es va escoltar com la porta de la ferreria es va trencar, els sorolls de les espases xocant eren ensordidors; de prompte es van acabar amb un crit de dolor. Pel sostre del soterrani es filtrava sang que queia proper a Tirant. El so d'una trompeta anunciava que la guerra havia acabat, el iaio i Tirant en escoltar-ho van pujar, es van encontrar el pare mort al sòl junt a dos cavallers enemics, que es podien distingir per la seua indumentària, Tirant va sentir una forta tristesa i ràbia al seu interior i es va abraçar al cos inert del seu pare. El seu iaio li va dir que el deixara i que tenien que anar a buscar la seua mare. En eixir per la porta van veure que el carrer estava cobert de cadàvers, entre ells va distingir el del seu millor amic, després de veure´l, va eixir corrent amb llàgrimes als ulls del camí al castell on estava la mare. En arribar es va encontrar amb uns cavallers que a les portes d'on es resguardava la reina i les seues donzelles li va preguntar qui era i que ací no podia estar, Tirant va dir el seu nom i que buscava la seua mare i just després de dir-ho la reina va obrir la porta i va dir que passara. La reina li va contar que la seua mare havia donat la seua vida per protegir-la. I que en compensació per això li deixaria que Tirant li demanara el que volguera i que ella ho faria. Tirant entre llàgrimes va demanar que els donara una llar al seu iaio i a ell i que fóra entrenat com a Cavaller. Tirant va contar al iaio el que havia passat i el iaio li va preguntar per què volia fer-se cavaller i el xiquet li va respondre que volia ser cavaller per a poder ajudar les persones que no puguen defensar-se per elles mateixes i per a fer justícia, per la qual cosa el iaio li va dir que si ell volia li podria donar classes de cavalleria. I així va ser, tot el matí entrenava amb els cavallers de la cort reial i per la vesprada el seu iaio li donava classes de tècniques de com usar la espasa i com comportar-se, fins i tot li va ensenyar a llegir. El iaio li va fer una espasa d'un acer quasi indestructible com el que feia el seu pare Poc a poc i amb molt entrenament es va convertir en el famós cavaller que tot el món coneix: '''Tirant Lo Blanc'''. La continuació de la història ja la coneixem…  +
Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Gossip +	'''Capítol 1: La contemplació de Parmènia''' Fa temps en el palau de Constantinopla de l’Emperador hi va haver una secreta història d’amor entre l’Emperador i una de les seves serventes. Parmènia era una de les empleades que treballava a la cuina com a ajudanta. Aquesta empleada destacava entre les altres dames, era morena amb els cabells llargs i el ulls de color verd amb una mirada penetrant, era morena de pell amb un to càlid i un somriure seductor. Un dia l’Emperador estava passejant per un camí al costat del riu quan veu que na Parmènia estava dins el riu banyant-se d’espullada. Al primer moment es va quedar sorprès admirant la seva figura esvelta, i la seva primera reacció va ser amagar-se darrera un oliver per quedar-se-la observant. Li va donar un gir el cor quant la va veure i va saber que allò no era normal, que allò que sentia no era només desig de posseir-la sinò que era desig d’estimar. '''Capítol 2: La flama de l’amor de l’Emperador''' L’Emperador va enviar un súbdit seu per dir-li a na Parmènia que anès al riu a les 12 de la nit. Al veure-ho Parmènia va quedar-se sorpresa, el mismísim Emperador li havia enviat un súbdit per quedar! Es va sentir confusa però al mateix temps va sentir intriga per saber el perquè de tot això. Així i tot Parmènia es va preparar per l’ocasió amb la seva millor gala i va estar a la vora del riu a las 12, igual que l’Emperador. L’Emperador li va declarar el seu amor a Parmènia, li va dir que ella era la dona més guapa que havia vist mai. Ella es va quedar sorpresa, i li va dir que l'admirava molt, però estava enamorada d’un altre. L’Emperador es va quedar molt confús i li va ordenar que li digués qui era aquest afortunat. Parmènia amb molta tristesa li va di que era en Tofòl el jardiner. '''Capítol 3: L’assasinat d’en Tofòl L’Emperador no podia suportar que la seva amada estes enamorat d’altre. L’Emperador per ràbia va enviar un assassí a matar a Tofòl. '''Capítol 4 : La propagació de l’amor de Parmènia i l’Emperador''' Parmènia estava molt trista per la mort del seu enamorat i l’Emperador com ho sabia anava a consolar-la cada dia. Parmènia com veia que l’Emperador cada dia s’interessaba per ella i l'anava a veure va començar a sentir coses cap a ell i van acabar consumant l’amor carnal. Un parell de mesos després va de descobrir que estava embarassada i l’Emperador quan ho va saber es va desentendre de la nena i de ella a causa de les habladuríes de la gent de la ciutat. '''Capítol 5: El naixement de Plaerdemavida''' L’emperador no volia saber res d’aquell fill extramatrimonial ja que això significaria perdre part de la seva reputació amb el poble. Però al dia del part de Parmènia, L’Emperador va anar corrent a veure-la. Quan va arribar la va veure patint molt al llit. I en aquell moment es va adonar que la estimava tant que no li importava el que les persones pensessin de la seva aventura. Però Parmènia no va resistir al part i es va morir. L’Emperador molt trist va veure aquella preciosa nena i va decidir cuidar-la amb molt amor. Li va posar de nom Plaerdemavida. Li va posar aquell nom perquè és como li deia a Parmènia en els moments d'intimitat. L'Emperador com no volia desfer-se d'ella i a la vegada desprestigiar-se va fer que es criés per una de les seves donzelles junt a la seva filla Carmesina.Plaerdemavida mai va saber qui era el seu veritable pare.  +
Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Gàrgaraf +	ENTREVISTA A PLAERDEMAVIDA Plaerdemavida, nascuda a Constantinoble, reina de Fes, va ser donzella de Carmesina durant gran part de la seua vida. Amb ella va viure a palau convertint-se, fins i tot, en una gran amiga seua. Després de l’infortunat naufragi a Àfrica i d’un llarg període de captiveri es va casar amb un cavaller, el senyor d’Agramunt, que es va convertir en rei de Fes i de Bugia. Li hem fet una entrevista per resoldre alguns dubtes que se’ns plantejaven des de feia temps: '''Entrevistador''': ''Quan de temps va estar vosté al servei de Carmesina?'' '''Plaerdemavida''': Crec que vaig estar-hi des que tenia uns set anys. Els meus pares em van portar al palau per servir al castell de l’Emperador, pare de Carmesina, des d’aleshores vaig estar amb ella fins a l’accident a Àfrica. Al principi ella no em parlava, sols era una donzella, però amb el temps i a causa que ambdues teníem la mateixa edat, ens vam fer íntimes amigues. '''Entrevistador''': ''Així doncs, va estar amb ella des que era menuda. Bé, ara explique’ns, com va arribar a Àfrica després de naufragar?'' '''Plaerdemavida''': Bé, abans que la nau s’enfonsara, Tirant va ordenar que em lligaren a un tauló, per evitar que m’ofegara amb la nau. La tempesta era molt forta però, per fortuna, les onades em van espentar fins una platja deserta, on, gràcies a Déu, no hi havia enemics assedegats de sangs. Altres companys, però, no van tenir tanta sort i moriren a mans dels moros. Una vegada a la platja, un vell mercader de Tunis em va prendre com esclava i va decidir tenir cura de mi. '''Entrevistador''': ''Quina sort va tenir! I, després, què va ser de la vostra majestat a Àfrica?'' '''Plaerdemavida''': Els primers dies van ser molt durs. Imagineu-vos: jo només havia pujat a aquell vaixell per advertir Tirant que Carmesina li era fidel, que tot havia estat una farsa ordida per la Viuda Reposada i, de sobte, em vaig trobar en una terra que m’era totalment desconeguda. Sí, els primers dies foren duríssims, però, a poc a poc, em vaig acostumar a la vida a Àfrica, fins i tot va arribar a agradar-me. Com ja he dit abans, em va acollir un vell mercader. El bon home em va acompanyar fins la casa que tenia a Tunis i em va convertir en companya de la seua filla. Allí vaig passar un temps, brodant amb or i seda en companyia de la jove que, en certes coses, em recordava molt a la dolça Carmesina. A causa de la meua destresa en aquesta art, em van vendre a la reina de Tremicèn. Una vegada a la cort, a Montàgata, em vaig assabentar que Tirant era viu i que havia guanyat moltes batalles. En escoltar-ho em va fer un salt el cor. No m’ho podia creure. Necessitava veure’l i parlar amb ell, així que vaig decidir disfressar-me i anar a buscar-lo. En veure’l davant meu, les llàgrimes van començar a brollar-me de pura alegria. No obstant això, el dubte em corroïa: s’hauria oblidat de Carmesina? Tanmateix, només en sentir el seu nom, Tirant va fer un sospir molt exagerat i va caure a terra sense sentit. Tenia els ulls en blanc i no hi havia forma de reanimar-lo. Per un moment vaig creure que estava mort. Però, llavors, em vaig asseure al seu costat, vaig posar el seu cap entre els meus pits i, amb la veu més dolça que vaig poder trobar, li vaig suplicar que no morira, perquè no hi havia dubte que Carmesina l’estava esperant amb el cor ple d’amor. Mentre li feia la meua súplica, li tocava l’orella, prement amb força l’os que li havia quedat nafrat després de lluitar contra el senyor de les Vilesermes. Va ser tal el dolor que va sentir que recobrà tots els sentits. Una vegada recuperat, Tirant em va alliberar i em va oferir com a marit el senyor d’Agramunt, un cavaller francés del llinatge de Roca Salada. Per ser-vos sincera, he de dir que al principi jo no estava massa d’acord, doncs no volia que ningú m’imposara marit. Però, finalment vaig acceptar la decisió de Tirant, ja que si era ell qui m’ho demanava, era perquè aquell matrimoni em seria molt profitós. I així va ser que em vaig casar. I per fi vaig tornar a Constantinoble, la meua terra, amb la meua gent, només uns dies abans que Tirant tornara. '''Entrevistador''': ''Quina història més impactant! Si ho he entés correctament, després d’haver lluitat en tantes batalles, després d’haver defensat la nostra terra amb gran valentia i haver sobreviscut, Tirant va morir d’una malaltia. Com es va sentir quan va morir?'' '''Plaerdemavida''': Em vaig sentir molt trista, ja que ell m’havia salvat de Barbaria, on encara que m’havien tractat bé, no era comparable amb Constantinoble. Tirant era molt bona persona, a més d’un cavaller molt honorable. No es mereixia aquella mort tan injusta. Però, a més, em va saber molt greu per Carmesina. Ella l’estimava amb tota la seua ànima. Havien passat moltes penúries i, per fi, semblava que podrien estar junts. Però el destí no tenia pensat per a ells el final feliç que tant desitjaven. Després d’haver passat per tantes fatalitats, per fi, Plaerdemavida ha aconseguit tenir una bona vida, envoltada de luxes i amb l’home que estima. La seua vida està plena de moments que sempre seran commemorats, històries d’amor entre cavallers i princeses que perduraran en el temps.  +
Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels JMA-96 +	29 de Maig 1453 Constantinoble Benvolgut amic Hipòlit, Et dirigeixo aquestes paraules per comunicar-te un malaurat i desolador fet. El nostre estimat amic tirant ha mort sembla ser per una atac de grip, va contraure aquesta malaltia tornat de batallar quan arribava a Constantinoble on li tenien preparada una festa de benvinguda i l'esperava el seu casament amb Carmesina, per desgràcia no va poder arribar al seu destí. Abans de morir, com que ell ja sabia que no sobreviuria, va deixar escrit un testament i un comiat a Carmesina. Van portar a embalsamar el seu cos i després el van portar a l'església de Constantinoble. Però per mala sort aquí no acaben les desgràcies. Degut a la mort de Tirant, Carmesina embriagada per la pèrdua del seu estimat vestida amb el seu vestit de nuvia es va presentar a l' església, on va veure el cos inert i fred de Tirant i va començar a plorar com una desesperada i a esgarrapar-se la cara. Finalment Carmesina també es va posar malalta per l'amor que sofria pel seu difunt estimat i va acabar morint al llit. M'agradaria dir-te que les males notícies acaben aquí però no puc. L'Emperador preocupar pel futur del seu imperi i la mort de l'hereu i la seva filla, també acaba morint. Per acabar vull comunicar-te que al morir l'Emperador i el seu hereu tu seràs el futur Emperador al ser l'amant de l'Emperadriu. Una salutació cordial, Diafebus.  +
Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Jalc1bat +	Estimat Hipòlit, Sento dir-te que una tragèdia ha arribat a la nostra família i, per mala fortuna, també a l'Imperi d'Orient. El nostre cosí Tirant després d'acabar de conquerir l'Imperi que estava en mans dels turcs, es dirigia cap a Constantinoble per donar la notícia a l'Emperador i es va aturar a una ciutat anomenada Adrianàpolis; en aquesta ciutat es on va agafar la malaltia que li va causar la mort, una pleuresia, mentre passejava amb el rei Escariano i el rei de Sicília a la vora d'un riu. A conseqüència de la seva mort, la tragèdia es va succeïr a Constantinoble, l'Emperador va morir a causa de la tristesa que li produïa perdre l'hereu del seu imperi, que es va guanyar la fama i el cel per sempre. D'altra banda, Carmesina, la seva futura dona i princesa de l'Imperi, quan es va assabentar de la mort del seu estimat, va entrar en una forta depressió, no parava de plorar i, a causa dels seus forts plors se li va trencar el nas; la forta depressió i la hemorràgia causada pel trencament del nas li va causar la mort. Una forta abraçada, el teu cosí Diafebus.  +
Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Lbabot +	Un banner per a Tirant!  +
Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Les doncelles lluitadores +	LA MALDAT DE LA VIUDA Dues setmanes després de la caiguda, Tirant ja s'havia recuperat del tot i estava totalment preparat per al viatge al port de Transimeno des d’on pujarà amb barca fins al castell de Malveí amb l’Emperador. Un matí, l’Emperador va escoltar el soroll de les trompetes per a embarcar. Tirant va enviar a l’Emperador, el senyor d’Agramunt com a ambaixador per a confirmar-li que ja podien partir. Aquest es va alegrar molt de la bona noticia i li dóna gràcies a la divina Bondat per la salut que ha donat al seu Capità perquè puga partir. La viuda, que està enamorada de Tirant, s’assabenta de que ell va a partir. Al dia següent l’emperador li va comunicar a la seua filla el viatge que farà dins de pocs dies amb Tirant, quan va escoltar la noticia es va sentir molt mal, ja que el seu amat estarà lluny per això se'l va comunicar al seu pare. Ell li va dir que si ella de veritat està enamorada, ell li proposarà matrimoni a ella. La viuda malvada es va enterar de tot el que l'Emperador havia parlat amb la seua filla, ja que un amic seu que els espiava va escoltar tot. No podia soportar que els dos amats estigueren casats i feliços, ella va planejar envenenar a Carmesina amb una colònia venenosa que va preparar. La viuda es va a dedicar tota la nit a buscar la recepta i a preparar el perfum. El dia següent, quan l’Emperador havia anat a preguntar a Tirant si s’en anava a casar amb la seua filla, la viuda s'havia dirigit a la casa de Carmesina. Ella estava sola per el cual la malvada volia aprovechar del moment per complir el seu plan. Cridà a la porta i carmesina la va rebre amb bondat, ella li va dir que li volia regalar una colònia molt especial com a regal per la seua boda amb Tirant. La bella princesa el va rebre amb molt gust però al ficar-se, li va començar a faltar l’aire, no podia respirar i al cap de 5 minuts va caure i es va morir. La viuda la va deixar y desapareixer de la casa. A la tornada a casa, l'Emperador venia content amb Tirant per donar-li la bona noticia de la boda a Carmesina. Al arribar, els dos es varen quedar paralitzats al vore la impactant imatge de Carmesina morta en la seua habitació. L’emperador desolat i trist va manar a tots que començen a fer la investigació de la mort de la seua filla. Desprès d’un par de dies d’investigació, varen averiguar que Carmensina va morir per envenenament. D’aquesta manera varen manar a repassar a tota la gent que va entrar i va sortir del palau donant així com a última persona la viuda. Aquesta al enterarse va intentar escapar però l'atraparen. L’emperador al vore que va ser ella, va manar a que la decapiten, per matar a la seua filla i per deshonrar al seu poble. Respecte a tirant ningú sap d’ell, alguns diuen que va anar a la muntanya i es va suïcidar i altres que va partir amb la barca sense rumb.  +
Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Naibert +	Estimat Hipòlit: T’escric aquesta carta per comunicar-te un fet desolador que ha passat aquests darrers dies. El nostre gran cavaller i amic Tirant lo Blanch ha mort de manera sobtada. Quan el nostre Tirant va obtenir la pau amb la condició de fer presoners al Soldà i al Gran Turc, i fent que la resta de soldats s’allunyessin a peu i desarmats, va acabar de reconquerir tot el territori de l’imperi i va fer quedar sotmeses moltes altres províncies veïnes. Per tant, degut als últims esdeveniments va emprendre el camí cap a Constantinoble victoriós i triomfant amb el rei Escariano, el rei de Sicília, el rei de Fes, altres reis, ducs, comtes, marquesos i cavallers per assistir a les grandíssimes festes per celebrar la seva vinguda i l’amor al rei Escariano, i vam avisar a l’Emperador que va preparar altra festa molt important, però abans d’arribar a la ciutat, va parar a Adrianàpolis perquè l’emperador li va dir que no entres fins que no el fes avisar. Mentre esperava, el nostre amic va buscar distraccions i plaers, i passejant-se amb el rei Escariano i el rei de Sicília per la vora d’un riu que passava per un costat dels murs, li va agafar una pleuresia tan dolenta i forta que el van haver d’agafar en braços i portar-lo a la ciutat. Van venir els sis metges millors del món i quatre metges del rei Escariano, van donar-li medicines per veure si recuperava la salut però no van poder trobar-hi remei i tots ens temíem lo pitjor. Més tard ens va dir que féssim venir el confessor de l’orde de Sant Francesc però el seu dolor no parava d’augmentar, mentrestant el rei de Fes va enviar un correu urgent a l’emperador perquè portes els seus metges per veure si hi podien salvar la vida al nostre amic i li va comunicar els fets que havien succeït. Tirant com veia la mort a prop va escriure una carta a la princesa Carmesina per acomiadar-se d’ella per si no pogués tornar a veure-la i va demanar al rei Escariano, el rei de Sicília i el rei de Fes que el portessin de seguida a Constantinoble per veure a la princesa perquè estava segur de que en veure-la faria que recobrés la salut i la vida i això ho van fer. Van preparar una llitera ben còmoda i li van acompanyar en aquest viatge els reis, grans senyors i cinc cents homes d’armes, i la resta es van quedar a la ciutat d ’Adrianàpolis. Durant el camí a Constantinoble al nostre Tirant li va augmentar el dolor de tal manera que va saber que no aguantaria més i va fer un crit dient: ‘’¡Jesús, fill de David, tingues pietat de mi: crec, protesto, confesso, penedint-me, confio, misericòrdia reclamo! Verge Maria, Àngel Custodi, Àngel Miquel, empareu-me, defenseu-me! Jesús a les teves mans, senyor, encomano el meu esperit.’’ I després d’aquest crit el seu cos va quedar sense vida als meus braços fent-me sentir un dolor tant gran perquè el meu cosí, gran amic i company d’armes m’havia abandonat deixant-nos desemparats i desconcertats, i els nostres crits i plors es podien sentir arreu del món ja que ens havia deixat el millor cavaller que hi ha hagut mai en aquestes terres i en tot el món. Després d’aquest fet ens vam reunir per decidir que fer-hi amb el seu cos perquè teníem que portar-lo a Constantinoble i embalsamar-lo per portar-lo a la Bretanya i vam continuar el camí que havien començat en direcció a la ciutat, fins que a la porta el rei Escariano es va acomiadar. Aquesta mort serà una desgracia per aquest regne perquè a aconseguit que l’Emperador mori al veure que el seu successor ha mort i la seva filla Carmesina, estimada del nostre Tirant mori de dolor i pena d’una manera tan tràgica, fent que es trenqui la continuïtat de la corona del regne que ha provocat un gran dolor i incertesa als habitants perquè fa que hi hagi una debilitat al regne que facilitarà la conquesta dels territoris per part dels infidels i això provocarà que la religió cristiana no es pugui expandir, però no ens tenim que preocupar per la memòria del nostre Tirant, del nostre gran amic i cavaller perquè sempre seran vives la glòria i la fama del coratjós Tirant. Degut a aquests fets Tirant abans de morir va deixar en testament que tu series l’hereu dels seus títols i tindràs que casar-te amb l’emperadriu, ja que ella serà la hereva de Carmesina i arribar a ser el futur emperador del regne. Com t’ha deixat hereu del tro en el seu testament, ets un beneficiat per la misericòrdia de Déu. Diafebus duc de Macedònia.  +
Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels TINC +	Estimat Hipòlit, T ‘escric amb l’objectiu d’assabentar-te d’una tragèdia molt gran, la mort del meu cosí, Tirant lo Blanc, marit de la Carmesina i l’hereter al tro, ha mort en les circumstancies d’una grip, aquesta tragèdia ha deixat sense descendència al tro de l’imperi de Constantinoble. A causa de la mort de Tirant lo Blanc, tinc que comunicar-te que Carmesina a mort per pena d’amor. Desprès de aquesta segona tragèdia l’Emperador a mort de pena per la filla, i per gran apreciï a Tirant. Per tant, amic meu, et comunico amb gran pena les pèrdues dels nostres amics i familiars, així doncs també et comunico què l’Emperadriu s’ha quedat viuda i et podràs casar amb ella, i vos sereu el nou Emperador que ens protegirà de la invasió dels moros, de la pobresa, de l’escassetat d’aliments i de moltes més penúries, per tant amic t’estaria molt agraït que vinguéssiu lo més ràpid possible i demanares la mà de l’emperadriu per obtindre alegries dins la pena d’aquest poble, salva’n així a la pobre Emperadriu de que mori de pena. Que tinguis un bon viatge. T’esperem pacientment. Diafebus.  +
Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Trobadorsdelport +	L’ENTREVISTA DELS TROBADORS DEL PORT A TIRANT LO BLANC TROBADORS: Bon dia Tirant, som “Els trobadors del port” i estem fent un treball sobre la teua vida. Volíem fer-te algunes preguntes, acceptaries? TIRANT: Sí, com no, tot un plaer. TROBADORS: De tu ja saben que ets un gran cavaller, valent, fort i molt hàbil amb les armes, que planta cara a les situacions més arriscades i perilloses, lluitant a les batalles amb enginy i justícia. Ets un personatge molt amable i educat, que defensa uns ideals concrets i defensa el seu honor amb totes les seves forces. Però en el terreny amorós pareix que et mostres bastant tímid i vulnerable, i sovint aquest enamorament et porta conseqüències a la teua pròpia vida, i parlant de tot això volien saber què significa per a tu Carmesina? TIRANT: Carmesina és la princesa de Constantinoble, una xiqueta de catorze anys d’una gran bellesa que vol conservar la seua virginitat i no casar-se amb ningú, encara que jo la vaig enamorar. Té una bellesa singular, amb la qual me’n vaig enamorar completament d’ella al vore els seus pits, però de vegades es deixa endur molt fàcilment per les influències dels altres. TROBADORS: I com vares fer perquè Carmesina s’enamorara de tu? Hem vist que hi havia algú al qual no li agradava gens aquest amor. TIRANT: La vaig conquistar amb l’ajuda de Plaerdemavida, que és una persona molt intel·ligent i sincera i fa tot el possible per ajudar-me en les arts de seducció, per atreure l’atenció de Carmesina a la qual serveix i amb la qual té amistat. En contra de Plaerdemavida que m’ajuda, la Viuda Reposada és una persona odiosa, que intenta fer impossibles el meu amor amb Carmesina, perquè està enamorada de mi, i intenta distanciar-nos amb enganys. TROBADORS: Hem vist en la novel·la que ets molt amic de Diafebus, ens pots dir alguna cosa d’ell? TIRANT: Diafebus és un cavaller culte prestigiós i fidel; a més de pràcticament el narrador de la meua història. És amic íntim meu, a més del meu propi cosí i fidel escuder que m'acompanya al llarg de tota la novel·la, protagonitzant algunes aventures paral·leles. Es va casar amb Estefania, filla del duc de Macedònia, que a més és donzella i amiga íntima de Carmesina, la meua amada. - ¿Que penses sobre l’emperador i l’emperadriu, pares de Carmesina? -L’emperador és l’amo de l’Imperi de Constantinoble. Home molt culte i educat, que es preocupa pels problemes de la cort, però no se n’adona del que passa al seu voltant i acaba morint de pena per Carmesina i per mi. És el pare de Carmesina i marit de l’emperadriu, una persona molt noble i honesta, molt respectuosa amb la gent i molt amable en uns certs àmbits, ja que amaga a l’emperador la seva relació amorosa amb Hipòlit. Hipòlit és un personatge bastant insegur amb si mateix, jove, però sense molta experiència i s’expressa amb un llenguatge culte i ben refinat. Ell mateix va ser qui va declarar el seu amor a l’Emperadriu. TROBADOR: Moltes gràcies Tirant, ja hem vist que ets molt amable, igual ens tornem a trobar per fer-te un altra entrevista. TIRANT: Gràcies a vosaltres, fins sempre. Com hem pogut veure Tirant és un home que pareix que ho sàpiga tot, a més d’aquesta forma hem pogut veure quins són els seus sentiments per Carmesina, i sobretot de quina manera la descriu. A més nosaltres pensem que de veres sense l’ajuda Plaerdemavida no hauria aconseguit res de Carmesina, perquè Plaerdemavida com amiga seua que és, la coneix molt bé. De la resta dels personatges era un poquet més difícil saber què podia pensar Tirant d’ells però tampoc ens hem endut una sorpresa molt gran perquè més o menys és el que nosaltres pensem.  +
Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels ViP +	1 Batalles Tirant és un cavaller; com a tal participa en nombroses batalles. 2 Donzelles Tirant, a palau, està envoltat de donzelles, les quals tenen la seva pròpia manera de veure el món. 3 Amor Un pilar molt important de l’obra és la història d’amor entre Carmesina i Tirant. 4 Riqueses i luxes Quan Tirant és amb els emperadors està envoltat de riqueses i luxes. 5 La Mort ''Tirant lo Blanc'' és una novel·la cavalleresca. Per la seva versemblança, la mort hi és present; no se n’escapa ni el protagonista.  +
Activitat 2 sobre Vampira: ser o no ser. Aquest és el dilema de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Emserps +	SINOPSI: VAMPIRA A Barcelona s’han donat molts casos de desaparicions de nens i nenes. La responsable? La vampira. Dues bruixes idearan un pla per acaba d’una vegada per totes amb les misterioses desaparicions relacionades amb la Vampira. Com ho faran? Reviuran al mític Comte Estruc, i deixaran que passi el que hagi de passar.  +
Activitat 2 sobre Vampira: ser o no ser. Aquest és el dilema de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Likeless +	La Núria, una jove vampira del nostre temps, acompanyada del seu avi, el comte Estruc, intenta desbaratar els plans malèfics d’uns malvats humans que es creuen d’una raça superior i volen apoderar-se del món.  +
Activitat 2 sobre Wonder de l, pels Higaldos +	Sinopsi Hem fet un ''booktrailer'' en el qual sortim simulant una entrevista amb l'autora del Wonder R.J.Palacio. També hem posat el guió tècnic i literari.  +
Activitat 2 sobre Èdip Rei de l'autor Sòfocles Sòfocles, pels William Shakespeare1 +	'''1. DRON DE TEBES: EXTERIOR, DE DIA, EN EL BOSC.''' Visió des de les altures de les muntanyes de Tebes. '''2. TEMPLO (ORÁCULO): INTERIOR, DE DIA, EN UNA HABITACIÓ FOSCA.''' Una habitació fosca. Foscor en l’habitació però alhora claror. Es comencen a veure les seguents imatges en una esfera de vidre, que està situada a sobre d’una taula. '''3. CORONA AMB SANG: EXTERIOR, DE DIA , EN UN BOSC.''' Corona amb sang cau al terra i es vau sang escampada pel terra. '''4. INVESTIGACIÓ D’ÈDIP: INTERIOR, DE DIA, HABITACIÓ.''' Taula repleta d’objecte com un mapa antic, una brúixola i al costat un pergamí amb els sospitosos assassins (acció de ratllar amb una ploma i tinta). '''5. SUÏCIDI: INTERIOR, DE DIA, CASA / TERRASSA.''' En una tarrassa, amb bona lluminositat, apareix unes cames penjades "a l’aire" cobertes per un vestit blanc. '''6. LLETRES ALEATORIES.''' Paraula clau "novel·la/obra/llibre", juntament amb els tipus de gènere literari.  +
Activitat 20 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante +	El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.  +
Activitat 21 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante +	El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.  +
Activitat 22 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante +	El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.  +
Activitat 23 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante +	El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.  +
Activitat 24 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante +	El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.  +
Activitat 25 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante +	El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.  +
Activitat 26 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante +	El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.  +
Activitat 27 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante +	No és una activitat escrita.  +
Activitat 3 sobre Aloma de l'autora Mercè Rodoreda, pels MMD +	<big>'''Entrevista a en Robert'''</big> '''Entrevistador: Bon dia a tots i totes! Estem aquí des de Ràdio Aloma, on avui farem una entrevista a un dels nostres estimats protagonistes. Benvingut al programa, Robert! Estem al corrent de tota la història i ens agradaria fer-te unes preguntes.''' R: Bon dia! Estic encantat d'acompanyar-vos durant el programa d'avui. Primer de tot, vull dir-vos que sóc un gran fan de Ràdio Aloma, l'escolto cada matí sense falta. Moltes felicitats pel programa! Comencem quan volgueu. '''E: Estem contents que t'agradi, Robert! Som-hi doncs. Per començar volem preguntar-te sobre la teva mudança temporal aquí a Barcelona, a casa de la teva germana Anna. Quin és el veritable motiu de la teva vinguda?''' R: Doncs, sent sincer, el principal motiu és una noia, la Samantha. La vaig conèixer allà fa cinc anys i des del primer moment ens vam enamorar bojament. Ella em trencava tots els esquemes, era especial i diferent, la noia que em completava, la que jo sempre havia somiat. Explicat així sembla una història romàntica i feliç, però us asseguro que no ho va ser per res del món. La Samantha patia de tuberculosi. Ens va arribar la notícia al cap d'un any de començar a estar junts i realment va ser un xoc. Vam ajuntar tots els nostres estalvis, però tot i així no ens arribaven per a pagar el tractament. Vaig buscar mil i una maneres de guanyar més diners, vaig fer tot el possible per salvar-la, però res va servir. La Samantha va morir al cap d'uns dos anys. Va ser el cop més fort que he rebut a la meva vida. L'estimava com mai he estimat a ningú. Com a conseqüència d'això, vaig deixar de treballar i em vaig tancar a casa al meu món. No volia veure ningú ni fer res. Havia perdut el que més estimava. Així vaig passar un any, vivint amb els pocs estalvis que tenia. Estava desesperat, fins i tot vaig pensar en el suïcidi. Llavors vaig decidir que no podia passar la resta de la meva vida tancat d'aquella manera i que havia de remprendre el meu camí i així doncs se'm va acudir la idea de venir a Barcelona, on podria refer la meva vida i canviar d'aires. '''E: Quina història més romàntica i alhora trista, Robert. Ens has arribat molt endins. Des de Ràdio Aloma t'acompanyem en el sentiment i et donem ànims. Estem segurs que tots els oients fan el mateix a hores d'ara. Però ara tinc un dubte. Com és que no has explicat res d'això a la teva germana Anna ni a ningú?''' R: No volia que ningú sentís llàstima de mi i sobretot no tenia ganes de parlar-ne. Volia el record de la Samantha només per a mi i també necessitava passar pàgina i estar amb gent que no em parlés d'ella. Coneixent la meva germana, sé que, si li ho hagués explicat, això no hagués estat possible. '''E: Caram, Robert. Veiem que aquest tema et fa patir i no volem angoixar-te, així que deixarem aquí aquest episodi! Moltes gràcies per la confiança. Ens arriben missatges dels oients i tots coincideixen en que els ha emocionat la teva història. Ens has deixat amb la pell de gallina. Farem una petita pausa per recuperar-nos! Fina ara nois, i sobretot no desconnecteu, que la cosa està interessantíssima! Us esperem aquí a Ràdio Aloma.''' (Pausa) '''E: I ja som aquí de tornada a Ràdio Aloma on avui gaudim de la presència del nostre estimat Robert a qui estem entrevistant amb molt de gust. En Robert ens estava parlant de la seva estada a Amèrica i ha narrat una romàntica història d'amor que ens ha deixat a tots molt entendrits. No us la perdeu, ja la podeu escoltar online! Seguirem amb les preguntes. Canviant una mica de tema... Després de tants anys a Amèrica, què recordes de Barcelona, Robert? Trobes que han canviat molt les coses des que vas marxar ?''' R: He de reconèixer que ja fa anys que no vinc per aquestes terres. Ho tenia tot bastant oblidat i allà a l'altra banda del bassal estava molt centrat en les meves coses: el treball, el dia a dia, passar-m'ho bé... Així que tampoc pensava gaire en Barcelona. Per això, quan vaig arribar i vaig baixar del vaixell em vaig sorprendre molt. El moll ha canviat i hi ha més turistes rondant per aquí. Recordo vagament com eren en si els carrers i edificis i a mesura que ho vaig veient tot, els records em vénen al cap sense poder-ho evitar. De petit el meu pare ja em solia portar a veure les gavines al port. Ens passàvem les tardes observant-les i tirant molles de pa als peixos mentre sèiem a les escales de pedra i el sol es ponia a l'horitzó... '''E: Ara que parles del teu pare... com era ell ?''' R: Era una persona oberta, extravertida, divertida i que exprimia la vida al màxim. Era un bon home, honest i lleial, però que mai va saber trobar l'amor de la seva vida... La seva mort em va afectar molt i, de fet, això va ser el que em va fer replantejar la meva vida. Vaig voler oblidar-ho, per no passar mals moments, i vaig voler canviar d'aires durant una temporada. Aquesta temporada s'ha allargat fins avui en dia. Vaig voler desconnectar allà a Amèrica, però vaig trobar una bona oferta de treball i finalment m'hi vaig establir. Per la meva mala sort, allà no vaig tenir un final feliç, per dir-ho d'alguna manera. '''E: És a dir, que la mort del teu pare és l'origen de per què vas marxar a Amèrica. Estimats oients continuem en directe a Ràdio Aloma, on l'entrevista a Robert està al seu punt de màxim interès! Ens arriben missatges de l'audiència demanant que ens parlis més sobre els teus records de Barcelona. Així doncs, continuem, parla'ns una mica més de la teva ciutat natal.''' R: D'acord. Si és el que vol l'audiència... Durant el trajecte en taxi pel port vaig poder veure per la finestreta Collserola i el Tibidabo, que són els llocs més especials per a mi. Allà dalt vaig conèixer a qui avui segueix sent el meu millor amic, el Gerard. És un bon noi, i de tant en tant, quan podem, l'Anna i jo l'anem a veure a casa seva, a Manresa. Tornant a Collserola... És un lloc màgic per a mi, perfecte per desconnectar i contemplar l'enormitat i bellesa de la meva ciutat. Estant allà no cal dir perquè la capital de Catalunya és una de les ciutats més visitades. És simplement meravellosa! És un indret molt especial que m'aporta molts records. '''E: Veiem que ets una persona molt sensible i amant del teu entorn. L'audiència ens demana que especifiquis més el per què de la teva mudança a Amèrica, què més ens en podries dir?''' R: Doncs com ja he dit abans, el principal motiu va ser la mort del meu pare, que em va fer voler canviar d'aires. Vaig fer un viatge a Amèrica, on preveia quedar-m'hi durant un mes. Allà em va sorgir una feina i finalment m'hi vaig instal•lar. Amèrica sempre m'ha obert les seves portes. '''E: Interessant... I què ens podries dir de la teva relació amb Aloma?''' R: De moment no puc dir que siguem parella. Hi ha alguna cosa entre nosaltres però ara per ara definiria la nostra relació com a una amistat que està evolucionant cap a alguna cosa més. De totes maneres no vull donar falsa informació ni falses esperances. No tenim cap mena de compromís, els dos som lliures de fer el que volem. '''E: Ja ho suposàvem... Corre el rumor que ets tot un seductor! Però les preguntes d'aquest caire les deixem per un altre dia, que se'ns acaba el temps i ens queda una última pregunta encara! Què opines de la relació entre la teva germana Anna i en Joan?''' R: La veritat és que no sé gaires coses sobre la seva relació però pel que veig estan força units, tot i que a vegades hi hagi moments de tensió. Crec que fan bona parella i estaran junts molt de temps! '''E: Moltes gràcies per haver-nos acompanyat al programa d'avui! Ens ha encantat la teva companyia i ens has fet passar una molt bona estona. Sobretot et voldríem agrair la teva sinceritat i transparència al llarg de l'entrevista. Ja saps que estas sempre benvingut al programa, Robert. Que passis un molt bon dia i esperem tornar-te a tenir per aquí aviat!''' R: Gràcies a vosaltres per la vostra amabilitat i per haver-me convidat un programa. Estic molt content d'haver estat avui aquí!  +

(anteriors 25) (següents 25)