Propietat:Escrita

Aquesta és una propietat del tipus Text.

Pàgines que fan servir la propietat "Escrita"

Es mostren 25 pàgines que fan servir aquesta propietat.

(anteriors 25) (següents 25)

A
Activitat 2 sobre Llibre de les bèsties de l'autor Ramon Llull, pels Mario Benedetti +	<center>'''<big>La disputa del regne</big>'''</center> Uns homes es van trobar unes bèsties que estaven reunides per escollir rei. Aquestes bèsties van escollir al Lleó per ser l’animal més majestuós i el més fort. Encara que no tot el bestiar estava d’acord.A la cort feien falta consellers així que elegiren l’Ós, el Lleopard i la Pantera. Na Renard pel seu propi interès va proposar al rei que el millor per la cort era tenir hervibors, ja que al ser més indefensos que l'Ós, el Lleopard i la Pantera (animals carnívors) ell podria sentir-se superior. Per consell del Lleopard el rei no va admetre a Na Renard a la cort i va nomenar com a membre de la cort al Gall. Na renard indignat va començar el seu pla traïdor. Digué a l’elefant que amb la seva ajuda ell seria Rei. L’Elefant acceptà ser rei només si el lleó moria. [[Fitxer:Lleo23.jpeg|thumbnail]] '''Cóm Na Renard va aconseguir més poder''' Na Renard deixà veure la seva astúcia i va anar en busca del Bou; aquest molt trist li explicà a la Guineu la dura vida amb els humans. Na Renard es va mostrar considerat i va dir a la Guineu que bramules molt fort seguidament va retornar a la cort i en veure que el rei estava espantat pels bramuls del Bou va assegurar que ell descobria quina era aquesta bèstia i la portaria al regne per tal que li demanes perdó. Així va ser, el Bou es va justificar al rei manifestant la seva por pels humans. Amb això Na Renard va guanyar més prestigi. Fruit de la disputa amb el Bou el rei envià ambaixadors al poble per evitar enfrontaments. Així doncs selecciona al Lleopard, el Gat i el Cavall per anar-hi. [[Fitxer:S n01 12229601.jpg|thumbnail]] Els ambaixadors parlen amb un hostaler del poble aquest home els digué que el rei s’aprofitava dels ciutadans. D’altra banda Na Renard li aconsellà al rei que es cases amb la Lleoparda, ell com sempre innocent acceptà i quan el lleopard torna del poble s’assabentà i aquest s’enfurismà. El Lleopard es presentà davant del Lleó, l'acusà de traïdor i li sol•licità un duel amb ell. El Lleó de no va voler i va ser el Linx qui es va oferir per substituir-lo. Va guanyar el Lleopard demostrant així que el Lleó era culpable. La Serp dubtosa va dir que el Bou i Na Renard havien portat problemes a la cort. El Bou va al•legar que Na renard l’havia manipulat. En enteresa la Guineu decebuda, a decidir que es menjarien al Bou. El Fall va suggerir d’afegir més gent al consell, no obstant això Na Renard va al•legar que el millor era que només hi hagués una persona per evitar més disputes a la cort. També es mengen al Gall. '''La conseqüència de tota la traïció''' [[Fitxer:El asno y la zorra.jpg|thumbnail]] Na Renard decidida digué l’Elefant que ja era el moment d’acabar amb el rei. Així doncs provocà un enfrontament entre el Rei i el Senglar. Per la qual cosa hi hauria una baralla que lògicament guanyaria el Lleó i Na Renard aprofitaria l’esgotament del Lleó per acabar amb ell. L’Elefant més llest digué a Na Renard que volia que hagueren testimonis d’aquest tracte. Elegiren al Conill i al Peó que eren enemics de la Guineu. L’Elefant va anar a la cort i explicà al rei el que Na Renard volia fer. D’aquesta manera és com el Rei enfurismat acaba amb la Guineu.  +
Activitat 2 sobre M de l'autora Lolita Bosch, pels Pluja de Lletres +	ÉS TARDOR Ella ha fet set anys fa un parell de mesos, juga a voleibol amb l’equip de la seva localitat, dina cada dia a casa amb la mare i el germà gran, no sap encara el que vol estudiar, només sap que mai se separarà de les seves nines. Va a un institut públic, treu bones notes, és la millor amiga de C i se suïcidarà demà a la nit. El seu germà intentarà aturar-la abans de que succeeixi, però no serà prou ràpid, ella morirà, a la sala d’estar de casa d’un tret mortal, un de sol, precís, abans de veure com el seu pare apallissava a la seva mare i li jurava que patiria més del que un es pot imaginar. Feia temps que el pare no era el pare, semblava que només vivia per fer de la vida un lloc del qual tothom voldria escapar, i ella això ja no ho podia aguantar més. Sé que és un principi difícil per a un llibre. I creu-me que ho sento. Però volia que sabessis què passarà abans de seguir llegint. I advertir-te que encara que agafis afecte a Ella, hauràs de deixar-la anar. Molt aviat. Perquè Ella morirà en acabar la primera part d’aquesta novel•la, divuit hores després que hagi començat. I també vull que sàpigues que aleshores, quan Ella hagi agafat la pistola, al mirar el seu germà corrent cap a ella, després d’haver-li fet l’últim petó a la seva mare, i mentre exhalava el seu últim sospir. En aquell instant en que el seu món s’acaba, seguirà sent tardor.  +
Activitat 2 sobre M de l'autora Lolita Bosch, pels The Readers +	'''Primera escena:''' M: Ella aixeca’t '''Segona escena:''' (La mare renta els plats) M: Mare, puc parlar amb tu? Mare: Hola fill! Digues, què volies? M: Com estàs? Mare: Bé fill, com sempre. (somriu i busca alguna cosa) Em pots passar el drap si us plau? (M agafa el drap i li dóna. La mare l’agafa i M veu una cosa estranya a la seva mà.) M: Què és això? (La mare treu ràpid la mà) Mare: Res, res... M: Mare... Marxem, marxem d’aquí marxem del pare i d’aquesta casa! Mare: M... '''Tercera escena:''' Pare: Ets idiota o què et passa? No serveixes per a res! (La mare calla baixant el cap) Pare: Ara calles no? Com sempre, mai dius res! Que parlis! (li aixeca la mà intentant-la pegar) '''Quarta escena''' Mare: M, Ella, aneu a rentar-vos les dents i aneu-vos a dormir. Ella: D’acord mare. (M segueix mirant el mòbil) Mare: M, fes-me cas t’estic parlant! M: T’he escoltat, només que no et vull deixar sola amb el pare. Mare: Trànquil, (amb veu suau i calmant) no passarà res. M: D’acord mare. (M, convençut se’n va a rentar les dents)  +
Activitat 2 sobre M de l, pels Geframajo +	<big>'''ENTREVISTA AL PERSONATGE DE “M”'''</big> '''INTRODUCCIÓ''' Bon dia M, al nostre grup “LITE A FULL” ens agradaria fer-te una entrevista per saber cada pensament teu en tots els moments que vius, la teva descripció de la vida,etc. Estaríem molts agraïts de la teva col•laboració ja que volem enviar un article a un diari català ja que aquest, es fa un concurs d’articles en els quals una persona s’obri a tu. Nosaltres hem escollit una persona com tu ja que creiem que ningú sap com ets realment. '''ENTREVISTA''' '''• Primer ens agradaria saber més de la teva persona, les teves virtuts, les pors,etc. Et podries obrir a nosaltres, fent una breu descripció de tu com a persona?''' - Bon dia, si us sembla bé començaré per explicar les meves qualitats vistes des de la meva perspectiva, ja siguin negatives o bé positives. Jo crec que mai he arribat a mostrar-me tal i com sóc degut a la meva situació familiar. Per mi que aquesta situació és la que m’ha fet arribar a ser com sóc. Em considero una persona que pels seus ho dóna tot i més però a la vegada no deixo que ho donin per mi ja que crec que jo sol puc amb tot, cosa que acabo veient que no és veritat. Tampoc em sé descriure gaire bé ja que jo vaig canviant depenent dels moviments que faci la meva vida, o la vida dels del meu entorn. '''• Quan va començar totes aquestes males accions del teu pare respecte a la teva mare, a la teva germana i a tu?''' - Tot això va començar molt abans del que la gent pensa. Va ser en la primera discussió important que van tenir mons pares...El pare la va començar a cridar retraient-li totes les coses fosques del seu passat a la mare i ella es va tornar més dèbil, encara. L’enfrontament va durar dies i nits, sense parar fins que de sobte, el pare tot enfurismat va deixar anar una bufetada. En aquell moment la casa va quedar paralitzada, tothom estava bocabadat amb el moviment del pare. Arrel d’això ja va canviar tot, les discussions ja eren rutina i el maltractament, ja sigui verbal o físic, també. '''• Què et va passar pel cap quan et vas posar a plorar al laboratori?''' - Un dels moments en què més por he tingut va ser aquell... Estàvem a classe de biologia i vàrem pujar al laboratori per fer uns estudis dels gens. El professor es va posar a explicar que els gens dels progenitors són heretats per la descendència,etc. i en aquell moment, vaig tenir la major preocupació de la meva vida, tan sols tenia un desig: tan de bo jo no hagués heretat els gens de mon pare perquè no volia tenir res d’ell. Aquest va ser el motiu pel qual em va caure el món a sobre i em vaig posar a plorar. '''• Com era la teva relació amb J, ens la podries descriure des de la teva perspectiva?''' - La meva relació amb J sempre ha estat molt bona ja que era el meu millor amic, l’únic que m’entenia, que em feia sentir feliç tot i no saber el perquè dels meus estats d’ànim,etc. '''• Perquè mai vas parlar amb J de la teva vida familiar, dels teus problemes,etc. és una qüestió de manca de confiança o de por pel que es pugui dir de tu i de la teva família ?''' - J era el meu millor amic però la situació que jo tenia a casa ja m’era prou difícil digerir-la a mi que no sabia com reaccionaria ni el que podria arribar a pensar de mi. Deu ser que no vaig tenir el suficient coratge ja que primer ho hauria d’haver assimilat jo. '''• Perquè mai vas tenir el suficient coratge per parlar amb Ela?''' - Aquesta serà una de les coses que mai em perdonaré... Ella era la noia que només mirar-la i que somrigués em donava la força necessària per continuar lluitant per aconseguir el que realment volia. Però jo mai vaig tenir la suficient confiança en la nostra relació ja que jo tinc molts secrets que em són impossibles de dir i com he demostrat, ni en el cas de tenir-la amb mi els la podria confessar. '''• Com creus que hauria estat la teva vida amb una família diferent?''' - Realment no t’ho sabria dir ja que potser no tindríem aquest problema però en tindríem d’altres... Això no es pot saber mai, simplement has de viure la vida que t’ha tocat i lluitar per la vida que t’hagués agradat tenir. '''• Que creus que hagués passat si haguessis denunciat a la policia la situació que vivies a casa teva?''' - Diria que és una de les preguntes que més cops m’he fet. Moltes vegades m’he preguntat: Per què no ho vaig fer? No vaig ser prou valent?... Però no serveix de res fer-me tantes preguntes. El cas és que no ho vaig fer i si ho hagués fet no sé que hagués passat però tampoc ho vull saber ja que res del que pugui pensar farà canviar la realitat. '''• Alguna vegada has pensat com t’hauria anat la vida si haguessis acceptat la proposta del entrenador de bàsquet?''' - La veritat és que tan sols m’he fet aquesta pregunta un sol cop i, a partir d’aquell moment vaig tenir clar que m’havia de deixar de preguntar-me per què no vaig fer alguna cosa en moments determinats i pensar en el que podia fer per millorar la meva vida. Així que per aquesta pregunta, no tinc resposta alguna. Moltes gràcies per la teva col•laboració.  +
Activitat 2 sobre Males companyies de l'autor Marc Cerdó, pels Malescompanyies +	Aquesta novel·la ens descriu l'història d'en Joan, un nen conflictiu i amb un caracter esmorteïdor amb ganes de voler-se menjar tot el que se li presenta per devant. Durant el llibre en Joan compartirà la vida amb un altre personatge i junts es faran cul i merda però aquesta relació no és diguem-ne de les més pacifiques i bulnerables.  +
Activitat 2 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad +	Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?  +
Activitat 2 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Pangea +	SINOPSI: Pel nostre tràiler combinarem els recursos del diàleg directe amb la veu en off. L'escenari serà sempre el mateix, l'aula d'una escola de primària, per tal de crear un ambient d'angoixa. Dels cinc personatges que apareixen a l'obra, només en farem aparèixer quatre. TAGLINE: Cal estar lligat per demanar perdó  +
Activitat 2 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Petroski +	Sinopsis: En Manel va a l'escola a parlar sobre el seu fill, però res no va com ell esperava. Tagline: "Manel, accepta-ho, tots sou iguals".  +
Activitat 2 sobre Mar i cel de l'autor Àngel Guimerà, pels Les Literàries +	Les Literàries hem fet una activitat del projecte Viquilletra que consisteix en realitzar un tràiler sobre el llibre Mar i Cel. Esperem que us agradi molt! Les Literàries  +
Activitat 2 sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Beautiful girls +	Estimada Maria Rosa, Porto un temps ja tancat en quatre parets i contínuament sempre veient el mateix paisatge un cop i un altre...Sempre penso en tu , cada dia quan em llevo i em vaig a dormir penso com hagués estat al dia si l’hagués passat amb tu... Encara que ens separin milers de quilometres , el meu amor per tu ,segueix sent tan intens com el primer dia que ens vam beure. Porto un temps ja separat del teu costat , no tinc ganes de res , confia en la meva innocència, saps que jo no seria capaç de fer mal a ningú . Sense tu jo no puc seguir endavant , una part de mi esta buida , no tinc forces , no tinc gana i estant separat de tu , cada cop tinc menys ganes de viure... Des de que et vaig conèixer , m’has ensenyat el significat de la paraula amor , has fet que els meus pitjors dies es converteixin en els millor pel simple fet d’estar al teu costat , ets especial Maria Rosa.. Necessito que sàpigues que encara que milers de quilometres ens separin , sempre estarà amb tu em meu amor , però ja no puc viure mes , no tinc ganes de seguir endavant sense tu , t’estaré esperant al cel. T’estimo  +
Activitat 2 sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Chouves +	Estimada Marìa Rosa, T'escric aquesta carta perquè t'enyoro molt. Ho estic passant molt malament i m'alimenten només de pa i aigua. La veritat és que això és una mica dur, però no et procupis amor, no passarà res, o això espero. Cada dia , per distreurem , penso en tu , en els teus ulls brillants i la teva pell suau que em fascinava cada nit al nostre dormitori. Encara que no et vegi, et puc sentir amb el cor i els nostres records són el motiu dels meus somriures i continua la meva vida. Encara guardo la teva olor en el meu cos , amb la sensació i l'esperança, ja que l'empresonament és injust, que puguis sortir d'aquí per perdre'm entre els teus braços. Així que, no ploris i somriu que estic convençut, que ens veurem. Si no fos així, vull que siguis forta i segueixis el teu camí sense mirar enrere, sempre cap endavant. Sempre teu , t'estimo Maria Rosa. Andreu  +
Activitat 2 sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Lesesmas +	Estimada Tomasa, Ja sé que nosaltres no ens avenim i que pensaràs que no tens ganes de rebre una carta meva, però la veritat és que t'enyoro molt. El meu germà Quirze, des del vostre divorci, em ve a veure cada dia aquí, a la presó. Estar a la presó em fa sentir molt malament, la mort del Marçal va ser molt precipitada, encara segueixo sentint que sóc culpable d'aquest desastre i que mai m'ho perdonaré. El teu divorci amb en Quirze va ser culpa meva, si jo no li hagués demanat al meu germà que em vingués a veure cada dia a la presó, podríeu ser feliços allà, a Aragó. Passar-se el dia entre reixes és molt dur. Estar sola, confiar en mi mateixa en tot el que faig i tenir els meus pensaments de penediment sempre al cap, em fan tornar boja. Les condicions del dia a dia són horroroses. A mi m'agradaria que vosaltres tornéssiu a estar junts, el meu germà ho està passant malament. Has de tenir en compte que la culpa no és del meu germà, que ell es va quedar amb mi perquè jo estava passant una situació molt delicada. Amb això et vull demanar que intentis mantenir el contacte amb nosaltres, perquè heu estat casats molt de temps i no podeu perdre la amistat que us va unir. Maria Rosa.  +
Activitat 2 sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Silenci incomode +	Estimada M. Rosa, Primer de tot vull fer-te saber que tot el que vaig fer va ser per amor, perquè jo t’estimo Maria Rosa. Però demà és el casament i jo no puc continuar vivint així, amb aquesta culpabilitat. Vaig ser jo qui va matar i va culpar l’Andreu, va ser horrible però ho vaig fer per tu, perquè jo per tu faria qualsevol cosa. Però no puc estar amb tu sabent que el teu marit, el meu millor amic, és mort per culpa meva. No em tornaràs a veure més, però jo sempre estaré pensant en tu. Sempre teu: Marçal  +
Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Català a l'atac +	CARTA A EN MAR Hola, Mar! Ens hem assabentat de la vostra història. Gràcies a tu, ara mateix estem aquí. Us devem la nostra existència, que no hauria estat possible sense vosaltres. Sempre ens hem preguntat com seria això de quedar-se sol al món, però de ben segur que gens fàcil. Actualment al T/T 5000, tenim tot tipus de comoditats, per tant una persona del món actual no creiem que fos capaç de sobreviure a una catàstrofe tan gran. Som conscients de la presència d'espècies extraterrestres al nostre voltant que podrien atacar en qualsevol moment, però hem fet un pla de defensa basat principalment en la idea que els teus pares es van salvar gràcies a ser dins de l'aigua. També gràcies a vosaltres i la vostra ideologia sense prejudicis pel que fa la raça, el sexe, a les maneres, etc. L'ésser humà és més lliure i capaç. Ens hauria agradat que estiguéssiu aquí per veure el món tal i com tu i els teus familiars el vau plantejar. I no us oblidarem mai, ja que la majoria de premis i reconeixements es fan en honor a vosaltres i, com vosaltres vau dur a terme en el seu moment, tenim un espai d'emergència on guardar tots els llibres que, a més a més. porten un segell gris si pertanyen a l'època anterior al segon origen. Hi ha gent que no es creu la vostra història i consideren els seguidors d'aquesta teoria uns heretges. Però nosaltres estem completament segurs que és totalment certa. Actualment l'educació està basada en la vostra actitud davant la vida, fins i tot se n'han fet documentals, sèries i pel·lícules basats en la vostra gravació, que és retinguda a la sala Mar del Museu d'Història del Segon Origen de Benaura. Desitgem que visquis en un món millor del que va ser aquest món per a tu i els teus. Us ho mereixeu tot. Sort i un altre cop, gràcies. De part de Catalalatac, uns historiadors fascinats per la vostra apassionant història. GRÀCIES!  +
Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Caçadors de paraules +	Quan en Dídac va morir, l’Alba es va posar molt trista i es va quedar callada durant tot un any sencer sense parlar amb el seu fill. I un dia va decidir que aniria a explorar i faria la volta al món amb un creuer per evitar perills. Va preparar totes les provisions per al viatge i moltíssim combustible, menjar enllaunat, embotits, vint pernils en bon estat, moltes verdures del seu hort , que aquell any havia estat de molt bona collita, salvavides,entre d’altres. Va decidir que faria el viatge al cap d’una setmana i quan ja ho tenia preparat va embarcar cap a les Amèriques amb companyia del Mar. Al cap de dos mesos de creuer, una nit van sentir una sotragada a la proa del creuer i va començar a entrar aigua per la bodega i cada cop l’Alba i el fill estaven més a prop de l’aigua. Havien xocat amb un iceberg ja que s’havien desviat i havien arribat al Pol Nord. L’Alba va anar corrents cap a la barca de rems de seguretat i va deixar totes les seves pertinences a bord que al cap de mitja hora ja estaven al fons del mar. L’Alba es va desmaiar i sense saber quan temps havia passat, es va despertar a una platja amb palmeres i amb molta calor. Es va endinsar a la terra desconeguda amb el seu fill als braços i va arribar a un poblet: estava desert i va començar a buscar a les casetes de palla i fusta i va trobar unes guies i brúixoles que li van servir d’ajuda per saber que estava al Brasil, a 20 Km de la capital; Brasília. Va trobar-hi una petita població indígena amagada entre les runes d’uns grans gratacels. Allà s'hi van quedar i va ser feliç per sempre més. Final, o començament?  +
Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Don't worry, be happy +	CARTA A UN PROTAGONISTA: Protagonista: Dídac Tarragona, març 2014 Hola Dídac, Som unes grans admiradores teves. Ens diem Jordina, Maria i Valèria. Hem vist que ets un noi força valent, amb molta voluntat de treballar i que mai no mires enrere, sempre penses en el futur i sobretot tens les idees molt clares. Com ho portes, això de ser un noi de color? Tens facilitat per relacionar-te? Estem intrigades per saber la teva reacció en veure el vaixell al mig del mar. Si nosaltres haguéssim estat en el teu lloc hauríem fugit atemorides de tot aquell entorn. Ens hem quedat bocabadades amb tot l'interès que has mostrat perquè l'Alba i el teu fill estiguessin a gust. Per acabar, ens agradaria dir-te que pensem que heu fet un gran esforç per sobreviure i que heu dut a terme la gran missió de mantenir la continuïtat de l'espècie. Una abraçada ben forta, Jordina, Maria i Valèria P.D: Segueix així, i, recorda: mai no miris enrere, sempre pensa en el futur. Les teves admiradores confien en tu.  +
Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Els Pous +	(…)I tot just hi havia un mena de claredat quan Alba s’assegurà que no quedava cap foc ni cap llum encesa i, deixant el nen, que ara tornava a dormir, tancat a la roulotte, va posar en marxa el tractor i, ben armadada, va emprendre el camí que normalment seguien per anar a la ciutat. Però no hi va arribar. Abans, com assaltada per una premonició, es desvià mentalment cap al lloc d'on ara, des que havien esgotat les del camió, es proveïen de bombones de butà. De seguida va veure el jeep, aturat davant del magatzem i amb la portella oberta, tal com Dídac havia d’haver-lo deixat en saltar del vehicle. Ell, però, no hi era. Tampoc hi havia carregat cap bombona, perquè dins únicament va veure mitja dotzena de llibres sobre electricitat, dipositats al seient davanter. Se'n va tornar i va començar a cridar. Al principi no contestava, però just quan començaven a apoderar-se-li els nervis, va veure una figura a la llunyania. Era Dídac arrossegant un carro, Alba, emocionada després del mal moment, va començar a córrer cap a ell. Dídac veient-la córrer, va deixar anar el carro i va començar, alhora, a córrer cap a ella, i en el moment de la trobada, just quan ell creia que anava a poder abraçar-la, ella s'aturà en sec i li pegà un bufetada. -He estat tota la nit esperant-te, on estaves? -Quan ho vegis, em perdonaràs, vine amb mi. Dídac va conduir l’Alba fins al carro i li ensenyà que aquest estava ple de provisions. - On has aconseguit tot això? - Hi ha moltíssim més, està en un alberg a dos quilòmetres i mig d’ací, vaig veure fum i vaig anar-hi a comprovar que tot estigués bé, i vaig trobar l'alberg; estava buit però hi ha un rebost gran, ple de llaunes i menjar en bon estat. Hauríem de traslladar-nos-hi, hi ha moltes habitacions que encara conserven el sostre i una gran parcel·la de terra fèrtil, i crec haver escoltat el so d'un riu. - Estàs segur que és bona idea? Has comprovat que no hi haguessin cadàvers? I què passa amb la platja? I el nostre vaixell? - Tranquil•la Alba, m'he encarregat de tot, crec que és un bon lloc per criar Mar i, a més, estem a prop de la ciutat per a qualsevol cosa que necessitem. - Tornem a casa amb Mar, demà decidirem. Finalment, Dídac va convèncer Alba per mudar-se. Després del trasllat i la mudança es van adonar que havien pres la decisió correcta. Passaren dos anys, Mar creixia molt bé i Alba es va tornar a quedar una altra vegada prenyada, però aquesta vegada van ser bessons. A la xiqueta li posaren Coumba i al noi Kodak. Mentre els xiquets creixien, Alba i Dídac van anar construint el més paregut a un llar pensant sempre en les necessitats dels xiquets mentre creixien; coses com joguets, fins i tot van arribar a trobar un bresol que era suficienment gran per als dos bessons, mentre Dídac, amb l’exemple del que ja tenien, en construïa un altre. També van decidir aprendre a pilotar avions amb els llibres que van trobar; ja que volien que tots els seus fills conegueren la resta del món i per a poder comprovar que no hi havia supervivents en la resta de continents. Al poc de temps van descobrir que Dídac tenia una gran habilitat per als avions, i quan Mar ja havia complit els 7 anys i els bessons anaven camí dels 5, van decidir fer el primer viatge en família, amb una avioneta que Dídac havia reparat uns dies abans. Començaren a preparar el viatge amb tot el que anaven a necessitar, perquè no sabien el temps que tardarien a tornar. Decidiren sobrevolar Àfrica, ja que pensaven que com aquest continent havia sigut l’origen de la vida, no tindrien problemes en trobar tot el que necessitarien, si no a les ciutats a la natura, i, a més, Dídac volia conèixer la terra de la qual sa mare tant li havia parlat quan era menudet. Dues setmanes després començaren el seu viatge, amb combustible i aliments suficients, i també roba de recanvi i la seua càmera de vídeo per filmar el paisatge i tindre un bon record del seu primer viatge familiar. -Benvinguts al vol 638585, tenim un dia solejat, perfecte per a iniciar el nostre viatge. Després, passaran les nostres auxiliars de vol oferint-vos begudes i alguna cosa per a menjar, gaudiu d’un bon vol. -Dídac!! No em sigues fava i posa en marxa el motor!! Així, començaren el viatge cap a l’África, fent una parada a les Illes Balears per estirar les cames, omplir el dipòsit i donar-se un bany a la platja. Passaren la nit i a la matinada següent van emprendre el camí cap al seu destí. La nit queia quan van aterrar a la costa d’Àfrica, i com que el combustible començava a escassejar de nou, feren nit a la platja i en alçar-se al matí següent descobriren que una part del motor desprenia fum; Dídac preocupat, va començar a comprovar que totes les peces estigueren bé, i en la seua comprovació va adonar-se’n que faltava una petita peça; havia sigut un miracle que arribaren a terra. Decidiren anar a la recerca d’una ciutat on trobar el que necessitaven, i aprofitar per visitar un poc aquell lloc. Quan portaven tres hores caminant cregueren haver vist una fumaguera en la muntanya més pròxima. Es van dirigir ràpidament al lloc d’ on provenia aquell fum. Però en arribar, van vore una foguera apagada, no hi havia cap indici de vida més que aquella trista foguera. Inspeccionaren aquell territori per si de cas, i al tornar a la foguera una tribu els va rodejar. Després d’una llarga cerca per trobar supervivents, estaven rodejats per tot un grup.  +
Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Independents +	Benaura, 1 de febrer de 2020 Estimada Alba, Segurament, quan llegeixis això jo ja estaré mort. Només vull que sàpigues que t’estimo molt i que sempre recordaré tots els moments bonics que hem passat junts, com quan estàvem a la platja, quan ens estimàvem... Recordo quan va succeir la tragèdia i nosaltres estàvem sota l'aigua a Benaura. Al llarg de tot el temps que hem passat junts, han passat moltes coses emocionants, tristes, de risc... Quan tot va començar, quan vaig veure el cos de la meva mare morta, em volia morir. Quan vaig haver de deixar la cadernera, pensava que ja no hi hauria res que em fes sentir segur i que em recordés la meva antiga vida, però més tard vaig pensar que la meva vida amb tu seria millor. Estàvem sols però bé, fins que un dia vam veure aquells objectes voladors als cel. Pensava que moriríem! Quan estava malalt sentia que me n'anava, però amb l'esperança i les medicines que tu em vas donar vaig tenir forces per recuperar-me. En tot moment ens ajudàvem a superar els obstacles. Me'n recordo quan em vas proposar tenir un fill per primera vegada, em vaig espantar però vaig pensar que era el millor. Ens aquells moments no sabia què hagués fet sense tu, que vas anar a buscar les medicines, que em vas donar ànims fins a recuperar-me del tot. Vaig tenir molta por quan ens vam trobar amb aquells homes que tenien intencions de fer-te mal, tenia por de perdre't. Quan estàvem en mans d’aquella dona boja vaig témer que nosaltres fóssim els següents. Tot i això, vam seguir endavant apartant les pedres del nostre camí. Després de tot això l'únic que et puc dir és que t'estimo i que m'alegro que tu i jo fóssim, junts, els supervivents més llestos. Amb molt d'amor, Dídac  +
Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Les anònimes +	Passen uns quinze anys des que l'Alba i en Dídac tenen el seu fill Mar. Aquests quinze anys els han pogut viure força bé gràcies als llibres, ja que en ells trobaven tota la informació necessària. A més, en Dídac i l'Alba ja tenien molta experiència. En Mar es va poder adaptar bé i sense dificultat a la vida que tots tres junts tenien durant aquell temps. En aquests moments, l'Alba té trenta-tres anys, en Dídac vint-i-vuit i en Mar quinze. Un dia van decidir anar a buscar aliments. Al cap d'una estona, al tornar a casa, l'Alba i en Dídac van anar a preparar el menjar, i en Mar, va anar a fer una migdiada abans d'e dinar, i es va sorprendre al veure una noia ben maca dormint al seu llit. Al mateix instant l'Alba va cridar en Mar per dir-li que el rebost era buit. Ell va entendre la situació instantàniament, i va cridar els seus pares perquè vinguessin a veure el descobriment que havia fet . Van esperar que la noia es despertés. Es van quedar bocabadats, ja que es pensaven que ells eren els únics habitants de tot el planeta Terra. La noia es deia Erika, i tenia catorze anys, Els va explicar el que li havia passat: s'havia separat de la seva família després d'anar a buscar aliments. Tot seguit es van posar a buscar els pares de l'Erika. En Mar, amb el seu enginy, va decidir crear un radar de fonts de calor, capaç de detectar únicament persones. Una setmana després, va aconseguir acabar-lo. Durant aquest període de temps, ell i l'Erika es van fer bons amics. Ella li va proporcionar el material que en Mar necessitava per construir l'aparell. Finalment, es van adonar que estaven enamorats l'un de l'altre. El radar funcionava perfectament, i tots estaven preparats per emprendre el viatge en busca dels pares de l’Erika. Van passar per selves, per boscos misteriosos, deserts, muntanyes, i finalment els van trobar. També hi havia el seu germà petit de cinc anys. estaven asseguts a la vora d'un llac, entristits per la pèrdua de la jove. Aquesta discretament es va apropar a la seva mare i se li va tirar com un lleó a sobre omplint-la de petons i abraçades. Tots junts van decidir formar un clan, i protegir-se mútuament dels mals que els envoltaven. Van escalar l'Everest, van nedar fins a les profunditats, van anar a descobrint món. Al cap de tres anys, en Mar i l’Erika van decidir formar una família. Van tenir tres fills. Passaren segles i la Terra va tornar al seu estat original, la vida va tornar a florir, es van construir noves civilitzacions, ciutats i la vida va seguir el seu curs.  +
Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Les extraterrestres +	Nosaltres, el grup de les Extraterrestres, volem fer una activitat col·laborativa sobre l'activitat “carta a l'Alba” del grup dels Independents. Aspectes positius i negatius: Comencem pels aspectes positius: creiem que aquesta activitat està ben realitzada i ben redactada, les idees estan ben expressades, el text realitzat per aquest grup és bastant convincent i podria ser real. També transmet molts sentiments emotius. Ara destacarem els aspectes negatius d'aquesta activitat: pensem que repeteixen diverses vegades diferents paraules, com per exemple els mots ''morir'', ''recordo'' i els seus derivats. Creiem que l'extensió del text podria ser més llarga, ja que es veu una mica curt. Nosaltres hem fet una carta responent a la que va escriure el Dídac del grup dels Independents. Estimat Dídac, Ja sé que no estàs entre nosaltres, però et sento amb mi al meu costat. Ara que tu no hi ets, em sento més sola en aquest món tan gran. Sé que tinc el Mar al meu costat, però sense tu no és el mateix. En Mar ha crescut molt des que ens vas deixar; ara té set anyets i quan sigui més gran em plantejaré tenir un altre fill per a continuar amb l'especie com vàrem fer tu i jo. Sé que per molt lluny que estiguis estaràs vigilant-nos, perquè encara ens tens al teu cor. Dídac t'estimo t'escriuré més endavant. Adéu. Alba .  +
Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Sampinyón&CO +	Entrevista a l'Alba i en Dídac  +
Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels The great team +	Hola Alba, T’envio aquesta carta per saber com estàs i si has pogut sobreviure després de tot el que ha passat. Jo estava a la platja nedant, em vaig submergir dins l’aigua i de sobte vaig sentir un estrèpit. En sortir del mar i hi havia un silenci que esgarrifava. Després, vaig decidir caminar pels voltants, ja que no veia ni sentia a ningú. Unes hores després, me'n vaig adonar de que estava completament sol i era l’únic supervivent del poble. Tots els edificis estaven en runes. Vaig caminar fins casa meva i, una terrible imatge se’m va quedar gravada al fons del meu cor; hi havia tots els mobles a terra, les parets estaven plenes d’esquerdes menys una, que havia caigut sobre la meva mare. Ho havia perdut tot. Estic molt preocupat, ja que no he tingut notícies teves. Em sent molt sol. Si reps aquesta carta em podries dir en quin lloc et trobes, per així poder retrobar-nos. M’agradaria saber com has pogut sobreviure i si has divisat algú més. No suport estar més temps sol, et necessito al meu costat, per així poder compartir totes les nostres emocions, sentiments i ajuntar els nostres coneixements i tècniques per poder formar una nova societat. Imagina’t a nosaltres dos vivint a una casa molt polida amb un hort per poder cultivar el nostre aliment i el del nostre fill. També els caps de setmana aniríem d’excursió o a pescar. La meva il•lusió és poder viatjar arreu del món amb tu i amb els nostres descendents. PD: esper amb tot el meu cor que aquesta carta t’arribi el més aviat possible. Esper la teva resposta. Molts petons. Fins aviat. Cuida’t. El teu amic Xavi.  +
Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Zipizape +	Activitat Col∙laborativa El nostre grup ha realitzat un prezi. Ens hem inspirat en un que vam veure, que feia de tràiler. Al veure que era molt visual, quedava bé i era original, per això vam decidir que seria bona idea fer-ho amb prezi. L’altre grup era visual i estètic, però hi faltava música que és un factor important a tenir en compte a l’hora de realitzar una presentació audiovisual. Nosaltres hem descarregat el programa “aTube catcher” per gravar la pantalla mentre passava la presentació, de manera que vam obtenir un vídeo on sortia tota la presentació. Una vegada aquí, vam obrir el programa d’edició de vídeo, on posàrem el vídeo final obtingut, per poder editar-lo i afegir-hi música. El trailer en el qual ens vam inspirar pensem que contenia massa frases després d’haver acabat amb el títol del llibre. Tot el principi el trobem correcte, però després l’allarga massa. El títol final hauria de ser el final de l’activitat també i no allargar-la més. Allò va quedar molt bé i impactant, però després quan vam veure que seguia, es va fer avorrit per què ja sabies de quin llibre parlava i no era el mateix, aquest error nosaltres no l’hem comès.  +
Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Lectors al poder +	Una nova versió CAPÍTOL 1: UNA NIT INOBLIDABLE L’Alba i el Dídac, després d'estar dues setmanes en aquell bosc, van decidir explorar tot el bosc buscant minerals o animals per alimentar-se, mentre el Dídac cavava, l’Alba caçava. -Mira Alba, crec que he trobat una cosa.-va dir el Dídac. -Això no és res. És tan sols una pedra daurada, espera una pedra daurada això és.... no pot ser, a on l'has trobada?- va preguntar al:lucinada l’Alba. -Allà, al riu. N'hi han un munt com aquesta. -No pot ser ,saps què és això? -Doncs no. -Això és or: una pedra molt valuosa. Amb això podem ser rics, podem tornar a reconstruir tot el poble només amb quinze d'aquestes. -Per què dius, dona? T''has begut l’enteniment. -Tu agafa les que puguis. Ara vinc. L’Alba se'n va anar endinsant-se en el bosc, mentre el Dídac recollìa les pedres d'or. Quan l’Alba va arribar portava tres conills i un porc senglar. A la nit van dormir tranquil·lament els dos junts, s’abraçaven perquè feia fred i havien demantenir-se en calor tots dos però van tenir una conversa que es van enamorar entre ells : -Si no sortim d’aquesta et voldria dir que ets la primera nena en el món que ha dormit amb mi, i també que m’has protegit i has parlat amb mi tant com m’has entès, i tambè dir-te que ets la noia més guapa que he vist i la què més he estimat a la meva vida.- li va afirmar en Dídac amb cara d'enamorat. _Oh! Que maco, jo també t’estimo i penso que ets un noi molt intel·ligent, i guapo que tu també m’entens i em fas tenir un somriure a la boca cada dia que passo amb tu.- li va respondre l’Alba amb la cara vermella. Desprès de dir-li això els dos van caure en un petó en el que mai havien estat. Després l’Alba va repetir-lo però ara era ella la que havìa començat. I a poc a poc els dos es van anant treure’ns la roba, quedant-se nus i mostrant el calor corporal entre ells. Aquella nit va ser la més bonica que havia tingut l’Alba i en Dídac, van acabar tots dos destrossats i estimant-se mútuament. CAPÍTOL 2: RECONSTRUCCIÓ Desprès d’una setmana el Dídac havia trobat cent quaranta pedres d’or ja que les necessitaven per reconstruir el poble i per viure, per tal que tot tornés a ser com abans. Però la cosa havia d'esperar ja que l’Alba estava buscant menjar. Mentre muntava una trampa per a conills, va veure algú darrere d'un arbust. Tenia molta por, ja que no sabia què era, i allò va començar a córrer com un boig. L’Alba va fugir com si és deixes la vida, cap a on era en Dìdac, allò la perseguia i quan estava arribant on es trobava en Dìdac va cridar: -Dìdac ajuda'm, m’està perseguint.- li va dir amb molta por. -El què?- li va dir cridant. -No ho sé -li va respondre molt més espantada. L’Alba va fer un salt i es va posar entre els braços d’en Dídac, quan es van tranqui·litzar van veure que era una persona com ells. L’Alba li va preguntar: - Com et dius? Qui ets i què fas aquí? - Em dic Pere, el meu poble Agilipepe ha sigut destruït a causa d'un terratrèmol. - Ah, d'acord. Pensava que no parlaves el nostre idioma. Van passar les hores i en Pere va ensenyar a l’Alba a caçar millor i en Dídac a fondre l’or i manipular-lo per obtenir taulons.Amb l’or farien joies, per a l’Alba i les seves filles però no els hi digueren, a ellas que aixó tenia molt valor perquè si no es barallarien i el món tornaria a ser com abans: baralles per diners, morts,etc. Després d'aconseguir les joies necessàries, van voler construir una estructura, però no sabien el què. L'Alba deia que ells ja s'encarreguen d’això i ella de la decoració. Deia que no estava per pensar, que només faria mobles per decorar, ella volia estudiar: tenia un llibre de decoració, però èlls necessitaven saber enginyeria per fer les canonades de l’aigua l’electricitat, i un per la calefacció. CAPÍTOL 3: LA CIUTAT D’OR Un dia en el bosc, en Pere i en Didac estaven recollint or i l’Alba pensant què fer-ne. -I si fem un temple? -No, massa gran. -Espera. A veure mmm: una ciutat, “La ciutat d’or”. -Si em sembla bé, però és molta cosa. Com ho farem per construir-la? -Espera. Deixa'm pensar! Ja que en Dídac ha après a manipular l’or, podria ajudar-nos. - Estàs boja. Com vols que construïm una ciutat només amb les mans? -També podem construir una casa i que els nostres fills en construeixen una altra i els nostres néts una altra i així successivament. -Bé, es podria fer però... -Ni peròs, ni peras es fa així i ja està. -Entesos, entesos, no t’enfadís. -I a sobre serà un món d' igualtat tant per a dones com per a homes. -Amb això estic d’acord. Ha de ser un món diferent del nostre antic mon, on no hi hagi cap guerra, on les armes no existeixen, en un poble on es voti al governant de la ciutat, que no hi hagi cap dictador i que estiguem en pau. Així que van començar a construir la nova ciutat. EPÍLEG Deu anys després van acabar la ciutat que ells volien. la ciutat d’or. Una ciutat pura i neta sense contaminar i cap guerra pel mig.  +
Activitat 2 sobre Mentida de l'autora Care Santos, pels AMC +	FINAL ALTERNATIU MENTIDA. Havia de fer alguna cosa, no es podia quedar així, ell era innocent i jo ho pensava demostrar. Li vaig ensenyar la carta a la mare i ella va estar d’acord en buscar un advocat per treure’l del centre. - Hola sóc l’Albert i seré el vostre advocat. - Hola sóc la mare de la Xènia. Quin és el primer pas a seguir? - Primer de tot necessitem proves per demostrar que és innocent. Jo el que faria és parlar amb ell a veure que ens pot dir. Llavors la mare va sol·licitar una visita amb el centre de menors per poder parlar amb l’Èric. Dos dies després ens vam dirigir al centre de menors per a parlar amb l’Èric, a la sala van entrar l’advocat, la Xènia i l’Èric. - Hola Èric. Estem intentant buscar proves perquè puguis sortir abans de temps d’aquest lloc on et tenen tancat. - Tens alguna cosa que puguem fer servir? - Bé, com que totes les coses que ja tenia me les van treure i queda molt poc temps per sortir no fa falta que feu aquest esforç. - Però no diguis bajanades. Encara que et falti poc temps per a sortir, és millor fer-ho quan saps que ets innocent, que no pas que et quedin els antecedents i després això et dificultarà tenir un bon futur. - Això no em preocupa, total no tinc un lloc millor on caure mort. L’Albert i jo vam sortir un moment al passadís. - Xènia parla tu amb ell a veure si el pots fer entrar en raó. Havia de fer alguna alguna cosa per convença’l - Èric no et pots quedar aquí tancar, ets innocent i has de ser lliure. - Xènia si de veritat m’estimes deixam, deixa de buscar la veritat, en molt poc temps seré lliure. - Èric t’estimo amb tot el meu cor i per això vull que siguis lliure. - Si de veritat m’estimessis em faries cas! Guàrdia la reunió ha acabat. No em podia quedar de braços creuats, per això li vaig demanar a l’Albert que seguis investigant. Passat un mes l’Albert va trucar a la mare amb noticies sobre l’Èric. - Hola sóc l’Albert. Tinc noticies sobre el cas de l’Èric. - Hola Albert. Que has descobert? - Em temo que és millor que ho parlem en persona. Li va bé si aquesta tarda em passo per casa seva? - Si, em sembla bé. Aquella tarda va ser la més espantosa de la meva vida. - Hola Albert, passa. La Xènia està molt impacient per saber quines són les noticies que ens portes. - Pel bé de tots recomano que us assenteu. - Albert no ens espantis, la teva cara ja es prou seriosa i ara vens amb aquest comentari. Diguens ja que és el que has descobert i no ens deixis amb aquests nervis. - Xènia, sento molt el que et vaig a dir ara, sé que tu l’estimes, però a vegades les persones ens fereixen… i la veritat és que tinc un amic a la policia i ha revisat el cas… totes les proves que hi han apunten que l’Èric és culpable i a més a més no te cap cosí que es digui Ben. - No m’ho crec això! Ell no m’ho faria! És impossible! El teu amic és un incompetent! Havia de marxar d’aquella habitació, sentia com les llàgrimes començaven a caure i vaig marxar corrents. Havia de parlar amb ell, li havia de dir que em mires als ulls i que em digues la veritat. Quan vaig entrar a la sala estava plorant i ell em va veure i es va espantar. - Veig que has descobert la veritat… - No em puc creure que sigui veritat! Ets un assassí! No vull saber res més de tu! Em vaig aixecar i vaig tirar la cadira al terra, quan em dirigia cap a la porta ell em va agafar pel braç: - Xènia espera… - No em toquis! Ets un assassí! Allunyat de mi! I vaig arrancar a córrer. Mentrestant m’allunyava pels passadissos vaig sentir que cridava: - Això no acabarà així! Algun dia sortiré i ens tornarem a veure... Quan vaig tornar a casa vaig anar de seguida a l’habitació, no tenia ganes de sopar ni de fer res, només tenia ganes d’oblidar tot el que havia passat. Havien passat dos anys i afortunadament no havia tornat a saber res de l’Èric, però per desgràcia un matí vaig tornar del gimnàs i me’l vaig trobar a dins de casa esperant. Duia una pistola a la mà. - Ja et vaig dir que la cosa no acabaria així... Fi.  +

(anteriors 25) (següents 25)