Hola Adrià , T’hem fet aquesta carta per dir-te que la teva història ens ha commogut força i volíem comentar-te algunes coses sobre la teva personalitat i actitud, el que ens ha agradat i el que no ens ha agradat, sobretot ens ha impactat el viatge que vas fer i com aquesta aventura et va fer madurar de cop i el fet que la seva realització et va portar a poder conèixer el teu pare. En primer lloc, ens sembla que va ser molt impactant trobar-te la teva àvia morta a la saleta de casa seva , i a més, què s’ha de fer en aquestes situacions, però creiem que vas tenir un comportament molt normal, segurament que nosaltres haguéssim actuat igual o pitjor, si et serveix de consol, perquè sabem que te l’estimaves molt. La teva àvia va fer moltes vegades el paper de mare o almenys va ajudar moltíssim a la teva mare al llarg del teu procés educatiu, però no el d’un pare i sabem que a tu això de no tenir pare sempre t’havia deixat un rau-rau interior, però com que la teva mare no volia parlar del tema, suposem que vas portar com podies la seva absència i que fins a la mort de la teva àvia no vas ser plenament conscient de l’absencia paterna, com va ser això? Vas sentir que com a fill havia d’anar al funeral de la seva mare? Vas fer molt bé en pensar així, però la decepció devia ser un cop per a tu, com et vas sentir? Què vas pensar del teu pare? S’ho mereixia la teva àvia? Què fort quan vas seguir a aquell home fins al tren i el vas estirar pel coll de la camisa, pero és molt raonable perquè creies que era el teu pare i tenies ganes de dir-li el que senties de veritat, no? Com et vas sentir quan et vas adonar que no era el teu pare? Què et va pasar pel cap? Malgrat que la teva mare no volia parlar del tema tu vas parlar amb ella, perquè havia arribat el moment en què tenies la necessitat de conèixer el teu pare, de què et respongués les preguntes que a tu sempre t’havien inundat el pensament i la vida, fet que a ta mare no li va semblar malament. L’episodi de la caiguda de moto,quin rídicul,noi!, segur que et devies sentir-te molt malament, perquè t’entenem, qui en la seva adolescènicia no ha fet una estupidesa per a aquella persona que t’agrada? però fer el ridícul davant de la persona que t’agrada sempre fa que et sentís molt malament, però no hauries de fer el que vas fer al veure la Judit i l’Eric enrotllant-se, però sabem que després de fer-ho vas estar molt penedit, per això tenies tantes preses per marxar a buscar el teu pare. Parlant del viatge, vas anar a un vaixell de càrrega.Quina passada! Quina aventura, noi! Com ens hagués agradat haver viatjat amb tu! Segur que deus tenir moltes anècdotes a explicar, encara que alguna no deu ser gaire agradable com quan et van atracar a València acompanyant en Salus. Al final va arribar el gran moment, allò que des de feia temps esperaves i en tenies moltes il•lusions i que alhora et provocava una angoixa pel fet que no que no sabries què dir quan tindries el teu pare davant. Però vas ser molt valent i vas demostrar tenir coratge quan vas veure que el teu pare havia format una nova família en un país llunyà, però al final va pagar la pena haver passat per un any difícil si això significava haver pogut conèixer el teu pare. Felicitats! Esperem que a partir d’ara tot et vagi millor , i que la teva relació amb el teu pare es vagi mantenint i que puguis comptar amb ell sempre que el necessitis. Molta sort!!! Fins aviat Adrià.