Viquilletra - Contribucions de l’usuari [ca]

Usuari:Les Alertes

2016-01-07T21:54:37Z

Ramonperis:

{{Usuari
|Tipus usuari=grup d'estudiants
|Integrants=Natalia Moya Jimenéz, Marta Megina Escuder, Paz Expósito Pérez, Laura Expósito Úbeda i Nuria Garay Lopéz
|Centre estudien=OLEANA
|Professorat=Ramonoleana
|Curs=2015-16,
|Presentació=Tenim en comú que som amigues, ens portem molt bé com amigues i ens anomenem `alertes´, perquè sempre ens avisen quan estem xarrant però ens enterem de tot. Ens agradaria presentar-vos el llibre que hem llegit `El diari vermell de la Carlota´.
|Usuari premiat=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 2 sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Quarteta

2013-04-22T21:41:34Z

Ramonperis:

{{Activitat
|Grup=Quarteta
|Centre=El Quint
|Curs=2012-13
|Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=escenificació
|Presentació=Animació amb Barbies d'una escena tràgica.
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=rjTU-nw6A6U
|Text vídeo=Tragèdia amb Barbies
|Validada=Veritat
|Validador=Ramonperis
|Destacada=Veritat
|Destacador=Ramonperis
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Gegants i cabuts

2013-04-22T21:39:16Z

Ramonperis:

{{Activitat
|Grup=Gegants i cabuts
|Centre=El Quint
|Curs=2012-13
|Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=escenificació
|Presentació=Escenificacions de moments compromesos per als personatges principals de l'obra. Entrevista posterior als actors.
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=5lH5kin54vY
|Text vídeo=Escenificació d'escenes i petita entrevista als actors.
|Validada=Veritat
|Validador=Ramonperis
|Destacada=Veritat
|Destacador=Ramonperis
|Activitat premiada=No
}}
{{Admin-Prova
|Prova=No
}}

Activitat sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Els Collidors

2013-04-22T21:37:42Z

Ramonperis:

{{Activitat
|Grup=Els Collidors
|Centre=El Quint
|Curs=2012-13
|Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=escenificació
|Presentació=Notícia sobre el rodatge d'una de les escenes més impactants de la pel·lícula basada en el llibre de Gemma Pasqual "Quan deixàvem de ser infants".
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=vgVPA6BeNV0
|Text vídeo=Per Vicent
|Validada=Veritat
|Validador=Ramonperis
|Destacada=Veritat
|Destacador=Ramonperis
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Els Villalonga

2013-03-25T21:58:55Z

Ramonperis:

{{Activitat
|Grup=Els Villalonga
|Centre=El Quint
|Curs=2012-13
|Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=escenificació
|Text=ENTREVISTA A MIQUEL I HARMONIA

Harmonia i Miquel es retroben al soterrar de Vicent. Després, van a prendre alguna cosa, i una entrevistadora els fa preguntes, ja que està escrivint la biografia de Vicent Andrés Estellés.

Harmonia (Celia Badia) es troba als peus de la tomba del seu amic recordant moments feliços de la seua infantesa, quan de sobte apareix Miquel (Pablo Ruiz) i se l’emporta a prendre un refresc. Mentre s’ho prenen apareix una entrevistadora que es diu Estel·la Ferrer (Vanessa Folgado) i els fa unes preguntes per a completar la biografia que està fent sobre Vicent Andrés Estellés, aquest meravellós escriptor.

En el soterrar; Harmonia es troba als peus de la tomba de Vicent, quan apareix Miquel.
+Harmonia! Ets tu?
-Oh Miquel, com has canviat! Que bé que hages vingut!
+Sí, no podria faltar-hi. Vicent formà una gran part de la meua vida.

Harmonia trenca a plorar mirant a Vicent.
+Anem i que ens done l’aire.(L’agafa de la mà i l’alça)
-Sí, serà millor...

Estem en la cafeteria.
-Tots els moments que hem viscut junt amb ell...
+Tens raó...
-Les vesprades interminables...
+Però això és passat.

S’apropa l’entrevistadora.
+Hola! Lamente la vostra pèrdua. Podríeu concedir-me un poc del vostre temps?
-Miquel: Qui ets tu? (mirada furtiva)
+Sóc Estel·la Ferrer, una periodista que està redactant la biografia de Vicent Estellés; m’han dit que vosaltres fóreu el seus millors amics.
-Harmonia: Doncs, sí. Què vols saber-ne?
+Tinc unes quantes preguntes, vos les podria fer?
-Miquel: Endavant.

Possibles preguntes:

+Quan i com vos coneguéreu?
-Miquel: Doncs jo el vaig conèixer al col·legi quan un professor va pegar a Vicent i les nostres mares ens van canviar a un col·legi privat i des d’aquell moment ens férem més amics, a més a més, ell era el meu veí.
-Harmonia: Doncs jo els vaig conèixer als dos mentre ells jugaven a futbol, al costat de la via del tren, i eixe moment fou el principi d’aquesta gran amistat.

+Què solieu fer junts?
-Harmonia: Jo els solia convéncer d’anar a la séquia, on hi havien uns camps i els deia que eren del meu oncle, aleshores agafàvem coses, fins que un dia ens enxamparen i vam haver de fugir a corre-cuita. També solíem anar al dacsar on ens tombàvem i llegíem històries que ens deixava la tia de Vicent.

+Hi ha cap moment que vulgueu ressaltar de la vostra infantesa junts?
-Miquel: Ara que ho dius... Un dia estàvem tots tres a la séquia quan vam escoltar el crit d’un nadó plorant. I de sobte vàrem vore una nena petita surant a l’aigua. Tant Vicent com jo ens quedàrem tot parats però la valenta Harmonia es tirà a l’aigua per salvar-la. Em digué que la subjectara i quan vingué la gent es van creure que era jo l’heroi i em donaren xocolata.
-Harmonia: I com no, no es va poder resistir (mirada amenaçadora)

+Com arribà a ser un gran escriptor?
-Harmonia: Com que ell solia escriure moltes obres de teatre, nosaltres dos les representàvem per a ell, fins que un dia jo el vaig animar a presentar-la en una companyia de teatre que en aquell moment es trobava al poble. Encara que no es quedaren amb l’obra sencera agafaren alguns poemes ja que consideraven que eren molt bons.

+És veritat que era molt faldiller?
-Miquel: Doncs sí, no et vull mentir. Sempre que véiem alguna xica maca ell anava darrere com un gosset i em deia coses sobre ella, ja que ell encara no sabia que m’agradaven els hòmens. Amb el pas del temps, em tenia un poc fart sobre aquest tema, però com que era el meu amic el suportava.

+Harmonia, has tingut alguna relació amorosa amb Vicent?
-Harmonia: La veritat és que no, tan sols era una amistat molt bonica. Encara que no haguérem pogut tindre res, ja que jo vaig sortir del poble de molt petita amb la meua mare i el director de la companyia de teatre, ja que el meu pare sempre estava borratxo i ens maltractava.

+Miquel, sempre has estat tan unit amb Vicent des de la infantesa?
-Miquel: La veritat és que estiguérem molt units fins que va morir el meu pare defensant els republicans contra la dictadura de Franco i es va haver de casar amb l’amo de la casa en la qual netejava. Però un dia, l’amo s’assabentà que jo era homosexual i em volia casar amb la nova criada. Aleshores jo vaig fugir amb Vicent a Madrid.

+Perquè Vicent se n’anava a Madrid?
-Miquel: Perquè tenia una beca per poder estudiar allí.

+D’acord, moltes gràcies per la vostra participació, espere que compreu el meu llibre i gaudiu tant o més com jo escrivint-lo! Fins aviat!

-Harmonia: Adéu i moltes gràcies per fer-nos recordar aquests moments.
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=95Vj32nDAwI
|Validada=Veritat
|Validador=Ramonperis
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Els Cerimoniosos

2013-03-22T12:54:11Z

Ramonperis:

{{Activitat
|Grup=Els Cerimoniosos
|Centre=El Quint
|Curs=2012-13
|Obra=Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Presentació=Diàleg entre Pierrina i Gortxa
|Text=LA FAMÍLIA DEL VURDALAK

En l’any 1815 es van reunir a Viena uns amics, que ja feia temps que no es veien. Es van ajuntar per a parlar del que els havia passat durant tots aquells anys.

Una nit, cada un havia contat alguna cosa menys el marqués d’Urfé, però va aprofitar un moment de silenci i va prendre la paraula.

URFÉ: Les seues histories, sens dubte són sorprenents, però al meu parer els falta quelcom essencial, l’autenticitat. Però no conec més que una aventura d’aqueix gènere, és tan estranya, tan horrible que és capaç de ferir d’espant l’esperit del més incrèdul. Vaig ser-ne testimoni i actor, i, encara no m’agrada recordar-la. Aquesta vegada els la contaré amb molt de gust.

L’any 1759 jo estava enamorat de la bella duquessa de Gramont, i vaig sol·licitar una missió diplomàtica prop de Moldàvia, durant les negociacions amb el gabinet de Versalles. La missió em va ser concedida.

El dia abans de la meua partença em vaig presentar a casa de la duquessa.

DUQUESSA: (amb veu d’emoció) D’Urfé, comet vostè una bogeria. Però el conec i sé molt bé que mai es retracta quan ja ha pres una decisió. Així que tan sols li demane una cosa: que accepte aquesta creu com a prova de la meua amistat, i porte-la posada fins que torne. (Urfé li besa la mà).

URFÉ: Un dia vaig arribar a un poble. Vaig trobar els habitants de la casa on anava a hostatjar-me submergits en una consternació inusual. Un home d’uns trenta anys, alt i imponent, se’m va acostar i em va agafar la mà

PIERRE: Passe, passe, foraster; no es moleste per la nostra tristesa, quan sàpiga la causa ens entendrà. Un dia mon pare Gortxa se’n va anar a perseguir el maleït Alibkek, un bandoler turc que aterria el país, però abans va dir que l’esperàrem durant deu dies, i si no haguera tornat al desè, fera dir una missa d’ànimes, perquè ja seria mort, però si tornava que no el deixàrem entrar ací de cap de les maneres si estimàvem la nostra vida, i que li travessàrem una estaca d’àlber al cor.

URFÉ: Després de parlar amb Pierre, vaig vore la seva germana Sdenka, i en aquell mateix moment em vaig enamorar d’ella, ja que era igual que la duquessa. A mig dia va aparèixer el Gortxa per uns dels camins del bosc.

GEORGE: Pierre prepara l’estaca per si de cas fa falta. I tu Sdenka prepara l’habitació per al foraster i el pare.

GORTXA: (amb veu d’insomni) No vull res de benvingudes, me'n vaig a dormir.

PIERRE: Vaig a guardar l’estaca, si fa falta l’agafe.

GORTXA: (a mitja nit, amb set de sang va agafar al xiquet petit i se’l va emportar).

PIERRE: (amb desconfiança, els va seguir)

GORTXA: (es para en el parc i xupla la sang al xiquet).

PETIT: Pareeeee!!!

PIERRE: (comença a córrer) Nooo!!! (quan arriba ja era tard, havia mort. Aleshores es posa al seu costat plorant).

GORTXA: (com que l’havia vist el seu fill i no volia que ningú sabera el que era, també li va xuplar la sang fins matar-lo)

SDENKA: Urfé, saps a on està Pierre i el seu fill?

URFÉ: No, que ha ocorregut?

SDENKA: (amb veu de frustració) Han desaparegut. Això ha sigut cosa del Gortxa, és un vampir, ajuda’m a buscar l’estaca i anem a acabar amb tota aquesta història.

URFÉ: D’acord.

Quan ja anaven a clavar-li l’estaca al Gortxa va aparèixer el George per la porta principal.

GEORGE: (fatigat) He trobat el cos del Pierre i del petit al parc, sense dubte, ha sigut un vampir.

GORTXA: (aprofita la conversa per a escapar).

SDENKA: Perfecte, hem perdut l’única oportunitat per a acabar amb el vampir Gortxa.

A la nit Urfé entra en l’habitació de la Sdenka.

URFÉ: Sdenka, et vull molt, però demà al matí he de continuar la meua missió, i no sé quan tornaré.

SDENKA: Jo també et vull molt, i perquè no t’oblides de mi iperquè tornes prompte et done aquest penjoll.

URFÉ: No m’ho llevaré mai. Fins prompte.

Al dia següent Urfé se’n va anar, i va tornar als tres mesos preparat per a demanar-li matrimoni. Va entrar a la casa i va dir:

URFÉ: Hola, hi ha algú?

Com que no contestava ningú va entrar a l’habitació de la Sdenka, i va vore a les finestres el Gortxa.

URFÉ: (Va deixar caure l’anell de matrimoni al sòl i va eixir corrent d’eixa casa maleïda)

Tota la familia el va perseguir, inclòs Sdenka.

URFÉ: (Va arribar a un convent a on estaven tots els refugiats i va tancar la porta eprquè no l’atraparen, seguidament es lleva el penjoll que li havia donat i ho va tirar a terra plorant, i va dir: Jo no vull tindre un record de tu, Sdenka, tan horrorós.

FI
|Validada=Veritat
|Validador=Ramonperis
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Els Cerimoniosos

2013-03-22T12:53:13Z

Ramonperis: Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=Els Cerimoniosos |Centre=El Quint |Curs=2012-13 |Obra=Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos |Activitat sobre=una obra |Personatge= |Tipus activita...».

{{Activitat
|Grup=Els Cerimoniosos
|Centre=El Quint
|Curs=2012-13
|Obra=Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Presentació=Diàleg entre Pierrina i Gortxa
|Text=LA FAMÍLIA DEL VURDALAK

En l’any 1815 es van reunir a Viena uns amics, que ja feia temps que no es veien. Es van ajuntar per a parlar del que els havia passat durant tots aquells anys.

Una nit, cada un havia contat alguna cosa menys el marqués d’Urfé, però va aprofitar un moment de silenci i va prendre la paraula.

URFÉ: Les seues histories, sens dubte són sorprenents, però al meu parer els falta quelcom essencial, l’autenticitat. Però no conec més que una aventura d’aqueix gènere, és tan estranya, tan horrible que és capaç de ferir d’espant l’esperit del més incrèdul. Vaig ser-ne testimoni i actor, i, encara no m’agrada recordar-la. Aquesta vegada els la contaré amb molt de gust.

L’any 1759 jo estava enamorat de la bella duquessa de Gramont, i vaig sol·licitar una missió diplomàtica prop de Moldàvia, durant les negociacions amb el gabinet de Versalles. La missió em va ser concedida.

El dia abans de la meua partença em vaig presentar a casa de la duquessa.

DUQUESSA: (amb veu d’emoció) D’Urfé, comet vostè una bogeria. Però el conec i sé molt bé que mai es retracta quan ja ha pres una decisió. Així que tan sols li demane una cosa: que accepte aquesta creu com a prova de la meua amistat, i porte-la posada fins que torne. (Urfé li besa la mà).

URFÉ: Un dia vaig arribar a un poble. Vaig trobar els habitants de la casa on anava a hostatjar-me submergits en una consternació inusual. Un home d’uns trenta anys, alt i imponent, se’m va acostar i em va agafar la mà

PIERRE: Passe, passe, foraster; no es moleste per la nostra tristesa, quan sàpiga la causa ens entendrà. Un dia mon pare Gortxa se’n va anar a perseguir el maleït Alibkek, un bandoler turc que aterria el país, però abans va dir que l’esperàrem durant deu dies, i si no haguera tornat al desè, fera dir una missa d’ànimes, perquè ja seria mort, però si tornava que no el deixàrem entrar ací de cap de les maneres si estimàvem la nostra vida, i que li travessàrem una estaca d’àlber al cor.

URFÉ: Després de parlar amb Pierre, vaig vore la seva germana Sdenka, i en aquell mateix moment em vaig enamorar d’ella, ja que era igual que la duquessa. A mig dia va aparèixer el Gortxa per uns dels camins del bosc.

GEORGE: Pierre prepara l’estaca per si de cas fa falta. I tu Sdenka prepara l’habitació per al foraster i el pare.

GORTXA: (amb veu d’insomni) No vull res de benvingudes, me'n vaig a dormir.

PIERRE: Vaig a guardar l’estaca, si fa falta l’agafe.

GORTXA: (a mitja nit, amb set de sang va agafar al xiquet petit i se’l va emportar).

PIERRE: (amb desconfiança, els va seguir)

GORTXA: (es para en el parc i xupla la sang al xiquet).

PETIT: Pareeeee!!!

PIERRE: (comença a córrer) Nooo!!! (quan arriba ja era tard, havia mort. Aleshores es posa al seu costat plorant).

GORTXA: (com que l’havia vist el seu fill i no volia que ningú sabera el que era, també li va xuplar la sang fins matar-lo)

SDENKA: Urfé, saps a on està Pierre i el seu fill?

URFÉ: No, que ha ocorregut?

SDENKA: (amb veu de frustració) Han desaparegut. Això ha sigut cosa del Gortxa, és un vampir, ajuda’m a buscar l’estaca i anem a acabar amb tota aquesta història.

URFÉ: D’acord.

Quan ja anaven a clavar-li l’estaca al Gortxa va aparèixer el George per la porta principal.

GEORGE: (fatigat) He trobat el cos del Pierre i del petit al parc, sense dubte, ha sigut un vampir.

GORTXA: (aprofita la conversa per a escapar).

SDENKA: Perfecte, hem perdut l’única oportunitat per a acabar amb el vampir Gortxa.

A la nit Urfé entra en l’habitació de la Sdenka.

URFÉ: Sdenka, et vull molt, però demà al matí he de continuar la meua missió, i no sé quan tornaré.

SDENKA: Jo també et vull molt, i perquè no t’oblides de mi iperquè tornes prompte et done aquest penjoll.

URFÉ: No m’ho llevaré mai. Fins prompte.

Al dia següent Urfé se’n va anar, i va tornar als tres mesos preparat per a demanar-li matrimoni. Va entrar a la casa i va dir:

URFÉ: Hola, hi ha algú?

Com que no contestava ningú va entrar a l’habitació de la Sdenka, i va vore a les finestres el Gortxa.

URFÉ: (Va deixar caure l’anell de matrimoni al sòl i va eixir corrent d’eixa casa maleïda)

Tota la familia el va perseguir, inclòs Sdenka.

URFÉ: (Va arribar a un convent a on estaven tots els refugiats i va tancar la porta eprquè no l’atraparen, seguidament es lleva el penjoll que li havia donat i ho va tirar a terra plorant, i va dir: Jo no vull tindre un record de tu, Sdenka, tan horrorós.

FI

|Validada=No
|Validador=
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 2 sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Quarteta

2013-03-15T05:28:13Z

Ramonperis:

{{Activitat
|Grup=Quarteta
|Centre=El Quint
|Curs=2012-13
|Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=escenificació
|Presentació=Animació amb Barbies d'una escena tràgica.
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=rjTU-nw6A6U
|Text vídeo=Tragèdia amb Barbies
|Validada=Veritat
|Validador=Ramonperis
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 2 sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Quarteta

2013-03-15T05:27:21Z

Ramonperis: Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=Quarteta |Centre=El Quint |Curs=2012-13 |Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà |Activitat sobre=una obra |Personatg...».

{{Activitat
|Grup=Quarteta
|Centre=El Quint
|Curs=2012-13
|Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=escenificació
|Presentació=Animació amb Barbies d'una escena tràgica.
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=rjTU-nw6A6U
|Text vídeo=Tragèdia amb Barbies
|Validada=No
|Validador=
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Quarteta

2013-03-15T05:17:39Z

Ramonperis:

{{Activitat
|Grup=Quarteta
|Centre=El Quint
|Curs=2012-13
|Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Harmonia,
|Tipus activitat personatge=ens suggereix
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=
|Presentació=Fugida d'Harmonia cap a l'Argentina, gira amb la companyia de teatre "El Poal" i retrobament amb el seu amic Miquel.
|Text=Harmonia i sa mare Margarida ja eren lliures. Havien patit una sèrie de maltractaments per part de son pare, un dipsòman, el qual consumia freqüentment alcohol, fet que el convertia en un ésser agressiu i incontrolable. Però gràcies a la companyia de teatre “El Poal” van obtindre la possibilitat d’eixir d’aquell infern. Actuar els suposava la felicitat que no trobaven ni tenien a casa.

Va passar un llarg temps fins que la companyia va decidir que la millor manera de fugir de la terrible guerra era marxar cap a Argentina. Allí, trobarien una altra forma de vida sense patir les penúries que suposava una guerra; els continus atacs, la fam o simplement la falta de diners de la gent, que feia no poder vendre cap entrada.

Després de fer moltíssimes actuacions de poble en poble, van aconseguir els diners suficients per enlairar-se cap al seu nou destí. Gràcies a alguns antics companys del Carles, ja tenien contractades algunes actuacions en Argentina, però, el problema va ser gros quan s’adonaren que les seues obres eren íntegrament parlades en valencià, i que allí no anaven a ser enteses.

Això va suposar un problema ja que resultava una tasca prou complicada traduir-les al castellà perquè tots quatre eren valencianoparlants. No sabien la manera de solucionar aquest gran imprevist però la sort els va cridar a la porta. Gràcies a un dels amics argentins de Carles van poder realitzar allò que anaven buscant. Aquest company tenia coneixements bàsics del valencià perquè durant un temps es va allotjar al poble del Carles en València, per tant va poder traduir l’obra.

La traducció va esdevenir una tasca fàcil i ràpida gràcies a la col·laboració de tots. Margarida, immersa en el treball, va proposar que es podrien conservar algunes expressions valencianes per tal que l’obra produïra una nova sensació al públic, com si estigueren vivint cadascuna de les escenes que ells anaven representant, el sofriment d’una vertadera guerra.

Adaptar-se a les noves terres en les quals s’havien instal·lat va ser prou fàcil encara que era impossible evitar que de tant en tant les imatges de la guerra els envaïren els ulls i la ment. Però ara era l’hora de començar de nou i deixar els records enrere, havien d’aprofitar aquesta grandiosa oportunitat que se’ls havia presentat, sobretot per a l’Harmonia i sa mare Margarida.

La por s’havia apoderat de tots quatre. Els rondava la curiositat per saber si al públic els agradarien les seues obres. Per fi va arribar el dia de la seua primera actuació, estaven nerviosos, però desitjaven traure fora dels seus caps les calamitats a les quals la guerra els havia emportat i compartir-les amb els altres, encara que fora indirectament. Va ser tot un èxit. La representació, a més de situar-se en un espai bèl·lic també contenia escenes quotidianes per tal de captar l’atenció dels espectadors i que fora una mica més amè.

El temps corria sense frens, com el treball de la companyia “El Poal’’. Un dia, Harmonia va eixir d’una de les actuacions plorant. Sa mare es va adonar de la seua absència i va anar darrere d’ella. Margarida va intentar tirar-li de la llengua per saber què era allò que li produïa romandre d’aquella manera; Harmonia, entre sanglots, li va dir que estava cansada que la temàtica de les representacions fora la guerra. Per a ella eixir de Burjassot havia significat un canvi radical en la seua vida però no se li feia gens fàcil duent a terme aquest tipus d’actuacions.

A partir d’aquell moment s’encaminaren cap a la comèdia. Per què? Doncs perquè es van adonar que era una manera perquè el públic oblidara durant quaranta-cinc minuts tots els problemes que els envoltaven. A més, la felicitat que tenien els espectadors es contagiava involuntàriament a tots quatre.

Després d’uns quants anys a l’Argentina, i fent-se famosos amb la seues obres, van decidir ampliar la seua gira, i enlairar-se cap a París, aprofitant així la nombrosa comunitat hispana que allí havia a causa de la Guerra Civil, és a dir, refugiats polítics en la seua majoria. Per Harmonia, aquest destí també era important, ja que allí vivia i actuava el seu millor amic Miquel, que va convertir-se quasi com un germà en la seua època de xiqueta i adolescència.

Després de canviar unes quantes dades en l’agenda, Carles va aconseguir que l’última parada fóra en aquell meravellós destí, París. Empaquetaren les seues coses i varen anar cap allà.
Quan varen arribar, van donar una volta per la ciutat i es van quedar molt al·lucinats ja que els va parèixer preciosa. Després de dinar en un “baret’’ discret on feien uns menjars prou exquisits, es van dirigir cap al teatre. Van deixar les seues maletes i van baixar a una sala comuna on es trobava tota la gent que hi treballava.
Harmonia va baixar molt de pressa per veure aquelles persones i per a la seua sorpresa, només posar el peu a l’últim escaló va observar que hi havia treballadors de poca edat jugant a aquell esport que tant li havia agradat de xicoteta, el futbol. Li va vindre un record sobre els dies en què jugava amb aquells dos amics que li van fer oblidar els seus problemes a casa quan hi era amb ells.

No s’ho va pensar i es va dirigir corrent, per tal de jugar amb aquells xiquets i els va deixar bocabadats ja que el seu nivell era molt superior al d’ells, encara així no ho trobava just i els va deixar guanyar varies voltes. En una jugada, un dels xiquets li va passar la bola per tal que marcara gol, ella va rebre la pilota i es va concentrar molt per tal d’enganyar el porter i endinsar-la a la porteria. Quan es va disposar a fer el xut de la victòria, una veu va cridar el seu nom a les seues esquenes, era una veu d’home, encara que el seu to de veu li era familiar, es va quedar paralitzada, no ho podia creure, no podia ser veritat. Va esperar que les seues cames tornaren a cobrar vida i no s’ho va pensar, va anar a donar una abraçada al seu amic, en efecte, era Miquel, que l’esperava amb els braços oberts. Harmonia va sentir que les llàgrimes li queien dels ulls. Més tard van anar a prendre un cafè a la cafeteria del teatre tots dos junts i Miquel li va comentar “si no fos per les teues cames llargues i esveltes, mai de la vida haguera pogut reconèixer-te”. Van passar hores i hores parlant de les seues vides i tot el que havien fet fins aquell moment, va ser una trobada molt emotiva.

Margarida, ja era una dona vella però la seua vitalitat encara no s’havia esfumat. Un dia, actuant, va tindre una caiguda important, ja que les cames no li responien com abans. Va decidir anar al metge, aquest li va recomanar absolut repòs, però, aquesta intrèpida dona, no volia perdre’s la primera actuació amb el Miquel en la grandiosa ciutat de París. Aquella mateixa nit, després de l’actuació, Margarida començà ha sentir unes fortes molèsties, però no volia preocupar a ningú. No feia falta que diguera res, la cara era l’espill que reflectia el seu estat anímic. El millor era descansar. I així ho va fer, es va tombar al llit i va intentar dormir. Però l’angoixa era tal que en unes quantes hores va morir. Margarida va passar a la història i als cors de tots aquells que l’estimaven. Va ser un gran colp per a tots, però, tots junts varen aconseguir superar-ho.

Quasi a final de temporada, quan ja eren les últimes representacions, Miquel va tindre una meravellosa idea: juntar les companyies, i fer una nova obra junts. Al principi pareixia una faena difícil, ja que no sabien si tot encaixaria bé, però, el temps va demostrar que sí, i junts, varen fer nombroses actuacions per tot el món.
|Validada=Veritat
|Validador=Ramonperis
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Quarteta

2013-03-15T05:15:30Z

Ramonperis:

{{Activitat
|Grup=Quarteta
|Centre=El Quint
|Curs=2012-13
|Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Harmonia,
|Tipus activitat personatge=ens suggereix
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=
|Presentació=Fugida d'Harmonia cap a l'Argentina, gira amb la companyia de teatre "El Poal" i retrobament amb el seu amic Miquel.
|Text=Harmonia i sa mare Margarida ja eren lliures. Havien patit una sèrie de maltractaments per part de son pare, un dipsòman, el qual consumia freqüentment alcohol, fet que el convertia en un ésser agressiu i incontrolable. Però gracies a la companyia de teatre “El Poal” van obtindre la possibilitat d’eixir d’aquell infern. Actuar els suposava la felicitat que no trobaven ni tenien a casa.

Va passar un llarg temps fins que la companyia va decidir que la millor manera de fugir de la terrible guerra era marxar cap a Argentina. Allí, trobarien una altra forma de vida sense patir les penúries que suposava una guerra; els continus atacs, la fam o simplement la falta de diners de la gent, que feia no poder vendre cap entrada.

Després de fer moltíssimes actuacions de poble en poble, van aconseguir els diners suficients per enlairar-se cap al seu nou destí. Gràcies a alguns antics companys del Carles, ja tenien contractades algunes actuacions en Argentina, però, el problema va ser gros quan s’adonaren que les seues obres eren íntegrament parlades en valencià, i que allí no anaven a ser enteses.

Això va suposar un problema ja que resultava una tasca prou complicada traduir-les al castellà perquè tots quatre eren valencianoparlants. No sabien la manera de solucionar aquest gran imprevist però la sort els va cridar a la porta. Gràcies a un dels amics argentins de Carles van poder realitzar allò que anaven buscant. Aquest company tenia coneixements bàsics del valencià perquè durant un temps es va allotjar al poble del Carles en València, per tant va poder traduir l’obra.

La traducció va esdevenir una tasca fàcil i ràpida gràcies a la col·laboració de tots. Margarida, immersa en el treball, va proposar que es podrien conservar algunes expressions valencianes per tal que l’obra produïra una nova sensació al públic, com si estigueren vivint cadascuna de les escenes que ells anaven representant, el sofriment d’una vertadera guerra.

Adaptar-se a les noves terres en les quals s’havien instal·lat va ser prou fàcil encara que era impossible evitar que de tant en tant les imatges de la guerra els envaïren els ulls i la ment. Però ara era l’hora de començar de nou i deixar els records enrere, havien d’aprofitar aquesta grandiosa oportunitat que se’ls havia presentat, sobretot per a l’Harmonia i sa mare Margarida.

La por s’havia apoderat de tots quatre. Els rondava la curiositat per saber si al públic els agradarien les seues obres. Per fi va arribar el dia de la seua primera actuació, estaven nerviosos, però desitjaven traure fora dels seus caps les calamitats a les quals la guerra els havia emportat i compartir-les amb els altres, encara que fora indirectament. Va ser tot un èxit. La representació, a més de situar-se en un espai bèl·lic també contenia escenes quotidianes per tal de captar l’atenció dels espectadors i que fora una mica més amè.

El temps corria sense frens, com el treball de la companyia “El Poal’’. Un dia, Harmonia va eixir d’una de les actuacions plorant. Sa mare es va adonar de la seua absència i va anar darrere d’ella. Margarida va intentar tirar-li de la llengua per saber què era allò que li produïa romandre d’aquella manera; Harmonia, entre sanglots, li va dir que estava cansada que la temàtica de les representacions fora la guerra. Per a ella eixir de Burjassot havia significat un canvi radical en la seua vida però no se li feia gens fàcil duent a terme aquest tipus d’actuacions.

A partir d’aquell moment s’encaminaren cap a la comèdia. Per què? Doncs perquè es van adonar que era una manera perquè el públic oblidara durant quaranta-cinc minuts tots els problemes que els envoltaven. A més, la felicitat que tenien els espectadors es contagiava involuntàriament a tots quatre.

Després d’uns quants anys a l’Argentina, i fent-se famosos amb la seues obres, van decidir ampliar la seua gira, i enlairar-se cap a París, aprofitant així la nombrosa comunitat hispana que allí havia a causa de la Guerra Civil, és a dir, refugiats polítics en la seua majoria. Per Harmonia, aquest destí també era important, ja que allí vivia i actuava el seu millor amic Miquel, que va convertir-se quasi com un germà en la seua època de xiqueta i adolescència.

Després de canviar unes quantes dades en l’agenda, Carles va aconseguir que l’última parada fóra en aquell meravellós destí, París. Empaquetaren les seues coses i varen anar cap allà.
Quan varen arribar, van donar una volta per la ciutat i es van quedar molt al·lucinats ja que els va parèixer preciosa. Després de dinar en un “baret’’ discret on feien uns menjars prou exquisits, es van dirigir cap al teatre. Van deixar les seues maletes i van baixar a una sala comuna on es trobava tota la gent que hi treballava.
Harmonia va baixar molt de pressa per veure aquelles persones i per a la seua sorpresa, només posar el peu a l’últim escaló va observar que hi havia treballadors de poca edat jugant a aquell esport que tant li havia agradat de xicoteta, el futbol. Li va vindre un record sobre els dies en què jugava amb aquells dos amics que li van fer oblidar els seus problemes a casa quan hi era amb ells.

No s’ho va pensar i es va dirigir corrent, per tal de jugar amb aquells xiquets i els va deixar bocabadats ja que el seu nivell era molt superior al d’ells, encara així no ho trobava just i els va deixar guanyar varies voltes. En una jugada, un dels xiquets li va passar la bola per tal que marcara gol, ella va rebre la pilota i es va concentrar molt per tal d’enganyar el porter i endinsar-la a la porteria. Quan es va disposar a fer el xut de la victòria, una veu va cridar el seu nom a les seues esquenes, era una veu d’home, encara que el seu to de veu li era familiar, es va quedar paralitzada, no ho podia creure, no podia ser veritat. Va esperar que les seues cames tornaren a cobrar vida i no s’ho va pensar, va anar a donar una abraçada al seu amic, en efecte, era Miquel, que l’esperava amb els braços oberts. Harmonia va sentir que les llàgrimes li queien dels ulls. Més tard van anar a prendre un cafè a la cafeteria del teatre tots dos junts i Miquel li va comentar “si no fos per les teues cames llargues i esveltes, mai de la vida haguera pogut reconèixer-te”. Van passar hores i hores parlant de les seues vides i tot el que havien fet fins aquell moment, va ser una trobada molt emotiva.

Margarida, ja era una dona vella però la seua vitalitat encara no s’havia esfumat. Un dia, actuant, va tindre una caiguda important, ja que les cames no li responien com abans. Va decidir anar al metge, aquest li va recomanar absolut repòs, però, aquesta intrèpida dona, no volia perdre’s la primera actuació amb el Miquel en la grandiosa ciutat de París. Aquella mateixa nit, després de l’actuació, Margarida començà ha sentir unes fortes molèsties, però no volia preocupar a ningú. No feia falta que diguera res, la cara era l’espill que reflectia el seu estat anímic. El millor era descansar. I així ho va fer, es va tombar al llit i va intentar dormir. Però l’angoixa era tal que en unes quantes hores va morir. Margarida va passar a la història i als cors de tots aquells que l’estimaven. Va ser un gran colp per a tots, però, tots junts varen aconseguir superar-ho.

Quasi a final de temporada, quan ja eren les últimes representacions, Miquel va tindre una meravellosa idea: juntar les companyies, i fer una nova obra junts. Al principi pareixia una faena difícil, ja que no sabien si tot encaixaria bé, però, el temps va demostrar que sí, i junts, varen fer nombroses actuacions per tot el món.
|Validada=Veritat
|Validador=Ramonperis
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 2 sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Les modernistes

2013-03-15T05:08:59Z

Ramonperis:

{{Activitat
|Grup=Les modernistes
|Curs=2012-13
|Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Miquel, Harmonia,
|Tipus activitat personatge=carta a
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=
|Presentació=El grup de les modernistes a realitzat una carta que Miquel li escriu a l'Harmonia.
Esperem que us agrade.
|Text=Estimada Harmonia,

T’escric aquesta carta per a contar-te la meua vida des que te’n vas anar amb la companyia de teatre. Tot aquest temps t’he trobat molt a faltar ja que les vesprades no eren el mateix sense tu i a més, et necessitava per afrontar les situacions que més avant em vaig trobar ja que la guerra va empitjorar i acabà amb la victòria dels feixistes, on el règim del dictador Franco es dibuixava amb tota la seua crueltat. Vicent i jo vam deixar de ser xiquets per convertir-nos en els homes de la casa i ens vam veure obligats a treballar per dur endavant la nostra família. Un dia estant la meua mare i jo a casa, trucà a la porta una dona jove, que era la germana del company del meu pare a la presó Model. Aquella dona ens va informar que mon pare estava allí condemnat a mort. Des d’aquell dia ma mare i jo anàvem amb freqüència a visitar-lo per dur-li una cistella amb menjar. Encara recorde la data, la nit de l’11 de maig de 194 quan vaig creure presenciar la mort del meu pare al cementeri de Paterna però només va ser un malson. Verdaderament va ser executat el 24 de maig de 1941 i a partir d’aquest moment la meua mare no va tornar a somriure mai més. Ja imaginaràs com era una dona en aquells temps viuda, per tant, es va veure obligada a contraure matrimoni amb el Santiago, un cruel feixista per al qual treballava durant els últims mesos com a serventa. En un primer moment no vaig acceptar aquest matrimoni però després vaig comprendre que ma mare havia condemnat la seua vida per salvar la meua. La meua relació amb el Santiago no anava gens bé i a més em va internar en un seminari, on a part d’estudiar i fer-me un home de bé, m’allunyaria d’ell per un temps. En aquell seminari, vaig conèixer al meu primer amor, l’Eduald, però el pare Cassany s’assabentà dels meus sentiments cap a ell i ser homosexual en aquell temps no era una cosa normal sinó que la gent ho prenia com una desviació sexual, una malaltia, així que em van tirar del seminari. El Santiago volia que em casara amb la Isabeleta, la criada de la casa que ni tan sols tenia setze anys. Dies abans de la boda, Isabeleta em va confessar que estava embarassada del Santiago; aleshores, el Vicent i jo fugírem a Madrid aprofitant l’excusa que a Vicent li concediren una beca per a estudiar, però a mi no m’agradava la vida a Madrid i em vaig mudar a París. A París vaig començar a treballar en una companyia de teatre on vaig conèixer a l’Enrico, la meua parella. El vaig enviar a Burjassot per a ajudar a ma mare i retornar amb ella a París ja que jo no volia tornar mentre continuara la dictadura franquista. Allí a París va morir la meua mare, que vam soterrar en la làpida del meu pare. L’Enrico i jo tornàrem a Burjassot per al soterrat de Vicent però no sabia que tu també assistires al seu soterrat fins fa poc. Pareix que ni tan sols ens vam reconèixer. Qui s’imaginaria el que ens oferia el destí! Espere que la sort canviara per a tu perquè t’ho mereixies.

Per finalitzar, dir-te que aquesta és la meua darrera carta, no vull que siga de comiat ni de dol, sinó d’estima i d’alegria per poder haver compartit amb tu els millors anys de la meua infantesa. Ja saps que els anys passen factura i jo no sóc cap excepció.

Una abraçada molt forta del teu amic que t’estima. MIQUEL PONS.
|Validada=Veritat
|Validador=Ramonperis
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 2 sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Les modernistes

2013-03-15T05:07:51Z

Ramonperis:

{{Activitat
|Grup=Les modernistes
|Curs=2012-13
|Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Miquel, Harmonia,
|Tipus activitat personatge=carta a
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=
|Presentació=El grup de les modernistes a realitzat una carta que Miquel li escriu a l'Harmonia.
Esperem que us agrade.
|Text=Estimada Harmonia,

T’escric aquesta carta per a contar-te la meua vida des que te’n vas anar amb la companyia de teatre. Tot aquest temps t’he trobat molt a faltar ja que les vesprades no eren el mateix sense tu i a més, et necessitava per afrontar les situacions que més avant em vaig trobar ja que la guerra va empitjorar i acabà amb la victòria dels feixistes, on el règim del dictador Franco es dibuixava amb tota la seua crueltat. Vicent i jo vam deixar de ser xiquets per convertir-nos en els homes de la casa i ens vam veure obligats a treballar per dur endavant la nostra família. Un dia estant la meua mare i jo a casa, trucà a la porta una dona jove, que era la germana del company del meu pare a la presó Model. Aquella dona ens va informar que mon pare estava allí condemnat a mort. Des d’aquell dia ma mare i jo anàvem amb freqüència a visitar-lo per dur-li una cistella amb menjar. Encara recorde la data, la nit de l’11 de maig de 194 quan vaig creure presenciar la mort del meu pare al cementeri de Paterna però només va ser un malson. Verdaderament va ser executat el 24 de maig de 1941 i a partir d’aquest moment la meua mare no va tornar a somriure mai més. Ja imaginaràs com era una dona en aquells temps viuda, per tant, es va veure obligada a contraure matrimoni amb el Santiago, un cruel feixista per al qual treballava durant els últims mesos com a serventa. En un primer moment no vaig acceptar aquest matrimoni però després vaig comprendre que ma mare havia condemnat la seua vida per salvar la meua. La meua relació amb el Santiago no anava gens bé i a més em va internar en un seminari, on a part d’estudiar i fer-me un home de bé, m’allunyaria d’ell per un temps. En aquell seminari, vaig conèixer al meu primer amor, l’Eduald, però el pare Cassany s’assabentà dels meus sentiments cap a ell i ser homosexual en aquell temps no era una cosa normal sinó que la gent ho prenia com una desviació sexual, una malaltia, així que em van tirar del seminari. El Santiago volia que em casara amb la Isabeleta, la criada de la casa que ni tan sols tenia setze anys. Dies abans de la boda, Isabeleta em va confessar que estava embarassada del Santiago; aleshores, el Vicent i jo fugírem a Madrid aprofitant l’excusa que a Vicent li concediren una beca per a estudiar, però a mi no m’agradava la vida a Madrid i em vaig mudar a París. A París vaig començar a treballar en una companyia de teatre on vaig conèixer a l’Enrico, la meua parella. El vaig enviar a Burjassot per a ajudar a ma mare i retornar amb ella a París ja que jo no volia tornar mentre continuara la dictadura franquista. Allí a París va morir la meua mare, que vam soterrar en la làpida del meu pare. L’Enrico i jo tornàrem a Burjassot per al soterrat de Vicent però no sabia que tu també assistires al seu soterrat fins fa poc. Pareix que ni tan sols ens vam reconèixer. Qui s’imaginaria el que ens oferia el destí! Espere que la sort canviara per a tu perquè t’ho mereixies.

Per finalitzar, dir-te que aquesta és la meua darrera carta, no vull que siga de comiat ni de dol, sinó d’estima i d’alegria per poder haver compartit amb tu els millors anys de la meua infantesa. Ja saps que els anys passen factura i jo no sóc cap excepció.

Una abraçada molt forta del teu amic que t’estima. MIQUEL PONS.
|Validada=No
|Validador=
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Riba sauce mafia

2013-03-14T23:13:52Z

Ramonperis:

{{Activitat
|Grup=Riba sauce mafia
|Centre=El Quint
|Curs=2012-13
|Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà
|Activitat sobre=un personatge
|Tipus activitat personatge=carta a
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=
|Presentació=Carta des de la presó.
|Text=Estimada família.

Soc el pare, possiblement ja estiga mort o quasi, depèn de

el que tardeu en rebre aquesta carta.

Demà és el dia en el que he d’anar a un cementeri on totes

les persones que van no tornen, o no torne a saber res

d’elles.

Cada dia en que passa no puc evitar el vostre record, no

puc evitar deixar caure una llàgrima per la meua cara ja

descomposta pel dolor de la vostra falta i per la sofrida

existència de estar en aquest lloc on no hi ha llei per als

presos i on soles existeix una dictadura de l’extrema dreta,

soles tinc ganes de viure per vore, els pocs minuts que em

deixen, els vostre rostre tant el teu, Caterina, com el del

meu xiquet Miquel però, si no crec mal aquestes seran les

últimes paraules que podré compartir en vosaltres.

Jo se que no he sigut tot lo bo que podria haver sigut ,

des de el primer dia que Miquel i tu vareu anar a l’església

em vaig assabentar de que ell creia en Déu, no li vaig

donar molta importància ja que era per la voluntat de

Miquel i per que no m’enfadara m’ho vas ocultar. No

deuries haver-ho fet, encara que jo fóra ateu respectava la

seua ideologia per l’església, a mes que es el nostre únic

fill i ho respecte.

En aquest maleït infern e tingut temps per a pensar i fins

i tot he demanat a Déu que acabara en aquest malson

tot i que jo no creia en ell però, sols em quedava aquesta

opció i pareix que no ha tingut resultat, possiblement

per els meus anys de pecat i de mals pensaments contra

l’església.

Cada nit somie que torne a casa, que estic amb vosaltres i

que podem viure de la mateixa manera que abans.

T’’escric aquesta carta, Caterina, per a que sabies que

encara què vaja a morir et vull igual que el primer dia, que

aquest temps junt a tu ha sigut el més bonic, i que el millor

record és haver tingut a Miquel, al qual també trobe molt a

faltar.

Com a últim favor, us demane, que als jovents, persones

grans, dónes, xiquets, tots aquest que encara creguen en

la nostra estimada república, digueu-los que seguisquen

lluitant, que poc a poc ho aconseguirem, ells sabran què no

és soles una manera de pensar o una política, també és un

sentiment.

Atentament...........
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=cDuOpd8sSfI
|Text vídeo=Condemnat a mort
|Validada=Veritat
|Validador=Ramonperis
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Riba sauce mafia

2013-03-14T23:12:52Z

Ramonperis: Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=Riba sauce mafia |Centre=El Quint |Curs=2012-13 |Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà |Activitat sobre=un personat...».

{{Activitat
|Grup=Riba sauce mafia
|Centre=El Quint
|Curs=2012-13
|Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=carta a
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=
|Presentació=Carta des de la presó.
|Text=Estimada família.

Soc el pare, possiblement ja estiga mort o quasi, depèn de

el que tardeu en rebre aquesta carta.

Demà és el dia en el que he d’anar a un cementeri on totes

les persones que van no tornen, o no torne a saber res

d’elles.

Cada dia en que passa no puc evitar el vostre record, no

puc evitar deixar caure una llàgrima per la meua cara ja

descomposta pel dolor de la vostra falta i per la sofrida

existència de estar en aquest lloc on no hi ha llei per als

presos i on soles existeix una dictadura de l’extrema dreta,

soles tinc ganes de viure per vore, els pocs minuts que em

deixen, els vostre rostre tant el teu, Caterina, com el del

meu xiquet Miquel però, si no crec mal aquestes seran les

últimes paraules que podré compartir en vosaltres.

Jo se que no he sigut tot lo bo que podria haver sigut ,

des de el primer dia que Miquel i tu vareu anar a l’església

em vaig assabentar de que ell creia en Déu, no li vaig

donar molta importància ja que era per la voluntat de

Miquel i per que no m’enfadara m’ho vas ocultar. No

deuries haver-ho fet, encara que jo fóra ateu respectava la

seua ideologia per l’església, a mes que es el nostre únic

fill i ho respecte.

En aquest maleït infern e tingut temps per a pensar i fins

i tot he demanat a Déu que acabara en aquest malson

tot i que jo no creia en ell però, sols em quedava aquesta

opció i pareix que no ha tingut resultat, possiblement

per els meus anys de pecat i de mals pensaments contra

l’església.

Cada nit somie que torne a casa, que estic amb vosaltres i

que podem viure de la mateixa manera que abans.

T’’escric aquesta carta, Caterina, per a que sabies que

encara què vaja a morir et vull igual que el primer dia, que

aquest temps junt a tu ha sigut el més bonic, i que el millor

record és haver tingut a Miquel, al qual també trobe molt a

faltar.

Com a últim favor, us demane, que als jovents, persones

grans, dónes, xiquets, tots aquest que encara creguen en

la nostra estimada república, digueu-los que seguisquen

lluitant, que poc a poc ho aconseguirem, ells sabran què no

és soles una manera de pensar o una política, també és un

sentiment.

Atentament...........
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=cDuOpd8sSfI
|Text vídeo=Condemnat a mort
|Validada=No
|Validador=
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 15 sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Els xipirons

2013-03-14T22:54:14Z

Ramonperis:

{{Activitat
|Grup=Els xipirons
|Centre=El Quint
|Curs=2012-13
|Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Vicent, Miquel
|Tipus activitat personatge=carta a
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=
|Presentació=Un bon matí, Miquel i Vicent varen rebre una carta de l'Harmonia. Anem a veure com varen reaccionar.
|Text=CARTA A VICENT I MIQUEL

A les poques setmanes que l’Harmonia marxara, Vicent va rebre una carta, on al darrere posava: “Per a Miquel i Vicent”. Vicent abans d’obrir-la va cridar a Miquel per a llegir-la junts. Una vegada Miquel estava allí, van començar a llegir la carta, que deia:

Estimats Miquel i Vicent, vos he escrit aquesta carta perquè supose que estareu preocupats per ma mare i per mi i vull fer-vos saber que tot va prou bé, encara que seguisc pensant amb la mort tan tràgica del meu pare, però no com el primer dia; tot s’ha de dir.

Me n’he anat amb ma mare i el Carles a París, on Carles té una petita casa i molt acollidora que ha compartit amb nosaltres. Ací estem molt bé, encara que falta una gran part de mi; falteu vosaltres. De vegades em desperte, i trobe com si em faltara alguna cosa dins de mi, al cap i a la fi la meva vida ha pegat un gir de 360º... que és el que sempre, d’alguna manera o d’altra, he volgut.

Espere que alguna vegada a la vida es tornem a veure i recordar els vells i bells moments que hem passat junts ja que gent com vosaltres mai tornaré a conèixer; n’estic segura.

I què és de vosaltres, xicons? Espere que tot vos vaja millor. Miquel, espere que ton pare regresse prompte i torneu a ser eixa família tan especial com jo recorde. I tu Vicent, espere que el teu somni de ser actor es faça realitat i que trobes per fi la dona que et mereixes.

PD: Espere la vostra contestació.

Estem lluny però al meu cor sempre esteu presents.
|Validada=No
|Validador=
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Els Villalonga

2013-03-14T21:39:42Z

Ramonperis:

{{Activitat
|Grup=Els Villalonga
|Centre=El Quint
|Curs=2012-13
|Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Miquel, Harmonia,,
|Tipus activitat personatge=entrevista
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=
|Text=ENTREVISTA A MIQUEL I HARMONIA

Harmonia i Miquel es retroben al soterrar de Vicent. Després, van a prendre alguna cosa, i una entrevistadora els fa preguntes, ja que està escrivint la biografia de Vicent Andrés Estellés.

Harmonia (Celia Badia) es troba als peus de la tomba del seu amic recordant moments feliços de la seua infantesa, quan de sobte apareix Miquel (Pablo Ruiz) i se l’emporta a prendre un refresc. Mentre s’ho prenen apareix una entrevistadora que es diu Estel·la Ferrer (Vanessa Folgado) i els fa unes preguntes per a completar la biografia que està fent sobre Vicent Andrés Estellés, aquest meravellós escriptor.

En el soterrar; Harmonia es troba als peus de la tomba de Vicent, quan apareix Miquel.
+Harmonia! Ets tu?
-Oh Miquel, com has canviat! Que bé que hages vingut!
+Sí, no podria faltar-hi. Vicent formà una gran part de la meua vida.

Harmonia trenca a plorar mirant a Vicent.
+Anem i que ens done l’aire.(L’agafa de la mà i l’alça)
-Sí, serà millor...

Estem en la cafeteria.
-Tots els moments que hem viscut junt amb ell...
+Tens raó...
-Les vesprades interminables...
+Però això és passat.

S’apropa l’entrevistadora.
+Hola! Lamente la vostra pèrdua. Podríeu concedir-me un poc del vostre temps?
-Miquel: Qui ets tu? (mirada furtiva)
+Sóc Estel·la Ferrer, una periodista que està redactant la biografia de Vicent Estellés; m’han dit que vosaltres fóreu el seus millors amics.
-Harmonia: Doncs, sí. Què vols saber-ne?
+Tinc unes quantes preguntes, vos les podria fer?
-Miquel: Endavant.

Possibles preguntes:

+Quan i com vos coneguéreu?
-Miquel: Doncs jo el vaig conèixer al col·legi quan un professor va pegar a Vicent i les nostres mares ens van canviar a un col·legi privat i des d’aquell moment ens férem més amics, a més a més, ell era el meu veí.
-Harmonia: Doncs jo els vaig conèixer als dos mentre ells jugaven a futbol, al costat de la via del tren, i eixe moment fou el principi d’aquesta gran amistat.

+Què solieu fer junts?
-Harmonia: Jo els solia convéncer d’anar a la séquia, on hi havien uns camps i els deia que eren del meu oncle, aleshores agafàvem coses, fins que un dia ens enxamparen i vam haver de fugir a corre-cuita. També solíem anar al dacsar on ens tombàvem i llegíem històries que ens deixava la tia de Vicent.

+Hi ha cap moment que vulgueu ressaltar de la vostra infantesa junts?
-Miquel: Ara que ho dius... Un dia estàvem tots tres a la séquia quan vam escoltar el crit d’un nadó plorant. I de sobte vàrem vore una nena petita surant a l’aigua. Tant Vicent com jo ens quedàrem tot parats però la valenta Harmonia es tirà a l’aigua per salvar-la. Em digué que la subjectara i quan vingué la gent es van creure que era jo l’heroi i em donaren xocolata.
-Harmonia: I com no, no es va poder resistir (mirada amenaçadora)

+Com arribà a ser un gran escriptor?
-Harmonia: Com que ell solia escriure moltes obres de teatre, nosaltres dos les representàvem per a ell, fins que un dia jo el vaig animar a presentar-la en una companyia de teatre que en aquell moment es trobava al poble. Encara que no es quedaren amb l’obra sencera agafaren alguns poemes ja que consideraven que eren molt bons.

+És veritat que era molt faldiller?
-Miquel: Doncs sí, no et vull mentir. Sempre que véiem alguna xica maca ell anava darrere com un gosset i em deia coses sobre ella, ja que ell encara no sabia que m’agradaven els hòmens. Amb el pas del temps, em tenia un poc fart sobre aquest tema, però com que era el meu amic el suportava.

+Harmonia, has tingut alguna relació amorosa amb Vicent?
-Harmonia: La veritat és que no, tan sols era una amistat molt bonica. Encara que no haguérem pogut tindre res, ja que jo vaig sortir del poble de molt petita amb la meua mare i el director de la companyia de teatre, ja que el meu pare sempre estava borratxo i ens maltractava.

+Miquel, sempre has estat tan unit amb Vicent des de la infantesa?
-Miquel: La veritat és que estiguérem molt units fins que va morir el meu pare defensant els republicans contra la dictadura de Franco i es va haver de casar amb l’amo de la casa en la qual netejava. Però un dia, l’amo s’assabentà que jo era homosexual i em volia casar amb la nova criada. Aleshores jo vaig fugir amb Vicent a Madrid.

+Perquè Vicent se n’anava a Madrid?
-Miquel: Perquè tenia una beca per poder estudiar allí.

+D’acord, moltes gràcies per la vostra participació, espere que compreu el meu llibre i gaudiu tant o més com jo escrivint-lo! Fins aviat!

-Harmonia: Adéu i moltes gràcies per fer-nos recordar aquests moments.
|Validada=Veritat
|Validador=Ramonperis
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Els Villalonga

2013-03-14T20:22:39Z

Ramonperis:

{{Activitat
|Grup=Els Villalonga
|Centre=El Quint
|Curs=2012-13
|Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Miquel, Harmonia,,
|Tipus activitat personatge=entrevista
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=
|Presentació=ENTREVISTA A MIQUEL I HARMONIA

Harmonia i Miquel es retroben al soterrar de Vicent. Després, van a prendre alguna cosa, i una entrevistadora els fa preguntes, ja que està escrivint la biografia de Vicent Andrés Estellés.

Harmonia (Celia Badia) es troba als peus de la tomba del seu amic recordant moments feliços de la seua infantesa, quan de sobte apareix Miquel (Pablo Ruiz) i se l’emporta a prendre un refresc. Mentre s’ho prenen apareix una entrevistadora que es diu Estel·la Ferrer (Vanessa Folgado) i els fa unes preguntes per a completar la biografia que està fent sobre Vicent Andrés Estellés, aquest meravellós escriptor.

En el soterrar; Harmonia es troba als peus de la tomba de Vicent, quan apareix Miquel.
+Harmonia! Ets tu?
-Oh Miquel, com has canviat! Que bé que hages vingut!
+Sí, no podria faltar-hi. Vicent formà una gran part de la meua vida.

Harmonia trenca a plorar mirant a Vicent.
+Anem i que ens done l’aire.(L’agafa de la mà i l’alça)
-Sí, serà millor...

Estem en la cafeteria.
-Tots els moments que hem viscut junt amb ell...
+Tens raó...
-Les vesprades interminables...
+Però això és passat.

S’apropa l’entrevistadora.
+Hola! Lamente la vostra pèrdua. Podríeu concedir-me un poc del vostre temps?
-Miquel: Qui ets tu? (mirada furtiva)
+Sóc Estel·la Ferrer, una periodista que està redactant la biografia de Vicent Estellés; m’han dit que vosaltres fóreu el seus millors amics.
-Harmonia: Doncs, sí. Què vols saber-ne?
+Tinc unes quantes preguntes, vos les podria fer?
-Miquel: Endavant.

Possibles preguntes:

+Quan i com vos coneguéreu?
-Miquel: Doncs jo el vaig conèixer al col·legi quan un professor va pegar a Vicent i les nostres mares ens van canviar a un col·legi privat i des d’aquell moment ens férem més amics, a més a més, ell era el meu veí.
-Harmonia: Doncs jo els vaig conèixer als dos mentre ells jugaven a futbol, al costat de la via del tren, i eixe moment fou el principi d’aquesta gran amistat.

+Què solieu fer junts?
-Harmonia: Jo els solia convéncer d’anar a la séquia, on hi havien uns camps i els deia que eren del meu oncle, aleshores agafàvem coses, fins que un dia ens enxamparen i vam haver de fugir a corre-cuita. També solíem anar al dacsar on ens tombàvem i llegíem històries que ens deixava la tia de Vicent.

+Hi ha cap moment que vulgueu ressaltar de la vostra infantesa junts?
-Miquel: Ara que ho dius... Un dia estàvem tots tres a la séquia quan vam escoltar el crit d’un nadó plorant. I de sobte vàrem vore una nena petita surant a l’aigua. Tant Vicent com jo ens quedàrem tot parats però la valenta Harmonia es tirà a l’aigua per salvar-la. Em digué que la subjectara i quan vingué la gent es van creure que era jo l’heroi i em donaren xocolata.
-Harmonia: I com no, no es va poder resistir (mirada amenaçadora)

+Com arribà a ser un gran escriptor?
-Harmonia: Com que ell solia escriure moltes obres de teatre, nosaltres dos les representàvem per a ell, fins que un dia jo el vaig animar a presentar-la en una companyia de teatre que en aquell moment es trobava al poble. Encara que no es quedaren amb l’obra sencera agafaren alguns poemes ja que consideraven que eren molt bons.

+És veritat que era molt faldiller?
-Miquel: Doncs sí, no et vull mentir. Sempre que véiem alguna xica maca ell anava darrere com un gosset i em deia coses sobre ella, ja que ell encara no sabia que m’agradaven els hòmens. Amb el pas del temps, em tenia un poc fart sobre aquest tema, però com que era el meu amic el suportava.

+Harmonia, has tingut alguna relació amorosa amb Vicent?
-Harmonia: La veritat és que no, tan sols era una amistat molt bonica. Encara que no haguérem pogut tindre res, ja que jo vaig sortir del poble de molt petita amb la meua mare i el director de la companyia de teatre, ja que el meu pare sempre estava borratxo i ens maltractava.

+Miquel, sempre has estat tan unit amb Vicent des de la infantesa?
-Miquel: La veritat és que estiguérem molt units fins que va morir el meu pare defensant els republicans contra la dictadura de Franco i es va haver de casar amb l’amo de la casa en la qual netejava. Però un dia, l’amo s’assabentà que jo era homosexual i em volia casar amb la nova criada. Aleshores jo vaig fugir amb Vicent a Madrid.

+Perquè Vicent se n’anava a Madrid?
-Miquel: Perquè tenia una beca per poder estudiar allí.

+D’acord, moltes gràcies per la vostra participació, espere que compreu el meu llibre i gaudiu tant o més com jo escrivint-lo! Fins aviat!

-Harmonia: Adéu i moltes gràcies per fer-nos recordar aquests moments.
|Validada=Veritat
|Validador=Ramonperis
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Els Villalonga

2013-03-14T20:21:32Z

Ramonperis: Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=Els Villalonga |Centre=El Quint |Curs=2012-13 |Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà |Activitat sobre=un personatge...».

{{Activitat
|Grup=Els Villalonga
|Centre=El Quint
|Curs=2012-13
|Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Miquel, Harmonia,,
|Tipus activitat personatge=entrevista
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=
|Presentació=ENTREVISTA A MIQUEL I HARMONIA

Harmonia i Miquel es retroben al soterrar de Vicent. Després, van a prendre alguna cosa, i una entrevistadora els fa preguntes, ja que està escrivint la biografia de Vicent Andrés Estellés.

Harmonia (Celia Badia) es troba als peus de la tomba del seu amic recordant moments feliços de la seua infantesa, quan de sobte apareix Miquel (Pablo Ruiz) i se l’emporta a prendre un refresc. Mentre s’ho prenen apareix una entrevistadora que es diu Estel·la Ferrer (Vanessa Folgado) i els fa unes preguntes per a completar la biografia que està fent sobre Vicent Andrés Estellés, aquest meravellós escriptor.

En el soterrar; Harmonia es troba als peus de la tomba de Vicent, quan apareix Miquel.
+Harmonia! Ets tu?
-Oh Miquel, com has canviat! Que bé que hages vingut!
+Sí, no podria faltar-hi. Vicent formà una gran part de la meua vida.

Harmonia trenca a plorar mirant a Vicent.
+Anem i que ens done l’aire.(L’agafa de la mà i l’alça)
-Sí, serà millor...

Estem en la cafeteria.
-Tots els moments que hem viscut junt amb ell...
+Tens raó...
-Les vesprades interminables...
+Però això és passat.

S’apropa l’entrevistadora.
+Hola! Lamente la vostra pèrdua. Podríeu concedir-me un poc del vostre temps?
-Miquel: Qui ets tu? (mirada furtiva)
+Sóc Estel·la Ferrer, una periodista que està redactant la biografia de Vicent Estellés; m’han dit que vosaltres fóreu el seus millors amics.
-Harmonia: Doncs, sí. Què vols saber-ne?
+Tinc unes quantes preguntes, vos les podria fer?
-Miquel: Endavant.

Possibles preguntes:

+Quan i com vos coneguéreu?
-Miquel: Doncs jo el vaig conèixer al col·legi quan un professor va pegar a Vicent i les nostres mares ens van canviar a un col·legi privat i des d’aquell moment ens férem més amics, a més a més, ell era el meu veí.
-Harmonia: Doncs jo els vaig conèixer als dos mentre ells jugaven a futbol, al costat de la via del tren, i eixe moment fou el principi d’aquesta gran amistat.

+Què solieu fer junts?
-Harmonia: Jo els solia convéncer d’anar a la séquia, on hi havien uns camps i els deia que eren del meu oncle, aleshores agafàvem coses, fins que un dia ens enxamparen i vam haver de fugir a corre-cuita. També solíem anar al dacsar on ens tombàvem i llegíem històries que ens deixava la tia de Vicent.

+Hi ha cap moment que vulgueu ressaltar de la vostra infantesa junts?
-Miquel: Ara que ho dius... Un dia estàvem tots tres a la séquia quan vam escoltar el crit d’un nadó plorant. I de sobte vàrem vore una nena petita surant a l’aigua. Tant Vicent com jo ens quedàrem tot parats però la valenta Harmonia es tirà a l’aigua per salvar-la. Em digué que la subjectara i quan vingué la gent es van creure que era jo l’heroi i em donaren xocolata.
-Harmonia: I com no, no es va poder resistir (mirada amenaçadora)

+Com arribà a ser un gran escriptor?
-Harmonia: Com que ell solia escriure moltes obres de teatre, nosaltres dos les representàvem per a ell, fins que un dia jo el vaig animar a presentar-la en una companyia de teatre que en aquell moment es trobava al poble. Encara que no es quedaren amb l’obra sencera agafaren alguns poemes ja que consideraven que eren molt bons.

+És veritat que era molt faldiller?
-Miquel: Doncs sí, no et vull mentir. Sempre que véiem alguna xica maca ell anava darrere com un gosset i em deia coses sobre ella, ja que ell encara no sabia que m’agradaven els hòmens. Amb el pas del temps, em tenia un poc fart sobre aquest tema, però com que era el meu amic el suportava.

+Harmonia, has tingut alguna relació amorosa amb Vicent?
-Harmonia: La veritat és que no, tan sols era una amistat molt bonica. Encara que no haguérem pogut tindre res, ja que jo vaig sortir del poble de molt petita amb la meua mare i el director de la companyia de teatre, ja que el meu pare sempre estava borratxo i ens maltractava.

+Miquel, sempre has estat tan unit amb Vicent des de la infantesa?
-Miquel: La veritat és que estiguérem molt units fins que va morir el meu pare defensant els republicans contra la dictadura de Franco i es va haver de casar amb l’amo de la casa en la qual netejava. Però un dia, l’amo s’assabentà que jo era homosexual i em volia casar amb la nova criada. Aleshores jo vaig fugir amb Vicent a Madrid.

+Perquè Vicent se n’anava a Madrid?
-Miquel: Perquè tenia una beca per poder estudiar allí.

+D’acord, moltes gràcies per la vostra participació, espere que compreu el meu llibre i gaudiu tant o més com jo escrivint-lo! Fins aviat!

-Harmonia: Adéu i moltes gràcies per fer-nos recordar aquests moments.

|Validada=No
|Validador=
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 2 sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels La paraula viva

2013-03-14T20:07:53Z

Ramonperis:

Activitat 2 sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels La paraula viva

2013-03-14T20:06:36Z

Ramonperis:

Activitat 2 sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels La paraula viva

2013-03-14T20:05:09Z

Ramonperis:

Activitat 2 sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels La paraula viva

2013-03-14T20:03:46Z

Ramonperis:

Activitat 2 sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels La paraula viva

2013-03-14T19:51:26Z

Ramonperis:

Activitat 2 sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels La paraula viva

2013-03-14T19:50:15Z

Ramonperis:

Activitat 2 sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels La paraula viva

2013-03-14T19:44:01Z

Ramonperis:

{{Activitat
|Grup=La paraula viva
|Centre=El Quint
|Curs=2012-13
|Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=El pare de Miquel
|Tipus activitat personatge=altra activitat
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=
|Presentació=Aquesta activitat narra la vida del pare de Miquel a la guerra
|Text=Les últimes paraules

Miquel i Enric van anar a l’hotel on estaven hostatjats. Van agafar les seues pertinences i les portaren a la casa de Miquel, la de la seua infantesa. No tornarien a Paris en dues setmanes, havien trobat a Harmonia, i volien estar a prop d’ella.

Harmonia tan sols estava a dues cases a l’esquerra enfront de la d’ells. Ara, era l’única persona coneguda i a la qual podien demanar ajuda en cas d’emergència. L’única amb qui parlar i eixir per donar una volta per la capital, que no es queixaven, estaven encantats.

Quan varen endinsar-se pel llindar de la porta, van sentir en els seus nassos la terrible olor de la humitat. Hi havia tanta i tan espessa que quan oloraves pareixia que mastegaves terra. Van obrir totes les finestres i llocs que es podien ventilar, i al cap d’unes hores, en aqueixa casa ja es podia respirar sense cap dificultat.

Després de netejar, van començar a acomodar la seua roba en l’armari i als calaixos. Va ser quan Enric, va trobar en el calaix de la tauleta de nit, un llibret antic. El va posar damunt del llit sense donar-li cap importància. Miquel seguia omplint els calaixos de la tauleta del seu costat; no s’havia fixat. Quan van acabar, van fer l’intent de canviar els llençols, però un objecte quadrat i marró estava enterbolint les seues accions.

Miquel el va agafar, i va dir:

- I aquest llibre? Crec haver vist que en el llit no hi havia res.

- Sí, no hi havia res, l’he posat jo, l’he trobat en el calaix d’aquesta tauleta de nit.- Va dir senyalant a la de la dreta.

Miquel el va agafar, el va obrir i va poder comprovar que dins d’ell havien pàgines escrites, pàgines amb la lletra del seu pare, era el seu diari i deia:

''Hui estic melancòlic, tire molt, molt en falta als amors de la meua vida: Al meu Micalet i a la meua estimada Catalina. Pense en com el meu xiquet es fa gran, en tot el que m’estic perdent de la seua maduresa... Pense en la meua dona i en com la estime, em recorde de les carícies, de les mirades, dels besos.... Per altra banda, hem guanyat la batalla de hui, s’han retirat, això em complau. Tinc molt de fam, fa dies que no ens donen de menjar. Espere que demà siga millor dia.

Hui hem matat gent innocent; això em dol a l’ànima, hem destruït famílies, hem omplit cuitats de dol i tot això m’ha fet recordar els meus estimats. M’he omplit de terror al pensar que la meua família també corre perill. A soles de pensar que els pot haver-hi passat quelcom, se’m posen els pèls de punta. Espere que estiguen bé. Si almenys poguera saber-ho.... Quin patir! Per altra banda hui ens han donat de menjar, i aquesta vegada el menjar estava ben bo: Mandonguilles amb un tros de pa.

Fa mesos que no he pogut escriure perquè hi ha hagut molts conflictes. La gent està morint, les tropes es debiliten, perdem posicions. Les hores de somni estan comptades. Un matí et pots alçar amb una bomba que ha caigut a cent metres de tu i aleshores toca córrer, córrer per salvar la teua vida.. He perdut el compte dels dies. Tan sols em limite a sobreviure.
La guerra està acabant i en quedem pocs.

La fam em consumeix, trobe a faltar la meua família mentre veig morts, morts per totes parts. Vull que aquest infern acabe ja perquè no vull veure més persones perdent vides ja que açò és inhumà.

Estic a la presó. Em queden deu dies de vida. Vàrem perdre la guerra. Als soldats que vàrem sobreviure, com jo, ens han empresonat. No puc eixir d’ací. Micalet i Catalina vénen a veure’m de tant en tant. No tinc valor per dir-los la realitat. Miquel sempre ha sigut un xiquet llest i s’adonarà del que ha succeït. Com última nota, vull dir que vaig nàixer lluitant, i així moriré, lluitant per la llibertat.
Catalina, Miquel, sou la meua vida. Estigueu tranquils, que no tinc por a la mort.''

Però aquest escrit no va acabar ací; no. De sobte va veure un canvi de lletra i es va quedar sorprés. Era de sa mare, Catalina! Va agafar aire i es va asseure al llit. Tenia el ulls plorosos. Com és que no li ho havia dit? Estava sufocat i es va posar blanc com la llet ja que no s’ho explicava. Enric el va veure patint i aleshores li preguntà:

- Què et passa Miquel? Estàs blanc.

Miquel li va respondre amb un fil de veu:

- Ací havia escrit mon pare, havia comptat les seues calamitats i el dia a dia de la guerra. Li ho varen donar a ma mare quan anà a arreplegar les seues pertinences a la presó. Ho tenia guardat, hi havia escrit també, i mai em va dir res de la existència del diari. No m’ho puc creure.

En aqueix moment Enric, s’acostà a ell i li donà un petó. Ho comprenia però també comprenia la postura de sa mare, i li digué:

- Però has llegit el que posà ella?
- No... - Li contestà Miquel
- Doncs llig-ho; potser saps per què ho va fer.

Aleshores, amb el cor en un puny va començar a llegir botant-se fragments, però en alguns fulls va llegir açò:

''Aquest matí he anat a la presó i entre les pertinences de Miquel, el meu estimat i difunt home, m’he trobat amb aquest diari. He decidit no ensenyar-li-ho a Micalet a qui volia i vol moltíssim però jo sé que si ho vera no alçaria el cap mai més. Tampoc sabia si escriure ací o no, però he acabat fent-ho, bé perquè d’alguna manera vull acabar açò, o bé perquè d’aquesta forma em sent més prop d’ell. Supose que quan el meu xiquet siga gran li ho donaré perquè sàpiga el que li va passar a son pare a la guerra. El trobe més en falta...

Dintre de dues setmanes em casaré amb Santiago; cosa que faig pel bé de Miquel, perquè tindríem problemes per haver sigut “la dona i el fill d’un heretge”. Es molt dolorós fer-ho, ja que encara ame, i seguiré amant el meu marit, fins a l’últim dia de la meua vida. Ha sigut i ho seguirà sent, una de les dues millors coses que m’han passat a la vida, l’altra cosa és el nostre fill en comú. Si no fóra per ell jo... No podria seguir amb vida.

En el casament, Miquel ha entrat amb l’equipatge del seu pare encara que li havia dit que no ho fera i per una banda em vaig enfadar, però per altra em vaig sentir orgullosa i quasi em rellisca una llàgrima per la galta; era la viva imatge del seu pare.
''
Quan va acabar, ja ho va comprendre millor. Ara se sentia melancòlic: Va tornar a recordar la seua infantesa quan estaven tots junts. Li va caure una llàgrima, però de seguida se la va esbandir. Enric que el volia massa, no li agradava veure’l malament i aleshores li va dir:

- Ja saps perquè ho va fer ta mare no? No li tens rancor veritat? T’ho pensava dir quan et feres major, segurament quan va anar a Paris se li oblidà i no et va dir res perquè no et posares malament. Jo crec que ja sabia que anàvem a tornar i que vindríem i el trobaríem, si no, t’ho haguera dit abans de la seua mort, ho va fer pel teu bé. Vinga, anem-nos a la cafeteria Valor per prendre'ns una xocolata amb xurros i desconnectar un poc de tot això.

I aleshores Miquel digué:

- Tens raó ma mare ho va fer pel meu bé. Però encara així, ha sigut un impacte per a mi llegir com ho ha passat el meu pare i la meua mare. Com m’haguera encantat que em diguera que es va sentir orgullosa de mi al veure’m amb l’equipatge del meu pare... He descobert moltes coses hui, el millor és que anem a donar una volta i prendre’ns xocolata. vaig a dir-li-ho a Harmonia i demà serà un altre dia.

Tots tres se’n van anar a la capital, varen parlar i, quan es va fer l’hora de sopar anaren a un restaurant, i, en acabar, varen anar a prendre unes copes a “Ánimas”. Així, van passar la vesprada i part de la nit fins a les sis del matí, Miquel, Enric i Harmonia, els quals començarien a tindre una amistat que els duraria tota la vida.
|Validada=No
|Validador=
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 2 sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Els unicelles

2013-03-13T15:10:56Z

Ramonperis:

{{Activitat
|Grup=Els unicelles
|Centre=El Quint
|Curs=2012-13
|Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Miquel, Harmonia i Vicent,
|Tipus activitat personatge=entrevista
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=Ke5m6O0wL5g
|Text vídeo=A la memòria de Vicent
|Validada=Veritat
|Validador=Ramonperis
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 2 sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Els unicelles

2013-03-13T15:09:16Z

Ramonperis: Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=Els unicelles |Centre=El Quint |Curs=2012-13 |Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà |Activitat sobre=un personatge ...».

{{Activitat
|Grup=Els unicelles
|Centre=El Quint
|Curs=2012-13
|Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Miquel, Harmonia i Vicent,
|Tipus activitat personatge=entrevista
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=
|Presentació=ed'''Text en negreta'''
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=Ke5m6O0wL5g
|Text vídeo=A la memòria de Vicent
|Validada=No
|Validador=
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 3 sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Infecció

2013-03-12T23:43:43Z

Ramonperis:

{{Activitat
|Grup=Infecció
|Centre=El Quint
|Curs=2012-13
|Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra activitat
|Presentació=Final alternatiu
|Altres=<html><iframe src="https://docs.google.com/presentation/d/1XkrxIsRvuhXuue24Q07QnpObYitcGDoyWXQ6WpLIAvE/embed?start=false&loop=false&delayms=3000" frameborder="0" width="960" height="749" allowfullscreen="true" mozallowfullscreen="true" webkitallowfullscreen="true"></iframe></html>
|Validada=Veritat
|Validador=Ramonperis
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 3 sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Infecció

2013-03-12T23:42:51Z

Ramonperis: Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=Infecció |Centre=El Quint |Curs=2012-13 |Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà |Activitat sobre=una obra |Personat...».

{{Activitat
|Grup=Infecció
|Centre=El Quint
|Curs=2012-13
|Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra activitat
|Presentació=Final alternatiu
|Altres=<html><iframe src="https://docs.google.com/presentation/d/1XkrxIsRvuhXuue24Q07QnpObYitcGDoyWXQ6WpLIAvE/embed?start=false&loop=false&delayms=3000" frameborder="0" width="960" height="749" allowfullscreen="true" mozallowfullscreen="true" webkitallowfullscreen="true"></iframe></html>
|Validada=No
|Validador=
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 2 sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Infecció

2013-03-12T23:37:38Z

Ramonperis:

{{Activitat
|Grup=Infecció
|Centre=El Quint
|Curs=2012-13
|Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Miquel,
|Tipus activitat personatge=entrevista
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=
|Presentació=Entrevista a Miquel sobre l'homosexualitat
|Altres=<html><iframe src="https://docs.google.com/file/d/0BxI7EJjB0TH1QnpuN08xWFk2MlU/preview" width="960" height="749"></iframe></html>
|Validada=Veritat
|Validador=Ramonperis
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 2 sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Infecció

2013-03-12T23:36:59Z

{{Activitat
|Grup=Infecció
|Centre=El Quint
|Curs=2012-13
|Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Miquel,
|Tipus activitat personatge=entrevista
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=
|Presentació=Entrevista a Miquel sobre l'homosexualitat
|Altres=<html><iframe src="https://docs.google.com/file/d/0BxI7EJjB0TH1QnpuN08xWFk2MlU/preview" width="960" height="749"></iframe></html>
|Validada=No
|Validador=
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Els Bonaventura

2013-03-12T23:09:26Z

Ramonperis:

{{Activitat
|Grup=Els Bonaventura
|Centre=El Quint
|Curs=2012-13
|Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=escenificació
|Presentació=Presentació de la trobada dels tres protagonistes.
|Altres=<html><iframe src="https://docs.google.com/presentation/d/1xCASG0qk6bg3ihhHA1q8M_RFL8lDa3GuY55CMjKOvwg/embed?start=false&loop=false&delayms=3000" frameborder="0" width="960" height="749" allowfullscreen="true" mozallowfullscreen="true" webkitallowfullscreen="true"></iframe></html>
|Validada=Veritat
|Validador=Ramonperis
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Els Bonaventura

2013-03-12T23:08:39Z

Ramonperis: Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=Els Bonaventura |Centre=El Quint |Curs=2012-13 |Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà |Activitat sobre=una obra |Pe...».

{{Activitat
|Grup=Els Bonaventura
|Centre=El Quint
|Curs=2012-13
|Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=escenificació
|Presentació=Presentació de la trobada dels tres protagonistes.
|Altres=<html><iframe src="https://docs.google.com/presentation/d/1xCASG0qk6bg3ihhHA1q8M_RFL8lDa3GuY55CMjKOvwg/embed?start=false&loop=false&delayms=3000" frameborder="0" width="960" height="749" allowfullscreen="true" mozallowfullscreen="true" webkitallowfullscreen="true"></iframe></html>
|Validada=No
|Validador=
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 2 sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Els Collidors

2013-03-12T22:52:38Z

Ramonperis:

{{Activitat
|Grup=Els Collidors
|Centre=El Quint
|Curs=2012-13
|Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=escenificació
|Presentació=Miquel a la casa de barrets.
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=dcWdu_vqtB0
|Text vídeo=Visca la república independent de ma casa!
|Validada=Veritat
|Validador=Ramonperis
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 2 sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Els Collidors

2013-03-12T22:51:17Z

Ramonperis: Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=Els Collidors |Centre=El Quint |Curs=2012-13 |Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà |Activitat sobre=una obra |Pers...».

{{Activitat
|Grup=Els Collidors
|Centre=El Quint
|Curs=2012-13
|Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=escenificació
|Presentació=Miquel a la casa de barrets.
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=dcWdu_vqtB0
|Text vídeo=Visca la república independent de ma casa!
|Validada=No
|Validador=
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Els Collidors

2013-03-12T22:39:01Z

Ramonperis:

{{Activitat
|Grup=Els Collidors
|Centre=El Quint
|Curs=2012-13
|Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=escenificació
|Presentació=Notícia sobre el rodatge d'una de les escenes més impactants de la pel·lícula basada en el llibre de Gemma Pasqual "Quan deixàvem de ser infants".
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=vgVPA6BeNV0
|Text vídeo=Per Vicent
|Validada=Veritat
|Validador=Ramonperis
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Els Collidors

2013-03-12T22:37:05Z

{{Activitat
|Grup=Els Collidors
|Centre=El Quint
|Curs=2012-13
|Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=escenificació
|Presentació=Notícia sobre el rodatge d'una de les escenes més impactants de la pel·lícula basada en el llibre de Gemma Pasqual "Quan deixàvem de ser infants".
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=vgVPA6BeNV0
|Text vídeo=Per Vicent
|Validada=No
|Validador=
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 2 sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Els honrats

2013-03-12T20:12:59Z

Ramonperis:

{{Activitat
|Grup=Els honrats
|Centre=El Quint
|Curs=2012-13
|Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra activitat
|Presentació=Programació especial sobre Vicent Andrés Estellés, en aquest cas, personatge de l'obra ''Quan deixàvem de ser infants''.
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=pPaHQjget0k
|Text vídeo=Última notícia!
|Validada=Veritat
|Validador=Ramonperis
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 2 sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Els honrats

2013-03-12T20:12:10Z

Ramonperis: Programa de TV

{{Activitat
|Grup=Els honrats
|Centre=El Quint
|Curs=2012-13
|Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra activitat
|Presentació=Programació especial sobre Vicent Andrés Estellés, en aquest cas, personatge de l'obra ''Quan deixàvem de ser infants''.
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=pPaHQjget0k
|Text vídeo=Última notícia!
|Validada=No
|Validador=
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 2 sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Gegants i cabuts

2013-03-12T19:47:29Z

Ramonperis:

{{Activitat
|Grup=Gegants i cabuts
|Centre=El Quint
|Curs=2012-13
|Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=escenificació
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=JLJgpV2qqlQ
|Text vídeo=Hola què fas?
|Validada=Veritat
|Validador=Ramonperis
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 2 sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Personetes

2013-03-12T19:41:03Z

Ramonperis:

{{Activitat
|Grup=Personetes
|Centre=El Quint
|Curs=2012-13
|Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=y7JRnlKkyv8
|Text vídeo=Trau la llengua!
|Validada=Veritat
|Validador=Ramonperis
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Els cerimoniosos

2013-03-12T17:58:14Z

Ramonperis:

{{Activitat
|Grup=Els Cerimoniosos
|Centre=El Quint
|Curs=2012-13
|Obra=Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra activitat
|Text=Hola Urfé:
Sóc Pierrina. Si estàs llegint aquesta carta és perquè l'he deixat en un lloc on sabia que anaves a buscar-la. Te tinc que contar moltes coses i no sé com vas a reaccionar.

Una nit, mentre que tots dormien, vaig vore a Gortxa a la finestra, estava molt pàl·lid i duia la boca plena de sang. Vaig espantar-me tant que vaig fer-me la dormida. Tard o prompte anava a morir, però, no podia morir sense que sàpigues que jo t'havia estimat des del primer dia. Que el que jo havia sentit per tu, mai abans ho havia sentit per ningú. Així que vaig escriure aquesta carta. Hi ha dues coses que volia dir-te.
La primera, no sé si quan llegeixis això estaré viva; m'he anat a buscar la meua filla que està en mans de Gortxa. Has de saber que és un vampir. I la segona, que no em podia anar sense fer-te saber que estic enamorada de tu, des que et vaig veure entrar a la casa. Es probable que ja sigui tard, però vull que sàpigues que t'estime.
Sé que tu vols molt a Sdenka, però almenys podria vore’t feliç encara que no siga amb mi. Ja que en aquest moment estic morta, espere que sigues feliç amb ella si encara és normal.

Et desitge el millor. Si estàs viu encara, que sigues feliç.

Un bes, Pierrina.
|Validada=Veritat
|Validador=Ramonperis
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=No
}}
{{Admin-Prova
|Prova=No
}}

Activitat 2 sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Els Blanquerna

2013-03-12T17:56:42Z

Ramonperis:

{{Activitat
|Grup=Els Blanquerna
|Centre=El Quint
|Curs=2012-13
|Obra=Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Khoma Brut
|Tipus activitat personatge=entrevista
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=
|Text=ENTREVISTA A KHOMA BRUT

E.: Hola, bona nit. Estem amb el filòsof Khoma Brut qui va sofrir una terrorífica experiència, no és així?

K.: Bona nit! Correcte, la pitjor experiència de la meua vida perquè ho vaig passar realment mal.

E.: M’ho puc imaginar... En quin seminari vares estudiar, Khoma?

K.: Vaig formar-me al seminari de Kíev.

E.: Quina classe d'alumnes hi havia en el seminari?

K.: Hi havia de tres tipus: gramàtics, retòrics , filòsofs i teòlegs.

E.: Quina sensació vàreu tindre quan es vàreu perdre?

K.: Al principi estàvem aterrits. Tot estava molt fosc i ens espantàvem amb el mínim cruixit de les branques o amb els nostres propis passos. Més endavant quan ja portàvem molt de temps perduts ja ens anàvem acostumant a la humitat i la foscor de la nit.

E.: Què vàreu fer? Com vàreu reaccionar en veure la casa al lluny?

K.: Ens vàrem alegrar prou perquè després de diversos dies caminant sense menjar, beure i dormir suficient llavors vàrem posar molt contents al saber que anàvem a rebre menjar i descansar.

E.: Explica’ns la teua experiència amb aqueixa dona boja.

K.: Primer de tot la dona ens va dir que no podíem dormir els tres junts en la mateixa habitació. Jo vaig haver d’anar-me’n a dormir a l’estable. Quan va aparèixer la dona amb desitjos sexuals amb mi, vaig intentar llevar-me-la de la meua esquena però em va resultar molt difícil per no dir impossible. Estava boja i no es deixava anar de la meua esquena. Finalment vaig optar per donar-li un colp amb un bastó proper per desfer-me d’aquell ser maligne. Vaig sentir molta por perquè temia per la meua mort.

E.: Com et vares sentir quan et vas desfer de la dona?

K.: Molt alliberat. Per fi no tenia a la dona a la meua esquena. Era morta.

E.: Què volien els cosacs dels quals vares rebre la visita? Què varen dir-te?

K.: Em va dir que jo era el triat per a vetlar tres dies i tres nits la filla del senyor. Però jo no en tenia cap idea de qui era la filla del senyor. Quan vaig veure el rostre de la filla, em vaig adonar que era aquella vella boja de l’estable.

E.:Què vas fer? La vetlares?

K.: Sí. Vaig haver de vetlar-la. No podia contradir la paraula del senyor. Ell deia que jo era el triat i que havia de velar el cos inert de la seua filla. Vaig passar les tres nits més terrorífiques de la meua vida sense dubte. El cadàver de la filla del senyor s’alçava per les nits i volia atacar-me, volia la meua vida, volia matar-me. Sort que em vaig poder ficar dins d’una bola en la qual no era capaç d’arribar a mi. Jo no parava de resar perquè aquesta dona no em fes xixines.

E.: Bé. Moltes gràcies per aquesta terrorífica entrevista i per la teua amabilitat.

K.: Gràcies a vosaltres. Bona nit!
|Validada=Veritat
|Validador=Ramonperis
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 2 sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Els Llullers

2013-03-12T17:55:13Z

Ramonperis:

{{Activitat
|Grup=Els Llullers
|Centre=El Quint
|Curs=2012-13
|Obra=Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=anunci
|Presentació=Anunci publicitari del llibre ''Criatures d'ultratomba.'' Contes de terror aterridors!
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=pMa6GVYGYZU
|Text vídeo=Criatures d'ultratomba. Anunci.
|Validada=Veritat
|Validador=Ramonperis
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 2 sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Els Llullers

2013-03-12T17:53:53Z

Ramonperis: Anunci publicitari

{{Activitat
|Grup=Els Llullers
|Centre=El Quint
|Curs=2012-13
|Obra=Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=anunci
|Presentació=Anunci publicitari del llibre ''Criatures d'ultratomba.'' Contes de terror aterridors!
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=pMa6GVYGYZU
|Text vídeo=Criatures d'ultratomba. Anunci.
|Validada=No
|Validador=
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Els cerimoniosos

2013-03-11T21:25:18Z

Ramonperis:

{{Activitat
|Grup=Els cerimoniosos
|Centre=El Quint
|Curs=2012-13
|Obra=Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra activitat
|Text=Hola Urfé:
Sóc Pierrina. Si estàs llegint aquesta carta és perquè l'he deixat en un lloc on sabia que anaves a buscar-la. Te tinc que contar moltes coses i no sé com vas a reaccionar.

Una nit, mentre que tots dormien, vaig vore a Gortxa a la finestra, estava molt pàl·lid i duia la boca plena de sang. Vaig espantar-me tant que vaig fer-me la dormida. Tard o prompte anava a morir, però, no podia morir sense que sàpigues que jo t'havia estimat des del primer dia. Que el que jo havia sentit per tu, mai abans ho havia sentit per ningú. Així que vaig escriure aquesta carta. Hi ha dues coses que volia dir-te.
La primera, no sé si quan llegeixis això estaré viva; m'he anat a buscar la meua filla que està en mans de Gortxa. Has de saber que és un vampir. I la segona, que no em podia anar sense fer-te saber que estic enamorada de tu, des que et vaig veure entrar a la casa. Es probable que ja sigui tard, però vull que sàpigues que t'estime.
Sé que tu vols molt a Sdenka, però almenys podria vore’t feliç encara que no siga amb mi. Ja que en aquest moment estic morta, espere que sigues feliç amb ella si encara és normal.

Et desitge el millor. Si estàs viu encara, que sigues feliç.

Un bes, Pierrina.
|Validada=No
|Validador=
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 2 sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Els Blanquerna

2013-03-11T21:06:33Z

Ramonperis:

{{Activitat
|Grup=Els Blanquerna
|Centre=El Quint
|Curs=2012-13
|Obra=Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Khoma Brut
|Tipus activitat personatge=entrevista
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=
|Text=ENTREVISTA A KHOMA BRUT

E.: Hola, bona nit. Estem amb el filòsof Khoma Brut qui va sofrir una terrorífica experiència, no és així?

K.: Bona nit! Correcte, la pitjor experiència de la meua vida perquè ho vaig passar realment mal.

E.: M’ho puc imaginar... En quin seminari vares estudiar, Khoma?

K.: Vaig formar-me al seminari de Kíev.

E.: Quina classe d'alumnes hi havia en el seminari?

K.: Hi havia de tres tipus: gramàtics, retòrics , filòsofs i teòlegs.

E.: Quina sensació vàreu tindre quan es vàreu perdre?

K.: Al principi estàvem aterrits. Tot estava molt fosc i ens espantàvem amb el mínim cruixit de les branques o amb els nostres propis passos. Més endavant quan ja portàvem molt de temps perduts ja ens anàvem acostumant a la humitat i la foscor de la nit.

E.: Què vàreu fer? Com vàreu reaccionar en veure la casa al lluny?

K.: Ens vàrem alegrar prou perquè després de diversos dies caminant sense menjar, beure i dormir suficient llavors vàrem posar molt contents al saber que anàvem a rebre menjar i descansar.

E.: Explica’ns la teua experiència amb aqueixa dona boja.

K.: Primer de tot la dona ens va dir que no podíem dormir els tres junts en la mateixa habitació. Jo vaig haver d’anar-me’n a dormir a l’estable. Quan va aparèixer la dona amb desitjos sexuals amb mi, vaig intentar llevar-me-la de la meua esquena però em va resultar molt difícil per no dir impossible. Estava boja i no es deixava anar de la meua esquena. Finalment vaig optar per donar-li un colp amb un bastó proper per desfer-me d’aquell ser maligne. Vaig sentir molta por perquè temia per la meua mort.

E.: Com et vares sentir quan et vas desfer de la dona?

K.: Molt alliberat. Per fi no tenia a la dona a la meua esquena. Era morta.

E.: Què volien els cosacs dels quals vares rebre la visita? Què varen dir-te?

K.: Em va dir que jo era el triat per a vetlar tres dies i tres nits la filla del senyor. Però jo no en tenia cap idea de qui era la filla del senyor. Quan vaig veure el rostre de la filla, em vaig adonar que era aquella vella boja de l’estable.

E.:Què vas fer? La vetlares?

K.: Sí. Vaig haver de vetlar-la. No podia contradir la paraula del senyor. Ell deia que jo era el triat i que havia de velar el cos inert de la seua filla. Vaig passar les tres nits més terrorífiques de la meua vida sense dubte. El cadàver de la filla del senyor s’alçava per les nits i volia atacar-me, volia la meua vida, volia matar-me. Sort que em vaig poder ficar dins d’una bola en la qual no era capaç d’arribar a mi. Jo no parava de resar perquè aquesta dona no em fes xixines.

E.: Bé. Moltes gràcies per aquesta terrorífica entrevista i per la teua amabilitat.

K.: Gràcies a vosaltres. Bona nit!
|Validada=Veritat
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Khoma Brut a Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos

2013-03-11T21:01:00Z

Ramonperis: Es crea la pàgina amb «{{Personatge |Nom=Khoma Brut |Gènere=masculí |Personatge de=Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos |Protagonista=és protagonista }} {{Admin-Prova |Prova=f }}».

{{Personatge
|Nom=Khoma Brut
|Gènere=masculí
|Personatge de=Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos
|Protagonista=és protagonista
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 2 sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Els Blanquerna

2013-03-11T19:42:13Z

Ramonperis: Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=Els Blanquerna |Centre=El Quint |Curs=2012-13 |Obra=Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos |Activitat sobre=un personatge |Personatge=Khoma Brut |T...».

{{Activitat
|Grup=Els Blanquerna
|Centre=El Quint
|Curs=2012-13
|Obra=Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Khoma Brut
|Tipus activitat personatge=entrevista
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=
|Text=ENTREVISTA A KHOMA BRUT

E.: Hola, bona nit. Estem amb el filòsof Khoma Brut qui va sofrir una terrorífica experiència, no és així?

K.: Bona nit! Correcte, la pitjor experiència de la meua vida perquè ho vaig passar realment mal.

E.: M’ho puc imaginar... En quin seminari vares estudiar, Khoma?

K.: Vaig formar-me al seminari de Kíev.

E.: Quina classe d'alumnes hi havia en el seminari?

K.: Hi havia de tres tipus: gramàtics, retòrics , filòsofs i teòlegs.

E.: Quina sensació vàreu tindre quan es vàreu perdre?

K.: Al principi estàvem aterrits. Tot estava molt fosc i ens espantàvem amb el mínim cruixit de les branques o amb els nostres propis passos. Més endavant quan ja portàvem molt de temps perduts ja ens anàvem acostumant a la humitat i la foscor de la nit.

E.: Què vàreu fer? Com vàreu reaccionar en veure la casa al lluny?

K.: Ens vàrem alegrar prou perquè després de diversos dies caminant sense menjar, beure i dormir suficient llavors vàrem posar molt contents al saber que anàvem a rebre menjar i descansar.

E.: Explica’ns la teua experiència amb aqueixa dona boja.

K.: Primer de tot la dona ens va dir que no podíem dormir els tres junts en la mateixa habitació. Jo vaig haver d’anar-me’n a dormir a l’estable. Quan va aparèixer la dona amb desitjos sexuals amb mi, vaig intentar llevar-me-la de la meua esquena però em va resultar molt difícil per no dir impossible. Estava boja i no es deixava anar de la meua esquena. Finalment vaig optar per donar-li un colp amb un bastó proper per desfer-me d’aquell ser maligne. Vaig sentir molta por perquè temia per la meua mort.

E.: Com et vares sentir quan et vas desfer de la dona?

K.: Molt alliberat. Per fi no tenia a la dona a la meua esquena. Era morta.

E.: Què volien els cosacs dels quals vares rebre la visita? Què varen dir-te?

K.: Em va dir que jo era el triat per a vetlar tres dies i tres nits la filla del senyor. Però jo no en tenia cap idea de qui era la filla del senyor. Quan vaig veure el rostre de la filla, em vaig adonar que era aquella vella boja de l’estable.

E.:Què vas fer? La vetlares?

K.: Sí. Vaig haver de vetlar-la. No podia contradir la paraula del senyor. Ell deia que jo era el triat i que havia de velar el cos inert de la seua filla. Vaig passar les tres nits més terrorífiques de la meua vida sense dubte. El cadàver de la filla del senyor s’alçava per les nits i volia atacar-me, volia la meua vida, volia matar-me. Sort que em vaig poder ficar dins d’una bola en la qual no era capaç d’arribar a mi. Jo no parava de resar perquè aquesta dona no em fes xixines.

E.: Bé. Moltes gràcies per aquesta terrorífica entrevista i per la teua amabilitat.

K.: Gràcies a vosaltres. Bona nit!
|Validada=No
|Validador=
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}